Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 30 de juliol del 2011

Un estiu peculiar

Aquest estiu és raro perquè plou molt i no fa calor. Encara ens queda t0t l'agost, però pel que fa al juliol sembla que estem en ple octubre. No sé que passa però ha estat un mal any pels instal·ladors d'aire condicionats i gent que viu del turisme de sol i platja. Diuen que l'agost vindrà l'estiu. A veure a veure.

dijous, 28 de juliol del 2011

El més important de la festa major del Vendrell són les vaques i els concerts

Uns resultats curiosos. per 2 persones el més important de la festa major són els concerts. Els mateixos que han votat per dos dies de vaques. En canvi en un vot s'han quedat la cercavila i el correfoc.

La gràcia inconfessada de les vacances

Una de les coses que molta gent no vol confessar és que s'esta millor treballant que fent vacances amb parella i fills. Realment a vegades s'agraeix la rutina del dia a dia que enfrontar-te a un nou món desconegut i sorprenent que en el moment que alguna cosa falla est salta l'automàtic i ves a saber que pot passar. Moltes separacions tenen lloc a les vacances. Es que per alguns la rutina et garanteix moltes coses.

De Pau a Pau

Pau Casals ha estat el icona, símbol, emblema, figura i moltes altres coses d’aquest Vendrell de finals del XX i principis del XXI. Tenim una estàtua, un museu, un auditori, una escola, un carrer, una tomba, una casa nadiua entre altres coses on el gran protagonista ha estat el Mestre. A banda, també ha tingut un paper molt important en la restauració de l’orgue que també s’ha fet sortir el Pau per allí el mig, de quan era un trapella i anava amb el seu pare a teclejar una estona aquest instrument barroc que tenim guardat en la nostra església de Sant Salvador. Més tard va col·laborar en la seva restauració El nostre Pau va venir d’una família humil i per la seva personalitat, el seu caràcter, el seu seny, el seu esforç i la seva traça va arribar als màxims nivells universals com a defensor de la pau i dels drets de les nacions sense estat com Catalunya i també com a gran músic. Potser en el seu temps també hi va haver artistes virtuosos al Vendrell. La seva fama els va eclipsar i no han tingut la sort que haguessin pogut tenir si haguessin nascut en un altre moment.
Unes quantes dècades més enllà de la seva mort a la comarca també tenim un fenomen similar, salvant molts distàncies, però adaptat a les noves tendències de l’actualitat i fruit d’aquests nous temps que evidentment també evolucionen.
El nostre mestre ja no només toca el violoncel o l’orgue sinó que pot tocar en un mateix moment un dotzena d’instruments entre els de vent, corda i percussió i a sobre cantar. El nostre Mestre del segle XXI té dues vessants ben diferenciades. Per una banda, és membre destacat d’un popular grup d’havaneres de Calafell que es dedica a anar arreu de Catalunya difonen i divulgant aquest cant tan popular a les nostres contrades. Aquest grup s’encarrega d’organitzar un dels espectacles mediàtics amb més bona acollida a la nostra comarca com és la Cantada d’Havaneres de Calafell que edició rere edició omple a vessar una part del sorral calafellenc.
La fama del nostre protagonista no està per formar part d’aquest grup sinó precisament per les seves actuacions en solitari sota el nom d’”homo-orquestriens”.
Ell solet s’ho manega. Monta l’escenari i a partir d’aquí t’ofereix el seu espectacle amb tota la seva mostra d’instruments des de la guitarra, fins a l’harmònica, la bateria i molts altres que poden passar per les seves mans o els seus peus. La gràcia de tot plegat és que també canta i a més ho fa amb temes propis i per més inri té molt bona acollida. A més a més guanya concursos de música d’àmbit nacional. Per reblar el clau ho fa dos anys seguits en el mateix concurs, però en categories diferents. Davant de tot aquest cúmul de circumstàncies, jo no puc fer res més que traurem el barret davant d’aquest fet inusual del nostre panorama musical comarcal.
Pertany a la una família d’artistes o almenys amb inquietuds. Dolça és una de les persones que vaig conèixer en aquesta mostra artística d’alumnes que han passat per la secció artístics del batxillerat al institut Baix Penedès. Els seus originals pastissos també són obres de la meva més sincera admiració. Altres membres de la nissaga s’han dedicat a escriure articles als DIARI dins el col·lectiu Faves Tendres i a elaborar un original programa de ràdio a Calafell. Tot això ja ha desparescut, però llavor està allí i en qualsevol moment poden tornar a sorgir. La gràcia de tot plegat és que ell sempre ha estat un músic de soca arrel a la banda oposada d’aquests músics microones que apareixen i s’esvaeixen sense deixar rastre, fills de pares rics afortunats per uns mesos.. Tothom el pot veure per alguna d’aquestes localitats costaneres amb la seva guitarra enfundada a l’espatlla amunt i avall, en especial entre festes majors i actes festius a partir de la posta del sol. No hi falta el seu barret i la seva barba d’unes setmanes.
La seva fama va arribar per a molts de nosaltres quan li va dedicar una cançó a un veterà manaire calafellenc . A partir d’aquí, s’ha deixat veure en diferents concerts en varis punts de la comarca, però en especial al Vendrell i Calafell. En les seves lletres hi ha originalitat, pollastres a l’ast, mosquits, mossos, pèls i altres elements curiosos que es barregen amb art i gràcia i sense embuts i amb estil marca de la casa. Alguna peça del seu repertori està obert a la participació de la gent. És un dels productes més autèntics que tenim a la comarca. A més gaudeix d’un ampli estol de seguidors i fidels que molts músics de més caché ja voldrien tenir per a ells. El nostre protagonista calafellenc no el veig fent cap discurs de grans ideals més enllà d’un bar o una plaça pública, parlant del dia a dia, però tampoc no té més pretensions. Ha trobat el seu punt i hi està a gust i a més li funciona. Què més li podem demanar? Pau Casals apuntava més amunt, però la gràcia de tot plegat és trobar el teu entorn. Tots dos l’han trobat, un més amunt i l’altre més enlairat, però han aconseguit el seu objectiu. Un reposa en pau i l’altre esperem que estigui molts anys donant vida de la seva orquestra portàtil i sense perdre el seu tarannà tan peculiar.

Publicat el 29 de juliol al Diari del Baix Penedès

dilluns, 25 de juliol del 2011

Els concerts de música a la vila millor a la Plaça Nova

Els concerts dels dimecres de Música a la Vila del Vendrell els faran a la plaça del Tívoli perquè sembla que va millor per les infraestructures. Jo no trobo bé la decisió i em quedo amb la plaça Nova que és més oberta i s'hi està molt bé. Si es per promocionar la nova escola de música poden fer altres activitats que no siguin precisament aquesta. Això és com si els castells els fessin a la plaça nova per promocionar la mega oficina del Pla de Barris. Les coses que estan bé estan bé i és dificil superar.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Un gran superfície de top manta a Coma-ruga

Ahir al vespres a Coma-ruga hi havia uns 180 parades de top manta. Impressionant. La veritat que estem en unes dimensions desorbitades. El Passeig s'ha tornat petit perquè n'hi ha a banda i banda i cada dia hi ha més varietat de tot. A veure com evoluciona la cosa, si és que evoluciona o deixarem passar l'estiu.

Un gran ambient a la plaça Vella del Vendrell. Ja és Festa Major

Molt impactant l'ambient que hi havia aquest vespres a la plaça Vella del Vendrell amb totes els que participen en la cercavila de la Festa Major. Allí hi havia caliu i la veritat que es veu més relaxat que no pas el dia de Santa Anna que té un to més oficial. Avui hi havia un ambient molt guay. Ja som a festa major. Ja ho sabeu a gaudir-la.

Mètode de colació a restaurants i similars ( amb molt de morro)

El mètode per colar-se en un restaurant és dir que has reservat taula a nom d'un nom classic, antonio, joan, josep. Llavors com ells no et trobaran a la llista de les resperves es pensaran que es culpa seva, et demanar disculpes i tot. Evidentment, et deixaran passar i a sobre potser et convidaran. Ja ho sabeu.

dijous, 21 de juliol del 2011

Divendres 22 a les 20 heu d'anar al Portal del Pardo

Aquest divendres, dia 22, us espero al Portal del Pardo. L'artista baixpenedesneca Roser Oter, per primer cop, té l'oportunitat d'expoxar en aquesta exquisida sala vendrellenca. No hi falteu. Allí hi haurà el seu art, la seva màgia i un tros d'ella. Passo llista.

Els Laxen, un dels triomfadors de l'Acampada Jove de Montlbnac




Els Lax’n’Busto es converteixen en un dels protagonistes de la darrera nit de concerts de l’Acampada Jove de Montblanc que va tenir lloc el passat dissabte dia 16. En una hora van fer un ràpid repàs als seus èxits de sempre i als nous amb una energia que va activar a la multitud que es va congregar davant de l’escenari d’aquesta trobada organitzada per la Jerc. Enguany aquest grup vendrellenc celebra els seus primers 25 anys d’existència i ofereix un directe molt potent i contagiós que arriba amb energia a tots els públics.. Esperem que Tot a punt per demà dissabte en què tocaran en un concert gratuït no gaire lluny d’aquí. En concret a Riudoms. a dos quarts d’una de la nit i seguits de Bongo Botraco.

Quan Telefònica dóna una cosa

Telefònica et dóna un mòbil perquè tens punts i tot això. Et dóna una permanència de dos anys, però si en aquest periode o en un any te'l prenen o presenta deficiències te l'has de menjar amb patates. Si en vols comprar un et surt molt car. Potser val més que no els regalessin i tinguessin tots un preu raonable i al final pagaríem igual i no com ara que et donen un mòbil amb unes condicions molt severes.

Coses bones i dolentes de l'actual festa major del Vendrell

Cada any fem un copiar i pegar de la festa major anterior. Canviem els protagonistes però és quasi sempre el mateix. Es podria fer un mateix programa horari i d'un any per un altre que anessin canviant els grups i similars. La samarreta d'enguany no m'agrada. Hi ha massa xixa. L'any passat era molt més sugestiva i més bona. Sobre el cartell de la festa major, no està malament. No és dels meus preferits, però supera uns quants que fa tres o quatre anys anaven identificant les nostres festes majors. A la festa major, li falta creativitat. Esperem a la propera. No és un problema de diners, és un problema de fer algo diferent. Per altra banda, crec que tantes festes majors als barris marítims és insostenible. Algo s'ha de fer, però dotar de castell de foc cada barri, entre altres coses és una cosa de gestor suicida.

La Festa Major del Vendrell


El Vendrell és un d’aquests municipis que moltes places públiques s’han dissenyat sense cap tipus d’objectiu clar i procurant que ningú quedés decebut.. Enguany els concerts de festa major abandonaran el Botafoc i retornaran al seu espai anterior. El fenomen Buira que va apostar per grans concerts al Botafoc ja ha desaparegut i enguany recuperem velles i ancestrals tradicions. Ben aviat potser tornarem a l’època Aymerich que és tornar a pagar als concerts, una proposta que feta amb senya tampoc es tan forassenyada, però s’ha de tenir en compte tots els factors que intervenen, des del lloc, fins el preu fins els protagonistes de tot plegat. Però tot arriba. Hem tocat el punt àlgid i ara de mica en mica anirem reculant passant per totes les etapes anteriors.
El problema no és el pagament sinó el lloc. En aquella placeta que potser ideal per fer trobada de puntaires, ballar sardanes, fer la festa de la cervesa i la del vi, és un lloc nefast per acollir concerts amb unes mínimes pretensions per diferents motius: en especial pels arbres, la irregularitat de terra amb els petits sorrals presents en alguns trams d’aquesta bonica plaça. En el cas que el concert superi les 300 o 400 persones, la veritat és que es converteix en un lloc gens indicat per portar a terme aquestes activitats lúdiques.
A la resta de places tampoc és que la cosa sigui més galdosa. La plaça Nova dóna el que dóna al igual que la Pep Jai. Si ens atrevim amb la Rambla Cañas que sembla que hagi estat víctima d’un moviment sísmic i s’hagi quedat com una mica ondulada i gens integrada en el seu entorn.
En el cas del Puig, com als altres llocs, es topen els interessos de dos elements que en aquests dies defensen postures radicals. Per una banda estan els veïns desperts escoltant com fins a les 5 ó 6 del matí tenen algun grup més o menys afortunat rascant notes del seu repertori. Una cosa un xic difícil de conciliar amb el son si no es disposa d’aires condicionats o similars que obliga a dormir amb la finestra oberta perquè entri una mica l’aire fresc del carrer. Un altre dels problemes és l’ús indegut de les parets, arbres i altres elements públics per evacuar aigües menors. Aquest és una altre de les conseqüències secundàries de les nits de festa a tot arreu. Tot i que hi hagi els wàters mòbils, sempre hi ha gent que en fa cas omís i aprofita qualsevol raconet per alliberar la bufeta.
Per altra banda i són els minoritaris estan els bars i restaurants de la zona que aprofiten aquests dies per fer la seva major. En aquesta nit i amb una mica de sort poden fer més diners que mig any junt. Òbviament han de prescindir de la festa major, però per oblidar les penes d’aquesta indisponibilitat se’n poden anar de creuer i allí segur que ho superen tot. La gràcia d’això no és com la festa dels barris que és un dia sòl sinó que són un parell o tres de dies de força concurrència i amb la calor que fa és fàcil caure en la temptació de demanar un parell o tres de beures en una nit. En honor a la veritat, també s’ha de dir que cada dia hi ha més persones que practiquen alguna de les modalitats del “botellon”. N’hi ha qui el porta en la bossa a l’esquena o a mà en una nevera. Altres són més astuts i el deixen en el maleter del cotxe. De tant en tant, es fan visites a aquest punt de trobada per carregar la bateria i anar fent fins que el cos aguanti en aquestes nits de calor intensa. Per si de cas, el dia següent es ve a buscar el cotxe i no passa res.
A l’igual que les festes del barri és un punt on la gent del municipi i rodalies es troba en les diferents propostes, la festa major, per a moltes persones és un punt ideal per fer vacances i aprofitar per feruna petita escapadeta. En especial enguany que cau en un pont fàcil que invertint un dia en pots sortir guanyant quatre. Això só, el preu a pagar és que no podràs gaudir els actes dela present festa major que acostumen a ser molt semblants a l’anterior.
Un dels actes amb més poder convocatòria és el ja tradicional correfoc que passa pels principals carrers. Un element de la festa molt controvertit perquè genera fòbies i filies. Més abundants les segones que les primeres, òbviament. L’encesa del campanar és el punt i final d’aquesta festa del foc en aquesta vila amb 10 bèsties del foc, una de les faunes infernals més nombroses arreu de Catalunya. Al Vendrell, en les darreres dècades s’ha apostat fortament per aquest element festiu. Els castells amb els Nens passen per un excel·lent moment. Com cada any sempre els fan massa tard. De mica en mica la gent van abandonant la plaça Vella a mesura que l’hora de dinar s’acosta, mentre els castellers van bastint les darreres construccions. Una compatibilitat que encara està per solventar, però la cosa no sembla difícil. Molt bona festa major a tothom. Tot i la reducció del seu pressupost encara continuen vigent altres elements similars com el Track o les festes majors als barris. Però de moment tot aguanta encara que sigui retallat. Aquí tenim un altre debat que ningú vol encetar. Què volem? menys i més car o més i més econòmic?

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 22 de juliol del 2011

dimarts, 19 de juliol del 2011

Tal com retallaràs trobaràs.

Hem creat un pais perque no passi res anormal. Carrers mal anivellats perquè no plogui, persones perquè no estiguin malaltes, autopistes perquè no hi vagi molta gent, tren lents i separats perquè la gent no els utilitzi. Avui s'ha incendiat un bosc de la Riba. Ja veurem que passarà amb això de les retallades i els serveis públics. Si seguim així tallant despeses, de bombers, en tindrem un cada poble per demostrar que n'hi ha però d'efecitvitat poca. Hi ha algu responsable d'aquesta pessima gestió? A més els polítics ho neguen. Es pensen que la gent és idiota.

El tema que més preocupa és la crisi

A la gent el que li preocupa més és la crisi amb 3 vots i la resta de termes com la joventut, la segureatt i l'atur estan empatats a un vot. Jo crec que la crisi ho comporta tot.

Les darreres generacions de catalanets

La generació que ara té 50 anys no va tenir tantes possibilitats però qui va poder va aconseguir una carrera i va trobar feina. Altres també van aprendre algun ofici i se la van campar bé. Si la crisi no els ha enganxat, doncs endavant. A la generació dels 4o, hi havia més gent que estudiava, alguns han tingut sort. Els que al final van triomfar eren els qui tenien un ofici. A la generació dels 30 van entrar en el món dels mileuristes i algun encara va ensapegar les coses bones del boom en aquest país. Els que en tenen 20 son a qui se'ls va dir que estudiessin i fessin master i tot això. Avui en dia tenen molts de títols i estan molt preparats i no tenen feina. Els que ve ja no sé que passarà.

dilluns, 18 de juliol del 2011

La vida continua

No passa res. Hi van haver eleccions. Grans canvis i grans promeses i no passa res. Hi ha rumors de retallades però només són rumors. Diuen que les generals seran al novembre, però jo crec que aquí tothom aguanta fins el darrer moment i més en el cas que no es torni a presentar. Hi ha crisis, és nota i es veu, però el més important de tot és que la festa continua encara que amb menys pressupost.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Enhorabona a l'Aampada Jove de Montblanc

No havia anat mai a una acampada jove. Ni quan tenia edat ni quan no en tinc. L'altre dia volia descobrir una mica aquest món i vaig anar a Montblanc. La veritat que és molt interessant perquè allí hi ha gent que té moltes coses en comú amb tu i de moment ja saps per on començar. Aquest cop era organitzada per la Jerc. La gent la veritat que es prepara i la gent anava amunt i avall amb bosses de jalu i beguda. Hi havia caliu. Es critica a la joventut perquè a a la seva bola, pero sembla ser que per alli van passar unes 27.000 persones. La veritat és que no està gens malament. L'any que ve potser hi tornem.

El final de Harry Potter es deixa veure pels efectes especials

Al final hem anat a veure Harry Potter. Más de lo mismo, però la veritat és que passa força ràpid i es entretinguda. Per la gent que passem de tot aquest món és una peli passable i es deixa veure, però suposo que pels idòlatres ha de ser com una mena de reliquia. HI ha batalletes i tot el típic i tòpic, però la gràcia, un cop més són els efectes especials. Aquí si que la cosa ha millorat una mica i alguns superen el llistó de les darreres entregues. Si us agrada hi aneu i sinó no passa res. Podreu dormir igual.

dijous, 14 de juliol del 2011

Les vaques es fan el cap de setmana

Aquest estiu amb la crisi a la comarca tenim molta gent el cap de setmana, però entre setmana la cosa està molt tranquill·la. Suposo que aquest és un efecte de la crisi que fa que la gent durant aquests dos mesos surti de casa encara que sigui per anar a Coma-ruga, però la resta està a caseta seguint les avorrides sèries televisives.

L'Opció sense opcions

L'opció és una mena de panflet cutre convergent que reparteixen cada dijous a la bústia del nucli central del Vendrell i d'alguns pobles. Abans de tant en tant responia a les crítiques dels socialistes sense que aquestes sortissin publicades directament sinó que hi havia referències i poca cosa més. Després del quatripartit vendrellenc ja no carreguen ni contra el PSC perquè ara són socis ni contra PxC per si de cas i parlen de que bons que som. L'altra edició lloava fins a la sacietat la fira mercadillo de Turismar. Ara toca lloar que aquí tot i la gent que som tindrem aigua per beure tots. Ha perdut la gràcia la veritat. Sembla una propaganda d'un gran basar xinès. Jo els agafo i mentre els porto a les escombraries miro el titular. Res interessant.

Les terrasses, un punt calent

Un dels temes estrelles dels presents mesos és el tema de les terrasses de bars i restaurants. Si fins ara la cosa ja era complicada amb la llei del Tabac i la gent fumant fora, amb les bons temperatures el tema encara es pot enredar molt més. Tot això en una comarca on pocs ajuntament s’han preocupat de fer voreres amples. Si n’hi havia prou amb una amplada 60 centímetres perquè cal que en fem 2 metres ? Al final hi plantarem un fanal al mig i també ens la carregarem. Llavors hem de donar ales a l’empresa privada. A la via pública mentre pugui passar un cotxe i una mica de tros per als vianants ja n’hi ha prou. Això ha passat fins ara. Si anem a donar un tomb per noves zones urbanitzades com el Botafoc al Vendrell segueix el mateix manual, és trist però és així.
Tota aquesta correlació d’elements provoquen que entre altres problemes per a persones amb mobilitat reduïda o amb cotxets de nens plantar una terrassa a la via pública sigui tota una odissea per a molts vianants. Primer de tot amb les voreres que tenim, on posarem les taules i cadires? Clar llavors només ens queda posar-ho en els llocs d’estacionament de vehicles rodejat per una tanca de fusta. Això és molt perillós perquè aquesta mena de protecció no aguanta ni el cop d’una bicicleta en pujada. És un element més decoratiu i per marcar territori que un element de seguretat com hauria de ser. En aquest país com encara no ens ha passat res, doncs cap problema podem continuar posant aquesta mena de corralets per a taules i cadires perquè sembli segur. El dia que passi alguna cosa ja direm que ho “estàvem estudiant”.
En el cas que tinguem una via prou ampla i sense circulació resulta que ja hem trobat la solució a les nostres terrasses. Aquí apareix un altre element que és una mena de lluita silenciosa entre vianants i responsables de bars. Quan es produeix aquesta combinació magnífica, com podria ser el cas del Passeig Marítim de Coma-ruga, resulta que tothom apura fins el màxim. El pas resultant és el mínim. Sembla que al terra hi ha una línia groga que marca fins allí on poden arribar les taules i cadires. Seguint una interpretació lliure de la llei sembla que ningú els prohibeix que puguin posar el cartell mig metre més enllà. A l’altra costat tenim els top manta. Llavors queda un passadís al mig que en alguns moments es pot tornar un xic agobiant.
Hi ha un altre fenomen que són les terrasses “molla”. Un local pot tenir durant uns moments un parell o tres de taules perquè es vegi que hi ha aquesta possibilitat i en poc temps pot passar a tenir 9 ó 10 taules al carrer. Fins on puc posar jo cadires? On estan els límits? Realment aquest establiment, quantes taules té declarades? A França, en cada bar posa el número de taules i cadires permeses i si fa falta l’horari. Aquí sempre hem improvisat fins allà on ens han deixat.
Ara el proper problema és la comunitat. Jo em puc queixar que els nens no juguin a les 12 de la nit al futbol perquè fan soroll. Una ordenança local pot regular tot això, però hi ha algú que s’hagi atrevit amb les terrasses? A l’estiu, amb les finestres obertes. Si estic sobre una un punt concorregut amb murmuris, sorolls i fum que puja per davant de la finestra. No hi ha ningú que també defensi els meus drets de veí del primer primera?
Diuen que la meva llibertat comença on acaba la del veí. Doncs aquí hi ha molta cosa per fer. És un tema que ningú es vol mullar i van passant de puntetes perquè és difícil posar d’acord a tothom perquè són interessos que a priori semblen confrontats, però alguna cosa s’ha de fer. Hi ha ajuntaments que els preus de les taules i les cadires no les cobren igual ja estiguin al passeig marítim o a un carrer interior mig amagat. Té la seva lògica aplastant. És un tema espinós que com tants altres està aparcat fins a millors dates. Per tant, fins l’any que ve no hi haurà solució si realment interessa que n’hi hagi.

Article publicat el 15 de juliol al Diari del Baix Penedès

dimarts, 12 de juliol del 2011

Els Casals d'estiu del Vendrell per triar i remenar

Una de les coses que la gent no es podrà queixar són la varietat de Casals d'estiu del Vendrell, entre els del C.E El Vendrell, El Casal Xic, El Gimnàs Record, el Ventall, La Ballaruga, jo crec que la demanda ha estat més que coberta. Hi ha per tots els gustos, per esportistes, músics, els de sempre i per triar i remenar. Aquí si que hi ha varietat d'elecció.

Una comarca sense quasi pagesos

En un poble com el Vendrell al igual que passa a la resta de la comarca ens estem quedant sense pagesos i per la seva banda alguns cellers estrenen noves dependències de cara a l'enoturisme. Ho trobo molt encertat per salvar el poc que queda d'aquesta tradició comarcal. Però a part d'aquestes actuacions, també hi hauria d'haver un treball més profund per poder salvar l'agricultura baixpenedesenca en els altres productors més minoritaris que fa anys que ho passen malament. Al final quedaran quatre cellers que conreauran la part més planera i la resta quedarà tot erm. Suposo que la cosa va per aquí?

diumenge, 10 de juliol del 2011

Como un cuento chino, Una peli que val la pena

Jo no sé perquè Calafell i Vendrell s'entossudeixen a fer les mateixes pelis al cine. Hi hauria d'haver propostes alternatives en un lloc i en l'altre altres. Això de fer les més comercials no sé si és el més idoni i més quan no hi ha grans títols a la cartera. Aquest dissabte varem anar a Vilanova a veure Como un cuento Chino amb Ricardo Darin. Una peli on un xinès cau a la casa del protagonista argentí de la peli. Té escenes molt divertides i la veritat que està fet amb molt poc presssupost i durant les quasi dues hores que dura la projecció estàs atent al que passa. És una peli interessant. Llàstima que no les facin aquí. La sala estava quasi bé plena.

divendres, 8 de juliol del 2011

La cervessa Moritz no m'agrada gens

Aquí al Vendrell hi ha un preocupant domini de la cervessa Moritz. He de confessar que per mi és una versió dolenta de la Coronita, com aigua xirri. Valoro molt els diners que hi posa amb el hocquei, però la cervesa no val un pito. Cada cosa al seu lloc. Molt bona tasca, però ha de millorar el producte.

Els regidors no haurien de cobrar res

Segons la meva darrere enquesta els regidors no haurien de cobrar res amb 5 vots és l'opció guanyadora. Només una persona ha posat uns 1.000 euros. La cosa està clara. A veure si ho entenen.

No només és un problema de diners

Ara els polítics es baixen el sou i fan actes més simbòlics que altres per donar el senyal que ells també participen de les retallades. El problema no és si cobra més o menys el problema és que han d'arreglar tot això. Nó saben que no és no només és un problema de diners sinó també de solcuions. Si algú es capaç d'arreglar-ho per mi ja pot cobrar 1.00.000 euros l'any, però per favor que ho arregli perquè per deixar-ho igual o pitjor no mereixen ni un duro.

dijous, 7 de juliol del 2011

Un consell comarcal muntat amb el cul

Jo el consell comarcal del Baix Penedès, des del meu punt de vista, no m'agradat mai. Ni en l'època rovirosa ni en l'època moreno. Allò és un parquing de polítics per fer-los fer alguna cosa. Hi ha gent molt bona també, però no es el que abunda. Ja he vist els nous consellers, alguns són els que els han matxacat al seu poble cansats d'ells com el Magrinyà i el Fonts que els han fotut fora del xiringuito. Doncs aquí no hi poden faltar. Altres com l'Armengol, ja ho podria deixar amb un algun dels seus, no cal ocupar tants de càrrecs i altres com el Jovani i el Barquier que són els que controlen el PP i no volen que hi hagi esquirols. Jo crec que aquí hauria de manar una persona d'un poble o un polític de calafell o vendrell que no fos l'alcalde. Perquè portar calafell i el consell bé o ets un superdotat o realment ja saps que és puro marqueting de cara a la galeria. Reconec que l'Olivella em cau bé i es bon pallo i bo, però collons que no hi ha ningú més a la comarca que hi pugui dedicar més temps?

Les festes dels barri


Una de les propostes més interessants que tenen lloc al Vendrell són les seves festes del barri. Aquí no serveixen ni les estadístiques de quantes persones han vingut, ni quants han participat en el pa beneït perquè són esdeveniments que estan per sobre d’aquesta forma moderna de mesurar les coses segons la seva quantitat, perquè per valorar la qualitat ja hi ha més discrepància.
Els pressupostos dels diferents barris rebran una retallada, almenys per part de la Casa Gran, però són coses que amb voluntat, ganes i feina ben feta de moltes persones anònimes que fa setmanes que treballen perquè aquesta setmana sigui més lluïda.
En aquesta cites diàries, no et trobaràs ni estrangers, ni persones de gaire més lluny de Calafell que vénen a escoltar aquest o aquell grup musical que els treu de polleguera. Aquí trobareu molts vendrellencs i de pobles veïns que saben que aquests dies hi ha caliu al Vendrell perquè la gent surt al carrer. Encara que sigui una setmana festiva molts s’organitzen per participar en la majoria dels actes intenten dissimular la manca d’hores dormides.
El que al Vendrell ens passa és que no ens estimem el que tenim o donem molt amor a algunes coses i deixem aparcades a moltes altres. Si aquesta setmana on els barris són els protagonistes tingués lloc en altres localitats segurament que ho podríem veure per diferents canals de la petita pantalla com una festa autèntica i amb identitat. Aquí la veritat és que la veiem com nostra i es porta a terme perquè els vilatans la gaudeixin independentment que puguin venir gent de fora.
La part més esperada d’aquesta cita de principis de juliol és la plantada de la falla on en un monument temporal s’exposen les queixes anònimes de la societat sobre diferents personatges i entitats de la vila. Al llarg dels darrers anys hi ha hagut algun mal entès entre els autors d’aquest element festiu i els seus protagonistes, però la cosa no ha passat a més. També s’han viscut petits incidents a l’hora de cremar la falla, però són apunts que han passat sense més transcendència a la memòria popular.
Un altres dels elements importants són els sopars de barri. Encara moltes persones a partir dels 50 o 60 anys recorden com abans després de sopar la gent baixava a la fresca a fer petar la xerrada. Un esport sedentaris que es realitzava principalment durant els mesos d’estiu aprofitant la marinada que recorria en silenci els carrers i places de la vila.
Avui en dia quan la gent no coneix qui viu al costat i està parlant amb una persona a traves de les xarxes socials que viu a Austràlia és més necessari que mai que tots ens coneguem una mica més. Cada dia hi ha més vegades que en una trobada d’amics, en comptes de parlar directament entre ells agafen els aparells mòbils i es posen a fer comentaris a altres persones connectades que estan ben lluny d’allí. És un dels clars signes de modernitat i de soledat real encara que virtualment tinguis 3.000 amics a les xarxes socials amb foto inclosa.
Aquests sopars són la gràcia de la convivència i el civisme, dues paraules modernes que alguns polítics encara no han entès a part del seu vessant electoralista. Hi ha gent que convida a altres persones a participar en aquestes vetllades a l’aire lliure. Una manera de fer partícip d’aquest ambient del sopar de barri.
Tot plegat són un altre mètode per fer un xic més lleuger a moltes persones la inquietud que estan vivint per la situació de crisi global que ens afecta de ple.
La situació actual és força patètica, encara que de cara a l’estiu sembla més fàcil de pair i hi pugui haver alguna sortida més que no pas dins el fred i negre hivern.
La solució definitiva no existeix i menys en aquesta comarca que sempre hem estat precaris en tot això. Hem anat fent justet pel que ens hem anat trobant.
Per tant, espero que tots esteu participant en les festes del barri i fer-ho amb il·lusió i voluntat. No ens solucionen els nostres problemes del dia a dia, ni ens donaran hora pel metge abans, però és una manera de gaudir d’allò que tenim més a prop sense necessitat de grans esdeveniments públics. Vinga que la nostra festa més indentifcadora ja s’ha acaba. Aprofiteu-la

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 8 de juliol del 2011

dimecres, 6 de juliol del 2011

Quan un grup no té el dia.

La banda del Coche Rojo va actuar el passat dimarts a la Rambla del Vendrell dins les festes del barri. Aquest grup l'havia escoltat i m'havia agradat la veritat, però l'altre dia no sé que va passar que vaig optar per marxar abans d'hora. Primer de tot no se sentia bé, segona el cantant parlava molt i se n'anava molt de l'olla i la tercera que et podien barrejar metalica i georgie dann en un plis plas. No sé si no era el seu dia, però la veritat que vaig sortir molt decebut. Per altra banda vull agrair a tots els que fan possible les festes del barri per la força i energia que hi posen i la imaginació i voluntat. Realment són uns herois anònims. Felicitats currantes.

dilluns, 4 de juliol del 2011

El Vijazz de Vilafranca un bon exemple a seguir

Es trist haver-se de referir a Vilafranca per dir coses bones, a ells que ja tenen una forta dosis de xauvinisme a sobre. Però vull felicitar a la gent que ha fet possible el vijazz amb molt molt bona acollida i tot molt ben muntat, des de les copes, fins els espais escollits, fins i tot les aixetes per rentar els gots. Realment nosaltres en tenim que aprendre i deixar enrere coses més que obsoletes i cutrones com el turismar. El nostre objectiu és el Vijazz i hem de començar a treballar en coses serioses i no omplir per omplir.

La música està més en crisi sense concerts.

Enguany els grans grups de rock català no tenen gaires concerts, ni laxen. ni pets, ni gossos la veritat que no tenen tants bolos com els altres anys. Els Manel es un fenomen estrany que entrea en un altra filosofia. Arran de la crisis estem descobrint nous valors musicals de casa nostra amb grups emergents que treuen el nas però si pugen el caxe tampoc tenen concerts i estan com la resta. . Ara que no es vénenen discos, ja fa uns anys, ni es fan concerts, el panorama musical ha de canviar de mica en mica cap a pitjor on els músics s'hagin de buscar alternatives per guanyar-se les garrofes.

diumenge, 3 de juliol del 2011

Rock in Serrallo, nous valors i repassar els ja consollidats

En aquesta segona edició de Rock in Serrallo dins les festes del barri vaig poder descobrir un nou grup de música estil Los Planetas made in Vendrell. Ells són els Love Session amb el Dani Carbonell i un baix i una bateria. No són d'aquells grups que omplen grans festes majors ni grans sales perquè el seu estil és molt peculiar i molt centrat a un públic concret. Esperem que tingui molta sort i pugin arribar on es mereixen perque la veritat és que s'ho curren. El segon concert de la nit amb Le Casino doncs va estar al seu nivell, en aquest grup que un dia el vaig anar a veure per pura curiositat a una pizzeria del Vendrell i l'¡he anat seguint fins ara. Per acabar els Porland's, el rock potent made in vendrell per descobrir que hi ha grups i música que mai passen de moda. Tots un professionals de la música que fan allò que més els agrada i amb molt bon gust.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Veniu a les festes dels Barris del Vendrell

Una de les festes mes tradiconals del Vendrell i més autèntiques són les festes del barri. Durant una setmana cada dia dia hi ha moltes persones anònimes que participen en donar vida a aquesta proposta ancestral que any rere any es mante. Passeu-vos un dia dia d'aquesta setmana per la vila de Pau Casals i ja veureu que val la pena. Us espero. Avui comença la festa al Serrallo. No són mediàtiques però són autèntiques.

divendres, 1 de juliol del 2011

Una autovia a trams de 110 i 120 km/h

Avui he viscut un fet històric de les xapusses que es fan aqui. Durant un tram de l'A7 la velocitat màxima era la de 110 i la resta 120 km/h. Aquestes mesures és molt dificil que la gent normal les pugui entendre. No m'extranya que la gent cada dia estigui un xic millor perquè hi ha coses que amb dos dits de front no queden.

Per Sant Joan la gent no acostuma a sortir

La meva darrera enquesta preguntava si la gent tira coets a les revetlles. 3 persones m'han dit que no surten de casa. 2 No en tiren i només en tira. La costa està clara.