Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 30 de juny del 2023

Més de la meitat de la gent no va votar a les municipals


És m


olt trist, però cada dia la política està més lluny de la realitat de moltes persones i aquestes ja no van a votar ni a les municipals que són les més properes. Ja diuen els entesos que a les properes legislatives posades al mig de l’estiu ja veurem si superem el 25% en molts casos de participació. En unes eleccions amb un panorama polític on l’esquerra ha desaparegut i cada dia és fa més fort una mena de centre dreta que tot i tenir colors diferents al final segueixen fent la mateixa política de sempre, deixant decebuts als qui esperàvem altra cosa. Depèn com quedi els partits de casa nostra encara poden fer alguna cosa, però si hi ha un pacte de les grans formacions doncs que aquí no pintem res i ja tornarem d’aquí quatre anys a veure si ens volen.

Amb l’excusa de l’extrema dreta, totes les posicions s’han reorientat i el qui era dolent ja no ho és tant perquè ha sortit un nou monstre i anar fent. Aquí al Penedès la gent ha votat molt per partit i no pas per candidat excepte en les petites localitats. Hi  ha molts electors que a l’hora de dipositar l’urna no sabien si votaven al pepito o a la marieta, ells només sabien que votaven socialista o Pp com sempre han fet i sense cap més problema.

És que al final de tot en l’actual situació política qui mana menys són els polítics que seuen en els parlament. Avui en dia té més poder els jutges, les grans empreses i els grans lobbys que van posant les seves peces sobre aquest tauler d’això que anomenen democràcia. Cada dia hi ha més diferències socials i  les polítiques socials cada dia queden més curtes perquè avui en dia hi ha uns grans desajustos socials com el preu dels lloguers i el cost de la vida que és difícil poder combatre amb els nostres salaris ajustats al màxim  a  mínim interprofessional. Encara queda molt per fer i la cosa cada dia està pitjor.

dijous, 29 de juny del 2023

Del desterrament absolut a la sala de plens

 

 



En qualsevol administració pública per petita que sigui hi ha alguna personatge  que s’assembla o coincideix plenament treballador que el tenen allí en una petita illa amb la llibertat de fer el que vulgui sempre que no superi els límits de les seves petites competències, mentrestant no faci saltar cap alarma que repercuteixi en cap polític del consistori. Així t’hi pots passar dies, setmanes i anys  enviant emails o trucant a gent que no coneixes, ni t’importa qui són, ni que fan mentrestant no es posin en el teu dia a dia.

Arriba un punt que aquesta posició d’ermità voluntari i forçat per una administració que no es preocupa en absolut per la gran  majoria dels seus treballadors. Tots som un fitxatge d’entrada i de sortida. Res més. Després d’anar buscant un candidat polític amb qui confiar per elaborar una nova llista electoral, la vida dóna voltes i resulta que d’un funcionari de clausura és converteix en un regidor de 2a regional. Comença a conèixer totes les persones que s’amagaven dins la llista dels mails que tenia fins el moment, li toca decidir coses importants amb gent que es creuen rellevants, participa d’aquest whatsapp que fa que tots els polítics d’un partit te’ls trobis al mateix lloc rondant entre la gent perquè tothom els vegi. Té la sort de participar en el programa televisiu més democràtic que es fa al sud de Santa Oliva amb respostes clares i contundents sense aquest  discurs de mesies principiant que li posen els seus companys de Nodo.

Una persona que quan sigui gran podrà dir als amics, nets, nebots, fills i qui sigui que ell era regidor d’un ajuntament important de la província de Tarragona. Podrà dir que com tantes vegades que es pensava que  la política era una altra cosa i al final va descobrir la gran farsa que és això  i tots els tripijocs i martingales  que hi ha pel mig per aconseguir qualsevol cosa. Va descobrir l’ingent esforç que suposava fer qualsevol cosa, pel mínim que fos i tota les tecles que s’han de tocar. Ell creia en un projecte i estava fart del tedi laboral que el precedia i s’hi va afegir amb ganes i il·lusió. Al final va haver de ballar el so de la dolçaina dels 3 que remenen les cireres dins l’equip de govern, els altres els toca ballar com a la resta de població encara que a vegades no ho sembli.

Una persona que ha conegut més gent en un any que en els 50 i pocs de la seva vida. Una polític actiu que va omplir la seva agenda professional de reunions, trobades, dinars, sopars i altres encontress fins a un nivell considerable fent-se un gran especialista en arreglar moltes temes per telèfon seguint sempre l’ordre de comandament màxim del vaixell per no equivocar-se.

Una persona que ha tingut que lidiar amb pesos pesats de l’administració difícils de fer moure un dit quan la cosa no els interessa pel que sigui. Un lluitador buscant recursos per fer coses noves i buscar noves històries al departament que trenqui el juràssic mètode utilitzat pels seus companys de copiar i enganxar com sempre s’ha fet.

Una persona que des del primer moment ha tingut molt clar fins on arriba la família i la política i que l’important és la família perquè la política dura el que dura i hi ha molta gent que lluita pels millors llocs i ell és com és no com volen que sigui. Ell sap que el millor entre els millors llocs per treballar és la Diputació de Tarragona on hi ha molta cosa per fer tot al contrari dels consell comarcals i les vegueries que no tenen marge de maniobra i un pressupost senzill i sense cap pretensió.

Després de quatre anys on  el seu discurs al plenari no ha durat més de dos minuts i durant la pandèmia ens tenia acostumats amb els seus “sí” amb un parell de tons superiors als seus companys que trencaven l’harmonia del discurs. Una gran persona i bon jan que ja ha tastat el poder local des d’un lloc privilegiat. Ara guarda el pin del consistori  i algun paper més en un estoig per recordar als seus fills que no val la pena,hi ha moltes coses més interessants i profitoses al món que no pas la política.

 

 

Entre heavis i tablao flamenco, Sonic Brother


 

Ahir varem anar a un concert molt especial.Resulta que toquen els Sonic Brother en una entitat andalusa amb el terra ple de cadires i a més la cosa estava patrocinada pels Amic de Pau Casals. Una cosa rara que va aplegar a gent de l'entitat que no sabien que anaven a veure a polítics perquè aquí sempre s`hi juguen forces vots. No hi van faltar els amics de l'entitat.  A banda per allí tombaven els incondicionals de la banda que van posar la dispersió al personal. Un gran concert d'un gran grup amb músics excellents, però en un format peculiar del tot. Serà el futur.

diumenge, 25 de juny del 2023

Teatre amateur i de gran nivell a la Cumprativa de Llorenç



Un dels clàssics de la Cunprativa de Llorenç és estrenar una obra de teatre per la festa major, però enguany ves per on ho ha fent per Sant Joan. Aquest cop éra el torn de la 1a obra de Josep Maria Benet i Jornet que porta per nom "Una vella i coneguda olor" on en un patí de casas del Raval de Barcelona es desenvolupa la vida d'uns veïns a l'estil dels anys 60 quan va estar escrit el text. 

No hi falten la noia guapa i afortunada, la  lletja i desgraciada amb una mare que la porta a ralla, la xafardera que ho controla tot i sempre vol ser més qe les veïnes, el guapo i aquell que té un munt de tracta amb moltes pubilles. Aquest patí té un futur incert perquè en pocs anys sobre d'ha de construir la Rambla de Barcelona.

Doncs vists els personatges, ja us podeu imaginar la cosa com va i al final sempre passa en totes les obres. i el públic no s'ho acaba d'empessar, peròla realitat d'aquells temps devia ser una cosa semblant. 

L'obra dura quasi una hora i mitja i passa molt ràpida. Primer de tot cal destacar l'encert de la Rosa Andreu que és la directora que ha sabut trobar la clau de cada personatge i d'aquí tot va rodat.

Brillant paper de la Ester Romero, com a Maria, posant-se molt bé dins el personatge amb un toc personal i unes cues que no acaben d'estar quietes. Molt encertat. La seva mare Núria Amer que fa de Mercè està en la seva salsa. Un gran paper ideal per ella. També trobo brodat el personatge de Teresa a càrrec de la Mònica Ferrer, una de les persones polifacètiques amb molt de futur en el món de la cultura d'aquesta comarca. Laia Batlle com si se l'hagués escrit ella mateixa el seu paper. De la resta molt bé, la veritat. Si la voleu tornar a veure ho podeu fer aquest dia 1 a les 21 hores a la Cumprativa. Una tarda molt amena amb un gran nivell i un direcció impecable. 

divendres, 23 de juny del 2023

Un nova legislatura vendrellenca



 Tot dins la normalitat. el PP no ha dit ni mu. Els temuts Vox doncs s'han comportat dins la normalitat. No han fet cap cosa rara. El porter pilotes fora que si aqui que si allà per no dir res. La Mar i el Navarrete apretant. La de Podemos, se situa, el Sito molt fi i educat li va fotent. Ja tenim majoria absoluta en un ple concovat en unes hores i sense preparció com el pacte del PP que tenien guardat sota el braç. Pim pam, sobre la marxa. El del PP s'ho mira pensant a veure diu el Knt i ell no afegeix res. A veure si passara com les anteriors legislatura que el company de viatge del Psoe local desapareix del mapa a les properes. 

dijous, 22 de juny del 2023

Els fotògrafs de casa nostra

 

 


 

Al Portal del Pardo del Vendrell hi ha una interessant exposició en dues etapes protagonitzada per fotògrafs amateurs i professionals de casa nostra que a través de les xarxes, entitats o professionalment sempre han mostrat un especial interès per aquest art a casa nostra. Estem parlant del Toni González, Flor Benito, Joan Güixens, Laia Saperas i Jordi Palau.

Són massa poques les vegades que tenim artistes locals en aquestes sales d’exposicions tan integrades en el nostre medi urbà. Massa cops preferim acollir obra forana que no pas donar oportunitat a la gent de casa nostra. Hi ha molta gent que necessita aquest primer pas per donar a conèixer les seves creacions. Aquest espai és un dels ideals del Vendrell, per la seva situació estratègica.

També és trist que moltes vegades aquestes sales ben pocs visitants. Aquesta manca d’interès no és només un fenomen vendrellenc sinó que és la tònica de molts llocs similars sense que hi hagi persones o elements mediàtics com els que pot trobar a  Cervera amb els germans Màrquez que registren un gran nombre de visitants per ser una part dels protagonistes de les sales municipals. Potser s’haurien d’apropar les exposicions als gustos reals dels gustos de casa nostra. Potser en comptes d’exposar quadres del modernisme català hi poséssim màquines antigues per jugar la canalla segurament hi hauria més atracció o un petit museu dels Laxnbusto.

Aquesta mostra d’aquests quatre vendrellencs és un pas important per apropar la sala a la vila: Són persones prou conegudes en el seu àmbit que segurament atrauran l’interès de molta gent de la vila i de la comarca. A més un dels artistes ha fet un recull fotogràfic de 100 persones que representen la realitat del Vendrell. Un retrat global de las societat vendrellenca actual basada en les dades del padró que no té res a veure amb la de fa 20 anys o 50 anys. Una experiència molt interessant per totes els membres que intervenen.

Una realitat on la multiculturalitat està més present i cada cop ens fem grans més tard. En la resta d’instantànies podrem veure dos oficis que han estat bàsics i essencials des dels principis dels temps, però que en la modalitat centenària que estan vivint actualment estan condemnats a morir. Estic parlant dels forners i els pagesos fet per la Laia i el Joan que estan vivint les darreres generacions d’aquest ofici bàsic per la vida de les persones,  però les properes versions també tindrem resultats d’imatge similar però segurament els costarà molt igualar el gust del pa i dels productes de la terra.

Seguirem tenint pa i pastanagues però de gust remot al que avui en dia encara podem assaborir en  els productes de Km 0. La gent  d’aquí no s’hi vol dedicar, llavors toca importar o aconseguir-los d’una manera més senzilla i econòmica que l’actual. L’economia és la que guia a societat encara sembla que a vegades ho faci el futbol.

A part d’aquests aspectes del Vendrell hi ha un interessant reportatge de les actuals perruqueries que de mica en mica es van instal·lant a la vila i que s’han convertit com punts de trobada i a part doncs et repassen el cabell. Aquest és una nova versió moderna del barber de tota la vida, ja no té res a veure i s’ha actualitzat en un model que prolifera al nord d’Àfrica i com tantes coses també ha arribat a casa nostra amb molt d’èxit.

Aquesta exposició la podreu veure fins després de la Festa major al Portal del Pardo del Vendrell i ens mostra un retrat de passat, present i futur. Llavors la part alternativa la posa el Toni amb les seves fotos de joves amb la seva pala de surf a casa nostra. Una practica cada dia més extensa a casa nostra encara que de moment les ones que tenim  al llarg de l’any no acompanyen gaire.

Doncs aquesta vegada si aneu o veniu d’un barri  a un altre pareu mitja horeta i mireu aquesta exposició que realment val molt la pena. Hi ha molt d’amor, art, voluntat, innovació realitat i vendrellisme. No us la perdeu.

dimecres, 21 de juny del 2023

Qui posarem de president del Consell Comarcal del Baix Penedès?

 


Tradicionalment s'ha posat de president al consell comarcal del Baix Penedès les persones menys indicades per ser-ho com  polítics del Vendrell o Calafell. Aquesta legislatura ho han fet bé i han posat a l'alcalde de l'Arboç. Doncs molt bé. Avui m'han dit que el proper president sera l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, no sé si es cert o no. La gràcia és que hi hagi algú d'altres municpis de la comarca i algu que cregui en la comarca com ho fa el Jaume Casañas que és una de les persones que creu en la comarca, encara que la seva potser és la del Garraf i no la del Baix Penedès. A veure a qui escullen, però que no sigui ni de Calafell ni del Vendrell, sinó la Bisbal que fa dies que s'ho curren i ho treballen molt bé o Llorenç que també estan molt bé, però posar algú per colecionar càrrecs molt malament acabarà amb el poc sentit que ja té. 

diumenge, 18 de juny del 2023

Ara toca visita de metge dels nous alcaldes i regidors de govern



 Ara que tenim alcalde, toca que els regidors de govern facin visita de metge als departaments municipals per conèixer al personal i perquè siguin coneguts. Al fial de setmana noves carteres, carrecs de confiança, com més competències municipals del ple passem a la junta de govern així la gent de carrer no s'entera de missa la meitat i anar fent. 

dijous, 15 de juny del 2023

Darrers tik toks de 1a legislatura dels optimistes

 



En un parell de setmanes ja tenim l’inici oficial d’una nova legislatura amb cares noves, encara que al Vendrell almenys la cosa seguirà bastant igual per l’equip guanyador que ha passat de 8 a 9 regidors que el situa a un sol pas de la majoria absoluta i de la pau que comparta. Un pacte amb el Pp ho pot arreglar tot per aquest any, però que sigui conscient que d’aquí quatre anys corre el seriós risc de quedar absorbit i integrat dins la marea roja. La seva essència pot quedar en nivells simbòlics si no espavila una mica encara que sigui a tocar de la fi dels quatre anys.

Hem passat una legislatura marcada per un fet històric que va ser la pandèmia que va afectar a tot el món i que ens va canviar moltes coses per tornar a una mena de normalitat com la que tenim actualment, però quan vas al metge encara veus aquelles mascaretes que et porten al record de quan no podíem sortir de casa i a a les 20  hores sortíem als balcons a aplaudir als sanitaris que estaven a primera línia de foc d’un país amb els pixats al ventre i de la imaginació de la gent i de les bosses d’escombraries es van fer les primeres armes de defensa i de mica en mica la cosa va anar millorant fins que a final del 2020 va aparèixer la vacuna i  de mica en mica vam anar vencent el virus a cop d’agulla.

Doncs tot això ha marcat la legislatura en els primers dos anys i mig. Després la cosa ja ha anat normalitzant.

Aquest ha estat quan hem fet un carril bici que no fa servir quasi ningú i que ha suposat la desaparició d’un centenar d’estacionaments de vehicles al centre de la vila. Però no passa res a Coma-ruga anem forts i per uns 7.000.000 d’euros tenim allí un espai  diàfan amb uns mosaics que ens uneixen amb el Valle de los Caidos (ara és diu Cuelgamuros). Algun dia quan guanyin els altres, podrem organitzar viatges per recordar l’obra d’aquest autor que ves per on no era gaire optimista en les seves creences polítiques.

Doncs això, tenim la marquesina dels taxis del Vendrell, una de les petites grans obres que ha evitat més d’un ensurt en aquests mesos de calors que estem vivint en aquesta comarca.

Ens hem carregat la versió degradada i infumable del que quedava del turismar i hem fet una  canvi de lloc de les paradetes del passeig marítim de Sant Salvador.

Li hem canviat el nom al Teresina Martorell i l’hem convertit en una escola institut. Només cal veure el resultat de les passades eleccions municipals en aquest centre i veiem que la problemàtica és la mateixa, però així sembla que sigui tot una mica més suau i comencem de zero.

Seguim igual amb mesures que han causat furor com és el tancament de les dutxes en el litoral Vendrellenc que curiosament, sinó plou més, serà adoptat per tota la costa catalana davant la sequera que tenim en el nostre territori.  Ja passem de la bandera blava i ara hi pengem la bandera del poble i la Lgtbq+ perquè ningú s’equivoqui i sàpiga com ens les gastem aquí.

Amb els Camela varem superar les fites d’assistència de gent a un concert al Vendrell, que lluny queda el Buira amb el seu Mago de Oz. La vida continua en aquest Vendrell amb un pla d’ajust fins el 2030 i grans obres al centre del Vendrell que ja veurem si els gust de la majoria dels  vianants són els mateixos que els de la marea optimista.

La vida continua i les cadires de la Lira s’haurien de canviar ara que els astres polítics estan en bona sintonia. 

dimecres, 14 de juny del 2023

Esperem una mica més per saber amb qui pactem


 

Ara que la  pobra Silvia i la Núria hauran d'anar a tot arreu de Tarragona  per la campanya de les generals quan saben que a no sé que es produeixi un miracle que no entraran ni al senat ni al congrés perquè si entra un per província pel Psc ja pot estar ben content.

ara esperarem el resultat de les generals per un pacte entre Psc i Pp al Vendrell. A veure com queda tot plegat per un possible pacte que deixi assegurat el govern optimista del Vendrell. Un meset perquè ningú perdi votants i després ja li donarem alguna cosa perquè estigui content i estem tots tranquils.

diumenge, 11 de juny del 2023

Essencials al Portal del Pardo del Vendrell


 

Molts cops passes pel Portal del Pardo del Vendrell i no hi veus ningú dins per mil motius diferents, però la gent no acostuma  a visitar com tocaria el que s'hi exposa, potser la culpa la te la formació artistica de la societat o simplement perquè no interessa, però és una gran pena que això passi al Vendrell. Jo ara us aconsello que aneu a veure la mostra de gent de casa com Toni Gonález, Flor Benito, Joan Güixens, Laia Saperas i Jordi Palau. La meitat ja han exposat i ara toca els altres tres.

Entre la mostra hi ha les 100 fotos de la jove Flor Benito que representa el Vendrell Ella ha fet un estudi exaustiu de la societat del Vendrell, per origen, edat sexe i origen i segons les estadístiques dels 40.000 vendrellencs, ella ha elaborat aquest resum. Ella és molt poètica i li ha donat un punt de futur com és la pissarra i el somni que tohom ha escrit dins. No us ho perdeu.Està fins el 29 de juliol. Segur que hi ha gent coneguda que no surten al Per què?

divendres, 9 de juny del 2023

A la recerca de jove estudiant sense ofici ni benefici



Les diferents administracions s’han posat les piles i el que estan buscant són joves que s’hagin quedat allí sense tenir gaire més que la ESO i que tampoc no treballin.

Aquests conillets d’índies els inclouen en programes de formacions de mil coses des d’idiomes fins a fer mímica i tot seguit passen per alguna empresa sense cobrar un cèntim i potser en algun cas algun d’aquests herois es quedarà a treballar, però la majoria marxarà. Altres més espavilats s’estalviaran tot el procés anterior i entraran a treballar per una empresa de treball temporal tenint  un sou des del primer dia i amb una seguretat que els que ho fan per la via llarga.

Els joves ja estan cansats de totes aquests invents perquè tots passen pels mateixos camins, però darrera hi pots trobar entitats públiques, bancàries, fundacions etc. Tots ells beuen d’alguns fons europeu que mentre fan i desfan i apunten i esborren doncs van cobrant com sinóp passi res. Els que treuen partit de tot això són aquests mitjancers que van com a esmaperduts buscant jove sense ofici ni benefici que estigui a passar per aquest calvari gratuït per després a veure si hi ha sort.

No seria millor que aquests diners que alimenten directament aquestes empreses anessin als joves i els hi paguessin o la seguretat social o el sou. Tots sortiríem molt millor i ens estalviarem aquest recorregut que no porta mai enlloc i al final el que acaba frustrat del tot és el pobre alumne que ja està cansat que li prenguin el pèl d’aquesta manera i cada dia és més reaci a acceptar aquest tipus d’ofertes que no li soluciona res de res. Una pena tot plegat.

dijous, 8 de juny del 2023

Les llavors ja estan sembrades a l’hort de la política



Vox i Pp estan pujant com l’escuma a casa nostra, el Vendrell no ha estat l’excepció. Dos partits que amb una carpa al carrer i moviment a les xarxes han aconseguit més de 2.243 vots dels 13.124 dipositats en aquest 28 de maig, estem parlant d’un 17% dels sufragis emesos que curiosament és la meitat del 34% que va portar al Psc a convertir-se en la principal força política municipal en la propera legislatura seguint l’estela de les darreres amb un considerable augment del suport popular

Que aquests partis guanyin no és per mèrits propis sinó perquè la resta de formacions de l’arc polític els hi fan campanya d’una manera o una altra. Al Vendrell tenim greus problemes com l’atur, la baixa renda per càpita, la manca d’integració de la immigració en la societat de la vila, la manca de neteja dels carrers, ensenyament, la manca d’habitatge la formació de guettos de població entre altres que no han estat solucionats ni de bon tros. El màxim que s’ha fet és canviar el nom d’una escola institut del Vendrell i per més inri de tot plegat encara anem dient a les quatre veus que aquí fem molta política social. Doncs si, la fem perquè no hem estat capaços de crear una altra municipi amb possibilitats de formació i treball per joves on un 70% de la gent han de marxar a una altra localitat per trobar feina perquè aquí no hi ha feina i la que hi ha en la seva majoria és la pitjor que pots trobar en el sector de la hostaleria, a temporades i més hores que un rellotge. Això no ens porta enlloc, només a aquest atzucac amb un exemple clar com és la redistribució de la policia municipal en aquest cos de “rambos” per si han de sortir a repartir llenya i parar algunes de tantes baralles que de tant en tant va sorgint a la vila. Un lloc on tothom sap on es fan botellots menys les autoritats, un lloc on tothom sap on hi ha conflictes de convivència menys les autoritats. Aquestes només ho saben una setmana abans de les eleccions quan a quatre penjats de la Rambla els hi estenen una sanció per fer soroll perquè toca dir que s’ha fet quelcom. Aquesta és la política que tenim que no porta enlloc i fa que el problema vagi creixent i creixent perquè no s’ataca en conjunt i amb una manera organitzada. Agafem aquest gran estora que sempre ha estat a l’Ajuntament del Vendrell i ho posem a sota i una altra govern ja ho arreglarà o fins que passi alguna cosa llavors algú ja mourà fitxa, mentrestant visca la festa i el que faci falta perquè de pa i circus és el que vol la gent, doncs endavant, no parem de donar el que la gent vol.

Esperem que no passi un altre cop com quan en el mandat 2011 – 2015 August Armengol tenia 5 regidors al consistori vendrellenc per anar desapareixent en les properes legislatures. Aquest era un fenomen molt local que va començar amb un i de mica en mica a mesura que es convocaven eleccions anava augmentant fins a 5, ni més ni menys com els que te ara el principal partit de l’oposició.

En la passada legislatura C’s crec que poca cosa va fer a part d’una explicació de vot pels fets de la carretera de Valls durant la pandèmia. Aquests partits que entren no tindran res a veure amb el del color taronja que amb 4 anys ha quedat totalment diluït i anònim dins el vermell dels socialistes.

Ara quatre regidors del PP i l’altre partit poden dir i fer moltes coses. Suposo que a hores d’ara el PP ja està negociant per entrar en el govern dels socialistes i donar seguretat als a la legislatura, però els altres estarà allí vigilant cada moviment que es fa i no tenen complexos de cap manera. Ja tenim la llavor a l’hort. La regarem o deixarem que és mori de set.

aquí estan les carteres municipals,

 


Estan tots molt callats a la casa gran i sembla que de moment aniran fent amb els 9 regidors i trebllant pactes puntuals quan sigui necessari.

Jo proposaria les següents regidories amb l'actual equip de govern.

Kenneth, doncs alcaldia que ja tindrà feina.

Crhitian, incomunicació municipal, revistes vàries, festes grosses i el nodo local i mon lgtbiq++++++

silvia cultura i exposicions i ensenyament i imatge coorporativa

Montserrat Martin, ajuda social , iaios power, residència i targetes moneder i relacions amb l'església. 

Marta, platjas, turisme joventut, fires i firetes mercats i salut, policia

Mariona Entitats, esports, joventut identitat i cohesió social. administracio electrònica, relacions socials

Alfons Herrera FCC; Mercader i Ventall

Nuria Rovira, urbanisme, establiments

Santos: personal, hisenda, secretaria 

diumenge, 4 de juny del 2023

La festa escolar de la bicicleta del Vendrell


 

La festa de la Biciclet va tenir la seva forma més interessant amb els fantastames i tot això. Avui en dia és una festa escolar, o només hi van els Pastorets com a entitats. Al Vendrell es parla molt de les entitats i en dies com aquestes qui més qui menys hi hauria d'anar encara que fos sense carrossa, però hi ha un problema que pel recorregut de la festa no pots corre i has de parar tot l'estona i això és una merda perquè un dia que hi pots anar resulta que hi ha massa gent i no funciona. Potser que el dia de la Bici sigui una altra cosa on la gent puguin pedalar i no un darrera l'altre com si fos un seguit de bicis a pedals.A l'hora dels premis s'hauria de fer dos nivells, un per escoles i un per entitats. Una entitat no pot competir amb una escola, són mons diferents. Doncs això que es faci una festa per poder anar en bici i no per pujar i para cada dos segons. Cada cosa al seu temps., però aquí ningú te collons de tocar res. Així anem.

Un shopping night que conserva el tipus amb elegància

 


Aquest era la desena edició del shopping night que ha estat un de les grans conquestes al Vendrell d'aquest segle. El Centre del Vendrell va estar molt animat fins a les 12 de la nit amb la possibilitat de rematar la vetllada al Tivoli. Hi havia  un parell de tendes noves que van tenir moltes visites, algunes van treure coses al carrer, altre estaven obertes, però no varen registrar cap afluència especial. Els que fan els calers són els del menjar que amb preus racionals que no econòmics es trauen un bon jornalet durant la nit. 

Hi havia gent ahir, però no com els primers anys. Cal dir que uns núvols van estar pensant a veure si deixaven anara un ruixat, però al final 4 gotes i prou. Hi havia caliu en especial a les places menys a la vella que era una nit normal. A la Rambla a tope de manbo i en un lloc amb dj o dansa o un música la cosa s'anava omplint sense els nivells d'altres anys. També hi ha botigues que enguany no han participat i altres s'hi han apuntat. Ahir el Vendrell tornava  a fer goig. És el dia de les sabateries i algunes botigues de moda que no paren, però altres establiments s'ho han de mirar. Gent com la Cortineta negra s'espavilen cada any per fer una cosa diferent i sempre tenen bona acollida. . No res. ahir era un poti de tot, però la gent va agunar perquè feia un dia genial per això. Vaig veure molts pocs polítics que ja no estan en campanya i devien fer la seva vida o a descansar que ja toca. 

dijous, 1 de juny del 2023

Ara et toca decidir

 



Ara et toca decidir i dir que prefereix per tu i els teus. Després no et queixis. En cas que la teva opció no hagi resultat la guanyadora, es que potser hi ha altres vots que siguin més beneficiosos per a tots plegats. Pensa que el poble com el client mai s’equivoca.

Pensa amb el cap i no amb el cor perquè el govern de la ciutat és el més proper tens i si passa alguna cosa és on vas primer a tocar. Agafa tot el que t’han dit i fes una selecció entre allò que has escoltat i el que es possible que facin, pensa que en el teu consistori possiblement no tinguin gaires diners i si fan alguna obra espectacular segurament hipotecaran els generacions que vénen.

No facis dels que parlen amb més seguretat i convicció potser són els que tenen la paraula més fràgil i si algun d’aquest passa pel teu costat vigila no t’hagis pres la cartera. No en facis cas del que diguin i pensin els veïns, només has creure en tu i en les persones més properes. Tot està calculat i previst avui en dia.

Votant has aportat el teu granet de sorra per un futur millor. Pensa que si vas de revolucionari i et quedes a casa al final el teu vot serà pel partit més votat encara que et caigui com el cul i el mateix passa si votes en blanc. Hi ha partits que segurament no trauran cap regidor, però altres si que en poden treure un o dos que poden girar la balança municipal. No és més ric qui té més vots sinó aquell que en necessita menys per fer el que vol. Dóna oportunitat a gent nova que alguns ja fa massa anys que s’arrosseguen pel món de la política sense pena ni glòria. Pensa que ara tens la clau  a les teves mans. Ho has d’aprofitar, no siguis tonto. Potser al final tots són iguals, però t’asseguro que no és el mateix discutir segons amb quins personatges que s’hi presenten. Ara manes tu. Tens temps, no tens excuses. Aprofita que molts no han pogut fer i altres vegades estava tot marcat. Vota i no et queixis potser demà ja serà massa tard i per un vot un partit ha pogut entrar al consistori i es podrà canviar la truita. Tu ho pots fer. Després no et queixis.

Els convergents votants de PSC al Vendrell

 


En aquestes eleccions municipals del Vendrell hi ha molts de la linia dura de CDC que han passat directament a votar socialistes amb l'excusa que al davant hi anva un antic dirigent socilista. Això es pensar amb els peus i fer un mal favor al partit. Gent que s'ha guanyat la vida i es guanya les garrofes amb el que queda de Cdc que vagi fent proselitisme a favor del senu contrincant de tota la vida és molt patètic. Però al Vendrell cadascú va per ell i Cdc entre els uns i els altres està més que finiquitat.