Revisió mèdica de la feina, la gran mentida

 

Avui he descobert que algunes empreses de salut laboral també s'aputen al carrer de prendre el pel a la gent. Tu com a treballador d'una empresa fas una revisió médica i et donen quatre items amb els resultats de la sang i si en vols més has de pagar un plus. Una presa de pèl pel treballador que hauria de tenir una revisió completa i no un tastet i si vols més paga tu i calla. Ja està bé

16 anys de blog, gràcies a tothom

 

Portem 16 anys  i com si fos ahir amb ganes d'anar omplint i explicant cosetes que em passen pel cap i com no tinc ni germans ni fills només em queda via expiatòria per explicar a tothom una mica del que passa per dins.A vegades hi ha més ganes, a vegades menys, però això es com la vida que vas a diferents ritmes i no es bo sempre anar a la mateixa velocitat sinó has de pujar i baixar el pedal del gas.

Seguim endavant amb unes eleccions municipals que seran una merda amb un oposició fens recessos espirtiuals i un optimisme cansino que rebossa per tots els cantons de la realitat. Apaga i endavant i gràcies per llegir-.me. No arreglarem el món, però almenys podrem entendre que ens està passant. Gràcies per estar sempre al peu del canó. Valtres feu realitat aquest blog.  Si el Partit del Soriano Censurador no em deixa fer ràdio deu ser per alguna cosa.Algú ho deu llegir. Salut i us convido a unes braves i sempre ben amunt com el campanar del meu poble.

Què prometran els nostres polítics?

 

 

Fins fa quatre dies teníem el Procés que era el pal de paller de la política catalana. Els uns en contra, els altres a favor servia per fonamentar una part important de la campanya electorals i més o menys acostumava a funcionar fins en el xoc entre realitat i ficció va quedar molt malmès. A partir d’aquí en deu quedar alguna rastre perdut en el camp de batalla i escampat per Europa que a mesura que passen els anys van entrant en el silenci de la  història, esperant alguna moviment que el deixi ja totalment callat, però encara es nota l’alè.

Doncs a les properes eleccions els nostres politics poden prometre uns cabassos ben grans de felicitats a repartir entre petits i grans perquè de la resta estem igual o pitjor que els altres anys. Per fer coses es necessiten calers i en la majoria d’ajuntaments poca cosa hi ha. Llavors la salvació estan en les subvencions vinguin d’on vinguin i serveixin pel que serveixin. Alguns ajuntaments d’interior encara s’apuntaran a les ajudes per arreglar les platges a veure  si poden arreplegar alguna cosa. Anirem a cop de subvencions i encara que no ho necessitem ens hi apuntem a veure que sembli que fem alguna cosa per al poble com el carril bici del Vendrell que va ser una gran pèrdua de places d’estacionament fixe i ara ni una cosa ni l’altra, doncs resulta que els de les dues rodes van per una altra ruta i no segueixen la oficial.  Doncs en aquests propers anys potser molts anirem així esperant que vagi caient del cel i esperem que torni la pluja i la calor deixi de ser la gran protagonista de la majoria dels mesos de l’any.

 

L’equilibri natural

 

 

De mica en mica comprant a les grans superfícies ens hem anat carregant els pagesos de casa nostra. Quasi bé ja no en queden i els pocs que hi ha ho fan amb altres feines o esperen alguna oportunitat per poder deixar les terres i guanyar-se les garrofes en 14 pagues sense haver de mirar cada dia al cel a veure si aquell dia no ho perdran tot.

Això ha provocat que cada dos per tres els nostres boscos que cada dia són més grans vagin ocupant que fins fa poc és treballava. Ja no  es volen bancals en muntanyes, sinó que la poca agricultura que tenim se centra en terrenys planers, sense complicacions per accedir tot tipus de màquines que fan cada dia més coses en benefici del pagès que pot dedicar el temps a altres coses.

Tots aquest espais de muntanya òbviament han estat ocupats per jabalins, conills i altres animals que fins fa quatre dies estaven en un equilibri natural,   però en les darreres dècades estan agafant força i ja no els fa por res ni ningú. Es poden presentar en qualsevol moment a la plaça del poble sense que res els pugui aturar. De mica en mica els que hem anat creant abandonant els cultius perquè ja no eren rendibles. Per altra banda, la nostra vida ja està programada en les 14 pagues i les vacances d’un mes. Una política que molts pagesos no poden aconseguir perquè es cobra i es paga segons el mercat. Això és una cosa que es pot anar controlant, però el problema és que els que obtenen dels productes de la terra són els mateixos que fa 20 anys i els despeses en maquinària, producte fitosanitaris s’ha multiplicat per 5, llavors la resposta natural és aquesta que molts prefereixen treballar en una gran superfície en un horari controlat qe no pas passar dies i dies sense poder descansar perquè hi ha feina que no pot esperar perquè, en la natura no hi ha feiners ni festius, la gràcia és que moltes coses poden esperar un dia o dos, cosa que molts cops no passa en el món dels pastors que és molt més fotut.

De mica en mica ens ho estem carregant tot, potser d’aquí uns anys haurem de comprar  les bledes al preu que avui abonem per un llamàntol pescat a l’altra banda de la terra, però això és el que tenim.

Només cal veure la Bisbal del Penedès que viu allí la seva posició privilegiada amb la logística. Una feina que dóna feina mal pagada i poc segura a moltes persones que han trobat la combinació entre caseta a la urbanització i feina en aquestes nous com la solució actual a la seva vida actual, però esperem que algú no s’enamori d’un altre lloc i dins aquestes naus hem de guardar tancs de l’exèrcit espanyol que no saben que fer-ne.

Cada dia es més difícil salvar la nostra agricultura, però s’ha d’apostar per la producció  de qualitat. Res de fer litres i litres de vi a qualsevol preu que després veurem més barato que un sifó en un supermercat de carretera. Hem de canviar el xip. No necessitem ni grans estudis ni tonteries d’aquestes sinó voluntat i ganes de fer les coses d’una altra manera perquè alguns ja ho han fet a casa nostra i van rutllant i cada dia van ampliant i saben que és el que s’ha de fer. 

Campanya politica al Vendrell fins al barret

 Doncs res que l'altre dia mirant el principi de la rua de carnaval veus el Knt i el nen amb la Míriam Buitrago ballant davant, més o menys, d'on estava el jurat. Mira la cosa està molt bé, han posat això que no te res a veure amb carnaval, però curiosament a la tele que és super objectiva comença la notícia del carnaval amb aquesta coreografia que no tenia res a veure amb el carnval. Enguany com s'han carregat el rei del carnaval i no podien sortir davant de tot guian les carrosses doncs han fet un apaño per mireu que bé que ho fem. A més al Knt és un amant dels barrets.

La Xatonada, seguint amb els barrets porten el Coyote Dax que ja està més amortitzat que el banc del mercat. A sant de què ve a dos de dos del migdia a fer ballar a la gent a la Rambla en una festa del xató. Tot molt trist. Posat a fer el primo millor que vingui el King Africa i faci de jurat que riuríem més que amb el Coyote y les seves ballarines, que segur que tot son noies. Doncs a tope  de campanya i l'oposició encara ho deu estar estudiant tot plegat i fent informes perquè ho mirin les bases i etc etc.

Sopar d'homes per Carnaval a Albinyana

 

Des de fa un munt d'anys més que jo a Albinyana cada dimarts de carnaval es fa un sopar on només hi anaven homes. El municipi en les darreres dècades ha gaudit de grans homes cuiners que s'han encarregat de fer la teca. Avui no podia ser d'una altra manera amb un dels germans Marrassé que ha fet un arros i un conill amb bolets que ja voldrien els germans Roca tenir al seu restaurant. Una d'homes hem celebrat aquesta tradició ancestral que fa molts anys es feia a l'hora de dinar entre els pagesos.Un ambient molt cordial on s'ha parlat de tot el que marcava el guió. Pels salvadors de la pàtria us dic que el de solament dones es va fer ahir. Tot arreglat

Un carnaval a lo gran al Vendrell

3 hores i mig de carnaval al Vendrell amb 52 carrosses. Molta gent, molts decibels i molt de caliu. Massa llarga, la veritat. La gent a partir de dues hores marxa cap a casa perquè fa fred. Molt xula. Tornem a la normalitat. Molt rídicol el ball inicial davant més o menys el jurat amb escola de ball amb l'alcalde a primera fila i el robin per allí. Sobrava. El rei carnestoltes rip.

Gemma Ventura Farré, tot un honor pel Vendrell

  

 

 

 

Tot un honor pel Vendrell tenir persones com la Gemma Ventura que acaba de guanyar el premi Josep Pla en la seva 55 edició, un reconeixement que l’han aconseguit personatges com Terenci Moix, el primer any que apareixia fins a Maria Mercè Roca passant per Eva Piquer que comparteix aventura professional amb la premiada vendrellenca.

Una sort que el dia de la presentació ja s’esgotessin els 170 exemplars que hi havia per a la seva venda i òbviament el lloc on es va fer la presentació va quedar petit, encara que sembla que des d’un punt o un altre es va poder seguir l’esdeveniment que es va realitzar als jardins del Museu Apel·les Fenosa. Allí es van reunir un ampli ventall de persones de la vila, de totes les edats, així com altres seguidors i admiradors que venien d’altres llocs que no es volien perdre aquesta data històrica.

Entre els protagonistes de la festa no hi varen faltar una mostra dels músics joves vendrellencs que van aportar al seu art guiades per les cordes d’un dels puntals dels Laxnbusto. Aquestes tres joves es van encarregar de posar la banda sonora a la presentació amb unes peces del  popular grup vendrellenc i d’altres autors.

El Vendrell es va vestir de festa major per aquesta jornada amb una presentació molt acurada per part de l’Ajuntament que no va deixar cap detall solt.

Aquí al Vendrell està molt bé que per circumstàncies de la vida hagin passat per aquí persones que s’hagin convertit en referents mundials en les seves matèries com Pau Casals i Àngel Guimerà, però no podem oblidar mai la gran tasca que s’ha de realitzar que es fomentar que al municipi hi torni haver nous representants que posin la vila allà on es mereix.       

És molt trist i lamentable que a aquestes alçades els Laxen busto encara no tinguin un record en algun dels seus carrers  i places, ells que tot i sorgir l’any 1987 la seva música encara sona a les principals cadenes musicals d’aquest país i moltes formacions noves han recuperat alguns dels temes més populars que estan ben vius en la memòria musical d’aquest país i formen part de la nostra banda sonora.

La Gemma Ventura és un altre bolet que ens hem trobat d’una persona que ha trobat uns fructífers camins en la  creativitat. Quan els Laxen començaven potser hi havia 15 grups simultanis que anaven fent aquí i allá. Alguns no varen fer ni un concert, però hi havia ganes, energia. Avui en dia potser un hi ha un parell o tres de grups que toquen que van fent cosetes, però tot aquell caliu de finals del segle passat res de res. Mira que ara tenim una escola de música bonica i flamant, però crec que hem perdut el caliu de fer música perquè potser no tenim sortides.

Potser no cal que un concurs Sant Jordi, però alguna cosa hauríem de fer per donar vida a la gent que escriu, pinta, toca. No només de concerts d’estiu viu el poble i amb el que un concert de Camela es podria ajudar a molta gent a fer moltes coses. Doncs molt bé Gemma i esperem que no siguis una flor que no fa primavera.  

Felicitats a tots els que podeu fer ràdio

 Moltes felicitats a totes les persones que poden fer ràdio en aquest món mundial. Jo que visc en una dictadura mediterrània optimista no tinc aquesta possibilitat perquè ho ha d'aprovar el consell asessor que són molt bona gent però alguns no tenen ni idea de ràdio, però són d'alguna entitat que para la mà i sap que si discrepa s'ha acabat el broquil en aquest república bananera on garantim els drets de tots els qui pensen com nosaltres i la resta a la merda. Doncs això a gaudir-ho molt els que ho podeu fer. A més ell decidieixen el que diu l'altre i estan allí perquè els altres no quedin malament i s'en porten els marrons, però en aquest país de merda ja coneixem totes les cartes. 

Carnaval on tour al Penedès

 

Ahir dissabte va començar el Carnaval on tour a algun poble del Penedès i durarà fins fins la Quaresma quan acabi en un altre poble del Penedès. Abans només ho feien algunes localitats del Baix Penedès i Garraf, però com s'han de pagar moltes despes, la gent es passa tres caps de setmana de poble en poble desfialant per carrer i places per cobrar una subvenció. Unes dies durs, molts ho esperen amb candeleetes. Aquest és el nostre carnaval fe festa i música i que alcohol. Ha perdut la seva essència i l'hem convertit en e que vol la gent festa i rockandroll

I el Penedès què?

 

Tornem a les eleccions un altre cop i tenim formacions per triar i per remanar. Algunes ni saben ni els importa que estem al Penedès i la veritat que tant els hi fa. Altres apostem clarament per aquesta vegueria amb càrrecs i sense competències ni pressupost. Una situació esperpèntica. Llavors estan els altres que estan al mig i van jugant segons es vagin trobant les cartes. Això del Penedès fa 50 anys potser encara tenia una mica de sentit, però tal com està tot avui, aquesta dimensió geogràfica ja l’hem deixat una mica obsoleta i només parlem de Barcelona i si molt m’apures Barcelona i Tarragona i molt poca cosa més perquè la resta acostuma a estar a l’ombra d’aquests puntals del territori espanyol, es vulgui o no es vulgui entendre.

Aquesta és la primera vegada a la història que tenim un partit clarament Penedesenc que vol lluitar clarament per aquest territori, però aquest fet potser arriba massa tard perquè ara ja només som una part d’una porció més gran que està per sobre de la divisió per vegueries.

Aquí al Penedès ún boci de món que tenim una mica de tot sense haver de trencar les fronteres. Si fins ara hem preferit la suma a la selecció a partir d’ara hem de ser més selectius. No cal que fem molt de vi sinó que sigui bo per vendre qualitat. No cal que ens vinguin milions de turistes a les nostres platges sinó gent que ens admiri i vulguin el nostre km 0. No volem grans naus als nostres polígons sinó petites empreses que donin a conèixer arreu el que fem al nostre territori. Ara toca qualitat, no quantitat.

El panorama vendrellenc a 5 mesos

 

Ane

m a donar un cop d’ull al panorama vendrellenc a cinc mesos de les properes municipals. Davant de tot preparat per guanyar amb el cava i les copes encarregades per la gran nit, els optimistes amb els de sempre i el Batman i Robin que no paren quiets. Enguany hem vist el Kenneth i el Sito a Pastorets, a futbol, ara només falta que estiguin allí el dia de la Xatonada popular demostrant el seu art en aquest plat, símbol del Vendrell. Aquesta és una prova clau en el seu camí polític per demostrar el seu tarannà.

Després tenim un seguit de partits al voltant d’ERC i la Cup que van fer, però s’esperava una arrencada més forta, però de moment encara no han posat la 3a marxa i van una mica a ralentí. Per ser el presumpte cap de l’oposició tot molt lent. Esperem que vagin agafant velocitat a mesura que s’apropi la gran data. Si la cosa va a aquest ritme i no són més encertats alguns dels seus acudits no hi veig molt de futur. Encara hi ha temps abans no arribi el final del partit.

Després tenim el partit Vintage encapaçalat pel Josep Maria Llasat i el Navarrete que s’ha buscat una formació després que on estava hi hagut una mena d’ocupació i la majoria de membres d’ERC han tocat el dos, tot i que encara queda algun jove de la vella guardia que s’ha mantingut fidel als ideals republicans. Aquest partit servirà per recollir una mica l’herència dels seguidors de Benet Jané i el seu fidel escuder Jaume Domingo i el procés i tot això que l’independentisme català ha viscut en els darrers mesos per arribar on estem que és una mica menys d’on varem sortir el 2010. Aquest partit va fent .

Després tenin uns altres partits com els col·legues del Diu i de la Mar Vázquez que jo crec que no arribaran a treure cap regidor perquè la gent acostuma a votar segur i no crec que els amics i compromisos arribin a 800 vots per aconseguir el primer ascó per aquestes formacions personals tot i que mai se sap que passarà al final. Alguns més confiats han caigut i altres s’han trobat resultats que  no s’esperaven. El PP segurament treurà algú perquè sinó es presenten ciutadans doncs el vot de la dreta racional ha d’anar algun lloc, però ves a saber potser al final també votaran optimista que ve a ser com el cotxe escombra de la política local i ho arreplega tot sense complexes. Després ja farem mocions i les repassarem 1.000 vegades per no ferir sensibilitats.

Gemma Ventura Farré, un gran llibre per assaborir tots els detalls.

 Un dia molt especial, ple de poesia, alegria i optisme ha omplert amb escreix el patí interior del Museu Fenosa. Allí nphi estàvem molts, pero altres no han pogut accedir perquè era el lloc petit per un acte amb els protagonistes, de totes maneres també s'ha de dir que era el lloc idel i una cosa per una altra hem vist en directe la presentadió de primer llibre de la  Gemma Ventura, una vendrellenca que tot i ser el seu primer escrit ja aconsegueix el Josep Pla, tot un luxe, com si un equip de futbol en el seu primer any ja aconseguis la Lliga. 

Un llibre,precís calculat, sense que hi hagi res que sobri o que falta. En la seva mesura. No és autobiogràfic, però surten coses d'ella i del seu món. Petites històries intimistes amb personatges anònims que viuen la seva vida a la seva manera snese més interès. Un llibre per anar fer un sorbet de tant en tant encara que amb un parell d'hores te'l pots llegir, però es com un perfum que s'ha d'anar assoborint. La gràcia són aquests petits detalls, aquestes quadres que ens dibuixa amb el seu llenguatge ric, peroò entenedor Un llibre que defineix la seva autora. Un llibre que potser molts no entendran, perquè és un llibre per cadascú interpreti el seu món. Molt amor, molta màgia. Et deixes portar pel seu text i és genial, una grata experiència. Un llibre per la gent que llegeix. Un llibre molt intens, com un plat d'alta cuina però et deixa molt satisfet. El Llibre és diu La Llei de l'Hivern i és de Destino. 

Com a mostra de l’optimisme, la televisió local

 

 

Els optimistes vendrellencs estan fent campanya amb això de què el proper curs les escoles municipals públiques del Vendrell també tindran el primer curs gratuït. El segon curs ja en fa dos que no li suposa cap despesa per als pares.  El proper any doncs primer i segon sense pagar un ral. Per altra banda, els joves de 15   30 anys per 3 euros podran anar a veure algun dels espectacles del Temporada que suposo que ben aviat presentaran perquè ara estem amb els Pastorets ocupant el teatre.

Tenim sessions de mitja hora de psicòleg gratuït per als joves del municipi fins a un màxim de cinc que es poden renovar. Tenim festes i festetes gratis per a tothom i per totes les edats. Qualsevol cap de setmana de més o menys magnitud muntem alguna cosa a la vila sense que s’hagi de pagar res perquè la gent de la vila en gaudeixi.

Clar aquí tenim uns serveis socials que diuen amb un munt de diners per atendre  les necessitats de la població perquè hi ha moltes famílies al Vendrell que ho estan passat molt malament perquè en els darrers anys la poca indústria que teníem gairebé ha desaparegut del tot i fora del petit comerç hi ha ben poca cosa al Vendrell per anar fent excepte el sector serveis.

Per altra banda, per fer front aquests regalets que ens ofereix el govern optimista tenim un dels IBI’s més cars de la província de Tarragona que és l’impost clau per anar pagant les despeses dels elements públics del municipi. Un Vendrell que té sembla que té contractada la neteja viària de quatre carrers del municipi on hi passen cada dia i la resta un parell o tres de cops a l’any per despistar al personal. Un serveis de parcs i jardins molt per sota de les seves necessitats reals i amb la prohibició del glifosat, la cosa encara s’ha complicat una mica més. Un manteniment de la via pública que es va fent el justet i per on hi ha més circulació perquè hi ha zones que anar per la vorera, si així es pot anomenar és una gran gesta.

No ens calen totes aquestes avantatges socials si després tenim la deixadesa que impera en la majoria de carrers i places del municipi optimistes d’un municipi que es dedica a fer i desfer a inaugurar i reinagurar els carrers de sempre com si el Vendrell fos una barriada de les dimensions de Sant Vicenç de Calders. Abans tota la gent vivia en aquest espai, però amb el pas del temps la gent ha anat construint en altres zones del Vendrell amb uns serveis precaris, però els cervells de la casa gran, continuen aquest model antic, obsolet.

No podem seguir amb aquest model en què la televisió local n’és un clar exemple. Sense pilot, ni rumb amb una programació testimonial que ni de bon tros justifica els 600.000 euros que costa cada any a les arques municipals. Potser que ens ho fem mirar i deixem de jugar amb els diners de tothom demostrant que ens hem quedat sol i que el més trist que no sabem ni gestionar les majories absolutes que ens mantenen en el govern. Això és com fer trampes al solitari tenint totes les cartes marcades. Aquesta no és la manera de tirar endavant un poble amb l’única voluntat de guanyar unes eleccions que encara pot passar de tot, perquè la gent no és tonta i sap el que vota i perquè ho fa. Hi poden haver moltes sorpreses en  aquestes properes.