Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 31 d’agost del 2013

Avui dissabte gran darrer concert del Tasi Al Vendrell

Hi ha concert i Concerts. Avui és de la segona espècie. Al carrer Major del Vendrell davant del Tasi i a partir d els 18 hores podeu escoltar Toledano's Family i a partir de les 20 hores i fins a les 22  i poc la Tita Records. Aquest darrer com el seu nom indica es dediquen a donar vida a un dels grups que escoltàvem els que no escoltàvem ni Mecano ni la Oreja de Van Gogh i altres grups dels 40 principals. Nosaltres varem aprendre història, religió i política amb aquestes cançons que són senzilles i contundents. Amb el temps tot se supera i ja no s'escolta tant,  però els primers discs com la Salve, Revolución ens les sàviem de memòria com el parenostre de l'església. Todo pasa y todo queda i avui podem reviure aquelles cançons amb lletra clara i mala llet que ens van ensenyar a entendre d'una forma força real la societat que avui teniu. No us ho perdeu. El Vendrell torna amb un dels seus raras avis sorgida entre la gent que té alguna cosa a dir a la vila. Vinga a les 20 al Tasi que avui és el darrer dia de concerts. Ara ja només serà pel Ball de Malcasats i per l'Alfombra de Corpus i alguna tauleta del Tutus que el Tasi el dia 15 tanca. Endavant, concert infantil per a totes les edats.

divendres, 30 d’agost del 2013

Companyies improvitzades per Sant Felix

Avui he tingut la sort de veure a un parell de metres de la pinya el 3 de 10 dels Verds a Vilafranca. Allò que agafes el tren muntes un grup puntual amb persones que coneixes per altres àmbits i et passes el matí a Vilafranca en una jornada històrica, parlant amb aquests coneguts d'altres temes que els tradicionals. Un matí molt profitós. Hem vist quasi tots els castells i tot plegat molt distret. A vegades aquestes companyies improvitzades donen, molt de si. Ja hem quedat per l'any que ve. A veure que passa. Avui genial.

Jo sóc de Coma-ruga

No havia anat mai a la festa major de Vilafranca. Són coses rares però a vegades passen. Ahir a la vigília de Sant Fèlix estava el centre a petar de gent amb moltes activitats. Una gran gernació per veure la processó de Sant Fèlix pel centre de vila i a dins a cantar els goigs. Gent de totes les edats i d'aquí i d'allà i de més enllà. Ahir a la mateixa hora hi havia com a mínim tres concerts simultanis i altres propostes a la mateixa hora i estaven a petar. La gent es tira al carrer i fan patria. Si preguntes a un de Moja d'on és. Et diu jo sóc de Vilafranca, bé d'un poble del costat que es diu Moja. Allí la gent fa país. Aquí si li preguntes a un d'on és. Et dirà jo sóc de Coma-ruga i aquí acabem. Clar la cosa és molt diferent, però Vilafranca té barris guays i més xungos, però tots són de Vilafranca. Aquí tenim massa repúbliques independents que no ens ajuden a ser forts.

dimecres, 28 d’agost del 2013

L'etern problema del Vendrell: aparcar

Els paradistes del mercat municipal demanen parquing gratuït prop del recinte. Evidentment ara han de competir amb els supermercats que tenim a casa nostra que pots deixar el cotxe alli mateix i gratis. El mercat ha de pensar que és una gran superfície i a banda de reclamar pàrquing, que és bàsic també hauria d'ampliar horari pels matins i a les tardes. Tipus gran superfície. Per evitar grans maldecaps el que s'hauria de fer és donar un tiquet d'una hora o dues de parquing gratis al centre del Vendrell per a la gent que va comprar al mercat. Una mesura que potser a més d'un no li agrada gens, però a la gran majoria si. Només és provar-ho. Entre tots hi guanyaríem i no costa pas tant. Per qui hem de vetllar ara?

Atenció amb les empreses de miracles a domicili

Hi ha empreses que es dediquen a vendre productes de magnoteràpia a través del telèfon. Truquen i et fan una gran oferta on et regalen un munt de coses com si fos un pack. El problema és que moltes vegades van a cases de gent gran que no es pensen que allò els hi solucionarà la vida i res més lluny de la realitat. Abans ho feien a través hotels i similars, però ara ja tenen una base de dades que aprofiten els comercials per fer vendes. Sempre unes poques per poble i en cases on viu gent jubilada que pateix alguna malaltia de l'edat. T'ho porten a casa, però  a vegades et venen màquines similars al es que tenieswww.gruposiglhogar.com i si voleu més informació http://vimeo.com/3251961
amb el mateix efecte com si fossin coses noves que només descobreixes quan has obert el paquet. El cas que conec jo és que han venut una màquina de magnoteràpia a una casa que ja en tenen dient que era una màquina pe aprimar.  La que jo conec és gruposiglhogar que es dedica a vendre coses amb grans ofertes i regals que en realitat és molt més car que el pots comprar a altres llocs. Aneu en compte. No us deixeu enganyar. Si vas al web de l'empresa no hi trobareu aigua clara.

El botellon, reacció natural però amb educació

Calafell ara practica una política policial contra el botellon. Aquesta és una reacció de la gent al fet que tot està com està i els preus són els que son. Pagar 9 euros a Vips per un cubata és una cosa que està molt bé si t'ho pots permetre, però si vols sortir tota la nit i no tens gaires peles el mes normal és que et muntis un xiringuito al cotxe amb la nevera i de tant en tant vagis a carregar les bateries. Davant el que tenim la gent busca solucions. Hi ha gent que ho fa bé i amb educació, però hi ha gent com ha passat sempre que no sap beure. Doncs eduquem a la gent en aquest i molts altres aspectes sinó al final haurem de posar un polícia per ciutadà perquè si ho ha de vigilar tot no en tindrem prou d'efectius.

Ensenyar a volar per restar dins una gàbia

Dona'm estudis, idiomes, saber a les noves generacions pero no els hi donem lloc on ho poden practicar. Ensenyem a volar a la gent pero no els donem ales perque puguin volar i dins la gabia es tanquen i es tanquen i no poden sortir. Aquesta genaració encara podrà aprendre a volar, però la que puja ho tindrà més cru perquè els seus pares no els podran ensenyar a volar, en prou feines el pa de cada dia. Mentrestant els hi volen vendre un món de paper amb ales de fang, una edat mitjana, una mena de dictadura on estan els de sempre però sota el nom de democràcia. Ells no entenen res. Potser algun anirà al camp a fer de pagès o viure lluny de la modernitat. Un món incogruent que és les restes del que hem viscut fins ara. Esperem que quan passi el mal temps es pugui recupera tot una mica, sinó viurem una mena de guerra mundial però sense una bala, però la gent s'anirà consumint poc a poc, encara que pugui menjar, accedir a la resta li serà molt complicat.

Una tele de museu

Abans tothom mirava la primera i la segona cadena de la tv, després van venir les autonòmiques les privades i la tdt. El  resultat que ara la gent no mira tant la tele. Si prenguessin l'ordinador farien molt més mal que si prenen la televisió que d'aquí quatre dies ja ni existirà perquè la gent estarà penjat a l'ordinador i podrà mirar el que vulgui i quan vulgui no com ara. Estem en una època de transició, però arribarà un dia que la televisió com els acomodadors de cinema i els de la taquilla de l'autopista ja formaran part de la història. Nosaltres ni ens donarem compte.

Càrrecs de confiança per tuti

En la majoria d'ajuntaments d'aquest país hi ha càrrecs de confiança. Alguns de guays amb plaça fixa i anar fent. altres més pringats i amb contracte enventual, però són molts els que exclosos de la política activa estan alli dins amb un bon sou i sense responsabilitats ni res, només han de complir amb el partit de torn, amb els diners de tots els contribuents. Una quantitat a banda del que els ajuntametns paguen als partits que és una de les grans mentides d'aquest mon que les entitats públiques hagin de finançar els partits i sindicats. Això no ho acabarem mai, però d'això ningú en parla. Sempre ataquen als mateixos, però sota un iceberg molt gran que no surt mai de dins l'aigua.

Els polítics estan out

Tota això de la via catalana demostra que els principals partits estan out de la realtitat d'aquest país. Ara el PSC i CiU no tenen una postura clara i cadascú tira al seu cantó en un tema que tampoc és tan transdental. Està clar que si aquí estem com estem es culpa d'ells perque durant molts anys han manegat i ens han portat aqui pobres i sense identitat. Ara és el moment que potser la gent comenci a organitzar la transició d'una vegada per totes i deixi aquesta partidocràcia amb regust de dictadura de de dos i realment la gent pugui decidir que vol sense complexos ni històries vàries.. La veu està en el poble. La democràcia ara els fa por.  A part del color que hem de posar el pal de la bandera de l'ajuntament no ens deixaran decidir gaire gran cosa, però la cosa es mou. Hi ha vida. Això és important. Endavant.Es busquen persones anònimes ni càrrecs que estem farts de veure per la tele.

El lloguers massa alts al centre del Vendrell

El Vendrell qui el veu i qui el veurà. Arribarà el setembre i anirem veient com alguns establiments cèntrics que ja formen part del dia a dia tancaran portes per les raons que tothom sap. Un dels problemes del Vendrell es que els lloguers del centre del vendrell són molt cars. Estem davant de propietaris que ja tenen més o menys la vida encarrilada i prefereixen tenir-lo tancat a cobrar un preu baix perquè ja tenen el tema resolt. Això provoca que molts emprenedors es fotin de lloros contra aquesta muralla dels preus que en altres llocs com Vilafranca ho tenen molt clar que val més tenir un lloguer assequible que tenir-ho buit. Això és un tema que s'ha de resoldre entre tots els elements i no és culpa d'una persona sola ni d'un propietari. És una feina d'uns quants mesos i que tothom ho vagi entenent. Esperem que passi l'agost i el setembre i veureu el que us dic.

dimarts, 27 d’agost del 2013

Banalitats estiuenques




Una de les costums es  comentar que el fenomen del top manta a les nostres platges configura una competència al comerç i altres mercats legals establert als barris marítims. Una gran banalitat perquè el tret bàsic dels seus productes són totalment oposats. Hi ha gent que són clars usuaris d’aquest comerç il·legal que ha convertit el nostre litoral en una mostrador dels seus productes. Tot i que la policia hi posa una mica de color blau a tot plegat, però la veritat que ben poca cosa hi pot fer a banda de requisar unes quantes samarretes o uns cd’s que ben aviat són reposats. És un problema més polític que altra cosa, però fins ara tot i el congrés monotemàtic i amb només presència d’una part dels afectats celebrat a l’hotel Meridien Ra no s’ha trobat una solució real tot  i que s’ha de reconèixer que ha disminuït força pel que fa als darrers anys. Realment els qui compren si que es salten unes quantes lleis, però en un país amb el cas Bárcenas, el Pallerols, el Palau, el comportament de la casa Reial, el doble o triple sou de molts polítics, la doble facturació en molts serveis i establiments, què pots esperar? En aquest país el més inepte fa rellotges i el del seu costat els ven sense IVA. Això si, en nom de la legalitat, igualtat, sostenibilitat, igualtat de drets i altres paraules modernes que els seus principals usuaris han estat capaços de treure tot el seu sentit en la societat del dia a dia. Sembla que a cops de repetir una mentida al final ha se ser veritat. Com quan et canses de veure un anunci de refresc al final el tastes perquè ja estàs fart de tenir-lo als nassos. Al final et vénen ganes de comprar-lo i enviar-lo a pastar fang perquè segurament no arribarà ni de bon tros a allò que esperaves.
En la setmana del dia 15 d’agost passat els passeigs de Calafell i el Vendrell s’han vist moltes banderes estelades. Això passava en la setmana en què aquest bocí de la costa catalana com deu passar a la resta registra un nombre més alt de visitants i turistes. A partir d’aquí ja vàrem tenir la polèmica servida. Alguns van començar a posar el crit al cel que clar amb tantes banderes independentistes farien que molts turistes no vinguessin a les nostres costes. Nosaltres que els hi venem sol i platja resulta que ara la nostra bandera els faria desistir del iode i dels secallets en les nostres platges familiars. Jo crec realment que si no han de venir per aquesta presència perillosa probablement és que tenen un problema seriós. Llavors seguint aquesta filosofia protocol·lària,  omplim les nostres platges de banderes aragoneses, navarreses, russes, angleses, holandeses i franceses i servirà de crida als seus ciutadans perquè vinguin aquí a banyar-se mentre estan a l’ombra del símbol patri del seu país estimat.
Calafell que és un poble sentit i té por que aquesta moda d’estiu els faci perdre turistes aviat es va afanyar a treure aquestes perversions perquè ningú toqués el dos per no compartir uns colors d’una nació que vol caminar amb peus propis. No sigui que no tornin el proper any i perdin uns clients fidels per un motiu tan absurd. La pela és la pela i no ens la jugarem per quatre independentistes radicals en una nit avorrida que es van dedicar a penjar estelades al passeig. Després ja celebrarem l’Onze de setembre amb un discurs patriòtic a la plaça vigilats pel rostre de quatre presidents de la Generalitat, però això és massa arriscat pels temps que corren. La política es fa dia a dia i no només quan marca el calendari per quedar bé davant els mitjans de comunicació o els seguidors fidels. Això o un pacte amb el PP al consistori porta uns efectes secundaris molt contundents que difícilment es podran trencar en una cantada d’havaneres a un euro per gotet de rom cremat. A Bellvei ja han patit les conseqüències d’un mal ús de les banderes.
Banalitats estiuenques que ja no ens serveix per relacionar el nombre de turistes que podem veure per les nostres platges amb els diners que han deixat a la comarca. Les neveres portàtils, el muret del passeig marítim, el “tupper”, el preu més econòmic, les segons residències fan furor enguany.  La gent estalvia el que pot d’aquest setembre que tenim a les portes i que ens portarà noves excuses per ajustar un número més el cinturó, però hi hem de posar alegria a la vida. Una nova lliga, un nou entrenador, Fernando Alonso i mil coses més ens han d’ajudar a superar aquests moments que arriben després d’un estiu tardà i càlid. Mercadona va creixent a la comarca tot i que els altres supermercats es van espavilant amb millors ofertes i el de capital valencià es va veient com va perdent  capacitat de convocatòria. Les marques blanques es van imposant en el mercat. Article publicat a l'Eix Diari i al Diari del Baix Penedès a partir dle 22 d'agost del 2013

Primer any sense anar a "vremar"

Des de petit que en aquestes dates anava a la verema. Enguany per diferents motius no hi puc anar. Trobo a faltar tot aquest món de la verema, de les colles, de la mulladura, de les tractorades, del cantir, dels paners. les tisores. Són molts anys que en aquests dies he fet això. Inclús a la mili em van donar permís per pujar a collir, però enguany serà diferent. La verema és una de les feines més maques de l'agricultura a casa nostra, realment pel temps i per l'ambient val la pena conèixer. Suposo que d'aquí uns anys hi haurà tallers temàtics d'això. El dia que que l'agricultura formi part d'un museu, sort que ara una nova promoció de pagesos que s'hi dediquen perquè no tenen alternativa encara ho pot salvar.

El Llanero Solitario, ideal per a l'estiu

Hi ha pelis com el Llanero Solitario que més o menys ja saps que vas a veure. Doncs allí vam anar a complir amb els deures davant la pantalla. Feia anys que no seia a primera fila al cinema perquè en un dia de l'espectador, una peli d'estrena i a l'agost la cosa portava per aquí. És una proposta entretinguda des del principi fins al final té moments còmics que fan passar una bona estona i és molt aconsellable. Tot i que dura quasi dues hores i mitja passa molt ràpid i la gent fins i tot aplaudeix al final. Això va ser ahir, depèn de si algú comença i els demés s'apunten.

dimarts, 20 d’agost del 2013

Festes majors 2013



Estem en l’època de les festes majors de la gran majoria de pobles de la comarca. Curiosament quasi tots els municipis del Baix Penedès tenen advocació per un sant dels que celebra la seva festivitat durant els mesos d’estiu. Aquests són els més cotitzats del santoral anual. És una cosa curiosa, però la veritat és que és ara quan ve més de gust participar en  aquestes festes populars amb la gran majoria de propostes gratuïtes.
El creixement urbanístic de la  dècada dels 60 i 70’s ha provocat que molts municipis de la comarca ja no tinguin només una festa major sinó que l’hagin anat ampliant perquè cada barriada de la localitat tingui la seva pròpia. Això ha provocat que tal com estan les finances actualment totes han anat veient com el pressupost s’anava repartint en cada nucli. No oblidem  que el més important no són els diners sinó una mica d’imaginació per treure el màxim partit als diners disponibles. Altres municipis com Calafell, fa deu anys i en un afany de sortir per TV-3 i convertir-se en l’orgull de la Costa Daurada  van crear una Cantada d’havaneres. Els qui també van sortir beneficiats van ser els bars i restaurants de la zona que varen omplir taules i cadires a vessar en aquestes dues nits. Una cita ja ineludible que òbviament ha repercutit en les festes majors del municipi que han vist reduït el seu pressupost, però tot no pot ser. L’altre un dia un xicot que viu a Segur es queixava de les voreres, de la seguretat i altres aspectes d’aquesta gran urbanització calafellenca. Jo li vaig comentar que el que volia el consistori era que la gent gaudís d’aquesta cantada i que deixés una mica enrere els problemes de la localitat. Políticament dóna molt més de si dedicar un bon grapat de diners a un espectacle d’alt nivell que a arranjar voreres i netejar zones verdes. És molt més vistós a més es pot aparèixer en els principals mitjans de comunicació i donem alegria al passeig marítim i carrers adjacents. La resta no té tanta importància. El que es tracta és de guanyar unes eleccions. Els bonys i els sots això ja ho tenim tant assumit que forma part de la nostra rutina. Ja ni ens queixem, però imagina el “pollastre” que es muntaria si un dia decidíssim destinar tot el que costa aquest espectacle sobre la sorra  a arreglar carrers i voreres. Això no hi ha ningú  que ho pugui aturar. Per tant, endavant amb les havaneres i si algun cèntim sobra doncs ja canviarem alguna rajola que es mou massa.
Hem arribat a un punt que som tan esplèndids que per un cantó organitzem castells de foc a cada barri i per l’altre costat, la realitat ens obliga a aportar més subvencions a les entitats que es preocupen per les persones que pateixen un fort risc d’exclusió social o directament ja han sortit dels serveis bàsics públics. Això representa traslladar a l’administració pública la política que  practicaven els qui gaudien d’unes vacances fora de les seves possibilitats basant-se en un préstec al banc. Aquests a hores d’ara, la majoria, ho estan passant malament, però nosaltres hem estat capaços d’agafar aquest model caduc  i aplicar-lo a la festa que en realitat és el punt fort de la nostra política. Amb una Generalitat sense pressupost per al 2013, ni que sigui de pa sucat amb oli i què a mig exercici ja no s’aguanta per enlloc enguany ens llancem a la piscina. Ja vindran les retallades fortes com deu mana perquè el que hem viscut fins ara ha estat com un assaig general.
Doncs ara toca gaudir de festa major i donar-nos compte del model actual de Bellvei que tot i ser un poble amb 2000  escaig habitants i sense cap gran indústria que li aporti grans beneficis ha tingut el valor de portar els Lax’n’Busto gratuïts a la seva festa major amb dos grups més. Tot un detall per un poble que per coses de la vida no té ni barris marítims, ni urbanitzacions amb persones que reclamen una festa major digna perquè ells també paguen els seus impostos. En canvi, els qui volien ballar amb la Maravella havien d’abonar cinc euros. Tot un detall per, els a priori,  més joves.
Aquesta és la història d’un agost farcit de festes majors que ens preparen per un quart trimestre que pot ser molt animat si les coses no canvien. Mireu el que passa a l’hospital del Vendrell. Però la vida continua i hem de ser optimistes. D’aquí poc,  quan encara tinguem present l’olor de pólvora i ens vinguin al cap imatges del “botellon” pels nostres carrers i places, anem a demanar una beca ens diran que hi han hagut retallades. Enguany n’hi haurà menys i ens costarà més aconseguir una ajuda pel menjador. Sempre ens quedarà mirar la televisió mentre estarem on line a través del smartphone i explicarem les penes als nostres amics virtuals. La vida continua i aviat Nadal i qui dies passa anys empeny. Article publicat al diari del Baix Penedès i a l'Eix Diari a partir del 14 d'agost del 2013

dissabte, 17 d’agost del 2013

A la recerca de la normalitat

Ja res és normal. Ara cada cop que plou sembla que ens haguem  tots d'ofegar. Si et menges una pasta que t'hagis d'engreixar un munt. Si vas a Barcelona en hora punta que passis hores i hores atrapat en algun peatge. Si compres alguna cosa que és el principi d'altre coses que combinen: un bolso marron necessita unes sabates marrons i viceversa amb un complement del mateix color. Si ens visiten els turistes hem d'estar fins a dalt. Ja no hi ha termes mitjos. Estem a les puntes. Si prens una mica el sol que t'hagi d'agafar càncer de pell. Cada dia som més americans, la normalitat són les puntes

Dead Wendy, curtmetratge amb gràcia i enginy

Tenia ganes de veure el curtmetratge portat a terme per uns quants vendrellencs i bisbalencs apassionats per aquest món del cinema. Avui ha estat el torn amb motiu de la Festa Major de la Bisbal del Penedès al CMC. La sala estava plena com un ou, s'han tingut que portar cadires i fins i tot algú s'ha quedat dempeus. La gent no sé que s'esperava i algun, suposo que al veure de què anava tot plegat al cap de pocs minuts ha tocat el dos o s'ha estat tot la projecció queixant-se del que allí es veia, però ja estaven avisats que no era Plats Bruts ni el La Caputxeta Vermella de tota la vida. La peli està molt ben feta pels recursos que tenen, però han sabut treure partida als 300 euros de pressupost. Sempre es diu que el més important no són els diners i aquest cas tampoc és l'excepció. L'argument desmunta el mite del Peter Pan per acabar amb el..... ( ja ho veureu) És original, hi ha ganes de fer-ho bé i voluntat dels actors amb moments còmics per deixar un somriure del públic. És una proposta dura no apta per la canalla i què els amants del gore s'ho passaran pipa, mentre la sang va rodant per molts dels protagonistes. Està molt bé per ser al principi, es poden anar depurar alguns moments més forts com el matar i el rematar i el vinga vinga que encara li podem clavar més ganivets, però ja és el que toca. Molt bé per la banda sonora amb els mítics Malditos Porlands que són uns clàssics a la comarca. Distreta que amb algunes escenes que es nota un esperit freaky que clar per tot plegat també està bé que tingui el seu lloc, no cal anar d'aprenents de Tarantino perquè això és un joc d'un gran grup que un dia va decidir posar-se ne un projecte com aquest. Enhorabona a tots plegats, esperarem una nova aventura perquè la primera ha sortit molt encertada dins el marc i amb ganes de donar a conèixer la comarca i el que tenim més a prop. No cal que tots grabem escenes d'amor a la plaça Catalunya de Barcelona. Tenim la Bisbal i el Vendrell per fer-ho. Vinga endavant i molta sort penya. 

Elysium, un pas al present previsible

Una peli nova apareixia aquesta setmana a la cartellera. Aquest cop protagonitzada per la sempre ben posada Jodie Foster entre altre. Una peli futurista que en un demà no gaire llunyà es pot veure com els rics viuen a l'espai i els pobres a la terra. Una cosa que potser algun dia serà possible si abans no ens hem extingit pel camí. La peli es força entretinguda, encara que tampoc aporta res de nou a tot això de la ciència ficció. Persecucions, bons i dolents i altres històries que es tornen a repetir, però amb certa gràcia que és el que compta. Us la recomano per aquest pot del dia 15 de maig.

divendres, 16 d’agost del 2013

Les sardines atractives

Avui he intentat anar a menjar sardines a Segur de Calafell i no he pogut. Hi havia 1.000 racions a 3 euros. Allò era la marabunta. Impressionant. No havia vist tanta gent allí entre la cua de les sardines i els que estaven per allà. Realment per atreure gent no cal que vingui el Messi, sinó simplement menjar populars a preu de cost i una mica menys i a tope. L'any que ve intentaré arribar abans. Avui semblava el metro de Barcelona en hora punta i a la parada de Catalunya. Brutal. Ara de mica en mica tota aquesta rauxa anirà marxant, suposo.

dimarts, 13 d’agost del 2013

Agost a casa nostra



Aquest és el mes en què puja el colesterol i es manté el petit descens de l’atur del més anterior. Aquest és un mes on tot està parat a banda dels que ja estan aturats  que òbviament també estan inactius en aquest mes  però amb moltes propostes per passar millor el temps lliure. Un mes on la gent pensa en anar a la platja coneixedora de les cues i de la feina per aparcar i en gaudir d’unes dies de vacances mirant de reüll les despeses que vindran al setembre,  però som a l’agost i s’ha de viure.
Dies de festa grossa i missa solemne a la majoria de municipis de la comarca. Cada cap de setmana hi ha alguna proposta interessant i sinó les sardanes a la Rambla del Vendrell que és una cosa que no falla mai. Els diumenges a la tarda s’omple d’amants d’aquesta dansa tan nostrada.
Dies d’agost quan alguns proveïdors tanquen i has d’esperar el mes de setembre perquè arribi una peça en el cas que tinguis la sort que el teu mecànic no hagi penjat el cartellet de tancat per vacances. Però mals presentiments perquè alguna cosa s’esgavelli i es pugui trobar una solució amb certa rapidesa sense perdre els nervis.
Una comarca que es veu saturada per tots els turistes que ens vénen a visitar, un any més. Persones que poc acostumats a veure museus i assistir a esdeveniments culturals de pagament opten per omplir les sales de cinema amb l’aire condicionat i un parell de llaunes amagades dins la bossa. El problema és quan aquests visitants puntuals viuen alguna urgència sanitària en una comarca que ja anem justets de tot això. Llavors si la cosa no és molt greu d’esperar 4 o 5 hores a què el metge t’atengui. Òbviament ja has passat el triatge per tenir-te mig content abans que no et facin la primera radiografia.
Una comarca que has de mirar el rellotge i l’itinerari per anar a algun lloc en un moment donat. Per l’interior no hi ha gaire problema, però per la costa és millor tenir la situació controlada per no caure en algun embús que s’acostuma a produir quan massa conductors influenciats per una ment perversa s’atreveixen a fer el mateix itinerari al mateix moment.
Una comarca que ja no mira la televisió perquè entre reposicions d’antigues sèries i anuncis, la cosa resulta molt avorrida. En la tele local tot sembla centrar-se en festes i més festes que és molt interessant, però una dosis excessiva produeix saturació i millor posar una cadena musical de fons, mentre devores un bon llibre i t’acompanya un gin tonic de marca blanca.
Vida al carrer, taules i cadires plenes al carrer de gent que entre tapes passen un estiu a casa nostra i nosaltres els hi oferim braves, xipirons, sangria, xocos i alguna cosa més. Pel que fa a restaurants amb solera no en tenim gaires perquè la gent opta pel més econòmic i fàcil. Sinó aprofitem els àpats populars.  Si agafem el programa de festes de les platges del Vendrell sempre trobarem una sardinada, fideuada o semblant que per un mòdic preu t’ajudarà a cobrir aquesta necessitat humana.
Un mes per veure que tothom marxa uns dies encara que sigui a casa dels sogres de la muntanya, però tothom toca el dos perquè la gent necessita desconnectar de la rutina encara que allà on vagi tingui molta més feina que no pas a casa, però això no importa. Un canvi de xip és molt recomanable per a les nostres rutines. Ens hem de preparar per un nou curs un nou cicle que qui més qui menys enceta ja sigui al col·legi o tocant el timbal en una escola de música. El principi de l’any hauria de ser al setembre i no pas al gener quan tot és molt semblant al desembre a banda de les rebaixes de després de Reis que tenen força acceptació encara que per alguns establiments tot l’any és rebaixes.
Un mes en que tot para una mica i es fa un petit “reset” de tot plegat encara que sempre oficialment funcionen els serveis bàsics perquè la vida continua encara que sigui sota un sol de respecte.
Un temps per llegir llibres per entretenir, per descobrir nous llocs perquè el de sempre estan tancats, per fer l’agost perquè al setembre ja no hi haurà gaires clients i potser tancarem. Agost un mes per no fer cultura encara que sigui amb la butxaca buida i molta il·lusió. Mal mes per fer manifestacions i queixar-se. Ara tot queda parat i l’activitat de diari comarcal ja tornarà al setembre amb tota la seva força i empenta. Ara a fer castells, tirar petards i ballar una mica perquè la gent ho pugui veure allí a la fresca. Ara ens seiem i prenem un mojito a la fresca mentre la marinada ens alleuja una mica la calor. Molt bones vacances a tothom i sinó en feu que també tingueu un bon agost adaptat a la vostra rutina. Al setembre ja farem règim i deixarem de menjar coses dolentes pel cos. Ara toca viure a l’agost en plena intensitat.Article publicat al Diari del Baix Penedès i l'Eix Diari a partir del dia 11 d'agost del 2013

dissabte, 10 d’agost del 2013

No us oblidem, sr. Manel

Avui dia 10 d'agost fa 4 anys que Manuel Bofarull ens deia adéu. Persona molt estimada al municipi d'Albinyana. Una de les persones que s'ha preocupat per la nostra història, pel nostre dia a  dia i ha buscat en el poble, en les fonts originals. Ha parlat amb rics i pobres i entre els uns i els altres ha escrit alguns episodis de la nostra història, ha tret el pols a molts penedesencs que restaven en l'oblit. Ha treballat com una formigueta en les seves golfes de cal Sogues a l'ombra del campanar d'Albinyana. Un punt de trobada de molts que estimàven la seva persona i la seva feina. El dia que hi ha pluja d'estrelles ell va decidir i tocar el 2 per veure el Mil·lenari de la localitat des d'allà dalt. Segurament haurà fet una i mil cròniques des del seu lloc privilegiat. Sembla que fos ahir i ja fa quatre anys que ens va deixar en un dia calurós d'estiu. Per molts anys anys sr. Manel, mai l'oblidarem. Descansi en pau i quan arribem allà dalt ja ens deixarà donar un cop d'ull a tota la feina que ha fet des del seu sofà envoltat de llibres i persones que algun dia també van passar per aquí baix.

dijous, 8 d’agost del 2013

El model xinès

Nosaltres que som espavilats volíem que els xinesos tinguessin vacances i drets com nosaltres. La nostra màxima era convertir la xina al nostre model, però el que està passant és que cada dia som una mica més xinesos. Els que treballen, almenys allà l'atur no és gaire elevat, cada dia ho fan en pitjors condicions laborals i amb mens vacances i menys drets. Si et queixes tens molts punts per anar al carrer. Pel que fa als serveis bàsics com la sanitat i l'ensenyament cada dia està una mica més lluny de la gran massa de la població. Ells han imposat de mica en mica el seu model perquè el que teniem nosaltres resulta que era mentida i era obsolet i tenia els peus de fang. Nosaltres no cal que confiem d'aquí 30 anys cobrar pensions, potser tindrem una paga per comprar la farina per fer-nos el pa a casa en una màquina de renting, però el nostre model ha fracassat i les coses bones de la societat xinesa com és el poc atur per desgràcia tampoc ho tenim.

dimarts, 6 d’agost del 2013

Quadre variat del passeig marítim




Un dels protagonistes de l’actualitat estiuenca se centra en els passeigs marítims de casa nostra. Si durant la resta de l’any registren una activitat entre fluixa i moderada. És a l’estiu, i en especial els caps de setmana quan poden arribar a la seva màxima afluència. Durant tot l’any hi ha escenes que mostren una mena de rivalitat entre ciclistes i vianants. Uns i altres s’han de repartir aquest via pública de cara al mar. La majoria de vegades quasi no és percep perquè uns hi altres en poden fer un ús conjunt sense que hi hagi cap mena de problema. Però a mesura que la presència d’uns i altres augmenta la cosa es complica fins el punt que més d’un cop han sorgit petits ensurts entre els protagonistes. A Calafell, ja fa dies que ho intenten arreglar. Primer amb un carril exclusiu per a ciclistes i més endavant deixant ben clar que els que tenen preferència són els qui van a peu. La cosa no passaria d’aquí sinó s’afegissin més elements a aquest parell d’elements bàsics. Un fet que no genera problemes a tot arreu sinó només en els trams més concorreguts.
Calafell i Coma-ruga tenen en aquests espais públics establiments que posen les taules, cadires, mostradors i altres elements en aquestes zones fet que ja comença a fer un xic més complicat transitar-hi, en especial en les hores punta. La concentració de persones en aquests trams varia molt segons les hores del dia, però hi ha moments que arriba a ser angoixant en especial a la platja de Calafell. La majoria de comerciants no perd el temps i procura treure el màxim benefici a la zona que li han cedit de via pública.
Però la cosa no acaba aquí. A part tenim els top manta que tot i que no tenim els nivells d’anys anteriors que es podien comptar per centenars també reclamen el seu espai com més a prop del muret de la platja millor, no sigui que vinguin la policia i s’hagin d’ubicar a l’altra cantó de la legalitat vigent. Una zona franca per ells on només hi pot actuar, segons la normativa vigent, les forces de seguretat d’àmbit estatal. Per tant, estan fora de perill perquè aquí a la comarca n’hi ha ben poques i altres feines tenen que anar a perseguir venedors il·legals amb el perill que es rebotin o que la gent els increpi per manca de solidaritat.
En tot això no hi poden faltar els venedors de cupons de l’Once que també aprofiten per acabar de vendre aquests possibles passaports per a somiar. No podem oblidar tampoc les paradetes d’algun mercat temporal que aprofiten els bons temps per vendre roba, bijuteria i el que faci falta. En els darrers anys també han agafat força els cambrers que es posen a peu del seu restaurant i van convencent a la gent que el seu restaurant és el millor. Un altre element a tenir en compte en aquestes zones.
Estem parlant de persones i com és obvi no hi poden faltar ni els nens petits que van en cotxets amb els pares empenyent, ni la gent gran amb cadira de rodes. De tant en tant, apareix algun nen que juga amb el seu teledirigit enmig del passeig mentre la gent l’intenta esquivar encara que a vegades no hi ha tanta sort.
Tot això sense oblidar que avui en dia els nous mòbils i jocs electrònics ha convertit en moltes persones en una mena d’autòmats que solquen carrers  i places immersos en el seu món virtual.
No podem oblidar-nos els patinadors que no són tan ràpids com els ciclistes però si més que els vianants també aprofiten aquests espais rectes i plans per desplaçar-se i fer esport.
En alguns punts del recorregut trobarem en certs moments un grapat  de policies uniformats  marcant els seus colors grocs per intentar desmotivar els tops manta a l’hora de plantar la seva paradeta.
Tot això configura un quadre dels passeig marítim amb gent que puja i baixa i viceversa. Persones que passegen tranquil·les i altres més rapidetes buscant pau tranquil·litat o un lloc per estar a gust. Camins d’anada i tornada que no van enlloc perquè el temps passa tranquil·lament en aquestes passes sense hores ni segons. Mentrestant es pot mirar a dreta i esquerra. En un cantó el mar i la sorra amb moltes possibilitats que ens distreuen la vista. A l’altre costat, comerços, parades, edificis, carrers i altres històries que són el marc del nostre passeig a vegades tumultuós a vegades molt tranquil. Tot depèn de l’hora de l’aventura.Article publicat al Diari del Baix Penedès i a l'Eix Diari a partir del dia 4 d'agost
.

Guerra Civil, Z, una més.

Anar al cine aquests dies d'agost em recordava quan es va estrenar amb un munt de cotxes i gent fent cua. Notes una sensació rara, però aviat descobreixes que estem en vacances i el cinema és una bona forma de passar l'estona. Avui he anat a veure la darrera de Brad Pitt sota el nom Guerra Civil, Z. Una peli de zombies que no aporta gaire gran cosa a aquest tipus de pelis d'aventures. Suposo que hi ha coses millors. Aquesta va d'artista conegut i de trama més que repetida. Res de l'altre món.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Genteta dissabte al Vendrell

El dissabte a la tarda es veia caliu pel Vendrell amb motiu del dia de les botigues obertes. Hi ha comerciants que em varen comentar que al matí no hi havia gaire gent, però a  la tarda es va animar. No va tenir ni de bon tros l'exit de la shopping night però va estar bé per un dissabte d'estiu en què la gent pensa en altres coses. Ara a l'agost tot s'atura una mica i la gent pivota en el descans i una parada tècnica per tornar al setembre amb l'activitat rutinària.