Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 30 de novembre del 2020

263 dies i una mansió emblemàtica del Vendrell per 1.875.000 euros



 Si no sabeu on invertir quasi 2.000.000 milions d'euros aquí al Vendrell tenim una casa centènaria amb el seu jardí i 9 habitacions, 8 banys i 756 metres quadrats d'estil colonial. Va tenir algun punt per acollir una mostra d'obres de Joan Miró, però com l'Ajuntament del Vendrell està pelat com sempre no arribava el pressupost d'aquell moment i ara sembla que tampoc arriba i prefereix gastar-se el doble en el famós Tabaris que serà la Sagrada Família d'aquesta legislatura com a mínim i potser enganxarà la que ve. Doncs ja ho sabeu si teniu caleres, veniu al Vendrell amb aquesta casa emblemàtica que necessita moltes reformes però que de mica i amb optimisme tot s'arregla.Podria ser un bon lloc per fer un museu dels Laxnbusto perquè és un edifiic que hi està molt vinculat per diferents històries. 

Un altre dels punts de trobada del Vendrell, la pizzeria il Forno que abans es deia Bon Guss i estava al carrer Montserrat també ha tancat les portes i ara es traspassa. Ja ho sabeu si voleu muntar un negoci per quan això s'acabi aquest és un bon lloc cèntric. 

Avui tenim un nou ple a l'Ajuntament del Vendrell sense cap tema que sigui per tirar coets. Ara la propera cita ja seran els pressupostos pel 2021 amb els vots assegurats de la qualició de govern i algún més que sempre s'apunta. Per l'any que ve tenim el nou espectacle de Buhos dirigit per l'Albert Pla a la Lira. Seguim endavant. 

diumenge, 29 de novembre del 2020

262 dies i una brillant selecció de música i músics vendrellencs a l'Auditori Pau Casals


 

Tot un luxe el que es va viure ahir a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador, 11 grans músics del Vendrell dirigits per Albert Recasens que no eren tots els que són van posar durant més d'una hora i mitja la banda sonora del Vendrell on tampoc hi cabia tot. Varem poder escoltar un ampli repertori des del segle passat com el Benvingut Socias fins algunes inèdites com les de Anna Urpi i Eva Cabanes, entre altres.

Una gran feina de tots plegats que ha tingut que lluitar amb les restriccions de la Covid fins que al final s'ha pogut realitzar amb molts seients reservats per guardar les distàncies entre el públic. Aquesta és una d'aquestes propostes que et fa sentir orgullosament vendrellenc encara que aquí hi ha moltes coses per pulir en aquest municipi, tenim la gran sort de tenir un tresor cultural. Moments que et fan posar la pell de gallina amb les noves peces de Joan Anton Romagosa i Anna Urpi amb diferents estils i conceptes. Molts varem descobrir grans veus com la d'Eva Cabanes que ja ha participat en diferents actuacions versionant l'Aretha Franklin aquest estiu al llarg de les nostres contrades.  

Aquesta era una proposta seriosa i treballada amb un tàndem bateries brutal format per Jimmy Pinyol i Joan Anton Romagosa. Molts han redescobert el Ramon Balasch que tot i ser el Pumba del Rei Leon al seu darrera hi ha molta feina com a vocalista a grans orquestres com la Glamour Band. Molts ja tenim la sort de conèixer l'art del Javi Martínez, però aquest cop va quedar més que demostrat la gran dimensió d'aquest artista discret, però que és una màquina quan deixa anar els seus dits sobre la guitarra.  Un monstre com el David Ibarz que te'l pots trobar a tot arreu demostrant que és una bèstia parda del baix. 

Ahir va ser tot un luxe i coses com aquesta és la que el Vendrell necessita per donar a conèixer la seva vàlua arreu. No hi van faltar els de sempre com Pau Casals i els Laxnbusto, però també es va donar una oportunitat als més desconeguts com els Mano a Mano o els Baeturia que van ser un grup de referència a Catalunya en el seu moment més àlgid. 

Brutal que en un mateix concert puguis escoltar una de les bandes mítiques del Vendrell com els Porland's amb una versió molt acurada del Cant dels Ocells que Pau Casals va donar a conèixer arreu  juntament amb peces com Rosa Coronada d'Anna Urpi que va sorgir màgicament amb la pàndèmia que encara estem vivint. Una gran vetllada, en una gran nit i esperem que aquesta proposta segueixi quan tot sigui una mica més normal i la poguem exportar fora del Vendrell perquè ahir només, en teoria, hi podien anar la gent de la vila. Aquest són els  nostres valors, ahir i avui Pau Casals i Eva Cabanes i Víctor Verge i com no Pemi Rovirosa que mereix tot un capitol dela història de la música d'aquest país. Passat present i futur. Una gran vetllada. Molt encertada per les versions que s'hi van interpretar i moltes felicitats a totes els qui ho han fet possible. Està penjat al web de la televisió del Vendrell. No us ho deixeu perdre.  La foto lés del Duo Alma que van gaudir del festival des de les primeres posicions de la sala. Ells representen un altre estil de música que també ha tingut grans intèrprets a casa nostra des de sempre. Algun dia podria ser el seu torn. 


dissabte, 28 de novembre del 2020

261 dies i torna la cultura a casa nostra


 

Portem 261 dies en aquesta societat i torna una mena de normalitat en la nostra realitat.Aquesta tarda a partir de dos quarts de vuit del vespre es podrà gaudir d'un concert de músics de casa nostra amb peces de casa nostra. Una proposta inèdita que aviat va exhaurir les localitats existens. Aquesta seria una de les coses bones d'aquesta pandèmia si és que n'hi ha alguna. Tot segueix més o menys igual amb la mort del Maradona que va eclipsar les celebracions del 25 N arreu. Era una persona molt estimada amb una vida convulsa. Ja no queden gaires mites com ell a casa nostra. 

divendres, 27 de novembre del 2020

260 dies i un cap de setmana de pluja


 

Avui portem 260 d'aquesta història que de moment encara no es veu el fi encara que sembla que per l'any que ve la cosa pot millorar una mica bastant, però encara tenim un repte molt fort a les nostres mans que és el Nadal. Tenim aquí unes festes tradicionals que són el tema d'aquests dies. Si ens ho passem potser al mes de gener tinguem la tercera onada perquè ara estem fent una desescalada i encara el panorama no pinta molt bé. Ja veurem que passa en els propers mesos. Avui és el Black Friday i els missatgers van de cul cap aquí i cap allà perquè cada dia són més les persones que compren per internet. Ahir també hi havia famílies a casa nostra que celebraven el dia d'Acció de Gràcies. Cada dia som una mica més americans. 

Mag Lari, un clàssic de les nostres contrades


 

Un dels clàssics de les nostres contrades és el Mag Lari que en diverses vegades ha vingut a la Lira. Aquesta foto és del 2010. Abans era més assequible, però en els darrers anys ha pujat el seu preu llavors ja és més selectiu.  Un artista que sempre fa sortir algú del públic en els seus espectacles i no deixa estar a la gent tranquil·la esperant a veure si li toca pujar a dalt o alguna brometa de les seves.

dijous, 26 de novembre del 2020

Gran concert de Pau Riba al Vendrell


 

Pau Riba va fer un gran concert personal al 2016 al darrera de la Farmàcia que portava el seu fill àngel. Va ser un concert molt íntim d'un dels grans de la música catalana amb el seu estil, familiar i personal. Són d'aquestes coses curioses que a vegades passen a casa nostra. Realment és tot un espectacle. Et pot agradar o no la seva música, però és un dels artistes que s'ha de veure en directe. No té desperdici. 

259, demà Black Friday


 

Portem 259 dies en aquest món i seguim potenciant el consumisme per salvar la nostra economia i per deixar anar els pocs recursos que tenim. Demà divendres és el gran dia del Black Friday, una data que dura una setmana i es poden aconseguir molts bons preus en diferents sectors. Ja fa dies que ens bombardegen amb diferents promocions de tot tipus. No hi ha novetats, ara la gent està entretinguda amb les compres. Se segueix parlant de com es faran les eleccions del proper 14 de febrer i també de les persones que es podran trobar per Nadal a taula i fins a quina hora. Cada u hi diu la seva, quan anem arribant ja ho anirem descobrint, perquè encara podem donar molts tombs a tot plegat. 

dimecres, 25 de novembre del 2020

Museu de les il·lusions de Barcelona


 

En un dels carrers perpenticulars a la Rambla de Barcelona a la banda del Liceu hi ha un museu de les il·lusions que et permeten fotografiar escenes com aquesta. Són parets i terres amb pintures on tu pots fer de les teves. El més important és portar una càmara perquè allì costa a vegades de veure, però en foto es veu molt bé. Ara hi ha unes altres il·lustracions. 

258 dies i 6 anys del traspàs del meu pare


 

Avui fa sis anys que el meu pare va morir. Ella era un gran pagès i una gran persona i sempre estarà en el record nostre. Aquell dia que va morir era similar al d'avui i el dia de l'enterro va ploure a la nit, però el temps va respectar l'enterrament. Ell sempre lligat a la terra, deixo una foto d'allò que tant va estimar. 

dimarts, 24 de novembre del 2020

El Govern municipal en un twitt


L’actual equip de govern de l’Ajuntament del Vendrell que durant anys, legislatures i pactes de govern variats per a tots els gustos ha defensat en la seva programació informativa de la ràdio local un programa emblemàtic com el Per què? Una proposta que primer va començar a la ràdio i després es va compartir amb la televisió local, ha passat per diferents versions de format al llarg de la seva dilatada història. En algunes legislatures el marc de l’entrevista podria ser a qualsevol lloc de la geografia local vinculat amb les àrees que gestionava el regidor de torn. En la passada legislatura tots els polítics varen passar per una cadira ubicada en un dels racons d’un dels estudis de la ràdio local. En temps gloriosos els oients  podien fer preguntes als regidors del consistori en algun format que podria permetre una interacció amb els ciutadans de la vila. Ja fa anys que va perdre aquest punt de gràcia de participació ciutadana per convertir-se en un espai de propaganda i promoció de cada regidoria en un temps de durada al voltant dels 20 minuts.

Aquest programa sempre havia estat fidel al calendari setmanal programat i molt poques vegades s’havia caigut de la graella setmanal. En alguna legislatura s’havien fet algun canvi en la seqüència de participació   per donar pas a algun regidor que aquella setmana estava d’actualitat per alguna tema en concret. Un dels punts claus que no s’ha tocat tot i les peticions que s’han anat fent al llarg de les diferents legislatures és que sempre s’ha vetat sistemàticament als partits de l’oposició, Per altra banda un altre dels trets diferencials que l’entrevista sempre el fa un mateix professional del mitjà. Abans era el seu recordat director, Pep Huguet, tristament traspassat fa mesos i actualment el seu cap tècnic Victor Merencio.

En aquesta legislatura que porta un any i mig al poder hem vist coses fantàstiques en aquest programa amb pedigrí. Per una banda, que durant unes setmanes s’ha aturat l’emissió d’aquest programa sense solta ni volta i després s’ha tornat a reempendre trencant el ritme habitual d’aquest proposta.

El més interessant de tot això és que en aquestes  setmanes sense el Per què ? tothom a pogut conèixer a través de les xarxes oficials una versió microones d’aquest programa que es diu “El Govern en un minut”. Una edició minimalista d’aquest portaveu mediàtic de les regidories. Aquesta és una versió casolana on el polític de torn, sempre amb cartera al govern, deixa anar el seu rollo durant un 1 minut. Un breu relat de les glòries i encerts de la seva regidoria.

Aquest és un format nou que potser ha vingut a substituir aquest clàssic de la ràdio i televisió local.

En aquestes propostes a les portes del 5 G que han de  representar un gran canvi per la televisió local de format clàssic ja podríem apostar per altres formats més moderns i adaptats a les noves tendències de la comunicació actual on el màxim que llegeix la gent són els titulars i deixa la resta de continguts per a moments especials. Aquesta aplicació ens ofereix uns temptadors 280 caràcters per resumir la tasca d’una regidoria. Evidentment que s’ha d’anar al gra i a resumir el que es vol dir en poques paraules, però potser algú es pensa que la gent escolta més de 8 hores seguides de ple en horaris nocturns .

Tot això a banda de les informació que es va generant en els diferents mitjans de comunicació i la xarxa que van seguint els fets que succeeixen al segon. Ara les informacions es poden rebre per moltes i variades fonts. Cadascú ja triarà el gra de la palla. La gràcia és arribar a moltes persones i millor si estan empadronats. Sempre és millor un minut de publicitat en un prime time que no pas a una hora intempestiva com a  les 2 de la matinada. Esperem que ben aviat puguem veure aquesta nova secció innovadora a través de twitts que arribarà a molts més votants que les propostes que tenim actualment que és a la fi el que interessa per seguir tenint majoria al plenari i assegurar les majories.

Fira del Contraband de Cunit



 Hi ha pobles com Cunit que es dediquen a fer coses diferents que poden prosperar o no, però almenys ho intenten. L'any 2015 es van treure la màniga la fira del Contraband que és un homenatge a aquesta professió que és una de les més antigues i que a Cunit hi havia força seguidors. Després et trobes fuets i tot això a la fira, però almenys el marc és ben diferent.

257 dies i un Nadal en minoria



 Portem 257 dies ja ens anuncien que el proper any ja ens podrem vacunar i a veure com va i com s'administra a la població. Demà és el dia en contra de la violència masclista, però els nostres ajuntaments no passen dels rollers i el postureo. No hi ha una política eficient amb unes administracions que cada una va al seu rollo i pocs recursos i molta voluntat, però falten eines i  mecanismes. Es va avançant però tot és molt poc. Avui una imatge del safareig públic del meu poble, Albinyana. Està ple de verdet, però foma part de la nostra història i de tants altres pobles. Per Nadal, ja ho sabeu sis a taula.

dilluns, 23 de novembre del 2020

Molt sort als guanyadors de les eleccions sindicals de l'Ajuntament del Vendrell i esperem sortir del dia de la Marmota on estem immersos fa dies.


 

Avui dia 23 de novembre del 2020 s'han celebrat eleccions sindicals a l'Ajuntament del Vendrell amb la concurrència els laborals i funcionaris. Per la banda dels Laborals ha guanyat Ugt i per la banda dels funcionaris ha guanyat Csif. Esperem que aquesta legislatura que comenci serveix per fer alguna cosa útil per als treballadors de la cosa i no estem donant tombs com hem estat fins ara per arribar al mateix lloc de sortida. Ha sigut moltes reunions que han servit per fer el dia a dia i poca cosa més. A veure si ara  la cosa canvia i anem avançant en noves propostes per aquesta legislatura. Com a president sortint de la Junta de Personal vull donar les gràcies a tot le personal  pel vostre suport i que aquests anys no ens hagin servit almenys perquè no ens prenguessin més el pè. Hem de trencar aquesta postura actual amb noves idees i noves fòrmules. Estem en un dia de la Marmota que s'ha de trencar perquè a la fi tots hi perdem. Molta sort als nous i seguim endavant. 

Allioli casolà familiar



 Un dels plats més bons que tenim a casa nostra és l'allioli. El meu sogre és un expert fent-lo a mà com marca la tradició. Un bon acompanyament sempre són els cargols que és la clau del seu èxit a taula. Hi ha pobles que fan concursos d'allioli i la veritat que la seva elaboració és tot un art. Una eina bàsica per una bona cuina,.

256 dies i torna la desescalada


 

Portem 256 dies de desescalada. Avui comencem una nova etapa de desescalada que ens portarà per Nadal. De moment ja feia goig aquest matí perquè els bars i restaurants ja estaven oberts. No tots, només alguns que de mica en mica s'han incorporat a la nova realitat. A veure si ho fem bé i anem eliminant el virus de les nostres vides. 

L'actualitat política està aturada. De moment la Mar Galeano no té cap cartera oficialment. A veure si encara es farà efectiva una sentència del Suprem i no podrà cobrar com a regidora de govern sinó que haurà d'anar de dietes i derivats. Això és un tema quiet que no ningú diu res, però jo crec que en una parell de mesos se sabrà que passa aquí. Després de cara a les autonòmiques se suposa que el Kewnneth anirà en posició de sortir a les llistes de Tarragona. Seria una explicaicó coheren perquè està com a 1 secretaria de les comarques de Tarragona. Anirem veient sobre la marxa. Ja estan els llums de Nadal al Vendrell. Un tastet arreu i anar fent. Vinga seguim endavant. Avui hi havia eleccions sindicals a l'Ajuntament del Vendrlel dle qual jo formo part d'una llista. Seguim endavant. 

diumenge, 22 de novembre del 2020

Marxa independentista Coma-ruga Calafell

 


Un dels fets que va tenir lloc a l'agost abans del 1r d'Octubre va ser una marxa independentista entre Coma-ruga i el Vendrell. Una centenar de persones van recorrer aquest tram pel passeig per donar promoció a la voluntat del poble català. Són coses que es van fer al voltant del 1r d'Octubre un punt d'inflexió que costarà superar. 

255 dies i els vendrellencs a la platja



 Portem 255 dies en aquesta situació. Avui anar al passeig marítim de Sant Salvador podies veure mig vendrell passejant amunt i avall en un dia esplèndid per petits i grans. Fa goig com està el passeig. Aquesta és una de les joies que tenim en aquest confiament que ens ha canviat les vides.
L'Ajuntament del Vendrell torna amb la seva línia d'ajuts als autònoms i petites empreses, però no es que sigui la tercera vegada que dona, però com els diners que hi posa a la partida és poca per la gent que hi ha ho ha fet 3 vegades i potser ho haurà de tornar a fer abans que acabi l'any perquè aquí és un poble amb moltes necessitats, Molta gent aquest cap de setmana al Lid'l de les Matas. La veritat és que està molt bé al Vendrell que és una mena de ciutat dormitori és un lloc més on triar i remenar.

divendres, 20 de novembre del 2020

Els dies es van fent curts

 


Els dies es fan curts i el fred cada dia està més present en el nostre ambient. El món dóna voltes i nosaltres estem allí al mig girant mirant com tot canviant a un ritme que molts cops ni ens donem ni compte. Si abans sortíem a passejar fins quasi les 10 de la nit perquè hi havia llum solar amb el pas dels dies hem de tornar a casa més aviat perquè es fa fosc abans. Si ens despistem tenim el toc de queda.

Aquest mes de setembre ha estat una gran prova de foc perquè després de sis mesos els nens han tornat a l’escola. Les classes virtuals han tornat a deixar pas a aquesta nova normalitat a la que mai crec que ens hi acabarem d’acostumar perquè va fluctuant diàriament. A vegades dóna la sensació que estem davant d’uns pocs il·luminats que van provant coses i mentrestant va creant normes perquè la gent les compleixi i que al cap de no res les tornar a canviar. Estem davant de venedors de fum que ens deien que aquí estava tot preparat i no sabien ni on estaven les claus de l’habitació dels estris de la neteja.

Enmig de tot això uns pocs tenen molt clar que la unitat d’Espanya és indivisible i encara que aquest vaixell faci aigües per tots els costat ha de seguir surant al preu que sigui que en el fons tots ens coneixem i en una trobada ho arreglem perquè estem més units que mai. Per altra banda, cada municipi i a vegades fins i tot cada regidoria aposta pel seu programa i no escolta a la resta de companys de consistori. En aquest nivell individualista i polititzat és molt difícil que mai arribem a guanyar alguna guerra perquè ja ens barallaríem en el camí cap al front.

Els dies es fan curts i ben aviat ja veurem com començaran a penjar els llums de  Nadal en els nostres carrers i places. Enguany potser més necessaris que mai per donar una mica de llum i esperança a la societat.

  

Companys que van i venen


 

Avui en dia l'administració cada dia juga més al postureo, mentre per una porta entren 15 persones per salvar la casa, per la porta del darrera en surten 20 per anar a buscar-se la vida de nou. Abans alguna gent és quedava i formava part de l'estructura. Avui en dia la cosa ha canviat molt i són molts els qui entren i al cap d'un any o menys han de marxar perquè se'ls acaba el contracte. Ho tenen alguan cosa millor. Enguany entre altres persones he treballat amb dos grans professionals que deixo aquí com a testimoni. Grans companys i millors persones.

253 dies i la políica del Vendrell ja cabalca els seus segways



 Portem 253 dies i ahir van anunciar la nova desescalada que ens portarà a les portes del Nadal. Ja ens veiem el cap d'any a casa tots juts amb la manteta i una bona tele. Aprofiteu que el proper divendres és el Black Friday i qui més qui menys fa grans ofertes que ja poden servir per anar preparant el Nadal. Aqui tenim una foto de la policia amb els segways que els hi han portat els reis abans d'hora. Ara amb aquest trasto es podran veure més i podran anar més ràpid per pescar els pispes. A l'estiu ja tenen els quads i també els drons. Cada dia estan més equipats amb artilugis. Esperem que tot això sigui a bo i es facin servir. 
Tot segueix igual, de mica en mica ens anem tornant més normals, però hi ha coses que no es podran salvar perquè aquest any ha estat la tormenta perfecta. Tinguem il·lusió i no la perdem mai sinó ja podem plegar veles. A comprar al comerç de proximitat. 

dijous, 19 de novembre del 2020

Centenari del Titànic



 A les Drasanes de Barcelona amb motiu de l'enfonsament del Titanic es va obrir una inauguració on es podia veure una gran maqueta del Titanic que feia goig. Aquí un detall d'aquella interessant exposició. 

252 dies i els grans supermercats van conquerint el Vendrell



 El Vendrell podem ser una de les localitats de Catalunya amb el Pib més baix, però una cosa és certa, tenim molts grans superfícies que es van imposant sobre el terreny. Avui ha obert el Lid'l de les Matas que està ubicat on estava la Jijonenca a la carretera de Barcelona. Una superfície semblant a la que hi ha on abans estava el Caprabo de Coma-ruga. Un nou lloc per comprar al costat d'un Aldi. Aquestes marques alemanyes van fer feina encara que a vegades sembla que no hi siguin, però hi ha molta gent. Aquest matí hi havia molta molta cua perquè donaven una bossa i un estoig de porta mascaretes.

Per altra banda, ahir parlava amb un comerciant que encara no ha cobrat els 600 euros de l'Ajuntament del Vendrell. No sé si es una rara avis o està dins la normlitat. A veure si es fan efectives aquestes ajudes al comerç local que tan fan falta.

Pel que fa al govern es van filtrar les noves mesures contra el Covid i allò és com una olla de cols i hi ha massa interessos pel mig. Seguim endavant. 

dimecres, 18 de novembre del 2020

Nou pressumpte guitarrista



 Jo de petit músic, però a casa no em van deixar. Als 40 anys vaig començar a estudiar llenguatge musical i piano i al cap de cinc any ho vaig deixar, però encara vaig practicant a casa piano que és el que m'agrada. Aquesta foto només és de postureo. Jo no tinc ni idea, ni tocar la guitarra em fa cap gran il·lusió. M'agrada més el piano, però a vegades s'ha de fer el burro. 

El Tabaris ara no toca



 Una de les grans errades de l’actual consistori vendrellenc és la pujada d’algunes ordenances municipals com l’Ibi, la brossa, els guals entre d’altres.
El Vendrell que ja tenim un present negre està veient com està afectant la pandèmia més intensament que en altres llocs. La gent el que vol és treballar i qui més qui menys es busca d’una manera o una altra la vida. Alguns han provat i s’han muntat el seu negoci per anar sobrevivint en el dia a dia. Altres van empalmant contractes temporals que els garanteix un ritme de vida a curt o mig termini esperant que els depararà un futur proper.
Un dels punts més forts de l’economia local del Vendrell està formada per petits negocis de bars i restauració que van vivint en prou feines al dia amb dia amb algunes puntes al calendari que els permet posar-se al dia dels seus pagaments.
Aquest any entre el confinament i les restriccions aquests comerciants no només han tocat fons sinó que molts  han hagut de buscar finançament per a poder tenir la persiana aixecada i poca cosa més. A més, aquests professionals s’han hagut d’adaptar a la nova normativa fent petites reformes en els seus negocis per poder obrir al públic.
Ells tampoc no tenen cap culpa de tot el que ha passat perquè la majoria han fet dia a dia una petita lluita perquè en els seus establiments es complissin les normes de cada moment.
Persones que fins ara només han treballat limitadament aquest any un parell o tres de mesos durant els mesos de més calor.
A aquests professionals se’ls hauria de dispensar un mínim de 75% del que paguen per ocupació de la via pública per les seves terrasses i escombraries del proper exercici. Què tal com pinten les coses no es veu gaire més optimista que el que estem vivint. Aquesta seria una gran ajuda que afectaria a tothom i no aquestes mesures populistes d’ajudes que no arriben ni a la meitat de les persones que hi tenen dret amb unes aportacions que tampoc són res de l’altra món per alguns negocis que han registrat unes pèrdues més considerables.
El Tabaris sense haver començat les obres d’aquesta presumpta sala de convencions amb uns mosaics que no tenen ni 100 anys ens costarà més de 5.500.000 d’euros, un 300% més que no pas el pressupost inicial. El Vendrell pot viure perfectament  uns quants anys fins que la situació millori sense aquest luxe, però el que no por fer la vila es tenir el lucidessa de prescindir de molts professionals autònoms o petites empreses que han tancat per no poder aguantar aquesta turmenta perfecta que entre uns i altres han anant forjant.
Amb aquest milions que s’han d’invertit aquí per part de l’Ajuntament es pot assumir perfectament la pujada del cost d’alguns serveis municipals.
Crec que un dels vídeos més populars de les xarxes al que oposició i govern han al·ludit en les darreres setmanes és un  Josep Maria Llasat on apareix qui va votar que si i qui no a la proposta de reduir impostos en aquest sector. Realment aquest vídeo ha fet més feina en una setmana que tots els Per què? de la televisió local en els darrers 25 anys.
Evidentment que s’han de pagar la pujada dels serveis però no podem apostar per aquests obres que per altra banda tampoc solucionen un dels problemes endèmics de Coma-ruga com són les seves inundacions.
En cada moment s’ha mirar quina és la política més positiva per a la societat i ara tocaria congelar taxes i dispensar alguns percentatges als sectors més damnificats de la pandèmia perquè aquesta situació l’hem de pagar entre tots. No ens calen 6 castells de foc al municipi i altres luxes innecessaris com aquest centre de convencions del Vendrell mentre un dels edificis centenaris del Vendrell com la Cooperativa Agrícola es va consumint de mica en mica. Hi va haver un pla de Barris que l’havia de salvar i allí està esperant que torni a veure si li toca alguna cosa.

251 dies i comencem un nou pla de desescalada



 Portem 251 dies en tot això i el proper dilluns dia 23 tornarem a iniciar un pla de desescalada en 4 fases que ves a saber quan s'allargarà i potser fins Nadal. Ara de moment estem en fase 0 i per davant tenim 4 fases que no ens portarà  a la normalitat absoluta ni molt menys sinó una mena de normalitat rarota. A veure que passa. 
A l'Estació de Sant Vicenç de Calders ja estan preparant l'edific per posar-hi torns i tothom passi per allí amb bitllet per entrar i sortir. Suposo que després vindrà el Vendrell i ja ho tindrem tot complert. De moment aprofiteu que la cosa encara està lliure. Seguim endavant ja es nota la campanya electoral per tots els costats amb més partits que mai i a veure que passarà. Al final s'hauran de juntar si volen fer alguna cosa. 

dimarts, 17 de novembre del 2020

Recordant petites nevades al Vendrell



 El 4 de febrer del 2015 el Vendrell es va aixecar una mica blanc, no gaire. Uns dies freds van provocar que al matí hi hagués una petita capa de neu sobre alguns del Vendrell. Va durar molt poc i són imatges per a la història. 

250 dies i comença el porta a porta en la recollida de residus al Vendrell



 El passat dilluns dia 16 de novembre va començar la recollida porta a porta en la recollida selectiva al Vendrell en alguns dels barris més petits com Sant Vicenç de Calders, Torreblanca i el Nou Vendrell. A veure com va. Són nuclis petits i la resposta hauria de ser positiva. Aquest és el futur de la recollida dels residus, però de mica en mica s'han de fer proves per anar millorant el servei. 
També és actualitat que el Bbva i el Banc de Sabadell es fusionaran. Al final amb un parell de bancs o tres ho tindrem tot dins el mateix sac. S'han acabat un banc a cada porta dels carrers principals de les nostres viles. Avui el diner no val res i els interessos estan molt per sota. Nova operació contra la marihuana al Vendrell. Aquí ho tenim tot. Seguim endavant.

dilluns, 16 de novembre del 2020

249 dies i el Pep deixa els Noctämbuls


 

Un dels grups de heavy de casa nostra va anunciar el passat dijous dia 12 de novembre que en Pep Fillat deixava els Noctambuls. Un grup de tribut de Sangtraït, però que amb el temps han anat fent temes propis amb estil. És un llàstima aquesta pèrdua perquè tenia una veu molt especial que li donava un toc especial al grup. Esperem que ben aviat trobin un nou cantant i seguexin fent promoció del seu darrer gran disc Torres d'Ivori. Mentrestant la Covid va baixant de mica en mica i fins el 22 estem en la mateixa situació a banda que els centres d'estètica si que poden obrir. 

Un dels llocs per visitar, Siurana


 

Un dels llocs de les nostres contrades per visitar és Siurana, Aquest és un dels pobles emblemàtics de les comarques tarragonines que qui més qui menys s'ha fet la foto oficial de la gran pedra on es veu tot el paisatge, però poc abans d'arribar a aquest punt hi ha altres llocs que bé es valen una fotografia. Aquí en teniu una perquè en gaudiu. Vinga a veure si un dia feu una escapdeta si encara no l'heu feta. 

dissabte, 14 de novembre del 2020

247 dies, les residències d'avis a la comarca


 

Molt trist que una de les millors residències d'avis del Penedès com és la del Colomer tingui tots els seus usuaris afectats de Coronavirus. Aquesta és una de les millors que tenim aquí per les seves dimensions, pel tracte i pels seus profesionals i perquè sempre han informat de la seva realitat. Espero que ben aviat torni a la normalitat. Altres com la de Segur també van tenir que tancar. Per altra banda, de la resta que tenim a la comarca com la de la Políclinica, la de Santa Anna i la de la Muntanyeta, de moment no diuen res o ben poca cosa. Esperem que això sigui sinònim que la cosa va per bona camí i no ens trobem un ensurt en algun cas. AL foto és de Tarragona Digital

divendres, 13 de novembre del 2020

Montblanc i fira de Sant Jordi



 Una de les tradicions de les nostres contrades és la Fira de Sant Jordi a Montblanc. La capital de la Conca es trasllada 500 anys en el temps amb l'escenificació de la llegenda. És una de les coses que cal veure en el nostre territori.

245 dies i la carretera del Dr, Robert inaugurada


 
Portem 245 dies i ja hem acabat una de les obres més importants de la passada i aquesta legislatura. Les obres de la carretera del Dr. Robert. Més  d'un any d'obres i amb un milió de presupost. Aquesta és el resultat d'aquestes obres que han portat molt de pols i comentaris als veïns i comerciants de la zona i als seus usuaris
Tornem un nou cap de setmana amb el confinament perimetral del municipi. Diuen que fins el 23 de novembre estarem així fins el 22 de novembre com a mínim. Després ja veurem. Trump encara no reconeix la seva derrota, però ja no ho corrobora ningú. Seguim endavant amb una escena típica de molts llocs, el matalàs a les escombraries. A Lleida hi ha un jove que fa art d'aquests objectes. Al Vendrell hi té una molt bona pedrera. 

dijous, 12 de novembre del 2020

Novus a Albinyana, una proposta gastronòmica que recordem


 

Un dels millors restaurants que hi havia al Baix Penedès estava a la Papiola d'Albinyana. Es deia Novus. Abans tenia un altre nom i era un típic d'urbanització, però amb el nou nom les coses van canviar i s'oferia a bon preu quan elaborada i molt bones propostes, però fa un any i escaig el restaurant va tancar i és una llàstima perquè era un lloc molt acollidor i recomenable. 

244 dies i temps de pressupostos municipals


 

Estem aquí amb tots els bars tancats i els centres esportius i teatres i altres coses amb un toc de queda diari i un perimetral de cap de setmana. Ara molts ajuntaments estan preparant els comptes municipals per al proper exercici. Esperem que enguany s'adaptin a les noves circumstàncies i no fem com sempre molts han fet d'anar copiant i enganxant el del darrer any i alguna petita variació pel mig. Ara ens hem d'adaptar a la nova situació e intentar ajudar els sectors més castigats durant aquest malson. L'any que ve al principi encara no haurem fet net i ves a saber si al final tindrem una cosa mig clara. Ens hem d'adaptar a la nova situació i els pressupostos municipals també ho han de fer. De moment tenim 10 dies més amb la nova situació i a veure que passa després.

dimecres, 11 de novembre del 2020

La normalitat al Vendrell també és notícia



Al Vendrell comencem a tenir un problema perquè estem convertint en notícies la feina de cada dia que s’hauria de fer d’una manera natural i sense generar més rebombori.
Arreglar una vorera o netejar unes herbes que creixen en estat salvatge en un parc municipal entre les llambordes no hauria de merèixer cap titular especial, estaria dins el dia a dia.
El gran problema que durant aquests anys de restriccions pressupostàries originades per una pèssima gestió del pressupost municipal s’ha portat una política de manteniment de serveis mínims i  s’actuava només en situacions crítiques. Ara que començàvem a veure un caler correm el risc de tornar a estar marcats pels plans d’ajust pressupostaris municipals, doncs ens toca recuperar tot allò que no s’ha fet en els darrers anys i no tornar a caure en el pecat. Ens han venut la motocicleta que hem reduït el deute a més de la meitat. Evidentment però encara estem pagant un preu molt alt per aquests anys de deixadesa en la cosa pública i aquestes obres ens poden tornar a la situació on érem per uns anys.
Ara començàvem a actuar amb una política bàsica que intentar tapar els forats més greus de la via pública, ja ens hem tornat a passar un altre cop en la despesa municipal i hem tingut que tornar a fer un pla d’estalvi per als propers exercicis.
A banda de tot això amb l’entrada de la regidora de platges ja comencem a descobrir que a les platges també es poden fer altres coses que una versió deforme de Turismar i la Festa Pirata entre d’altres esdeveniments.
Potser algun dia de pluja intensa podrem anar de Coma-ruga a Calafell sense haver de donar el tomb pel Vendrell. Aquest potser serà el proper pas que s’ha de fer en aquesta zona que durant molts anys ha estat en una segona o tercera divisió.
El proper pas hauria de ser buscar una solució definitiva per a les inundacions de Coma-ruga. Evidentment que si plou en grans quantitats ho trobarem mig inundat, però ara aquesta situació es dóna en pluges no tan intenses. Algun dia tindrem diners per acabar d’arreglar aquest problema endèmic d’aquest barri que de moment encara no ha superat el pes històric dels seus estanys. La única diferència és que si abans hi havia camps i granotes, ara tenim cases i cotxes per allí el mig, però la base és la mateixa.
Després tenim un seguint de notícies que amb el pas del temps ja han perdut el seu interès perquè encara que canviï el format de la notícia en el fons estem repetint demandes que fa dies que tenim a primera línia de les nostres cartes als reis que mai arriben ni els monàrquics, ni els republicans. Sembla ser que per aquesta cosa tots s’han posat d’acord per ignorar la nostra comarca.
Un dels temes és la petició de més freqüència de trens a l’estació del Vendrell. Aquests de la Generalitat ens permet fer uns viatgets al dia fins a Vandellós a veure de lluny el delta de l’Ebre i no som capaços d’augmentar el nombre de trens. Potser millor per tots plegats que tinguem una línia que vagi per l’interior i que uneixi Tarragona o Reus  i Barcelona. Crec que aquest trajecte està molt més utilitzat pels nostres veïns que no pas anar a Cambrils.
Una altra de les peticions eternes d’aquesta comarca és l’atur. Aquest és un problema molt greu que obliga a molta gent a treballar en altes municipis o simplement cobrar de l’atur o d’algun tipus de subvenció oficial que pugui recollir per algun mitjà oficial. Contractar 10 persones durant un any o mig any que després deixaran pas a altres 10 no serveix per tirar endavant la comarca. Si la renda per càpita que tenim a la comarca és de les més baixes de Catalunya, doncs el més normal és que la gent no gasti perquè simplement no hi ha prous fondos. Evidentment això ha derivat que el més llest es busqui la vida doncs amb altres mercats alternatius que permeten per alguns la subsistència i per altres anar fent bossa fins que els enxampen. Però aquesta economia alternativa es normal que aparegui perquè la gent es busca la vida allí on la pot trobar i que millor que en aquesta comarca tan àmplia i extensa impossible de controlar perquè hi ha llocs on no hi arriba ni el carter. Aquests aspectes ja no les podem considerar com a notícies perquè forma part de la nostra idiosincràsia i costarà temps en canviar tot això. Podem dir que tenim una fita que si que és notícia, aviat ens trauran els peatges per anar a Barcelona per l’AP-7.

Apunts personals artítics


 

Tinc un colega que quan fem alguna cosa doncs dibuixa en la seva llibreta escenes com si fossin fotografies en llapiç. Una experiència molt bonica i diferent. És espontani i té moltes llibretes amb la seva vida en dibuixos. Artistes anònims que demostren el seu art natural en les coses de cada dia. Aquest és un dibuix d'un dinar del 2015.

243 i brots d'esperança al Vendrell



 Portem 243 dies de tot això i alguns establiments han tancat, però sempre hi ha lloc per altres històries com aquest cartell que es pot veure en una façana d'una de les pastisseries emblemàtiques del Vendrell. A veure com evoluciona, però entre tanta foscor també tenim bros d'esperança al cor de la vila. Estem en un anticicló amb bon temps i temperatures  suaus per uns dies. En gaudirem. 

dimarts, 10 de novembre del 2020

242 i la xarxa el gran actiu



 Portem 242 dies en aquest món i sembla que la cosa millora però es preveu que el pic d'ingressos a hospitals i la Uci serà aquest cap de setmana. Seguim en peus. Hi ha 14 dies més de confinament nocturn i perimetral de cap de setmana. Aquest dissabte van fer el concert per la tele local de Nerea Bassart Trio que es pot veure al youtube. Ja estem acostumats a sales buides de concerts per la xarxa i seguim endavant.

dilluns, 9 de novembre del 2020

La Cerdanya mereix una visita


 

Un dels llocs de Catalunya que mereix una visita és la Cerdany amb Puigcerdà la seva capital. A part de llac hi ha moltes coses que es poden veure en aquest tros del Pirineu. A l'hivern hi ha clima per esquiadors, però a la tardor i a la primavera són molt bones èpoques per fer-hi una visita i gaudir dels seus encants.

241 dies i els polítics es preparen per a les properes eleccions



 Portem 241 i estem en aquest cami que ens ha de portar el 14 de febrer a unes noves eleccions autonòmiques. Aquest cap de setmana dins Junts per Catalunya hi havia eleccions entre dues llistes. Suposo que ja es diran quins son els resultats. L'altre divendres a la tara van organitzar un debat entre les dues corrents perquè la gent pugues veure les diferències, però una no es va presentar al debat. A veure que va passar. Aquí us poso una candidatura del Baix Penedès, però hi ha una alternativa. A veure com ha quedat tot plegat. Se moment seguim amb l'estat de setge i els bars i teatres i cinemes tancats.

diumenge, 8 de novembre del 2020

240 dies i els grupets interculturals



 Portem 240 dies en aquest món i aquí tenim un exemple de grups de joves que es troben. Aquests ho fan a l'aire lliure i d'altres ho fan en llocs més amagats i en llocs privats. Alguna gent no ha deixat de seguir els seus hàbits habituals i més quan es porten tants dies de confinament i és fa tot una mica feixuc. Una de les coses curioses és amb les eleccions catalanes tal com s'està movent a casa nostra. Per una banda Erc segueix ferm i després tenim els hereus de Cdc. Uns s'han posat dins dins el Pdecat i altres dins el Junts del Puigdemon, però en aquest darrer partit hi havia com a dos candidatures que a a hores d'ara ja deuen estar aclarides perquè aquest cap de setmana hi hagut eleccions. A veure que ha passat. L'interessant es veure com es mouen aquest Cdc és estampida. També va passar en el seu moment quan el Psc es va tornar motl espanyolista i els antics membres van tocar el dos cap a altres partits. 

dissabte, 7 de novembre del 2020

239 dies i el judici del 17 A i un llibre essencial.



 Portem 239 dies i aquest propera setmana comença el judici del 17 A. Els assassinats de Barcelona i Cambrils del  17 i 18 d'agost de 2017. Uns crims que encara han de passar per judici alguns dels seus presumptes autors. Aquesta va ser una de les dates que ha marcat la història d'aquest segle a casa nostra que també va influir en el 1 d'octubre pel bon paper dels Mossos . Si voleu saber com va anar tot plegat i entendre totes les peces del puzzle us recomano aquest llibre  d'Anna Teixidor "Sense por a morir" on explica la realitat del que va passar arran d'aquests atemptats. Encara hi ha molts punts per esbrinar. Aquest llibre uns donarà llum, però encara queden moltes incògnites. Un bon temps per llegir amb aquest confinament que tenim. 

divendres, 6 de novembre del 2020

Potenciar el transport públic

 


Trobo molt encertat que alguns vehicles més antics i contaminants durant unes hores i dies a la setmana no puguin anar al cor de Barcelona. Estic d’acord que es posin sancions als conductors que no respectin les normes de circulació. Una de les apostes que ens cal aprofundir per entre altres moltes coses aconseguir un món molt més habitable és apostar pel transport públic a casa nostra. Evidentment és deficitari en molts casos perquè en molts casos per anar i tornar a una localitat de la teva comarca pots perdre tot un matí i potser mitja tarda. Molts dels serveis actuals serveixen per complir l’expedient, però en realitat són molt poc pràctics i les persones que el fan servir és que realment no tenen un alternativa que fer realitat la seva necessitat. Potser una de les solucions seria el bus a demanda en moltes localitats. Aquest podria ser un servei que faria més àgil les línies municipals perquè a vegades per creuar un municipi com el Vendrell estàs un parell o tres d’hores entre l’espera al bus i el trajecte que després realitzarà per la vila fins arribar a destí.

Després també tenim a la comarca el tren que ens podria ajudar a comunicar-nos en un temps ràpid amb ciutats importants com Tarragona, Reus, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Hi ha línies de trens que són més polítiques que reals com la que uneix l’Arboç amb Hospitalet de l’Infant. Jo no crec que els vincles entre aquestes dues localitats siguin molt ferms. Potser la gràcia de tots dos és que passen per Tarragona i Sant Vicenç de Calders que són dos dels epicentres del nostre territori.  Seria molt interessant augmentar les circulacions amb Barcelona, Tarragona i Reus i buscar algun sistema més ràpid per anar a l’estació del Camp de Tarragona on al mig del no res tenim l’Estació de l’Ave. Potenciar el transport públic també serveix per prevenir els accidents.

Llocs per gaudir a la comarca



En aquesta comarca tenim llocs per gaudir de diferents nivells. Depèn del moment i l'economia podem triar una cosa o una altra. Aquesta és la terrassa de l'Hotel Ra, un dels llocs més sibarites de la nostra comarca. Els seus preus són cars, però estan dins els luxes que algun cop un es pot permetre. Ara està tot tancat, però suposo que la cosa tornarà a una nova normalitat que ja veurem com serà. La foto és del 2015

238 dies i encara no sabem qui manarà als USA



 Portem tota aquesta setmana amb les eleccions americanes com si fossin les nostres. Inclús Tv3 i els seus colegues li han girat la cara al Trump i aposten pels demòcrates, un fet ben curiós a la televsió pública.
Ahir al Vendrell es varen manifestar el sector cultural que també porta unes setmanes tancats a casa. Algun d'aquests professionals ja s'ha buscat altres feines per anar tirant endavant, perquè de moment no pinta que la cosi obri, tot i que el virus vagi baixant, ens hem d'estabilitzar perquè sinó petarem el sistema sanitari. Aquest és el segon cap de setmana de reclusió a casa. Sembla que demà plourà i diumenge farà bon temps. Ara ja tenim els turrons al super i podem anar a comprar per Nadal, joguines i el que faci falta. Quan arriba Nadal ja estem tips de tot això perquè comencem molt abans.

dijous, 5 de novembre del 2020

Avui fa 15 anys d'un dia memorable


 

Avui fa 15 anys d'un dia memorable a Lleida, a Santa Teresa, una església a tocar al Passeig de Ronda. Un dia que sempre recordaré perquè ens varen acompanyar moltes persones entre famílies i amics. Alguns ja no hi són altres han canviat de circumstàncies, però estem aquí que és el més important, per seguir dempeus en aquest món. Ara ens toca la Covid, ves a saber que passarà d'aquí dos anys i anem fent. Les coses van canviant ràpidament encara que a vegades ens sembla que tot va lent, però mirem enrera i hi ha moltes coses diferents. Moltes gràcies a tothom per les vostres felicitatacions i per està allí. Una forta abraçada i seguim endavant.

Music's Vendrell, un camí cap a la música


 

Jo sóc de les persones que va estudiar música de gran. De petit ho volia fer però a casa no em van deixar i abans no hi havia les possibilitats d'avui en dia. Però ho vaig fer a partir dels 40. Vaig començar a l'Escola de Música del Vendrell, però ens van fer fora perquè allí sempre tenien preferència la canalla quan tocava fer instrument i nosaltres estàvem a la segona o tercera divisió. Per tant, vaig anar Music's del carrer Muralla i entre l'Albert Recasens i la Ka vaig fer 5 anys de solfeig i piano. Una història molt bonica que recomano que mai és tard per entrar en el món de la música o l'art. Aquesta foto és d'un final de curs del 2013

237 dies i a Catalunya no hi ha mitges tintes



 Portem 237 dies en aquest món de la pandèmia. Ahir mirant l'APM va sortir un científic parlant i va dir que a Espanya no hi ha mitges tintes es tanquen els bars o s'obren. NO es po fer que s'obri la meitat o una quarta part perquè alguns faran el que voldran.
Hi ha una cosa que ha sortit avui i que ha generat polèmica és que a les escoles a partir de l'Eso els mateixos alumnes es facin entre ells les proves pcr i després ja les enviaran al laboratori a veure que passa. Encara estem vivint les eleccions americanes, sembla ser que Trump va perdent però en aquest país no sé sap mai que passaran fins el darrer moment. Ara alVendrell tenim més bars i restaurants que obren pel menjarper  emportar com el Salvatore, el Trastevere i el Karpanta que fins ara tenien tancat. 

dimecres, 4 de novembre del 2020

Reportatge del cementiri del Vendrell



 Durant uns 15 anys vaig portar el cementiri del Vendrell. No perquè m'agradés ni em toques sinó perquè quan vaig entrar el primer que es va jubilar va ser qui ho portava llavors em va tocar a mi. Sistemes clàssics de tota la vida que no fallen. La veritat és que m'agradava perquè té la seva història i moltes peculiaritats. L'any 2019 al coltant de Tots Sants de la mà del meu colega el Llorenç Avinyó vaig grabar un petit reportatge sobre el cementiri del Vendrell. Aquí unes fotos.

236 dies i ahir controvertit ple sobre ordenances municipals al Vendrell


 
Portem 236 dies en aquesta reclusió viral. El proper cap de setmana diuen que han de dir si ens reclouen més o seguim així o obren una mica les portes. Ara tenim la cultura, l'estètica, la gastronomia entre d'altres tancats. Diuen que la cosa millora, però encara no estem per sota de l'1 el risc de contagi. No queda gaire, però fins que no arribem a sota no podrem parar l'expansió del virus.
El carrer del Dr. Robert del Vendrell ja fa una altra pinta. Es van carregar els arbres i ara tenim aquestes jardineres la mar de cuques i bufones per embellir aquesta obra que  porta més d'un any donant pel sac a veïns i usuaris. 
Ahir va haver-hi ple d'ordenances al Vendrell. No estaven totes, però es van aprovar totes les que van passar. El Vendrell a partir del 1r de gener serà una mica més car i estarà una mica pitjor que ara perquè estem en una situació màxima i qualsevol pujada ja trenca l'aguant de moltes persones. Doncs al final serveis socials s'encarregarà de parar una mica tot això que ens ve a sobre perquè els alguns dels nostres polítics viuen en una altra realitat.