Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 28 de febrer del 2018

El miracle del canvi de la consola per un lot de salses a la Xatonada del Vendrell





És prou lícit fer públic a través dels mitjans de comunicació el meu cas que va tenir lloc el passat dia 4 de febrer amb motiu del cas de la Xatonada Popular del Vendrell.
Aquell dia el meu fill participava en l’exhibició de xatonaires infantils. Tal com estava anunciat en diferents mitjans va tenir lloc el sorteig entre els joves xatonaires. S’escolta 109. Mirem i resulta que era el nostre número. El meu fill Joan se li omplen els ulls d’alegria i va tot content a buscar la seva preuada PlayStation 4. En canvi es mostra tot confós quan li donen  un lot de salses  d’una coneguda marca. No entén res.  Tot seguit es torna a fer un segon sorteig, que no estava anunciat a prèviament  i llavors surt un altre número. Aquest cop el seu afortunat s’emporta la consola que el meu fill esperava que li donessin en el primer sorteig. No apareixia enlloc que hi hauria dos sorteigs. El meu fill va passar de l’alegria inicial al desengany quan va veure que la seva il·lusió electrònica marxava amb un altre número que no era pas el seu. Ell s’havia de conformar amb unes salses que no entraven en cap moment dins de les seves expectatives més àmplies. Perquè amb 10 anys aquest món de la cuina encara li queda una mica lluny. Vist aquest frustració del meu fill i aquest segon sorteig inesperat que li va prendre el somni al meu fill vaig decidir demanar hora per parlar amb el regidor de promoció econòmica Kenneth Martínez. Aquesta mateixa setmana ha tingut lloc l’esperada trobada, jo estava expectant a veure que em deia. Tota sorpresa quan vaig escoltar que em deia tot tranquil que en la propera edició de l’any 2019 ja tindrien un detall especial al meu fill a canvi de l’esperada PlayStation d’enguany que la sort va canviar de destinatari  de forma totalment inesperada. Al meu fill no li queda ara  més remei que conformar-se amb el lot de salses que li van donar aquell diumenge en un sorteig improvisat.
Jo només vull avisar a la gent que no els passi el mateix que el que va viure el meu fill en la darrera xatonada. No ha acabat de pair aquest canvi d’una cosa que li feia molta il·lusió a un regal que per la seva edat d l’ha deixat totalment indiferent i sense cap interès de tornar un altre cop a participar d’aquesta festa per a futurs mestres xatonaires. Ell tenia assumit molt clar quin seria el seu premi que no té res a veure amb el que s’ha hagut de conformar finalment.

Precarietat laboral contra societat de consum



Aquesta és la gran dualitat de les nostres vides. Estem en una comarca on l’atur és el més alt de Catalunya i també tenim un nivell molt elevat de fracàs escolar. Per altra banda, aquí i  a tot arreu cada dia les campanyes comercials són més intenses i ens ofereixen més productes encara que siguin en còmodes terminis, però ens estan creant una necessitat que realment no tenim. Avui en dia hi ha persones que pateixen serioses dificultats per omplir el plat a taula cada dia, però segurament tenen mòbil modern. Aquesta eina s’ha convertit en bàsica a part de la banda més banal, aquesta és una eina fonamental per estar comunicat amb la resta de la societat. Pots tenir dni o carnet de conduir, però sinó tens mòbil ets un extraterrestre vivint entre humans. Aquesta és la nostra realitat
El que està passant que la nostra comarca ens hem acostumat tant a tocar el dos que ja no planegem anar al Vendrell a comprar. Som moltes les persones que directament ja agafen el tren o el cotxe propi i marxen a altres mercats propers o llunys depèn de cadascú, però li costa molt a la gent quedar-se aquí a la vila. Això no és una cosa recent sinó que sempre ha passat una mica, però a mesura que el municipi s’ha fet gran i ja anem cap als 40.000 habitants no hem sabut canviar la tendència i hem tornat a caure en la mateixa errada.
Aquest fet provoca que els seus veïns ja tinguin en el seu subconscient altres mercats. El resultat d’aquest moviment és que el comerç del Vendrell passa per un mal moment i passa com el dòmino, quan una botiga tanca doncs perjudica a la resta d’establiments, perquè en un conjunt podien oferir una proposta temptadora, però a mesura que les fitxes van desapareixent del tauler, la gràcia es va reduint i tots hi surten perdent.
Per solucionar-ho és molt difícil i més en una població on cadascú està en el seu camí. L’ajuntament organitza una fira majoritàriament per la gent de fora perquè els negocis locals no s’ho poden permetre. En els diumenges prenadalencs que es poden obrir els comerços et trobes un mapa inesperat, perquè no totes les botigues responen igual i davant el dubte, només serveix d’una excusa més perquè els compradors optin per altres ofertes més segures i consolidades sense haver d’anar gaire lluny.
La gràcia de tot plegat està en què la manera per potenciar tot plegat una mica és que la gent que visqui i treballi a la zona pugui tenir uns recursos econòmics que quan surti al carrer els pugui invertir en el comerç que té més proper. Si la gent no té diners, els pocs que tingui els destinarà a satisfer les seves necessitats bàsiques i no tindrà opció d’anar a buscar allò que no està al seu abast.
En un món empresarial on predominen els salaris baixos no esperis que la gent vagi a fer grans compres sinó anirà a buscar allò més fonamental. Per què hi hagi consum hi ha d’haver persones que tinguin unes nòmines o estalvis consolidats. En un municipi que es fonamenta molt en ajudes socials i en subvencions i altres mesures per suplir les necessitats bàsiques no hi ha vida per les grans marques. Evidentment aquí està el problema de tot plegat. No tenim un indret amb indústria que és escadussera. El turisme que ens arriba potser si que omple un parell de caps de setmana a l’any el 100% dels nostres hotels i càmpings, però hi ha molts dies a l’any per omplir.
Aquesta comarca pobra s’afegeix les campanyes comercials per afavorir el consum, però la cosa no dóna molt de si tal com està l’economia a casa nostra. De tant en tant, ens ve alguna franquícia, però no al ritme d’altres ciutats que van fent-se les mestresses del teixit comercial. Nosaltres vivim en el món de les potencialitats i dels estudis econòmics, però a l’hora de fer la feina ningú s’hi posa i passem legislatures i queda la feina per fer i aquest el nostre repte és sortir de la fase estudi i anar a la realitat i començar a treballar en aquests dissenys que fa anys que elaborem i que sempre acaben en algun calaix dels polítics que després fan servir per preparar la campanya electoral, però sense cap interès perquè sigui aplicat realment. 

dimarts, 27 de febrer del 2018

11 anys d'aquest blog


Avui dia 27 de febrer aquest blog fa els seus primers 11 anys de vida. Més d'una dècada explicant, criticant, proposant i altres històries que hem anat practicant per aquestes pàgines virtuals. Un quadern d'abord, però obert a tothom. 11 anys que coincideixen amb el meu programa Pas de Vianants a Ràdio el Vendrell. Moltes històries han passat i a mesura que passa el temps aumenta el seu valor perquè és el reflex d'una societat en evolució. Seguirem endavant i moltes gràcies per estar allí mirant que s'hi cou en aquest tros de la meva llibreta.

dissabte, 24 de febrer del 2018

El temps

Cada dia hi ha més persones que esperen amb ganes el mapa del temps perquè depèn del que faci pot anar millor o no tant alguna proposta que puguin fer. Abans era una cosa residual, però avui en dia està en primera lìnia informativa. Moltes persones ja estan farts de les notícies de sempre i llavors ja desconnecten i es centren en el temps o en apunts similars. També tenen molt bona acollida entre els pocs compradors de diaris d'aquest pais les pàgines d'entreteniments. Aquí també hi ha molts fidels.

Massa locals buits al Vendrell

Un dels problemes del Vendrell és que hi ha massa locals comercials buits al Vendrell. Es fan coses com fer un tour per la gent que vol muntar negocis, avisar a una associació de franquícies, però la cosa no varia gaire. Això crea un efecte dominó perquè com més locals buits menys gent i la cosa no pinta bé. S'hauria de trobar una solució per corregir aquesta tendència que ens perjudica a tots.No és gens fàcil, però algo s'ha de fer abans que sigui massa tard. Potser el preu dels lloguers, el tema de l'aparcament.No sé però això està aquí al carrer i tothom ho pot veure.

dimecres, 21 de febrer del 2018

Carnaval, un simple exemple de l’esperit comarcal



Un dels temes estrelles d’aquests dies a les xarxes socials ha estat el carnaval i les diferents rues que han omplert els nostres carrers i avingudes. Cada dia hi ha més participants que s’apunten a aquest circuit que comença una setmana abans de les dates oficials del calendari i amb la tonteria es perllonga una setmana després, ja ben entrada la Quaresma. Temps de penitència i poques alegries segons la tradició cristiana on sembla que estem immersos, però realment la cosa es va actualitzant segons marqui el guió. El cap de setmana després del dimecres de cendra, les rues encara volten per algun localitat amb forces recuperades després d’uns dies de descans i vida rutinària. Correm el risc que tot plegat acabi com els  Tres Tombs que un parell o tres de mesos després de Sant Antoni Abat encara estiguin tombant un diumenge al matí els cavalls i eugues per alguna localitat de les nostres contrades. Clar, la gent que s’hi dedica ha d’aprofitar perquè fer-ho tot en una setmana no dóna gaire de si.
El Carnaval també va tenir un intent de passar-ho a l’estiu. A Calafell oferia bons tractes a aquelles carrosses i comparses que un dissabte a la tarda de l’estiu volguessin fer un tomb per alguns carrers dels barris marítims per mostrar als visitants les nostres tradicions. Crec que la història no va reeixir. Fa un parell de dècades, quan es va encetar aquesta desestacionalització carnavalera, un servidor va poder comprovar que hi havia més cameres de televisió seguint  el peculiar esdeveniment que no pas carrosses. Tot va ser un vist i no vist. Cada cosa al seu temps. Una cosa semblant podria passar si als veïns de Sitges se’ls animés a fer catifes de flors el 15 d’agost per atraure visitants a la localitat. Doncs es fa per Corpus i si no es pot un any doncs un altre.
Enguany un dels temes més interessants ha estat la coordinació entre la rua del divendres al Vendrell i la de Segur de Calafell. Les xarxes socials anaven farcides de comentaris sobre la combinació d’aquestes dues propostes. Els darrers anys la Rua del Vendrell començava a les 20 hores i més o menys per la zona de la sortida acostumava a acabar a les 22 hores i si afegim una hora de recorregut doncs a les 23 i poc les darreres podien estar a Segur a la nova rua, però enguany tot i començar a les 19:30 les darrers comparses varen passar a les 22:30 de la nit, llavors la cosa ja es posposava fins a les 24 hores de la nit.
Llavors evidentment quan algunes va arribar a l’altra localitat, ja no les van deixar prendre part perquè era massa tard i per altra banda, sembla que la rua tenia trams buits enmig fruit de l’arribada esglaonada dels seus participants. Evidentment alguns aposten per fer la rua més aviat. El problema és que en aquests esdeveniments  intervenen molta gent. Alguns participants  tenen la mala sort de treballar i de no poder arribar a temps si la convocatòria fos més aviat. Una altra opció és fer-ho dissabte al matí quan no hi ha cap proposta de rua de carnaval 100 km a la rodona.
Crec sincerament que anar a un carnaval que comença a les 11 o les 12 de la nit en un mes de febrer amb unes temperatures gèlides no és el més aconsellable. No sé perquè però una de les coses que no falla mai per carnaval és que sempre fa fred. Tenint en compte que el dia següent i l’altre també hi hauran possiblement les mateixes carrosses amb les mateixes disfresses que el divendres a la nit. Evidentment la gent és queda a casa esperant un dia o dos. El que haurien de fer les dues localitats es parlar i que no passin escenes com aquesta. No fa gaires anys, els del Vendrell per evitar que la gent caigués en la temptació d’anar a la de  Segur de Calafell van decidir donar els premis i els permisos de la subvenció al final de la rua a la zona de les Matas del Vendrell. Evidentment aquest era un acte amb segones de canvi. El resultat és que molts pocs van anar a buscar-ho i tothom va tocar el dos cap a Segur de Calafell. Un altre solució és limitar els participants al Vendrell perquè enguany a partir de les dues hores de desfilada els carrers de la vila s’anaven buidant lentament Cal dir  que hi havia trams que durant les tres hores de la rua no hi havia ningú. Hi ha una llegenda urbana que diu que si a Calafell no hi vas els tres dies no cobres cap rua. Una regidora em va dir pel facebook que això era mentida i que cada carrossa cobrava 200 euros per dia. Però en el fons de tot, hem de mirar si realment val la pena fer una rua a Segur de Calafell al voltant de la mitja nit amb uns carrers buits i un fred intens? Potser val més que potenciïn les dues restants  i no cal seguir aquesta norma del políticament correcte a Calafell  que cada nucli tingui la seva com fan amb l’assumpte dels mercats ambientats. De moment, l’any que ve que aquest esperit comarcal serveixi almenys per ordenar les rues de carnaval a la comarca. No cal gaire més, però un servei mínim s’agrairia d’aquesta vegueria que algun dia o altra ens ha d’acollir.





dilluns, 19 de febrer del 2018

Cd's gratuïts per a tothom. El negoci són els concerts

Avui en dia quan la gent ja no compra cd's i per trobar un cd has d'anar a una gran ciutat i els llocs on es venen tenen el més justet el més llest és el que fan grups com Buhos que un cop ha sortit al mercat un nou treball permeten que la gent se'l descarregui gratuïtament. Llavors només falta fer força concerts perquè la gent pugui assajar el cd gratuït que s'ha descarregar. Aquest és el futur. És trist, però d'on treueu uns pocs diners els grups és dels concerts. Doncs endavant. També potenciar el merchadising.

No us perdeu la Forma de l'aigua al cinema

Gran peli la Forma del Agua.No m'estranya gens que estigui nominada a 12 Òscars perquè és una proposta global amb uns escenaris, un to de llum, una fotografia uns personatges, una trama que està embastida al milimetre. És una cant a la gent anònima enmig de la guerra freda entre americans i Rusia. Molt interessant i que no us deixarà indiferents. Són d'aquestes que s'han de veure en pantalla gran

diumenge, 18 de febrer del 2018

Us recomano una visita a la presó model


Us recomano una visita a la presó model de Barcelona. Els divendres de 15 a 18 i els dissabtes de 10 a 18. És gratuït i es poden veure un parell o tres de pavellons en la seva part inferior també es pot visitar la zona de visites, els dos patis, algunes cel·les i altres petits detalls. Val la pena fer la visita perquè és pot veure la realitat d'aquesta presó que va estar en funcionament des del 104 fins el 2017. Una manera de conèixer la nostra història. S'hauria de fer difusió d'aquest espai abans que ho el tunegin i el converteixin en una altra cosa per veure les seves condicions. Si vas a primera hora està lliure i si vas a partir de les 4 de la tarda no hi ha tanta gent. Les hores abans de dinar és quan hi ha més gent. Veure com és una cel·la on hi vivien tres o quatres persones és una cosa que no té preu i ens podem imaginar com estan actualment els nostres presos polítics en garjoles de Madrid. Aprofiteu val molt la pena.

divendres, 16 de febrer del 2018

Els intocables




Un petit grup de funcionaris de nivells alts treballen en una de les seves fites professionals: consolidar la seva torre de d’ivori. Persones que al llarg del temps ha escollit aquesta via unilateral de relació amb els seus companys i amb la resta del món professional. A vegades és un objectiu assolit per la via lenta perquè hi ha gent que s’ho va treballant de mica en mica a mesura que passen els triennis, però altres la cosa s’instaura amb tota rapidesa i celeritat i ningú té cap argument en contra. Evidentment per assolir aquest situació privilegiada necessita el suport de la gent que té al seu voltant. Primer de tot, el consentiment de la classe política que òbviament en el millor dels casos no aplicarà cap mesura correctora. Simplement estarà al seu lloc i quan algú li preguntí només li quedarà mirar cap a un altre costat. També necessita un estol de professionals que s’encarreguin de recollir els recàrrecs i de parlar amb la resta de companys perquè en el fons tothom treballa en xarxa i no es pot deixar de banda cap peça perquè funcioni míninament l’engranatge, encara que a vegades es crea aquesta mena de república amb els seus auxliars que s’encarreguen que aquell element no quedi fora de tot el mecanisme institucional. Aquest són els que com sempre passa els dijous estan al mig i rebran tota la part més complicada de la situació peculiar perquè hauran de gestionar les dues bandes amb un mínim de maniobra. Evidentment qui viu en aquestes torres amb vistes al mar i allunyades del món real no té la costum de delegar cap competència.  Ella és la més important i al final tot ha de passar per les seves mans encara que tot un poble quedi perjudicat. Ningú pot qüestionar la seva situació privilegiada. És intocable, inqüestionable. 

dimecres, 14 de febrer del 2018

El cuaderno de Sara, una mena de documental

El Cuaderno de Sara és una peli espanyola que passa a una zona molt conflictiva del Congo. Es veu la realitat d'aquell país amb les seves lluites pel poder i les seves màfies. Una peli que s'assembla molt a un documental del 33, però amb una història pel mig que la lliga. Es veu el paper de la ONU en aquestes zones de conflicte. Molt interessant.

Quan el diumenge és el dia d’anar al supermercat


Un dels grans problemes de la nostra societat és la precarietat laboral que afecta moltes feines. Cada dia veiem al nostre voltant com moltes de les ofertes de feina que tenim a l’abasta estan molt mal pagades i que segurament quan acabis el contracte entrarà un nou treballador amb un salari inferior al teu. Evidentment aquesta situació provoca que moltes famílies tinguin una seguretat mínima per endegar projectes a mig o a llarg termini. Inclús aquells treballadors que tenen un contracte indefinit la seguretat que el hi dóna el seu lligam laboral és ben minso perquè segons la normativa vigent en un tres i no res estàs al carrer amb una subvenció ben minsa.
Molts esperàvem que algun dia els xinesos tindrien les mateixes condicions laborals que nosaltres en un món més just i equilibrat i al pas que anem nosaltres assolirem les fites del treball de molts xinesos que són famosos per fer més hores que un rellotge.
Evidentment  tot això ha provocat importants canvis en el comportament de molts sectors de la nostra societat que són més febles econòmicament. No fa gaires anys fer “botellon” no era pas una gran costum per la majoria. Algun cop a l’any es feia quan era la festa major o en moments oportuns, però avui en dia si algú va a una discoteca i et cobren 13 euros per un combinat doncs això li obre noves maneres d’aconseguir una mica d’alcohol durant la nit encara que no sigui pels camins oficials.
Molts basars xinesos i lloc de menjar econòmic estan proliferant a casa nostra no pas per la necessitat de la gent de provar coses noves sinó simplement perquè el pressupost de moltes persones i famílies s’ha reduït en els darrers anys, llavors si un dia necessiten menjar fora de casa o comprar algun producte més bé de preu no tenen més remei que caure en aquesta oferta asiàtica amb uns horaris molt amplis.
Per altra banda, et trobes que un diumenge al matí quan fa 10 anys que ningú anava a cap botiga senzillament perquè la majoria estava tancades per festa setmanal ara et trobes cues a molts establiments que seguint l’efecte dominó s’han vist obligats a obrir els festius per la competència d’alguna cadena que va temptejar el mercat i li va sortir bé l’aposta i els altres darrera. Aquí també trobem les persones que necessiten fer un parell de feines per tenir un salari mínim al mes, llavors no els toca més remei que aprofita el seu dia de festa per anar de compres. Són moltes les persones que realitzen aquest esport. La gent els diumenges al matí ja no va a missa. Ha perdut la fe sinó que va a comprar per tenir la nevera plena durant tota la setmana.
Tot això ve afegit amb les ofertes que alguns cinemes realitzen algun dia entre setmana amb preus més econòmics i llavors la distribució de l’agenda entre festius i feiners acaba al revés de com estava abans marcat per un estalvi important en la despesa.
Els caps de setmana ja no són el que eren i la resta de dies també s’han adaptat als nous temps i encara ens falta arribar a la plenitud de la venda per internet. Algunes botigues ja cobren quan algú es va emprovar algun vestit perquè cada dia són més el que fan servir els comerços reals per saber que és el que queda bé i després ho compren per internet i els resulta més econòmic i amb un gran número de facilitats.
Aquest és el futur que tenim ja als nostres peus. No ens falta que de mica en mica ens hi anem endinsant per entrar en una nova dimensió de tot plegat.

La precaritat laboral afina l’enginy a les persones que ja de per si sempre s’han caracteritzat per una sobredosis d’aquesta qualitat humana. Evidentment ja ningú vol la perfecció i potser ni trobar el millor pantaló del mercat, però el que té clar molta gent que segur que vol el més econòmic. Aquí si que hi coincideixen moltes persones i aquest fet és el que va marcant les tendències del mercat perquè en el fons és la gran massa que marca els trets principals del mercat de consum.  Hi ha botigues al Passeig de Gràcia de Barcelona que potser fan 10 vendes al dia, però segurament moltes altres han de fer una parell de mesos per igualar els beneficis d’una jornada d’aquests establiments d’alt nivell. Aquesta és la realitat de la gran majoria i ve guiada a nivell mundial. 

diumenge, 11 de febrer del 2018

Coordinació carnavalera entre Calafell i el Vendrell


En una comarca amb 14 municipis que dos pobles no es puguin coordinar per una cosa com carnaval indica molt el nivell de comarca que tenim al Baix Penedès, potser només és un indicador, però tampoc no hi ha d'altres que marquin un sentit oposat diferent al que marca aquesta controvèrsia. Resulta que la rua del Vendrell de divendres passat va acabar molt tard, això va portar problemes a la de Segur amb gent que va arribar part per la seva participació i que també sembla que no anaven seguides les carrosses. Anem a pams. La rua del Vendrell va durar quasi tres hores. Hi havia ansy que per on jo estava a les 22 ja havia acabat enguany tot i començar mitja hora abans va acabar per on estava jo que era al principi a dos d'onze.. Doncs si a dos d'onze apareixia la darrera carrossa, aquesta devia estar com una hora per fer tota la rua i a més si anava a Segur podria arribar a les 12 a Segur perfectament. Per tant, era molt tard per encetar una nova rua.
El gran quid de la qüestió és que Calafell no baixa del burro i diuen que paga a les comparses que han anat a les tres rues i si no hi va a una doncs no cobra cap rua. La regidora diue que paga per rua 200 euros encara que no vagis a totes. A Calafell què és on treuen més diners, però per altra banda, clar la gent hi va per treure més diners. Pel què he sentit por ahi? cal una rua a Segur a les 11 de la nit quan es fa una altra dissabte i una diumenge? Hi ha gent pel carrer? té algú una resposta que no sigui la de ser políticament correcte i cada nucli que tingui la seva rua al preu que sigui? Doncs potser que ho analitzem una mica tot plegat i siguem coherents i no cal tantes rues  més lluides. Enguany al Vendrell a principi hi havia molta gent al carrer, però quan va passar de les 2 hores la cosa ja va disminuir considerablement. Fa motl de fred i hi ha carrosses i comparses  molt lluïdes i altres per cobrir l'expedient. Però clar quan n'has vist 10 ja has fet un tastet i en percentatge si marxes a casa i poses la tele ho veuràs, sense la qualitat de tele 5, però no passaràs fred.

dissabte, 10 de febrer del 2018

Un carnaval del Vendrell que enceta una nova ruta


Ahir el Vendrell un xic diferent per què feia anys que es feia la mateixa ruta i ahir la van canviar per fer-la passar per carrers més amples i també crec que era una mica més curta. La rua va durar quasi 3 hores hi havia unes quaranta carrosses. N'hi havia algunes de molt de nivell i altres per complir com sempre acostuma a passar. Aquest any no van anar al davant del tot els de Ventall que en els altres anys obrien el carnaval. Enguany va ser una mica diferent amb el ball de malcasats vestits de carnaval animant el tema amb els seus pits, xones, figues i similars i explicant de què anava cada cosa. Crec que alguns bars de la zona de la rua varen fer l'agost perquè varen tenir gent durant les 3 o 4 hores que estaven els comparsers per la zona.  Un cop més es va passar en directe per la tele, però la qualitat d'imatge és la que és. Estem en una tele local i no podem competir amb tele 5, però va sortir tot molt digne.

dimecres, 7 de febrer del 2018

La moneda del carret de la compra



Un dels grans invents mundials és la moneda que s’ha d’introduir al carret de la compra i que només quan pots recuperar-la quan la tornes al seu lloc. Evidentment, també s’ha inventat peces de plàstic que també poden realitzar aquesta funció sense haver de tenir una moneda a la butxaca que sempre no acostuma a passar. Tot i aquest cost que en el més econòmic dels casos potser 50 cèntims, la gent realitza aquesta practica per recuperar la seva petita inversió temporal. Si aquesta mesura no funcionés segurament ens trobaríem molts carrets de la compra mal posats perquè molts usuaris no tindria cap mínima recompensa per deixar l’aparell en el lloc corresponent.
Doncs si seguim aquest principi bàsic s’hauria d’aplicar en altres un altres dels grans problemes que tenim avui en dia a casa nostra com és el reciclatge. Hi ha molta gent que recicla sense cap recompensa econòmica sinó que simplement ho fa per principis com s’hauria de fer sense més preàmbuls, però hi ha un sector de la població que ve a reclamar una petit reconeixement per aquesta tasca.
En alguns ajuntaments, més aviat petits, pots aconseguir descomptes en el rebut de les escombraries, bosses per reciclar etc. Hi ha un ampli ventall de petits detalls per aquella persona que practica el reciclatge tal com està establert. Persones que agafen la bateria del cotxe, l’oli de cuina i els petits aparells elèctrics, les piles i els porta a una deixalleria o un lloc adequat. Aquí a la comarca només tenim una recompensa moral, solidària, medioambiental, però no hi ha res que premiï d’alguna manera aquests ciutadans exemplars.
Avui en dia que ho tenim tot informatitzat i què tenim les eines bàsiques perquè això sigui possible sense una inversió gaire elevada. Segurament en el nostre present més immediat i ja no dic en el futur tots hi sortiríem guanyant. És impossible detectar tots els casos de persones que no reciclen o llencen materials que necessiten un tractament especial al contenidor de vora  casa. Sempre es pot enganxar alguna persona que en un moment donat practica aquesta acció censurable per mil maneres. Per què ho ha posat en una bossa que conté documents amb dades personals o en el moment precís ha coincidit amb algun policia que ha estat vetllant l’acció, però són coses molt puntuals dins l’univers general.
S’hauria de treballar aquest camp d’alguna manera i que les persones que tenen el detall d’agafar un parell de radiografies o un termòmetre de mercuri i portar-ho a la deixalleria que tinguessin un petita recompensa en les seves taxes municipals. Per altra banda, tots aquests establiments que tinguin contractat un servei de recollida dels seus residus amb alguna empresa tinguin també un descompte en les taxes municipals perquè això de pagar dos cops pel mateix servei és una cosa difícil d’entendre.
Està molt bé i és necessari fer programes de conscienciació social, però sempre totes les coses tenen un petit bocí relacionat amb l’economia tal com passa amb els carrets de la compra. Per mig euro la gent està disposada a no deixar-lo perdre i que un altre pispa se l’emporti cap a casa a canvi de posar el carret bé en el seu lloc.
Aquest és un petit exemple de les coses com s’haurien de fer. Fa uns anys totes aquestes coses eren aspectes de ben poca importància. Tot anava al mateix contenidor i no passava res, però a mesura que les societats es fan grans i passen els anys cada dia tenim més plàstic, vidres i papers en els productes que consumim i en el nostre dia a dia.
Noves mesures en favor del medi ambient. Sobre aquest tema es poden fer moltes mocions que poden quedar la mar de boniques amb una retòrica d’alt nivell, però si es vol fer una feina pràctica i real, doncs aquí va una proposta. 

dimarts, 6 de febrer del 2018

Prou morts a les nostres carreteres

Diumenge van caure 3 víctimes més de la N-340. Fins quan hem d'esperar? Els nostres polítics ens distreuen amb mocions, concentracions, declaracions, manifestacions, etc, però ha arribat un punt com aquell cop que el Vendrell es va inundar dos o tres cops seguits perquè hi havia un pont al torrent del Lluc que no podia absorbir el cabal del torrent que passava per sota. Llavors van tallar la via del tren i entre altres mesures la cosa es va arreglar definitivament. Tal com està el tema abans fan una autovia en un indret sense gent que no pas aquí que es urgent. S'han de buscar altres mesures. Som molt tous i fins que no anem a l'arrel del problema aquí ens seguirant ignorant. Prou morts a les nostres carreteres.

diumenge, 4 de febrer del 2018

La copa de vi de la xatonada del Vendrell

Avui un mal dia anunciat per la Xatonada del Vendrell, però la cosa ja estava ben prevista amb una gran carpa a la zona de la xatonada, una reacció molt bona davant la situació prevista. La gent avui es queixava que amb el tiquet del vi, et donaven el vi i una copa, però no podies ni acumular tiquets ni posar uns pocs euros i anar amb una ampolla de vi cap a casa. El temps que feia no era per estar allí al mig menjant xató. La gràcia és que s'hagués fet com els altres anys o amb tres o quatre tickets et donen l'ampolla o pagues una mica i ja la tens per dinar. Esperem que se solucioni, però això de fer una copa allí al mig no era la millor solució.

Els papers del Pentàgona, una gran història

Gran peli els papers del Pentàgon amb dos grans protagonistes com són Tom Hanks i Meryl Streep. Una peli que es mostra el jocs brut de la Casa Blanca durant la guerra del Vietnam. El paper de la premsa en aquella època i com funcionava una mica tot plegat en aquells temps. Molt interessant i molt ben ambientada.

divendres, 2 de febrer del 2018

Precampanya electoral de les municipals




Ja hi tornem a ser. Hem passat l’equador de la present legislatura i ja ens situem en la segona part d’aquest període de quatre anys. De mica en mica es comencen a engegar les màquines electorals mirant cap al maig del 2019. Hi ha veus populars que diuen que aquell any coincideix amb eleccions europees i per evitar citar massa vegades als votants a les urnes, s’unificaran les dues convocatòries en una. La cosa seria al juliol d’aquell any, però a hores d’ara que sigui un mes o un altre no té més trascendència.
Recentment s’ha presentat al Vendrell una nova formació política amb moltes cares conegudes de formar part d’altres llistes electorals, però havien estat ubicats en situacions baixes de la llista. Ara  han optat per participar en una mena de franquícia electoral i ocupar els llocs que en altres sigles els hi havia estat negada sistemàticament en favor d’uns escollits per mans divines o humanes que  a vegades poden coincidir.
Les passades eleccions del 21 de desembre va suposar un sotrac per algunes formacions que es van quedar exclosos de la possibilitat de formar grup parlamentari i altres amb una campanya dura i contundent es van alçar amb el triomf. Evidentment uns podien pactar i els altres no tenien cap possibilitat, per tant tot i guanyar es van quedar fora del poder del Parlament. A vegades, el més important no és guanyar sinó tenir bons amics que en un moment donat et puguin donar un cop de mà.
Actualment les enquestes i l’evolució de vot són fenòmens molt difícil de controlar. En un tres i no res et poden canviar les tendències de vot. Possiblement a les localitats més petits acostumen a mantenir les tendències de sempre, però en les grans poblacions, les coses poden anar de baix per dalt en un obrir i tancar d’ulls. Estarem a l’aguait.