dissabte, 2 de juliol de 2022

Camela, disme on vius i et diré que necessites

 


Tal com està el Vendrell avui en dia el grup icònic que el representa és Camela. Així va ser en la seva primera actuació al Vendrell als seus 28 anys d'història. Ens varem reunir unes 5.000 persones per escoltar aquest grup madrileny que no va fer un repàs dels seus èxits de tota la vida. Hi havia un públic de tot tipus, d'aquí i d'allà i tots se sabien les cançons.  L'invent va costar 39.930,00 euros, però ja se sap enguany és any electoral i ss'ha de tirar la casa per la finestra i ja anirm pagant d'aqui als 2050 que el pla d'ajust no ens el treu ningú de sobre. El concert va començar amb una aparició estelar dels 3 de la llista del Psoe a l'Ajuntament, però es van quedar sense so i van haver de tornar al cap d'una estona per dir que visca l'optisme i l'orgull i poca cosa més. Després va venir una noia trans que era dolenta, no tant com el Tony Moog i la pobre tia va haver d'escoltar des de tot el públic com la gent cridava Camela perquè tothom tenia molt clar que venir a fer al concert i no pas a aquests monòlegs que mai haurien de sortir de l'ascensor. El concert molt bé els currantes dels adminstradors de festa major van fer pela llarga. A veure si allarguen l'encesa del campanar o el castell de focs o apostin per portar un altre grup tipus Pets al Vendrell perquè amb aquest govern segons que no vindrà mai. 

Més de la meitat del públic, el so no se sentia gairebé. Al principi sonava molt bé. Un concert que passa de tant en tant i esperem que a la partida que quedi ens portin algu de nivell perquè la festa major ha quedat relegada a segon terme  i hem d'animar al personal sota qualsevol concepte, Molts ens ho varem passar teta ahir. Vendrell és Camela i l'evolució és el Barrio. A veure si hi ha sort. Em vaig quedar en ganes de fer un Aboi que és la beguda que han tret els administradors i porta resolis.

dijous, 30 de juny de 2022

Que no ens preguin el pèl

 


Estem en una legislatura que per diferents motius pot obrir les portes a l’entrada de l’extrema dreta en els nostres consistoris i per tant ens hem de conscienciar, relativitzar i descartar els seus missatges que de mica en mica anirem trobant a les xarxes socials, rodes de premsa, mítings i altres eines de comunicació i manipulació social. Molts cops agafen una impressió general i la converteixen en una realitat tergiversada i a partir d’aquí generen una resposta racista que de en mica va entrant dins la consciència social.

Per evitar aquest tipus de discursos el polítics han de dir la veritat i reconèixer les seves errades i deixar de convertir les misèries humanes en fites històriques per la humanitat. Quan el vent no es favorable, llavors callen i atorguen perquè la gent en faci la seva lectura que potser més o menys real però que no fa cap favor el mutisme dels polítics.

Hi ha coses en aquest Vendrell que sembla que encara no estan del tot acceptades pel que es podria anomenar anormalitat

Una de les grans gestes de les darreres setmanes es organitzar un concert familiar un diumenge de juny amb Gisela a les 12 del migdia en una plaça sense ombres a tocar a la platja amb un termòmetre que superava els 25 graus i una xitxarra que imposava a petits i grans encara que les gorres eren les grans protagonistes. Davant aquesta situación climàtica que podria generar més mal que bé es va ruixar amb una manega els participants en aquest esdeveniment. No podem jugar d’aquesta manera amb les persones que requereixen unes condicions mínimes quan es pensa fer una cosa perquè les coses es fan i es desfan i no sorgeixen com a bolets en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Un altre tema és un dels clàssics que esperem que el proper estiu s’acabi solucionant amb el nou equip de govern que sigui  ens tregui de sobre aquesta absurditat de tancar les dutxes de la platja quan es perden molt més  en les fuites de la xarxa d’aigua municipal i també en els oasis de palmeres que hi ha a les platges perquè estem recreant espais idíl·lics artificials que no pertanyen a les nostres latituds. Si com diu l’equip de govern si obrim les dutxes potser tindrem talls d’aigua a les llars és que tenim un problema perquè anem molts justos de cabal aigua i potser que fem un altre pensament i llavors deixem de donar llicències per construir piscines familiars i controlem més el consum de l’aigua de les famílies que en tinguin una casa i per suposat res de rentar el cotxe amb aigua de l’aixeta.

Aquests són dos petits detalls juntament a l’eliminació total dels grafits del pont de sota la via del tren per la zona del Puig. Ara tot el blau hem deixat que aquest espai sigui ideal per aquells que volen deixar la seva signatura sense cap tipus de criteri estètic. Ens hem carregat de mala manera la història de 4 edicions de Cultura Urbana del Vendrell que va començar a la Riera de la Bisbal per seguir per aquest túnel on hi passa molta gent cada dia.  En canvi hi ha moltes altes espais al Vendrell que estan molt més malmesos que aquest esperant una mà de pintura o la retirada d’herbes i altres elements corrossius.  Evidentment quan tot això es calla sistemáticament o es surt per la tangent el resultat negatiu es pot multiplicar per molt i aquests actes entre altres coses fa créixer la dreta. Les victòries s’expliquen i els desastres es comenten no només de trofeus viu l’home sinó encara estaríem caçant animals a cop de garrot.

Carregant piles el grup de natació


 

Després d'aquests anys per oblidar tornem a estar dempeus el grup de natació que som com una família aquàtica. Un cop seguim amb el bon ambient i com si fos una gran família ens ho passem bé. És una joia arribar després de tants anys en aquest punt on el bon rollo i la sinceritat és el que domina. Seguim endavant amb noves històries que tots en gaudirem.

dimarts, 28 de juny de 2022

Camela i les festes del Barri



 Aquest divendres coincideix un concert multitudinari de Camela al Vendrell amb una altra proposta de les festes del barri que duraran fins el dia 9 de juliol amb activitats per triar i remenar. Aquestes festes aniran carregades amb les falles que enguany segurament veurem menys paper perquè ja és tot un luxe, però no faltaran idees per dibuixar aquests portaveus de la sintonia popular. Les festes del barri mantenen la seva trempera i aquí ho obrirem tot en un d'aquests concerts de l'època Buira com són els Camela. Una nit amb un Vendrell a tope de power

diumenge, 26 de juny de 2022

Blaumut i Albert Jordà a Tarragona



 Un camp de Mart amb menys de la meitat del seu aforament ple, però tot i la poca gent tothom s'ho va passar teta, després que el concert comences una hora més tard del previst. Aquesta és una de les coses que no entendre, quan per que si es canvien les hores dels actes sense avisar, crec. Va ser un gran concert on la gent s'ho va passar teta.A mi Blaumut ja no és el que era. El penúltim disc és genial, el darrer no mata o l'haurem d'escoltar més. Els músics ho varen donar tot i la gent no va perdre pistonada. Un concert en família, però gran.

dijous, 23 de juny de 2022

El pitjor lloc per la caserna de la policia municipal del Vendrell

 

 



 

Hi ha una de les coses que no acabo d’entendre. Resulta que segons diuen els polítics, l’any que ve, això vol dir anant bé en un parell o tres d’anys es vol passar la caserna de la policia municipal des de la seva ubicació a tocar a carretera de Calafell a un lloc més apartat com és el Jané Parera, tot just al costat de l’escola de Primària Marta Mata aprofitant l’estructura que es va construir ara fa més de 10 anys per fer-hi un esplai d’avis. Es vol aprofitar aquesta estructura que cada dia està més malmesa per ubicar-hi la caserna de la policia. L’edifici actual consta de tres pisos d’alçada i al seu voltant es pot aprofitar el terreny per fer estacionament per a vehicles oficials i similars.

Jo crec que aquesta no és la millor alternativa per aquest local. Jo el destinaria al seu destí original o a alguna mena d’hotel d’entitats o similar perquè l’edifici que tenim actualment al Camí Reial ja fa dies que s’ha quedat obsolet pel creixement registrat en el municipi en les darrers dècades, situant-nos clarament per sobre els 40.000 habitants tenint en compte que un nombre important de veïns es poden permetre el luxe de no estar empadronats i encara que físicament visquin al Vendrell poden estar registrats en algun altre municipi.

Aquell nou destí no es un lloc perquè no està ubicat en un lloc cèntric en bones comunicacions. Tot i que després d’obrir l’Esclat les comunicacions d’aquella zona han millorat molt, al Vendrell històricament hem dissenyat unes vies més estretes del que s’hauria d’exigir convertint aquests carrers amples de nom en autèntiques avingudes de nom i de fet. Aquí sempre s’ha escoltat molt al constructor per això tenim el que tenim amb carrers estrets i unes voreres que fan pena amb uns fanals al mig que si vas amb alguna persona amb cadira de rodes les veus magres per poder arribar fins a la propera cantonada.

La caserna ha d’estar en un lloc ben comunicat i no pas en un tros del municipi amb difícil accés a llocs del terme. Si fem les coses, ho hem de fer bé i no pas tapar forats amb els draps d’un altre sant. Tenir una visió àmplia del que volem i on volem, no pas això de fer per fer que tant ens caracteritza en aquest municipi que no té un model de creixement i que des dels 2000 tenim un pla general que demana urgentment una revisió i tots els polítics que entren al consistori demanen una nova lectura i quan acaben en prou feines han anat tallant quatre herbes que no els deixa veure la superfície.

La caserna hauria d’estar a la zona de les Matas o a la Cometa en un lloc cèntric on en un tres i no res es pugui accedir arreu amb bones comunicacions. Potser un dia passa un accident per carnaval i els policies no podrien accedir amb els seus cotxes de la caserna perquè està passant la rua. El Vendell ha de deixar de pensar amb els peus i començar a fer una política raonable que durant prous anys hem pagat les conseqüències d’aquest tapa forats  indiscriminat sense ordre ni concert.

 

 

dimarts, 21 de juny de 2022

Un concert memorable al Vendrell, Zoilo i els nous temps



 El concert del passat dissabte al Vendrell ha de passar a la història com una estafa o com el principi del futur, però normal no és. No sé el que va costar, però suposo que no era econòmic. El concert de Zoilo en un tros del parquing del Puig va durar 26 minuts. D'aquest llarg temps va repetir tres vegades el seu hit. Una gran decepció i presa de pèl. Fa anys el Miki Nuñez va actuar dins un altre grup amb una o dues peces a la Rambla Cañas i no es va notar tant, però lo de l'altre dia pels anals de la història. Aquest només tenen una canço i clar aviat s'acaben. La culpa no és seva perquè en un altre context no es nota tant.13.000 euros va costar l'invent.

diumenge, 19 de juny de 2022

Gran nit amb Noctambuls, Obsens i el Senyor de les Pedres a la sala Òxid de Reus

 


Aquest anit hem viscut un concert memorable amb la participació de tres grans grups de heavy en català: Noctambuls, El Senyor de les Pedres i Obsens. Els primer amb versions de Sangraït i temes propis i el darrer amb un temes propis. Va ser una nit màgica amb la gent entonant les cançons i els grups col·laboran els uns i els altres. A més va passar una cosa molt meritòria que el primer grup no va marxar després de tocar com fan molts es va esperar fins al final del concert. Brutal en una sala amb una molt bona acústica i que ahir devia ser una de les seves grans nits. Potser no pel nombre de persones, però tothom s'ho va passar teta i després de sis hores de canya, tots erem colegues.

divendres, 17 de juny de 2022

Consells pràctics per a les properes municipals



D’aquí un anyet encara no, tindrem a tocar les properes eleccions municipals que sembla ser que són les que interessen més a la gent que viu en aquestes contrades. Darrerament hi ha una peculiar tendència a què tots els partits més destacats vulguin presentar candidatura en totes les localitats provocant que el partit que ha aconseguit més vots acabi sumant les paperetes de tots aquells que no obtenen representació electoral. Això vol dir que el guanyador encara és fa més gros en el nombre de sufragis que els qui vénen després. El millor que es pot fer és presentar  llistes úniques que uneixen en una sola candidatura un parell o tres de llistes i evitar aquesta manera la dispersió del vot i la seva practica inutilitat. Evidentment aquesta no és una manera real de presentar un nou projecte polític, però potser una bona eina per aconseguir un resultat interessant i no un grapat de regidors sols que segons com caigui no tenen quasi ni veu ni vot al govern i a l’oposició. 

Avui en dia tenim molt fragmentat els hereus de l’antiga CDC que durant 23 anys va governar aquest país. Tenim formacions d’ultradreta que estan esperant amb candeletes qualsevol errada en els partits tradicionals per entrar en força en els consistoris catalans. Esperem entre tots poder parar les passes a aquesta dreta casposa que va agafant vots en la nostra societat.

 

 


El crim dels ànecs de la Riera del Lluch

 


Al costat del cementiri del Vendrell hi passa una riera on hi vivien feliços uns ànecs fins que un dia unes aigües de color verdós els va deixar fregits. Evidentment els de la depuradora que feien proves amb aquell liquid diuen que allò no fa cap mal ni a animals ni plantes, però tot i això ho estudiaran a veure que passat. La cosa és molt misteriosa perquè ha coincidit aquest líquid amb la mort dels pobres ànecs. Ves a saber si a algú se li va escapar la mà amb la dosis o un altre va aprofitar per tirar merda a la riera mentres feien pobres o algu va passar per allí i els va tirar alguna cosa i ja està. A veure que diuen els analisis, però esperem que aquest crim no quedi en silenci com moltes tantes altres coses han passat.

dijous, 16 de juny de 2022

Les Relacions de Lloc de Treball ( RLT) i altres faules modernes

 


 

 

Algun dia algú donarà valor a la literatura constant que es genera en les administracions públiques. Lluny d’aquests paràgrafs que són autèntics herois del copiar i enganxar que podem trobar els seus orígens en els principis del temps i que a mesura que passa el temps s’han anat adaptant a la normativa, exigències del guió o manies del secretari de torn fins a l’actualitat.

La literatura administrativa sorgeix quan s’intenta justificar una cosa que no s’aguanta per enlloc. A vegades es practica quan toca justificar un contracte amb algun amic que ha presentat una proposta molt més cara i més barruera que una altra empresa que a priori tindria les de guanyar. Llavors apareixen elements superflus com la proximitat física de l’empresa  guanyadora, les importants inversions que diuen que  realitzaran durant el transcurs del contracte, quan poques vegades passa això  perquè ja té el conill dins el sac i a la propera ja ho veurem.  Al final això només s’ho llegeixen els perdedors. La resta només llegirà el darrer punt on apareix el guanyador de la partida.

Doncs aquesta literatura  administrativa té un punt prou important i que afecta tothom en les famoses RLT. Aquest és un document ben viu que col·loca cada treballador de l’empresa pública en el lloc que li toca. Allí posa si s’ha d’accedir per oposició o per concurs o les dues a la vegada, si ha de ser laboral o funcionari, quin nivell dels 30 màxims de destí que hi ha en una administració ha de tenir i altres petits detalls, com el complement específic perquè la  base i el de destí ja va definit en el lloc. També hi hauria de constar si ha de tenir un horari normal i altres elements com la perillositat del seu lloc, una cosa que afecta en especial a la polícia.

Qui fa aquesta exhausta tasca? Doncs hi ha empreses que es dediquen a fer tot això a base d’anar agafant tots els llocs de treball d’una empresa pública o privada i anar votant cada lloc. Depèn dels vots que obtingui cada lloc se li aplica un salari. En aquesta votació han de participar doncs personal de l’empresa que estigui dins els recursos humans i una representació dels treballadors triats en les eleccions sindicals de l’entitat. Llavors van votant i s’obté un resultat que al final correspondrà a una quantitat de diners per punts.

Aquestes empreses que tomben per la comarca ja estan acostumades a treballar amb els administracions. Igual et poden fer una relació de llocs de treball, com et poden fer un estudi dels polígons industrials del teu municipi, passant per valorar el futur del comerç a casa nostra sense aixecar-se de la cadira. Són els reis de la gràfiques i tenen molt clar des del principi tot allò que es pot ensenyar als qui no et paguen. Algun cop, per experiència pròpia, et volen marcar cada moment el que ha de votar cada part de la taula convertint aquest procés en una eina manipulada i tendenciosa, trencant la gràcia de la participació de diferents sectors de l’administració per aconseguir un resultat global.

Evidentment aquest resultat pervertit són diners llençats perquè, el polític que ho ha pagat no té ni el valor de tirar-ho endavant davant les queixes que rebrà i ho guardarà en un calaix per un estudi posterior dels diners perduts de qualsevol administració per una manipulació política.

Les RLT és com un plànol que s’ha de tenir molt clar abans d’edificar una casa perquè tot funcioni amb certa harmonia i coherència. El que passa és que molts  a cop de decret farcit de literatura fantàstica s’han anat modificant aquests llocs de treball a mida de qui passava per allí i aquest plànol s’ha acabat elaborant sobre fets consumats. Igual que   una casa et pots troba menjadors familiars sense finestres exteriors, escales que no van enlloc, lavabos on no hi cap una persona dempeus el mateix pot passar en un d’aquestes populars Rlts que els nostres polítics aproven per simple inèrcia, sense que la majoria dels seus membres coneguin el seu contingut real, però avui i sempre la fe mou muntanyes.  Doncs una mica de literatura per justificar les obres d’aquest pobre paleta de cap de setmana que anava fent la llar segons bufava el temps i peces tenia al seua abast sense cap ordre ni concert perquè tot quadrés segons el polític que pagava l’obra. Polítiques que ja han quedat totalment obsoletes, però alguns cabdills encara les volen conservar. 

Una via important en mal estat a Albinyana



 Hi ha èpoques en què s'ha permès de tot en els municipis en nom de construir, però això de mica en mica s'ha d'arreglar i aquest camí que va del nucli del poble  a Sant Antoni s'hauria d'arreglar perquè la gent hi pogues passar i evitar algun accident perquè el sòl està en molt mal estat i quan plou doncs es molt perillos. No cal fer una autopista, però si arreglar la via amb una barana. Allí hi viuen gent tot l'any i no hi ha dret que estiguin aixì. Esperem que no passi res. Fa uns anys van arreglar un parell de metres però quan es va acabar el ciment doncs res de res. A veure si fan algo que hi ha elccions

diumenge, 12 de juny de 2022

Un gran invent al Montmell, Pages Gamer


 

Alguns van descobrir amb el Foraster que hi ha un poble al Baix Penedès que es diu el Montmell, però que aquest nom fa referència a la Juncosa del Montmell que és la capital. Doncs aquest poble aquest cap de setmana s'ha posat les piles hi ha portat a terme un invent molt interessant com ha estat Pages Gamer, Juntant, jocs, ordinadors, videoconsoles, tauletes i altres invents de quan erem joves i muntar com un museu temporal on es podien veure aquests records de la nostra infància. També hi havia diaris, revistes i altres efectes vintage que fa pocs anys que eren de moda però sembla que faci segles. No hi va faltar la música i parell de cotxes de peli que van llogar perquè tothom ho pogues veure. Una gran proposta per recordar i per ensenyar a la canalla com es divertiren els seus pares i avis sense dependre de les pantalles. Esperem que la cosi segueixi perquè això sempre està de moda.

dijous, 9 de juny de 2022

El Vendrell optimista en moviment


 

El passat 13 de maig quedava inaugurada la plaça de les 4 Fonts, més coneguda per la del rentapeus.  Fa un parell de setmanes uns inspirats seguidors futboleros van deixar una pintada en els seus murs que va durar un parell de dies fins que els professionals la varen treure. Doncs ara l'Ajuntament la tancat i ha posat paper en les seve aixetes en mode mode esperant comprador o trasllat o potser per prevenir nous atacs. A veure que passa amb el rentapeus optimista que amb els dies que te de vida ja se li pot fer un llibret d'historia local d'aquests petitons que a vegades es reparteixen. Ja ha sortit a Tv3 en prime time. Més no es pot demanar Seguirem aquesta gran obra artística com evoluciona. 

Els autèntics reis de la festa

 



Els autèntics reis de la festa que tenim a casa nostra no són ni els grups de músics que han de tocar a les 4 de la matinada durant més de dues hores per mantenir la festa en algun poble perdut del mapa, ni els conjunts de quatre amics que fan versions de grups moderns que quan cobrin d’aquí més de mig any facin recompte de les despeses i els ingressos només podran ingressar 50 euros per persona després de perdre tot un dia en fer 150 km en cotxe muntar i desmuntar i al dia següent tornar a fer el mateix exercici però aquest cop a 80 km.

Gràcies aquests personatges reials poden passar fenòmens tan curiosos com que tu vas  a donar un tomb pels voltants de Lleida i et trobes cartells amb  grups del Baix Penedès i rodalies tocant en actes de societat i de festa majors i quan vas per aquí passa el fenomen invers. Llavors si rasques una mica tot plegat vas trobant la resposta a tot plegat. Veus que avui en dia en el món de la comunicació, d’internet, del youtube tot aquest petit estol de professionals que amb el temps s’han anat fent lloc en aquests circuits es van consolidant i ampliant i en cap moment veus que perdin poder perquè una de les coses que fa que la gent quedi sense contractar és la por. Aquest sentiment és un dels que motiva a la gent i molts grups saben que si no passen pel tub corren el risc de quedar sense concerts a l’altra banda de Catalunya. Davant d’aquest perill imminent la majoria cauen en alguna d’aquestes xarxes. Hi ha diferents nivells. Alguns d’aquests et permeten sortir a les portades d’algunes revistes temàtiques que tomben per internet i per una cosa més econòmica alguna reportatge d’aquests publicitaris que ja es nota que la cosa no ha sortit gratuïta. Aquesta zona també et porta a sortir a cada dos per tres en algunes canals i emissores radiofòniques que amb unes ofertes especials et posen les vegades que tu vulguis a cop de talonari. Altres nivells doncs no tenen aquests puntals mediàtics, però tenen alguns certa preferència per ser escollits en alguns esdeveniments públics. Ara no és la gent que tria el grup sinó massa cops és el grup qui tria quan vol tocar treballant el tema del caché i els concerts amb el seu representant que s’encarregarà d’anar aquí i allà buscant organitzadors per entaforar com més vegades millor el seu grup. Per això hi ha grups que triomfen a l’estiu i no sempre és per la seva qualitat sinó perquè el seu representant guanya més diners que amb un altre que no té tants avantatges crematístics.

La nostra generació, nascuts als 70 vàrem tenir la sort d’escollir perquè sabíem que es coïa, en general en el nostra panorama musical amb els diferents grups presents. Sabíem des del Punk a la música més hortera que et pugis posar pel pen. Ara les coses es compren i es vénen com un mercat i no ho podem passar per alt. Massa vegades alguna cançó et fa gràcia perquè n’estàs tip de sentir-la a la ràdio. No és amor és pura saturació mental.

Avui en dia hem de ser conscients on ens posem i saber com es mou el mercat. Hi ha grups que tot i està en aquests catàlegs que els reis de les festes reparteixen entre amics i coneguts perquè siguin contractats també accepten propostes directes, deixant a aquest comissionista sense la part que li pertoca i deixant que amb aquests diners es pugui programar una altra activitat. Avui en dia tenint les eines que tenim el millor es anar buscant aquestes formacions que es permeten el luxe de no jugar a aquest joc i es mouen lliures en el mercat. Prou saben que a alguns premis de presumpta importància no els aconseguiran mai, però tindran la consciència tranquil·la i un tracte molt honest amb els contractistes directes. No ens deixem enganyar per aquestes trames que avui en dia cada dia en són més que amb un cop de telèfon diuen que si amb un cost inferior al si has de passar per algun d’aquests reis de la festa que paren la mà.

dimecres, 8 de juny de 2022

Live is live, nostàlgia

 


Aquesta és una peli ambientada als anys 80 i explica la història de 5 canalles que decideixen tenir una aventura diferent per Sant Joan. Les escenes passen a llocs bucòlics de Galícia on viuran les seves històries amors i noves companyies. Una història tendra per recordar moments de les nostres vides.

dimarts, 7 de juny de 2022

Borrada la màgia d'un indret del Vendrell


 

Un grup de treballadors de l'Ajuntament s'han carregat la màgia d'aquest indret diferent, únic, un dels pocs punts on es poden admirar millor els grafits de prop. Un dels punts on hi passa més gent i hi havia grafit que és la cultura d'aquest segle XXI. N'hi havia alguns de molt xulos, com la d'un nen, una cara fumant i una mena de circus. Altres no eren tan bons, però la veritat que els donava identitat a aquest indret i no molestaven gens. Els d'empresa de la neteja en comptes de netejar un altre punt del Vendrell dels molts que hi ha s'han dedicat a aquest cèntric que podia estar així un temps més. Una gran pèrdua per la cultura urbana de la nostra vila. 



dissabte, 4 de juny de 2022

El circ optimista atendrà les seves peticions en plena plaça Vella


 

El circ optimista atendrà les peticions de la ciutadania des de la plaça Vella del Vendrell durant tota l'edició del shopping night. Primer de tot hi haurà la petició de beques per estudiants de fora del Vendrell. Enuna carpa es podrà omplir la instància per accedir a aquest servei que és una de les promeses del partit. Després també els joves de la vila que ho necessitein podran demanar hora al psicòleg que l'Empresa Adserà posa a disposició de la vila. Aprofiteu aquestes mesures que només duraran aquesta vetllada,tots just fins que Son Rumores comenci el seu concert en directe a la plaça Nova. Optimisme Power ande estem sense un puto duro

divendres, 3 de juny de 2022

Un forn, un estanc, un bar, un banc



 

Aquestes són les eines bàsiques dels establiments que hi ha d’haver en un municipi. El darrer el podem suplir perfectament per un caixer automàtic que fa la mateixa feina. Quan algun dels pilars de la vida social d’un municipi falla podem tenir greus problemes. A una edat raonable i a unes distàncies curtes tot és senzill, però la cosa es pot complicar molt quan això no acaba de funcionar. En el nucli d’Albinyana fa uns pocs anys va desaparèixer un forn de pa. Bé era una fleca que portava al pa de fora que a l’hora de la veritat és indiferent, però s’ha trobat molt a faltar aquest establiment. El mal el fem nosaltres mateixos quan anem a una gran superfície i carreguem de pa per tota la setmana. Si molta gent practica aquest exercici al cap d’un temps el que fèiem com una alternativa ho hem d’aplicar per obligació perquè ens haurem quedat sense establiment perquè es pot aguantar unes setmanes en pèrdues constants, però no sempre.

Una altra de les coses que es manté encara que no ho faci des d’una primera línia és el tabac. Avui en dia ja fuma habitualment menys de la població d’una localitat, però aquests són fidels i confien en el seu estanc de proximitat perquè no té gaire sentit anar al poble del costat a trobar el mateix al mateix preu. Tot això que s’estalvien.

Potser l’element clau és el bar, una mena de punt de trobada pels veïns del municipi i moltes altres funcions per propis i estranys perquè en molts casos es converteix en punt d’informació per aquella persona que aterra al poble per algun motiu i altre. Aquesta és la primera parada per aconseguir alguna informació o trobar-se amb algú. Aquests són els pilars d’un municipi amb certa vida social.

 

 

 

dimecres, 1 de juny de 2022

Toscana, teatre al cinema

 


Aquesta podria ser perfectament una obra de teatre però ves per on és de cinema. Consta de tres protagonistes principals Pau Durà, Francesc Orella i Edu Soto. La majoria de la història passa dins una pizzeria que porta aquest nom. Una peli divertida sense més pretensions amb la Alterio que li dóna un toc peculiar. Rius una bona estona d'algunes escenes i ja està. Realment val la pena.

Diners al carrer, una iniciativa envejable

 

 



Una de les iniciatives envejables que dóna el món de la política a casa nostra és aquesta redistribució que fan els regidors de la Cup, en aquest cas del Vendrell, som Poble de repartir una part del que han cobrat durant aquesta legislatura. La mateixa formació política marca les condicions d’aquesta redistribució. En aquest cas el màxim són 1.000 euros per entitat i pot arriba a qualsevol del Baix Penedès. Evidentment seguint les línies de la formació ha de seguir les consignes de sostenibilitat, feminisme, solidaritat entre d’altres. En aquesta edició la quantitat a repartir són 18.000 euros. Aquest esport tan saludable de tornar a la societat els diners que són de la societat ja ho varen practicar ara fa quatre anys i llavors la quantitat amb dos regidors al poder va ser de 15.000 euros. Entre les entitats beneficiades va estar Aspercamp, les Garrofes, Geven, Trévol entre d’altres. La donació es va fer en un acte obert a la Lira del Vendrell quan faltaven uns pocs mesos per a les eleccions municipals del 2019 que amb va portar a aquesta formació en coalició amb ERC a ocupar la segona força política en el plenari municipal amb 6 regidors, només 2 per sota del partit guanyador Psc que aviat es va afanyar a pactar amb Ciutadans i el partit de les platges per assegurar-se d’una legislatura còmoda i no haver de patir com va passar en l’anterior legislatura on governava una coalició amb només 7 regidors. Una gran part de municipis on governa la Cup en alguna de les seves versions porten a terme aquesta mesura per retornar els diners que han cobrat per dietes a les persones o entitats que compleixin un seguit de normes força similars entre les diferents convocatòries.

Si fem una mica de càlculs podrem veure que si 4 regidors que són els qui representen la Cup dins la coalició amb ERC poden reunir en 4 anys 18.000 imagineu que si tots els partits fessin la mateixa política tindríem 94.500 euros que suposarien quasi la meitat d’aquests pressupostos participatius que tenim a tocar. Evidentment aquí dins s’hi amaga un dels grans debats sobre si els polítics han de cobrar i quan han de cobrar per la seva feina davant del consistori. Aquestes són figues d’un altre paner que també s’haurien de debatre perquè hi ha casos excepcionals en aquells que estan en diverses administracions públiques. A banda dels polítics al Vendrell també hem de recordar que tot i que hi havia lloc per a tres també tenim un càrrec de confiança que és una d’aquestes figures que s’han d’explicar i s’han d’utilitzar d’una manera millor de la que ara mateix s’aplica a casa nostra. Una figura que en alguns casos potser inclús aconsellable, però no per a  cobrir vots.

Doncs aquesta és una iniciativa que molts entitats ja fa dies que esperen i per la seves característiques la voluntat dels seus responsables és que estigui ben repartida en la societat local i comarcal i no quedi en unes soles mans.

El pes de la majoria d’entitats a casa nostra són fonamentals perquè els governs no poden arribar a tot arreu, llavors es necessari que aquests mecanismes s’activin a través d’entitats que saben com atacar millor el problema i treure una millor solució per a tots plegats. Moltes treballen en silenci, però de mica en mica s’han de donar a conèixer i una de les parts bones de 1 Fira de la Salut és que potser al Vendrell es necessari una nova entimostra que reuneixi representats de tot aquest estol d’entitats per poder treballar i coordinar millor la gran feina que s’ha de fer en molts d’aquests col·lectius socials que estan passant moments molt crítics.

diumenge, 29 de maig de 2022

Torna una festa de la bicicleta del Vendrell més popular i escolar


 

Després de dos anys de pandèmia torna la festa de la bicleta amb la participació de totes les escoles de primària del Vendrell i algunes Bressol i ensenyament especial. També hi hagut alguna comparsa de fora com la de Santa Oliva o la de Bellvei i un grup de joves que reivindicaven els seus origens. Una festa de la bicicleta que feia molt de goig veure perquè hi havia molta gent, algunes poques carrosses, però aquestes sense el nivell d'edicions d'antuvi. Una festa amb un clima que acompanyava on la gent ha sortit al carrer a passar un dia en familia i a gaudir. Molt bé. No cal buscar grans carrosses sinó participació que és el que interessa. Enguany un fi solidari la fundació Josep Carreras. Molt xulo aquesta edició. Fa uns pocs anys feia pena de la poca gent que hi havia. La cosa ha remuntat. Hi ha ganes.

Las Migas omple de màgia els seus concerts



 El quartet femeni les Migas tot just acaba de treure el seu nou disc i el va presentar el passat dissabte en una masia d'Olèrdola, anomaneda can Blay dins el festival Music Veu.. Aquest grup d'inspiració andalus que barreja la cobla, el flamenc, les alegries i altres estils del sud te un directe brutal que es capaç de deixar embadalit a la gent que l'escolta amb les seves peces. Es nota una màgia a l'ambient. Les seves veus amb uns temes propis i altres importants ens porta més enllà d'aquest terra que tenim als peus. Us ho aconsello que no us les perdeu.

divendres, 27 de maig de 2022

Els efectes de la manca de vocacions religioses

 



 

Una dels problemes que tenim a casa nostra des de fa dies, però amb la pandemia s’ha agreujat una mica prevenint el que ens espera en els propers 10 anys és la manca de capellans en les nostres parròquies.

Fins ara aquesta mancança s’ha anat alleugerint per l’arribada a les nostres contrades de rectors provinents d’altres latituds que de mica en mica han anat integrant-se perfectamente en la nostra societat. Aquesta falta augmenta en el moment de les grans celebracions anuals com poden ser Pasqua i Nadal on el mossèn de torn treballa de valent per servir les seves parròquies.

Evidentment el problema és molt genèric  i está en la base dels principis de l’església tal com la coneixem actualment. Esperem que algún dia els màxims responsables de la fe católica obrin les portes a la dona per donar-li els mateixos atributs que als descendents d’Adam. A vegades ha semblat que amb aquest Papa argentí alguna cosa s’ha mogut, però la veritat és a banda d’algun petit globus sonda sense més transcendència la cosa ha quedat aquí sense més transcendència.

L’església avui en dia salva la seva imatge per aquests aspectes populars que la mantenen en vida a casa nostra. Hi ha presumptes creients que tret de bodes, batetjos, comunions i enterraments poques vegades més s’acosten a una església. Aquesta versió popular que sempre ha estat unida a l’església, però que hi ha representants dels clergat que no els acaba de fer gràcia perquè els seus vincles amb aquesta están més dins el “postureo” que no pas la fe divina. El fet de les bodes civils i el funcionament dels tanatoris també ha provocat un important descens en aquests tipus d’usuaris que están trobant llocs paral·lels fora de l’església.

dijous, 26 de maig de 2022

Una altre joc de mans optimista

 



El Vendrell enguany torna a tenir pressupostos participatius després que s’hagi aprovat el reglament que els ha de regir, una eina bàsica perquè aquests siguin una realitat. Tots recordarem quan al 2016 ja varem viure una experiència similar, però aquell cop només afectava estrictament a les platges i la quantitat destinada eren 70.000 euros. Les votacions es van portar a terme durant tres dies i en un afany de participació també hi podien prendre part els majors de 16 anys que estan exclosos de la majoria de cites amb les urnes excepte aquelles que no importa gaire el resultat.

En aquesta primera experiència d’aquesta modalitat de distribució participativa només hi van prendre part un total de 200 persones i fins i tot es va aixecar certa  polseguera perquè varen votar algunes persones que no vivien estrictament en aquests barris turístics. Total al final amb aquests diners es varen arreglar alguns carrers i vials, es varen comprar màquines per fer esport a l’aire lliure i també es va arreglar alguna pista poliesportiva que ja feia dies que ho demanava. Va ser un primer tanteig i la cosa va quedar allí perquè el resultat va ser força mediocre amb les esperances que alguns hi tenien dipositades.

6 anys després d’aquella aventura ara hi tornem amb més del doble de la quantitat que aquell cop s’hi va destinar. Ara hi posarem 200.000 euros que alguns esperaven que s’haguessin destinat a aquests bons del comerç que varen triomfar l’any passat quan tu compraves en un establiment de la localitat per 30 euros i la casa gran et donava 10 euros d’aquesta despesa. Un petit detall. En un tancar i obrir d’ulls la tots els bons es van gastar. Doncs ara destinarem aquesta quantitat a pressupostos participatius on la gent pot demanar en quines coses prefereixen que es gastin. Una suma de diners que suposa el 0,3% del pressupost general del consistori local i una mica més del 5% dels diners que l’ajuntament destinar a inversió o sigui que una quantitat simbòlica més adreçada al postureig polític que no pas una altra cosa.

Evidentment si deixem que la gent decideixi on van a parar aquests diners sense marcar unes línies o actuacions privilegiades podem trobar de tot en aquest cresol cultural que és Vendrell on cada dia hi ha més cultures implicades en el seu dia a dia.

Aprofitant aquest espai públic jo crec que aquesta mesura està bé, però aquests diners haurien d’estar dins una planificació global del Vendrell i destinats a allò que ara per ara fos més necessari per la vila i els seus habitants. Nosaltres votem als polítics perquè facin aquesta tasca que és la seva feina, però clar en un municipi sense projecte, ni pla de present ni futur, el que anem fent és donar pals a l’aire a veure si l’encerto l’endevino. Podem trobar coses encertades com la nova distribució de les Quatre fonts i altres quan han estat un fracàs com el carril bici que costa trobar algú que el faci servir. Jo destinaria aquests 200.000 euros a dotar d’aigua a les dutxes de la platja que estan allí en funció de monument i la gent ha de treure partit als rentapeus. També invertiria en la neteja de les herbotes d’algunes bastants voreres del Vendrell que ara que fa calor comencen a deixar-se notar. Si queda alguna cosa, una mica de ciment al tros de pàrquing de terra de l’hospital evitaria una mica els sotracs que s’ha de fer per entrar en aquest espai a prova de rodes i suspensió.

dimecres, 25 de maig de 2022

Espejo espejo, una lliçó de psicologia


 

Una de les pelis diferents que et pots trobar a la cartellera és Espejo Espejo protagonitzada per Santi Millan on una empresa de cosmètica fa 50 anys i ho ha celebrar. En els dies abans de la festa passen fenomens curiosos d'alguns dels seus personatges que els farà parlar amb el seu alter ego per descobrir la importància de la imatge personal. Una peli amb missatge que està ben resolta i tot. Diferent.

dilluns, 23 de maig de 2022

No hi ha personal d'hosteleria. Gremi rebotat


 

L'altre dia parlava amb una noia que li ha tocat fer de cambrera a la costa els darrers anys i la seva crònica era de jutjat de guàrdia. Jornades de 12 hores diàries, contractes de mitja jornada en el millor dels casos, salaris de 4 euros cada hora. Això estava dins les coses que es podien assumir encara perquè hi havia gent que ho superaven. Alguns del gremi han tocat el dos o simplement busquen coses més dignes que aquesta estafa que no hauria d'estar permesa.

diumenge, 22 de maig de 2022

El Llop omple dues Lires


 El Llop dEme TV3 ha arribat aquest cap de setmana al Vendrell amb dues representacions. La 1a es va vendre en 5 minuts i la segona en poca cosa més. Aquesta és una proposta és arriscada perquè en comptes de molins, camps i magatzems l'escena transcorre en la bugaderia d'un ressort. Allí té lloc l'escena clàssica amb un llenguatge un xic actualitzat que és prou fidel a l'original. La alternativa està ben trobada i la gent ja ve preparada per les escenes que varen passar per la TV3. 

Pel que fa als actors la que m'ha agradat més ha estat mà Marta que és la gra protagonista i puja i baixa com marca la trama. Després tenim la Núria que encarna el paper de nena espavilada preparada per l'amor. En Sebastià compleix els trets bàsics però no hi aporta gran cosa. També fa un paper excels el Tomàs i totes les dimensions del personatge porta incorporat. Les perdigones doncs molt en la seva salsa. El mossèn doncs molt fluixet sense solta ni volta. Moltes felicitats per portar aquesta obra al lloc que segurament va néixer. Hi havia molta gent de totes les edats i de la vila i de fora. Al principi s'hi estava bé però cap al final feia calor dins. No se si per la concentració humana o perque han apagat l'aire condicionat.



Tastet Festa Major amb una festa major sense estridències per la gent de casa nostra


 

Ja tenim el tastet de festa major que va tenir lloc ahir al Tívoli amb la presentació del lema de festa major que és Petaho,que aquí amb les herbetes que tenim i la gent que en consumeix cadascú ho pot fer servir de moltes maneres, però està bé no cal grans lemes de pa sucat amb oli. tothom ho enten i ja està bé.

Ja tenim els grups de festa major, enguany no tenim cap grup d'aquests que marquen història, sinó grups que són conegudets, però jo crec que poden donar el pego i no cal que ens vinguin tot Barcelona a veure Mago de oz pel morro i ens deixin el poble fet una merda. Així vindran els que vindran sense que crec que hi hagi grans aglomeracions perquè està tot bastant dins la normalitat. Ja està bé que visquem la nostra festa major i ho repartim una mica perquè entre els concerts del nen i la nena que portem enguany ens hem gastat un munt de diners encara que sigui en equips de so perquè clar, la mamella arriba fins on arriba. Doncs a gaudir i d'aquí res ja hi serem.

dissabte, 21 de maig de 2022

Unes 100 persones a la festa de l'optimisme vendrellenc


 

Aquest divendres varem tenir la possibilitat d'assistir encara que només ho fan fer una 90 de persones a la festa de l'optimisme en la recent inaugurada plaça del Rentapeus. Un optimisme que ara ara diuen que fa tres anys que dura, però alguns dels seus màxims liders i adjacents fa més de 50 anys que estan remenant les cireres al poder o per allí a la vorera. Ara  aquest optimisme del segle passat li hem posat pantalla, nom, color, i excusa per anar trobar-nos de tant en tant i d'aquí a les properes municipals els mapes del temps preveuen moltes més similars. La resta de partits encara estan allí perduts al desert i altres com ciutadans o platges deuen estar buscant a veure que diuen després de tres anys de mimetisme i seguidisme absolut d'aquest optmisme posturil.Ja ho anirem veient. Jo la veritat em pensava que hi hauria més gent, però clar avui en dia fer el que van fer ja costa molt. Abans les polítics facilment podien omplir una Lira, avui en dia omplen 100 cadires al mig del poble. això passa a tots. Cada dia hi ha  més gent que passa de la política i les tendències no canviaran pas. Que després votin o no votin és un altre tem, però els qui voten son els iaios de tot arreu i els pringats de les urbanitzacions que els tenen alli sense llum i amb processionaria per les cases i ja n'estan farts i surten a votar. Doncs seguim endavant. No em vaig quedar al miting perquè amb el Perquè de la tele ja fa anys que estic saturat de participació ciutadana i igualtat d'oportunistats. No cal, para muestra un boton. 

divendres, 20 de maig de 2022

Ruta de tapes al Vendrell


 

Un total de 19 establiments participen a la Ruta de tapes del Vendrell que dura fins el final de mes. Hi ha llocs que val la pena i altres no tant. Alguns hi posen ganes i altres per complir. Doncs la gent ja triarà que prefereix, de moment és positiu i seguim endavant.

Una altra llibreria que tanca al Vendrell

 


Doncs queden pocs dies perquè pogueu anar a comprar a aquesta llibreria històrica del Vendrel amb més de 40 anys de servei. El que passa que els amos se jubilen i els joves no en volen saber res. Comprar diaris els diumenges al nucli del Vendrell ja només depèn del Arcs dels Països Catalans. Sinó haurem d'anar a la beach. Molt trist tot això. La cultura ens fa figa i la gent prefereix altres històries. Moltes tasques per la feina feta.

Misèries vendrellenques


 

Un dels punts més concorreguts del Vendrell és el seu hospital. Hi ha un tros que amb una mica de formigó o arena es podria arreglar. No cal grans inversions i evitaries que molts cotxes provin sense voler la seva suspensió. A veure si amb aquestes 200.000 miserables euros dels pressupostos participatius arribem fins aquí. 

dijous, 19 de maig de 2022

Les polítiques de desigualtat laboral tan optimistes com sempre

 

 

 


Hi ha ajuntaments i polítics que cada cop que tiren de la cadena del WC abans de fer qualsevol discurs s’omplen la boca dels grans valors socials com la igualtat, solidaritat, convivència, llibertat, igualtat d’oportunitats i un ampli etcètera que es pot ampliar segons un bon diccionari de sinònims.

Llavors a l’hora de la veritat són incapaços de posar remei a solucions que fa dècades que s’arrosseguen i que van passant de legislatura en legislatura donant tombs amb informes interessats, mocions de tots colors i mil històries més que no fan més que remoure el tema sense que ningú sigui capaç de posar un remei raonable d’una vegada per totes. Per una banda tenim, aquestes empreses subcontractades amb contracte més que caduc en el temps però que ja interessi que estigui aguantat amb un fil perquè mentrestant no poden haver-hi canvis perquè en el moment en què obres l’olla sempre pots tenir sorpreses quan no pots controlar totes les caixes de caldo que tens al mercat.

Aquests autèntics professionals que fan anys i panys que atenen en persona, telèfon i a totes hores donant la cara per les administracions públiques pertanyen a aquestes empreses de serveis immediats a vegades que amb quatre duros sobreviuen uns pocs treballadors mentre algú espavilat va fent caixa i esperant que no s’acabi el xollo. Aquesta trinxera són els primers que donen la cara de l’administració i són claus perquè qualsevol queixa, suggeriment o pregunta que vingui de fora pugui ser solucionada si arriba a un punt clau. Una mala gestió d’aquest personal pot fer molt de mal a una administració perquè són en molts casos el primer filtre que troben els administrats per accedir a l’administració de tot tipus. Evidentment aquest personal fan tasques de personal al servei de l’administració pública però que el consistori ha optat sempre per tenir-los allí d’aquella manera perquè ha preferit llençar diners en obra mal feta o a un estudi que mai veure la llum que dedicar-los als treballadors que són els puntals de l’administració.

Després estan els vinculats a subvencions, ajudes, convenis, plans i un llarg etcètera que estan ocupant realment places estructurals esperant que es converteixin en el que correspon en alguns casos. Una mala praxis d’aquest servei fàcilment quan vas empalmant ajuda  amb subvenció et deixa de peus al carrer amb una mà a cada anca. L’ús d’aquestes places hauria de ser provisional perquè la gent vagi entrant i sortint i no es vagin complimentant les unes amb les altres sense que ningú quedi fora per allò del joc de la cadira entre un petit grup de treballadors que  a la mínima estan al carrer sense recurs cap possibilitat de recurs perquè el sistema utilitzat està totalment pervertit.

Un altre són les grans diferències salarials entre categories similars en especial de tècnics, doblant fins i tot en algunes categories alguns salaris en la mateixa categoria creant unes desigualtats entre companys totalment inadmissibles.

Una clara mostra de tot això és que alguns administratius poden cobrar perfectament més diners que un tècnic sense tenir en compte els triennis ni altres afegits a la nòmina.

Algunes d’aquestes petites empreses subministradores de serveis amb convenis caducats fa anys podrien servir per acollir segones activitats de treballadors que per la seva edat i condicions físiques ja no estan per donar un servei eficient tal com la plaça requereix. La igualtat es pot assolir quan hi ha voluntat real, però en el cas que només es vulguin premiar als quatre “amics” de tota la vida i es vulgui deixar de banda a la gran resta podem arribar a situacions totalment inadmissibles. La voluntat de la immensa majoria de polítics és guanyar eleccions i cada dia tenir un forat més gros sota l’estora per anar posant injustícies acumulades creant un bony més gran  per quan arribi la propera legislatura i tornar a començar de zero amb el de sempre.  Aquest dia de la marmota ja s’ha tornat insuportable.

dimecres, 18 de maig de 2022

Carregant les piles electorals


 

A per la victòria final és la foto d'aquest miting que es va celebrar poc abans de passades eleccions municipals al cami de Mas d'en gual amb els Optimistes vestits de vermells a les primeres files i pel final rondava la cervesa i l'aigua en gas. Jo hi vaig estar perquè aqui a part del Gran lider van intervenir els seus segudiors, fidels i altres glòries de la formació.

Ara el tornem a agafar per guanyar les properes eleccions amb una foto on es veu tot el que es veu de sobre l'escenari controlant el que queda a sota. Uns colors vermells per no causar cap dubte i endavant. Un acte per explicar aventures, històries i contes i deixar de banda xapusses, martingales i ensurts i amb una oposició que està allí, no sé però a algun lloc ha d'estar. La gràcia és que hi hagi pica pica final o almenys cerveseta fresca. Alguns partits ho tornen a les entitats i altres ja veieu l'ús que en fan, però tot arriba al poble d'una manera o d'una altra.

dimarts, 17 de maig de 2022

800 vots per treure un regidor al Vendrell


 

El Vendrell ja  ha superat els 40.000 habitants. Aquest fet pot suposar que segons vagi la participació per aconseguir un regidor al Vendrell necessitis 800 vots, 200 més que les passades eleccions. Això pot provocar que molts dels partits que es presentin quedin fora del consistori i aquests vots anirien directament al partit majoritari que sino hi ha grans canvis tot apunta que sera el Psc, molt malament ho hauria de fer davant una oposició perduda en el camp de patalla amb petits brots verds. A les properes tindrem Vox que entrarà i altres que ho tornaran a intentar com PP i Ciutadans que potser es queda fora. Llavors tenim un ampli estol dels nacionalistes adaptats com Centrats, convergents, Junts pel Vendrell, Impulsa el Vendrell, Ara el Vendrell i algun altre que també farà de les seves. Després tenim la Cup que podria repetir candidats d'altres legislatures, o no. I Erc republicana que està treballant la nova llista a veure que passa i no fa pinta que acabi pactant amb la Cup per presentar-se. No oblidem els Somi hereus de l'antiga armengolada i no oblidem les platges amb una super Barbara 8x8 que pot donar sorpreses. En aquest situació estem. Podem posarà una altra dona al capdavant i ..... 

dilluns, 16 de maig de 2022

LLeida torna a ocupar els carrers per veure una nova desfilada de Moros i Cristians de LLeida



 LLeida va tornar a viure una intensa festa de Moros i Cristians durant aquest cap de setmana, començant el dissabte amb el vermut per seguir amb les ambaixades i cloure el diumenge amb la desfilada final i la gran batalla.

Una cap de setmana calurós va ser el marc d'aquest edició post pandèmia després de dos anys d'aturada i una mostra realitzada el passat setembre per les festes de tardor però que seguia un altre estil.

Unes 600 persones entre festers i músics van desfilar ahir diumenge a la tarda des de la Seu Vella fins davant de la Paeria lluint els seus trajes, vestits i boato aquells que els corresponia capitania que enguany era dels Banu Hud i dels Anglesola. Molta gent es va poder veure des de dalt del castell fins baix a Blondel seguint aquest espectacle únic a Catalunya. Segre Televisió ho va retransmetre en directe per la televisió. Després a la nit la gran batalla al castell en què els cristians tornen a ocupar la seu vella després de tres anys de dominí musulmà.

HI ha un seguit de coses que s'haurien de millorar, ara que la festa de Moros i Cristians ja va per si sola en unes dates molt adients dins el calendari de Ponent. Primer de tot intentar que les comparses fossin més iguals, en unes  no arribaven a les 10 persones i en altres estaven sobre les 100. Això crea molta desigualtat i per anar bé haurien de ser més igualitàries. Després també que a vegades hi ha massa trossos buits entre comparsa i comparsa, haurien d'anar mes juntes tot i que no es pot del tot perquè la música s'enganxa. 

Només vull felicitar per altra banda a les persones que ho han fet possible en especial a les capitanies mora i cristiana que sónles que s'ho curren durant els anys que han preparant tot això

divendres, 13 de maig de 2022

Quo Vadis Identitat Penedesenca?

 

 



Si volem que això de la Vegueria del Penedès algun dia funcioni de veritat i pugui superar aquest tram incipient format per quatre fotos i un parell notes de premsa amb polítics del territori que a aquestes hores són capaços de fotografiar-se per qualsevol causa que no els tregui vots. El problema que tenim a casa nostra és que la majoria de gent, excepte de Llorenç del Penedès cap endins i als voltants de Vilafranca del Penedès, la identitat penedesenca brilla per la seva absència. Si fessis un club de seguidors en tot el Penedès de gent de l’Hospitalet de Llobregat o de veïns de Santa Coloma de Gramanet tindries molt més adeptes que no pas de la identitat penedesenca. El darrer dia de març varen presentar al Centre cívic l’Estació del Vendrell un llibre de l’Institut d’Estudis Penedesencs que porta per nom “Els conflictes al Penedès Històric” que recull les actes del VI Seminari d’Història del Penedès que es va celebrar el 2017 a Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala no crec que arribéssim a les 30 persones vingudes d’arreu del Penedès i jo em trobava entre els mes joves i sóc dels qui va veure l’home trepitjar la lluna per la tele.

No es pot fer reviscolar sentiments i estructures d’estat que el pas del temps han deixat ancorades en el nostre passat. Ens agradi o no la realitat és la que tenim i si es vol fer constituir una mena de vegueria amb un mínim poder i una certa identitat el que s’ha de fer primer és conscienciar a la gent i que conegui i es pugui arribar a estimar aquell territori com ara ho pot fer amb un altre espai comú. Sinó això sembla que sigui un matrimoni medieval on els nuvis no es coneixien fins el dia de les noces. No es pot començar la casa per la teulada com ara volen fer amb la Vegueria que tants anys ha dormit en pau i silenci intencionat.

Torna la Ruta de Tapes al Vendrell


 

El Vendrell poc a poc després de la pandèmia recupera la normalitat. ·El Cit del Vendrell ja ha programat una ruta de tapes entre el 19 de maig i el 31 de maig. Per 4,50 euros una tapa i una beguda en 19 establiments del Vendrell que van des dels clàssics com el Bar Estepa a noves incorporacions com el Cafè Columbia passant pel 7 de vui, el Cup i el Caracas que és el punt de trobada de molts vilatans. Ja ho sabeu no deixeu aprofitar aquesta oportunitat per fer un tour segelleu la vostra llibreta i entrareu en un sorteig de targetes regals. Vinga endavant a donar vida al Vendrell i en especial a un dels sectors més tocats. N'hi ha per triar i remenar.

dijous, 12 de maig de 2022

Sobresaturats de governs

 

 



 

El nostre país està vivint actualment un excés de governs que a part de generar cert desconcert en la societat, està sobrecarregant sobre els mateixos eixos una sobrepes que no es gens beneficiós.

Si donem un cop d’ull al nostrat Telenotícies o si ho vols entendre una mica millor s’haurà de tirar del Polònia el que govern que mana realment és el de Madrid que és el que posa els límits i marca el camp on ha de jugar la resta de participants d’aquest cúmul de poders sobre un mateix terreny de joc. En els seus laterals protectors es troben l’exèrcit, guardia civil i policía nacional i a l’altra banda del poder central doncs el poder judicial que en cas que la resta de peces del joc no es posin d’acord acabarà decidint com es mouen les balances i que és lícit i que queda fora de la  legalitat vigent.

Per sota tenim els govern autonòmics que s’encarreguen d’aquelles coses que no poden restar ni un mil·límetre a la sobirania de l’estat actual. En cas que sigui necessària per qualsevol incidència política com el referéndum de l’1 octubre s’aplica un 155 i aquí no passa res de nou. També pot passar que per una emergència sanitària o similar totes les competències que tenim traspassades pugin tornar a dependre del poder central, encara que aquell edifici públic fa anys que hagi repartit totes les competències entre veïns. Això ens va passar amb el Covid per intentar frenar la pandèmia a uns professionals que feia dècades que no compraven guants de latex a ningú.

Després tenim els municipis que són els que estàn més propers amb els administrat. Aquesta és la primera trinxera de tot plegat que quan queda alguna cosa fora de les competències publiques o qui toca s’ha quedat amb les butxaques buides han de buscar solucions per parar el cop. La resta ja vindrà després quan la cosa s’hagin normalitzat una mica. Aquesta és la primera línea de foc i les eleccions que atrauen més votants perquè són les que trobem més propers a la gent.

Després per sobre de tot tenim els consells comarcals que, en principi han de coordinar aquests serveis i prestacions que agrupen a més d’un municipi. Aquesta entitat és una de les pobres d’aquesta cadena de poders i tots els seus ingressos provenen d’altres administracions que entre tots han d’aguantar uns serveis mínims.

Al costat dels més pobres estan potser els més rics que són les diputacions que venen a fer el paper de tieta rica del tots els municipis de la demarcació i en especials dels municipis més pobres que a vegades no tenen ni diners per pagar serveis bàsics

Les Diputacions serviran perquè alguns d’aquestes cartes als reis sempre que siguin un xic racionals puguin arribar a bon port i on l’economia propera no arribi hi hagi la Diputació que hi aportarà el seu granet de sorra, a vegades molt quantiós. El somni de molts jerarques de petits pobles és acabar com a president o vicepresidents d’aquesta entitat supramunicipals que ajuda a tothom a tirar endavant d’una manera o altra.

A partir d’aquí tenim uns altres governs que s’activen principalment abans de les eleccions municipals i serveixen per promocionar gent que amb altres circumstàncies no tenen gaire capacitat de maniobra en la seva tasca específica destinada a fer ombra i seguir la formació guanyadora. Llavors apareixen amb aquests càrrecs a qualsevol roda de premsa i no saps ben bé d’on han sortit aquests nous càrrecs de pa sucat amb oli.

Un d’aquests és el govern alternatiu que representa el govern de l’oposició que no té cap poder i ha de vetllar entre altres coses per la gestió del govern titular. Persones que en un moment volien salvar el món, però que l’ha voluntat popular els ha deixat al saló dels pensadors perquè segueixin rumiant com ho poden fer però ja en la propera legislatura. Després tenim les Vegueries que ara s’han tret de la mà i que tot apunta que els seus representants a casa nostra tindran menys poder que un porter de cinema perquè aquí tothom crea càrrecs, però ningú cedeix poder. Tots som alumnes molt experimentats i saben que la cosa clau no es pot cedir que després no retorna.

dimarts, 10 de maig de 2022

1a Fira de la Salut, un primer pas amb un futur molt millorable


 

El Vendrell que tradicionalment hem tingut una tradició firaire important amb identitat i personalitat ens varem perdre quan teníem fires vàries i no sabíem que posar-hi dins. Llavors varem tenir edicions de fires de Santa Teresa i Turismar farcides, d'assegurances, coques de Perafita i empreses de fora. d'aquí a casa nostra doncs res de res.

Ara ens hem tret de la màniga aquesta primera edició de la Fira de la Salut que està molt bé, però hi ha coses millorables. Per exemple s'hauria de fer un dia festiu perquè la gent hi pogues anar al matí i també per la canalla que estan a escola. A la tarda fan poques coses en aquesta fira. Aquestes eines són importants, però hi hauria de ser una mica més gran amb les entitats implicades amb la salut perquè algunes amb tota això de la pandèmia no se sap ni on són.  Una fira per donar a conèixer les  possibilitats de la salut comunitària a casa nostra, però els horaris no acompanyen i també falta altres entitats públiques vinculades amb la salut que mereixen més espai. Crec que per ser un primer pas s'aguanta d'aquella manera, però mereix molt més amb més participació i uns horaris més racionals. Això sembla que es faci pels que vagin al metge i algun més. Un treball a desenvolupar en properes edicions.