dimecres, 19 de gener de 2022

El batec del Baix Penedès



 En aquests mesos més gèlids és quan s'està millor a la comarca perquè no tenim ni visitants ni segones residències Estem en la nostra essència més pura que ja toca de tant en tant. Són dies per escoltar el seu batec, per escoltar de prop el seu cor i que vol ser de gran. Ara es respira pau i tranquil·litat allà on vagis. Això la veritat és que dóna gust. Amb aquests dies de fred, però solet encara es pot veure tot molt millor. 

dilluns, 17 de gener de 2022

El sushi està de moda



 Jo poc m'imaginava  fa 2 anys que aniria a menjar a un Japonès o a un xino camuflat. Realment arreu està triomfant aquest menjar on el sushi i l'arròs son els grans protagonistes. Cada dia n'hi ha més al Vendrell i alguns són de molta qualitat i molt adaptat a les circumstàncies. És un menjar sa i quan superès la barrera de la vista, llavors el tastes i t'agrada. No sé perquè però està molt bo, jo que era dels tradicionals com el caldo i els peus de porc, se'm fa una cosa rara, però la veritat que m'agrada molt tot aquest món. Si seguim endavant adaptant-nos a les noves tendències. 

diumenge, 16 de gener de 2022

Fot un fred que pela



 Entrem a la setmana dels barbuts. Cada cop fa més fred al llarg de l'any a casa nostra, però si en alguna setmana de l'any en fa és en aquesta que comença amb Sant Antoni Abat que és demà. Aquest matí a les 9 i escaig estàvem a -1 grau al Vendrel segons el google. És una cosa totalment normal, però que amb els temps que estem pot arribar a ser una mica curiós. Vigileu amb la covid. 

divendres, 14 de gener de 2022

175 dies i el Omicròn està on fire


 

Portem 175 dies de pandèmia i aquesta variant de l'Omícron està a tope.  En els darrers dies a Albinyana s'han diagnosticat 33 casos i els darrers 14 dies 67 casos. L'índex de risc és de  2672,78 i la taxa de reproducció de la pandèmia per sort està a 0,99. Unes dades molt altes que ens porten a tenir les màximes precaucions per ser contagiats. Aneu en compte que qui més qui menys té algu proper amb el covid. Quedeu avisats. 

Avui fa un any que va començar el meu pols a la vida




 

Avui fa tot just un any que vaig començar el meu frec a frec amb la mort. A les sis del matí  d'un 14 de gener em va venir a buscar una ambulància que em va portar a l'Hospital del Vendrell, el mateix dia doncs cap a la Uci del Joan XXIII de Tarragona, després a planta per tornar al Vendrell per acabar a Santa Teclar on em va donar l'alta sanitària definitiva tot i que encara estava controlat pel Joan XXIII. Una història que encara no ha acabat del tot perquè encara em falta una mica per estar bé del tot, però d'on vaig aconseguir l'alta un 30 d'abril. Una història que mai oblidaré i mai podré deixar de donar a les gràcies a tothom qui em va donar suport, des de la meva famílía, amics, sanitaris i un munt de gent que em va permetre tirar endavant. Va ser una aventura molt dura on moltes vegades em preguntava que he fet jo per estar aquí, però tornem a la normalitat per tirar endavant un altre cop. La veritat que vaig estar tractat molt bé per tothom i hi ha algunes persones que em va atendre que no oblidaré mai encara que sempre anaven amb els epis i em prou feines es veia el front. Seguim endavant amb aquest brindis a la vida i a seguir endavant. Gràcies a tothom, un altre cop. 

dijous, 13 de gener de 2022

 


 

La presumpta igualtat

Molts polítics en estan venent un dels valors universals  com si fos un paquet de mocadors a la sortida del metro. La igualtat és una de les grans utopies on sembla que tots hi hem de tendir, però al final alguns han de fer un gran tomb per una rotonda immensa per poder sembla que hi arriben.

Com podem veure aquesta és una de les grans mentides de la humanitat. Mai tindran els mateixos serveis qui viu en una urbanització a dos quilometres del centre de la ciutat què qui té la sort de tenir la casa a tocar amb la del consistori. Evidentment tampoc és el mateix residir en un gran ciutat ben comunicada que en un poble perdut entre carreteres enrevessades.

En els darrers anys s’ha posat en solfa la separació per sexes en l’educació. Un tema que trobo que s’ha de debatre per decidir quin és el camí més adient que s’ha de seguir, però hi ha altres mètodes  que trobo molt censurables. Per exemple aquests centres que separen els diferents grups segons el nivell dels seus alumnes, formant una mena de grups elitistes al costat d’altres que recullen el millor de cada casa. Els alumnes dels primers tenen tots els punts per arribar a bon port, en canvi als segons tenen un context un xic complicat a sobre que els pot costar molt superar el marc i  poder entrar en el grup dels millors.

Hi ha gent que necessita dels serveis socials per poder sobreviure en aquesta vida. A vegades et trobes amb famílies realment pobres que són totalment sinceres en les seves peticions d’un cop de mà per seguir endavant. En altres casos, veus persones amb mòbils o altres elements personals que són més cars que no pas un salari mínim interprofessional. Hi ha coses que legalment no es poden entendre, però en aquest món hi ha mercat negre i altres ingressos que poden aconseguir-se en ocupacions paral·leles o ja fora la legalitat vigent. Per altra banda, hi ha persones que són tan pobres que només tenen diners

La igualtat no existeix ni ho farà mai perquè el nostre món ja de per si és desigual per definició inherent. La nostra tasca és que cadascú arribi a aquesta presumpta igualtat des de la seva desigualtat. Hi ha mesures que jo trobo totalment fora de context com aquesta paritat en les llistes electorals. Les persones que han d’estar-hi ho han de ser per ser dignes representants de la voluntat política i no pas perquè sigui home o dona. Trobo molt encertat que hi hagi llistes formades integrament per homes com per dones, encara que la gràcia és que sigui barrejat, però no per llei, sinó per naturalesa o per pròpia definició del col·lectiu corresponent.

Quan vas pel carrer i et trobes un grup de persones que porten la mateixa vestimenta i pentinat i no és que portin uniforme ni formin part de cap coreografia, la veritat és que em preocupa una mica, perquè la gràcia és que tots trobem el nostre perfil amb el pas dels anys i tret d’unes normes bàsiques ens podem anar perfilant amb el temps per acabar mostrant a través de la nostra imatge la nostra manera de ser que no ha de ser ni millor ni pitjor, sinó diferent.

La igualtat real no existeix tret d’uns punts molt concrets a la vida en un marc molt clar i amb uns subjectes definits. Si algun dia l’aconseguíssim segurament ens trobaríem davant d’una gran desigualtat que consisteix en forçar les coses més del normal quan vols aconseguir resultats forçats en els teus objectius. 

dimecres, 12 de gener de 2022

Spiderman, no hay home, peculiar

 Una peli peculiar d'aquesta saga que et treu una mica de les caselles que tenies fins ara. Dura més de dues hores però passa ràpid. És bonic veure-la en cinema perquè té molts efectes especials. Hi ha un poti poti de tota la nissaga de l'home aranya.

dilluns, 10 de gener de 2022

Cambrers sobre rodes a Lleida


 

Cada dia hi ha més restaurants que han incorporat robots com a cambrers. El que jo he vist a Lleida funcina més com atractiu que no pas per la seva feina. Només n'he vist un que servia a un parell de taules, la resta del restaurant estava servit per cambrers de carn i ossos. La veritat és que fa gràcia, potser alguna dia aquesta espècia s'anirà estenen a més llocs, però de moment funciona com una cosa curiosa més que practica. Està al restaurant Kyoka de la plaça Sant Joan de Lleida. És un restaurant japonès i no reservern taules. 

Photocall



 En moltes trobades públiques i ha d'haver un photocall per poder fer la foto ofricial de la cita. Hi ha alguns municipis que ja ho han establert en la seva geografia urbana. Aquest és el cas de Lleida que des de fa unes setmanes l'ha instal·lat davant mateix de l'estació de tren i en un dels llocs on passen més nous visitants a la capital de Ponent. Les lletres les han fet uns alumnes d'un institut de la ciutat i tot queda a casa. Són molts els qui ja hem passat per aquest punt de trobada i esperem que en siguin molt més que facin el seu numeret amb la foto i així es pengi a les xarxes.

dijous, 6 de gener de 2022

Obre les portes al futur

 



El futur ens està esperant aquí a la cantonada. El temps amb el seu lent tic tac  va  marxant amb fermesa cap a un futur que segurament serà ben diferent al que tenim ara mateix a les nostres mans. El nostre món futur serà globalitzat. En el nostre bloc d’habitatges s’hi podran escoltar fins a cinc llengües diferents. Tenir un cotxe ja començarà a ser una mena de luxe i s’aniran estenen els lloguers de vehicles per hores i per dies i per la resta, doncs transport públic.

La nostra vida la tindrem a les mans amb dispositius mòbils o similars que ens permetran des d’obrir les portes de casa, fer una transferència al banc o fer una visita virtual per qualsevol museu del món sense sortir de casa. En els diferents municipis hi haurà alguns grans establiments perquè els petits sembla que de mica en mica aniran tancant portes a no sé que es formin part d’una franquícia que sembla que ha de ser el negoci del futur. Ens portaran els queviures a casa amb una simple aplicació de mòbil. Les nostres carreteres i autopistes encara s’ompliran més de camions i furgonetes que es dedicaran a fer realitat la nostra comoditat que tot ens ho portin a casa. Tindrem un servei de menjar ràpid que per una quota al més ens portaran el menjar a casa l’hora indicada. La gent només cuinarà el mínim. El microones serà el gran rei de la cuina.

Ja no compartirem televisió asseguts al sofà de casa. En les nostres ulleres podrem veure el que vulguem dels canals als que estem abonats. Evidentment aquesta televisió que tenim ja no existirà. Simplement tindrem milers de postcast i podrem escoltar el que vulguem quan i on vulguem. Això de les notícies de les nou del vespre té els dies comptats.

A les escoles ja aprovarà tothom directament. Només s’exigirà que l’alumne faci un seguit d’anys a l’ensenyament obligatori. Evidentment el nivell educatiu de la nostra societat seguirà baixant en picat. Hi haurà uns pocs que seran les ments preclares i al darrera seu un munt de persones preparades per seguir el ritme que marqui la societat sense cap tipus de qüestió o dubte sobre les seves decisions.

Tindrem el nostre Dni amb els nostres trets principals en un pin que tindrem en algun punt del nostre cos i allí es trobarà un seguit de dades inherents a la nostra persona. Llavors depèn de cada lloc hi haurà lectors de diferents nivells per accedir a la nostra informació des del nostre simple nom fins quin nivell de recollida selectiva es practica a cada llar.

Llavors moltes empreses ja practicaran el teletreball que estarà estès a moltes empreses. Et podràs trobar que una empresa de Vic tingui la majoria dels seus treballadors a les seves llars de Corea fent programes informàtics per millorar l’eficiència de  l’enllumenat dels carrers.

Els treballadors tindran una normativa que els garantiran només els serveis mínims. A partir d’aquí l’empresari serà qui decidirà les seves petites avantatges. Es difuminarà la diferència entre dies laborables i festius. Llavors cada empresa ho disposarà segons els seus interessos. S’acabarà l’estat del benestar. Tindrem un sistema molt bàsic i a partir d’aquí cadascú haurà de satisfer la seva assegurança de vida, seguretat, etc. En el futur serem números, freds, aïllats on tot es valorarà pel nombre de “likes” o visites. Es farà una nova lectura de la realitat i dels seus principis. Serem pobres i dependrem de les entitats financeres per anar tirant endavant. El nostres benestar caurà dels núvols al lloc on li correspon. Seguirem perdent personalitat i guanyant numerologia.

Una forta abraçada Ramona i gràcies per tot


 

Avui fa un any que ens vas deixar, després d'un curt silenci, varem saber la trista noticia de la teva desaparició. Tot va anar molt ràpid i molts desconeixiem aquest procés que et va portar molt lluny. Des del maig del 2018 que ens varem coneixer en un concert a Vilanova i la Geltrú fins el darrer concert al setembre a Vilafranca del Penedès sempre varem tenir la sort de parlar amb tu abans o després de cada concert. Algun cop varem fer una escapada a Tona per veure un concert molt especial en el poble del nostre gran heroi, Arnau Tordera. La teva va ser una gran pèrdua, però sempre has estat una gran persona i t'havies convertit en la principal seguidora dels Obeses i de totes les activitats paral·leles i públiques dels seus membres. Vas deixar un gran buit que mai podrem esborrar. Sempre que escolto el nou disc penso en tu perquè devia ser el darrer lloc on els vas veure en directe. Naltres ja no hi vare anar. Gràcies per tot Ramona i una forta abraçada allà on estiguis. Sempre sonaràs quan soni Obeses. Perquè tu estas en nosaltres en forma d'angelet.