dijous, 8 de desembre de 2022

Les misèries de la política

 



 

Hi ha moltes empreses publiques que donen ajudes als seus treballadors per estudis, ulleres, plantilles, lents entre altres. La gent que ho veu des de fora pot pensar que quina colla de privilegiats que hi ha allí dins. La veritat és molt lluny d’aquesta peculiaritat. El que sempre han fet els polítics es gastar quan menys millor en personal de la casa.

Si molts ajuntaments tinguessin el règim retributiu de Cambrils i Sitges no estaríem parlant d’aquestes misèries que en el seu moment es varen posar per a veure si el capítol de personal tenia una partida més petita. Al llarg dels anys l’únic que fan es discutir sindicats i polítics sobre unes xifres simbòliques que per uns no representen res i per altres menys, en comptes de dotar a tothom d’un salari digne pels temps actuals.

Ara estem en uns mesos tranquils perquè en un parell d’anys només podran ser interins un 8% dels treballadors de l’administració. La resta hauran de ser de carrera i per això hauran de passar unes proves per aconseguir aquesta fita. Encara que en els casos dels més veterans només cal presentar els mèrits i se suposa que ningú altre voldrà ocupar la seva plaça sembla que la cosa estigui més segura, però en aquest món res no és segur fins que tens el blat al sac i ben lligat. Quan tots aquesta nova massa de personal sigui funcionaris i puguin dir de les seves es preveu que hi ha hi haurà caliu com a la sanitat pública o a ensenyament que són els caps de llança d’aquesta protesta general contra l’estat.

Estem vivint una inflació brutal. No cal seguir les dades oficials, tu vas a comprar a una gran superfície encara que no sigui de les més cares i el que abans compraves amb 50 euros, ara no ho pots fer amb 100 euros. Per altra banda, els interessos de les hipoteques que havien estat sota zero comencen a pujar perillosament i aniran afectant a tothom a mesura que es vagin revisant les clàusules.

L’electricitat i el gas s’ha convertit en un luxe per moltes famílies que algunes han  hagut de recuperar la catalítica que et permet controlar el que gastes amb la bombona de butà.

 Si s’ha d’abonar preus abusius per algun informe doncs no passa res encara que sigui quasi la còpia del que la mateixa empresa ha venut al poble del costat. Però com aquí hi ha moltes empreses que estan acostumades a vendre productes a les administracions que no funcionen com alguns programaris que estan just embastats i els professionals de la casa han de suar a veure si va tot allò. Al final tornen a parar la mà per consultes quan l’únic que fan es actualitzar un programa a mitges que algun polític il·luminat ha comprat acceptant sense consultar a la majoria dels qui realment ho faran servir.

No passa res, qui dies passa anys empenys.

Després aquests que s’encarreguen de pujar i baixar les finestres de les administracions veuen que les promocions es fan per simpatia del cap amb els manaires de torn o simplement de l’orgull personal per demostrar a la resta de petits reis de taifes del poder local que no són ningú perquè ell fa el que vol mentrestant els altres no es cansen de fer informes que només acaben en alguna destructora.

Ja n’hi ha prou de relacions de llocs de treball adaptades a uns pocs i quan una majoria fa anys que espera amb una caixa de ciris a la mà, altres amb un llumí han pujat més que la resta amb anys treballant a consciència i creient que era possible.

Personatges que fan i desfan a consciència amb un clar interès personal i no hi ha ningú que els hi pari els peus, encara els hi posen una catifa més ampla perquè pugui arribar més lluny amb les fites personals de fer créixer un negoci a mida que s’han muntat a l’ombra de l’administració i aprofitant molts dels seus recursos.

Moltes històries de persones que tenen encomanades missions conjuntes i gairebé ni es parlen per poder dissenyar una tàctica conjunta i cada pal tira de la seva corda a veure qui té més força. Al final només queda el postureig d’uns pocs sobre un vaixell tocat i enfonsat.

dimecres, 7 de desembre de 2022

Tradicions del Vendrell que no es poden perdre

 


Al Vendrell hi ha tradicions que no es poden perdre. Una és el calendari dels Pastorets que reben puntualment abans del Nadal els socis de l'entitat presidida pel molt Honorable Josep Maria Bargalló i que et pots trobar en molts llocs del Vendrell perquè fa uns anys se soci dels Pastorets estava de moda, ara les coses han canviat, però jo sóc un nostàlgic del Bargalló i la seva gran creació amb uns pocs més que han superat de tot. Una altra dels clàssics és el calendari de l'any que cada any fa algú del Vendrell del Vendrell. Fa dos anys la Peris, una vendrellenca normal que feia fotos molt xules de les seves anades i vingudes pel Vendrell. Ella ho feia a posta i van sortir molts fans. Despres va venir el Merencio que va fer el segon calendari i enguany els Són Rumores que es donen una visió del Vendrell. Aquest és el grup més autèntic del Vendrell i comarca i que a lo tonto enguany han fet molts concerts i tots molt bé i animats perquè s'ho valen, s'ho pelen bé i para que buscar més grups d'aquests trompetilles de merda que totes les canóns son igual. Doncs res ja queden pocs exemplars del calendari.

diumenge, 4 de desembre de 2022

Ja tenim les llums de nadal aqui










El Vendrel ja té el seu enllumenat de Nadal que ves va encendre el passat divendres a la tarda. Hi havia molta gent que va assitir a la plaça Vella a veure l'encesa i la xocolatada. Més llums que altres cops.

Els inestables tornen a omplir la Lira fins la bandera



 Els inestables del`Vendrell varen omplir el dissabte dia 3 de desembre la Lira. La sala va quedar per un minuts plena de gom a gom amb el seu espectacle Rumors. Una comèdia d'embòlics que dura més dues hores que narra la celebració de 20 anys d'un matrimoni de en un pis de nova york. allí tenen llocs dos tres i passen moles coses que fa la una comèdia agil i trepidant. Jo crec que s'ha de retallar una mica de l'obra que resulta massa llarga i arriba un punt que la gent ja desconnecta. La lira té unes cadires que no es pot estar més d'una hora i mitja perquè sinó resulten molt incòmodes. 

El protagonista principal és el nostr Enric Batlle que és el puntal que tot vagi rodant sobre ell i la resta de personatges giren molt sobre aquest personatge. Una obra divertida, però massa llarga i massa embolicada. Més tisores per una obra que no té ni solta ni volta. La Lira plena de gom i la gent s'ho va passar teta.

divendres, 2 de desembre de 2022

Experiències interessants

 



Fa unes poques setmanes vaig anar a veure Blaumut a l’Auditori de Vilafranca del Penedès. Ves per on que després de la mitja part del concert va venir la part més interessant quan un grup de joves amb instruments de corda d’una escola de música local varen pujar a l’escenari per tocar conjuntament un parell de peces amb el grup protagonista del concert. Crec que molts dels alumnes allí presents mai oblidaran aquests 10 minuts de glòria davant la mirada de tothom compartim unes partitures que fa uns mesos que estudiaven atentament.

Avui en dia està tot inventat, però només falta que algú tingui una petita gran idea  i totes les parts hi accedeixin a tirar endavant la proposta.

Hi ha moltes escoles de música a casa nostra, però són pocs els qui després tiren endavant d’una manera professional perquè quan acaben els estudis es queden allí i massa cops guanya l’altra opció i la música queda abandonada per a moments casolans o amb amics.

Aquí al Vendrell aquest any hem fet una gran campanya per donar a conèixer grups novells en concerts organitzats per l’Ajuntament en llocs diferents. És un primer pas, però massa poques vegades ja no es dóna tot això i els futurs músics es queden aquí frustrats en aquest tema. Aquest és una de les assignatures que tenen pendent moltes entitats públiques de casa nostra que es gasten moltes euros en gent de fora  i els d’aquí res de res. No cal organitzar grans concerts per la gent dels pobles veïns

 

dijous, 1 de desembre de 2022

Hospital saturat del Vendrell


 

El Vendrell tenim un hospital saturat que et pot fer estar 48 hores a boxes sense alta ni anar a planta amb malalts per les diverses plantes. Aquest hospital ja es va fer petit amb un parqing insuficient que no ha crescut. Cada dia hi ha hi ha més ciutats dormitori perquè la veritat és que la industria res de res. Sort del petit comerç que va aguantant el tiron perquè les grans superficies porten els seus beneficis ves a saber a on. No tenim futur i estem  com la tele sense programes claus perquè la tele només interessa si surten els polítics però per la resta. Si ara viuen sense el perquè poden viure amb serveis mínims, ja es buscaran alguna empresa que els filmarà les 24 hores i els posarà davant la càmera de les xarxes socials. Aquesta és la nova realitat. La clau del govern guanyar a qualsevol preu, ara falta saber si els rebotats reflectiran el vot donant el sufragi a altres partits o cauran hipnotitzats per l'optimisme. 

Un Vendrell esmaperdut sense el seu programa televisiu referent

 



 

Molts vendrellencs fa dies i setmanes que deambulen tristos i afligits pels seus carrers i places. Això els valents que surten de casa, la resta no gosa ni a sortir al carrer per no donar a conèixer el seu afligiment. El programa més transgressor de la televisió local fa dies que no s’emet. El Per què? Va tenir la seva darrera emissió el 28 de setembre del 2022. Dos mesos d’aquesta data que no han passat fàcilment per la majoria de ciutadans  que necessiten saber i conèixer de primera la mà les grans fites que fan els nostres manaires explicats per ells mateixos en aquests 20 minuts i poc de glòria que ofereix als regidors amb cartera perquè la gent conegui com serà el futur d’aquest Vendrell.

Ningú sap que ha passat, però tothom intueix algun motiu obscur que ha portat a retirar aquest referent de la graella televisiva local. No ha estat suficient els reportatges que s’han passat sobre el Vendrell recent. La ferida segueix aquí i no hi ha res que ho pugui subsanar.

Si el Per què? torna a ser un cop més el que mereix més Ondes i Gaudis també tenim la regidora més destacada d’aquesta legislatura. Alguns regidors passaran sense pena ni glória per aquest consistori, però si hi ha una persona que ha destacat sobre la resta ha estat la Barbara Perís que amb declaracions contundents i mesures polèmiques com tancar l’aigua de les dutxes serà recordada durant uns quants anys i possiblement ha estat en la persona que ha dedicat més hores al consistori perquè te la podries trobar qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora en aquests 7 quilòmetres de paradís que ella s’ha encarregat de gestionar no sense decisions polèmiques. Persona espontània que ha pujat en fama com el preu del gas i de la llum. És possible que aparegui en alguna altra llista electoral sinó els seus antics companys majoritaris de coalició segur que li fan un forat en els primers llocs de la llista per no deixar perdre una de les icones de la legislació.

El concert de la legislatura va ha estat el de Camela que es va fer ves a saber per quin motiu però que va resultar el que tenia que ser. Hi ha coses que no es poden controlar. Un concert que va demostrar com ja he dit altres cops per aquestes pàgines que el Vendrell és territori Camela o el Barrio per si un altre any es vol seguir la mateixa línia.

Moltes persones van descobrir on estava el Vendrell aquell dia i altres varem passar dues hores escoltant un dels clàssics d’ara i sempre perquè hi ha coses que mai moren.

L’epicentre de les actuacions del consistori ha estat aquesta legislatura el Pont de França que ha passat de ser un punt on vianants i vehicles el compartien. A partir d’ara els vehicles s’hauran de conformar amb el pont Sant Jordi i aquest passarà a ser només per vianants per unir les dues parts principals del Vendrell. En aquesta zona s’han arreglat un dels punts més concorreguts del Vendrell com és el carrer de les Quatre Fonts que també s’ha dedicat principalment als vianants amb una nova font ubicada en un dels seus laterals.

Ha començat una curiosa campanya municipal per acabar amb alguns dels grafits dels darrers anys. Les primeres víctimes han estat el pont de sota la via del Pèlag i el segon una al·legoria a la Covid que estava ubicat en el pont del mercat municipal i que també ha estat tret de les parets del municipi per ves a saber. Aquest feia referència al Covid i era prou important per mantenir uns anys més.

Són petits detalls d’aquest Vendrell que ha viscut la covid com la resta de l’univers i que moltes petites coses han anat canviant encara que sembla que tornem a estar en aquesta normalitat enrarida.

 

 

dijous, 24 de novembre de 2022

Llegir entre línies les subvencions optimistes

 



Per entendre moltes coses d’un ajuntament no s’ha d’escoltar mai als seus polítics potser si als de l’oposició però també has de buscar llistats dels principals proveïdors i també on van les principals subvencions que atorga el consistori. Aquesta és una manera de conèixer el seu funcionament i on van destinades les principals ajudes econòmiques del municipi i quines entitats són les que tenen més recursos municipals. Avui donarem un simple cop d’ull a les subvencions de l’any 2021. El darrer complet. Encara estàvem en pandèmia i anàvem a mig mig. Va ser un any que varem viure moments de tot una mica.

Primer de tot trobem que a les associacions de municipis de Catalunya ja paguem al voltant d’un milió de pessetes de les d’abans. Perquè ningú es molesti doncs donem unes 6000 euros a la que es de color socialista i una quantitat semblant a la que està més propera al nacionalisme català que fa uns mesos que està al garatge buscant la seva identitat.

Una altra de les entitats beneficiats són els grups municipals que a part de cobrar la seva assistència o la seva nòmina en el cas del govern, l’ajuntament que segons per qui és com una germana de caritat encara el hi dóna a tots plegats 19.367,22 euros en un any. Una quantitat que no està gens malament per repartir-se entre els 21 regidors i un càrrec de confiança que tenim al consistori.

Si sortim d’aquest ajuntament i veiem quan va aportar la Casa Gran a les empreses locals pel tema del Covid arribarem només a 61,200 euros. Una quantitat ridícula quan una entitat com és la Lira rep per si sola 23.028,71 euros, tenint en compte més de la meitat de l’edifici és del consistori. A banda aquesta entitat rep  per promoció cultural 3.250 euros

Una altra dada curiosa com és que Creu Roja rep una subvenció de 38.996,25 euros  i per altra banda Caritas segons aquest document només rep 10.000 euros. Dues entitats que es complementen i que treballen amb serveis socials.

Pel que fa als animals de foc és el Cabrot d amb 3.225 euros i la resta van al darrera com el  Bou amb només 25 euros menys d’ajuda municipal.

Això no es res amb les grans obres socials de l’Ajuntament del Vendrell com el Vendrell Comunicació que va rebre 468.302, 25 euros, uns diners que ens garanteixen la continuïtat del Per què? Una mica pel darrera seguint amb el pa i circus tenim el Prosceni que s’encarrega de fer més fàcil que el Festiuet arribi a casa nostra i gestiona tots els teatres i auditoris municipis. La cosa no puja tant i es queda en 515.393,84 euros.

Encara que volem ser sempre iguals a la Fundació Pau Casals hi deixem anar 30.000,00 i a Apel·les Fenosa que busca nou director només 20.000,00.

Aquí molt de vegueria i a l’Institut d’Estudis Penedesencs, només 45 euros, una mica ridícul aquesta quantitat en nom de la integració penedesenca. La joia de la corona segueix sent l’Hospital asil on hi destinem 780.137,66 euros. Una xifra que està per sobre de la resta de subvencions de l’Ajuntament del Vendrell.  

 

dimarts, 22 de novembre de 2022

Ja tornem a tenir alta de covid

 




Després d'uns 23 mesos i mig de tenir el covid fort i tot el que vaig passar, ara ha vingut la cosa més suau i el vaig agafar, no sé a on però es normal que l puguis agafar a qualsevol lloc. He estat uns cinc dies amb tos, una mica de febre i cansament general i igual que vaig demanar la baixa per internet, doncs al cap de cinc dies tinc l'alta en les mateixes condicions que la baixa. Només he parlat amb una administrativa del Cap que li anava comentant el que tenia al doctor i ella anava dient. Aquests dies hi havia molt gent pel que he vist pel cap. Doncs no res. Aquesta ha estat molt suau i seguim endavant esperant no tornar a caure en aquesta mena de grip

divendres, 18 de novembre de 2022

886 i tornem a caure al Covid







 Despres de 886 dies del principi de la pandèmia  i un covid molt fort que em va tenir a l'hospital fins el 30 d' abril del 2021, Ara ens ha visitat un covid que no te res a veure amb l'anterior. Sort que el Paracetamol ho cura tot i en en un plis plas com a nou. Aixafament, poca febre i maslestar general. Porto dues vacunes i un covid contundent.

dijous, 17 de novembre de 2022

La familia Rocamora

  



La família Rocamora fa molts anys que viu de la política. Ella sempre s’ha sabut situar en el lloc més privilegiat de la balança electoral. Allò d’on es veia una mica més alt que a la resta. Des de quan els “rojos” es van dedicar a cremar esglésies van tenir molt clar que això de la política és com un iceberg, tu has d’intentar que es vegi una part de tu, però la resta ha d’estar amagada sota per estar a l’aguait del que passarà en el futur. Aquests revolucionaris quan van veure que la cosa pintava malament, van fugir del municipi i es van establir no gaire lluny per poder començar de nou, però això sí amb  un altre bàndol més proper al que abans odiaven. Quan van guanyar els seus nous pares adoptius no van parar d’assistir a tots els actes que es portaven a terme al voltant dels manaires. Ben aviat van anar pujar de categoria i tots tenien el pa assegurat en algun dels nous càrrecs del nou règim que els permetia, d’estranquis, fer una mica d’estraperlo per anar augmentant el seu capital.

Quan van veure que el proper puntal seria la monarquia, doncs tots es varen passar als Joancarlisme que era una mena de veure que passarà en el futur. A l’ombra d’aquest moviment va sortir els centristes del Suàrez que van començar a fer realitat això de la democràcia al servei d’uns quants. Al cap de pocs anys van descobrir que aquesta nova tendència tenia els dies comptats i es varen passar al PSOE que era el que es portava en aquells moments i encara que en un principi podria fer por a més d’un perquè semblava que aportaria un canvi de veritat a la nostra societat. Al final doncs, res tot va quedar igual. Es van quedar en aquest partit que era el més segur i el més adaptable dels que hi havia a casa nostra.

L’independentisme català pujava amb força i tenien por que realment acabes amb les seves quotes de poder que fins llavors havien gaudit i es varen llençar ràpidament als moviments independentistes. En el passadís de casa seva hi havia totes les samarretes dels darrers 12 anys de la Diada amb totes les fotografies dels presos polítics en llocs destacats d’aquest santuari casolà.

Després del 155 van veure que un cop més s’havien posicionar i van escollir ERC que era un lloc on estaven segurs i el partit que més futur tenia d’aquell moment a Catalunya.

Els fills es varen fer de la Cup per donar un cop de mà per seguir tirant endavant el país.

Fins aquí la gens peculiar història de la família Rocamora que d’una manera o altra es podria aplica a l’evolució de moltes famílies a casa nostra amb més o menys matisos, però  al final moltes han seguit aquesta evolució d’una manera més o menys clara. En aquest món també trobarem republicans que estan allí i brinden amb cava cada 14 d’abril. Potser si miréssim enrere encara trobaríem algun carlí que segueix les petjades dels seus avantpassats però que avui en dia és totalment anacrònic encara que segur que  aquest espècimen vota abans a les dretes que a les esquerres.

Aquesta és l’evolució que tenim aquí molts són els qui es mouen segons girà el poder que és el la part més atractiva d’aquests moviments i que en molts casos en el fons és el  que ho regeix tot, encara que sempre hi ha els irreductibles que viuen en el seu món esperant il·lusòriament que algun tornem a èpoques passades. Aquesta és la nostra història i molts dels que cremaven esglésies després es van dedicar a perseguir excompanys del mateix bando, és trist, però els humans som així de coherents.

 

Les misèries humanes dels optimistes o censura simplement

 



L’any 2007 un grup de 6 amics varem encetar un programa a  ràdio el Vendrell sota el nom de Pas de vianants. En aquest grup hi havia gent de diferents colors polítics que teníem en comú  un blog personal on hi posàvem les nostres cabòries i desitjos. En aquelles èpoques encara no hi havia ni facebook, ni instagram ni res semblant als nivells actuals. Els primers passos en aquest món de les xarxes eren els blogs, que eren webs senzilles que et permetien interconnectar amb els lectors. Vàrem començar els primers programes a la ràdio en una campanya a les eleccions autonòmiques on vàrem entrevistar als principals líders de les formacions que concorrien per la demarcació de Tarragona. Varen passar les eleccions i de mica en mica el programa va perdre personal fins que al final vaig quedar jo sol dels membres fundadors.

No passa res. Vaig tenir la sort de buscar altra gent i anar compartint la presentació amb altres persones de la societat vendrellenca que durant molts o pocs programes m’acompanyaven davant dels micròfons. Gent de tots colors, alguns dels quals en un moment de la seva vida han estat i són regidors.

Generalment tothom ha tingut la seva porta oberta i la seva oportunitat independentment de la seva ideologia. Com més variat és un programa més ampli es el ventall per triar   i la gent es pot fer una idea d’allò que pot resultar millor per la localitat.

A banda de polítics també he entrevistat entitats, comerciants, artistes, viatgers, lletraferits i tothom que ha volgut venir perquè tothom té una entrevista com a mínim. Sempre he intentat buscar gent nova que no haguessin passat mai pels estudis de la televisió o ràdio local o el seu art encara no havia arribat al gran públic.

Evidentment a part del Vendrell també he buscat gent d’altres localitats del Baix Penedès per donar a conèixer la seva obra o tasca. De tant en tant he preparat algun debat sobre temes diversos com ensenyament, situació de la comarca enfront la capital, etc.

També dins el que els terminis ho permetien havíem fet debats electorals amb un grup de gent fix que anava variant a vegades segons la disponibilitat de la gent per aquella cita esperada.

Va arribar el covid al març del 2020 i com és obvi vaig tancar el programa com ho va fer el món en aquestes dates. Tot seguit vaig ser víctima d’aquest greu malaltia que em va portar durant 4 mesos a lluitar entre la vida i la mort en diferents hospital de la zona als que sempre agrairé el meu reset vital.

Ara després d’aquest estiu tan càlid tenia ganes de tornar als micròfons  a continuar amb el Pas de Vianants en una nova temporada perquè la veritat que aquí és una de les millors universitats que et pots trobar a la vida.  Portava 13 temporades en antena i més de 300 persones entrevistades durant aquesta història radiofònica als estudis de Ràdio el Vendrell.

Per tornar a engegar motors vaig parlar amb el tècnic dos cops amb un mes de separació i la resposta és que per torna a engegar es necessita el consentiment d’un òrgan de consultoria o similar que és el que ha d’aprovar el nou programa a la graella habitual.  Això mira li pots donar un cop d’ull i creure una mica, però quan veus que tot just acaba de començar un programa totalment nou de ràdio i un de televisió i la teva petició hagi d’esperar aquest òrgan que ves a saber quan es farà i qui el constituirà encara que el resultat majoritari final de les seves decisions  tothom sap que ha de ser l’optimista perquè sinó es perd la gràcia de la democràcia i participació al Vendrell. Ves a saber quan es farà perquè portem 4 anys sense director a la tele i a la ràdio local. ni res semblant quan molts ja sabíem qui havia de venir, però com no hi havia reglament doncs s’ha hagut d’esperar una legislatura per podar tot en ordre i no a cop de decret com tant els agrada manar. Estic parlant d’un programa setmanal a ràdio el Vendrell que estan censurant en un equip de govern que fan anar els valors per tot arreu i no deixen que Pas de Vianants torni a la ràdio. Jo que mai he militat en cap partit i sempre he votat qui m’ha donat la gana evitant caure en manipulacions i efecte borrego.

 

dimecres, 16 de novembre de 2022

Important mostra de grafits al Centre civic l'Estació

 Els graftits són els nous protagonistes de la l’exposició del Centre cívic l’Estació del

Vendrell

El Centre cívic l’Estació del Vendrell acollirà a partir d’avui dia 16 de novembre i fins

el 29 de desembre una àmplia exposició de fotografies de grafits i que acull més de 60

obres. Aquesta mostra ha estat coordinada per Maria Josep Claret i Ivana Baño d’ARGA

(Associació de Recerca Grafològica Aplicada). En aquesta exposició el Vendrell està

àmpliament representat perquè és un dels llocs on en els darrers anys potenciat més

aquest art urbà que presenta un reguitzell de característiques com l’anonimat de la

majoria de les seves obres o almenys el pseudònim del seu autor. Aquesta és la segona

ciutat que visita, la primera va ser Castellar del Vallès i a partir d’aquí hi ha molt bones

prespectives que la mostra visiti unes quantes ciutats espanyoles. Esteu tots convidats a

la inauguració que tindrà lloc el dia 16 a dos quarts

24 anys al servei de l'Ajuntament


 

Ahir dia 15 de novembre va fer exactamanet 24 anys que vaig entrar al servei de l'Ajuntament del Vendrell. En aquella àpoca va ser l'entrada de CiU al consistori de la mà del PP i hi ja s'havia quedat fora els alcaldes barbuts i ara tocaca un amb bigoti. En aquests anys hem doblat la població. De no saber ni que era el mòbil a dependre d'ell i moltes altres coses. Tot més o menys s'ha anat trempejant amb o menys ensurt. El més important de tot és la gent que cada dia fa la seva feina en el seu lloc de treball. Politics van i venen i d'aqui quatre dies ja ningu es recorda d'ells. He vist l'evolució del Vendrell d'un lloc privilegiat. En aquest habitable cutre abans s'hi guardaven arxius, bops, i dogcs, ara només reses d'un passat.

divendres, 11 de novembre de 2022

Safreig polític del Vendrell

 


Una mica de safreig polític per aquests dies. Primer de tot en la visita de la comitva del PP al Vendrell s'hi va veure la Barbara Peris, cosa que apuntava que podria anar a les llistes del partit, però sembla que no es així tot i que s'hi escauria molt bé Sembla que el Jero no anirà de numero 1 d'aquest sinó que ho farà un altre noi amb nom que comença amb A. Pel que fa a Pedcat i Ara Vendrell, doncs el pacte pot dir missa però el Pdcat anirà de número 1. Seguim a veure com evoluciona tot plegat. Avui els Bonus han durat mitja hora, clar amb 100.000 euros no n'hi ha ni per començar. Ditxosos els afortunats. 

dissabte, 5 de novembre de 2022

La Tv3 al servei dels poders fàctics


 

Resulta que el pobre Arnau Tordera havia d'anar fa uns dies a explicar a Planta Baixa la seva versió de l'Òpera, la Gata perduda a Tv3. Ell va demanar un taxi per si l'anaven a buscar com fan amb gent de Barcelona, però com viu a Tona res de res. S'ha d'espavilar tot solet. Doncs res, arriba una mica abans de la cita al parquing de Tv3 i resulta que no el deixen entrar tot i que feia una setmanes que havien lligat l'entrevista entre la tele i el músic. Doncs allí no el deixen entrar, demana explicacions i una hostesa del programa li diu que no sortirà avui perquè resulta que el Piqué ha anunciat que deixa el futbol. Ja veus el pobre Tordera, humillat cap a casa. Després van voler repetir entrevista i el noi de Tona va dir que no i van demanar disculpes i tot això. Les va acceptar, però porta un cabreig amb la nostra impressionant.

És molt trist que això passi a Tv3 amb una notícia que amb 5 minuts la liquides i si vols ja faràs un reportatge pel 33. Tenim una televisió catalana lamentable que ha perdut els papers i va en contra de més de 1000 persones que varen participar en aquest obra per un tema que es podia canviar i no passava res. No es tractava de cap desgràcia ni res semblant. El Piqué plega, doncs aneu tots a cagar a la via,srs. de Tv3

divendres, 4 de novembre de 2022

Renfe, estructures d’estat

 



Un dels pilars del Penedès és la Renfe i Adif i viceversa és miri com és miri perquè cada dia hi ha un munt de persones  que utilitzen aquests medis per arribar a Barcelona. El Govern Central ens ha convertit aquest servei per a usuaris fidels en gratuïts fins a acabar l’any vinent, després ja veurem.

Fa unes setmanes una averia d’un disc dur va deixar sense trens a tot Catalunya, curiosament només anaven els Ave. Només ens cal donar un cop d’ull al twitter per veure que poques vegades els trens van amb autèntica normalitat i aquest terme ja és més sinònim de retards que d’altres coses. Cada dia el tren és mes necessari en les nostres vides perquè el cotxe s’està convertint en un luxe i no és el model ni la marca perquè sempre han existit els bàsics de Seat, sinó que el problema rau en la gasolina que en pocs temps ha multiplicat els diners que t’has de deixar per omplir els dipòsits.

Aquí al Vendrell tenim el clàssic del tren cada hora a la qual ja ens hem acostumat, però el problema bé quan aquest termini queda curt entre un tren i un altre perquè alguna història ha passat a la via. Abans es destinaven més diners en manteniment, ara se suposo que molts d’aquests diners deuen anar a la pàgina web o propaganda màrqueting perquè tan despropòsit a vegades costa entendre si realment hi ha una voluntat clara d’arreglar la situació.

Estem convertint bona part del litoral en ciutats dormitori, perquè a part del turisme poca cosa tenim. Les persones que tenim a casa nostra han de tocar el dos per buscar-se la vida perquè aquí la indústria nova no apareix per enlloc, coses puntuals, però sense que el creixement d’aquestes comarques pugui assumir una oferta laboral consistent.

El Vendrell, un poble amb uns politics que fa riure


 Resulta que un dels partits que es presenta a les properes eleccions municipals com és Erc i Som Poble organitza un debat obert a tohom per parlar de la fira perquè tothom coincideix que ha tocat terra. Una 50 de persones ens reunim durant una hora i mtija i cadascú va expreessar la seva opinió sobre el que pretenia ser aquesta cita comercial. Fins aquí tot normal. La gent va treure unes conclusions i cap a casa. Cap pressió, tot molt ben fet, correcte, educat i bé. 

Per la seva banda els optimistes a la sala de plens organitzen una trobada per parlar de la Rambla i de la mobilitat. La tasca no era ni més ni menys que tiocar la moral als altres perquè era a la mateixa hora amb un tema similar. En un poble normal doncs si un partit fa un debat sobre aquestes temes, representants de tots els partits hi van i ja esta, no hi ha més. Cadascú hi diu la seva. Però els optimistes tenen por i es trampa al solitari. Alguns diuen que tornaran a guanyar, però tal com actuen el que fa es tenir por de caure del poder, temps i cada loco su tema. No anem gens bé.

dijous, 3 de novembre de 2022

Els candidats a messies no dormen de nit

 

 



 

No volem fotografies d’aquests messies que ens volen canviar el món. Aquests que amb els nostres diners es munten la seva campanya electoral com grans salvadors d’una situació crítica on ens han ficat ells mateixos. Ens volen distrets amb concerts i memes que ens facin gaudir de la vida, però quan s’apaguen els focus doncs els problemes de sempre que no han marxat mai perquè no han fet res perquè toquessin el dos. Alguna actuació urgent quan  la cosa ja s’havia tornat inviable.

Ells es pensen que ens empassem els seus programes manipulats i les seves fotografies retocades. Això ja ho tenim superat. Aquest excés d’informació arriba un punt que va directament a l’spam sense passar per l’ull humà i veure de què es tracta. Molts esforços per convertir les seves misèries en grans conquestes i les seves derrotes en victòries en el solitari.

Viuen en un món a banda on es desviuen per sortir a la foto d’un vino de honor d’alguna entitat forana que els ha convidat perquè reben una sucosa subvenció, però saben de bon tros que pocs són els que els votaran d’aquell col·lectiu però han de fer el paper com si tots fossin afiliats al seu partit. Es munten les seves enquestes i estadístiques que diuen quan els interessa o manipulen quan la cosa sembla més senzilla. Ells viuen en aquest món de serveis mínims i festa per tuti. El problema està en aquesta oposició trossejada que n difícilment es posarà d’acord per fer una llista unitària i concórrer amb unes propostes clares i concises. Cada reietó del poble aposta pel seu estendard. Al final molts d’aquests aventurers el diumenge a la nit hauran de rossegar l’amargor de la derrota  en silenci. S’hauran acabat els copets dels amics i interessats que busquen el millor lloc d’un consistori com és del càrrec de confiança que a part de bon sou si et despistes et treus una carrera per anar tirant endavant.

No ens deixem enganyar per herois que no són capaços de deixar un espai a l’oposició, senyal que se senten febles, sense arguments per poder deixar-la fora de cobertura. Herois que no saben ni on viuen deixant grans cartells amb les lletres del Vendrell, cosa que no han fet amb altres barris de la vila en nom d’aquesta igualtat entre territoris.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 2 de novembre de 2022

Repassant fotos



 A vegades en algun moment lliure et dediques a repassar fotos que amb el pas dels anys tens més prespectiva històrica. Avui vull penjar aquesta foto per recordar els meus 20 anys, doncs aquests eren els colegues d'aquells temps.Alguns fa dies que no veig, altres ens han deixat, però aqui hi ha records molt amagats.

dissabte, 29 d’octubre de 2022

Brutal a Santa Oliva amb la II Baixada de les Bruixes

 


Avui Santa Oliva estava a tope amb la II baixada de Bruixes que baixaven quasi un quilòmetre a peu des d'un bosc fins al castell on sha celebrat l'alliberament simbòlic de les bruixes assassinades per les seves creences. L'any passat hi varen participar 70 dones, enguan s'ha doblat a 140 i mira que la cosa no s'ha dit pas gaire, però la veritat que a part de la festa major no es veu gaire la  localitat tan animada. És palpava molta energia en l'acte que han fet a l'ombra del castell. Es percebia una energia que  sortia de l'acte central. Una processó molt concorreguda que no deixava indiferent als allí present. Una gran iniciativa de Veus de dona amb El suport de la Dona és actualitat i
segur que es repeteix el proper any amb més vibracions.

divendres, 28 d’octubre de 2022

Sort que l’alcalde del Vendrell és arqueòleg

  

 



Sort que l’actual alcalde del Vendrell és arqueòleg perquè aquest tret s’ha notat moltíssim en la política que ha aplicat a la vila en els darrers anys. Si hagués estat economista o similar no sé pas que hagués passat.

El tema arqueologia al Vendrell i ara parlant com ho fan els nostres politics amb seriositat i mirada al futur ha estat juntament amb unes quantes més de les més oblidades que han passat en aquesta legislatura. La veritat és que no s’ha parlat gairebé gens d’aquest tema en un municipi amb un encaixat petit museu d’arqueologia que deu estar guardat en algun lloc segur dels magatzems municipals o dins la caixa forta municipal perquè ningú ens furti les joies de la corona.

Hem fet exposicions de mil coses i els mosaics per justificar una de les grans ensopegades de les grans inversions vendrellenques com serà aquest nou espai dedicat a Santiago Padrós. A veure si aquests manaires s’atreveixen i organitzem una excursió guiada Cuelgamuros per veure una altra part de la seva gran obra, però crec que tot això no els hi fa gaire gràcia i com el tema de l’arqueologia a casa nostra ho tenen ben soterrat perquè ara no toca i està encara lluny a la llista.

Esperem que algún dia en algun racó d’algun gran museu o espai polivalent i transversal com es  fa ara hi hagi les arrels de la nostra història perquè la gent la pugui veure, en especial la màscara púnica que va deixar bocabadats als seus descobridors de Mas d’en Gual, però ja s’ha vist que l’arqueologia  i l’optimisme estan totalment oposats. Sort que el nostre lider espiritual té un important recorregut formatiu en aquest àmbit sinó ja veig edificis com el sindicat del Vendrell ensorrat del tot i les cases modernistes de Coma-ruga convertides en un solar per fer apartaments amb vistes.

dijous, 27 d’octubre de 2022

A la recerca de l’ombra del més poderós



En aquest Vendrell que sembla que la marea optimista ha arribat fins a llocs inimaginables ara fa uns pocs anys. Sectors socials que abans que Jordi Pujol es dediquessin a la política, ja el votaven per assegurar-se la seva part del poder.

Una Cdc totalment desfigurada i sense cap referent que aguanti la cabana. Els de dalt de sempre de tota la vida van olorant les possibilitats per on trobaran més garrofes  en aquest nou camí que han d’emprendre després que les estructures del procés hagin estat ja aniquilades i venudes al millor postor.

Al veure que un del nostre suport a un partit del poder de tota la vida ha desaparegut llavors toca anar al que es segur i aquí només tenim el Psc.  Aquest partit que és el cotxe escombra de la política d’aquest país està aglutinant la majoria de suport en aquest mena de cursa electorals cap la gran jornada en què es veurà que passarà.
Evidentment per anar bé i traduir aquest ampli suport les primeres cares de la propera candidatura electoral també hauria de reflectir aquesta àmplia majoria de suport. En els primers 10 llocs hi hauria d’haver una clara representació d’aquestes nous sectors que s’han afegit a la formació hereva del Carnicer i la seva quadrilla.

Hi ha una seguit de formacions que està ben clar que pactaran amb el Psc perquè la seva funció és capta vot en punts o aquest partit no pot arribar a priori per la seva ideologia, però aquestes formacions de bon gust es dedicaran a recollir en aquestes franges aquells sufragis que acabin de consolidar la maria optimista vendrellenca.

A la banda esquerra de tota la vida tenim els de Podemos, que abans de les eleccions ja han proferit travessar la trinxera del poder i per un blat de bròquil escaldat però molt ben adornat ja s’han pujat al cavall guanyador, sense cap complex i oblidant algunes escenes d’entesa entre alguns dels seus regidors que com s’ha vist deuen haver anat a comprar alguna aparell perquè ara la cosa ha canviat al 100%, el que fan els grans basars orientals quan es vol en nom de la política.

Per altra banda, els de Ciutadan’s que s’han de presentar per robar vots al PP i que aquest torni a recuperar la seva representació al municipi ha de tornar a fer el seu paper, però tothom ja a qui aniran dirigits els seus vots, si surten, quan toqui escollir el poper batlle.

Després estan els personatges que enfadats amb la seva situació personal es dediquen apostar per les meravelles d’un pressupost que portaven dues legislatures votant en contra. Ara han descobert la màgia de la rosa i els seu bon gust de poder tot i les espines que acostumen a haver-hi en el seu tall.

Després està un nombre important de la població que es mou amb un líder que ja es coneix, però no que no se sap per on anirà, ni quins seran els seus companya de batalla, ni el seu programa, ni el gran lema. Només un petit tastet de la seva voluntat que va voler compartir n fa gaire en un acte públic a la plaça Nova.

Després estan els altres, els aventurers que s’han muntat el seu partit que ben be podria portar el seu nom i no cal que vagi amb altres sigles perquè al final són partits personalistes amb un líder carismàtic  i els altres que el van seguint i que es mouen segons marquin els caps de la formació i un parell més de seguidors. Alguns d’aquests està clar que no pactaran a qualsevol preu i altres per un càrrec de confiança i un polític en tenen més que suficient per anar depèn d’on vingui el vent sense cap tipus de perjudici. Seguim endavant esperant noves notícies. La resta segueix bastant igual

dimarts, 25 d’octubre de 2022

Gràcies per tot el molt el que has fet Lluís



 Moltes gràcies per tot el molt que has fet aquí en aquesta legislatura en el plenari vendrellenc i portant la veu cantant del grup d'ERC i CUP una aventura dificil d'un partit colm Erc que fa anys que tenia partit però sempre ha tingut que anar a buscar els candidats a les municipals fora del partit perquè no en tenia. T'has convertit en el referent d'Erc per molts i eres una mica el seu simbol després de l'Eva Mata que de mica en mica també ha caigut en el pou de l'oblit tot i que després del darrer ple encara pot ressucitar amb altres llistes.

Tu Lluis tu has currat. Hem aconseguit aparcar gratis a Coma-ruga, tenim una reducció important de la Pep Jai perquè els amos que ho van fer es pensen que aquesta plaça esta al Barri de Salamanca de Madrid pels preus que tenen i tenim una parquing econòmic en el solar del Cerdanya. Has lluitat per l'escola de la música que es complis el que tocava i per la ràdio que allò era la casa sense ordre. Ha fet petjada, molta petjada. Hi ha un abans i un després de la teva passada pel ple. No hem tingut aquest govern i oposició colegues que als plens es tiraven les pilotes més senzilles i les grosses no sortien mai de sota l'alfombra. amb tu alguna cosa ha sortit de sota i has posat nerviós al professor i al seu moliner. Moltes gràcies per tot. Jo tinc una frase que diu El mundo es mentira però me gusta estar vivo i si vols obviar la política treballa en un ajuntament que és en molts casos una escola d'anarquistes o una pista pels llepaculs de pell fina que no paren de seguir el rastre del poder bufi d'un bufi. Gràcies per tot i viu la vida, tu ets del 69 com jo i tenim que la talla M ens queda petita, dos elements que uneixen. Ens veiem a la festa dels 60 perquè a la dels 50 no vas poder venir per un compromís polític. Ens veiem pel carrer i seguirem comentant els toros de la barrera. Una forta abraçada. Jo sóc dels molts que creia amb tu, però un partit va com va i no sempre mana el millor.

dilluns, 24 d’octubre de 2022

Una gran triolgia per apendre, superar-se i sobre tot viure amb alegria

 



Ha estat un plaer com a vendrellenca, fer la primera presentació de la meva TRILOGIA MUTA-RENACE-VIVE a l´Auditori de l´Escola Municipal de Música Pau Casals, aquest passat 21 d´octubre.


Han estat 12 anys de recerca i, sobretot, de rastrejar indrets de tot el món per poder posar en negre sobre blanc aquestes tres novel·les d´acció que tracten d´impulsar al lector cap a la superació, l´emprenedoria i la transformació.

Amb aquesta trilogia tinc la intenció que tots aquells que no han pogut viatjar, facin un passeig per tots els continents i coneguin les persones més interessants que tant jo, com en Pemi Fortuny, hem conegut en els últims 17 anys. S´endinsaran en el perillós món de nous moviments femenins que estan sorgint fins i tot als indrets més recòndits, com a Oceania, República de Palau, vibraran amb la perícia de les protagonistes per aconseguir incidir en els diferents problemes fruit de règims opressors, també seran testimonis del despertar de la consciència gràcies a una revolució cultural molt especial.

A les tres novel·les es tracten temes d´actualitat com la repressió de la dona a l´ Iran, el fenomen de la submissió química a Europa o les manades, la migració i els refugiats, la mutilació femenina a l´Àfrica i a més viuran històries d´amor en un complex entorn.

Tots aquests components que he volgut incloure dins la trilogia, m´han portat a anomenar-la la trilogia terapèutica, ja que viatjar, descobrir i somiar estarà a l´abast de tots, que és tot el que necessitem per sanar-nos i sanar la societat en la que vivim.

Desitjo que la gaudiu! Podeu trobar els llibres o la trilogia sencera a la web www.yasminacanovas.com
Gràcies
Yasmina

diumenge, 23 d’octubre de 2022

La Fira d'Albinyana cada dia més intensa i rica



 Albinyana ha celebrat una nova edició de la Fra dArtesania en aquest dia 23 d'octubre. Hi ha coses que són evidents com és la reducció de parades amb edicions anteriors, però la gràcia de tol plegat és que es manté la seva força i energia i això que en el moment del dinar hi havia 115 comensals i per la cata de vins també estava tot ple. Un diferent amb una fira que és més una excusa perquè la gent es trobi i parli compartieixi taula i aquestes de la vida. Un dia molt amè amb la gent animada que anava d'un lloc a un altre, amb les seves famílies i amics. Una fira consolidada que mostra el  millor del poble a la gent qu e ho va  a veure. Un cop més gràcies a tots els organitzadors

dijous, 20 d’octubre de 2022

Entre el cel i la terra, els optimistes

 



 

Entre el cel i la terra ens toca estar a nosaltres. Entre els 60 milions del nou pressupost del Vendrell que ha de servir per pagar la nova contractació de neteja viària i alguna cosa  més que amb el pas del temps es va quedant obsoleta, com l’enllumenat públic. El gran tema endèmic de casa nostra que si cada cop diuen que faran inversions realment les fessin en aquest camp com deu mana tindríem més claror a tot el terme que al carrer Pelai de Barcelona. Alguna zona verda més pel Botafoc per anar a fer pixar el gos, esperant que arribin noves aportacions per anar ampliant la zona.

Aquests pressupostos com tothom recorda van ser presentats en diferents actes públics oberts a tothom per donar a conèixer a la ciutadania com seria la recta final d’aquest mandat que tanca una època peculiar de la història de la vila. No parlem dels pressupostos participatius dotats amb 200.000 euros que alguns volien aprofitar perquè aquesta partida s’inclogués perquè les dutxes de la platja fessin la seva funció principal, però aquesta original iniciativa aviat va quedar descatalogada pels màxims responsables.

Nosaltres dels que anem a peu terra i encara estem esperant els bons de la primavera i els de la tardor dels que en un dia es van esgotar durant la pandèmia, ara fa un any. Aquests dies ens hem de buscar rutes alternatives entre el pont de França i  la zona escolar perquè tot això està en obres i amb els sistemes tan moderns de comunicació que tenim a la casa gran molts no ens hem assabentat fins que estem als morros. Llavors toca buscar rutes alternatives o temptar a la sort i passar pel mig de la rasa.

En aquesta legislatura ens han entretingut amb el carril bici que s’ha encarregat de destruir uns quants estacionaments gratuïts de vehicles en el cor del Vendrell. Una via infrautilitzada que com tantes coses que s’ha fet en un circuit que pel que es veu no és el preferit pels ciclistes de la vila. Hi havia una subvenció i no es podia perdre. Aquí la tenim, un ús residual del que podrien ser altres vies adaptada a les necessitats reals del municipi. Seguint aquesta línia tenim una gran plaça al Tabaris que quan plou s’entolla l’aigua perquè hi ha alguna cosa millorable. Un espai sense arbres i sense una identitat clara que la defineixi. Potser ara amb l’ancora que han recuperat per aquesta plaça li torna de cop l’aire mariner. Evidentment els manaires hi veuen una gran obra de disseny i la gent que passa per allí a peu no ho té tant clar la magnitud d’aquest espai que també ha robat uns llocs d’estacionament de vehicles claus en els mesos de més afluència de turistes.

No gaire lluny d’allí una de les grans infraestructures de la legislatura, el nou espai dedicat a un artista que guarda una part important de la seva obra en el Valle de los Caidos i que també deixar clars testimonis entre nosaltres. Quin serà el seu ús? Una nova sala de convencions o similar que vindrà a sumar-se als espais similars que tenim a casa nostra convertint la vila en un epicentre de congressos i trobades clau en tot el corredor del Mediterrani. Sort que l’alcalde és arqueòleg perquè d’aquest petit museu de restes antigues no s’ha dit res més. Totes les peces antigues  que hi havia a cal Guimerà encara deuen estar en caixes esperant temps millors. Allí tenim el cinema Tabaris que cada dia amb menys personalitat va perdent la seva gràcia i el seu encant. Es volia fer una piscina. Amb imaginació també es podria fer un túnel del vent que no en tenim cap per aquí i la veritat que està molt bé. Total tenim la platja a pocs metres i d’aigua segons per què anem escassos i segons per què anem sobrats.

Varem netejar molt bé un 70% de les parets del Portal del Pardo, però allí al mig en el tram més amagat es varen deixar un tros per netejar. No és gran cosa, però posats a fer ja ho podien enllestir tot i hagués queda tot acabat definitivament sense haver de suportar una nova inaguració. Haurem d’esperar una nova legislatura a veure si cau alguna subvenció i la podem aprofitar. Tema parquing hospital seguim igual com també ho fem amb el bus llançadora entre l’hospital i l’estació de bus  Vendrell, i Caps del Vendrell i Coma-ruga. No ens cal un Pasbus per aquest trajecte clau, no saps mai quan ho pots necessitar. Aquí hem vist una gran Fira amb la majoria d’expositors de fora. Així és com ens està quedant el Vendrell i esperem que el que vindrà a aquest tros de la galàxia no serà gaire més positiu sinó canviem la forma d’actuar i de treballar.

 

Ens veiem diumenge a Albinyana

 


Aquest cap de setmana Albinyana celebra la seva 15 edició de la seva tradicional fira. Una proposta que un grup de joves del municipi van tirar endavant ara fa uns 1 anys per donar a conèixer el municipi fora i reivindicar la seva identitat i la seva història. Albinyana és un dels pobles que conserva el seu esperit perquè l'urbanisme dels anys 60 i 70 no ha tocat el nucli antic sinó només urbanitzacions i espais aliens als nuclis històrics.

Hi ha molta gent que fa dies que treballa en aquesta fira des de diferents anglès perque surti el millor possible i molta gent en pugui gaudir. És una fira autèntica, sense pretensions i no d'aquestes que organitzen empreses a un preu pactat i et poden fer el municipi, romà, iber o marcià. Ens veiem diumenge al meu poble. Aparqueu al sindicat i d'alguna manera pujareu cap amunt. Una visita en família per descobrir un dels municipis més bonics que tenim per aquestes contrades, sense més pretensions ni fantasmada. Un poble del poble i per al poble. No us arrepentireu.




divendres, 14 d’octubre de 2022

Potser la gent ja ha dit prou

 



Aquests anys de pandèmia han servit per anar fent lectures sobre la nostra realitat i moltes persones s’han plantejat un seguit de situacions que fins aquells moments era qüestió de copiar i enganxar. Un d’aquests col·lectius que s’han plantejar la situació de fins aquí hem arribat ha estat el món de la restauració després quasi de toca fons i estar sense possibilitats a uns mesos vistes. Això ha provocat que molts d’aquests professionals hagin emprès altres camins amb més seguretat i amb menys estridències en la seva vila laboral. Potser treballar 18 hores al dia durant tres mesos i després anar fent caps de setmanes intensos no és el millor que altres opcions laborals molt més repartides en el calendari anual,

Estem parlant de gent que treballaven intensament durant dos mesos a l’estiu més de 16 hores cada dia amb un contracte de mitja jornada i que en alguns casos no comptaven ni hores extres. Persones que potser no varen tenir ni contracte esperant que un dia el cap els fes un favor. Aquesta es una professió que has de tenir uns coneixements i unes aptituds. No tothom val per tot com algú políticament correcte pensa i diu.

Aquest any a l’inici de la campanya d’estiu han aparegut anuncis d’establiment que semblava que no tenien res perquè ho buscaven tot. Hi ha establiments que suposo que ho han passat malament per manca de mà d’obra mínimament especialitzada al mercat. Potser aquesta és una senyal que la nostra economia ha d’anar obrint altres camins perquè això del turisme és molt arriscat. Cada dia el cost de la vida va pujant i els salaris ban baixant generant un mapa de no trobar-se que fan que la inseguretat estigui massa establerta en la nostra vida.

dijous, 13 d’octubre de 2022

El Vendrell, per una igualtat real i efectiva, també necessita un SAH

 



 

Si analitzem la política de “postureo” de l’Ajuntament del Vendrell en els darrers anys anirem veient com alguns  sexes han tingut un protagonisme especial per sobre de la resta. Fa unes legislatures quan manaven els optimistes en la seva versió vintage també era la dona la protagonista i afavorida en molts aspectes de la seva política. En aquesta legislatura hem deixat una mica la dona en un segon terme i ens hem dedicat al món Lgtbiq que tenir el seu dia gloriós amb el concert de Camela que va passar totalment desapercebut per la majoria dels allí presents tot i les banderes que volien guiar l’esperit de la cita.

Aquests polítics que tenim a casa nostra que s’omplen  la boca amb la paraula igualtat haurien de crear el Sah ( Servei d’atenció a l’home). Si ho fem evidentment ja no serem els primers ni en postureo ni en realitats palpables perquè en altres ajuntaments i consells comarcals ja fa dies que forma part de la seva distribució normal com ho són les dones i el món Lgtbiq.

En una entitat pública que dedica un espai a les dones i lgtbiq també ha de ser capaç de dedicar un lloc als homes perquè sinó ho fas l’únic que estàs fent és una discriminació negativa en contra d’uns col·lectius que segurament molts no tindran els mateixos problemes que la resta, però  poden caure en situacions similars provocades per altres raons però tan greus i preocupants com les dones. Perquè una societat perquè vagi endavant no es pot deixar fora de bones a primeres a la meitat dels seus membres perquè en aquest món no hi ha ni sexes bons ni dolents, sinó persones que juguen les seves cartes com més els interessa per aconseguir uns beneficis. Falta que el joc sigui sa i legal.

Generalment a la dona se li va deixar fa temps una mena  paper secundari de caire en la societat que al llarg dels segles ha anat recuperant per situar-se en situacions actualment molts cops en situacions força similars en molts casos. Hi ha de tot a la vinya del senyor i aquest és un terreny molt perillós perquè en seguida poden saltar les alarmes. Jo el vinc a dir que és que hi ha homes que també han estat assassinats per la seva parella, encara que amb unes dades més simbòliques que al contrari.  Homes que han patit molt les conseqüències d’una dona directiva que pel simple fet de ser homes sempre se’ls encarregava les pitjors tasques del departament perquè la resta eren principalment dones i hi havia una codi d’honor entre elles que sempre rebia el tonto.

He vist pares que durant dies no han sabut on estava el seu fill que no anava a escola perquè oficialment estava de baixa. La dona i la seva família no deixava visitar el pare aquest menor d’edat. Homes que han vingut de fora sense papers i la dona amb documents els hi té requisat els papers i la vida controlada perquè la policia no els faci tornar al seu país i la dona s’hagi de quedar sola amb els la canalla. Evidentment també ajudar també als homes que han caigut en violències masclistes que puguin tornar a una conducta social normalitzada.

En tot això també hi ha lloc per aquells avis que viuen sols i son constantment molestats per fills i nets perquè els hi donin diners o el que faci falta perquè la mensualitat ja fa dies que ha quedat obsoleta. Hi ha moltes persones grans que viuen aquesta pressió de la família per poder tirar endavant. Hi ha molts famílies que al no poder tenir una llar pròpia s’han repartit entre els pares i això pot generar molts conflictes en aquests nuclis amb tres generacions de convivents i en espais petits que estan molt més lluny del pròpiament de la problemàtica de  les dones.

El masclisme pur i dur no ens aporta res i s’ha d’anar eradicant de la nostra societat, però per altra banda el feminisme del mateix nivell tampoc s’ha de deixar entrar dins les nostres relacions socials perquè tampoc ens generarà globalment cap cosa de bo. Si som professionals doncs, pensem en tots els col·lectius, però si només volem fer política de cara a la galeria deixant a la meitat de la població fora del nostre radi d’acció les conseqüències poden ser nefastes per tota la societat en general i la solució real ens quedarà més lluny que abans.

 

dimarts, 11 d’octubre de 2022

Podemos del Vendrell es passa al bandol optimista

 


Podemos el Vendrell com fa dies que han fet els seus socis de Madrid s'ha passat al bàndol optimista. Ara ja tenim la foto postureo donant suport als pressupostos per l'any que ve. Jo crec que fins ara havien marcat una clara opció a l'oposició i suposo perquè els que hi ha surten i entra gent nova ha passat això. Una cosa curiosa que si que té la seva lògica, però aquí al Vendrell costa de creure. Bé ara com està el patí a Madrid i Barcelona encara veurem tots els partits amb representació a Madrid i Barcelona fent un pack i les llistes independents al seu aire. Tal com està el patí pot passar de tot, perquè a vegades manen els de dalt i aquí als pobles els toca obeir i callar. A veure que passa que hi ha xixa per dies perquè tot es mou i avui en dia es més facil un pacte Erc amb Psc a Barcelona que amb Junts. Coses rares passen pel món. 

diumenge, 9 d’octubre de 2022

Moltes gràcies per les vostres felicitacions

 


Moltes gràcies per les vostres felicitacions que em van arribar per terra mar i aire. Moltes gràcies per pensar una estoneta i deixar un apunt del moment. Seguim endavant amb els ingredients d'una vida normal en un poble que cada dia te menys de normal o original. Allí estarem. 

dissabte, 8 d’octubre de 2022

Genial, la Gata Perduda d'ahir al Liceu

 


Un dels moments més guays de la meva història recent va ser ahir dia 7 d'octubre, vigilia dels meus 43 anys quan vaig anar a veure la Gata Perduda amb música de l'Arnau Tordera i amb la participació de 300 persones deo cor i uns 8 solistes que feien els papers principals.Tu no saps que és que perseonses de totes les condicions després d'un llarg assaig puguin pujar al Liceo a cantar en cors. Aquesta és la teràpia social més gran que molts veïns pobres del Liceo poden rebre.A part d'aquesta tasca, l'obra presenta una gran complexitat i intereès que trenca el previsible i la normalitat. Estem davant dun geni i un gran llibret que treuen el màxim profit a la proposta. Llàstima que ja no es representi mes.

dijous, 6 d’octubre de 2022

Qui votaran els hereus de Cdc?


 

Qui votaran els hereus de Cdc?

 

Un dels misteris del panorama electoral actual és que passarà amb els votants de Cdc en les properes municipals que poden acabar de perfilar qui serà el proper alcalde en les properes municipals en alguns municipis.

En la majoria de municipis de Catalunya des de les Guerres Carlines la societat local s’havia dividit en dos grans grups, per una banda els carlistes i després els lliberals. Va venir la Guerra Civil i aquests dos grups antagonistes es varen convertir en els franquistes i republicans. Després del franquisme i amb la legalització del partit comunista tornem a tenir la dualitat que s’ha anat repartint aquí a Catalunya entre socialistes i convergents. La cosa ha anat així fins que el moviment independentista a Catalunya va canviar l’eix i va passar d’un eix dreta esquerra a un altre espanyolista independentista. Aquest fet va provocar intensos canvis en les forces nacionalistes fins que el 1 d’octubre del 2017 hi va haver un xoc entre els polítics de casa nostra amb els que realment manen en aquest país que estan també a Madrid. Aquí ens deixen fer puntes de coixí de la política i poca cosa més. Si la cosa  es complica ens treuen les competències i tornem al carrer sense poder de decidir gaire gran cosa més que el nom dels nostres pobles  i ciutats.

Aquests partits hereus de Cdc que després del procés varen sortir en nous formats i amb noves cares de líders, va ser durant molts anys amos i senyors d’aquests pobles amb una política d’anar fent i tenir al personal content i anar sortejant els problemes principals d’alguna manera deixant molts cops la seva solució pendent per a properes legislatures. A banda d’aquesta actualització d’aquests format varen sorgir formacions noves que no encaixaven dins aquesta dualitat històrica com els Podemites i algun partit de dretes que va arribar massa lluny al Vendrell gràcies en part a la tàctica de l’escombra cap endavant com han practicat molts partits des del govern local.

L’única ideologia que al Vendrell ha manifestat un clara adaptació als nous temps des del segle XVIII són els lliberals que han anat passant per diferents formes i colors fins arribar a l’actual Psc que és el mateix que el Psoe actual, no com fa unes poques dècades que hi havia certs matisos entre ells, però ara ja està tot homogeneïtzat en una formació amb pocs elements discordants.

En les properes municipals alguns d’aquests militants ja s’han espavilat a tirar endavant la seva llista per poder entrar en el consistori amb els seus amics i simpatitzants d’aventures. Però altres votants que històricament s’han mogut per aquest espai electoral vist qui és el qui porta la veu cantant en aquests propers comicis, no seria gens d’estrany que acabin votant a altres partits totalment en desacord amb els seus principis. Un gest justificat per tocar el voraviu perquè s’han sentit traïts per certes persones que han ocupat els principals llocs d’aquestes formacions.

Aquí hi ha un considerable nombre de votants que al Vendrell per exemple, alguns esperen una gràcia divina i s’han constituït en una plataforma d’influència a veure que poden fer. Ells saben que corren el risc de s’hi ho proven es poden quedar clarament fora d’aquest consistori i després de l’evolució política d’alguns dels seus líders espirituals que en les dues cites locals darrers ja han quedat ben escaldats amb els resultats obtinguts.

Aquí al Vendrell només hi ha dues opcions a seguir el que tenim amb el Kenneth i els seus que segurament portarà algunes sorpreses en els llocs rellevants de la llista, per donar un aire renovador a la nova proposta. Per altra banda l’opció alternativa és la que lidera el Sito, un personatge que inspira pau, tranquil·litat i que una de les darreres coses que farà serà fer pública la llista de persones que l’acompanyaran en aquest nou viatge per assolir l’alcaldia local. Tot i sorgir d’un pacte entre dues formacions segurament els independents seran els predominants en aquesta nova proposta electoral que està treballant en el programa electoral.  La resta de partits per bé o per mal s’han d’unir a  una a de les dues forces per assolir la majoria del govern. En cas de l’oposició no cal cap pacte i por anar cada formació fent la seva guerra davant el poder del govern local. Què `passarà amb els hereus ideològics de Jordi Pujol? Votaran formacions afins als seus orígens alienes per tocar la moral?