Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 30 de juliol del 2018

Pregó de Festa Major del Vendrell de Dani Utge


Tranquils vendrellencs!...Tranquil·les vendrellenques!...que ja hi sóc aquí!

I és veritat, no tinc papers, però qui necessita documentació quan es considera un simple mortal més d'aquest planeta!
No tinc papers, ni pàtria, ni bandera, ni religió, només una banda sonora gegantesca que m'acompanya cada día!

Molts, molts de vosaltres direu, us preguntareu, i qui és aquest paio???...Em presento, em dic DANIEL GERMÁN UTGE ABITBOL, o el Dani o el Pampas!
Tinc més de 30 anys, una mica més...he nascut aquí (imatge del meu poble), -Melincué, Argentina-. Un petit poble de la pampa humida d'aquell pais. Molt aviat es compliran els 20 anys que visc al Vendrell. I per si de cas esteu més interessats per la meva vida, totes les tardes i en calendari escolar, em trobareu aquí (imatge del casal), allí estem cada tarda amb els meus companys de feina, per donar una mà al jovent que ho necessiti.

No sóc embarcaire, no sóc nen, ni pastorets! No tinc carnet de l'orgue, ni edat per cantar a la petit estel i ni sóc del Barça!
Dic, aquesta gent s'ha equivocat!!! Els administradors de Santa Anna "li han pillat al CAMELLO equivocat"! (i mira que per camells al Vendrell...)
I sí gent, aquí estic donant la vara i el pregó! I encantat que estic!!!

A mi, això del pregó em quedava tan lluny i em pensava que estava reservat només a la gent respectable: polítics, banquers, botiguers del poble de tota la vida, va VTV's com cal!!!
I vénen aquestos administradors xalats i posen a un "sudakilla" amb arrels catalans, que té els sants collons de parlar un català que sembla del nort d'Africa, però és el meu català!, és el català que parlem al "Puig" (un barri a l'est de la ciutat)...per cert, autoritats presents, un barri que està brut com mai!, com gairabè tot el Vendrell.
polítics, responsables, regidors, "muchachos", "xiquetes"..."PONGANSEN LAS PILAS!"...Menys "per quès", "de casa en casa", "rodes de premsa" que no tenen "ni ton ni son", i més neteja, si us palu, que volem un Vendrell net!!!
Ahhh, al 2020 seren capital de la cultura catalana, però a aquest pas abans serem "capital mundial dels carrers amb més merda per metres quadrats!"

I ja que estic al moment reivindicatiu de la nit, tinc dues cosetes més:
A mi, a la gent de a peu, a la gent de barri, la vostra política i els vostres pactes ENS LA PELEN! Però sí que volem una ciutat digna, oberta amb possibilitats per a tothom! Inclusiva, multiculcural, plurilingüistica, moderna, neta, amb treball! I tot això, d'alguna manera està a les vostres mans!
Volem un Vendrell per a tothom! Un Vendrell, que de veritat tingui mentalitat de ciutat integradora i no de poble petit endogàmic!

I sí, l'altra coseta: canvieu de dia els plens municipals, que molt dimarts em quedo i ens quedem sense Pampa's Rock! i la ràdio es queda sense el millor programa que té a l'aire!!! (la publicidad del Pampa's caería seguro y lo sabíais!).

Buenooo...ara és quan arriba el moment dels visques, inaugurar la festa major 2018, però no!!! Todavía tengo más!.
Y como la cabra tira al monte, y hablaré de la infancia, la vida y esas cosas, lo haré en un argento/castellano (una barreja rara) pero me entenderéis igual!
No os contaré cuando jugaba de pequeño en las calles de Melincué a la pelota y soñaba con algún día ser el pregonero del pueblo...
Pero sí, "que los caminos de la vida", como dice la canción: "no son como yo pensaba, no son como imaginaba, no son como yo creía!"...son aún más impredecibles, más sorprendentes, con tanta magia que jamás nos lo podemos ni imaginar!
Jamás pensé a dónde me llevaría la vida, y aquí estoy delante de vosotros: feliz, emocionado, sinceramente agradecido, plétorico de tener el gran honor de inaugurar los días grandes de la que considero MI CIUDAD, MI LUGAR EN EL MUNDO!. A la que doy, humildemente, todos los días mi granito de arena para tener una ciudad mejor, una sociedad más justa y un Vendrell cada día más integradora!

Gracias a mis amigos, colegas, compañeros de trabajo y de la vida!...gracias a mi familia por estar siempre!...gracias a mi compañera de vida y a "Angus", mi perro/hijo, por soportarme, mimarme, darme apoyo y cargarme las pilas cada día!
I gràcies molt especialment als administradors de la festa major per haver-me fet aquest regalàs! Gràcies de tot cor!!!

Señoras, señores...como decimos en el pampa's y en la vida: "es sólo rocanrol pero nos encanta!"...y sí sólo se vive una vez...sean felices, sepan disfrutar y disfruten a full estos días que hoy comienzan! Disfruten de lo mucho o poco que tengáis, y (siempre, siempre sepan mirar para atrás, que hay gente que la pasa muy mal, se juega la vida, aquí, cerquita nuestro, intentando cruzar el Mediterráneo y buscando un destino mejor)...así que dejaros de quejar por todo y en vano; y disfruten de la vida, de cada día y de nuestra festa major!!! Y recuerden siempre: #NoEsNo, tolerancia cero con cualquier abuso, violencia o agresión sexista!!!

Ara sí, tots junts...a viva veu...i que ens escoltin a Calafell...VISCA SANTA ANNA! VISCA VENDRELL! VISCA LA FESTA MAJOR! VISCA LA VIDA!!!
Ara com si estiguéssim vius...VISCA SANTA ANNA! vISCA VENDRELL! VISCA LA FESTA MAJOR!!!

Pero esto no es todo amigos!!!...traigo una sorpresa y prometo que se acabó!

Sóc un tiu feliç perquè treballo des de fa anys a una feina que m'apasiona, treballo amb joves, joves vendrellencs d'arreu del món! Veïns vostres, també vendrellncs i vendrellenques arribats del Marroc, Sud-america, de Cornellà, Utrera o Vigo! DelPquistà, la Xina o el Senegal! Tots ell i elles, vendrellencs!
PERQUÈ EN LA DIVERSITAT ESTÀ LA RIQUESA I FORTALESA D'UNA VILA...I NOSALTRES HEM D'APROFITAR QUE SOM UNS PRIVILEGIATS!!!

Ara sí, el pregoner marxa! Però marxa amb musica, amb una bogeria dedicada per l'ocació! (gràcies als col·legues - Arturo, Zim, Balta, Ian, el coro de angelitos del casal-, i a tots i totes els nois i noies que hue participat d'aquesta sorpresa). Ara sí, bye bye gent meravellosa del Vendrell!!! Gràcies per tot i a gaudir de la festa major a tope!!!

Escrit per DANI UTGE

diumenge, 29 de juliol del 2018

A per la propera festa major

Tornem als concerts amb un gran concert de Boikot que va omplir aquella esplanda del Botafoc recordant altres històries com la de Txarango i l'època Buira. Tot després uns de casa com la Desbandada amb un parell o tres de temes nous i una molt bona iniciativa al final de la festa amb una mena de karaoke amb músics del Vendrell, molt bon acollida. Aquesta que va ser la nit amb més gent es varen formar moltes cues en la autocaravana per aconseguir ticket de beure potser mitja hora de cua quan hi havia més gent. A banda era molt gracios que tu anaves a menjar un frankfurt i no et venien el beure i havies de fer cua per aconseguir una birra en l'autocaravana. Això acaba la paciència de la gent. Ho fas d'una altra manera perquè la gent que vol menajr no hagi de fer tantes cues. Quan va tocar Boikot doncs es va pujar bastant el volum del concert després amb la Desbandda ja es va controlar una mica.
Un altre element van ser els lavabos que molta gent entrava amb la llum del mòbil perquè lli no s'hi veia, una cosa que també afecta a l'esplanada del concert, però allì a vegades amb un raig de llum pillaves algo, però al  lavabo era ja qüestió de punteria.  Un altre cop van tenir lloc les dues cercaviles, la global i la de la banda Santa Anna, molt trist tot plegat i jo crec que no val la pena tot això, però per altra manera són més populars que ningú, llàstima que el preu sigui massa alt.  Al Botafoc hi havia molts aromes de Montserrat com sempre passa al Vendrell i en altres molts llocs.
El dia següent els Malcasats seguint la tònica general i després els administradors. Molta sort als 6 fantàstics per aquesta nova festa major. Tinc la impressió que la gent no vol ser administradors per molt i diferents raons, però sempre hi ha gent que al final s'apunta a la tasca.
Gran concert amb el Joan Rovia i el que segueix al darrera. Ja s'ha acabat la festa. Molta gent al teatre del tívoli i al altres activitats al carrer que és la gràcia de tot plegat.

divendres, 27 de juliol del 2018

Al Vendrell encara parlem llatí enviat



Tot just abans que la festa major es va aprovar per decret el protocol de festa major del Vendrell. Una eina que ha de servir perquè la festa grossa de la vila dins uns marcs perquè la cosa no surti de mare. Un exemple clar perquè es produeixi aquest delicte cultural de caràcter greu és que les Majorets del Vendrell participin en la cercavila de la festa major. Això podria anar en contra de l’essència més pura de la tradició vendrellenca. Llavors clar s’ha de muntar una cercavila paral·lela a la tradicional perquè no tingui lloc aquest confluència entre els uns i els altres. Fa un parell de mil·lennis en aquest territori es parlava llatí i alguna cosa més. Gràcies a l’evolució avui parlem català i altres llengües que enriqueixen la nostra  cultura i la nostra vida, però clar el Vendrell segueix ancorat en el temps en aquest i altres molts aspectes. Tenim un Reglament Orgànic Municipal que preveu un debat al plenari municipal sobre l’estat de la vila anual. Evidentment els polítics que manen no tenen cap intenció de treure a debat aquest tema tan rellevant que ens importa a tots i podria servir per marcar les línies mestres de l’actuació municipal.
Fa uns anys que en algun acte de la festa major del Vendrell apareix una carpeta de  gran format que amaga un gran tresor com és el protocol de festa major. Hi ha unes persones escollides via digital involucrades algunes més que altres en al cultura i tradicions vendrellenca que s’han encarregat de fer aquest protocol que ha de regir les pautes de cada festa major. Fins ara, encara no havia vist que aquest famós marc normatiu hagués estat aprovat per cap via del consistori. Doncs al final, semblar aquest protocol va ser aprovat com aquell que diu per decret que és com si fos per la porta del darrera sense exposició pública oficial. Un document com aquest s’hauria d’aprovar per plenari municipal on tots els grups poguéssim dir la seva i no pas per la signatura de l’alcalde de torn sense cap debat públic. Patètic. Potser tenen por que no s’hagués aprovat per ple municipal?


Una festa major marcada també per la situació política actual



Estem en plena festa major. Enguany s'han oblidat bastant per no dir tot del Tancat: ni cine, ni castell de foc ni nostra foc. La cosa s'ha reduït basant a la zona entre la carretera de Valls i la Riera de la Bisbal. La festa major s'hauria d'ampliar a altres zones. Pel que fa al programa, enguany sembla el recull de goigs de Santa Anna i no un programa de  festa major tot i que el disseny estava bé però fora de lloc. Repetim el tema de les majorets amb seva minicercavila pròpia perquè no es pot incloure a la resta segons el protocol recentment aprovat per decret quan aquest hauria de ser un tema per parlar en un ple i no pas aquests temes literaris que importen ben poc als del Vendrell.
Un gran pregó de l'argentí integrat Dani Utge que no va dir que el Vendrell són flors i violes com diuen altres i ell va anar a parlar d'allò que es comenta en petit comitè com que la vila està ben bruta i s'ha de fer una tasca d'integració dels molts vendrells que conviuen per aquí.

Un altre tema d'enguany és que alguns balls de l'Embarcada no van ballar el dia 24 a l'assaig general davant de la mini estàtua de la Santa perquè diuen que el dia és el 27 i aquell dia és un assaig i balla quan i com vol. La cosa ha aixecat certa polèmica. El correfoc va ser molt ràpid, més que altres potser perquè hi havia menys bèsties de foc o van posar el turbo. . L'encesa del camapanar molt bé i el castell de foc no va arribar als 10 minuts. Ja es podia unificar tot i fer una encesa més xula que és el que la gent espera. Els Nens es mantenen en forma en els castells de vuit i endavant amb grans cites com a Llorenç on resideix una part important de la direcció de la colla.

El concert dels Sirex i els Mustang van vatre tots els records. Jo no havia vist mai tanta gent a la rambla de concert. Es va esgotar les cadires. Espectacular d'un grup que porta moltes dècades sobre els escenaris més que alguns dels nostres sobre els balcons. Version imposible molt bé. Anem seguint. Els diables normalets amb moltes referències a Madrid i no hi va faltar el torn de llibertat presos catalans abans dels castells. Enguany és diferent i això no podia passar per alt. Anem fent i seguim endavant. Molta calor i molt bé dels busos de festa major, llàstima que no vagin al meu poble, Albinyana, però poc a poc.




dimecres, 25 de juliol del 2018

La versió mini de Santa Anna Vendrellenca


El Vendrell té una patrona que té una imatge prou coneguda per tothom que acostuma a estar al seu lloc a l'església. El seu valor sentimental i simbòlic potser molt alt, però no estem parlant d'una peça única del segel XII ni res semblant Ara que fa anys que als vendrellencs de tota la vida (vtv) els ha donat per portar-la cap aquí i allà en processó, com la de festa major han fet una talla en miniatura que queda bastant ridícula al costat de la talla original. Aquesta sembla que sigui una figura d'un pessebre i no pas una talla com a la santa li correspon. Potser si que s'hauria d'haver fet una rèplica però una mica més gran de la que tenim actualment i alleugerint pes i no pas aquesta versió liliput que ara utilitzem pels grans actes. Diuen que pesa massa i no la poden portar, doncs aquesta és la gràcia de tot plegat, o no?

Tornem a baixar l’àngel del campanar?


Una de les fites de la festa major d’enguany és la celebració de les dues dècades de la baixada de l’àngel del campanar. Molts encara recordem aquella gran festa que va quedar immortalitzat en innombrables fotografies i vídeos d’aquells que volien tenir la seva foto per a la història al costat d’un dels personatges vendrellencs més populars que ens vigila des del seu privilegiat pedestal.
En aquells moments la vila tenia una mica més de la meitat de la població que l’actualitat, estaria al voltant dels 20.000 habitants que en les darrers dues dècades ens hem afanyat a incrementar amb escreix.
Eren temps que el municipi encara patia les seqüeles de les inundacions per un pont en el torrent del Lluch que obstruïa del pas natural de l’aigua en cas de pluja en l’interior de la comarca. Va arribar el 10 de maig del 2000 i el poble va dir prou. S’havia acabat la paciència llavors ens vàrem posar a treballar en el tema i es va eliminar aquest pont.
Eren els temps en què encara hi havia bipartidisme. Els uns s’encarregaven de manar al consistori i els altres els tocava l’oposició i anar fent fins les darreres eleccions municipals que va convertir el consistori en un poti poti electoral amb moltes possibilitats. Llavors els clàssics veien que el pastís perillava es va unir per fer front a les noves corrents que els podia trencar l’equilibri consistorial potser heretat de l’època carlista amb les dues cares presumptament antagòniques, però com s’ha demostrat actualment era la mateixa amb uns retocs en la imatge.
Ara tots aquests mini vendrells que estaven aquí i allà s’han fet forts i tenen un grau pes específic que en aquells dates eren testimonials.
Hi ha coses bàsiques inamovibles com els trens a Barcelona per la via de dalt  hora que no es poden perdre així com així i les hem de conservar. Per dins el terme municipal ens passa l’alta velocitat, però que aquesta pugui tenir parada haurem d’esperar una nova baixada del campanar. També hauran de passar un temps per saber si estem al Penedès o al Camp de Tarragona. Ara estem a mig camí de tot arreu i encara no hem aclarit cap on ens hem de decantar. Potser es massa aviat.
Moltes coses també han canviat en el món de la cultura. En aquest segle hem vist com l’embarcada acollia un seguit de balls populars que donen vida a la festa major i a la societat vendrellenca. En altres anys només teníem els diables, sardanes, algun animal de foc i no gaire gran cosa més. L’embarcada ha estat un revolució en aquest camp. En la darrera baixada els Nens es discutien tenien com a fita un 4 de vuit que es resistia. A hores d’ara la plaça Vella ja ha viscut castells de nou de la colla local que ens cal consolidar que potser serà el més complicat.
Tenim Escola Oficial d’Idiomes amb dues llengües. Seguim en peu demanant que algun dia l’Escola de Música Municipal pugui atorgar la titulació oficial. Sembla que ho tinguem a tocar, però la cosa a resisteix. Aquest també seria un bon reconeixement al Mestre que sempre el tenim a la boca en segons quins àmbits. Ja tenim orgue nou, però ara ens falta omplir l’església en els seus concerts. Tot arribarà. Haurem d’esperar que els concerts d’orgue siguin tan populars com els de Txarango que ja han passat per la vila. En molts concerts la gent encara es queda a la barra passant del grup que toca. Això és típic del Vendrell.
Ara estem immersos en la festa major i seguim practicant el copiar i enganxar un model de fa uns anys tant pel que fa al nucli de la població com a les platges que tenen un programa que amb el pas dels anys es va actualizant en les dates i ben poca cosa en els actes.
Hauríem de tornar a baixar l’àngel i li podríem preguntar com hauria de ser la festa major d’aquest Vendrell de quasi 40.000 habitants?  Potser ens apuntaria si mai tindrem el nucli antic unit urbanísticament amb les platges? Ens podria suggerir si mai tindrem actiu aquell edifici de la plaça Nova on havia estat el pla de Barris?



dimarts, 24 de juliol del 2018

Mamma Mia, Una y otra vez, una mica enrevessada

La nova versió cinematogràfica de Mamma Mia, la veritat és que és una mica liada perquè en un plis plas va i torna enrera en el temps per parlar de la Donna o de la filla. Llavors has d'estar molt al cas si explica quan va arribar a l'illa o quan munta la festa. Hi ha molta música, però és un xic complicada per entendre. No et pots relaxar gaire. Si voleu viure l'ambient l'heu d'anar a veure, però és una mica forçada la veritat.

dilluns, 23 de juliol del 2018

Els sainets ho tornen a petar a la Lira


Enguany ha estat el torn de A cal Notari de Ramon Ramon i Vidales, una obra fresca que mostra les tribulacions d'un notari de fa uns cent anys. Una història que no ha caducat en el temps en diferents termes i formats perquè el món no ha canviat tant. Una gran tasca aquesta de recuperar sainets que vindrien a ser obres de segona o tercera divisió que per un preu mòdic omplen la Lira del Vendrell en dues sessions. Una gran enhorabona a totes les persones que ho fan possible perquè aquest tipus d'obres populars a vegades passa sense pena ni glòria per la nostra història perquè no és la creme de la creme. Posat a fer al Vendrell ja es podria crear algun tipus de concurs o festival d'aquest tipus d'obres perquè tenen una excel.lent acollida i no és una cosa que es faci a gaires llocs. Seria innovador i tenim l'excusa del gran Ramon Ramon i Vidales.
Vinga endavant i l'any que ve en volem més. Molt bé aquest format de la Lira. Això de peu al Tívoli o a la biblioteca ja ha passat a la història. Tenim la Lira, doncs endavant.

dissabte, 21 de juliol del 2018

Tu sempre et diràs Tobies



En la figura antiga de l'àngel penell del Vendrell hi posava Tobies grabat i sempre s'ha conegut com el Tobies o àngel negre i ara ja van per l'Angel Rafel, ves o saber on acabarem amb aquesta evolució. Ja sé que no té cap sentit bíblic que es digui tobies però la gent que es diu Jané de cognom tampoc no els veig que vagin a registre a posar-se Gener. No cal ser tan puritans que el món és mou encara que alguns no se n'assabentint

La festa major oblida el Tancat

Hola, ja sé que per molts el Vendrell acaba a la riera de la Bisbal i a la carretera de Valls, però hi havia anys que a la zona del tancat feien el castell de focs, cinema a la fresca, concerts, plantada de bèsties de foc i altres invents. Jo crec que aquí tenim una plaça com la Rambla Cañas que està més que infrautilitzada, però per la festa major s'hauria de fer alguna cosa per donar vida també als bars de la zona. No sé és la meva humil apreciació per a properes cites. El Vendrell és allò que queda  l'ombra del Tobies.

dijous, 19 de juliol del 2018

Ocean's 8 és la versió femenina de la sèrie

Ocean's 8 és la versió femenina d'Ocean's 11 i les que segueixen. La veritat és que segueix el mateix patró que aquestes però en dona. No aporta gaire gran cosa de nou a aquesta sèrie de pelis de lladres d'alt nivell. És una mica divertida, però tampoc és res de l'altre món. Es deixa veure, però sense gaires o amb ben poques sorpreses.

dimarts, 17 de juliol del 2018

El mejor verano de mi vida, la típica d'estiu que s'ha de veure

El mejor verano de mi vida és la típica peli d'estiu en família, optimista amb un clar missatge que té bones dosis d'humor. Una proposta fresca amb un gran paper del Leo Harlem que recorda la seva professió d'humorista. Passes una bona estona, rius bastant i jo crec que tampoc se li ha de demanar gaire més. Mols personatges coneguts al repartiment, però tot plegat de molt bon rotllo i optimisme.

Fins quan viurem “el Dia de la Marmota” al Vendrell


Al Vendrell portem des de finals dels 90 vivint en una mena de bucle amb un parell d’alcaldes que han marcat clarament la política del municipi i ens han portat a la nostra situació actual, encapçalant algunes de les estadístiques més tristes de Catalunya, com l’atur, el fracàs escolar, la renda per càpita, entre d’altres. Això ha estat una feina o millor dit una desídia emmarcada focs artificial que ha abocat a la nostra realitat actual que serà difícil d’aixecar perquè no són capaços ni de fer una reunió anual sobre l’estat de la vila com marca el ROM. Tenen por de tocar de peus a terra, no sigui que algun partit els hi digui la veritat i no tingui ni filosofia per donar una resposta mínimament acceptable en l’àmbit d’un plenari municipal.
Nosaltres que fa anys que sempre acostumem a tancar l’exercici amb un clar superàvit resulta que teníem al final del 2012 un deute financer de 89 milions d’euros que corresponia al 195% dels ingressos corrents. Unes xifres escandaloses que ens han portat a uns darrers anys de plena austeritat, sense inversions i només complint els serveis bàsics de manteniment i les festes i similars perquè això si que es intocable a casa nostra. Encara que els castells de foc hagin de durar cinc minuts no es poden treure perquè hem de quedar bé amb tothom.  
Carnicer que fa 40 anys que es dedica a la política activa en els diferents àmbits de l’administració, però amb un fort protagonisme al Vendrell on ha estat 21 anys d’alcalde en dues etapes marcades per un clar parèntesi al mig, on CDC va entrar ocupar l’alcaldia.
Carnicer pot dir que ell ha guanyat totes les eleccions municipals en què s’ha presentat amb orgull i satisfacció, però també ha de reconèixer que va passar de grans majories en la primera etapa a 4 regidors de 21 en la seva darrera convocatòria el 2015. Una gran baixada amb l’entrada al consistori de 8 forces de les 9 que va concórrer a les eleccions. Després de l’inici del boom de la bombolla immobiliària al voltant del 2007 el municipi va entrar a formar part en la llista dels municipis més endeutats de Catalunya fins que es va haver d’aturar perquè la cosa ja no donava més de si. Ara després de posar-nos el cinturó uns anys podem dir que tornem a tenir un deute similar al nostre pressupost anual que ens pot permetre de fer alguna inversió, però encara no estem nets ni de bon tros.
El que es pregunta la gent és on han anat a parar les inversions d’aquests anys que vàrem assolir nivells estratosfèric al voltant dels cent milions que tocava el 200%. On es van invertir els diners? El gran problema és que si tu vas pel poble a part d’aquests darrers anys sense inversió no es veu que hi hagi hagut aquí una gran mina de diners. On estan aquests diners? Aquesta és una dels temes pendents que ningú té resposta.
Per altra banda, una altra és que el creixement del Vendrell s’ha fet amb els peus i poden tenir una vila bonica amb la seva part marítima i la seva de muntanya hem començat a construir aquí i allà cases sense ordre ni concert i ens hem deixat d’unir el nucli amb els barris marítims, una tasca que tenim pendent i que haurem d’esperar a un altre boom per tirar endavant.
Aquests darrers 40 anys han servit perquè estem al mateix lloc on estàvem amb un munt de diners invertits en estudis d’un futur que potser només han servit per omplir campanyes electorals que mai s’han complert. Hem estat atrapats en un bucle en 40 anys i ara potser quan la vella guàrdia es retiri, potser tindrem l’oportunitat de sortir d’aquest dia de la marmota i començar a fer alguna cosa amb cara i ulls. Esperem que això funcioni perquè ser el vagó de cua no es massa bo que ens hi acostumem.





diumenge, 15 de juliol del 2018

Aprofitem l'estiu

Ara és el moment de les rutes de les festes majors de la comarca i rodalies. A vegades hi ha sort i tambe tenim concerts per les nostres contrades que valen la pena. La gent es mou més de nit que no pas a primera hora de la tarda que fa molta calor. Hi ha ambient. Hi ha caliu. S'ha d'aprofitar és l'estiu.

dimecres, 11 de juliol del 2018

Futbol versus Jocs del Mediterrani




Els Jocs del Mediterrani passaran bastant desapercebuts per la història. Potser el que més es recordarà són les grades buides de la cerimònia d’inauguració i aquests petits ensurts que dia a dia han anat omplint alguns titulars dels mitjans de comunicació i no eren precisament els resultats. Quan en una competició els resultats passen a un segon  o tercer ordre és que alguna cosa passa. Doncs aquí han passat moltes coses que ens han de fer recapitular una mica.
Un Jocs del Mediterrani poden estar bé dins un seguit de circumstàncies diferents, però les actuals no són precisament les més indicades. Quan cada dia molts immigrants es juguen la vida amb la pastera per travessar el Mediterrani alguna cosa no estem fent bé. La història d’aquestes persones acaba al cap d’unes hores d’haver arribat a les nostres costes. Són atesos i possiblement portats a un centre. A partir d’aquí ja no sabem res de les seves vides. Potser alguns seran deportats al seu país perquè al cap d’un temps ho tornin a intentar després de deixar tots els seus estalvis i el dels seus parents a alguna màfia que els permeti fer realitat el seu somni vital. Altres potser ens els trobarem en el top manta venent productes a tocar a la sorra en aquest mena de pacte no escrit en alguns municipis on es tolera aquesta mercat  i se situa on menys mal els ulls faci. Altres potser endegaran altres projectes vitals més allunyats d’aquesta legalitat vigent que fem servir per segons quines coses.
El que si que ha triomfat és el Mundial de Rússia. En aquells moments en què hi havia competicions de màxima rivalitat notaves una certa pau exterior perquè la gent estava a casa o en bars seguint atentament cada jugada a veure com quedava el resultat. Aquest és un dels mundials més atípics perquè s’ha produït resultats totalment inesperats. Alguns dels grans van quedar eliminats a la primera fase i altres que ningú apostava per ells doncs van fent a cada partit. Tothom té clar que en un partit pot passar de tot. A vegades molta tècnica no serveix per res per un equip que es tanca al darrera i només treu pilotes fora resistint com autèntics numantins. 
La gent anava seguint el mundial. Abans com marcava la santa i pura Constitució cada fill del seu país era un fidel seguidor dels seus colors, però ara amb tot això de la modernitat es pot escollir. Llavors et pots trobar molts catalans animant a Bèlgica o al Marroc i també a l’Argentina on juga l’estrella del Barça.
Durant tot l’any algunes administracions públiques i privades ens envien per terra, mar i aire propaganda per anar a concerts, audicions, conferències, fires, exposicions i quan mires la televisió local, que fa el que pot, veus que són quatre gats i els polítics de torn. Tens clar que ara per ara la gent va on li ve de gust. Alguns assisteixen a algun acte per quedar bé, però sinó hi ha feeling la veritat és que ho ignoren bastant. Encara que el teu equip de futbol que no és potser el que porta els colors del teu país jugui a milers de quilòmetres de casa i no t’hagin enviat 3 tríptics sobre aquest esdeveniment tu ho segueixes perquè t’agrada i aquesta és la base de tot plegat. No ens cal crear vincles amb el nostre passat quan fa anys que s’han esborrat i la gent vol el que toca ara.  Potser ja tenim empreses que es dediquen a contractar gent per omplir espais. Això serà molt important de cara a les properes municipals, però ara per ara la gent té molt clar allò que es porta tot i que sempre hi ha lloc pels nostàlgics i els amants de la música de gralla que es mereixen el seu lloc, però possiblement el rock tingui molts més adeptes. Llavors és qüestió d’anar temptejant perquè tothom tingui la seva oportunitat, però intentant donar resposta a la demanda social. Aquesta és la nostra realitat. grades buides als Jocs del Mediterrani i plenes al Mundial de Rússia. La  gent té molt clar el que vol, però potser alguns polítics encara van una mica perduts sobre les preferències dels seus votants.

dimarts, 10 de juliol del 2018

Aquest cop al barri de Fança


Un dels temes que es comenten són les meves faltes d'ortografia. Un cop més varem tornar a sortir a la falla. Aquest cop a la de França. Una sort tenir aquest reconeixement popular. Endavant. Avui festa. Seguirem en les properes. Molt bones festes dels barris.

dilluns, 9 de juliol del 2018

Un cop més a la falla


Una de les maneres d'expressar-se la gent del Vendrell són les falles. Sortir és un signe inequívoc que estàs viu que la gent t'escola sinó passaries desapercebut que és la manera millor d'anul.lar una persona. Aquest any en la primera falla he tingut la sort de tornar a sortir amb una caricatura molt ben feta quasi professional o més i amb un text molt clar i entenedor. Gràcies als del barri del Font de la Menya per aquest honor

divendres, 6 de juliol del 2018

Els Jocs del Mediterrani també punxen al Penedès


El Penedès ha tingut la sort o l’ensurt de formar part dels jocs del Mediterrani que van estar protagonitzats per Tarragona, però al Vendrell i a Calafell també va arribar de primera mà l’esperit dels jocs amb dues competicions tan atractives com el futbol i el handbol. Potser aquest ha estat una de les poques avantatges geogràfiques de formar part de la província de Tarragona ara que sembla que va cedint protagonisme a favor de la vegueria, Gràcies a aquest esdeveniment les dues localitats costaneres han vist importants millores en les seves instal·lacions esportives. En el cas del Vendrell, les obres ja feia anys que eren necessàries, però al final ha arribat l’excusa perfecta per fer un pavelló nou.
Aquesta cita esportiva des d’abans de començar ja va patir els efectes col·laterals d’algun mal d’ull. En principi ja es varen haver de fer un any després per manca de diners i per tenir el galliner polític aquí i allà una mica esvalotat i amb aquest guirigall era difícil concretar una proposta similar. Després va venir que va coincidir amb el Mundial de futbol de Rússia. Lluitar contra el futbol en competició mundial és una gesta per la que no estem preparats. Des del primer dia de la inauguració amb un estadi mig buit en una cerimònia que poca cosa tenia de català van començar a venir els apunts negatius en diferents fronts que han anat protagonitzen la informació esportiva d’aquest esdeveniment. El més important no era qui aconseguia les medalles, sinó quin ensurt havia passat avui. A banda de tot això aquest invent de pavellons i pistes buides d’espectadors pel qual serà recordat al llarg dels anys ens ha costat uns 100 milions d’euros que segurament després els trobarem a faltar en sanitat, ensenyament, atenció a la gent gran. Però hem fet el paripé per un preu econòmic molt alt i potser per alguns també tindran que pagar un preu polític.



Juliol + el Vendrell = Festa



Tot just obrim el mes de juliol i aquest és el mes de la festa per antonomàsia  al Vendrell, però dins la lectura tradicional del terme geogràfic. Hem de deixar els barris marítims i altres que han optat per l’agost gaudir de les seves dates principals.
Dins d’aquest mes de juliol hi ha dues grans propostes festives. Per una banda la festa dels barris que són totalment anònimes i amb un pressupost molt baix són capaços de treure el màxim rendiment. Una setmana que encara que s’hagi de treballar es fan mans i mànigues per poder compaginar la festa amb les obligacions laborals i l’estudi. Tot i que hi ha una mena de comissió a cada barri són moltes les persones que amb el seu granet de sorra les fan possibles i aquesta és la gràcia de tot plegat. Els programes tot just surten un parell de setmanes abans en un format bàsic recopilant les diferents propostes i es van repartint entre la gent. Més o menys les rutines es van repetint cada any. Independentment qui siguin els encarregats de posar la música, doncs la gent surt al carrer i s’ho passa bé, perquè aquesta és una setmana que es viu intensament. La gent d’un barri convida als amics dels altres o de municipis veïns i aquesta és la màgia de tot plegat. Compartir taula al carrer, anar a portar el pa beneït i altres petites històries que es repeteixen cada any amb molts i variats protagonistes. Una festa que surt del poble i està feta per al poble i on aquest és el gran protagonista. No hi ha ni grans líders dirigint tots els moviments, sinó persones responsables que es fan càrrec que tot surti el millor possible en benefici de tots plegats.
Després d’aquesta setmana intensa i uns quants dies per carregar energia toca  la festa major amb els seus caps de cartells, que enguany brillen per la seva absència amb un combinat una mica curiós i peculiar amb grups que no fa gaire que ens han  visitat i altres que deuen ser molt coneguts a casa seva, però que la cosa no ha transcendit gaire. Però això s’ha de veure al carrer i al concert a veure com ho fan. Potser tindrem grates sorpreses i haurem descobert noves formacions musicals a qui seguir.
Des de fa uns cap aquí tota aquesta part del juliol festiu s’ha emplenat de glamour amb una mena de protocol que sembla que s’ha d’aprovar, però que s’ha convertit en un símbol dels més fidels a la festa major del Vendrell. Tenim uns portants d’honor que s’encarregaran de custodiar a la patrona entre altres moltes tasques. Aquests  representen un reconeixement del poble a la seva tasca cultural, folklòrica i un llarg etc.
I tampoc no poden faltar els Administradors de Santa Anna que seran els encarregats que titular de tot plegat. Al peu de la festa o davant d’un ordinador seran els màxims encarregats que tot surti el millor possible. Uns dies esgotadors, però que també és un honor perquè entre altres molts motius es mereixedor de formar part dels currículum vitae dels titulars d’aquest càrrec amb data de caducitat.
Després vindrà l’agost avorrit al cor del Vendrell. Serà el torn d’anar al Francàs, Sant Salvador o Coma-ruga i allí tindrem els corresponents focs artificials, les botifarrades, fideuades  que no hi poden faltar els concursos de truites i de pesca per alguna cosa tenim mar i n’hem de treure profit.
Aquesta és la crònica d’un mes intens i quasi sense treva en què ens gastem bastant  més de 100.000 euros en festes i festetes. Tot i que el Vendrell ha crescut bastant en els darrers anys, no hem sabut o no hem volgut o millor dir no ens ha interessat obrir la festa a altres barris i ho concentrem tot en el mateix lloc central de sempre. A les noves zones urbanitzades ja els donem permís perquè facin els seus sopars de veïns i no toquem res perquè les tradicions ens fan feliços i ens salven de caure en el pecat.
Esperem que tots gaudim al màxim d’aquesta calendari que tot just comença i durarà fins al final d’aquest mes de petard i concert. Com a consell final no estaria malament que unifiquéssim els gots de plàstic que farem servir en cada consumició. Al final del concert es puguin tornar o almenys que siguin homologables per a totes les cites de barra d’aquest intens juliol que ens espera. Amb un got podem fer tota la ruta nocturna, sense haver de tenir un reguitzell variat perquè ja no m’hi caben més a casa.





            

dijous, 5 de juliol del 2018

Tornar a començar de quasi de zero

Despres de 41 anys de la política i 21 anys d'alcalde ja toca deixar la política. Ens hem carregat una generació pel mig. Ara deixem el consistori una mica més endeutat que el seu pressupost actual. Això vol dir que ens hem passat uns quants anys amb zero inversió i fent una política de tapar forats que haurem de pagar en el futur després d'uns anys que tot anava a lo grande per això ens hem trobat com estàvem al principi d'aquesta mesura d'ajustament. Estem davant un dels partits clàssics amb poca militància, molts dels seus companys de camí o han deixat la política o estan en altres formacions provant sort perquè ningú espera 21 anys a veure si li toca ser alcalde.
Ara es pot trobar un partit sense un dofi clar, el que apuntava sembla que s'ha buscat la vida per altres móns i la cosa costarà de refer no sé que hi hagi un cop de timó. Alguns dels regidors no crec que tornin a repetir i s'ho miraran des del sofà de casa. Un partit que com aquell qui diu comença de zero amb molta feina per fer i molt camí per recórrer. A veure com se les empensara.

dimecres, 4 de juliol del 2018

On està el servei del Temps del Consell Comarcal del Baix Penedès?

Un dels grans serveis tot i que no és obligatori és el del temps del Consell Comarcal del Baix Penedès. El gran Josep Soriano no hi és i ningú el substitueix en aquest càrrec. És molt trist que hagi desaparegut aquest servei que anava molt bé a la comarca i era també una eina molt útil per conèixer el temps que faria i el que ha fet. Una llàstima que anem perdent pel camí aquests serveis que són necessaris en la nostra societat, però tenint en compte com estan de precaris els consultoris mèdics de Santa Tecla es pot entendre tot. Trist.

Quien sabe a onde posaran el Museu Arqueològic del Vendrell?


Sembla ser que ara excavaran el poblat íber de Sant Miquel a Banyeres. Ahir varen fer la presentació. Aquí tenim una ciutat molt important que pot canviar moltes coses del nostre passat íber i li ha de donar un toc molt remarcable. A veure si la cosa funciona i no sigui un simple bluff preelectoral. Per altra banda, ningú parla de les peces del museu arquelògic del Vendrell que en el millor dels casos deuen estar guardades en caixa. No s'ha parlat res d'aquest equipament ni del seu futur. Estem aquí amb el Casals i algo de guimerà i deu i del museu arqueològic ningú diu ni piu. A veure si es pot aixecar en algun lloc. Valdria la pena

dimarts, 3 de juliol del 2018

Polítics senses ofici ni benefici

A veure si ara que ja portem uns anys del segle XXI totes aquestes velles glòries del segle passat que viuen de la política es retiren d'una puta vegada i deixen el pas a la gent nova amb noves idees. Ja heu tingut la vostra oportunitat, us heu carregat la dels vostres fills i ara deixeu als vostres nets que arreglin el país que vosaltres ho heu fet amb el cul. A veure si ho deixen estar i entren cares noves que ja fa falta perquè tanta tonteria ja cansa. Sinó tenen feina hi ha empreses a la comarca que serveixen de garatge polític, doncs que li donin un lloc i un salari i a fer feina. Vinga a veure si es veritat i jubilem a les vaques sagrades d'una vegada.

Tapes i algo més?

El Vendrell és el paìs de les tapes de patates braves. En molts llocs aquest és un dels platerets predilectes, però hem de saber donar una millor oferta. Fer patates braves és una cosa amb una gran rivalitat perquè n'hi ha de moltes i algunes són molt bones. El que han de fer els restaurants i bars es preparar una cosa diferent a part de les braves que doni sentit al seu projecte restaurador.

Pregons populars

Una de les coses bones de Calafell és que cada any una persona de cada nucli fa el seu pregó. Ho trobo molt encertat. Qui millor que una persona vinculada al poble per fer el pregó. Ho trobo totalment desencertat aquests actors que venen allí et foten el rollo que toca que ho han fet igual en 25 pobles més i  no tenen ni idea del poble i també els importa una me.. Venen allí fan la seva feina i marxen. Jo crec que a Calafell ho han encertat i enguany al Vendrell també i l'any passat al Vendrell va ser del millor de la festa major amb la Gemma Ventura, la Marta i la Carlota.