dissabte, 31 de desembre del 2011

No només calen subvencions públiques

El cobrament de les factures emeses per una entitat pública pot suposar la supervivència d'una empresa, o en cas contrari, li pot suposar la seva total desparició per falta de recursos.  A part hi ha un tema de l?IVA amb les factures impagades. Hi ha moltes formes d'ajudar a la població  amb subvencions i ajudes de diferents tipusm però una forma de donar un cop de mà a la ciutadania emprenedora es pagar els proveïdors i serveis, en especial, d'aquells més fràgils. Els polítics treballen pe guanyar eleccions i pagar els deutes no sempre fa guanyar votsm però sí que dóna vida els que lluiten per una societat millor amb el seu esforç i la seva suor creant empreses i donant feina.
Article publicat al Diari Segre el 31 de desembre del 2011.

Quan tots s'han de posar en el mateix sac

La UE em recorda a una comunitat de veïns. Aquella que uns paguen més i els altres menys perquè ningú ha post ordre a la comptabilitat i tot rutlla. En el moment que s'ha de posar fil i agulla resulta que els que tenen una economia més sanejada ho podran abonar sense dificultats i els altres els costarà molt més fer front a les despeses. Ara ha estat el moment d'anar tots a una i evidentment que han sortit a la llum les diferències entre socis.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Etapes a la vida

Hi ha una sèrie de punts de referència en el calendari com Nadal, Setmana Santa, estiu. Són punts que et diuen que has superat una etapa i ja estàs en una altra. A la vida aixo no passa. Pots tenir 50 anys i fer com si en tinguessis vint, ningu et marcarà si tu no vols. A vegades hi ha el risc de morir sent jove. Això es bo. El fotut és que només hagis estat jove i no hagis passat cap més etapa.

La màgia s'ha esvaït

En aquesta cúmul de festes i esdeveniments que hem celebrat en les darreres setmanes no podem obviar el darrer de la sèrie nadalenca i que mena directament a les esperades rebaixes de gener.
En aquest país en què la monarquia s’ha mantingut en peu trontollant en alguna batzegada, hem plantat dues repúbliques en la nostra història. Encara hem de continuar venerant la figura dels Tres Reis Mags. Una imatge idíl·lica que ja apunta solidaritat i globalitat. Dos termes que avui estan molt presents en el discurs polític.
Aquests tres personatges màgics que tothom adora en el seu vessant pessebrista, molts detesten quan es tracta de persones de carn i ossos. La crisi ens ha portat a què cada dia els registres de paciència de les persones tingui nivells màxims més baixos. Quan un ciutadà ja no pot aguantar una situació personal que l’afecta en els seus principis bàsics, ja no és tan extraordinari que agafi una escopeta i ho arregli directament amb el primer que trobi al creuar la cantonada. Els efectes secundaris de la seva acció ja no són gaire transcendents en una persona que no té res a perdre. Entre no tenir ni sostre ni diners per posar-se alguna cosa a la boca ja no està tan lluny d’estar a la garjola. Ara podrà tenir la consciència ben tranquil·la d’haver fer justícia quan la societat no és capaç, segons el seu raonament, de fer-ho per la seva banda.
Tot aquest món de la solidaritat i harmonia entre els diferents sectors socials ara més que mai ha saltat pels aires. Si que tenim grans excepcions com la Marató de Tv3 que recapta uns quants milions d’euros amb una finalitat humanitària, però també serveix perquè més d’un netegi la consciència de les seves actituds personals.
En aquest país ens estem enganyant a banda d’aquests tres personatges reials tenim altres símbols i altres virtuts que tot i que tothom hi està oficialment d’acord quan gires el cap veus que la gent mostra els seus sentiments reals que no coincideixen amb el perfil presumptament majoritari
En principi vivim a Espanya, doncs quan per algun motiu encertat o no sona l’himne oficial espanyol no són pocs els qui el reben amb pitades i crits de rebuig. Llavors alguna cosa ens falla quan la gent es manifesta en contra d’allò que presumptament el identifica. El problema és que mai se’ns ha preguntat si volíem ser espanyols o no. Vàrem aprovar la Constitució Espanyola. En aquell llunyà referèndum anava tot el lot inclòs que ens ha portat aquesta mena de transició dirigida pels interessos dels principals partits.
La relació entre les administracions també està fonamentada en uns principis bàsics que les regulen. Arran de la situació actual cadascuna defensa els seus interessos en perjudici de la resta. On abans posava que una li donaria a l’altra x quantitat d’euros per algun servei o ajuda, ara sembla ser que ha quedat escrit que vagi esperant que a ella també li deuen de més enllà. Per tant, que cadascú s’espavili i aguanti el cop.
En aquest país on fins fa quatre dies qui més qui menys tenia superàvit als pressupostos municipals que ara s’han transformat en grans deutes a totes les bandes que exigeixen polítiques de contenció. Algú ens enganyava o no tenia ni borrall d’economia. Alguna cosa ens ha passat perquè ara les caixes resulten que estan ben buides.
Fins ara ens han estat prestant serveis i oferint instal·lacions pel gaudi de la ciutadania. Ara ens diuen que la immensa majoria són deficitàries i que s’han d’anar reduint. Ningun polític mou fitxa per no quedar malament davant l’electorat. Esperem a què ja no hi hagi cap més solució. Llavors ja no tindrem cap ínfima possibilitat de maniobra.
Fins ara que hi havia una economia cofoia ens havíem gestionat els nostres recursos públics. Ara que la cosa està bastant apurada ens diuen que ens apretem fort els nostres cinturons. Però mai reconeixeran que s’han equivocat de ple per haver-nos regalat tantes coses insostenibles econòmicament. Ara ens demanen que siguem solidaris perquè no poden fer front a les despeses. No només la màgia dels Reis s’ha esvaït n’hi ha d’altres que també s’han esfumat i encara no saben com.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 5 de gener del 2012.


Brindem per un 2012 millor



Deixem enrere un any negre i possiblement d’aquí un any no haguem borrat ni de bon tros el pessimisme que pesa en la nostra societat. Entre un punt i l’altre tenim 365 dies per intentar posar una mica d’il·lusió a les nostres vides i a les nostres esperances.
En aquest any passat han passat coses bones i coses dolentes com acostuma a passar. Jo crec que les segones han guanyat amb escreix a les primeres. No podem oblidar que hi ha anys de tota mena que amb el pas de la història es van combinant d’una forma força aleatòria.
Potser la fita més important en els nostres municipis va ser les eleccions del maig passat que van provocar més d’un ensurt i d’una sorpresa en la nostra Comarca. Bellvei i Masllorenç van viure canvis radicals en els seus consistoris després de dècades d’una sospitosa pau interior. El Vendrell va apostar, després d’algun moviment erràtic, per una mena de pacte a quatre bandes en contra d’un partit. Una jugada que si és fa amb certa precisió a les properes pot donar alguna sorpresa inesperada. A més la crispació mundial juga favorablement a aquestes noves formacions que pugen en força a tota Europa. Calafell per la seva banda ha apostat un pacte clàssic a la comarca amb el PP i CiU. Una solució similar que al Consell Comarcal que ha deixat enrere una etapa molt distreta. Per la seva banda, a la Bisbal, les urnes van donar un resultat que molts no esperaven. Però el poble té la raó i mai s’equivoca. Llavors només ens queda esperar les promeses laborals del seu batlle com es van fent realitat en els propers anys. El poble tornarà a emetre el seu veredicte.
Enguany hem aconseguit, només temporalment, donar un cop fort a top manta massificat de Coma-ruga. Però tot apunta que de cara al bon temps tornarem a tenir caliu en aquest punt arran de mar.
Els protagonistes principals han estat les retallades de les quals se n’ha parlat molt però de moment el gran perjudicat va ser el castell de focs de Turismar de Coma-ruga que va patir directament les seves conseqüències. La Generalitat ja n’ha portat a terme unes quantes en els principals departaments com Sanitat, Ensenyament i altres, però la part més gran del iceberg encara queda sota l’aigua. Suposo que al llarg d’aquest 2012 altres administracions es pujaran al carro de les tisorades i el nou flamant president del Govern començarà també la seva estratègia en aquest àmbit.
En aquest any hem gaudit d’una climatologia un xic especial. En el mes de juliol anàvem quasi en màniga llarga i paraigües, però l’estiu ha recuperat amb certa traça els mesos de setembre i octubre. Per tots Sants es podien comprar castanyes quasi en màniga curta.
Els cartells de es lloga o es ven cada dia es més freqüent arreu. Els bancs cada dia tenen més negoci dins el món immobiliari. Els establiments regentats per xinesos o orientals es van introduint amb força a casa nostra, en perjudici dels autòctons que han d’anar tancar pels mals resultats.
En aquest estiu la comarca no ha patit incendis importants i la part negativa se la va emportar Coma-ruga amb els tres morts que van haver de treure de les seves aigües aquest estiu. Vigilància i sancions per combatre els agosarats o desafortunats desafortunats.
En l’esport, l’Hoquei Vendrell i el de Calafell s’han guanyat a pols jugar en la primera competició d’àmbit estatal. Torna amb força aquest esport que sempre ha tingut molt bona acollida en aquesta comarca.
Començarà un any molt dur, primer de legislatura. S’han de pujar els impostos. Ara és el moment ideal perquè comença un nou mandat. En els darrers anys per motius polítics no s’ha fet. Ara doncs és el moment perquè com el poble no té memòria quan torni anar a les urnes ni es recordarà d’aquesta dràstica mesura.
Els BOP cada dia té més lectors en la recerca de feina o per veure si hi ha publicada alguna subhasta o tall de subministre d’aigua per impagament. La vida continua muntats en aquest euro que va unir rics i pobres. Ara estem pagant les conseqüències d’aquesta mena de paradís on tot era possible a comptes del nostre futur ple d’optimisme. El demà ha arribat i ens toca pagar els excessos d’alguns d’ahir. Molt bon any i molta sort.

Article publicat el 30 de desembre del 2011 al Diari del Baix Penedès



dilluns, 26 de desembre del 2011

El Nadal ja és història

Ja hem passat el Nadal i ens endinsem cap al cap d'any. Això ha anat ràpid. A vegades aquests dies són genials, però després de reunir tota la família queda com una buidor, però és normal. Aquest esperit és molt efímer, però sempre s'ha de recuperar, any rera any i que no es perdi

divendres, 23 de desembre del 2011

Molt bon Nadal

Bon Nadal a a tots segons el vostre estil i forma. Una persona potser molt feliç llegint un llibre, cuinant, menjant, jugant a ala wii, fent la migdiada, enviant mensajitos. Què cadascú trobi la fórmula màgica per viure el Nadal amb alegria i optimisme.

dijous, 22 de desembre del 2011

La gent pel cap d'any no anirà al restaurant ni similar

La gent passarà la nit de Cap d'Any a casa amb dos vots. Hi ha un vot que opta per anar a casa dels amics i un altre vot per dormir com una soca. La cosa està clara. Al restaurant no hi anirà ningú segons aquesta enquesta.La crisi es nota.

Escena del pessbre per aquest 2011

Una de les tradicions d’aquestes pàgines amb motiu de les festes nadalenques és  dibuixar, any rere any, un pessebre més o menys actualitzat  tenint en compte els darrers esdeveniments político socials de la comarca. Tot i la crisis, el nostre pessebre gaudeix d’una gran vitalitat. Un pessebre en una situació crítica com l’actual es representaria amb un parell de furgonetes d’antidisturbis de Mossos que vindrien a desallotjar l’establia per ocupació indeguda. Uns metres més enllà trobaríem els membres d’alguna plataforma aguantant una pancarta on hi posi alguna cosa semblant a “volem pa per tothom”. No ens faltarien unes quantes cameres de televisió cobrint la notícia en directe. Fins i tot alguna furgoneta amb una parabòlica en el seu sostre per connectar en directe amb algun programa de màxima audiència. Al final, des del Govern de la Generalitat es decideix posposar uns dies l’acció policial per permetre que es pugui realitzar tot el procés que des de fa més de 2.000 anys es duu a terme a molts indrets del món
En els seus corresponents locals, els responsables polítics farien una lectura acurada dels esdeveniments convulsos d’aquest espai com un fet aïllat dins el municipi. Ens jurarien que la immensa majoria dels veïns de la localitat estan vivint una situació econòmica sostenible  com les finances de la Casa Gran que encara viuen els efectes del superàvit dels darrers exercicis. Segons els portaveus polítics moltes de les  economies familiars del municipi registren un superàvit al tancar el present exercici. Per això, només es pot fer una apujada d’impostos per reduir els problemes a l’hora de col·locar els estalvis. Els membres de la coordinadora de plataformes anti sistema negarien totalment aquestes dades falses a l’hora que valorarien la gran resposta popular de la iniciativa.  Aprofitarien els mitjans allí presents per convocar als oients a altres actes  posteriors de protesta post. Els veïns que ho ha vist amb els seus propis ulls  pensarien que estan parlant de coses totalment diferents.
En aquest marc incomparable no hi faltaran uns quants cartells als diferents habitatges i edificis anunciant el seu lloguer o venda. Inclòs algun més agosarat inclouria amb lletres ben grosses el preu de l’oferta immobiliària. No hi poden faltar un parell o tres de basars xinesos, paquistanesos i un parell de kebabs per donar una mica de color i actualitat a tot plegat. Aquests establiments serviran per adquirir tot el material necessari per a realitza aquesta escenografia temporal. Els establiments de menjar s’encarregaran de subministrar els diferents àpats dels dies als nostres protagonistes.
Els nostres protagonistes estaran lligats per un contracte temporal d’obra o servei fonamentant-se en el salari mínim interprofessional.  Evidentment no els hi seran reconegudes ni les hores extres ni el fet de treballar per torns de nit i dia. Encara gràcies que puguin cobrar abans d’un any. Fa pocs dies es queixaven  dels mileuristes, però cada dia tenen més clar que una persona que cobri una mica menys de 1.000 euros mensuals avui en dia és tot un privilegiat. Els alts índex d’atur que es registren estan trastocant els valors socials que teníem fins ara.
Tots els nostres personatges estaran proveïts d’un smartphone amb connexió a internet i amb perfil al facebook, twitter i altres. Tots ells a banda de la seva imatge física participaran d’una imatge virtual que es podrà veure a través dels ordinadors de tot el món. En aquest espai a la xarxa es podran fer comentaris, veure els perfils dels protagonistes i altres coses que els usuaris podran des de les seves llars.
Camuflades entre les parets i la zona boscosa hi haurà un seguit de cameres de televisió que transmetran les imatges a un parell o tres de pantalles gegants instal·lades en la plaça major del poble més gran del costat. Allí es podran seguir tots els esdeveniments que es succeeixin  en aquest petit estable.
Per la data de la inauguració vindran polítics de tot arreu i de tots els colors que faran els seus discursos lloant la noble iniciativa. També se servirà un pica pica suculent per a tots els presents en aquests  freds a l’aire lliure. Tot i que les finances municipals estan en una situació preocupant, no podem oblidar la nostra imatge de cara als electors. Un bon berenar ajuda molt a mantenir ferm el discurs polític de torn i a suportar les embranzides electorals.
Tots veiem els resultats  de les  retallades del Mas en els serveis fonamentals. Ara cal esperar que aplica  el Rajoy, però ara toca viure el Nadal amb alegria i il·lusió.  Els polítics no ens ho esgarraran pas. Molt bon Nadal a tothom i a gaudir al màxim de les festes sense esgavellar gaire ni la salut ni l’economia..

Article publicat el 23 de desembre del 2011 al Diari del Baix Penedès

diumenge, 18 de desembre del 2011

El PSC s'ha mogut. Això ja és important

El congrés del PSC ha estat un voler i no poder. Dins el PSC hi ha moviments que aposten per més autonomia, però l'aparell del partit no esl deixa moure. Potser haurem d'esperar uns quants anys perquè això passi. De moment hi ha moviment i en públic. Esperem nous capítols. Això de la política hauria de ser més agil que ara que hi ha molts càrrecs que són quasi vitalicis.

dijous, 15 de desembre del 2011

Els col·leccionistes de càrrecs

En el món de la política i del funcionarat com un petit reflex de la vida en general també existeixen els col·leccionistes de títols, càrrecs i altres distincions que els eleva virtualment per sobre de l’alçada dels mortals. En aquests moments de crisis global, en què tocaria repartir els pocs calerons públics que circulen existeixen una sèrie de personatges que mostren un afany i una passió per acumular càrrecs preocupant. Una de les raons perquè això succeeixi és perquè en aquest país encara que hi hagi partits polítics que tot i la seva inspiració democràtica sempre hem treballat una mica en forma de clan o tribu. Trencar aquesta estructura ancestral és una tasca titànica. Ningú s’atreveix a qüestionar aquesta distribució quasi divina perquè la gent té por a perdre els seus propis punts per ascendir en la difícil escala del poder. Si agafes un currículum d’aquests déus vestits al Cortes Inglés com a mínim, i et penses que estàs davant de tota un geni i un crack de la societat. Si vas indagant en el seu perfil vas descobrint que només són una baula més de la cadena de poder. Són obedients amb els seus superiors als qui persegueixen allà on sigui i els tenen idolatrats, encara que sigui només per guardar les formes. En molts casos són càrrecs pseudovitalicis que duren anys i anys fins que es produeix algun canvi sobtat. Llavors et trobes cares noves, però en aquests món aquest tipus de revolució no acostumen a succeir tan a sovint com convindria. Per aquelles persones que no els coneguin, són fàcils de detectar quan et donen la seva targeta de visita que és una mena de resum de grans fites aconseguits fruit de la seva escalada social. No tenen la costum de fer targetes diferents segons el càrrec que pertoca en cada moment. La tendència generalitzada és aglutinar en una targeta de presentació els principals títols que posseeixen amb tots els mòbils, emails i adreces pertinents on els pots localitzar. Com més en puguis trobar millor. Aquesta acumulació de càrrecs també els comporta la seva presència en multitud d’actes públics organitzats per diferents entitats públiques o privades. El que passa molts cops és que els uns i els altres se solapen. La persona en qüestió no acostuma a estar clonada ni res semblant. Si està en una rostada evidentment no podrà gaudir d’unes migues extremenyes. També ho pot fer combinant petites estades aquí i allà. Però de moment els hi és molt difícil estar a tot arreu. Ideal excusa per no anar enlloc o per estar en aquella cita que més gràcia li pugui fer. Si vols que apareguin ràpidament es tracta de posar una càmara de televisió i un micròfon. Llavors sorgeix d’algun costat del voltant com si no volgués la cosa. A vegades algun d’aquests personatges que no acostumen a tenir ni grans discursos, ni donen peu a gaires titulars a banda dels que puguin mostrar en la seva finestreta en les xarxes socials, perden una mica els papers davant del seu públic. Una prova d’això és quan barregen temes en els seus discursos. Es fàcil detectar aquesta tendència quan en una conferència sobre l’esport a les escoles s’hi afegeix alguna menció al món del totxo. Dos camps que ell domina perfectament perquè formen part de la seva vida que molt sovint barreja per donar més cos als seus migrats discursos. L’auditori allí present sap que ha de lloar les metàfores fora de lloc del protagonista de l’acte encara que siguin patètiques. Tot i ser persones que en algun moment de la seva vida és possible que tinguessin carisma, amb el temps es va perdent i aquest es va diluint per acabar desapareixent del tot. Després de descobrir per ell mateix aquesta mancança es va produint una levitació en què l’honorat comença a elevar-se en cos i ànima lentament fins a punts indescriptibles de l’espai sideral perdent de mica en mica el control dels seus orígens terrícoles. Llavors com hi ha altres personatges al seu voltant que han patit el mateix procés espacial comença a trobar en aquests éssers privilegiats punts de trobada i de coincidència que els portaran a viure en un paradís lluny de la terra. Ells viuen en el seu món feliços i intenten baixar a la terra quan menys vegades millors. A vegades en temps d’eleccions Si ho fan és en cercles controlats per no patir cap ensopegada no prevista en el protocol. Ells amaneixen les seves trobades amb anècdotes variades fruit de les seves multifuncions socials. Molts cops també els trobes per internet o en algun mitjà escrit, però llavors és quan actua la seva secretaria mig amagada que s’encarrega de redactar el text que el nostre geni signa gustosament i es posa en els seu discurs infal·lible. 
Article publicat en el diari del Baix Penedès del 16 de desembre del 2011

dimarts, 13 de desembre del 2011

Una lloable iniciativa


En aquests moments de crisis tot i l’esperança del Nadal que tenim a les portes hi ha altres mostres d’optimisme que no podem passar per alt. El passat divendres dia 2 de desembre els Laxe ’ n’ busto varen omplir la sala Manolita de Lleida. Un fet molt destacable i lloable per moltes raons. HI ha molts molts concerts a casa nostra que no reuneixen gaire gent quan toca concert.En especial els que tenim més propers encara que sigui gratuït. És molt fácil donar-se a conèixer el mercat actual, però pujar en les escales en el poder de convocatoria no és gens fácil a no séerque surtis per la tele o la ràdio o facis alguna cançó hortera. La bona música no està prou valorada.El sistema de venda d’entrades el vaig trobar molt encertat iaixò va afavorir que la gent s’apuntes a aquest concert. Una cita superada amb els millors resultats esperem que altres grups tinguin la seva oportunitat perquè la gent els coneguin i tinguin l’oportunitat de difondre el seu art en directe a la resta. Enhorabona pels responsables de la sala Manolita i a tots els allí reunits per donar caliu, un cop més a aquesta iniciativa.

Article publicat al Diari Segre el dia 13 de desembre del 2011

diumenge, 11 de desembre del 2011

Un master és un negoci

Segons la meva darrera enquesta un master és un negoci amb tres persones que han optat per aquesta opció. 2 persones han votat la versió que és necessari i ningú s'ha decantat que és una presa de pèl.

L'Europa que ens apreta

Tothom ha sentit a parlar per pares i avis de la guerra civil. Jo crec que avui en dia anem perillosament a una etapa de postguerra sense tenir guerra. La cosa encara no ha tocat fons. Potser al final només menjaran els pagesos com passava llavors. Esperem que no arribi això. Abans Europa ens donava subvencions i ens ajudava a moltes coses. Ara ens exigeix mà dura i ja veurem com acaba tot plegat en nom de l'Euro. Potser que ens fem del Magrib i serem els reis. Val més ser cap de rata que cua de lleó, o no?.

El tuti fruti de les fires


Avui he anat a la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç. Hi havia molta gent i a més feia molt bon dia. Dos elements necessaris perquè la cosa funcioni. En aquesta fira ja fan com a altres on ho ajunten tot. Et posen posar una paradeta de descalcificadors al costat d'una de joieria i a l'altre costat un tiu que fa bocates. No és qüestió d'omplir. Ens hem d'acostumar a valorar les coses no pel volum de gent sinó per la gent que hi va. Si vols gent doncs hi posen embotits i bijuteria barata i aplenes. Hem de treballar les fires concretes amb productes i venedors de la nostra comarca.

dijous, 8 de desembre del 2011

La importància dels preus.

En això de la lluita de preus hi ha coses que s'han d'estudiar perquè a vegades si que donen resultat. Què és millor fer 10 menurs a 7 euros o 100 menús a 3,5 euros? què és millor fer 8 a 3 euros o 200 a 8 euros? Un dels punts claus per entrar en el mercat i agafar clientela està en els preus. Després la gent ja valorarà el material, però de moment els preus són un atractiu de primer ordre.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Què passa amb el Mercat de Nadal del Vendrell?

El Mercat de Nadal del Vendrell al llarg de tota la seva existència s'ha vist de tot, des de un gran mercat a la plaça Nova fins a unes poques parades a la Rambla. Jo crec que el Vendrell necessita un mercat d'aquest tipus que funciona si està ben muntat, però alguna cosa falla perquè no hi ha gaires paradetes i de gent tampoc no n'h ha gaire. No sé que passa, però és una cosa per reflexionar.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Drip Drap Creacions: Els Reis Mags

Drip Drap Creacions: Els Reis Mags: Postals Nadalenques al moment i per encàrreg, amb sobre: 7€ unitat. Aquarel·la. Fins dijous 8 de desembre al Mercat de Nadal del Vendre...

dissabte, 3 de desembre del 2011

Desigual omple de gent però ja veurem la caixa.

Per triomfar en aquesta vida en el món dels negocis una de les estratègies es rebentar preus i si es possible amb marques conegudes i populars com Desigual que està arrassant a Lleida aquest finde. Moltes persones no compran pero passen per allí i mostren que estan interessades en un producte. Ara faltaria saber el resultat de caixa. Però està a tope i això ja és important.

dijous, 1 de desembre del 2011

No necessita més qui més plora


Una de les moltes lectures que es poden fer dels resultats de les eleccions legislatives del passat 20 de Novembre, quan el PSC va tocar fons i el PP va pujar fins a una alçada considerable, va ser que els electors no són tontos. Evidentment que no ho són, però els polítics s’ho pensen o almenys algunes actuacions els delaten.
Sóc una de les persones que pensen que no és el que el PP hagi guanyat sinó que la resta han perdut estrepitosament. A part de CiU i Iniciativa que han pujat traient partida a aquesta ensorrament..
Ara és el moment d’apretar-se el cinturó. El Mas i el seu equip han estat durant els primers mesos del seu mandat intentant practicar algunes retallades socials en diferents àmbits bàsics com la sanitat o l’ensenyament, entre d’altres. Aquí a Catalunya, la gent ho ha entès i han assolit els millors resultats en unes legislatives fins el moment. També ho podem interpretar com que entre el vot útil del PP i el PSC, tampoc no hi havia gaires alternatives. Hem de tenir en compte també els alts nivells de vot en blanc i vot nul. Però anem al que interessa.
Els ajuntaments amb més endeutament de la comarca han començat a prendre serioses mesures econòmico- socials per intentar aguantar la nau abans que caigui en un precipici insalvable. El més senzill és fer retallades als treballadors. No han de fer gaires esforços i alguns són amics i no es queixaran gaire. Un parell de restes i ho tenen tot arreglat i diners ràpids a caixa. Els polítics que s’apliquin uns salaris amb els temps que corren perquè molts tenen doble feina o representativitat. Són els treballadors que només tenen allò i encara gràcies
Aquesta mesura aplicada als treballadors la trobo indignant al veure moltes actuacions polítiques que es realitzen a diferents llocs de la comarca on es llencen sense gaires miraments. Si posem un punt fora del si de l’administració, un dels punts que s’hauria de retallar és el tema de les festes populars subvencionades. Jo estic totalment d’acord que es faci, però hem de retornar als temps no tant llunyans quan al mig de la plaça Nova del Vendrell i a molts llocs hi havia un envelat on tothom pagava per entrar. Si presumim de que tenim la butxaca plena i hem portat grups com Mojinos Escozíos, Mago de Oz i altres amb un caché considerable potser és millor que repartim aquests diners entre altres propostes molt més econòmiques. Es tracta de donar més possibilitats als grups de casa nostra. Qui vulgui aquests concerts, doncs a menys d’una hora de camí té una àmplia oferta. . El concurs de música Track és una gran idea, però prefereixo no parlar d’aquest tema després dels resultats de l’any passat. .Alguns ajuntaments ha actuat una mica com a ONG i s’han de dedicat a comprar andròmines a punt per una reforma total com el Teatre Brisamar de Coma-ruga, fer i desfer un carril bici a Calafell, pagar hores extres a treballadors amics que les feia des de casa mentre mirava la tele. Jo trobo que aquesta manera de fer ha arribat al seu fi. Ara hem d’assegurar en primer terme el pa i l’aigua a la gent. El més fonamental que tots els ciutadans tinguin pa, roba, sostre, aigua i llum. A partir d’aquí discutim que és el més convenient. Hem d’oblidar que l’Ajuntament és la caixa oberta per a tots aquelles que vulguin muntar una festa o celebrar que ja no són tan joves.. Hem de fer una política amb cara i ulls amb certa coherència. No necessita més qui més plora. Segurament hi ha gent que calla i no es mou de casa per no molestar que ho necessita més que els que es dediquen a trucar portes i concertar entrevistes amb els polítics per millorar la seva vida.
A mi la cosa que em preocupa seriosament és quan tallen l’aigua a les cases. Molt més que un nen no faci activitats extraescolars, que també són important, però hem d’establir unes prioritats per seguir, no negant el pa amb els uns i tirant coets perquè la resta els pugui veure des de la finestra de la seva segona residència a la platja. S’han d’establir unes prioritats i complir-les. Els ajuntaments poden pujar els impostos fins el màxim legal. Algú és pensa que si la gent no pot ni pagar l’aigua satisfarà l’IBI o les escombraries?
La cosa és seriosa i hem de fer les coses amb cara i ulls. No s’hi val a badar sinó a les properes eleccions hi ha partits que val més que no es presentin. Si a la política s’exigissin responsabilitats per les mesures que s’han pres en nom de la ciutadania, a part que alguna entitat púbica ja faria dies que hagués tancat les portes, alguns polítics estarien en el millor dels casos inhabilitats per tocar un cèntim públic. És el moment de netejar tot una generació que ha pujat amb aquesta versió dolenta de la democràcia que tenim. Hem de donar pas a una nova generació. Els que manaven ens ha portat fins aquí quan el vent bufava de cara imagina ara que bufa d’esquena on ens poden portar. Hem d’estar a l’aguait. Els polítics que s’apliquin uns salaris amb els temps que corren perquè molts tenen doble feina o representativitat. Són els treballadors que només tenen allò que és molt més minso i són moltes administracions que hi volen posar mà.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de desembre del 2011



Joves estafadors vénent loteria al Vendrell

Al Vendrell, l'altre dia em van explicar que una noia d'uns 16 anys ven participacions de loteria de Nadal en nom d'un insti. La gràcia és que els números son fa un parell o dos d'anys, però ella diu que es van equivocar a la imprempta o similar. No en compreu perquè ni són vàlids ni aquests números són de cap insti del Vendrell. Aneu al tanto que avui en dia el més tonto fa rellotges.

L'enxaneta una peli reportatge de castells molt recomenable

Feia dies que volia anar a veure aqueta peli de castells que s'anomena  l'Enxaneta. Em pensava que seria tipus documental del canal 33. És una llàstima que de per aqui a la zona només la facin a les Gavarres i en una sessió diària. He de reconèixer que m'ha agradat per molts motius. No es fa pesada. Els comentaris de ls protagonistes són molt normals i no estan gaire tractats i surten molt naturals. Hi ha imatges molt interessants. A més hi ha gent que surt a la peli que conec personalment. Us la recomano. Només es pot veure en 3 d i la veritat és que val la pena. El dia de l'espectador és dimecres.