Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 28 de setembre del 2007

Una cita ineludible

La Fira de Sant Miquel d’enguany ens depara un espectacle ben diferent del que teníem associat fins ara a aquesta festa. L’Associació de Moros i Cristians de Lleida ha preparat per aquest diumenge, dia 30, al matí la recreació de les Noces Reials de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV. Una fita històrica prou important que va marcar la unificació durant els següents segles del comtat català amb el reialme aragonès per constituir la Corona d’Aragó. És una proposta temptadora que no podem deixar de banda. És una clara aposta de futur de la Festa de Moros i Cristians que surt de la ja tradicional desfilada del matí la tarda de les festes de Sant Anastasi, per donar sortida a una de les potencialitats que acull aquesta Festa, única a les quatre províncies catalanes. Esperem que el temps acompanyi i que la gent acudeixi a la cita a dos quarts de dotze del matí a la Seu Vella. Que serveixi per donar un vot de confiança a les 6 comparses mores i cristianes perquè continuïn donant vida a aquesta part de la història de Lleida que avui en dia torna a estar d’actualitat però amb altres titulars i altres protagonistes, però l’essència no ha variat tant.
Publicat al Diari Segre de Lleida el 28 de setembre de 2007

Benvinguts a la normalitat

Torna la normalitat. Hem passat l’estiu. Els uns han tingut la sort de fer vacances. Els altres, han treballat més que mai per atendre l’allau turistes que durant aquests dos mesos i escaig ens han visitat. Els nens ja els tenim col·locats a l’escola. Nosaltres apuntats en algun curs de ball en línia, anglès o ceràmica per trencar una mica amb la monotonia, al temps que aprenem altres coses i fem una mica de vida social.
Els festes majors ja han tocat el dos. Queda la de Segur de Calafell i la Fira del Vendrell que posaran el punt i final a la part central de la nostra proposta festiva. De tant en tant pot sortir alguna oferta temptadora, però ja són força esporàdiques i espaiades en la nostra agenda.
Sense anar gaire lluny en el calendari, gaudim d’una engrescadora proposta festiva que coincideix amb la Fira del Vendrell. La Celebració de la Hispanitat ja ens dispensa una jornada de complir amb els deures laborals, però aquí al Vendrell per acabar-ho d’arrodonir, hi afegim un dia més i de resultes de l’operació tenim quatre dies ben plantats al bell mig de l’octubre. Sense que haguem de treure de la mà la carta dels ponts perquè aquí al Vendrell és festa per tothom. Alguns comerciants de la vila aprofiten la Fira per obrir els seus negocis, però el percentatge no és gaire elevat dins l’economia local.
Sobre el 25 de setembre els nostres consistoris celebren els 100 primers dies de gràcia de la nova legislatura. A partir d’aquesta data, ja començaran a posar a punt les armes polítiques lleugeres per anar traient el màxim rendiment polític. Al cap de poc tocarà aprovar els pressupostos municipals. Escull ineludible per als governs en minoria a gairebé 4 anys vista d’unes noves eleccions municipals. Aquí s’ha de veure el pes real del gra i el volum de la palla, la qual s’han anat amuntegant aquests mesos en forma de d’intencions només de cara a la galeria. Tot plegat servirà per anar untant l’artilleria més pesada que començarà a estar disponible després de les festes nadalenques amb motiu de les eleccions legislatives que estan aquí al costat de la cantonada. Una comtessa electoral on és molt difícil que es repeteixi una majoria absoluta. Els pactes oportuns hauran de decidir que s’emporta el gat a l’aigua o en aquest cas qui és el nou inquilí de la Moncloa i amb el permís de qui.
Estarem tots mentrestant entretinguts amb la Lliga de Futbol, amb les motos i la Formula 1 que molts cops usurpa els Telenotícies Migdia del cap de Setmana. Els que no ens agrada aquest esport de risc, amb el comandament de la televisió a la mà. anem fent zapping en altres programes. Hem descobert que a altres cadenes fan coses interessants en aquesta franja horària que fins ara no havíem vist perquè estàvem absorbits totalment pel Telenotícies.
Els Mossos a partir de la Diada de Tot Sants començaran a patrullar pels nostres carrers i places. De mica en mica ens aniran coneixent a veure quins problemes de seguretat tenim i a veure que s’hi pot fer. A veure com resulta el nou cos. En els primers mesos no faltaran les comparances amb els seus predecessors que hi deixaran uns pocs efectius.
Les terrasses de a La Rambla i del carrer de les Flors s’aniran desocupant a mesura que l’aire fresc ho vagi desaconsellant. Aquests amplis espais públics aniran perdent la seva vida per recuperar la seva tònica general durant els mesos menys calorosos de l’any.
Les platges tornaran a estar buides complement. Els caps de setmana encara alguns turistes puntuals i segones residències s’atreviran a passejar pel seu passeig Marítim, però la resta de la setmana a part de la part central de Coma-ruga, la resta sembla un xic abandonada amb poques cases amb enllumenat que ens indiqui que estan habitades durant tot l’any, Per aparcar i per circular cap problema. Tot al contrari de l’estiu.
S’han acabat les meduses. Els taurons ens podran a venir a visitar sense que ningú delati la seva presència en les nostres costes. Ja s’ha acabat l’alarma i tenen la pista oberta perquè ells també tinguin dret a gaudir de les nostres aigües iodades.
Benvinguda la normalitat després d’un estiu amb temperatures força suaus i molts turistes de casa nostra que han escollit la nostra costa per passar-hi les seves vacances, però sense deixar tants diners com abans en els nostres comerços. La web del Consell Comarcal continua en la seva normalitat. Encara no funciona quan escric aquestes línies. No ha pogut resistir el sotrac de les darreres municipals

Publicat el 28 de setembre del 2007 al Diari del Baix Penedès


dimecres, 26 de setembre del 2007

La Fira del Vendrell sembla ressucitar

Enguany la fira del Vendrell comptarà amb la presència de l'orquestra Meravella i dels Pets en concert. Durant uns quants anys hi havia molt poques activitats festives en aquest cita comercial. Ja era hora que es poses algun acte diferent. No és qüestió de posar-ho tot ben junt a la festa major. S'ha de repartir una mica durant l'any. Esperem que l'any que ve hi hagi un seguiment i no sigui només una flor que no fa estiu.

dimarts, 25 de setembre del 2007

Adéu Eitwo del Vendrell

Un ampli rumor tomba pel Vendrell. La discoteca Eitwo tanca i donarà pas a altres botigues de roba i semblants. On va la gent jove del Baix Penedès. Només ens queda Louie Vega i Onyx a Calafell i l'Ou a Segur. Un dels punts de trobada durant els darrers 5 anys que ha estat obert aquest local havia estat aquest punt, però ja forma part de la història. És una pena que el Vendrell i comarca ho hagi perdut després d'estar tants anys per aconseguir-ho. Sort que ens queden els cines. Espero que durin i no acabi tot ser una botiga de moda. No sé. Esperem que no.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Mases coincidències amb les festes de Lleida

Per la festa Major del Maig, els Moros i Cristians de Lleida han desfilar en un dels actes centrals de la Festa Major. Des de fa anys hi ha gent que reclama que ho passin un altre dia per descongestionar la festa i perquè es pugui donar més empenta a aquesta festa inèdita a Catalunya. Enguany resulta que sinó vols una tassa, dues. Resulta que volen recrear el casament de Peronella d'Aragó amb Ramon Berenguer IV. Però no sabeu quan ho faran? Doncs dóna la coincidència, ves per on de 52 diumenges que te l'any, que ho fan el dia de les Festes de tardor de Lleida. Clar passa el mateix que per la festa major que està embotit en un lloc que li pot restar protagonisme. La proposta és molt interessant i suposo que la gent hi anirà i si el temps acompanya anirà molt bé. Jo crec que en comptes d'anar repartint les actes de l'Associació de Moros i Cristians durant les festes de l'any ja establertes. S'hauria de buscar un dia o un cap de setmana només dedicat a Moros i Cristians i es podria ampliar amb un mercat medieval i altres coses com aquest any van fer el Primer Mercat Medieval a la Seu Vella. Perquè no ho ajuntem tot i deixem de repartir coses per aquí i per allà. Els moros i cristians s'han de perdre molts actes de Festa Major i ara de la Fira perquè han d'anar als assajos. Per què no es planteja seriosament això de unificar les festes de l'Associació de Moros i Cristians o repartir en altres caps de setmanes no que estiguin ocupats.

Uns preus modèlics a la Festa Major de Tarragona

Tarragona està celebrant aquest cap de setmana les seves festes patronals. La pluja va desdibuixar força alguns dels seus actes i altres es van veure traslladats de lloc pel que pogués passar. Però una de les coses que vull destacar són els mòdics preus que ahir a la plaça Verdaguer es demanaven per uns productes que són els grans protagonistes de moltes festes i sopars de carrer. Per una aigua i un refresc: 1 euro. Per un entrepà de llonganissa i xistorra: 2,5 euros. Moltes persones portaven penjada una mena de cantimplora tapada i amb una canya que et permetia portar tota la nit el beure penjat al coll amb els mínims incovenients possibles. A veure si altres entitats municipals en prenen nota.

Lleida, una capital cultural sense ingredients

Enguany LLeida celebra la capitalitat de la Cultura Catalana amb un seguit d'activitats culturals que seran els protagonistes de la capital de Ponent durant tot aquest any fins el proper Sant Jordi. Una dels elements que hi trobo a faltar en l'àmplia programació és algún acte dedicat a la gastronomia i a la varietat que existeix a la cuina mediterrània. Agermanar plats com el xató, els cargols a la llauna, cassola de tros i altres en una mateix acte serviria perquè tots plegats poguem conèixer una mica més de la nostra gastronomia que també és cultura.

divendres, 21 de setembre del 2007

Petits exemples de la nostra riquesa

Massa cops no ens donem compte dels molts indicis que ens avisen que vivim en una societat que sura en una immensa bassa d’una riquesa inabastable. Tenim policia municipal, mossos d’esquadra, policia nacional, Guardia civil. Fins i tot quan la situació és greu trèiem l’exercit al carrer encara que sigui per vigilar generadors d’electricitat. Uns vetllen quan estem surcant alguna de la nostra xarxa viària, altres que no falsifiquem les dades del DNI i altres que no caiguem en la temptació de furtar en un domicili aliè. Tots ells amb llurs comandaments, llurs gabinets de premsa ens vigilen i de tant en tant ens mostren tot allò que no s’ha de fer perquè després ja saben el que pot passar. Fins i tot et poden embargar la nòmina. No parlem ja dels serveis secrets que estan, però no es deixen veure. Només en cas que surti a la llum alguna filtració d’una tasca secreta o un tau que ven alts secrets d’estat al millor postor com ens ensenyen les pel·lícules americanes. Després tenim polítics, càrrecs de confiança i coordinadors que dediquen una part del seu temps, amb el tant per cent ben estipulat, perquè tinguem ben clar quantes hores a la setmana estan disponibles per atendre les nostres peticions. Els més desafortunats els toca seure en les cadires de l’oposició, un destí fatídic d’on tothom vol sortir. Aquest sector més allunyat del poder també gaudeix d’unes compensacions econòmiques per assistir puntualment a les convocatòries dels òrgans col·legiats municipals. Aquests ingressos pecuniaris en molts casos superen amb escreix el que marca el jornal base, el qual no arriba ni de bon tros als 600 euros mensuals. És millor que ho dèiem abans de comprar-ho amb moltes de les pensions més desfavorides. Per veure la incomoditat d’estar a l’oposició només cal veure la maniobra inicial dels membres ICV que volien entrar a l’equip de govern de Cunit juntament amb PP i PSC. Sort que amb el canvi d’alcaldessa han tornat a la coherència. No han volgut engrossar l’equip de govern que ja gaudeix de majoria política a la localitat.
La nostra riquesa ens permet editar llibres que no llegeix més que una part simbòlica de la població. Muntar espectacles i exposicions sense gairebé públic. Bàsicament estem parlant de subvencions que permeten fer moltes coses que sense l’ajuda econòmica pública no arribarien ni a cobrir la despesa en tríptics. Però això dóna vida a moltes formes d’espectacles que tot i ser de gran qualitat no gaudeixen del privilegi de sortir a la petita pantalla en hora punta que és el que realment omple les sales en aquest país.
Ens permetem el luxe de fer i desfer projectes i obres emblemàtiques de la localitat perquè es noti el nostre afany reformador i innovador.
Realment aquesta riquesa subtil molts cops la tenim tan assimilada que no la sabem apreciar en la mesura amb la que s’ho mereix.
Al capdavant de tots aquests actes no hi pot faltar una sonada inauguració amb un farcit assortit de delícies pastisseres que ningú se les acaba perquè ningú vol sortir d’aquella convocatòria amb mala imatge que ha menjat més de l’aconsellable en aquests actes.
Ens falta una mica de sentit comú. L’important no és que cada administració tingui el seu cos policial propi. El més necessari és que la policia funcioni porti l’uniforme que faci falta. Hem de deixar a la vorera els perjudicis infundats i arbitraris existents entre les diferents administracions tot i les reunions de les respectives juntes de seguretat. Però deixant de banda aquesta missió de vetlla perquè ningú trenqui la norma establerta, el que ens falta és una gran tasca, crec que primordial i que està una mica deixada de la mà de Déu: educar a la societat. Aquest és un paper que s’ha de repartir el seu protagonismes entre diferents elements socials començant, per les escoles, la televisió i les entitats públiques i com no, la família com a eix vertebrador.
Ens estem acostumant perillosament a no saber destriar la palla del gra. Si fins fa una dècada ara el nostre problema era trobar la informació per això quan arribaves a una casa i no veies una enciclopèdia entaforada en una prestatgeria del menjador de la llar veiés que allí hi faltava alguna cosa. Ara el problema que es presenta en el futur moltes famílies es saber destriar la informació entre la útil, la manipulada i la palla. Saber escollir quines activitats complementàries escolars li aniran millor pel seu futur, sense arribar a saturar-lo i que acabi renunciant a tot per un excés de dades. El verb actual més important és el seleccionar: menjar, informació, política oci, vestit, amics. Fins no fa gaire el més indispensable era el sumar, però ja ha quedat en desús per l’evolució de la mateixa societat i ara apostem per una millor qualitat de vida on podem triar i remenar.
Publicat el 21 de setembre del 2007 al Diari del Baix Penedès

dijous, 20 de setembre del 2007

Alcalde exemplar al Baix Penedès

Un dels alcaldes del Baix Penedès que cobra uns 900 euros al mes va demanar als seus treballadors veure les nòmines. Al veure la penúria de tres d'ells va decidir repartir una part del seu sou amb aquests currantes de la casa gran. Això si que és un bon exemple. A veure si te imitadors o només serà la nota curiosa del municipis de la comarca. Una pista: no és dels més grans ni dels més petits. Fins aquí puc llegir.

Els arbres de l'Avinguda del Camp d'Esports del Vendrell

Medeixo gairebé 1,90 d'alçada i no puc anar per la banda dreta de l'avinguda del Camp d'Esports del Vendrell, perquè he d'acotar contínuament el cap si vull passar per l'ampla vorera. El més fàcil és baixar a la carretera, amb els perills que això comporto perquè sinó he de portar durant quasi tot el tram el cap cot i no és el més aconsellable. A veure si tenen en compte les persones que tenim l'infortuni de no ser de la mitja nacional.

Una interessant experiència esportiva

Una de les coses anormals que passa al Vendrell és que un dimecres qualsevol et munta un partit de bàsquet entre dos equips de l'ACB. En aquests casos pot passar de tot. Que el pavelló s'ompli de gom a gom o que només hi vagin quatre gats. Doncs la resposta va ser fantàstica. Es van omplir tots els seients. Jo vaig tenir l'honor de comprar la darrera entrada aquell mateix dia al migdia. Generalment per animar celebracions es busquen orquestres, es tira de la botifarrada o similar, però aquesta proposta la veritat és que la trobo molt interessant. A 12 euros l'entrada el pavelló del Vendrell es va omplir per veure un partit amb emoció fins al final entre El DKV Joventut i el Pamesa València. Dos grans equips que es van tenir mirant un marcador, que a vegades feia el tonto, fins al final. Van guanyar els valencians per poc, però tots dos van fer un gran partit. Una manera diferent d'organitzar activitats on la gent s'hi aboqui de ple. Aquesta és en part sort de l'Hotel Ra Meridien on estaven hostatjats els dos equips. Ja que el tenim al terme també l'hem d'aprofitar. Espero que es repeteixi després del gran èxit assolit.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Les herbes proliferen al Botafoc

La famosa entrada al Vendrell per la urbanització del Botafoc que no és més que la perllongació de l'Avinguda Baix Penedès necessita una neteja urgent d'herbes i herbotes que es van apoderant progressivament de la seva zona central. Esperem que desapareguin perquè aquesta s'està convertint en una de les entrades més concorregudes de la vila. És que la competència és molt dura, però de mica en mica cada dia són més els que l'utilitzem. No oblidem posr-hi enllumenat de nit que només n'hi ha mitja d'il.luminada.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Torrefarrera, un tros a les fosques

Feia dies que estàvem esperant el concert de música Jove de Torrefarrera el passat dissabte 15 de setembre. Som uns admiradors dels Pastorets Rock de Lleida. Aquesta era una oportunitat de no volíem deixar escapar. Vam avisar als pares, als amics i durant uns dies vam fer campanya perquè vingués gent a concert i pogués passar-s’ho bé una bona estona.
Tot va començar molt bé fins que al cap de mitja hora tots els aparells elèctrics es van apagar de cop. En resum: tots a les fosques i sense música ni llum. Al cap d’una estona es va restablir el subministrament elèctric. Els Pastorets van tornar a animar al públic amb les seva cançons. Tot rutllava. Al cap de poc es torna a repetir dos cops més la mateixa història. A la tercera van decidir deixar-ho estar perquè l’organització pogués arranjar el problema i els propers grups poguessin tocar amb normalitat. Doncs el proper grup Tai Als’a només es va atrevir amb un parell o tres de peces. La situació era la mateixa i ningú va saber trobar una solució adient a la manca de subministrament elèctric. El curiós del cas era que la resta d’activitats com les firetes, el concert a l’altra carpa i les mateixes penyes que estaven dins de la mateixa carpa del concert durant tota la vetllada no van patir cap tipus de problema elèctric. El problema real no el coneixem, però vam marxar amb mal regust de boca. El que hagués estat una gran nit amb tres grans grups es va convertir en un trist joc d’encendre i apagar llums que va avorrir a molta gent. Esperem que un altre any no torni a passar i encoratgem als grups que segueixin endavant perquè van fer el que bonament van poder per salvar aquella fosca nit.
Signat Mònica i Miquel
Publicat el dia 18 de setembre al Diari Segre dins la secció Cartes al director

Trobada de fans a Lax "n" Busto a Sant Jaume dels Domenys

Al final, les fans delsLax "n" Busto faran una trobada a Sant Jaume dels Domenys. És trist que no hagi estat el Vendrell el que li hagi fet aquest honor. Però ja ho diuen que ningú és profeta a la seva terra. La cita és el proper dissabte 10 de novembre. Aquest esdeveniment s'acompanyarà amb un dinar de les fans on també hi prendran part els membres del grup. Si voleu més informació ja ho sabeu aneu a la web http://www.laxnfans.com/. Una iniciativa que no em queda més que felicitar i espero que altres ajuntaments també segueixin la proposta.

Una gestió de concerts penosa a Torrefarrera

L'esperat concert dels Pastorets Rock a Torrefarrera al final va ser penosa. Després d'unes set cançons el corrent elèctric va marxar i després d'una estona va tornar. Així fins a tres cops en què el grup per l'hora i pels problemes elèctrics van decidir deixar pas al proper grup que només va tocar tres cançons. Ningú va solucionar res. La gent es va quedar a les fosques i una mica més amunt la Maravella en un luxós embalat amb palcos i sense les pedretes al terra que vam haver d'aguantar nosaltres feia el seu concert. No hi ha dret que un poble com Torrefarrera tingui problemes d'enllumenat. Una cosa que sembla que ja ve de l'any passat que van patir els mateixos problemes. Entre firetes i orquestra el que faltava era més potència per tenir tothom content. Esperem que l'any vinent no caiguin en la mateixa trampa.

divendres, 14 de setembre del 2007

Quà passa amb Correus a Llorenç del Penedès?

Tinc una amiga a Llorenç de tota la vida. Cada any li envio una postal de les vacances i mai arribo. La resta que envio si que arriben al seu lloc. No ho entenc. Poso les dades correctes però no sé de qui és culpa. Del carter que les col·lecciona, del veí que les guarda en una capsa, que el percentatge no pot arribar al 100% i sempre hi ha una que ha de fallar. Doncs a veure si algú em dóna la resposta o li ha passat el mateix cas que a mi.

El Consell Comarcal només dedica un 1%

El Consell Comarcal ha conservat un seguit de peculiaritats: una entitat pública amb 20 anys amb el mateix president i el mateix gerent que no havien canviat durant aquestes dues dècades. Aquests són els dos principals pilars: el polític i l’executiu, que porten tot el pes del seu funcionament i de la seva façana externa
Després de les passades eleccions municipals s’ha arribat a un curiós pacte de forces presumptament d’esquerra amb el partit del tàndem Parera –Romero que ves per on passava per allí. Aquesta parella també es va afegir al carro, encara que a un dels dos membres de la parella semblava, que en un primer moment, no li feia gaire gràcia. El dia de la roda de premsa de la presentació d’aquesta majoria de progrés va organitzar un petit malentès, però la corrent ha tornat a la seva llera i la cosa sembla que de moment ha tirat endavant. ERC s’encarrega de la gerència, PSC de la presidència i sembla que algun destacat membre de l’ADMC de Calafell també tindrà la seva quota de poder en aquesta taula de tres potes que ha apartat al Benet Jané d’aquests 20 anys de govern continuat.
El Consell Comarcal és una obra de bones intencions, però amb poc de poder i menys pressupost que el Govern de CiU va crear una mica per fer front a les Diputacions. Tot i aquest marc poc envejable que li atorga un poder força limitat s’encarrega d’algunes tasques que tot i que es podrien traspassar a una altra entitat municipal són el signes inequívocs de la seva identitat. De cara al ciutadà li són útils una mica per justificar la raó final de la seva existència. És conegut mediàticament per les previsions meteorològiques dels responsables d’aquest servei. La informació meteorològica és una de les grans estrelles de l’actualitat a casa nostra. Per moltes persones el temps genera una expectació més que considerable entre la majoria de la població, especialment davant alguns aconteixements. Recordem les darreres setmanes amb l’ajornament del Fora Stocks al Vendrell.
L’altre gran estrella del Consell Comarcal és la oficina del consumidor. Cada dia són més els usuaris que s’acosten a aquest servei per presentar els seus problemes com a consumidors i a veure si els poden donar una solució. Em consta que el Consell Esportiu també té una solera reconeguda al llarg dels anys a l’igual que l’oficina dedicada a la joventut on pots obtenir els diferents carnets i informació per viatges, beques i altres aspectes vinculats a aquest vessant de l’oci. Una dels departaments que sempre ha realitzat una tasca encomiable encara que molts cops no ha tingut la difusió que és mereixia és el servei de català que ha treballat molt i amb les idees clares en aquest àmbit comarcal. No em vull deixar tampoc d’esmentar el reconegut paper portat a terme pel departament de serveis socials arreu de la comarca. Segurament hi ha més persones amb més responsabilitats que ara per ara desconec per diferents raons. Per les meves circumstàncies personals, només he tingut relació més o menys puntual amb les esmentades.
Una de les característiques que defineixen els polítics de casa nostra és l’ambigüitat o simplement la demora sine die amb que tracten certs temes d’interès general. Seria interessant saber quina serà la seva postura global sobre el CIM? Ara pactem i després ja en parlarem abans que els dolents de l’oposició ens prenguin els seients.. S’han dit això i no volen apuntar cap intenció clara. ¿Quin és el futur del Consorci Universitari Baix Penedès? Abaratiran els preus de la matrícula? ¿Es podrà aguantar molt de temps en aquest impasse que ni es potencia ni desapareix aquest centre? Ho he intentat, però us prometo que encara no he entès dos aspectes del Consell Comarcal. La primera és que comparteixi seu amb unes dependències de l’Ajuntament del Vendrell. I el més curiós del cas és que aquesta zona compartida sigui la sala de plens que és una cosa puntual i que en el millor dels casos se celebren un cop cada mes. Ja m’imagino al pobre secretari carpetes amunt i carpetes avall quan hi ha ple. És com una parella malavinguda que han de compartir pis perquè no tenen alternativa. L’altra cosa amb que ha tornat a caure aquest coalició tribanda és que el seu president comparteixi el càrrec amb el d’alcalde del municipi i només hi dediqui un 15%. Un president que dedica un 1% per municipi excepte a la capital que li atorga un 2%. Crec que als 14 municipis a la comarca hi ha molts candidats que hi podrien dedicar més hores i no haver de compartir la feina amb una de les alcaldies que requereix més dedicació de la comarca. La comarca necessita la seva veu pròpia lluny de l’eterna i estèril rivalitat política Calafell Vendrell que marca massa aquest nomenament polític.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de setembre de 2007

dijous, 13 de setembre del 2007

Enguany tenim una bona collita de vi

Gràcies a les bones temperatures i a la pluja que va caure en els dies precisos enguany tenim una molt bona collita de vi. Ara només falta que el raïm es pagui al preu que li correspon i no com l'aigua. Però aquesta serà una d'aquelles anyades que cal recordar perquè després quan volguem quedar bé amb algú o donar-nos un petit plaer el vi d'enguany s'ho valdrà. Anem a la tendència de menys vi i més qualitat. Una mica com fan al Priorat. El cava a molts llocs te el mateix prestigi que la gasosa i poca cosa més. Hem de treballar per fer bons caldos, potser no grans quantitats però si de qualitat i que ho poguem vendre arreu.

dimecres, 12 de setembre del 2007

Una història massa llarga

Em sembla molt bé que El Vendrell tingui publicada la seva història gràfica en un llibre o en un seguit de fascicles que després pot derivar en un llibre. El que no acabo d'entendre és que estiguis tot un any pagant quasi 500 peles cada setmana per recopilar aquest llibre de divendres en divendres. Jo crec que és un periode molt llarg. Hagués estat millor que ho haguessin posat a la venda en forma de llibre i costés el que costes o fer més gruixudes els lliuraments i en mig any com a molt tenir-ho tot enllestit. Però un any jo crec que és un període excessiu donada les poques pàgines que al final obtindrem en relació amb el temps que ho hem estat col.leccionant. Ho intentarem fer.

Els Pastorets Rock en concert a Torrefarrera

Un dels grups lleidatans que cada dia estan agafant més empenta arreu dels països catalans són els Pastorets Rock. La seva música està basada en versions de clàssics catalans com la Masovera, El senyor Ramon, Baixant de la Font del Gat, el Cant dels Ocells, en versió rock. Val la pena escoltar-los. Per la zona de Manresa són prou coneguts. Aquest cap de setmana a pocs quilòmetres de Lleida i a dos quarts d'una de la nit comença una gran festa que durarà fins que surti el sol amb altres grups com els Strompers. Ja ho sabeu. És una bona oportunitat per gaudir del poc que queda de les festes d'estiu.

Poques senyeres al Vendrell

El dia de la Diada a la tarda vaig donar un tomb pel Vendrell i la veritat és que el numero de senyeres que hi havia penjades era poc nombrós. Dins d'aquest poc nombre, força eren estelades. Crec que cada dia per la majoria de les persones la Diada és una festa i enguany i l'any que ve serà el pont de la Diada que aprofiten per fer altres coses. El sentit de les festes es va perdent. La defensa d'una nació i una cultura és fa dia a dia amb llibres en català, cinema en català, administració en català. Cantar el Segadors, posar la Senyera al balcó i participar en algun acte és una flor que no fa primavera. Aquesta feina s'ha de fer des del silenci i constant. Si al darrere d'una diada no hi ha un treball ferm per tirar la nació endavant no deixa de ser un acte excessivament folklòric sense contingut. Tots aquells que van viure la Diada amb intensitat ara els toca fer els deures i des del seu lloc de treball o des del seu jo potenciar tots els valors culturals i socials que s'amaga darrera aquesta jornada. Sobre el recital de Miguel Poveda i Maria del Mar Bonet per la televisió amb motiu de la celebració oficial de la Diada no em va agradar gens. Si primer hagués cantat un i després l'altre, perfecte. Però tot junts allí em recordava un d'aquests quadres del Tapies que ni amb tres cubates de vodka entens com és que te tan valor. Suposo que encara sóc massa jove per entendre-ho.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Tornem a pagar per un vas de rom a Calafell

Calafell va celebrar ahir dissabte el mercat fora estocs. Per arrodonir-ho tot va muntar una cantada d'havaneres a la sorra amb sardinada inclosa. La idea és molt bona. La gent s'hi va apuntar encara que feia una mica de rasca. El que no trobo bé és que un cop més facin pagar uns diners per un vas de rom. Ni ho vaig preguntar, però vaig veure que tothom anava amb el tiket a la mà. No és just. Val més que haguessin fet pagar un euro més les sardines i el ron inclòs que no tornar amb la tonteria de fer dues cues per anar a buscar el ron. Quan es fa una cosa es fa, però per una misèria no cal fer el ridícol. A la mitja part vam marxar perquè el grup, un de Valls, no matava. Encara que va tocar peces molt conegudes de l'havanera els seus coristes a vegades no començaven al mateix temps i els solistes no eren res de l'altre món. En canvi el guitarra si que era molt bo. Ja ho sabeu a Calafell un euro per vas de ron sigui la festa que sigui.

dissabte, 8 de setembre del 2007

El dia 13 de setembre comença el ramadà

El dia 13 de setembre de 2007 comença el ramadà que durarà fins el dia 12 d'octubre. El mes sagrat dels musulmans que celebra gairebé la totalitat dels seus creients. Aquí a la nostra comarca amb una immigració sobre el 10% també es deixaran notar amb diverses activitats més o menys públiques. Alguns durant aquests dies agafen vacances, però la gran majoria fan el desdejuni intentant combinar fer i creença. Ja ho sabeu, si voleu anar a un país àrab us trobareu un societat un xic canviada que durant aquests mes s'adaptar per complir els preceptes divins. La nit de l'onze d'octubre es celebra una de les festes més celebrades dels musulmans: la nit del destí en què va ser revelat el Corà a Muhammad, el Profeta.

divendres, 7 de setembre del 2007

Una bona peli per veure

Us aconsello que aneu a veure la Carta Esférica. Jo hi vaig anar sense gaires ganes. Tampoc m'havia llegit el llibre, però la veritat que encara que sigui espanyola està molt bé. Carmelo Gómez i Aitana Sánchez Gijón mantenen l'expectació fins al final perquè durant tota la trama sembla que es guardin una carta a la màniga i al final la treuen. Val la pena. Ja ho veureu.

Un nou concepte de casa de la vila

En la recta final del segle passat el municipi Albinyana estrenava casa consistorial reformada. L’any 1998 o 1999 el senyor Manuel Bofarull era l’encarregat de llegir el pregó inaugural des del seu ampli balcó ( un element arquitectònic que no acabo d’entendre per les seves excessives dimensions) de la nova seu. Aquesta remodelació aprofitava l’espai que havien deixat unes antigues escoles que s’ubicaven en els seus baixos i la superfície d’un quarto fosc que havia fet de calabós per als veïns menys solidaris del municipi. La distribució d’aquesta nova casa de la vila se’m fa difícil d’entendre. No sóc arquitecte ni de bon tros, però hi ha coses que no m’acabaven de quadrar. Quan tot just va entrar en funcionament: la sala de plens en la planta baixa i la recepció dalt. El pas del temps l’ha tornat una mica més racional i més accessible a tothom, però la seva idea original crec que no era la més encertada.
Pel municipi corren rumors que es construirà una nova seu de la casa de la vila al voltant del que avui on les escoles municipals Joan Perucho que també tenen les setmanes comptades. Una bona proposta educativa. Les escoles noves que s’estan construint a un ritme frenètic acolliran els gairebé 170 nens que ja estudien a les seves aules millorant el seu espai i la seva idoneïtat per a realitzar els estudis primaris etapa pre-escolar.
Albinyana, Calafell, El Vendrell, Santa Oliva,. Cunit i Consell Comarcal són algunes de les entitats públiques de la comarca que necessiten noves dependències. Un edifici integrat bàsicament per un gran arxiu global en els pisos inferiors. A la resta de l’immoble intentar encabir el màxim nombre possible de departaments i àrees públiques. El que avui en dia està de moda per manca d’una planificació adequada o simplement per quedar bé amb tothom és anar espargint dependències municipals en diferents punts del municipi. Aquesta metodologia, molts cops, en comptes de facilitar les coses als ciutadans, l’obliguen a conèixer el teu municipi d’una manera innecessària.
Sóc de les persones que pensen que és millor crear en diferents zones importants del municipi oficines d’atenció al ciutadà per recollir instàncies i realitzar alguns tràmits concrets amb el ciutadà. Però tota la maquinària central d’una empresa pública ha d’estar en un mateix edifici. Si un expedient d’obres públiques s’està utilitzant al seu departament segurament també el poden demanar a secretaria i fins a tot a benestar social. En el cas que aquests tres departaments estiguin en indrets diferents és una pèrdua de temps i recursos innecessaris traginar la documentació d’un lloc a l’altre amb la perillositat que comporta en cas de pèrdua o fragmentar o desordenar la documentació. Una entitat pública coherent ha de treballar, a part des d’una perspectiva horitzontal en un mateix departament, però sense perdre la línia vertical amb altres seccions que també tenen interès en un tema en concret.
Els veïns ens queixem pel desgavell o insuficiència que existeix en alguns elements claus de la societat del benestar com l’ensenyament, el transport públic, la sanitat. Molts cops ens deixem al tinter un element tan important com l’estructura física d’un ajuntament.
El millor és buscar un edifici que sigui gran en relació als administrats i tingui la possibilitat de ser ampliat amb una projecció mínima de 50 anys. Ubicat en una bona zona amb aparcament al seu voltant i un bon servei de transport públic que et permeti un fàcil accés. Organitzat de manera que sense sortir de l’edifici puguis sortir amb la solució a la mà i no amb una simple cita amb un funcionari que treballa a l’altra punta del terme. S’han creat polígons industrials per al teixit empresarial. Molts grans supermercats estan fora del centre. Ara és el torn d’apostar perquè les entitats públiques també tingui el seu lloc idoni on tothom hi pugui anar. Descentralitzar departaments d’un edifici per posar-ho en un altre lloc pot convertir-se en una solució temporal. Sempre és pot mantenir l’edifici antic per fer-hi casaments, plenaris i alguna altra activitat protocol·lària, però tota la maquinària ha de treballar conjuntament en un mateix
lloc.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de setembre de 2007

dijous, 6 de setembre del 2007

Aquell tros de carretera del Vendrell

Fa tres mesos que l'entrada al Vendrell per la carretera de Valls pateix unes obres interminables que t'obliguen a fer un parell de rotondes que no vénen a tomb. Crec que aquest temps no és el més indicat per tallar la carretera i que la gent vagin mirant el Botafoc per si més endavant és vol fer una caseta. A més, el més divertit de tot és que en les darreres setmanes no he vist ningú treballant. No sé si és que quan passo es fora de la jornada o simplement els obrers estan gaudint d'uns dies de vacances, mentre els conductors anem girant. Si la veritat és que quan estigui acabat les trobarem a faltar i tot, però mentrestant anirem fent el cercle.

Qui trencarà les tradicions?

Un any més per l'onze de setembre que si sardanes, glossa institucional, ofrena floral. L'any passat Llorenç del Penedès i Albinyana ho celebraven amb dos concerts de música folc catalana els primer amb el Pont d'Arcalís i el segon amb amb el Quico, el Celio i el Mut de Ferreries. Està bé aquesta parafernalia típica i tòpica, però de tant en tant alguna cosa diferent. Estic d'acord que sigui català, però l'oferta cultural i folklòric del nostre país és molt més àmplia del que sembla que un sigui en la nostra Diada.

Bonastre, no veus que estàs tancat?

Una excursió obligada és la visita a Bonastre que he fet aquests dies. De dia he vist la realitat de la nova variant. En comptes d'una variant sembla un mur en forma de carretera i Bonastre queda dins embotit. Jo crec que aquesta via que rodeja una part d'aquesta localitat no és el millor que es podia fer.

Certificat mèdic pel carnet de conduir

Enguany em toca renovar el carnet de conduir i vaig anar a l'únic lloc al Vendrell on fan el famós certificat mèdic que has de portar perquè te'l renovin. Amb la nova ubicació a vora del polígon de les Mates jo em pensava, sóc un incrèdul, que l'horari s'hauria ampliat. Res de res només ho fan els dimarts, matí i tarda. Jo no entenc com és que a la comarca no hi ha cap més lloc que ho fan i el que ho fa només un cop a la setmana. No ho entenc. A Tarragona he trobat la solució. Ho sento, però un dia a la setmana és poc per una comarca amb quasi 100.000 habitants.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Les paelles de l'Isma esgotades

Diumenge a les deu i poc vaig anar a dues llibreries del Vendrell a buscar si quedaven alguna paella de l'Isma que fa dies que anuncien al Periodico. En cap de les dues en vaig trobar. Sembla ser que n'envien per exemple 150 diaris i 20 paelles. O vas aviat o t'has d'esperar a la propera setmana en el millor dels casos. Si els diaris fan promocions haurien d'enviar almenys un 75% de l'objecte que promocionen. Sinó vagi on vagis una mica més tard de l'hora d'obertura de les llibreries i et quedes sense res. Això si és una manera de promocionar-se jo crec que no és la millor. Haurien de portar més paelles en aquest cas. El mateix passa amb el CD de la Marató que aviat s'acaba i molts es queden sense. Ja ho sabeu si llegiu això a partir d'ara i voleu anar a buscar paelles, espero que tingueu més sort que jo.

dissabte, 1 de setembre del 2007

Una proposta enginyosa a Calafell

Calafell celebra aquest cap de setmana el seu Mercat Medieval. Ja són 19 edicions seguides. El mercat no és més una empresa que te lligats un seguit de venedors independents que porten coses un xic tradicionals i van vestits amb unes robes que volen simular aquesta època pretèrita. Si cadascun d'ells anessin independentment segur que l'ajuntament els cobraria una taxa per ocupació de la via pública o venda o ambdues cosese. Ara resulta que paga uns diners perquè vinguin i allí s'omple de paradetes. Per vestir-ho tot hi posa uns quants mags, equilibristes i altres personatges de la farandula i endavant ho presentem com un mercat medieval pagant el consistori. La idea és molt bona i cada dia hi ha més poblacions que cauen en aquest parany. A més si com passa amb Calafell que te un castell a la vora i la configuració dels carrers s'hi presta ja ho tenim tot muntat. És una d'aquestes coses que vistes un cop vistes totes. No val la pena, però el que vull remarcar és que és una forma enginyosa de fer calers per part de l'empresa que ho ha muntat.

Crisis nadalenca = piscina

Fa uns cinc anys per les festes nadalenques mentre esmorzàvem el Pep Querol i jo un matí normal d'aquells dies que tothom fa festa, però a tu et tocar anar a la feina vam fer una gran pensada. Primer semblava que no ho compliríem, però tots dos ho vam complir encara que per diferents motius el Pep ho anat deixant, però jo segueixo fent esport i concretament natació. La recomano a tothom que s'hi vulgui apuntar. Jo abans no sabia nadar i ara em defenso una mica, però la veritat és que si tens una vida més o menys sedentària és molt recomanable per la salut. Al Vendrell, jo prefereixo la piscina vella de l'avinguda Camp d'Esports perquè és més profunda i els vestidors són molt més ampli i no fa tanta calor com l'altra.
A la gent que s'animi aquest dilluns a la piscina nova i al pavelló de la piscina vella comencen les inscripcions per fer natació. Les persones que vulguin un altre esport ja ho saben hi ha un ampli ventall amb un horari força variat. Jo realment ho recomano. Abans no m'hagués imaginat mai que duraria tant anant a fer un curs de natació però ha estat una de les meves reflexions tontes més positives que m'han passat per la cocotera.. Ja ho sabeu.

Gran concert de Lax "N" Busto a Torredembarra

Un dels darrers concerts dels Laxen d'aquest any va tenir lloc el passat dia 31 d'agost a Torredembarra. L'hora prevista eren les dotze de la nit. Nosaltres vam arribar quan faltaven uns cinc minuts per l'hora prevista, i a la plaça hi havia una vintena de persones. En cinc o deu minuts es va omplir de gom a gom encara que la gent hi estava bé i no se sentia pressionada. Es va omplir amb una gran rapidessa que jo quan vaig veure el panorama al principi pensava que aquí potser seria fluix. Hi havia molta gent, potser 4.000 o semblat no ho sé. Tot i els problemes de so i la guitarra del Pemi Rovirosa que cap al final del concert va voler donar la nota. La veritat és que va estar molt bé. Realment és un dels grups que omple segur toquin on toquin i amb el cantant tenen el futur assegurat. Endavant Laxen.