La Baixada de bruixes de Santa Oliva,

 

Jo vaig anar l'any passat i enguany a al Baixada de Bruixes de Santa Oliva i l'any passat m'ho vaig passar millor. Era més sobri, més contundent. no hi havia tanta cosa com los cuencos de cuarzo i tot això i era més autèntic. Enguany ho he vist massa treatralitzat i des del meu punt de vista ha perdut una part de la màgia. Prefereixo l'antic format. Quan les coses van ja van no cal posar més coses perquè al final perd la gràcia

Las Musas siguen bebiendo del rock& roll de a Besbandada

 

En el seu quart disc de la Desbanda presentat el passat dissabte a la plaça Nova del Vendrell conjuntament amb el grup de l'ex cantant de la Fuga i el seu nou grup. Van fe un concert de quasi dues hores de durada i van repassar els seus grans himnes quan feia 5 anys que no tocaven al Vendrell. És un grup consolidat amb un disc molt bo preparat per fer quilòmetres i donar guerra on faci falta. Tot molt ben estudiat i calculat. Això és una feina com una altra i has de sortir a competir a per totes. Esperem que tinguin molta sort i arribin molt lluny. La feina està feta, ara només falta omplir sales.

Alimañas, una comédia massa real

 

Alimañas és una peli sense pietat que descobreix les misèries de la nostra societat. Tots els protagonistes fan el que poden per aconseguir els seus objectius com molts cops passa en la nostra societat. Una peli massa real on passes una bona estona i veus que la realitat és pitjor que la ficció en molts cops. 

Crims animals al Vendrell

La cercavila de la festa major del Vendrell  ja va poder intuir el resultat d’un crim secret fins aquells moments. Ningú sap quins són els seus autors. Esperem que aviat la versió animal de Carles Porta ens posi llum a la foscor: Fa uns pocs anys que varem estrenar una bonica àliga coronada que era la joia de moltes persones i en especial infants. Al cap d’uns 4 o cinc anys resulta que la nostra estimada protagonista ja no surt a la sacra desfilada protocol·laritzada per grans entesos de la matèria. Per altra banda en substitució al celestial animal original en trobem un altre amb les ales més tancades nouvingut. Ningú ha dit que s’ha fet de l’original. Si l’han robat, l’han perdut al magatzem municipal o ha sortit volant un dia de molta boira.

Ara per la fira és el torn del lleonet, molt semblant al seu predecessor i també l’hem canviat per un nou exemplar molt semblant al seu anterior. Les fons oficials no han dit si ha tocat el dos, si s’ha liat amb l’àliga i ara viuen en pecat en un pis d’ocupes del Vendrell. Esperem que si aquest és el cas doncs aquesta brigada nova antiocupació aviat  els trobi en la seva guarida i es puguin acomiadar dels seus compatriotes com es mereixen.

Per altra banda entre tan de protocol per la festa major va sortir una mena de ruc que va fer les delícies de petits i grans, però com era el resultat d’un treball de final de curs d’un vendrellenc espavilat a veure si el tornen a treure o el mantenen a l’estable per secula seculorum.

Els orígens de la fira del Vendrell va començar amb animals que eren la base de l’economia de la nostra comarca i més enllà. Després van venir els tractors i els cotxes  i les fires multisectorials on podies posar una parada de paelles de cuinar, al costat d’una d’assegurances compartida amb un xicot que venia artesania peruana. Aquí tot s’hi valia, però ara aquesta proposta ja s’ha acabat. Després de tombs i tombs s’ha decidit a fer un model de fira com la que fa anys que proposo en aquests mitjans de comunicació que ningú em llegeix. Els meus lectors cada dia són menys perquè prefereixen altres compilacions més interessants com les ordres del dia dels plenaris vendrellencs amb aquelles mocions que passen per tot tipus d’anàlisi filològic públic abans d’anar a l’arxiu per secula seculorum. Com són una espècia en plena decadència em puc permetre el luxe de dir el que penso, total ningú em llegeix, doncs res. Tot un privilegi escriure en la sorra i que el mar esborri les meves paraules.

Uns animals que van tornar a aparèixer no fa gaires edicions de la fira en format de plàstic i que volia emular aquelles primeres cites comercials al Vendrell. Posar, conills, gallines, cavalls i altres bèsties de plàstic en una fira és bastant ridícul, estem al nivell d’un parc temàtic de baixa estopa Si es vol posar algun animal que sigui viu sinó al final entre la realitat, aquests plàstics i la realitat virtual, ja no sabrem quina és la bona.

En aquesta fira també tenim uns cavallets que en alguna festa popular han sortit i moltes altres vegades doncs s’han quedat a l’estable esperant temps millors. De ser-hi se suposo que hi són, però ara falta que apareguin a la cercavila. Aquests elements cultura popular de moment no han trobat substitut dins el bestiari municipal i a veure que passa cada any.

A veure si en  properes cercaviles ens apareixen altres bèsties sagrades per donar més joia a la comitiva. A veure si la l’Aliga té nous companys d’aventures per lluir aquesta part del cultura vendrellenca que surt un parell o tres de cops l’any pels carrers  i places de la vila.

 

La baixada de les bruixes de Santa Oliva

 Aquest dissabte a les 20 hores tindrà lloc una de les activitats més peculiars de la comarca com és la baixada de Bruixes de Santa Oliva. Ja n'hi ha inscrites més de 250. La festa és a les 20 hores, però el poble es posa a tope de cotxes. És molt impressionant veure com baixen i realitzen els seus actes finals al castell. Realment val la pena. Impressiona per tot plegat, no us ho perdeu.

Albinyana, una fira del poble i pel poble

 

Albinyana ha portat a terme una 15 edició de la seva fira, molta gent en especial al matí seguint el model de sempre. Feia goit el poble amb tanta genta enara aquest ritme seria inaguable. Molt bé per la gent que ha participat  Ara a tenil.a controlad y a fe una fira del poble i per al poble.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Oportunitats perdudes, BP Fest

 

Avui durant tot el dia han sonat grups del Vendrell i comarca en els dos escenaris del Bp Fest al cor de la vila. En alguns moments hi havia gent, en altres massa poca. Aquest és una bona manera d'apropar els grups de nostra a la comarc i que després es puguin contractar i aquestes cosese, però clar sinó els coneixes no els contractaras. Aquí massa cops anem a una agència i vinga paguem la comissió sense dir ni mu. És una llastima que aquestes formacions que hi posen interès i ganes no toquin el suficient a la comarca. Una gran pena. És una manera de fer pais que massa cops oblidem.

El jalu mai falla, a l'Arboç tampoc

 Un cop més els voltants del Poliesportiu s'ha omplert de gent amb el tema de l'Enramada. Molta gent ha passat per allí durant aquests tres dies. La coca enramada com sempre, jo m'he decepcionat una mica perque em pensava que el pavelló guardava una mostra de jocs vintage com el pink ball, tetris, però amb les seves maquinetes. Estaven aquests jocs amb ordinacors i consoles més modern. Jo crec que amb això ha perdut la gràcia. Després una de les coses pesades son els sortetjos que si oli, si coca, coses petites. Si es vol fer al final es fan dos grans grups i tot el que hi ha es reparteix en dues persones sinó tot és com una lletania de no acabar mai. Molt bé els infables per nens perque també s'ho passen teta.

Savis de carrer, Jaume Pell

 

Al Vendrell encara hi ha un seguit de personatges que et vas trobant i t'expliquen cosetes petites anècdotes, grans gestes i mil coses que no estan als llibres i que sempre s'han anat passat de boca en boca. Aquest era el Jaume Pell que era un dels savis que tombava pel Vendrell, fent la seva vida i quan la cosa es posava favorable doncs s'acostava i t'explicava alguna aventura, queixa o història local. Aquest és un esport que ell practicava amb assiduitat i erem uns quant els escollits.Potser no va tenir  cap ganes de titulitis com altres, però era una persona propera, molt llegida i que sempre tenia alguna cosa que explicar.Un homenot que ens ha deixat i cada dia n'hi ha menys de persones com ells pels carrers. Ara més aviat et foten la cartera que et fan riure amb alguna brometa de les seves.

Una mostra gastronòmica Km 0,5 amb música

 

La vila del Vendrell ha estrenat enguany una nova variant de la seva fira de l’octubre. La part multisectorial on es barrejaven tovalles antitaques, amb talladors de verdura, assegurances de tot tipus, sofàs i mobles per la llar ha desaparegut totalment de la Fira. Suposo que la gent ja no ha volgut venir perquè no crec que els beneficis d’aquestes paradetes fossin gaire optimistes després de com havia quedat tot reduït a menys de la meitat de la Rambla dissimulat amb estands institucionals per fer una mica de promoció de la vila i Diputació.

Doncs res, he anat directament al KM 0,5 amb molts participants del Vendrell i comarca, vull dir un 50 % de tota l’oferta, alguns s’han quedat fora. No hi faltaven ni les coques de Perafita ni els embotits del Pirineu ni els xoriços extremenys, entre d’altres que es van deixar caure per la mostra dissimuladament. Evidentment des d’abans de la inauguració la Rambla es va omplir més i més de gent fins el punt que el dia abans de la seva inauguració oficial sobre les 20 hores era un mèrit poder travessar-la de punta a punta de ple com estava. El divendres va afluixar una mica, però el dissabte tornava a estar fins dalt i més. Segons quins moments t’havies de fer una estratègia per poder anar d’un lloc a un altre entre la multitud famolenca o no que es movia d’un lloc a un altre com si els pernils s’acabessin en un sospir i la beguda fresca tinguessin els minuts comptats. Si algun dia passa una desgràcia, esperem que no, i la gent es mou d’aquesta manera més d’un pot quedar fora de joc trepitjat entre la tumultuosa multitud. Més que una fira és una mostra gastronòmica, però amb les indústries legals  que tenim al Vendrell, la veritat que no podem aspirar a gaire gran cosa més.

 La plaça Nova es van fer activitats pels menuts, al dr. Robert hi havia algunes entitats i altres. La Fira ha anat on havia d’anar. Ara només falta donar-li més espai i no tenir la gent allí dins tots com un ramat. Si algú tenia el covid segur que va triomfar perquè hi havia tanta proximitat que d’aquí quatre dies ens trobem a la farmàcia a buscar ibuprofenos en els millors dels casos. Donem aire a la Fira i utilitzem el carrer Prat de la Riba per posar les food trucks per donar més vida al Vendrell. No cal que durant 4 dies ens carreguem l’antiga N-340 per 5 parades de menjar. Un poble com el Vendrell ho pot fer d’una altra manera deixant aquesta via clau oberta per tothom. La mania de tancar el parquing del Puig per ficar-hi els cotxes. Doncs la posem a la Rambla Cañas i allí qui vulgui que hi vagi. Ja que es va desterrar les atraccions infantils a la zona escolar i de moment ningú s’ha mort per la mesura. Siguem valents i fem les coses com deu mana i no deixem les coses a mig fer que després no quedem malament amb  algú. Deixar més espai a la part final de la Rambla habilitant potser un tram del dr Robert per posar taules i no allí tots junts com gallines en zel. No varem sortir al Temps de TV3 però segur que amb la calor  que allí feia estàvem un parell o tres de graus per sobre de la resta dels nostres companys veïns. Ja estem acostumats a la quota Lgtbiq o monòleg que toca en cada festa organitzada per la regidoria. Els grups en general molt bé. Van apostar pel segur.

Ja que varen fer un mini correfoc per treure la pols als animals de foc i també van tirar coets un dia d’aquests. Jo em pensava que en qualsevol moment tindríem una encesa campanar, per fer un tastet. Potser no fer tantes cosetes i fer una aposta més gran o no fer res i posar més diners a festa major que és quan toca. No cal fer tantes petites coses perquè al final ja no saps que toca ni quan toca.

El millor que s’ha fet és dividir la cercavila en dos dies. Ho trobo genial i espero que aquest sigui el principi d’una nova manera de fer les coses amb més seny. Inclús va sobrar  una mitja hora per fer els castells i tot. Tot va acabar a una hora prudent. Ja poden anar tocant aquest protocol de festa major que encara no és legalment aplicable segons llei vigent i la cercavila en dos dies.

Els comerciants del mercat estan super contents amb l’ocupació del pàrquing del mercat durant la Fira i la tallada de l’antiga N-340 a qui s’han unit els conductors d’autobusos que també  esperen fer-se una foto quan abans millor amb el regidor responsable d’aquestes encertades mesures i obsequiar-lo amb un petit detall per haver pensat amb ells.

I un cop més felicitar els lavabos portàtils que estaven nets i polits a totes les cantonades de la Fira juntament amb policies i polítics que miraven que tot anés bé. De contenidors n’hi havia per parar un tren. Doncs res, repetim model, més espai per a tothom i no cal tanta fusteta i estalviem una mica en estands per fer un castell de focs de festa major de 15 minuts, ja ho  tenim això.

Com a mínim10 euros el litre de l’oli

 

 

La nostra societat està nerviosa perquè va veient com pugen els preus dels principals productes. Aquest any amb la greu sequera que hi ha no seria gens estrany que un litre d’oli verge pugui arribar a costar 10 euros, quan fins ara el podíem aconseguir per la meitat.

Els pagesos tradicionals calculaven que un jornaler al llarg del dia de la seva recollida produïa s’havia de compensar amb una garrafa de 4 litres d’oli que és la mesura  que acostumem a trobar el mercat. A l’acabar el jornal si es donava una garrafa al treballador quedava el salari satisfet. No cal que se li pagués  en diners perquè l’oli és una cosa que tothom en fa servir. És millor aconseguir-lo així que no pas anar al mercat que segurament no seria de tanta qualitat. El pagès si comptava l’oli de cada jornada de fer caure olives sabia que més o menys en anys normals acostumava a tocar a un garrafa per persona el benefici obtingut d’aquest sol dia. Si no contractava ningú doncs eren diners que s’estalviava i si tenia treballadors, doncs ja sabia que passava amb el resultat final.

Doncs la simple collita de l’oli equivalia a cobrir la despesa amb l’or líquid aconseguit, però l’olivera és molt senyora i necessita moltes atencions. S’ha d’ensulfatar 3 o 4 cops l’any, s’ha de llaurar, s’ha de podar, s’han de treure les herbes de sota. El resultat és que el pobre pagès si hagués comptat els jornals invertits i els resultats aconseguits hagués perdut diners perquè en una collita normal només podia treure el benefici d’un dia  de treball de l’arbre i la resta?.

El problema de tot això és que sempre s’ha treballat a l’agricultura molt per sota del que tocava i el que es perdia amb l’oli, doncs potser es guanyava amb la verema, però l’oli hauria de tenir un preu molt més car per poder cobrir despeses, no per fer-se ric. Perquè a banda de la collita no oblidem que està el premsat, embotellat, distribució. Tot un luxe que fins ara no hi pensàvem i que s’ha afegit al cost final.  

 

 

Una Fira del Pilar apilotonada

 La  Fira del Vendrell ja s'ha carregat els matalassos, assegurances, paelles i mantels antitaques entre altres històries. Ara hem anat a veure els de Terra i taula perquè siguin els protagonistes d'una fira on el producte local segueixi sent la estrella. Obviament no hi falten els Les coques de Perafita, ni Planoles ni el Rosillo entre d'altres que no són d'aquí ni de lluny. Potser no calia que vinguessin tants de fora i que hi haguessin menys estants perquè allò és petit per acollir aquesta fira. És una fira per un poble com Llorenç o Arboç però li queda molt petita  a un Vendrell. S'hauria d'haver apostat a lo grande . Ja que ens carreguem la Jauem Caner amb 4 food trucks que seran qui tindrà menys gent que ningú perquè on hi ha pernil la rivalitat és molt dura. Posem més coses a la Jaume Carner i deixem la Rambla més lliure pels concerts i per anar menjant. Ahir sobre les 7 encara però amb el pas del temps vaig fotre el camp. Era agobiant. Els del darrere el dr. robert es morien de fastic. Doncs ho repartim un mica i que hi hagi gent no cal tots aborregats perquè la gent digui que hi ha gent quan estem parlant de 40.000 empadronats i 3.000 sense empadronar.

 Una fira que va per bon camí, però més espai i guardar el parquing del Puig com a pàrquing i els cotxes per la cohesió territorial a la Cañas i la gent que tombi i que sigui fira a tot el Vendrell i no només on volen els polítics. És la Fira del Vendrell i de la Rambla i poca cosa més. Molt limitat tot plegat

Llorenç del Penedès, el millor exemple de la comarca

Llorenç del Penedès està de moda entre els joves de la comarca. Ja són uns quants del Vendrell que hi ha anat a viure perquè és un dels llocs que en menys metres quadrats hi ha de tot. Un poble actiu amb multitud d’entitats i la majoria d’elles en plena forma i totalment actives. Que al Centro fan teatre, doncs cap allí sense qüestionar que es fa o es deixa de fer, segur que estarà bé i no ens ho podem perdre. Si toca festival de patinatge doncs tots cap allí a fer caliu que és el que interessa.

Llorenç és un poble tranquil amb escoles, teatre gestories, bancs, venedors de cotxes, motos, restaurants, bars, fleques, dentista. La majoria de gent quan ha de comprar una cosa o contractar un servei doncs ho tenen molt clar no es mouen de Llorenç perquè saben que tindran la millor oferta del costat. No passa com altres localitats que la gent va a comprar al poble del costat i al final s’ha quedat un poble sense botigues com passa a Albinyana que han acabat tancant totes i és llastimós.

Un poble amb 2.393 veïns que pot mantenir i donar vida a tot això cada dia en una superfície molt petita de 4,64 metres quadrats, el més petit del Baix Penedès.

Llorenç té vida, té una Rambla feta amb visions de futur que  va ser dissenyada per un poble que havia de créixer en gent i en vida. A Llorenç, no li calen tenir segones residències que només hi estan un parell de mesos a l’any i algun cap de setmana. Llorenç és vida tot l’any, les 24 hores del dia. Pots fer mil coses sense haver de sortir de la localitat, ni tant sols agafar el cotxe perquè tot està a tocar.

Un poble que aposta pel futur amb aquest nou ajuntament ubicat al centre de la localitat amb espais grans perquè hi càpiga tothom, o aquests edificis municipals que quan s’estrenen ja han quedat petits perquè  no hi visió de futur com passa al Vendrell que han hagut de passar tres cop un espectacle infantil per la Lira perquè tenim un teatre de poble i no pas el que es mereix el Vendrell per la seva situació i com a capital de comarca que se suposa que és. Llorenç té molt clar que ha de créixer i fan les coses amb dos dits de front pensant en el demà.

Llorenç no tren i els autobusos que hi van són els normals de la resta de la comarca. No li cal turisme perquè allí hi ha turisme tot l’any, però no persones vingudes de fora que van a la platja amb la nevera i les xips sinó persones que estimem el poble i hi  participen plenament sigui el que sigui i faci el que es faci. Fa dos anys un diumenge al migdia vaig anar  a la presentació d’un llibre de poesia a la Biblioteca d’un autor local, Carles Figueras i estava ple de gent. Si senyor aquest és un poble ben fet que no  necessita policia perquè la gent hi viu sana amb els seus problemes com tothom que van controlant fent teatre o puntes de coixí per les nits.

Poques persones coneixen a l’alcaldessa de Llorenç, ni molt menys al seu número dos i ningú sap quin pijama porta quan es posa al llit. Ni on treballa ni que ha estudiat. Si va en patinet o en bla bla car A la gent que li  importa. Ells fan una política per tothom igual on el pes el tenen entitats que són  prou fortes per poder marcar l’acció de govern perquè el consistori ha d’escoltar a la gent i no al reves. Venir allí i fer el que vulguis doncs no. Al final només et segueixen els quatre fidels de torn esperant que caigui algun butlla i s’han quedat sols. Resulta que el rei va nu tot i aquesta camarilla li fan pensar que portes les millors robes.

La gent va segura pel carrer perquè a la fleca parlen de la darrera que han fet a la Cumprativa o dels nous gronxadors de la Rambla, no parlen de l’àvia Remei que li van estirar el bossa al sortir de missa perquè en aquest espai no hi ha lloc per pispes i tothom es veí. No necessiten gastar-se 100.000 euros anuals del pressupost en assessors que no serveixen per a res. Val més donar una ajuda econòmica a les corals locals que tenen moltes coses interessants per fer.

Gràcies de tot cor per les vostres felicitatacions

 Gràcies de tot cor per les vostres felicitacions. Avui ha estat un dels dies més feliços de la meva vida perquè ha un aniversari diferent en petits detalls plens de sentiments i carinyo que l'han convertit en un dia molt especial per a mi que no oblidaré mai. Una nova manera de veure el món, de veure el meu entorn. Un dia molt entranyable que m'ha ensenyat moltes coses i estaré dies en anar digerint. Gràcies a tothom qui ho ha fet possible. Jo també ues estimo molt.

Quin nom li posarem a la Fira del Vendrell?

 

Hem de buscar un nom a la nova fira del Vendrell. Li podriem dir l'Opptimista perque ha arribat durant el Pacte entre Psc i PP. Li podriem dir la fira del segle XXI perquè la que teniem de fira ja feia anys que estava descatalogada i era una andròmina que no se sabia com animar. Li podríem dir la Fira Soriana perquè tot s'ho ha manegat el omnipresent i totpoderós polític vendrellenc. Li podríem dir la fira del Pilar perquè la inaugurem pel Pilar i el Psc li va tot això de la Hispanitat. No li podem dir la nova. Aquí que quan una cosa no funciona li canviem el nom, ja fem tard en aquesta mostra. Jo feia anys que demano una fira com aquesta però amb els cotxes a la Cañas. A veure que passa. 

Una mica de llum al final del passadís

Una mica de llum sembla que hi hagi en aquest tros de pell de  brau que ens acull des de fa segles. Han passat petits detalls claus que demostren que moltes coses encara no han canviat, però s’han posat en qüestió.

Un dels temes és saber quins són els perfils que fan servir policies i mossos d’esquadra per entrar al seu cos perquè després de veure el cas del crim de la Policia de Barcelona. La cosa es preocupant. Vist el que es veu en aquest cas estem davant d’un perfil de forces de seguretat que no hauria de ser el predominant dins els nostres cossos on tot és possible per mantenir la seguretat ciutadana. Unes històries més properes a les sèries americanes que no pas al que hauríem de trobar en la nostra societat. Trobar-te aquests armaris humans en el teu dia a dia potser molt més perillós que el perill que puguis tenir. Pensa que depèn de com facin el seu informe aquests personatges un pot parar a la presó o totalment lliure. Això de la fe pública que tenen et poden portar pel camí de l’amargor. Evidentment amb això s’entén perfectament el que va passar aquí el passat 1r d’octubre on es varen produir molts contusionats greument inclús a Lleida un participant li va agafar un atac de cor. Sort que molts cops estan quiets en les casernes però quan tenen una mica de llibertat, poden passar mil coses. Això vol dir el nivell que tenim en aquestes policies municipals i mossos que els polítics fan servir per solucionar molts dels seus problemes especialment de caire polític quan no volen arreglar res.

Aquests controladors de la seguretat ciutadana ja veiem com cauen fàcilment davant d’una noia que els sap manipular fàcilment.

L’altre tema clau que ha trasbalsat les bases d’aquest país ha estat tot el moviment arran de la proclamació de la selecció espanyola femenina de futbol com a campiona del
món. Realment després de l’actitud del president de la Federació Espanyola Lluis Rubiales durant el partit i en el moment de repartir les medalles a les campiones  s’ha mogut una mica aquesta Espanya clàssica que ha anat vivint fins els nostres dies amagades sota el políticament correcte, però aquest actitud masclista s’ha pogut controlar fins el moment en què en una pujada d’eufòria salten les alarmes i poden passar moltes coses davant els ulls de tot el món.

 Unes noies que han superat un comportament en vers elles que potser no ha estat el millor i que un cop aconseguida la seva fita han dit prou aquesta manera de portar les regnes de la federació de futbol on hi ha un entramat d’interessos que és molt difícil canviar qualsevol cosa perquè tothom hi treu partit d’una manera o d’una altra.

Una colla d’amics que remenen les cireres del món del futbol i s’hi juguen molts milions d’euros. Al final la rebel·lió va ser controlada i només dues noies no van seguir en la convocatòria, però tot ha estat tancat en fals i a la propera tornaran a reivindicar els seus drets .

Fins ara hem viscut una societat més propera a un ramat d’ovelles que no a una altra cosa més revolucionària, però aquestes joves que fins fa quatre dies ningú coneixia han demostrat que tenen molt clar el que volen i ja n’estan fartes d’unes conductes i d’uns personatges més propis del segle passat que no pas d’aquest. Han aconseguit tenir un país que no entenia com unes joves passaven d’anar a la selecció espanyola quan molts pagarien per fer-ho. De moment han anat a entrenar i a jugar, però segurament la cosa no quedarà aquí tindrem nous capítols. Alguna cosa s’ha mogut, potser és el principi però s’han esquerdat les arrels d’aquest gran cúmul d’interessos que és Espanya. Dos fets prou importants per saber qui ens cuida i qui ens vetlla. 

Somnis a punt de la mort fets realitat

Una de les coses que vaig fer durant la meva estada a la Uci va ser somiar. Un dels meus somnis que vaig tenir i que recordo amb més claretat va ser una visita al camp de l'Espanyol amb la penya Perica del meu poble, Albinyana, que no existeix. Realment va ser un somni quasi real amb gent del poble anant i venint cap al camp de Cornellà el prat. Era un dia que plovia molt i jo no durant el partit em vaig amagar no sé on i no vaig veure el camp. Estava amb altra gent. Va ser un somni que ahir vaig complir gràcies al meu colega Utge. Un tema que tenia pendent entre somni i realitat.  Ahir l'Espanyol guanyar al Ferrol i tots contents

1 d'Octubre, una fita per no oblidar

 Avui fa 6 anys del prime d'Octubre el dia que varem votar la independència de Catalunya i que va guanyar. Un dia que pocs oblidaran amb les òsties que la repressió espanyola va donar a mansalva aquí i alla. Un dia fruit de molt anys de treball que ens va portar als nivells més baixos de l'independenteisme per tornar a remuntar de mica en mica. Un dia per recordar on molts varem somiar, però ben aviat ens varem donar compte que era un somni. Per aquest somni alguns ha anat a presor, altres sancinats i a veure que passa amb la llei d'Amnistia. Un dia que no oblidarem i que gràcies al Pp que es va equivocar en la votació al plenari tenim un carrer.