Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 29 d’agost del 2011

Quantre paraules en homenatge al Sr. Manel Bofarull



M’han convidat en aquest dia tan especial a dir quatre paraules sobre una de les persones que ha fet possible que tots estem aquí reunits per veure per segon any consecutiu el Ball Parlat de Sant Bartomeu d’Albinyana. Ell era el nostre estimat i apreciat Manuel Bofarull que va dedicar moltes hores a esbrinar el nostre passat perquè d’aquesta manera pogues tornar a reviure a cada moment del present. El millor homenatge que li podem fer és donar vida, un cop més, a aquest esperit que ens acompanya pels segles dels segles i que s’amaga dins de tots nosaltres sense que ens donem compte.
Ell va treballar perquè això fos possible, perquè coneguesim la nostra història, els nostres herois, els nostres intrèpids anònims, els nostres mestres, capellans, metges, alcaldes, bruixes, lladregots i fins i tot persones que mereixen pujar a l’altar celestial. Parlant del més enllà, segurament que ara mateix ens està mirant des de les golfes de Cal Sogues a l’ombra del campanar, discret, treballador incansable i enamorat d’Albinyana i dels seus veïns. Gràcies a ell, som un dels municipis de la comarca amb més estudis de recerca del seu passat i del seu folklore.
Per tot això, el millor acte d’agraïment a la seva tasca i persona és donar inici a aquest ball barlat que ell tan magistralment va vertir al català per fer-lo més proper i més entendor per tots nosaltres.
A gaudir d’aquesta vetllada memorable i Moltes gràcies a tots vosaltres per ser aquí un any més..

Text llegit per un servidor el dia 24 d'agost abans de la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu d'Albinyana. La foto no correspon a la data.

Els metges i els temps al Vendrell

Aqui al Cap del Vendrell tenen 7 minuts per visitar cap pacient. SI la persona s'allarga i això ho fan uns quants doncs la cosa es retarda. Si hi aneu ja sabeu de quin temps disposeu per explicar la vostra història. Per altra banda. l'hospital del Vendrell té una enfermera ( o auxiliar d'infermeria) per cada 17 pacients per la nit. Diuen que el normal és 1 cada 10. Ja ho sabeu com va la sanitat a casa nostra.

dissabte, 27 d’agost del 2011

Celebració dels 25 anys de Laxen

El proper dimarts dia 30 els Laxen celebren els seus primers 25 anys de vida a Vilafranca del Penedès. És trist que al Vendrell o el Baix Penedès si molt m'apures hagi deixat escapar aquesta oportunitat. Ja van celebrar els 20 en una discoteca de Calafell enmig d'una polèmica. Molts cops no sabem lo que tenim i quan ho veiem ho fem massa tard. Jo crec que aquest cop una vegada més l'hem errat. Els Laxen des de sempre s'han identificat amb el Vendrell i han estat una de les promocions que ha tingut més importants de la vila arreu. Vilafranca ho ha sabut fer, un cop més.

dijous, 25 d’agost del 2011

Entrar guapo i sortir preciós

Hi ha una dita castellana que en català es podria traduir que en riu esvalotat es on es poden pescar peixos. Ara són els moments de demanar canvis i d’aconseguir coses dins els ajuntaments que no hi ha un govern monocolor. Els presumptament més espavilats agafaran les seves carpetes oficials amb un algun expedient variat i perseguiran els regidors amb més pes per seguir conservant els seus privilegis i el seu estatus. Tot seguit li han d’oferir una lectura interessada de la situació actual on la política digital i les decisions polititzades es confonen en un pla estudiat i equilibrat per fer funcionar la maquinària pública d’una forma evidentment objectiva i amb igualtat de condicions. Un discurs patètic que ja fa dies que ha quedat totalment obsolet, almenys per la majoria d’anònims que no practiquen aquest esport de proximitat.
Al principi la gent és fa il·lusions i alhora també tem pel seu lloc de treball o les seves condicions laborals, però al final descobreixes que tot continua igual i a part d’alguns seleccionats que pugen miraculosament la resta de la humanitat laboral resta ancorat en els seus tradicionals llocs de treball. Als polítics no els interessa arreglar la situació i menys el món, la clau de tot plegat és guanyar eleccions sense complicar-se gaire la vida. Aquest és el principi fonamental de totes les actuacions polítiques. Les altres pretensions només són propostes que poques vegades es porten a terme un cop passats els comicis.
A la comarca hi ha situacions molt curioses. Hi ha ajuntament de la comarca que la immensa majoria del seu personal no tenen plaça fixa. Fa anys algun agosarat polític va decidir plantejar unes oposicions i a partir d’aquí ja no s’han recordat de tornar a aplicar aquests mètodes de selecció de personal. Una forma ideal per tenir als treballadors més aviat al teu favor per si de cas.
Altres ajuntaments opten per la comissió de serveis. L’explicació és que tu ets un excel·lent llicenciat amb contracte d’auxiliar però dóna la casualitat que al cap de 8 anys han descobert que fas feina de nivell A o B. Llavors et fan un gran favor i perquè ets un gran professional i et fan un contracte de comissió de serveis en aquesta plaça de tècnic que desenvolupes des del primer dia. Has de ser bona persona i fidel per no tornar als rendiments pecuniaris del teu contracte d’origen. Altres consistoris tenen una tècnica més depurada. Encara que sempre fas la mateixa feina, vas passant de categoria en categoria a cop de cada dos o tres anys oposició de caire intern per anar pujant esglaons. Depèn de la teva simpatia i de l’organigrama manipulat en cada moment pots pujar menys o més escales i fer-ho amb més o menys velocitat. El que és comú a la gran majoria de consistoris tenen una curiosa predilecció pels auxiliars administratius que després fan la tasca d’administratius i fins i tot de tècnics en alguns casos. És una manera simple i vergonyosa per estalviar-se uns quants calerons en personal, però excessivament practicada. Aquests diners estalviats potser després aniran destinats a pagar protocol i dietes i estudis que no surten mai de l’armari. Tot plegat bastant trist. Després encara gosen parlar de convivència i civisme en la societat. Element clau per crear els indignats que és la resposta natural a aquesta política totalment desacertada i generadora de disfuncions laborals. On primer s’ha de practicar aquesta pretesa igualtat d’oportunitats és en el mateix ajuntament. Després si volem la traiem al carrer, però les practiques es poden fer a casa. No us sembla?
Anar a discutir amb els que generen tot això és una pèrdua de temps considerable. És com quan un calb va a pentinar-se el cabell a perruqueria i mentrestant li engeguen un discurs de psicòleg d’acadèmia barata. Entres guapo i surts preciós. Quan tanques la porta acabes agraint de genolls a Déu i a tots els seus regidors que gràcies per tenir aquesta sort divina i ser tan privilegiat d’anar a treballar cada dia. Gràcies per ser mileurista perquè molts no tenen ni aquesta opció vital que s’ha demostrat realment que som uns afortunats gràcies a la crisi que ha canviat tot el panorama de forma dràstica. Estàs per anar a comprar-li un pernil de jabugo a qui t’ha canviat en cinc minuts tots els teus valors que tenies ben ferms fins ara. Un plantejament recurrent quan no saps com sortir-te’n. Per això, aprofiteu aquesta situació per millorar la vostra situació laboral. No és el millor moment, però en els propers anys la cosa es presenta pitjor. Reconec que vaig tenir una errada en el penúltim article que parlava de la festa major al Vendrell. Durant la regidoria de l’Isidre Aymerich només es va cobrar entrada en el concert de del primer any del seu mandat ( Ojos de brujo al C.E.Vendrell) que va estar organitzat pel seu predecessor. La resta van ser gratuïts. Crec esmenat el tema.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 d'agost del 2011

Passa o està a favor de la visita del Papa

La gent o passa o esta en contra de la visita del Papa segons la meva darrere enquesta. 3 persones voten en aquestes dues opcions i només una està a favor de la visita del Papa.

El Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana torna a enlluernar a propis estranys




Hi ha coses a la vida que notes quan hi ha bones vibracions, et pot agradar més o menys, però veus que allí hi ha molt d'amor i energia posada. Una d'aquests punts màgics del calendari anual té lloc el dia de Sant Bartomeu a la plaça Major d'Albinyana. Quan són les 22 hores els actors comencen a pujar a l'escenari per donar vida per segon any consecutiu al Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana. Un moment màgic on el silenci només es veu trencat per les veus del diàleg al voltant dels darrers moments de la vida d'aquest martir cristià. Tot i que enguany no hi havia tant gent com l'any passat que no ho havia vist mai hi havia una molt bona entrada en aquest punt neuràlgic albinyanenc. Els actors i la gent que ho fa possible són en la seva quasi totalitat gent d'Albinyana que s'han deixat portar per aquesta proposta de fer realitat un ball que era el pa nostre de cada festa major ara fa més de 100 anys. Ells tornen a recuperar aquesta tradició per tornar-ho a oferir a les noves generacions. Cadascú hi posa el millor de si per fer-ho realitat. Hi ha gent que està més predisposada a fer teatre i altre li costa més, però la gràcia és que tothom hi posi el seu granet de sorra amb il·lusió perquè l'esperit del muntatge es mantingui ben vigent i es pugui transmetre als alli presents. Els que ho han fet possible han estats tots aquestes persones que segueixen.
Hi havia dos canvis pel que fa a l’anterior edició en el repartiment i l’elenc queda així: David Nin ( Sant Bartomeu), Lídia Pons ( Volant), Joan Canals ( Jesús), Montserrat Ribas (pobre), Maria Casellas ( ministre), Roser Crespo ( Sacerdot), Quim Nin, ( Rei), Roser Mitjans ( filla Rei), Montserrat Güell ( dimoni), Astriages ( Sandra Nin), Josep Anton Carreras ( capità) Juan Mellado ( Soldat), Marc Guzmán ( botxí1) i Joan Guzmán ( botxi 2). Anna Gavaldà, Joel Gómez, Alba Jané, Laura Melero, Laia Casellas, Maria Casellas, Marina Mellado, Judith Vidal i Regina Aguilar representen els àngels d’aquest ball. Els apuntadors van ser Xell Bové i Maria Elena Nin, La coreografia va anar a càrrec d’Amadeu Becant, i la Josep Maria Mata i Marifé Merchan s’encarregaven de la tramoia. Pel que fa al vestuari, Lola Amigó i Joana Martínez. La Pilar Anton i Sheila Cecilia eren les responsables del maquillatge i la perruqueria. La direcció del cor va anar a càrrec de Josep Maria Guitard i de la direcció de tot el muntatge se’n va fer càrrec Sílvia Basseda. Ara falta saber si l'any que ve es tornarà a fer o es farà en anys alterns. No sé sap com acabarà tot plegat, però la gràcia és que tot i no representar-se cada any no decaigui aquesta iniciativa que l'any passat arran del Mil·lenari del municipi es va estrenar amb una brillant acollida per part de la gernació que omplia la plaça Major. En el proper sopar de participants ja es decidirà que es fa, de moment aquí queda això perquè en gaudiu.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Gran actuació dels Trincus a la Festa Major d'Albinyana

Una dels atractius enguany de la festa major d'Albinyana van ser l'actuació de quatre dels finalistes del concurs buscant la trinca. l'Antonio, el Benja, l'Oscar i el Joan a la plaça major del poble. L'actuació va durar unes dures hores i van repassar el bo i millor de la Trinca amb alguna peça de la seva collita i alguna variació dels clàssics. No es dediquen a imitar, sinó que fan el que té merit donar la seva versió de les diferents peces. Molt lloable. La gent s'ho va passar pipa.

dissabte, 20 d’agost del 2011

Problemes amb el NOkia 5280

Tinc un mobil Nokia 5280 que cada mes l'he de portar a arreglar prquè el disc C queda saturat d'informació. El primer cop me'l van arreglar, el segon cop em van donar un del mateix model i passa el mateix. Tinic una amiga que també li passa. En el moment que s'omple se satura i no es pot fer res. Algú sap que fer a part d'enviar-lo a Nokia a que te l'arreglin que és un pal.

divendres, 19 d’agost del 2011

Le verema, un mètode equivocat

S'ha de reconèixer que pertanyer la regió vinícola del Penedès no ens beneficia perquè tradicionalment els vins que s'hi han produït no han estan molt ben considerats. Ara sembla que la cosa es vulgui arreglar per aprt d'alguns que treballan molt seriosament per fer-ne producció de qualitat. Jo quan veig aquestes màquina de veremar que ho cullen tot i ho tiren tot dins per fer vi penso que aquest no és el camí que ens pot treure d'aquest racó sense sortida que és la vinicultura. No s'hi val fer molt de vi de poca qualitat, la gràcia és fer-ne menys però de qualitat. Això de cullir tot junt i abocar-ho desgràcia la producció d'aquells que ho cullen a ma i trien lo bo del dolent. Si que va molt bé per collir, però hem de mirar fer bons vins i no molt de vi que després el venen al preu del sifón. No interessa. Encara no hem après la lliçó.

La subsistència dels comerços sense ningú

A vegades passes per davant de botigues, restaurants i altres establiments i penses, realment com poden viure aquesta gent sinó hi ha mai ningú. Hi ha comerços que saps que no han de pagar lloguer perquè és propietat dels amos, però tot i això és fa difícil comprendre els medis de substistència a no sé que allò sigui una passatemps i realment les ingressos vinguin d'un altre lloc que també pot ser. Si és una botiga cara, ho pots entendre perquè amb un client al dia que entri en un lloc d'alt estanding n'hi ha prou, però si és una cosa més normal, la resposta resulta fàcil

dimarts, 16 d’agost del 2011

EL temps i els esports són els reis

Cada dia a les notícies tenen més importància els esports i el temps. La informació de cada dia ja no mostra gaire interès i amb quatre titulars i dues imatges ens la polim. Realment que el més seguit sigui el futbol o la Fórmula 1 indica moltes coses d'aquest país o potser es culpa dels mitjans de comunicació que es comporten d'una manera que no capten l'atracció del ciutadà.

Entre no entendre la crisi i passar d'ella

Una de les estadístiques més migrades va sobre si entens la crisi mundial amb només dos vots, un diu que no i l'altra que passa. Val més que oblidem aquesta enquesta amb tan poca participació.

Paul, per passar l'estona

Fa dies que s'arrastra per les nostres cartelleres una peli presumptament infantil, però que no ho és tant. El seu títol és Paul i ens vol narrar la vida d'un alienigena a la terra que vol tornar al seu món. La veritat és que és força entretinguda encara que tampoc no aporta res de nou al que no ja hem hem vist en aquest tipus de propostes. Però per passar una bona estona no està gens malament.

divendres, 12 d’agost del 2011

Estiu 2011

Aquest serà l'estiu de les retallades en tots els conceptes. Sempre hi ha uns actors o orquestres que triomfen en les nostres festes majors, enguanys és el torn de Brams i Mitjanit i com no el Mag Lari que també és un gran protagonista de la festa major. Tot plegat va començar a al Bisbal quan l'alcalde va dir que no volia els verds de Vilafranca a fer castells i preferia una colla de la comarca. Un estiu sense calor i amb molt de turista en què sembla que s'hagi guanyat la guerra contra el top manta. Coma-ruga s'ha convertit en platja maleida per aquells esperits amb suicides que no respecten ni senyals ni banderes. Ara tenim la part més intensa de les festes majors, aprofitem-ho

dimecres, 10 d’agost del 2011

Proteccionisme social

La societat ens tracta com a autèntiques canalles durant tota la vida. Hi ha imprudències que només les fas per tu, com posar-te el casc quan vas en moto, si et passa algo qui ho paga ets tu. N'hi ha d'altres que pot perjudicar a la resta, per exemple conduir begut. Jo crec que hem de ser el suficient madurs perquè cadascú faci el que vulgui. Si la gent vol anar sense casc i es fot una nata d'un par de collons, és el seu problema. si un s'ofega en una zona prohibida i amb bandera vermella, doncs allà ell. No passa res. Hem de ser més madurs, sinó al final hauran de col·locar a cada persona una polícia que li posi una multa perquè sembla que paguen s'aprenguin les coses i és mentida, per algú una multa es un pur tràmit i per altres és agonia i ves a saber qui n'aprendrà abans.

dilluns, 8 d’agost del 2011

Els barrufets, una història entretinguda.

Avui tocava cine, estava tot a tope, entre que era dilluns i era el dia de l'espectador, estem a l'agost i fa mal dia per anar a la platja,la gent s'ha abocat al cinema. Avui tocava els pitufos, una peli infantil, però que sempre es bo recordar i tornar-ho a viure en aquest nou format. La proposta es deixa veure. força bé i passes una bona estona mirant aquests barrufets de blau fent de les seves. Una estona entretinguda, sense més pretensions.

Un cap de setmana molt intens

Un cap de setmana intens, primer de tot Havaneres a Calafell amb la platja plena de gent per anar aquesta ja tradicional trobada sobre la sorra calafellenca. Els grups molt bons, la veritat amb interès i amor. Tot seguit els De noche a Masllorenç. Un dels millors grups de versions que tenim a Catalunya i que la veritat, al davant de tot només hi havia 4 gats i comptats, la resta al seu rollo al darrere a la barra. És una llàstima que la gent passi tant dels concerts. Potser al final només hi posaran un dj ben guapo i diners estalviats. Diumenge dins el Festival de Música del Baix Penedès que se celebra a Segur, un gran descobriment, Esclat Gospel Singers. Un gran grup de gospel que em va fer volar durant una estona. Un cap de setmana molt molt intens.

Situació crítica de la informació al Baix Penedès

La situació informativa del Baix Penedès en aquest agost està sota mínims. Les ràdios públiques ja tenen feina en la informació oficial de l'ajuntament que correspon. El Diari del Baix Penedès de vaques fins el dia 26, el 3 de Vuit i la Fura cada dia més prims i menys xixa. El Penedès 21 i el del Camp, perduts per algun lloc, només de tant en tant donen senyals de vida. Encara que es generi informació els millors canals són el twitter i dels blocaires que encara existim i som lliures. Ja ho sabeu per saber que bons i que guay que ho fem sempre teniu els mitjans municipals, tot i que els periodistes són bons ja saben que s'han de cenyir a certes notícies.

divendres, 5 d’agost del 2011

Grant concert del 4t 1a a Calafell

El primer concert del cicle de cantautors que organitza l'Ajuntament de Calafell a la casa Barral va començar ahir amb els populars 4t 1a. Un grup nou que la seva fama ve perquè es dedicava a anar per les cases a cantar. Doncs ahir vaig tenir l'oportunitat de veure'ls en directe. Al principi em vagi decepcionar una mica perquè només en va venir un de component, la resta va dir que estaven en altres històries. Aquesta decepció inicial tot seguit va marxar perquè el nostre protagonista va fer un gran concert carregat de comentaris divertits i molt bona música. No us els perdeu.

dijous, 4 d’agost del 2011

L'efecte del zodiac sobre les persones

En això dels astres i dels naixements la veritat és que no hi crec. Avui dia 4 d'agost van neixer l'Obama el Zapatero i l'Alfredo Valdivielso. Realment a part que tots tres són polítics, alguns amb més prestigi i honestedat que altres. tenen alguna cosa més en comú? potser serà l'ascendent? no ho sé, però la cosa no està gens clara.

dimecres, 3 d’agost del 2011

Diferents punts de vista

HI ha gent en aquest món que quan va a comprar mirar tot menys el producte en si: envasat, origen, dates, format, reciclatge i altres. Altres en canvi només mirem el producte. Hi ha d'haver gent per tot en aquest món.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Es deixa veure La Víctima Perfecta

Una peli que es deixa veure però tampoc no aporta res de nou al panorama d'estiu. Hi ha intriga i alguna escena durilla, però tot és bastant previsible dins el que ens tenen acostumats. El seu títol és La Víctima Perfecta. Per passar una bona estona i poca cosa més.

Nova etapa en el comerç del top manta a les platges

Cada dia els mitjans de comunicació es mouen menys i viuen a base de fax i notes de premsa a glòria del seu creador. Els meus informadors a la platja m'han dit que ahir dilluns al vespres estaven un munt de negritos asseguts al mur de la platja amb una barra de pa penjada i una cinta aillant en forma de creu sobre la barra dient que el que volien era treballar i guanyar-se la vida. No sé si es veritat, però realment això resulta molt curiós i un nou pas en aquesta mena de lluita negritos i policia. A veure si apareix alguna foto o algo que m'ho confirmi.

dilluns, 1 d’agost del 2011

L'avorriment de la televisió actual

Jo crec que cada dia tenim més televisió basura. Abans quan només teníem dos canals, passava moltes hores davant la caixa tonta. Ara de tant d'escollir amb 20 o 30 canals diferents, al final acabo davant de l'ordinador o davant d'un llibre. Realment hemn descobert que no per tenir més cadenes tenim millor televisió, simplement més motius per no engegar-la i fer una altra cosa.