Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 31 de març del 2009

El pàrquing de l'Hospital del Vendrell s'ha quedat molt petit.

Un dels temes importants és l'ampliació del Pàrquing d'aquest hospital comarcal que hi ha al Vendrell. Hi ha dies que queda quasi col·lapasat perquè no hi ha prou places per tota la gent que hi va. Si vas just de temps o deixes el cotxe mal aparcat o potser et salta la visita. Al final l'haurem de deixar als cines i anar a peu, però aquell pàrquing necessita unes quantes places més. Mira que allí hi ha bosc i es pot fer. A veure si algú s'atreveix. Seria una bona proposta i molt útil a la gent.

Treballant per la segona trobada de la Penedesfera

El món de la Penedesfera es reunirà per segona vegada el dies 12 i 13 de juny a Vil·la Casals. Blocs, Twiter, Videoblog i administració 2.0 tindrà una cita obligada en aquest marc incomparable arran de mar. Per coneixences i experiències m'ha agradat aportar-hi el meu gra de sorra perquè sigui una realitat. La cosa no és gens fàcil, però entre el Dani, el Guillem, La Gemma, la Sònia i altres fa que la cosa pugui ser molt més enriquidora. L'Ajuntament del Vendrell hi vol fer una aposta seriosa i amb ell, la tele i la ràdio local apostaran per aquest esdeveniment. Intentarem donar el millor que tenim i que sabem perquè sigui una fita en aquest món. La cosa pinta molt bé. Sóc molt optimista. Ho espero en candeletes. Mentrestant anem pensant i treballant per fer-ho més gran i millor on molts dels que es mouen en aquest món hi puguin participar.

Confesiones de una compradora compulsiva;una bona estona

Si vols anar al cine i passar una bona estona sense més història pots anar a veure aquesta americanada. A vegades tens ganes de desconnectar de tot una mica i riure una estona. Aquesta és una bona proposta que no et deixarà decebut. No hi falten el noi maco i la noia guapa i amant de les vises. És molt distreta i hi ha alguns moments que estan força aconseguits. Una bona estona amb crispetes i el refresc a escollir.

dilluns, 30 de març del 2009

L'Estació del Vendrell, cada dia més moderna

La Renfe cada dia se supera. A l'estació del Vendrell han tret els bancs del lloc on venen bitllets. Suposo que ho han fet perquè la gens s'esperes una hora dempeus fins el proper tren. Una tàctica senzilla per fomentar la mobilitat. Hi ha uns ascensors que no funcionen, però això ho fan en benefici dels vendrellencs que han de pujar i baixar escales i d'aquesta manera mouen la circulació de la sang. Quan plou, uns quants tolls d'aigua. Això és per potenciar el comerç del Vendrlel on les botigues de sabates i bambes són força importants. Si és que tenim una estació que no ens la mereixem. Els trens passen un cada hora perquè no ens estressem i tinguem temps de sobra per arribar a qualsevol lloc. No agafaràs el darrer tren sinó el d'abans perquè així anem de compres per Barna. Si és que no ens la mereixem.

diumenge, 29 de març del 2009

El Nespresso, un vici interessat com un altre

Ahir vaig anar a buscar càpsules de cafè Nespresso a la botiga del Boulevard Rosa del Passeig de Gràcia. La veritat és que la botita estava fins la bandera. Els treballadors la veritat és que són eficents i simpatics sense ser pesats. Cada dia hi ha més cafeteres d'aquestes per les cases, per tant també hi ha més persones que s'han acostumat a aquests sabors del cafè que la veritat és que són molt bons. Però tot això a la fi i el cap crea certa dependència, perquè tot el negoci està molt controlat i encara no he trobat ningú que s'atreveixi a fer una còpia més o menys digna. Tot passa pel tub. A mi m'agrada poc el cafè i espero no caure en aquesta temptació. M'agradaria que aquesta empresa també vengués paquets de cafè amb aquest producte, encara que no tingui el mateix gust almenys seria més econòmic i no potser no sortiria tan car com ara.

dissabte, 28 de març del 2009

La publicitat del meu blog

Quan obriu el meu blog veureu que surt una mena de propaganda rara, però penseu que jo no hi tinc res a veure. Ni rebo un duro ni tinc la connexió gratis. Suposo que és un invent del Blogger per treure diners de tot això que hi ha per aquí dels blocs. Jo sóc innocent. Per evitar problemes tinc aquest element bloquejat així no em surt més.

divendres, 27 de març del 2009

Adéu Consorci Universitari del Baix Penedès

Una de les notícies importants d'aquesta setmana encara que l'han volgut vendre com una millora, però en realitat és una pèrdua important per la comarca. Aquí fa uns anys que teníem un Consorci Universitari del Baix Penedès que s'encarregava d'aixoplugar la carrera de Relacions Laborals de Santa Maria del Mar. Ara resulta que aquest consorci desapareix i la Rovira i Virgili converteix aquest espai educatiu de la comarca en un centre adscrit on diu que hi farà enfermeria i magisteri. La idea és molt bona a primera vista, però jo crec que això no acabarà de xutar. Un cop més m'espero equivocar. Ja va tancar l'Escola d'Hosteleria d'alto standing i aquesta setmana que feia cada curs per aproximar estudis i empresa, cada vegada la fan més curta. No sé si enguany s'atreviran a fer-la.
A veure quan faran pagar de matrícula i quantes assignatures tindran. Potser els resultarà millor anar a Tarragona o a Barcelona que no pas venir aquí al Vendrell. A veure que passa en tot plegat. És una aposta arriscada de futur que en hauria de rutllar perquè els vents són favorables, però ja veurem si a la Universitat Rovira i Virgili li resulta. Pensem que qualsevol universitat no és més que un negoci com un altre. Al final el que compta són els resultats. Potser amb l'hospital del Vendrell la cosa xutarà, però enguany la Generalitat ja li ha donat menys euros que l'any passat. Ja veurem. Jo no ho veig molt clar. M'agradaria equivocar-me i espero fer-ho pel bé de tots, però hi ha alguna cosa que no em quadra.

Més pavellons i menys cursos

El fort creixement demogràfic de la comarca, l’augment de persones que acostumen a utilitzar les instal·lacions esportives i una mena de necessitat política per mantenir, consolidar i fins i tot augmentar el número de votants aconsellen la construcció de nous pavellons esportius a la comarca. Aquesta nova tendència s’ha deixat veure en localitats com Cunit, Bellvei, Calafell, Arboç i El Vendrell entre d’altres. Gairebé tots els municipis de la comarca poden gaudir d’almenys una zona esportiva coberta. Òbviament localitats com Albinyana, Bonastre i Masllorenç encara no han caigut en les mans d’aquesta campanya per millorar la salut de les persones.
Tota aquesta explosió en recintes esportius ha generat un fenomen, que tot i que era en certa manera previsible, ha provocat que algunes persones hagin canviat els seus hàbits i costums dins l’activitat setmanal. Sempre s’ha demanant un número mínims de cursillistes per iniciar un curs, però algun cop quan el nombre s’acostava als mínims es podia arribar fer la vista grossa i deixar que la proposta és fes realitat. Ara amb l’augment del nombre de pavellons i tot i un cert increment del nombre d’esportistes ha provocat que algunes persones hagin canviat de centre. Aquesta redistribució ha afavorit que alguns cursos hagin desaparegut del mapa i els seus participants s’han hagut d’adaptar-se a l’oferta existent. Alguns cops això no ha tingut més transcendència, però en altres ocasions la persona no ha pogut accedir a un curs similar per incompatibilitats en el seu calendari. Un altre punt que s’afegit a aquest batibull és que s’han creat noves propostes esportives que també ha ajudat a fer una mica més enrevessat tot aquest panorama esportiu com la tonificació el kick boxing, steps, aquagym, entre d’altres.
Al final, la cosa ha acabat derivant en què per garantir la realització d’un curs o similar s’ha de buscar el màxim de gent si vols fer un curs en un horari i un lloc establert. Davant tanta diversitat i varietat, a priori tots hi hem de guanyar. En molts casos sembla que tots hi podem perdre alguna cosa perquè han crescut molt més els pavellons al Baix Penedès que no pas els esportistes que s’han incorporat a aquests centres esportius. També hem de tenir en compte que no tots els que practiquen alguna activitat física ho fan pagant i en un lloc privat. Només cal donar un tomb a la tarda ara que comença a fer bon temps pel carril que uneix el nucli del Vendrell amb els barris marítims.
Les places públiques acostumem a tenir a la comarca poden ser bòniques, molt ben dissenyades amb un missatge amagat que et pot deixar bocabadat quan el descobreixes. Això és una clara referència a la plaça Nova del Vendrell i la seva forma d’un instrument conegut musical que s’amaga en les seves formes corbes. Places per jugar la canalla tampoc en tenim gaire. Sort que ja no està de moda anar al carrer amb els amics. Les noves tendències aconsellen quedar-se a casa davant d’una pantalla d’ordinador i parlant per internet amb el veí del teu replà. Sort que els nous temps ens ajuden i inclòs la pista esportiva del carrer Via dels Països Catalans també ha caigut fulminada perquè alguns han descobert que la practica de l’esport també fa soroll quan era primer la pista que alguns dels seus habitatges colindants.
Descartats els espais públics i amb la proliferació de pavellons amb o sense piscina ara ens hem de dedicar a fer campanya per no perdre el nostre curs. Si no tens quòrum hauràs d’apuntar-te en l’horari guanyador perquè el teu curs no és rendible. Potser el que ens està fallant és un excés de pavellons amb pocs usuaris o concentrats en hores puntes del dia. Ens hem parat a analitzar tot aquest fenomen? ¿Ens dediquem a construir més i més per no atrevir-nos a fer una política esportiva amb cara i ulls? Mirant de potenciar les activitats per la gent gran o persones amb alguna discapacitat o simplement perquè els nens de les nostres escoles en puguin gaudir com a complement escolar dins el seu horari lectiu.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de març del 2009

dijous, 26 de març del 2009

Salmaldon al Portal del Pardo

Una de les propostes interessants que barreja pintura, poesia i música s'anomena Salmaldon i està progonitzada per dues calafellenques i un vendrellenc. Per veure-ho en viu i en directe el proper dijous 2 d'abril a la sala del Portal del Pardo a les 8 del vespre. Allí ho podreu veure amb els vostres ulls. Aquest dissabte dia 28 obren l'exposició, però el taller més interessant és aquest dia 2 que us he comentat. Us hi espero.

Els premis Symbelmine




El blog de calafell m'ha passat aquest premi. Llavors ara em toca a mi seguir aquesta cadena.


"Estos premios son una forma de crear lazos de amistad y a su vez, para reconocer el esfuerzo y trabajo en la actividad bloggera de otros espacios. Además nos permite recomendarlos. Siempre habrá en alguno de ellos, un tema que nos mueva el interés. Las bases para aceptarlo son las siguientes.

1.- Exhibir la imagen del premio enlazando con el blog que te lo concede.

2.- Escribir un post citando el nombre de este blog.

3.- Elegir 7 blogs que por su calidad, afinidad o cualquier razón hayan conseguido establecer un vínculo que desees reforzar y escribirles un mensaje en su blog para que se enteren de su premio.

4.- Opcional: Exhibir el premio en tu blog."


Els blogs que jo crec que es mereixen aquest reconeixement són:


1 Una persona molt interessant i que ha fet el blog com el seu diari personal amb les penes i alegries http://garmirbcn.blogspot.com/.


2. Una empresaria molt activa del Vendrell que hauria de servir d'exemples per altres del del municipi. http://pepalovesintheworld.blogspot.com/


3. Un jove mestre del Vendrell que s'està preparant per educar a les futures generacions. Una proposta molt interessant. http://elollonarteduca.blogspot.com/.


4 Un calafellenc molt actiu en tots els aspectes i amant del seu poble i del lloc on va néixer. Un artista 100% http://xivarri.blogspot.com/.


5. Una jove amant de la literatura que ens escriu les seves aventures a través de petits relats. Darrerament els trobo més optimistes. http://totalmenteafavor.blogspot.com/,


6. La política feta al nivell de les persones. Amb claretat, convincent i sap allà on ha d'anar. http://martamercader.wordpress.com/.


7. Una jove periodista que vol donar al món dels vins l'espai que li toca dins la xarxa. Una versió 2.0 del vi del penedès. Una pencaire 100% http://viniesfera.blogspot.com/

La gent està a favor de Bolonya

La meva enquesta es prou actual. 8 persones estan a favor del Pla Bolonya, la meitat, 4 estan en contra i només una em diu que no sap qué és. Ningú ha votat "tant em fa". O sigui que la cosa queda prou clara.

La gent està esvalotada

Ara la cosa s'està posant xunga. Autònoms, estudiants, funcionaris. Només cal veure el telenotícies. Ara vindrà l'estiu i jo crec que tot es calmarà però de cara a la tardor pot estar la cosa animada. Espero que tot s'arregli almenys la gent ho entengui i tot tiri endavant. L'anticicló ens acompanya i fa solete i això ajudar a passar les penes.

Que hi robaries en una llibreria?

El passat dilluns van entrar en una cèntrica llibreria del Vendrell. El més normal és que prenguessin llibres perquè encara que no t'agrada llegir, almenys s'ha de dissimular o el guardes i ja el tens pel dia de sant Jordi que aviat el tindrem aquí. Doncs res, només anaven pels diners. Cada dia aquesta professió de pispa demana menys currículum per entrar.

dimarts, 24 de març del 2009

1.000 euros com a màxim a l'atur

Aquesta setmana m'he assabentat que els aturats com a màxim cobren 1.000 euros al mes, que no cobren el dia 1 sinó el dia 10 i que a vegades tarden 3 o 4 mesos per cobrar. Encara que tinguis un sou de gran executiu no passes de 1.000 euros mensuals. El problema serà quan s'acabi l'atur a moltes famílies. Potser que llavors haurem de fer un fons comú per evitar que els pispes facin de les seves. Alguns reconec que ho fan per vici, però tal com estan les coses crec que més d'un ho fa per necessitat, perquè la cosa està bastant fotuda.

Els pispes se ceben a Albinyana

Aquesta nit passada els pispes han entrat en tres cases del carrer Llobregat, alguna estava habitada. No sé que s'han emportat, però déu ni do han anat per feina. La nit anterior van prendre aparells agrícoles vora la carretera de Bonastre, dins una caseta. Realment la cosa està bastant fotuda, però la gent ja comença a tenir por per falta d'inseguretat. Cada dia aquesta sensació està més justificada i els Mossos? narani narani narana. La cosa no pinta gaire bé. A veure que passa.

"Los Abrazos Rotos"; bastant fluixa

En el món de l'Almodóvar vaig entrar tard, crec que amb la Mala Educación. És un director que m'ha agradat en les darreres propostes que ens ha fet, però l'altre dia vaig anar a veure Los Abrazos Rotos i la veritat és que no em va agradar. No li ha sabut donar el seu toc personal com ha fet en Volver i en altres. La trama no està malament, però passa sense gaire pena ni gloria. A part d'un diàleg sobre les parts sexuals, no hi ha gaire gran cosa que valgui la pena. Jo us recomano, Smuldol Millionaire i ara que la fan al Vendrell no us la podeu perdre. Aquesta d'Almodovar la podeu passar per alt, perquè a part de la "P" i el gran paper que fa el Lluís Homar, la resta ben poca cosa rai.

diumenge, 22 de març del 2009

Slumdog Millionaire, una proposta de cine ineludible

Aquest cap de setmana he tingut la sort i l'oportunitat de veure aquest proposta cinematrográfica tan oscaritzada. No sabia que em trobaria perquè a vegades et pots trobar moltes sorpreses. Ha estat una gran idea anar a Lleida i escollir aquesta peli. La història va sobre un noi jove que les havia passat molt dures per poder sobreviure en un barri pobre de Mumbai i que per amor participa en un concurs de la tele per ser milionari. El pillet pot guanyar 20 milions de rupies. Tota una fortuna, com si aquest et toques l'Euromillones. Llavors la peli va explicant com la dura vida aquest noi li ha anat donant resposta a les preguntes que li van plantejant en el concurs. Les quasi dures hores que dura la peli es passen molt ràpid i en el fons amaga un documental sobre la vida de la gent que no té res en la societat India actual i com han de fer per poder posar-se algo a la boca. També intervé, l'amor, l'odi i l'amor entre germans. Molt molt interessant. De veritat que la recomano. No us en penedireu. No crec que duri gaire a les cartelleres. Aprofiteu per veure-la. Realment val la pena. Ja ho veureu. A més et dóna una visió diferent del que s'acostuma a veure habitualment.

divendres, 20 de març del 2009

Sabem realment que porten els trens de mercaderies?

Quan tot el boom de la construcció ja tocava el dos va venir la Generalitat i va plantar ARE que són Arees Residencials Estratègiques a tort i a dret. Aquí al Vendrell en teníem dues per la zona entre El Vendrell i Santa Oliva i una altra a les Madrigueres. Ara resulta que diuen aquestes dues del costat del nucli no es faran perquè un informa de protecció civil diu que prop hi passen mercaderies perilloses amb la línia fèrria. Ara falta saber que és el que passa pel tren, especialment aquests vagons que circulen de nit. D'acord que no es faran aquests ARE però hi ha molta gent que viu al costat mateix de la via del tren. Ara falta saber que porten aquests trens que desaconsellin fer aquest nou projecte d'urbanització. Potser que diguin la veritat que no és fa l'ARE perquè no és rendible o realment que ens avisin de la perillositat de viure al costat de la via. Suposo que la cosa continuarà. Ara toca treballar el contingut dels vagons de tren. Esperem nous capítols. Calafell si que ho tira endavant. Clar allí no hi passen els trens. Realment serà rendible? A veure com acaba tot plegat.

La gent del Vendrell viuria al Tancat

La meva darrera enquesta és molt localista i planteja on li agradaria viure a la gent del Vendrell. La majoria opten per la zona del Tancat amb 6 vots. 3 persones es decanten per la platja i altres tres pel nucli antic. Només una voldria viure a les urbanitzacions.

dijous, 19 de març del 2009

Una experiència molt interessant ala recerca del power house

Una de les coses més interessants d'aquesta setmana és participar en una classe de pilates. La base de tot això és el powepoint que és una mena de punt imaginari que està al voltant de la panxa i que allí està tot controlat. Una mena de centre de comandament muscular. No hi havia anat mai i la veritat que val la pena conèixer noves coses en el camp de l'esport. A vegades un s'apunta un curs i no sap que serà el que s'hauria de fer és donar la possibilitat a la gent de provar abans d'apuntar-se a un curs perquè a vegades no saps el que et trobaràs. No moment no tinc agujetas suposo que en un dia o dos vindran però estic molt a gust després de quasi una hora d'estiraments per tots els cantons. Vala la pena a més la professora és una molt bona professional, Àngels Laliga, aquí al Patronat Municipal d'Esports.

Un dia rar aquest de Sant Josep

Un dia de primevera que cau en dijous que els mestres fan vaga. Tothom parla de la càrrega bestial dels Mossos contra els estudiants de la Universitat. Tot això en una situació de crisis amb els treballadors de la Seat que accepten les condicions de l'empresa. Una decissió conservadora que vol donar bona cara perquè es facin nous models de cotxe a l'empresa. Hi ha molts joseps i peps i josepes i pepas que avui ho celebraran amb la família. Un dia diferent amb els pares que han hagut de fer-se carrec dels nens. No sé un dia un xic especial amb un ahir i un demà.

dimecres, 18 de març del 2009

Els estudis de Santa Maria del Mar

Una gran notícia és que al Vendrell es pugui estudiar enfermeria i una altra cosa que ara no recordo. Però esperem que la gent no hagi de pagar quasi 2.000 euros per curs quan en altres llocs ho poden trobar a meitat de preu. Potser val més que anem a Tarragona o a Barcelona que ens sortirà més econòmic i evidentment hi haurà més possibilitats d'assignatures que aquí. A veure que passa. L'antiga escola d'hosteleria de Santa Maria del Mar que també tenia uns preus bastant elevats va haver de tancar. Esperem que això no torni a passar.a

El Papa ja xoxeja

Que un Papa digui que no es facin servir condons que el millor és l'abstinència és que realment necessita un recanvi i fer-s'ho mirar. El problema de l'església que de mica en mica es va quedant sola i abandonada dient unes coses que ja estan més que superades. El seu problema és que molt fidels són per necessitat i per pura evidència més moderns que les grans jerarques de l'església. A veure si la cosa canvia o al final potser si que es quedaran sols i tornarem a tenir un cisma que de tant en tant ja passa. Això del Papa a l'Africa és un insult contra la humanitat.

dilluns, 16 de març del 2009

Els "pakis" ocupen Calafell platja

Cada dia són més les botiques que estan regentades per paquistanesos, indús i similars a la platja de Calafell. La gent prefereix llogar els comerços i així són faves contades cada més. De mica en mica el comeriants autòctons van desapareixen i entra tot dins la globalització. D'aquí un temps ja veig jo que inclús les farmàcies oferiran acupuntura i relaxació oriental.

diumenge, 15 de març del 2009

28 euros= tres cubates i molt bona música al Sam

Ahir vaig dir que ara el Sam del Vendrell ja no et fa pagar 3 euros o 5 en cas de sopar per estar en un dels seus concerts que organitza els caps de setmana. Doncs si divendres ems semblava que ja ho havien tret, ahir vaig descobrir que era una mentida, un descuit o és que els divendres no ho fan. La realitat és que ahir per tres cubates ens van cobrar 28 euros. No sé si aquests 3 euors els haguéssim hagut de pagar amb una altra consumició. No ho sé, però crec que millor que facin pagar entrada amb consumició. Llavors tots ho tenim molt més clar. Encara que els preus siguin una mica més carets que la resta de bars, però almenys no et trobaràs una sorpresa com aquesta. La pagues perquè els músics eren molt bons, però t'ho podien vendre d'una altra manera.

El gran Torino; tot un peliculon

Feia dies que tenia ganes d'anar a veure el Gran Torino i al final ha arribat al Vendrell. Ahir vaig haver de persuadir a dues amigues que no els hi agradava el Clint Eastwood. Però jo sabia que la cosa valia la pena i calia jugar-se-la. Al final es van donar per vençudes i van optar per acosta peli per sobre la del Banderas. Doncs tot i l'oposició inicial vaig quedar molt bé perquè després dels primers 20 minuts van disfrutar molt amb aquesta peli d'aquest director veterà. És el fruit d'una persona ja amb molts experiències a les seves esquenes. Surten molts temes, com la convivència entre antics enemics de la guerra, la relació pares fills, els barris marginals, els valors dels nous joves. Feia dies que no disfrutava com un camell al cine. No us la perdeu. Quan van sortir els crèdits moltes persones vam aplaudir la peli. Aixo no acostuma a passar. No és el Clint Eastwood de l'oest. Està més proper a Milion dolar baby, però no us la deixeu escapar. Us en podeu arrepentir. És un humor intel·ligent des d'un avi cinic i sòl i en un lloc que no és el millor. Comença amb un enterro i acaba d'una manera genial. Feu-me cas.

dissabte, 14 de març del 2009

Els amics del Progrés tornen a sortir al Diari del Baix Penedès

Una de les novetats que hi ha en aquesta legislatura és l'aparició d'un grup d'opinió al Vendrell que s'anomenen Amics del Progrés. Fa mig any escrivien bastant a sovint cartes al Diari del Baix Penedès i ara després d'un llarg silenci han tornat a sorgir amb una crítica al superàvit de l'Ajuntament del Vendrell segons paraules del regidor d'Hisenda. Jo els vaig dir un dia que seguremant es presentarien a les properes eleccions muncipals com a llista única o dins d'una altra, però em van dir que aquesta no era la seva intenció. Jo em reafirmo en les meves teories. A veure com evoluciona la cosa. Estic content que hagin tornat a opinar públicament i espero que ho facin més a sovint. Ho anirem vetllant.

Molt bé pel Sam del Vendrell

Ahir vaig anar al Sam a escoltat molt bona música i vaig descobrir que ja no cobraven els 3 euros ni els cinc per menjar. Només el cost de la beguda i algo de benefici, però ja està. Molt encertat. Amb més gent hi ha més caliu i tothom hi guanya.

divendres, 13 de març del 2009

El futur del Cor Orfeó del Vendrell no està molt clar

El Cor orfeó del Vendrell ha fet un anunci per buscar nous membres. Una gran iniciativa. Crec que aquest cor no està en una de les seves millors èpoques, perquè de mica en mica està perdent cantaires per diferents motius. Els membres del Cor Joves Veus que per edat haurien de passar a aquesta formació no ho fan. Suposo que tindran els seus motius. Potser que algú comenci a entendre el perquè de tot plegat perquè quan abans les coses estiguin una mica clares, la solució podrà ser millor per tothom. Crec que hi falta comunicació o potser es fa necessari un canvi de rumb. No ho sé, però la cosa no xuta com ho hauria de fer.

Omplim els autobusos amb persones i idees

La meva amiga i sempre llegida Marta Mercader, abordava fa dues setmanes en aquest mateix DIARI els problemes de comunicació que existeixen entre polítics i administrats. A vegades aquesta relació canvia en la seva essència. És llavors quan apareix un vincle directe entre polítics i votants. Malauradament, la majoria de polítics només van pel carrer cada cop que hi ha eleccions. Enguany ho faran amb motiu de les Eleccions Europees del proper mes de juny. Crec que en molts casos, serà per quedar bé amb el partit i no s’implicaran gaire i més en el moment en què estem vivint.
La cita ineludible en que posen tots els seus esforços és quan hi ha eleccions municipals. Llavors s’apura la creativitat i el pressupost al màxim per intentar captar el màxim número de vots per a la teva candidatura. En aquestes properes que ens volen situar dins l’Europa moderna no hi ha grans trasbalsos. En el cas que no votin aquí ho poden fer a Huelva i no passarà gaire gran cosa. Són una mena d’assaig general. Una concert en play back que encara que algú desafini durant la campanya no té efectes secundaris.
La solució perquè tot torni a una certa normalitat és que els responsables polítics ho facin per voluntat amb despeses pagades. No per aconseguir uns ingressos extraordinaris durant quatre anys. Alguns d’aquests mai molt probablement mai els haguessin aconseguit amb la suor del seu front o amb els seus coneixements o experiència fora de l’àmbit públic. No només hi ha polítics, hi ha assessors, secretaris, compromisos i altres galimaties lingüístics que en massa cops queden lluny de justificar una nòmina amb més zeros del compte per una feina efectiva i amb un grau de benefici en favor de la comunitat que molt possiblement cauria en la primera enquesta de carrer independent. També he de dir que hi ha gent que és guanya sobradament el que cobra dins aquest món de la política. Encara que el seu missatge i el seu treball sigui massa innovador per a qui no es vol donar compte de l’any en què vivim, ni en les noves tendències de la moda i de l’administració pública . Uns polítics ja s’ha apropiat de la paraula èxit per a tot el que passa per les seves mans. Si surts al carrer et trobes a moltes persones que hi tenen seriosos dubtes al respecte. Hi ha explicacions que no s’entenen, almenys jo no ho veig gaire clar. Suposo que arriba un punt en què les interpretacions i les lectures d’uns fets ens resulten molt limitades per a molts de nosaltres. Llavors escoltes el polític i et penses que t’has perdut un tros de la pel·lícula. Tot allò que et diuen devia quedar en els capítols on tu presumptament t’havies quedat adormit.
Ser polític es tracta d’exposar a través de la premsa o altres mitjans de comunicació un projecte amb unes idees i uns objectius clars. També ha d’incloure un període per arribar a la seva realització. Però tampoc una cosa tan etèria i volàtil com grimpar en el núvol de la mobilitat, la convivència, la sostenibilitat allà on et perds i no saps ni qui t’ha venut el cotxe Un exemple clar és com aquell espai que hi ha entre la Riera de la Bisbal i el Carrer Indústria que si el busqués massa potser no el trobaràs. Molt possiblement també te l’hauràs passat i hauràs de fer marxa enrera. Ja saps que el carrer Indústria ja saps que només té un sentit.
Ser polític és dir-li a l’Associació de Veïns de Segur. Mira jo enguany et dono 3.000 euros de subvenció i als de la Platja de Calafell només 1.000 perquè ells han fet moltes més coses que vosaltres i també són molt més socis.
Ser polític és que l’Ajuntament de Cunit prepari unes proves per agafar treballadors per cobrir baixes i jubilacions. Al passar les proves oportunes i quan contracten algú ho fan des dels candidats aconseguits en aquestes proves. És una cosa que no costa gaire, especialment per a les especialitats més comunes com auxiliars administratius, peons i vigilants.Ser polític no és tenir unes línies regulars d’autobusos que massa cops van sense ningú dins. Alguna cosa falla. Potser és que la gent no sap l’horari que passen o potser és més ràpid anar a peu. Alguna cosa falla, però el resultat el trobareu asseguts una estona en un banc, sota el cartell d’estació d’autobusos, de l’Avinguda Jaume Carner. Així els polítics com els autobusos circulen per la vida, però alguns van plens de projecte i altres van ben buits amb molts cartells lluminosos a l’exterior. Esperem que tots plegats vagin més plens d’idees i que la gent també es puguin assabentar de l’hora que passen o si realment passen. No només quan hi ha eleccions que llavors segur que passen.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 de març del 2009

dijous, 12 de març del 2009

Prohibit fumar als bars

En aquesta darrera enquesta els resultats són prou clars. 18 persones diuen que prohibirien el fumar a tots els bars. Només 1 persona vota perquè és pugui fumar a tots els bars i 2 es decanten per fumar només en algun lloc. Més clar aigua. A veure que s'atreveis a posar el cascavell al gat.

Els nous habits dels indígenes catalans

Van venir els andalusos a Catalunya i es van anar integrant al teixit social. Més tard varen arribar del nord d'Africa, varen muntar les seves botigues on en principi només hi anaven ells. Els autòctons passaven de llarg, però cada dia són més els d'aquí de tota la vida o els que han vingut abans que compren en comestibles regentats per immigrants de les darrers onades. Ho fan perquè sempre està obert, pels preus, a vegades pel tracte i perquè ja no tenen perjudicis. Al Vendrell que som una vila turística està passant. De mica en mica tots els comerços s'han integrat per a tot tipus de clients. Això és bo. La cosa funciona sense que hi hagi cap llei que obliga a ningú a comprar enlloc. La natura és sàbia.

dimecres, 11 de març del 2009

Aprofita la crisi per fer cultura i esport

En aquests moments de crisi hi ha gent que aprofita per anar al gimnàs o a la biblioteca. Són persones que han tingut la mala sort de no tenir feina i aprofitent el temps lliure cultivant la ment i el cos o les dues coses. Ho trobo molt bé. Esperem que aviat trobin el que busquin, però que no deixin d'exercitar aquestes dues parts tan fonamentals del cos humà. Sempre és molt millor que quedar-se a casa agobiat o anar al bar a ofegar les penes. És trist el que vivim, però hi ha gent que s'ho sap agafar bé. Potser els aturats també haurien de tenir un descompte per anar al Patronat del Vendrell?

dimarts, 10 de març del 2009

El correu de Telefònica fa el tonto

Fa molts de dies que el correu electrònic fa el tonto. Aprofito per dir que és de Telefònica. Sembla que entren missatges i al final no ho fan. La conexió es talla de cop sense motiu. Doncs ara acabo de trucara a l'empresa i m'ha dit que ho estan intenant arreglar. Si hagués volgut una altra cosa, doncs hagués tingut que seguir amb la trucada fins arribar a la persona responsable. Per evitar problemes i com que sembla que la cosa és general. Només despenjar ja t'ho diuen. Ho trobo molt bé perquè segurament la cosa afecta molta gent in o cal està allí per dir-te al final que ja ho saben i hi esten treballant. Doncs aquesta mesura la trobo molt correcte.a

dilluns, 9 de març del 2009

Watchmen, quin rollo¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

No hi havia una peli a la cartellera que em fes el pes i al final he anat a veure Wachmen. La proposta dura quasi tres hores i la veritat que costa d'enterar-te de que va tot plegat i arriba un punt que es fa necessari saber on t'has posat perquè allò dura i dura i no s'acaba. Jo no l'aconsello, però si algú hi va primer que es miri de que va la peli perquè és pot fer molt i molt pesada amb tants d'herois entre la terra i mart amunt i avall. Una mica rar tot plegat.

Es posa en marxa la Festa dels quarentons al Baix Penedès

Un grup de baixpendesencs que vàrem néixer l’any 1969 ja estem treballant en l’organització en la festa dels 40. Necessitem saber quantes persones hi assistiran en un càlcul aproximat per fer els nostres números i treballar sobre un pressupost el màxim real possible tenint en compte les possibles altes i baixes que es puguin produir. Per això, a totes les persones que tinguin intenció d’ assistir-hi que ens enviïn un correu a baixpenedes69@gmail.com amb un telèfon o un email de contacte. De moment, tot apunta que la nostra festa de quarentons tindrà lloc el proper 24 d’octubre a la Lira Vendrellenca. La despesa oscil·larà sobre els 50 euros per persona. La festa està oberta a tothom de la comarca o que per algun motiu, tingui o hagi tingut una vinculació directa amb el Baix Penedès o amb aquesta generació. També podran venir les parelles corresponents També estem oberts a rebre tot tipus de suggeriment i propostes que ens ajudi a millorar tots els aspectes d’aquesta important trobada generacional..

Un dvd de Rubianes molt interessan.t

El diari Público avui et donava per 1,50 euros un dvd amb l'espectacle "Rubianes Solamente". Una molt bona oferta per tenir un tros d'aquest gran geni a les nostres llars. No el deixeu escapar. Això no passa cada dia. La versió és del 2003, però això en aquest cas no té gaire importància.

diumenge, 8 de març del 2009

El dia de...

Avui és el dia de la dona ho trobo molt bé. Trobo molt encertat que es facin manis, sopars, reunions, actes i un gran etcètera. Sincerament penso que és una discriminació perquè el dia de la dona són 365 dies a l'any. Què un dia serveixi per recordar-ho. Molt bé, però crec que això en el fons no deixa de reconèixer que això de la igualtat en alguns llocs encara fa aigües. Així per quedar bé també s'hauria d'instaurar el dia de l'home, però tornaríem a caure en la trampa del dia d. Espero que cada dia sigui el dia de la dona i que més a sovint això sigui recordat per tots.

dissabte, 7 de març del 2009

Paco Azuaga ets el millor

Avui hem anat a dinar amb la family al restaurant del Paco Azuaga al Tancat. Fantàstic. Ens hem posat les botes. Realment és un dels llocs que encara no hi havia anat mai, però de ben segur que hi tornaré per la qualitat del menjar i el caliu que hi ha. Molt bé Paco, ets un dels millors de la cuina vendrellenca i val la pena venir a provar els teus plats i en especial el bacallà.

divendres, 6 de març del 2009

Reconèixer la crisi no és delicte, encara

Una dels consistoris catalans que ha volgut plantar cara a la crisi és la Paeria de Lleida. Les 20 mesures per l’austeritat passen per entre d’altres: controlar el consum energètic de les dependències municipals, donar prioritat al correu electrònic davant el postal, fomentar les subscripcions a revistes i llibres en suport electrònic, suprimir el comprovant de les nòmines en paper, limitar els viatges i desplaçaments, substituir locals en lloguer per dependències municipals o locals en propietat, prioritzar les subvencions a entitats amb fins socials. Potser alguna mesura és més d’aparador que no pas tingui un cost molt elevat, però almenys han fet intent d’afrontar una situació
Quan realment vols arreglar alguna cosa el primer que has de fer és reconèixer que aquesta cosa està malament. Són ja moltes les persones, comerços, empreses i entitats que reconeixen que estan en crisi. La veritat és que no passa res. És una cosa que malauradament és normal i que per infortuni afecta a molta gent i empreses. Per altra banda, també hi ha un col·lectiu molt ampli de la societat que tot i que no estan gaire afectats per aquest fenomen mundial, m’atreviria a dir, estan a l’expectativa de veure que passa en el futur. Ara per ara són molt poques les persones que puguin dir en veu alta i amb certes garanties que són i seran en els propers mesos aliens als efectes d’aquest monstre que s’ha introduït en les nostres economies i ha passat a afectar la nostra convivència diària. L’altre dia m’explicaven que alguns nens estan molestos perquè els seus pares no solament no els fan cap regal sinó que potser han perdut aquests petits privilegis casolans. Potser fins ara anaven a un parc infantil un cop cada 15 dies a jugar una estona. Però a partir d’ara s’hauran de quedar amb els murris dels seus avis que no entenen que no volen jugar a cap cosa. També tenim el món de la parella que ha forçat a moltes persones a escollir entre allò realment necessari i el més prescindible. En aquesta mena de reunió familiar s’han de posar solfa la situació real i prendre les mesures oportunes per si demà per algun motiu es redueixen els ingressos.
El que ha de fer la comarca, en especial les seves administracions públiques és reconèixer d’una manera oficial que hi ha crisi i que a partir d’ara els diners es distribuiran per intentar cobrir el màxim possible les necessitats bàsiques del municipi. La comarca en què vivíem està molt afectat per tot això. La gent no ha vingut aquí perquè li agradava el xató, ni per sentir-se a prop d’un violinista universal, ni per gaudir de la companyia del cant del gall quan al matí escoltava el soroll del despertador que el convidava a iniciar una nova rutina diària. La majoria de persones que han vingut al Baix Penedès ho han fet perquè era perquè els habitatges i la vida a grans trets era més econòmica que Vilanova i la Geltrú i Vilafranca. Molts no ens estimem pels nostres encants sinó perquè s’estalviaven uns diners que podrien utilitzar per comprar un bon cotxe. En el moment que tot aquesta mena de somni irreal on tothom hi ha tret partida ens hem de reubicar i ens de posar al lloc que realment ens correspon. Algun dia ho haurem de fer i com més tard ens posem en fila per combatre els seus efectes pitjor ho tindrem tots plegats per intentar recollir les engrunes que ens hagi deixat aquesta mena d’epidèmia mundial.
En aquest escrit vull defensar públicament el que el passat cap de Setmana, el president del CIT del Vendrell, Juanjo Espina, va dir en les primeres pàgines del DIARI que ho resumeix perfectament un verb una mica forçat que és “reiventar”. Aquesta és la clau perquè de tot plegat encara puguem salvar alguna cosa. Primer hem de reconèixer que tot aquest món políticament correcte que ens volen vendre ja no funciona de cap de les maneres. No s’adequa a la realitat present. Potser per la vigília de Santa Anna del Vendrell a la Rambla haurien de els Clau de sol i no la Volcan. La gent en aquest cas ho entendria perfectament, almenys la majoria crec que no els costaria gaire. El que no podem fer és mantenir un ritme que vagi en contra del que ens marca el guió de la premsa i de la realitat a peu de carrer de cada dia. El que hauria de tirar del carro són les institucions públiques que haurien de començar a reconèixer una realitat i aplicar unes mesures correctores que com més tard arribin pitjor seran per tots. Entre tots hauríem de fer front a les seves conseqüències, no que sempre siguin els mateixos els que els toca pagar l’orquestra i potser no han escoltat ni el ball.

Publicat el 6 de març del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 5 de març del 2009

El Born del Vendrell

En els darrers mesos he anat al Born del Vendrell per comprar alguna cosa. A vegades ha coincidit que el dia era d'aquells que en principi hi havia d'haver molta gent. Doncs he trobat que no hi ha molts compradors pel volum que hi ha El Vendrell. Els grans competències són una competència sèria. El que si que m'ha agradat molt és la campanya que han iniciat els dimarts i els divendres que són els dies de mercat. Ho trobo molt encertat. Esperem que hi hagi sort i la cosa s'animi.

El Born del Vendrell

En els darrers mesos he anat al Born del Vendrell per comprar alguna cosa. A vegades ha coincidit que el dia era d'aquells que en principi hi havia d'haver molta gent. Doncs he trobat que no hi ha molts compradors pel volum que hi ha El Vendrell. Els grans competències són una competència sèria. El que si que m'ha agradat molt és la campanya que han iniciat els dimarts i els divendres que són els dies de mercat. Ho trobo molt encertat. Esperem que hi hagi sort i la cosa s'animi.

El Born del Vendrell

En els darrers mesos he anat al Born del Vendrell per comprar alguna cosa. A vegades ha coincidit que el dia era d'aquells que en principi hi havia d'haver molta gent. Doncs he trobat que no hi ha molts compradors pel volum que hi ha El Vendrell. Els grans competències són una competència sèria. El que si que m'ha agradat molt és la campanya que han iniciat els dimarts i els divendres que són els dies de mercat. Ho trobo molt encertat. Esperem que hi hagi sort i la cosa s'animi.

El boca orella és el millor per trobar feina

El sistema boca orella és el millor per trobar feina, així ho diuen 7 persones. 2 vots es decanten per anar a les oficines públiques com les que tenen la Generalitat, l'Estat i l'Ajuntament i només 1 persona confia en internet.

dimecres, 4 de març del 2009

Bellvei, algunes coses per senyalar

Som moltes les persones que sabem que hi ha un camí asfaltat que porta a Santa Oliva des de Bellvei. Doncs no sé per quin motiu el senyor alcalde o el seu consistori no li posa un cartell perquè la gent el trobi més fàcil. Tampoc no entenc perquè no hi ha cap cartell que meni a la deixalleria que hi ha al municipi al costat d'un dels locals més coneguts de la localitat. No ho entenc amb unes poques senyals la gent podia trobar aquests dos indrets. Suposo que el tema és que no interessa reconèixer algunes coses, com la deixalleria, però el que no entenc és el silenci institucional sobre el camí. No ho entenc.

Tot un detall per part de Jané Ventura

Aquest migdia hem fet una reunió de treball en un restaurant del Vendrell. En una taula davant hi havia una persona de la família de propietaris dels vins Jané i Ventura del Vendrell. L'amo del restaurant ja li havia posat en una bossa una ampolla de vi mig plena per emportar-se a casa el que havia sobrat. El detall ha estat quan ens ha donat el tros d'ampolla que portava perquè nosaltres poguéssim tastar la nova línia de l'empresa i ens ha explicat tot el significat d'aquest nou marquèting. La veritat és que aquesta és una manera ideal de fer clients, poder oferir la possibilitat de provar en un restaurant algun dels seus caldos. Moltes gràcies. El vi estava molt bo amb un gust afruitat deliciós. Esperem tornar-te a trobar en un restaurant. El que avui has fet ha estat tot un detall per la teva part. Enhorabona per aquesta iniciativa que ens ha permés assaborir aquest nou gust d'una manera espontània i directa. A vegades la gent és gasta molts de diners en promoció i aquest tipus d'actes no es practiquen i jo crec que el cara a cara és el millor que pots fer per difondre un producte. Tot un cavaller per la teva part.

dimarts, 3 de març del 2009

L'ordinador m'ha deixat incomunicat

L'ordenador ha decidit per si sol carregar-se tots els correus que tenia guardats, les adreces electròniques. A partir d'ara hauré d'anar recopilant les adreces de la gent per poder enviar-li alguna cosa. Algunes les recordo de memòria, però les altres res de res. M'ha deixat a casa incomunicat. Hauré de refer la meva vida virtual i la meva agenda de contactes. És com si perdessins l'agenda virtual. S'ha vengat per alguna cosa.

dilluns, 2 de març del 2009

Un hivern molt rar.

Aquest hivern realment és raro. A part que ha fet molt de fred et combina perfectament dies d'hivern amb dies de més bo perquè agafis la grip. Realment crec que són poques les persones que algun dia o altra no agafat la grip perquè realment es resisteix a fer bon temps i abandonar el fred. Esperem que l'estiu sigui més normalet.

diumenge, 1 de març del 2009

Ens ha deixat un gran humorista i persona

El tiu era molt bo perquè sempre deia el que pensava a més és guanyava molt bé la vida. Tot una fita per moltes persones que és molt difícil que puguin fer les dues coses a l'hora. Hem perdut a tota una persona i un gran actor que cada cop tot i que feia el mateix muntatge deia coses diferents, perquè el tio era un cracki s'ho podia permetre. És un llàstima que ens hagi deixat. Allà on estiguis fes riure com ho feies aquí.

L'Eurovisió recupera la serietat

Per la primera cadena de la televisió varen donar ahir dissabte una semifinal i la final per buscar un cantant que representés a Espanya a Eurovisió. Al final va gunyar una triunfita, la Soraya amb una cançó que és més del mateix. És una llàstima que ja no tinguem algu del nivell del Rodolfo Chikiliquatre. Una persona que va reunir a moltes persones davant la tele per veure com acabaria. Tornem a ser normals, potser massa. Jo hagués agafat un rus que visqui aquí a veure si així captem més vots de les ex repúbliques soviètiques. Perquè tot això és política i poc cosa hi ha de bellesa, armonia o alguna cosa que tingui que veure directament amb la música i l'intèrpret.