dijous, 27 d’abril del 2023

Pactes i combinacions de poder al Vendrell

 

 



 

Hem parlat durant uns quants dies de les eleccions municipals al Vendrell. Ara anem a divagar una mica amb un tema  tan important com els resultats que són clau pels possibles pactes que es poden produir.

Tot i que el Psc fa mesos que treballa per terra, mar i aire deixant saturats de propaganda electoral i de les seves gestes als seus seguidors és gairebé impossible que assoleixi una majoria absoluta i obtingui 11 regidors de la formació. Llavors a partir d’aquí són més que necessaris els pactes per assolir aquesta majoria còmoda de govern.

Jo crec que els únics partits que veig difícil que entressin en una majoria del Psc seria Erc- Som Poble I Junts. Aquests ho veig complicat. Altres formacions que també es presenten per quatre fanals i un parell de millores a les platges  segur que no s’ho pensen dues vegades. Aquests són Pp,  Podemos. Fem Vendrell jo crec que també estaria entre aquests de pacte fàcil.  Els diners ho arreglen tot i evidentment guanyar més de 3.000 al mes amb la feina de regidor que això comporta o guanyar-ne 800 a l’oposició amb un ple i un parell de reunions més al mes la cosa és molt diferent.

La gràcia es moure´s ràpidament després de les eleccions i no esperar que canti el gall al dia següent. Potser ja seria massa tard en aquest moment. Per assegurar el tret, la mateixa nit electoral cal quedar per fer un cafè el dilluns següent i així ja tens el tema una mica controlat, encara que depèn com quedi el panorama hi hagi a vegades molt poca cosa a fer amb uns resultats que no permeten gaires moviments.

A banda dels polítics que es presenten a les eleccions hi ha un altre fenomen que també existeix i que en aquesta legislatura també s’ha produït que són els càrrecs de confiança que són persones que no cobren tant com un regidor, però n els falta gaire i que estan allí per pactes, interessos i altres martingales. Aquests fan el que els dicta qui el va posar. En aquesta legislatura n’hem tingut un que amb la pandèmia ja es va passar a l’anonimat. A Calafell crec que n’han tingut sis en aquesta passada legislatura i Cunit també n’ha incorporat més d’un durant aquests darrers quatre anys.

Quan hi ha un govern de coalició i com paga el poble s’acostuma a incorporar algun càrrec de confiança que no ha pogut aconseguir un sou públic perquè s’ha quedat fora de les llistes o per premiar el paper que ha fet durant la campanya o simplement perquè estigui quiet i no doni pel sac.

Al Vendrell els pactes seran necessaris perquè aquest govern socialista tot i les ganes i les peles invertides no aconsegeix superar el seu poder de convocatòria encara que t’estiguin repetint i repetint els actes que fan per totes les vies inclús el tradicional cotxe amb altaveu donant tombs pel poble..

Només cal anar a donar un tomb i veuràs com molta gent està descontenta amb la política que s’ha portat aquesta legislatura i en resum en els darrers 40 anys perquè no ens enganyem, fins ara no han manat ni Podemos, ni els carlistes, ni un partit de marcians vinguts de Mas d’en Gual que no paga les quotes de l’Associació de veïns, sinó que han manat Carnicer,  Arribas, i una mica de Benet, que curiosament alguns dels seus seguidors d’alta societat sembla que simpatitzen molt bé amb el Kenneth i els seus incondicionals.

El Kenneth no sap manar amb minoria i vendrà tot el que faci falta que no sigui bàsic a a quí faci falta perquè li aprovi les mocions que no serviran per res i quedaran en l’oblit com aquesta legislatura. Sobretot li tiraran endavant uns pressupostos per fer del Vendrell una vila sense cap ni peus, sense ordre ni planificació amb un pla d’ajust que tenim fins el 2030.

  

 

dimecres, 26 d’abril del 2023

Molts candidats i pocs ascons

 



Ja tenim al BOP les llistes publicades de les candidatures de les properes municipals. Dades que alguns partit han mantingut en secret fins el darrer moment. Hi ha coses curisoses com a Bellvei, un poble tan petit es presentin  7 candidatures. Deu haver trobat or a la casa gran o ves a saber què i tot el poble s'hi vol presentar.  Realment l'ha cosa sorprèn. 

Al meu poble ja es veu llum perquè el Quim Nin deixi de ser alcalde i ves per on s'ha fet acompanyar del fill de la seva companya d'oposició durant més de 20 anys coses del directe, però en un poble ja passen coses d'aquestes i és molt normal. Jo crec que el Quim Nin ha estat un molt bon alcalde pel poble, tothom té lo seu, però estic content del que ha fet trencant la divisió entre poble i urbanitzacions i anar tapant forats aquí i allà, però ha creat una mena de consciència de poble que abans no hi era i que al Vendrell encara ho tenen pendent perquè cada nucli va pel seu lloc. Suposo que tornarà a guanyar perquè te cartes, però el més idoni és que a meitat de legislatura ho deixi i segueixi el Marc que ho pot fer igual o millor que ell perquè és un gran gran fitxatge i sap el que vol i per on vol i no es deixa doblegar.. Ell sempre té el Consell Comarcal o altres històries com Santa Tecla per anar vivint el que li queda de la seva vida activa. Hi ha  que donar pas a gent nova i encara que siguis un Martí & Martínez quan toca ho has de deixar perquè la història no només et pertany a tu.

Al Vendrell 11 llistes, crec que una o dos menys que els anteriors comicis. Les favorites són PSC que han repetit els clàssics i fins el número 6 no trobem a la Marta Tobella de Coma-ruga i fins a l'onze un xicot musulmà. A la Mariona no la trobem fins el 7, el gran fitxatge convergent com deien. Jo crec que Coma-ruga es mereixia un 3 o un 4 de la llista i la Marta Tobella és un gran fitxatge que pot portar noves idees, proposts amb ganes de treballar i fer moltes coses i es merexia un lloc més privilegiat perquè s'ha d'anar renovant les llistes i no sempre repetir els mateixos. Encara que no tingui experiència en política d'Aajuntament era un de les les liders del moviment suau de la independència de Coma-ruga. Però clar aqui tots diuen que guanyaran per una marea optimnisa però no volen cedir llocs no sigui que se la fotin i es quedin amb el cul enlaire. 

M'agrada la llista de Som Poble amb un nou fitxatge com la Jenny que és una crack del que se li posi pel davant. A tope de power. El Sito ja fa uns anys que un grup de vendrellencs el van anar a buscar per ser cap de llista i va dir que no, es veu que ara s'ho pensat i ha vingut amb força. Ell es seny, educació, implicació, bones paraules, escoltar i actuar. Ja sap que s'hi cou perquè juntament amb el Llasat amb passat per la Fundació Martí & Martínez. El 3 i el 4 bones persones. Formals educats. Políticament correctes que deixen pas a la Carmina que coneix millor que el Tobies del campanar la societat del Vendrell. Aquest matí hem fet una porra que donava 7 del Psc, 7 de Som Poble, 3 Llasat, 2 Si se puede, 1 Pp, 1 Fem Vendrell 

Molta sort i que guanyi el millor. A veure que passa en pobles com la Bisbal i el Montmell i Bonastre que pot passar de tot. 


dilluns, 24 d’abril del 2023

Excel·lent acollida de la presentació de la candidatura d'ERC Som Poble al Vendrell

 



Tots els seients de la part de baix de l'Auditori Municipal del Tívoli s'han emplenat per acollir la presentació de la candidatura Erc Som Poble a les properes municpals. Gent de totes les edats han omplert aquest auditori on no hi ha faltat l'actual President de la Generalitat de Catalunya Pere Aragonès. 

Aquesta llista formada per 27  amb la reserva i tot inclou gent de totes les edats i de diferents entitats del Vendrell, gent amb ganes de canviar el municipi i amb una gran feina feta d'escoltar el que vol la gent per aquest nou Vendrell que mereix un canvi perquè actualment ja hem tocat fons i crec que molt més enllà d'aquesta situació lamentable  ja no hi podem anar. S'ha apostat per posar indústria, pels agents civics, perquè tothom estigui igual de tractat amb els diners públics i no hi hagi discriminació. Un poble amb moltes assignatures suspeses fins ara, però que es vol remontar treballant amb el cap i amb visió de futur. La gent ha sortit molt animada i a veure que passa. La gent ha sortit amb un molt bon regust de boca i mmolt bones expectives. Només cal esperar que passarà i els posteriors pactes.

diumenge, 23 d’abril del 2023

Gran nit els Porland's al Vendrell

 


Gran nit dels Malditos Porlands en els seus 25+1 anys d'història de Rock & Roll. Aquest és un dels grups que ha realitzat pocs concerts perquè eren un grup d'amics que s'ho passaven bé tocant, sense buscar fer cales ni la fama mundial.  Han fet els seus himnes com Substancias sicotrópicas que va arribar a altres punts de la península i altres com Jodete o en Dias Señalados que han fet el seu camí sense sortir molt lluny de casa nostra. Un gran concert amb el Pemi Fortuny i el Rovirosa donant força al tema i alegria de molta gent. 

dissabte, 22 d’abril del 2023

Fills de CDC i altres formacions, Fem Vendrell



 El Vendrell va acollir la presentació d'un altre partit com és el de Fem Vendrell, liderat per les dues mars, la Mar Vazquez i la Mar Negro que ara està al govern amb Ciutadans. Una altre partit a tenir en compte. Els socialistes no treuran tan bons resultats com creuen i ara per ara la cosa està molt igualada entre Psc  i Erec. Ara falta saber la  política de pactes que serà qui decidira. Un dos dos regidors farà caura la balança. Aquest partit vol coses noves i potser pactaria abans amb el Sito que amb el Kenneth. A veure com evoluciona, però anirà anirà tothom per feina. Sense pietat.

divendres, 21 d’abril del 2023

Tele Penedès

 

 



Jo crec que és el moment  després de les eleccions perquè els polítics de casa nostra comencin a pensar en el territori. No cal només en muntar despatxos de vegueria sense competències ni pressupost  i el que han de fer és estructures de comarca i una de les bàsiques és la televisió penedesenca que agafi les tres comarques del Penedès. Ara per ara tenim com a mínim una cadena a cada capital de província i molts cops s’ha de nodrir d’altres cadenes globals per poder donar una cobertura al territori perquè ells no realitzen més de dues hores de producció pròpia diària. Per això s’ha de treballar aquest tema amb certa pressa.

La televisió és un concepte que amb el pas del temps es va quedant obsolet. Llavors el que s’hauria de pensar ja és un web on  les diferents emissores del Penedès anés penjant contingut que després la gent escolliria mirar quan li vingués bé i les vegades que vulgui. Això de mirar el Telenotícies a les 9 de la nit ja s’acaba. D’aquí quatre dies la gent el podrà veure a l’hora que vulgui i en el dispositiu que més li vagi bé un cop estigui penjat al web.

El Penedès té un important potencial per tenir un televisió pròpia que podria ser un dels pal de paller d’aquesta identitat que de mica en mica ens volen treure. Ja sé que per molts és més proper l’Ada Colau que l’alcalde de Vilafranca del Penedès, però tot això s’ha de treballar  sense crear oficines inútils sinó treballant la identitat d’un territori. Sempre hi  hagut rivalitat entre les diferents capitals penedesenques i altres ciutats importants, però sempre ens ha servit per tirar endavant i per donar vida a la comarca. S’ha d’aprofitar com una cosa bona per tothom i no pas com un entrebanc pel territori. Més fets i menys paraules i aquesta és un pilar que ha de servir per anar bastint la resta, però si la gent escolta més la Colau que el Martínez, malament anem.

dijous, 20 d’abril del 2023

Els agents “Tobies” de la policia local del Vendrell


 


Els agents “Tobies” de la policia local del Vendrell

Ara queden pocs dies perquè hi hagi eleccions municipals i qui més qui menys se les pensa totes en presentar projectes o realitats que depèn com vinguin les properes eleccions mai més es va saber res mentrestant ens hem gastat uns quants diners.  Com paga el poble innocent i servil, no passa res. Doncs aquí al Vendrell han creat un cos de policia local estil Rambo o Brimo digal-li com vulguis. Fa uns deu anys la cosa ja es va fer quan la policia ho portava el Raúl Buira, el qual va desaparèixer tan ràpid del panorama polític deixant tants comentaris com aquest polítics que també van tenir moments estel·lars que els que tenim cabells blancs encara recordem.

Aquests agents tal com s’han presentat són aquests que quan alguns es posen tontos pim pam quatre òsties i tots contents i cap a casa. Si tenim un ocupació doncs un parell o tres d’agentsi ja ho tenim tot arreglat, a la Rambla hi ha problemes i no fan cas a la resta doncs enviem els aquests Tobies superequipats i pim pam tot arreglat. Però clar aquest govern optimista presenta una cosa i et volen vendre la moto que una altra cosa i quan llegeixes la notícia tan plena d’incongruències al final et penses que davant teus tens un una nova secció de la policia  local que quan hi hagi problemes aniran al lloc a negociar amb els delinqüents habituals amb una cafè pel mig, mentrestant treuran un parell de contes i si hi ha menuts a la zona els hi explicaran un parell de contes de la caputxeta vermella. Si veuen que està tot allò fet una porqueria es posaran a endreçar la casa perquè els moradors estiguin còmodes a la seva llar.

Un dia d’hivern t’avorreixes i et montes un grupet per cremar contenidors, doncs vindran aquests xicots amb una gran formació i cursos de tot tipus i et faran classes in situ amb wifi incl`so per saber triar on va cada residu i que d’aquesta manera tots cuidem millor el medi ambient que el tenim molt malament.

Si hi ha problemes de seguretat ciutadana ja trucaran als Mossos que són els qui ho porten, ells aniran allí de bon rollo a parlar amb el pispa que faci falta. Si han robat alguna botiga aquests angelets s’encarregaran de dir, home pots agafar algun diner, però li pots tornar la documentació i les claus del cotxe. Així de bon rollo com els nostres Tobies que tenen menys futur que el trio de Ciutadan’s a la política local encara que s’ha de dir que han estat dels millors que formen part de l’ actual equip de govern, però la vida és injusta i no sempre es queden els bons,  els mediocres van pujant com l’escuma.

Per fer més propera aquesta unitat especialitzada el dia d’Acció de Gràcies repartirà dolços entre la quitxalla del Vendrell perquè sigui més propera. Per altra banda,   el servei de guarda i custodia del protocol de la festa major del Vendrell ho està estudiant si també acompanyarà a la en les seves processons per la seva proximitat a la societat i a les persones més febles d’aquest Vendrell que tenim el seu caràcter altruista i benèfic.

Em fa molta gràcia que en un Vendrell on mai passa res, ara treguin un cos d’homes de Harrelson que no té res d’Ong i ens el volen pintar com uns angelets. Clar després no veiem policies a peu per la vila perquè estan tots a la caserna preparats per sortir a repartir estopa. Més educadors de carrers i agents cívics i menys 4x4 humans. Així no anem enlloc.

Arribem a un punt de distorsió de les coses que potser aviat anirem al Torrent del Lluch a gaudir d’aigües medicinals que baixen tranquil·lament i es van carregar un colònia d’ànecs que mai tindran el reconeixement que es mereixen perquè caure perquè ells també creien que tot és bonic fins que un bon dia ens van deixar per alguna cosa que es devien empassar. Alguna cosa es va dir, però ves a saber com aquests Tobies que repartiran òsties sagrades als més necessitats o no?

 

El Vendrell pot canviar, només depèn de tu





 La llista de la coalició en els primers 10 llocs és la següent: Erc i Som Poble

  1. Alfonso (Sito) González Bondia
  2. JenniferMacíaMorcilla(Independent)
  3. Marc Robert Jané
  4. Albert Rovira Lope
  5. Maria del Carmen (Carmina) Bartra Sierra (Independent)
  6. Alfredo Valdivielso Romero
  7. Carolina (Carol) Mayor Puig
  8. Maria del Mar Vives Guasch (Independent)
  9. Gisela Arbós Bo
  10. Àngel Ramírez Alarcón
Jo crec que després de 40 anys hem de fer un canvi al Vendrell i sortir d'aquest atzucac amb obres sense gaire sentit com el carril bici sense bicicletes i el balneari a Brisamar sense objectiu clar. Aquí anem així que després no sabem on posar el cap de Coma-ruga i a més a més la Generaliat ens diu que no ens toca. Ara toca canviar, es pot votar aquest partit o altres que es presenten que no pactaran amb els socialistes perquè alguns ja es varen baixar els pantalons al final de la legislatura. Aquesta és la 1a llista que surt clara, tot i que ha costat. Així no anem bé i 4 anys més podem acabar molt malament amb els problemes que tenim a sobre. Ja ho sabeu. les coses es poden canviar i si no passa després no us queixeu. 

dimarts, 18 d’abril del 2023

La poesia sempre per sobre totes les coses



 Avui ha vingut al Vendrell al Museu Deu el Marius Serra a presentar la dona més pintada sobre la vida i la imaginació d'un pintor de Montblanc contemporani de Dali i Picasso anomenat Matias Palau Ferré. Un tiu especial que va viure l'art d'una manera peculiar i que està fora de tots els canons. És una rara avis del seu temps que mai estarà en les llistes oficial, però que va deixar una interessant petjada artística.

Molt bé la presentació a la sala de les catifes i tot molt bé. Després hem tingut la sort de gaudir d'una experiència d'escoltar el pregó a càrrec de la Gemma Ventura, prou coneguda pels lectors d'aquest bloc i de  quatre poetes i cantautors més com Enric Casasses, Teresa Colom, Nuria Martínez- Vernís i Lídia Pujol. Aquest acte és un regal per als sentits perquè escoltar poesia per aquesta artistes és una de de les coses millors que et pot passar en aquest vida quan moltes coses ja les tenim cremades i recremades. Les seves veus, la seva paraula, la seva música en aporta alegria, vida, imaginació. Els que no coneguin aquest món de la poesia no saben el que es perden. Són persones que ens aporten quadres de la seva vida, estimuls i respostes a les nostres preguntes. Són uns moments màgics, llàstima que feia frescor,  però ha esat genial. No ens calen grans coses sinó petits detalls que ens omplen de vida.

El  pregó de la Gemma Ventura és un cant a la lectura, a la biblioteca a la fantasia. Un cant a les vides i paisatges que s'amaguen en els llibres. Un cant a la literatura d'ara i de sempre. Genial. 

dijous, 13 d’abril del 2023

Demanar hora al Cap del Vendrell, la solució: servei d'atenció continuada


 

Abans al Vendrell, no fa gaire, erem uns privilegiats si demanaves hora a les 8 del matí podries anar al mateix dia al metge o podries escollir un altre dia.  Si era més tard ja depenia, però tu saps que si a tres de vuit trucaves tenies visita amb el teu metge de capçalera. Ara has d'omplir un seguit de preguntes per veure com estas i tot això. Llavors per evitar tot això el que s'ha de fer es aprofitar l'atenció continuada de 8 del matí a 20 hores els 7 dies de la setmana i els 365 dies l'any. En poc més de mitja hora o potser una mica més tens visita amb un doctor que no és el teu de capçalera,  però almenys aclareixes la cosa perque ves a saber quan has d'esperar al de capçalera per una visita. Tot clar i català. Un servei que funciona i va molt bé . Si es algo molt grau a l'hospital del Vendrell, però sinó al Cap que ofereix aquest servei que solventa la papereta

Saturats i aturats

 



 

L’actual campanya optimista ha obert ja fa setmanes una campanya per terra, mar i aire des de fa dies i encara segons les previsions tenim més escenes fins que arribi el gran dia  en què la gent emetrà el seu veredicte a les urnes i aquest serà inapel·lable i repartirà el consistori entre els nous 21 regidors.

Fer una campanya electoral és el que toca, però hem arribat a un punt que està saturant les xarxes i la informació municipal. Ells estan al 90% i la resta de partits com a molt aconsegueixen un 10% del sharing, però que facin tot aquest magna campanya a part de destinar molts diners perquè avui en dia tot s’ha de pagar d’una manera o altre, haurem de veure si la cosa tindrà el seu fruit i la gent acabarà donant el seu suport. No per matxucar molt al personal s’aconsegueixen els resultats esperats. En les eleccions municipals de 2014 Cdc al Vendrell varen fer una magna campanya electoral on no hi varen faltar ni les crispetes per als vianants, doncs per la seva banda C’s varen fer un parell o tres de mítings i uns pocs cartells electorals penjats en llocs claus. Les dues formacions varen aconseguir els mateixos resultats que la força nacionalista i mira que la diferència de campanya entre els dos partits era abismal.

Canviar els bancs de la Rambla pots ser una bona tàctica, però la gent que viu en altres punts del municipi i veu com el banc costat de casa s’està podrint i ningú hi fa res. Veus que aquests bancs retirats estan nous, et fa pensar que hi ha alguna cosa que no funciona en aquest sistema. 

Fa quatre dies al Botafoc hi havia d’anar un pàrquing i gual que al davant del Cap 1. Després varen canviar les tornes i hem de fer un gran parc natural al Botafoc per preservar la natura. Allí mateix al costat hi ha un ampli tros tancat on en teoria no es pot entrar on la natura ha fet de les seves en una zona urbanitzada amb els seus carrers que es va quedar aturada i ningú hi fa res. Aquí hem de tenir una àmplia zona d’estacionament dissuasori per la gent que vingui al Vendrell i per acollir circs, concerts i altres esdeveniments que necessitis un lloc pla i gran per fer-ho realitat. Ja tenim un munt de jardinets dins el casc antic, alguns posats entre altes parets que quasi ni es veuen. Hem d’ampliar el CAP de Coma-ruga, però ningú sap a on perquè com anem sense cap previsió de futur. Ves a saber on ho faran.

No necessitem un Vendrell ple de projectes faraònics que després no podrem pagar i ens sortiran per un ull de la cara perquè les obres sempre s’encareixin ja siguin públiques o privades. Deixeu que els nous manaires puguin decidir alguna cosa sinó el seu mandat estarà totalment marcat pels seus predecessors en el càrrec que ves a saber per on aniran a parar .

No ens cal grans auditoris si després  no podem donar beques als nostres joves perquè estudiïn en un altre lloc. S’ha d’invertir en persones i no en obres on sempre guanyen els contractistes que ja saben com tractar aquests projectes públics. Volem futur i no viure sempre del passat. Volem beques i ajuts i no cal  reconeixements a persones que ja van tenir la seva oportunitat.                                                                                                                             

dijous, 6 d’abril del 2023

El Carnaval, que ens uneix

 



Una dels aspectes curioses del Penedès és l’evolució del Carnaval. Ara, algunes localitats ja el celebren plenament dins la Quaresma perquè amb un cap de setmana no n’hi ha prou per deixar contents a tots els municipis i pedanies del territori. Llavors ho estirem una setmana o dues abans i una després. De moment tenim això que tot i sortir de la oficialitat de l’esdeveniment deixa contents a petits i grans que poden aprofitar per recollir mes diners per pagar les disfresses i la carrossa. També tenen més dies de gresca i disbauxa, lluitant contra el fred que acostuma a fer per aquestes dates.

Els més llestos també han aprofitat per muntar històries com el Farrastoltes que serveix per empalmar amb el dia següent al ritme de la música i l’alcohol que ajuda a combatre la freda nit. En aquest país tot s’aprofita i encara que s’hagin de pagar uns busos nocturns per recollir el personal a  Segur de Calafell, al final tots contents perquè estan  la seva vila i ja tornaran a casa quan toqui a peu o en tren.

Aquest és un carnaval que veu com cada any poden sortir coses noves, com enguany amb el la versió penedesenca del Cós Blanc de Vila-seca perquè s’ha d’aprofitar l’empenta de tot això i com més duri tot plegat millor encara que haguem de gastar en confetti més del compte.

Hi ha pobles petits amb carrosses espectaculars que encara que hi anés tot el poble quedaria curt per cobrir les dimensions del personal implicat en aquestes aventures. Això dóna unitat i vida al poble i ajuda a mantenir l’esperit local i a fer pinya. El Carnaval és un punt de trobada per moltes persones i també genera una identitat que a vegades competeix per aconseguir la més bonica o la més nombrosa o la més marxosa.

Ara per ara és una eina social  prou important del territori que ha de servir per sociabilitzar els seus veïns.

 

No només de cultura viu l’home

 



Al Vendrell passen coses interessants i és una llàstima que en aquest tipus d’acte sempre siguem els de sempre perquè la veritat és que estem parlant de grans treballs fets per autèntics professionals de la història local, però és molt trist que sinó surten a la televisió o són autors consagrats no augmenti el nombre d’assistents a les seves presentacions. El Vendrell ha crescut molt en els darrers anys, però el percentatge d’interessats per la seva història no supera el de fa 50 anys.

La gràcia és que aquests documents romandran escrits en una biblioteca o base de dades i el dia de demà es podran tornar a cercar per realitzar estudis més amplis i conèixer l’abast real de certes parts de la història del Vendrell.

Avui estem parlant de la presentació que va tenir lloc el passat 9 de març a la Sala del Portal del Pardo. El protagonista era Jaume Foix i Julivert (1853 -1910) i la seva La Mina-Vinyet. L’autor d’aquest gran treball és el jove Joan Latorre i Solé que ha descobert aquest personatge sense que hi hagi ni uns fons de la família, ni un arxiu de la bodega, sinó que ha anat buscant aquí i allà per descobrir la magnitud d’aquest senyor que es pot considerar un dels més grans exportadors de vins i vermuts del Vendrell i comarca de tota la història. Una persona que avui en dia no té res publicat amb el seu nom, ni un record, ha viscut totalment amagat sota el silenci històric fins que Joan Latorre amb l’ajuda de molta gent  i un gran esforç ha aconseguit aquest gran treball de la seva gran obra i figura.

Aquest senyor ens demostra l’esperit emprenedor d’aquest vendrellenc d’ara fa més de  100 anys que sabia que  s’havia d’anar a Europa si es volia treure un bon rendiment dels seus productes agrícoles que en els mercats interns espanyols no assolien grans preus. Per altra banda, aquesta persona quan va veure que la fil·loxera estava a tocar, enseguida va començar a buscar altres productes naturals com el vermut per omplir el vuit que el vi deixaria per la pandèmia mundial.

Ell era una persona que actuava amb seny i buscava treure el millor rèdit a les seves produccions agrícoles. Sabia que era necessari produir un gran producte per arribar més lluny. Uns caldos que alguns empreses franceses i italianes embotellaven amb el seu nom i així perdia els seus orígens però el seu gust era inconfundible.

Aquest senyor vivia aquí entre el Vendrell i Santa Oliva i encara és recorda per algun avi, però poca cosa queda de la seva fama i empenta mundial. Va ser una persona amb molts de guardons als seus productes arreu del món que donaven fe de la seva qualitat. Aquesta era una persona que no tenia por en enviar els seus fills i amics més joves cap a Alemanya i Suïssa per obrir tabernes de vi on es venien directament els vins exportats des del Vendrell sense haver de passar per mitjancers. Igual que ara, molts vailets d’aquestes èpoques amb un cartellet penjat al pit on estava escrita l’adreça on havien d’anar d’Europa per seguir obrint i ampliant aquestes tabernes que tan bon resultat i tan bona fama tenien entre els nostres companys.

El Vendrell ha tingut importants artistes, però també hi hagut pagesos que han portat el nom de la vila arreu i crec que no hi ha cap carrer dedicat a un pagès en tot el municipi tot i ser una de les activitats principals de l’activitat de tots els temps.

Tot un personatge modern que igual que molts ha va tocar el dos al veure que la cosa a casa nostra estava limitada i s’havien d’obrir noves fronteres i nous mercats.

 

dimecres, 5 d’abril del 2023

10 anys de porres del Quim Nin del clàssic

 


Una de les tradicions més sagrades d'Abinyana és la porra del clàssic de futbol entre el Barça  i el Madrid que et permet que el Quim Nin, alcalde d'Albinyana i alguna cosa més, et pagui un esmorzar com deu mana a Bar Ca la Conchi de les Peces. Un lloc amb unes braves inconfusibles en tot el Penedès i que val la pena provar entre altres coses. Em va tocar la passada setmana amb el Barça Madrid i avui hi torno a prendre part a veure que passa. Jo en aquests anys he anat unes 3 cops, ara fa dies que no tocava. El resultat que més en dona és 2 a 1 a favor del Barça. La setmana passadava varen guanyar la porra unes 40 persones però al final erem uns 11. Hi ha gent que no ve i ves a saber. Ja fa 10 anys com a mínim que ho fa i tothom quan s'acosta el clàssic va al facebook del Quim a veure si hi ha la porra. 

Aquests és un exercici de poble, de societat on la gent es coneix per una simple porra de futbol per passar des hores en bona companyia parlant del que faci falta. Moltes gràcies per aquests detalls i que durin molts anys aquestes porres. L'altre dia ja vas apuntar una porra de futbol femení. Ja està bé anar ampliant, però que no es perdi mai la gràcia.

diumenge, 2 d’abril del 2023

Unes Pàgines de Passió diferents a Albinyana



 Després de quasi tres anys de pandèmia a Albinyana han tingut una gran idea de llegir el muntatge que des del 1992 feien de  Pàgines de Passió. Una obra inèdita que ens apropa els darrers moments de la vida de Jesús. Aquest cop uns actors han llegit els seus papers acompanyats del coro de la parròquia i  uns músics. La veritat és que ha quedat molt digne com els altres anys, jugant amb els símbols al voltant del pwesonatge princial. L'església del poble estava plena tot i que no s'havia fet gaire difusió perquè era més que res perquè l'any que ve tornés l'obra orginal amb energia i empenta, però la veritat que ha sortit molt bé on tothom ha posat el millor que sap. Aquestes manifacions populars són les més interessants perquè es fan del poble i per al poble. Una tarda molt interessant a Albinyana. Moltes felicitats a totes les persones que ho heu fet possible.