La Bola Negra, potser la trama és el menys important, la gràcia és com està explicada

 

No sabia si anar o no a veure La Bola Negra. Al final em vaig decidir i la veritat que em va agradar molt com estava feta. Una forma diferent barrejant un parell o tres històries fins que al final totes es troben per tancar la cinta. Una peli molt cuidada amb tot luxe de detall que serveix per explicar el final d'aquest manuscrit de Lorca. Són quasi tres hores de cinta, però la veritat és que es passa molt bé. No deixes mai d'estar pendent de la pantalla perquè es van sobreposant històries. Jo la recomano veure ja sigui al cine o a casa,  però és d'aquestes pelis que t'ho passes teta perquè està tot molt ben explicat encara que fins al final no lligues caps.

No us perdeu la nova versió de la Odissea al cinema

 Una sessió amb el cinema ple de gom a gom per veure Ulises de Christopher Nolan. Tres hores d'aventures d'aquest heroi grec en aquesta nova proposta cinematogràfica. Molt ben treballada, ambientada i molt emocionant. No us la perdeu perquè val la pena. Des del principi al final no perds el fil de la peli.

Torrente presidente, un crítica al wokisme sense filtres

 

Torrente presidente és una nova aportació de Santiago Segura a la nostra cultura. Una crítica al wokisme al socialisme vigent i a la majoria de la classe polític i en especial als de Nox. Una peli distreta amb molts cameos i molts diàlegs ben trobats per passar una bona estona. Una peli més elaborada i més fina que altres anteriors però sense predre la seva mala llet i crítica social. Suposo que algú sortirà ferit quan la vegi, però està bé aquesta teràpia perquè ens anem a la merda amb tanta finura. No us la perdeu

Mar i cel en cinema, genial

 Tenia ganes de veure la pel·licula de Mar i Cel i al final l'he vist amb Atmos. No cal dir que és la versió de cine de l'obra de teatre, però està molt bé. Hi ha moltes escenes que des de la platea no pots veure i és molt emocionant. Amb so envolvent la cosa dona molt de si. No és el mateix que veure a casa amb un aparell de tota la vida. Si podeu aneu-la a veure dura més de dues hores i està molt bé. Hi ha detalls que al teatre no es poden apreciar. Al final sortireu cantant la cançó dels Pirates.

La Cena, una peli molt humana on es veu la lluita dels dos bàndols arran d'un àpat de Vips franquistes

 La Cena és una pel·licula que ens posa en els primers batecs del franquismes cara a cara les dos bandols enfrontats al voltant d'un super de Franco. Una història on es veu la doble cara de molts personatges i els papers que juga cadascú. Una proposta molt humana amb un gran Alberto San Juan que fa un paper genial, molt proper a la seva persona. És un petit món dins l'Hotel Palace de Madrid on hi ha una lluita entre els diferents poders. Molt interessant per veure la cara humana de la guerra amb els seus petits i grans protagonistes moguts pels seus interessos. Una peli que val la pena. Ara per comprar l'entrada del cinema s'ha de fer en unes màquines a l'entrada. Ja no hi ha la persona que ho ven. T'has d'espavilar amb targeta o efectius. Al final tot cada dia més autòmatic. 

La Trama Fenicia, persones fent de titelles d'un món mig màgic

 

Benicio del Toro té alguna peli que m'ha agradat com el Laberinto del Fauno, pero aquesta Trama Fenicia és com un esectacles de titelles en persones. Hi ha una ambientació molt diferent sacàrstica que critica la nostra societat, però al final no hi ha res de l'altre món. El plantejament està molt bé, però el resultat pot agardar o no. No hi ha termes mitjos. Jo la trobo molt arriscada i per mi no encaixa, però hi ha gent que la pot trobar estupenda. Està bé per la seva originalitat, però res més. Aprofiteu que les entrades ara estan a 3,50 euros durant uns dies.

PareNostre, un fotografia de l'ego del President Pujol i el seu entorn més proper. Recomenable.

 Aquesta és una peli que realitza un estudi sobre l'ego de la família Pujol, en especial de la seva dona i del president. Se situa bàsicament a l'any 2014 quan surt tota la trama de la deixa de l'avi Florenci a Andorra i també hi ha imatges retrospectives de la vida de'n Pujol. Un gran paper de Josep Maria Pou com a protagonista i de Carme Sansa com a Ferrusola. Altres com David Selvas que va d'Artur Mas, li queda una mica curt. És un estudi sicològic de la figura de'n Pujol que va estar 23 anys davant de la Generalitat. Un estudi acurat on es veu, una mica, com va tot això de la política i derivats. Un paper molt descat de la Marta en el seu control de la família i de la noció de Pujol de Catalunya i viceversa. Aneu-la a veure. HI ha moltes imatges interessants per retratar tot aquest món del President i el seu entorn. Una peça més per entendre la nostra història i la lluita en la família convergent.

Molt lluny, una peli molt aconsellable que tenim molt propera

 

Molt lluny és una d'aquestes pelis que val la pena veure perquè t'explica la vida des d'un altre angle. No tenim ni super herois ni grans personatges, sinó gent que els toca buscar-se la vida lluny de casa nostra i allí començaran una nova vida. Gran actuació de Mario Casas i David Verdaguer. En aquesta peli podràs escoltar, rus, català, castellà, holandès, anglès, àrab i algun altre que s'hi va posant. És la intrahistòria de la vida. Una peli per gaudir i veure la realitat de les coses amb les seves penes i alegries, al punt sense dramatisme. Una gran realitat en dues rodes com són aquests dos grans actors on es basa la peli.

Los Aitas, una peli avorrida

 Tenia ganes d'anar a veure la nova proposta de Borja Cobeaga, los Aitas. Feia bona pinta. El trailer estava bé, doncs  res hi anem. M'he trobat una peli avorrida que com a molt la posta veure a casa tranquil, no et cal anar a cap cinema. Sembla una cosa i el missatge és molt Woke. Esperes que passi alguna cosa i al final no passa res. El millor, un cop més al trailer de la peli. Erem tres persones al cine en un dimecres que és més barat. Res per oblidar.

Una peli on el millor és el trailer, Cónclave

Feia dies que hi volia anar i avui ha estat el gran dia. Anar a veure Cónclave una història al voltant de les martingales que hi ha per escollir un Papa i les amistats, traicions, secrets i altres coses de la cúria sagrada. El millor de la peli és el trailer. La cinta dura dues hores i la veritat és que és bastant avorrida perquè es repeteix bastant el mateix i el final no és res de l'altre mon. Jo he quedat bastant decebut i per pelis així a casa i encara gràcies. La història apunta ve, però està mal planejada i és avorrida i a partir de l'hora ja mires el rellotge per veure el mateix. No cal que hi aneu.

Gladiator II, per tornar a la Roma clàssica

 

Aquesta és una peli que si t'agrada una mica el món romà l'has de veure. És molt semblant a la primera part, però té alguns trets que la fan diferent. Està molt ben ambientada i ens ensenya com un imperi quan està dalt de tot i es relaxa pot caure facilment. Els personatges molt ben trobats. Ideal per veure en família i encara que dura una mica més de dues hores, la veritat és que passa bastant ràpid. No us la perdeu. No és cap peli d'aquestes que marquen una època però és una digna segona part. I per gaudir-la del tot, podeu anar a la sessió Atmos que es et trobes dins la peli. Ja ho sabeu per aquest desembre fer els deures.

Marco, una peli sosa i avorrida

 

Tenia ganes de tornar a veure Eduard Fernández després de la gran peli del 47, però aquesta no te res a veure. És una peli lenta, avorrida que te la pots veure a casa com a molt. M'ha defraudat molt, però al principi ja veus que passarà i passa el que toca sense més ni menys. Li falta energia i no aporta res. El personatge està bé, però tampoc ho clava. Res val més que aneu a veure una altra peli que aquesta no val gaire gran cosa.

Bitelchús, Bitelchús, Tim Burton, 100%

 Bitelchús Bitelchús és la darrera de Tim Burton que ens torna a presentar un fantasma que viu en una casa encantada. Una lluita entre realitat i ficció, entre vida i mort. És una mena de segona part de la primera, però va per camins molt més ambiciosos i diferents. És molt interessant l'imaginari del Tim Burton que aquí arriba a nivells insospitats. La veritat és que és molt entretinguda, però la canalla no l'enten gaire perquè hi ha molta cosa barrejada més apta per adults. Us l'aconsello a les persones que li agradi Tim Burton, gaudiran com a camells

La Habitación de al lado, una proposta per reflexionar sobre la mort

 Aquesta darrera película d'Almodóvar està grabada a EEUU i sembla que sigui americana per tot una mica, però és evident un cop més que ell és el director perquè ens posa en el seu món de les relacions personals i humanes. Aquesta és una peli sobre la mort amb molt poca acció i que la gràcia està en les mirades, silencis i sentiments que van sortint. Una peli que pot agradar molt o dir que és molt lenta i sortira molt depre perquè el tema no és molt agradable, però tristement afecta a molta gent i està a l'ordre del dia. Si us agrada el geni manxec, endavant si voleu acció no hi aneu. Al Vendrell els dimarts el cine per als de més de 65 anys costa 2 euros i està ple de iaios que van a gaudir del setè art. Fa goig veure com les persones gran van al cine, no només estan a casa o jugant al domino. La setmana que ve el preu de l'entrada és molt més barata, ho podeu aprofitar. Si us agrada el rollo relacions humanes i la vida i la mort endavant. Si us fa yuyu doncs no hi aneu. Gran actuació de les principals actrius. Genial. 

El 47, per no oblidar el nostre passat

 

El 47 és una gran pel·licula que ens explica els origens del barri barceloní de Torre Baró. Uns inicis dicils en uns terrenys molt empinats que va fent un exercici de reivindicació dels seus drets per aconseguir un tracte com la resta. Gent de fora de Catalunya que van arribar aquí per construir una vida nova i de mica en mica ho varen aconseguir, però els inicis en uns temps franquistes van ser molt durs, però al final la raó és va imposar. Una proposta que explica la feina de moltes persones representades en els seus protagonistes Manolo Vital i la seva dona, una gran interpretació dels actors i molt ben ambientada. No us la perdeu.

Odio el verano, pero fer la migdiada

 

Odio el verano és una peli amb títol atractiu però plena de tòpics de tota la vida. Tres famílies diferents els toca passar les vacances en una casa d'una illa. La resta del més convencional. Aneu a veure la casa en flames.

Un elegant cant a la família, la Casa en flames

 Feia dies que no veia una peli tan interessant com la Casa en flames. Una història d'una família amb els seus afegits que els toca passar un cap de setmana en una casa genial vora Cadaqués. Un cant a l'amor,  a la vida on de mica en mica van trobant l'essència de tot plegat i deixant els complexos pel camí. Una obra mestra protagonitzada per la gran Emma Vilarasau. Genial, per gaudir amb la família i veure que important és l'amor a les nostres vides i sempre triomfa l'amor vertader. 

Elogi als Planetas, Segundo Premio

 

Segundo Premio ens explca els primers anys de la vida dels Planetas, uns personatges entre el cel i la terra i entre la serenor i la vida abastracta. Molt interessant aquesta versió cinematogràfica plagada de les seves cançons i altres grups propers. Vaig llegir la vida del seu bateria i ja apareix aquest món, però a la peli reflectica encara que mes suau que el llibre que hi ha escenes més contundents. Aquest ha estat un grup de culte de l'Indie Español. Si no us agrada el grup no cal que perdeu el temps. 

Políticament incorrecte, una peli de sofà i manta

Políticament incorrecte és una peli que explica el cas dels dos principals liders del pais es troben que els numeros 2 dels respectius són una mica més que amics. Una proposta divertida entriguda i veus una mica com va tot aquest món de la política. Hi ha algun moment més guay, però es pot veure a casa perfectament.

8 Apellidos Marroquis, segueix la nissaga amb nous reptes

 

Tenim aquí un nou lliurament de Ocho Apellidos Marroquis que segueix als catalans i als vascos. Aquesta és una bonica història carregada de tòpics amb escenes còmiques i que mostra la realitat de la convivència d'aquestes dues cultures. Una peli que haurien de veure les musulmans i els castellans i catalans perquè es pot veure les dues visions de la situació en algun cas una mica esperpèntica. Per ser la tercera part doncs encara es pot veure molt bé i és força original. La gent s'ho passa bé en l'hora i mitja que dura la cinta. Cada peli te la seva història i et porta per nous llocs que fa que no es faci pesat com passa altres vegades. Per anar a veure aquestes festes.