Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 27 de febrer del 2022

L'origen del cognom Casellas d'Albinyana



En el número 9 del carrer Major de les Peces d'Albinyana hi ha un casa mig derruïda que podria ser segons, Marc Casellas, l'origen del cognom Casellas en el municipi.  Aquesta fou abandonada a finals del XIX per Antònia Casellas Mañé, l'última hereva Casellas de la casa que més tard va formar part de Cal Jan Ramon.

Hem de recular fins el 1645 quan Antoni Casellas del terme de Madrona del Bisbat de Solsona es casa amb Maria Foguet del Vendrell. En els seus capítols matrímonials especifíca que és fill adoptiu i hereu de Joana Vitart, viuda de Joan Vitart de les Peces, el qual li fa donacio a aquest Casellas. En el 1694 n'es propietari Francesc Casellas Foguet i en el capbreu de 1750 ja ho és el fill Francesc Casellas Rafecas. Segurament d'aquí provenen els que portem el cognom Casellas d'Albinyana. 

Les Peces d'Albinyana recuperen el seu folklore popular



 L'església del Sagrat Cor de les Peces va acollir el passat dissabte dia 26 de febrer la presentació d'un llibre d'història local amb una església amb bastant assistència de veïns d ela localitat i d'altres pobles veïns. Aquest era el torn del recull de balls i cançons que va anotar el Mestre Joan Tomàs en la seva visita a les Peces l'any 1925. Un llibre que a banda del text original hi ha treballs de Marc Casellas, Salvador Arroyo i Jordi Quintana També van participar en aquest acte una neta del Mestre Tomàs, Liliana Tomàs, i els Aixarts que és una formació de música popular de les nostres contrades.  Aquest senyor va recollir els dies 1 i 2 de febrer d'aquell any un total de 40 peces variades del folflore popular, entre cançons, balls i melodies. Entre el més destacables està el Ball de Faixes que ha servit de base jutament amb el del Vendrell pel que es a la capital de la comarca, el ball de la Bandera, matinades, el ball de Marcos Vicente i no hi podien faltar els Goigs de Sant Antoni que encara es canten a l'ermita d'Albinyana. Aquesta és una nova peça de la biblioteca d'Albinyana que recull alguns dels episodis culturals d'aquest mil·lenari municipi del Baix Penedès amb unes arrels més enllà de la història com ho demostra la Cova de Vallmajor.


!5 anys de blog



Avui aquest blog celebra 15 anys d'existència, de presència entre nosaltres. Un blog que segueix el batec d'un poble, d'una comarca d'una persona que es qui el tira endavant dia a dia. Hi ha algun dia puntual que ha arribat a tenir 1.000 visites diàries, però molts cops està entre 100 i 200 diàries. Em consta que hi ha molta gent que el segueix perquè aquesta també és una manera d'informar. Gràcies per estar aquí, perquè vosaltres sou els autèntics protagonistes d'aquest tros d'internet que vol reflexar el món que l'envolta.   Seguim endavant.

divendres, 25 de febrer del 2022

Una carnaval del Vendrell molt raonable


 

Un carnaval del Vendrell reduït que ha durat una hora i mitja aproximadament amb una quinzena de carrosses. No cal estar dues hores allí quan molta gent quan fa dues hores ja toca el dos i al final queden quatre gats. N'hi havia algunes que estaven molt bé, altres no tant, però s'ha mantingut l'esperit. Aquestes aniran rodant per la comarca per anar treient calers per poder pagar les despeses. La majoria de gent portava mascareta i la gent es comportava en el beure. Molt bé i molt correcte. Sembla que tornem a la normalitat. Molts bars i simillars del Vendrell avui han fet diners que ja toca. Molt bonic tot plegat amb un gran presntador com el Guillem Estadella. Molts contenidors per les cantonades i algun wc portàtil i el famós punt lila itinerant. HI havia gent de la vila, Calafell, Avinyonet, Arboç, Monjos entre d'altres.

dijous, 24 de febrer del 2022

La raó de la rua de Segur de Calafell i altres disfresses

 


 


Enguany estem condemnats a viure un carnaval “light” per culpa de la pandèmia, després que l’any 2021 ja no n’hi va haver. Per fer possible aquesta nova versió estilitzada s’han pres un seguit de mesures, com limitar el nombre de carrosses, participants; la necessitat de la mascareta i una molt clara que és la  prohibició de beure alcohol. Fins aquí sobre el paper tot funciona a la perfecció, però ja em diran a mi com prohibiran el tema de l’alcohol. Tenim el precedent del Vendrell que fa uns anys va practicar el carnaval 0.0, però no cal tenir cap informe oficial per veure que la gran majoria de gots d’aquesta edició no contenien  ni aigua fresca ni cap beguda refrescant. Una cosa va unida amb una altra per a moltes persones. Encara que hi ha gent que segur que ho complirà, altres seguiran la seva pròpia visió de la festa i aplicaran les seves pròpies. Sempre s’ha fet i no crec que es passi un control d’alcoholèmia a tots els participants de la rua un cop hagi arribat al seu destí.

El més sensat ha estat l’Ajuntament de Cunit que ha renunciat enguany a fer aquesta nova versió de la cercavila carnavalera per evitar mals majors en una pandèmia que va fent sobre la marxa sense que estigui clar com serà el futur a mig o llarg termini i la seva afectació social. Per altra banda, el Vendrell, l’Arboç, Cubelles  i Calafell s’han llençat a la piscina a veure com el podien adaptar amb les noves circumstàncies i que aquestes poblacions no es quedessin sense el seu acte compartit en un calendari més juvenil.

Hi ha coses que encara s’han d’adaptar al seny i deixar-nos de mica en mica de fer política amb el cafè per a tots que tant de mal ha fet a la nostra presumpta democràcia. Està molt bé que la rua del Vendrell comenci una mica abans del que estàvem acostumats, a les 20 hores, de la tarda perquè la quitxalla ja deixaran les aules per veure aquesta rua i els grans que s’ho puguin permetre també s’hi afegiran. L’hora és molt raonable i molt humana, però torno a dir que no té gaire sentit muntar un carnaval a Segur de Calafell a partir de les 22 hores i després que la gran majoria de carrosses ja vinguin del Vendrell. La gràcia d’aquesta festa és que la gent estigui al carrer donant caliu a la gent que desfila, però quan la mostra es fa en carrers buits de gent la cosa és molt trista i li treu tot el sentit a aquest esforç que enguany s’ha volgut fer de tornar a reviure aquesta festa pagana. El dissabte i segurament diumenge Calafell ja viu el carnaval amb gairebé les mateixes carrosses que aquesta nit de divendres que acostuma a ser freda per estar molta estona a l’aire lliure sense moure el cos. Sempre predominen més les disfresses amb poca tela  que no pas la d’òssos polars. Aquesta rua de Segur no li trobava sentit en el seu dia quan estàvem en aquesta presumpta normalitat i menys ara que sortim d’una pandèmia. Ja tenim el carnaval al carrer i sinó és davant de casa doncs fem uns pocs quilòmetres a peu o en cotxe i en podem gaudir. No ens cal aquesta política desfasada d’a tot arreu carnaval perquè després alguns veïns no s’enfadin perquè no hagin passat la rua pels seus carrers.  Una mica de sentit comú.

A veure que passa i esperem que es pugui fer perquè les mesures precedents ajudin a baixar les estadístiques dolentes i de mica en mica anem tornant a la normalitat que tots fa dies que desitgem i que després de 6 onades ja ens hem guanyat a pols des d’un lloc o un altre de l’escenari. Esperem que tot vagi molt bé i si la gent beu que ho faci amb moderació perquè igual que és molt difícil una calçotada sense vi també costa d’entendre una rua de carnaval sense una mica d’alcohol perquè hi ha massa moments practicant l’exercici de l’espera. Per combatre l’avorriment, l’alcohol potser un amic pervers.

dilluns, 21 de febrer del 2022

Tanca un altre dels clàssics del Vendrell


 

Ens està quedant un poble molt trist. El Vendrell després de la pandèmia ha vist com molts dels seus establiments classics, que pocs quedaven, van tancant les portes. Ara és el torn d'un dels típics de la plaça Nova, cal Català. Un botiga de de roba interior, pijames i bates exteriors. No hi ha futur perquè els fills dels responsables han escollit altres feines i els avis de mica en mica han aguantat fins la jubilació. Aquesta és la història d'una generació que prefereix una nònima fixa que un negoci propi encara que fos molt cèntric. A veure que hi trobarem però aprofiteu que aquesta aviat tancarà i seguirem la rua de comerços tancats del Vendrell. Molt trist tot plegat.

diumenge, 20 de febrer del 2022

Un dels clàssics del Vendrellperdut


 

El Forn de Pa Tutusaus que fa més de 60 anys que era un dels clàssics del Vendrell i Bellvei després de tenir una forta representació al Vendrell amb diferents fleques esparcides pel municipi ha tancat les seves portes. Un forn que per diferents motius ha tingut una forta relació amb la meva familia tambe ha baixat les portes definitivament. Fa uns 5 anys va deixar de fer pa propi i el comprava en una altra panificadora i de mica en mica ha anat perdent clientela fins tancar. En el món del pa tu has de treballar per la qualitat com fan altres del Vendrell com el Badejo i el Miret pero no pots competir ni per preu ni amb ofertes per baix. Una gran pèrdua de l'imperi Tutusaus. Des de que es va morir el "vell" la cosa va anar perdent pistonada és el que diu la gent del carrer. Endavant i ja ho sabeu a veure que passa d'ara endavant si ho agafen uns altres o locals tancats que es el que es porta ara al Vendrell.

divendres, 18 de febrer del 2022

Alcarràs i el més enllà


 

Guanyar l'òs d'or a la Berlinale és un dels millors premis que et poden tocar en el món del cinema. Aquesta és una de les millors difusions que podria fer aquest poble del Segrià per arribar arreu del món. Aquest poble ha passat a ser un dels top ten de fama mundial i esperem que aquesta popularitat vagi seguint viva per anar fent coses perquè ara ja ha fet el més important que és arribar tan lluny. Una gran feina per la seva directora que ha confiat en la gent del poble per parlar de la gent del carrer, dels poblemes d'un poble amb una agricultura en perill i un jovent que no vol seguir. Una història que pot passar a molts llocs del món en una o altra versió. No ens calen superherois perquè aquests estan entre nosaltres. Una gran aposta d'una gent que ha aconseguit el que es mereixia.

dijous, 17 de febrer del 2022

Preparant les municipals de la primavera del 2023

 



Els actuals optimistes ja fa dies que estan treballant per les properes eleccions municipals del 2023. Ja hem fet el berenar de la gent gran el passat 8 d’octubre. A partir d’aquí doncs altres mesures com beques per estudiants vilatans que hagin d’anar a altres llocs per estudiar, servei de psicòlegs per a joves, rebaixa en el tren de Sant Vicenç al Vendrell, reutilització del Torrent dels Aragalls, nova utilització de l’esplai d’avis del Tancat que porta 11 anys esperant que algú faci alguna cosa en aquella estructura ideal per rodar pel·lícules de por.

Només cal veure els vídeos i fotos que tots els membres i els canals oficials del moviment optimista  comparteixen cada cop que alguna llufa espeternega en la seva torre d’ívori. Aquesta és una de les formacions que segurament aniran amb força i empenta cap aquesta cita electoral. El més normal és que repeteixin de cap de llista i amb el número dos i la majoria dels seus regidors tret d’un parell o tres que segurament tornaran a les seves rutines. Falta saber si la regidora de platges actual s’incorporarà directament en aquesta àmplia proposta perquè sembla impossible que després de tot el que ha passat en aquesta legislatura el moviment de les platges pugui tornar a obtenir representativitat.

Ara falta saber si Ciutadans després de la desfeta electoral que ha viscut en els darrers mesos a tot el país passi a formar part d’aquest moviment optimista o es presentarà en alguna nova proposta  per d’aquesta manera optar a un vot on no hi arriben els principis del socialisme local.

Per altra banda hi haurà ERC que va fer una molt bona tria al presentar-se amb Som Poble perquè la veritat va ser la clau per mantenir-se com a cap de l’oposició. Llavors la gràcia és que altres formacions similars com Podem passin a formar part d’aquesta alternativa a l’optimisme vendrellenc. Una combinació que pot arribar amb força per portar les regnes de la vila i evitar que la dreta entri amb força al consistori o almenys que tingui un paper important en el proper consistori. Després del que s’ha vist fins ara la diferència entre aquests partits és ben minsa. Sempre hi ha la llibertat que en alguns temes cadascú voti com vulgui i no passi res, una mica diferent del vot homogeni de l’actual equip de govern.

Llavors suposo que tornarem a tenir els del PP que després de la seva omnipresència al consistori vendrellenc va desaparèixer del mapa aquesta legislatura, absorbit pels seguidors de l’Albert Rivera o ves a saber per quins motius, però la cosa va quedar molt clara quan es van donar els resultats del recompte electoral.

Després tenim la dreta més dreta que ja fa dies que es preparen de mica en mica per posar cullerada en el consistori vendrellenc. Ells van fent i a mesura que s’acostin els comicis segurament aniran fent més cosetes de les seves per atraure vots d’aquesta part de la població local que l’Armengol va saber treure el màxim profit.

Llavors tenim els hereus de CDC que suposo que també optaran al Vendrell en alguna de les seves versions. Segur que s’hi presentarà el nom partit de l’Àngels Chacon, anomenat Centrem perquè hi ha persones claus d’aquest partit que fa anys que intenten fer el cim de la sala de plens i fins ara s’han quedat fora, però al final tot es pot aconseguir. De la resta sobre la marxa i segur que algun partit municipalista com l’Ara Vendrell que va fer viral el seu himne també s’apunta a la cita electoral. Una cita molt renyida amb un punt clar optimista que va movent fitxa i la resta de peces es van encara situant sobre el mapa. No queda tant.

dimecres, 16 de febrer del 2022

Al Vendrell tenim una sanitat sota mínims


 

El Vendrell té una sanitat precària per atendre a 40.000 persones a l'hivern i fins a  200.000 quan arriben els mesos d'estiu perquè volem turisme, però no invertim un duro ni en sanitat, ni neteja, ni serveis públics per atendre les necessitats d'aquests visitants puntuals o estacionals. Molt de turisme, però això també passa per donar serveis a la gent que ens visita a banda de visitar museus i banyar-se en les nostres platges sense dutxes.

Tenim un CAP nou del Boatafoc que porta dos anys i poc i ja ha quedat petit. Llavors l'àrea de rehabilitació de l'hospital comarcal l'han de treure del seu lloc perquè es necessita per altres coses i aquests que van ha rehabilitació ves per on han d'anar a l'edifici del Camí Reial on se suposa que hi ha d'anar algun dia la policia nacional on es puguin fer passaports i dni. Un hospital saturat que no disposa ni d'UCI per si la cosa es complica. Un hospital amb un parquing molts cops saturat que veu com passen les mocions per ple per la seva ampliació i com passa amb altres moltes similars doncs a la llista de la carta dels reis. Un hospital amb poc personal sanitari que quan passa alguna cosa han de moure cel i terra per poder cobrir les places necessàries. És molt trist tot això que ens està passant en la nostra sanitat amb un personal mobilitzat i aquí tothom mira a un altre costat i ja és igual qui mani. Tots en fan cas omís encara que el seu partit tingui el poder a Catalunya o a Madrid. En total un despropòsit que paguem tots nosaltres. Molt trist tot plegat. Foto del Baix Penedès Diari

dilluns, 14 de febrer del 2022

Escrit de comiat d'Anna Triadó Soler sobre Cristina Arbués


 

"Diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí" . Així diu la cançó popular, i avui ressonen els versos per la Cristina. La Cristina Arbués, sí, aquest és el seu cognom, tot i que aquí a Calafell sempre li hem dit directament pel cognom del seu estimat Pere, Minguet. O fins i tot molts li dieu la Cristina del "Pere de telèfunus". Tota la meva vida l'he vist al balcó de davant de casa, al número 26, del Dr Dachs, on els Minguets es van establir quan van arribar de la terra ferma. Amb la seva filla, la Magda hem compartit quinta, escola, uni i pis, i alguna que altra afició i professió, però fent una mirada enrera, amb aquella visió de tribu que solem fer al Recordem, se'm fa molt estrany pensar que no la veuré més al balcó. Recordo que casa seva feia sempre bona olor, la Cristina tenia un humor irònic, diria que la Magda l'ha ben heredat. Amb els anys, i fent les nostres vies, les nostres vides, no recordo cap dia que al veure'm no em fes el crit, no preguntés pels de casa o pel nen, o m'expliqués que n'era de la vida de la Magda, el Quim o les aventuretes dels seus quatre néts: L'Adrià, l'Albert, el Marc i el Pau.

Darrerament la salut no l'acompanyava gaire, però ella, lluitadora i amb ganes de vida ha estat al peu del canó fins al darrer moment. Que tinguis un bon viatge Cristina, els veïns del Dr Dachs, i la tribu de baix a mar vetllarem el teu record.

Escrit per Anna Triadó Soler publicat al Facebook dins "Recordem"

diumenge, 13 de febrer del 2022

Un dels bars més emblemàtics del Vendrell es traspassa el proper juny


 

D'aquí uns pocs mesos es traspassa un dels bars mítics del Vendrell, cal Guitarra o bar Montserrat ubicat actualment al carrer Colon, a tocar al Club d'Esports Vendrell. Aquest és un dels bars mítics, punt de trobada, ànima de moltes coses on pots gaudir de molt bon menjar i companyia. És com una gran família que un dia o altra passa per allí a repetir amb la seva paella o amb els seus callos entre altres moltes històries. Una família portat per una família que va obrir aquest nou emplaçament fa 7 anys però feia molt que ho portava a la carretera del dr. Robert. Com moltes coses a la vida tot arriba al seu fi. Doncs si algú es vol animar amb un bar en ple funcionament amb la seva gent, els seus clients i el seu ambient a partir del mes de juny està disponible. Un bon lloc que segur que tindrà la mateixa família com fins ara si sap mantenir el seu esperit. Una trista notícia, però algú ha de tornar a tirar endavant aquest punt de trobada en forma de bar. Ja ho sabeu. Aprofiteu. Els Son Rumores li va dedicar una cançó on no hi faltava ni el Jordi Pujol ni el Curro Jiménez. 

La gent tenia moltes ganes de Son Rumores



 Un concert memorable d'aquells que creen un abans i un després és el que va tenir lloc ahir a la plaça del Mercat del Vendrell amb els Son Rumores. Un grup mític d'aquests del Vendrell que es fan i es desfan com la sardana amb membres d'altres projectes que quan va bé s'ajunten i fan un hit local o comarcal. La darrera cita va ser a la passada festa dels barris al Club d'Esports Vendrell. Ahir van tornar amb els seus 11 membres i altres que es van afegir al llarg del concert que va durar quasi dues hores amb els seus clàssics com el què thi dit que t'hi dit passant per la seva darrera gran proposta sobre el popular Ca la Juanita de Bellvei. Petites històries locals que molts cops no passen més enllà de la Riera de la Bisbal, però són els qui donen vida a un poble i a una col·lectivitat, perquè al Vendrell en el fons és un poble amb forma de ciutat, però governat i pensat com un poble amb un centre i moltes rodalies que són més que el poble.

Gran nit aquesta on vaig poder tornar als concerts dempeus després del meu covid. Un procés que ha costat molt i que de mica en mica anem assolint i endavant. Molt encertades les versions del Rock de la plaça del Mercat i ese toro enamorado de la luna. Molt de caliu. El bar del costat va fer peles venen cervesses i cubates. Tot molt animat. A més varen presentar un nou tema dedicat al mític Rovira Valls i suposo que sortirà a les xarxes abans que l'Espanyol guanyi la lliga. Seguim endavant amb una nit memorable on es varen donar cita un grapat de vtv ( vendrellencs de tota la vida). No va faltar un record per l'Alfonsito dels Nens del Vendrell que fa poc ens va deixar i com a novetats que a Cal Guitarra es traspassa el proper mes de juny si algú li interessa ja ho sap. Qui t'hi dit? que t'hi dit? i ho va organitzar la Silvia Vaquero i la seva regidoria de cultura i espectacles fins el darrer moment que tot va quedar desmuntat. Ja ho va dir el Marc Rodero que no plouria i mira ho va encertar. 

divendres, 11 de febrer del 2022

La desaparició de les oficines bancàries

 

 



 

Fa un parell de dècades semblava que això dels bancs i caixes era un gran negoci. De mica en mica anaves trobant noves sucursals en cada racó o cantonada cèntrica del municipi amb les seves ofertes i promocions en hipoteques similars. Era el moment en què tot anava endavant encara què la majoria de gent vivia del crèdit o del finançament, però això era una cosa que anava per dins i no es veia gaire.

Fa uns 15 anys amb el principi de l’absorció de caixes i bancs per part dels seus germans més grans la cosa s’ha anat reduint dràsticament fins a quedar en actualment en gairebé en uns serveis mínims en moltes localitats de casa nostra. Un exemple clar és al Vendrell que del BBVA que entre altres va absorbir a la nostrada Caixa Tarragona. Ara només hi ha una sucursal el centre del municipi, deixant en història les més de 12 que per una o altra entitat formaven part d’aquest teixit bancari del municipi. Tots els que abans estaven repartits en una desena d’oficines, ara s’han de trobar fent cua al mateix caixer perquè evidentment el tracte directe que et van donar quan et van oferir l’hipoteca ja no el tenen si has d’anar a treure uns quants diners per passar la setmana. T’has d’entendre amb aquella màquina que és l’últim reducte del banquer de tota la vida que era com el confessor de casa o el coaching per tirar endavant les finances familiars. Si vols anar de creuer o tens somnis més elevats ja podràs passar a dins a negociar el preu per arribar als teus somnis. És molt trist tot el que està passant amb aquesta espècie protegida que són les oficines bancàries. Sort en tenim dels caixers que encara mantenen el tipus. És una dels pilars de molts municipis petits. Per anar a buscar diners havies d’anar a una ciutat més gran a fer cua a veure si aquell dia  hi ha sort. A veure quan durarà tot això perquè els diners en metàl·lic com les cabines de telèfon tenen els dies comptats.

dijous, 10 de febrer del 2022

Jo de gran vull ser banquer o professor


 

 


Quan érem joves les millors opcions  que teníem moltes persones al nostre abast era o treballar de professor en EGB o algun institut o en un banc amb un bon horari i un bon sou. Hi havia moltes oficines i cada any se n’obrien un parell en municipis com el Vendrell on semblava que també tot anava sobre rodes. La carretera del Dr. Robert era l’epicentre d’aquesta trobada d’entitats financeres amb clares ramificacions en el carrer dels Cafès, la Rambla i el Prat de la Riba. La bombolla abans del 2010 va esclatar i llavors van venir també a la comarca la realitat de la sàvia sentència que el peix més gros es menja al més petit. Aquesta gran xarxa de mica en mica es va anar simplificant. Quan una entitat tenia dues oficines en una distància propera doncs en tancava una i així anar jugant al Monopoli fins que ha arribat un punt que només en tenim les bàsiques i fonamentals. Llavors per intentar corregir aquesta mancança es van anar posant caixers a totes les oficines bancàries perquè els clients ja no ens calgués entrar dins i així reduir la partida de personal. De mica en mica aquest pal de paller de la nostra família  que era el banquer ens aconsellava on havíem de posar els diners, vetllava perquè no ens gastéssim més del compte. Cada Nadal ens donava una agenda i un calendari la mar de bufons i ja darrerament només ens oferia un calendari. Si ens portàvem bé ens regalava un teclat en còmodes terminis o només amb la contractació d’una assegurança de vida va anar desapareixent de les nostres vides. El nostre futur obligat passava per  l’entesa amb el caixer informàtic que si et despistaves ja tenies contractat un crèdit de tres mil euros per anar a Eurodisney entre altres coses.

Quan ja estàvem acostumats a tot això van seguir tancant oficines i ens varen assignar un gestor que vetllava per nosaltres més enllà del nostre territori. Sempre l’he imaginat en una gran sala amb altres professionals vestits còmodament perquè allí ningú els veia i no havien de guardar la imatge, un dels preceptes fonamentals de les oficines reals. Evidentment rodejat d’una cafetera amb moltes capsules disponibles per aguantar alguns clients que no passaven pel millor moment.  Amb aquest personatge ens podíem comunicar per telèfon i amb mail, però en algunes entitats de tant en tant els anaven canviant potser per no crear massa complicitats amb els clients i que no fessin algun cop d’estat o ves a saber què.

Doncs en resum que entitats com la Caixa de Tarragona que era un dels pals de paller de la nostra societat per la tasca social que feia doncs després de quedar absorbida pel BBVA ha quedat amb només una oficina a al carretera del Dr. Robert quan dins aquesta entitat mare en un principi potser treballaven 15 oficines a la vila amb diferent nom i amb una població inferior que l’actual on ja hem superat els 40.000 residents oficials a banda dels molts que no estan empadronats.

La major part de tasques que feien els bancs fa uns quants anys ara les porta a terme un caixer automàtic que està disponible les 24 hores, en principi. Per altra banda per altres històries tenim un telèfon i un mail amb una persona que ens pot ajudar a aclarir alguns dubtes. Si volem contractar assegurances de vida, del cotxe, de salut, de defunció, de l’habitatge, una hipoteca inversa, comprar un cotxe, un pis i mil històries més tenim els bancs que fan com de mitjancers amb altres empreses i treuen rendiment als diners a uns interessos molt superiors als que tu pots tenir la hipoteca a 40 anys.

Aquesta és la realitat de les entitats bancàries que fa uns anys semblava que no deixarien cantonada cèntrica sense oficina però estan retrocedint a marxes forçades i deixant buides aquests espais que tenien llogats, donant seguretat als propietaris d’aquest local que ara s’han quedat amb les mans a l’aire.

dimecres, 9 de febrer del 2022

El Brindis, una peli per NO veure ni a casa



 Feia anys que no veia una peli tan dolenta com la que he vist avui al cinema. El seu nom es el Brindis que és una traducció de la francesa le Discours. La història d'un xicot d'uns 30 anys que explica la seva relació amb la resta de la família per preparar el discurs final davant el casament de la germana. Una peli que no té ni gràcia ni se l'espera, té un final soso i avorrit. Li poden donar molts premis perquè és una cosa tan dolenta que no es pot ni empassar i et quedes amb mal regust de boca. No l'aneu a veure ni per comprovar que és dolenta. Per favor, va d'original, però al cap de no res ja cau en la mediocritat que no deixa fins el final de la trama. Us he avisat. Millor a casa mirant anuncis. 

dimarts, 8 de febrer del 2022

Un carril bici per a qui?


 

A vegades es pot veure algun ciclista que aprofita el nou carril bici del Vendrell que encara no ha estat inaugurat, però que sembla que ja està acabat en la seva totalitat. El seu és un ús molt esporàdic pel gran preu que s'ha pagat d'estacionament gratuït al centre del Vendrell. Aquesta és una d'aquestes tantes coses que s'haguessin pogut estalviar i fer el mateix per altres vies per on realment si passen els ciclistes i vianants. Uns quants milers d'euros a fer punyetes per un carril que queda bé per la galeria però tú un ús més que discutible. Coses de la política de pals a l'aire a veure si sona la flauta. Els amants de les dues rodes no el deuen veure útil per això no en fan gaire cas. Llàstima, es podrien haver invertit en moltes altres coses més necessàries per la vila.

dilluns, 7 de febrer del 2022

599 de pandèmia i despres de 387 dies tornem a la feina



 Tornem a la feina després de 387 dies de baixa, vacances, afers i altres històries. Més d'un any sense anar a la feina i en la nova terminologia sense estar connectat amb la feina. Han estat molts dies en què he viscut una mica de tot, des de moments molt tristos a moments molt alegres. Vaig estar a punt de morir, però he seguit endavant poc a poc i segons el cos i la ment m'ho permetien. Seguirem endavant en una nova etapa, nova època. Un covid com el meu no et deixa indiferent. Ganes de tornar a la nova normalitat i d'estar amb els colegues de la feina que també és una gran família. Encetem una nova època a veure com s'anirà forjant. Una abraçada a tothom. El 14 de gener vaig entrar a urgències pel covid i el 29 d'octubre tenia l'alta laboral i després vacances endarrerides i altres històries.



dissabte, 5 de febrer del 2022

No t'oblidem Humildad


 

Avui fa tres anys que ens va deixar la meva buela Humildad perquè els anys fan la seva feina i petites coses i els anys acumulats la van allunyar definitivament de nosaltres. Una persona molt intel·ligent, amb molta memòria, preclara, moderna. Una dona de 94 anys semblava que en tenia 40. Una crack que estava en tot. Una pencàire de tota la vida de Castellfort i va passar els seus darrers amb la seva filla a Albinyana. Una gran record per vostè Humildad, una persona íntegre. 

divendres, 4 de febrer del 2022

Llicències per edat d’alguns funcionaris, la punta de l’iceberg

 

 

 



En aquest mes de gener va sortir a la llum una d’aquests mesures que hi ha en algunes administracions públiques i que sembla que estan fora de tota lògica en els temps que corren. Evidentment què el Parlament de Catalunya tingui treballadors que en els darrers cinc anys de la seva carrera laboral puguin estar a casa, jubilats i cobrant com si estesin en actiu sense haver de passar cap control laboral és una de les notícies que costa d’empassar. Aquesta exclusiva de l’Ara és una d’aquestes coses que molts saben, però ningú diu res per no perdre poder o amistat. Tot i això arriba un punt que algú per aconseguir algun objectiu o per tocar el que no sona a la resta ho fa públic, llavors tots cames ajudeu-me i fer l’orni sobre aquesta mesura que trenca alguns dels principis de les administracions locals. Sort que mira ves per on tenien que haver tenir una antiguitat de 15 anys en aquesta administració per poder gaudir d’aquest privilegi del seu contracte.

Evidentment els polítics que ho van fer i ho varen permetre en les properes legislatures ho sabien prou bé que hi havia aquest privilegi entre els seus administrats, almenys els més espavilats de cada formació que remenava les cireres.  Alguns dels qui van darrera i es limiten a aixecar la mà quan toca sembla que estan en altre món. Han vingut a aquest món de la política a obeir el que toca i quan toca i saben els seus superiors que mai seran deslleials davant les directrius de la formació. Per això estan en aquest món sinó ja faria dies que haguessin estat allunyats d’aquest club abocats al món de la vida mundana lluny dels focus de decisió.

Al final sembla que aquesta mesura es va aplicar per enviar cap a casa alguns funcionaris que en el seu moment no combregaven amb els nous manaires per evitar desafeccions i males cares, doncs cap a casa. Total al final ho paga el poble. En posem uns quants que siguin de la nostra corda que sempre ens diguin “si senyor”.  Així ens estalviem problemes i tot fluirà amb més tranquil·litat. No hi haurà ningú que ens pugui posar pedres a les rodes en les nostres decisions polítiques.

Doncs això és la punta de l’iceberg que curiosament va sortir a la premsa i s’ha fet viral, però hi ha altres històries que no només afecten als pobres treballadors que vulguis o no  se suposa que han de complir uns horaris i han passat unes proves.

Sempre m’ha fet molta gràcia això dels càrrecs de confiança que estan allí tapats i que ningú sap que fan o deixen de fer. Aquests no han de passar ni proves ni han de respondre oficialment davant de ningú ni prestar cap jurament sobre la informació que passa per les seves mans que molts cops és confidencial. El personatge estaria bé i fins i tot podria ser necessari si fos per treballar amb coses concretes de l’entitat on està ubicada. Molts cops es posa algun polític que ha quedat fora dels càrrecs oficials i el tenen allí mentre esperen la propera legislatura per tornar-lo a posar en alguna llista per defensar en els seus discursos els grans valors humans i després és el primer que per la seva feina a dit no ho compleix.

No parlem dels diners que cobren els polítics de diferents administracions en dietes i similars que ja costa d’entendre en una situació normal, però ara amb la pandèmia molts ho feien des de casa sense treure’s ni els pantalons del pijama. No parlem d’aquests 300 ó 400 euros de comissió informativa que cobren molts polítics i que dura 5 minuts. Són uns dels segons més cars que tenim. No dic que no es cobri sinó que d’una vegada per totes es regularitzi aquest món de l’administració pública on hi ha moltes coses que fan pudor i ningú ho toca fins que tots ens posem les mans al cap per alguna cosa que supera el correctament polític.  

 

dimarts, 1 de febrer del 2022

Molt bon any del Tigre en el calendari xinès


 

Avui dia 1 de febrer comença el nou any xinès que enguany és del Tigre, a veure si ens dona força per acabar d'una vegada amb totes amb el covid i les seves variants. Encara que aqui estem lluny cada dia estem més influenciats per la cultura xina i d'aquí quatre dies ho estarem celebrant com ho fem amb el Black Friday. Doncs molt bon any xinès a tothom i que sigui molt lleu i molt optimista, pels nostàlgics s'ha de dir que avui és Santa Brígida. 

Més que una simple cremada a la porta de l'església del Vendrell


 

La darrera nit del gener del 2022 uns desconeguts varen sucarrimar la porta de l'església del Vendrell. Potser era una simple canallada, però ens aporta dubtes. El mateix va passar fa uns mesos en una església de Coma-ruga, potser no són dos fets aïllats com ens volen fer creure els responsables polítics de tot això. Que fotin foc en ple centre del Vendrell amb les càmares i derivats que tenim vol dir que la cosa no està gens segura, moltes xorrades, però a l'hora de la veritat ningú es mira les càmeres i quan es revisa els incendiaris ja són a Itàlia si fa falta. No estem segurs. Aquest matí esmorzant al bar, a la taula del costat comentaven diferents robatoris de pisos en llocs cèntrics del Vendrell, però aquí ningú diu res i només surten les notícies optimistes del Vendrell sembla que visquem en un somni perpetu. No es vol dir res per no espantar a la gent, però en el fons es fa creixer la rumologia que és molt pitjor. Què s'ho facin mirar perquè aquesta negró a la porta de l'esglèsia pot voler dir que tenim un problema que encara no hem vist.