Hi ha persones que em coneixen molt més que jo. Ahir una d'aquestes persones al sortir de la ràdio em va preguntar amb suavitat que on havia comprat el Fairy? En referència al programa d'ahir sobre el CIT on no varem tocar temes com la manca de franquícies al Vendrell, l'obertura i tancament de locals al Vendrell, els horaris comercials i el futur i viabilitat del CIT, si realment la gent comprarà en aquest shopping night. Vaig enfocar el programa en plan positiu i només vaig tirar alguna pregunta lleugerament compromesa fàcil de lídiar. Però aquest comentari em va tocar i em va afectar i he estat donant tombs al tema. Avui he parlat amb més gent i he anat traient una sèrie de conclusions. Una de les apreciacions que molta gent fa és que la gent omplirà el Vendrell, però que no es farà molt de calaix. Serà un dia diferent on els carrers hi haurà gent, però alguns botiguers s'ho miraran. Potser els establiments més afavorits seran els bars i restaurants que atrauran més gent que no pas altres establiments. Altres diuen que també s'hauria de fer el Tancat i altres zones del Vendrell que estan al marge d'aquest nucli comercial. Després l'aspecte del Vendrell on molta gent no compra perquè hi falta oferta, hi falten franquícies com a Vilanova o Vilafranca. També em comenten els preus que aquí en moltes botigues són més cars que en altres llocs. Doncs jo que passava per aqui i com aquest blog no s'ho mira mai ningú i ningú m'ho comenta. La gent prefereix llegir mtijans manipulats o simplement narcicistes on els guapos sempre són els mateixos i els dolents s'han convertit en colegues de viatge. Per tot això, ho dic. Dissabte, en princicpi ho viuré en primera persona. Seguirem parlant o almenys escrivint. Ja sé que ningú s'ho mira. Però és igual. Jo escric perquè m'agrada i si algú busca on comprar el pa més barato i acaba en aquesta pàgina, doncs molts gràcies per la visita fortuita.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
divendres, 31 de maig del 2013
dijous, 30 de maig del 2013
Per unes fires a Calafell amb gent de casa
Una de les coses bones de la crisis que molta gent comença a dir el que pensa i ser coherent amb si mateix. Una mica el que ha passat a Calafell amb la Fira del Mar. Fa uns anys que els diferents consistoris llogaven a una empresa que els hi ambientés el municipi rollo pescador o mitjeval. Llavors a partir d'aquí si hi havia sort posaven uns quants del municipi i tots contents i enganyats, però ara entre una cosa i l'altra sembla que la gent s'ha començat a dir que n'hi ha prou i segons http://segurdecalafell.blogspot.com.es/2013/05/cabreo-justificado-de-los-restauradores.html s'han donat compte que en el fons els hi prenien el pèl a tots plegats. Ara el que s'ha de fer és muntar tot això però amb gent del poble. Unir esforços perquè aquest tipus de fires es facin i es facin amb gent del poble i no cal anar a buscar venedors de pernils, formatges i altres històries lluny d'aquí quan aquí en tenim de tot. No cal que parlem dels resturants de la zona. S'ha de muntar una mena de Vine..tast com al Vendrell que ha sabut solventar aquest tipus de solucions. A veure si la cosa rutlla i endavant. Al Diari de Tarragona diu que l'ajuntament de Calafell no va pagar res per això. En situacions normals l'Ajuntament hauria de cobrar per venda a la via pública. Com canvien les coses. Sort i pensar en els de casa. A veure la propera com surt. Encara que no surti tan elaborada la gràcia és que sigui gent de la localitat o comarca. Gràcies al blog de segur per citar-me. Sou un punt de referència i un exemple a seguir.
dimecres, 29 de maig del 2013
Autoparordia per l'autodestrucció. Aquest divendres 31 a la Lira
El divendres 31 de maig arriba al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell
“Autoparodia per l’autodestrucció” el nou espectacle de l’artista
interdiciplinari vendrellenc Marc Benito
¿Un show total o total un
show? Marc Benito t’ho explica. En aquesta vida tots podem ser artistes,
hi ha artistes bons i artistes dolents, per sort Marc Benito és un artista
total.
Un show per treballar moltes
disciplines per reflexionar i divertir.
Amb l’afany interdisciplinari
que el caracteritza l’artista vendrellenc Marc Benito arriba amb el seu nou
espectacle “autoparòdia per l’autodestrucció” un espectacle ideat a
Madrid però amb molta participació d’artistes penedesencs per intentar ser el
pas definitiu en la creació d’un “show total”.
Tres persones en escena: un
artista, un músic i una actriu per re-interpretar l’art i la vida.
Un músic consagrat crea
atmosferes a temps real perquè l’espectador pugui viure en primera persona un
procés creatiu d’una forma molt visual alhora que es desenvolupen històries en
clau d’humor sobre els pilars que sostenen la opció de vida occidental.
Una actriu de referència que
entrellaça els arguments còmics i tràgics amb un grandíssim “savoir faire”.
I de mentres Marc Benito
intenta construir un show total divertit.
En una societat sobresaturada
d’informació i de coneixement es segueix creant per arribar a la conclusió que
quan millor ens definim i ens entenem a nosaltres mateixos no ens queda més
remei que enriure’ns per tal de destruir-nos.
Un espectacle dirigit per Marc
Benito però amb l’aportació de textos i idees de diferents directors de teatre
i artistes vinculats a diferents disciplines que s’han volgut sumar aportant el
seu gra de sorra en el trencament dels convencionalismes artístics.
Una proposta artística amb un
plantejament escenogràfic inspirat en la obra artística i en les influències
del artista català Jordi Benito.
Un show total amb teatre,
música, cabaret, monòlegs, diàlegs, poesia, dansa, cuplé...
dimarts, 28 de maig del 2013
Enhorabona a la Funerària Selva per les noves instal·lacions del Tanatori
El Vendrell i comarca avui ha vist un dia històric. Després d'anys d'espera al final la Funerària Selva ha inaugurat una ampliació del tanatori que consta de tres noves sales de vetlla, un oratori per a unes 200 persones i tres noves sales de vetlla. La funerària que dóna servei a quasi tota la comarca ha realitzat una de les aspiracions de molta gent. Una empresa que sempre intenta anar endavant seguint la tònica general de cada moment. Sobre els anys 70 del segle passat va començar a realitzar aquests serveis. El 14 d'octubre del 2002 va inagurar el tanatori actual amb 4 sales de vetlla i tot l'equipament bàsic i quasi onze anys després aposta per aquest nou servei. Ja no caldrà anar a Tarragona o Reus per transformar les restes humanes en cendres. Una de les formes d'inhumació que cada dia té més adeptes a casa nostra. Estem parlant d'una emprsa familiar que fa més de 40 anys que va començar i avui en dia compta amb més de 15 treballadors que donen un servei a més de 100.000 persones les 24 hores al dia i els 365 dies a l'any. Ens han anat fent de mica en mica i davant del dubte han apostat. Han estat emprenedors que un dia va creure en aquest negoci i l'han tirat endavant dotant a la comarca d'un servei que es mereix. Altres en el seu cas, com ja es guanyaven la vida no haguessin apostat tan ferm i se l'haguéssin traspassat o simplement deixar que aquest servei l'oferís una altra empresa. Però aquesta família ha apostat pel Vendrell i per la comarca oferint un bon servei un bon tracte. Per motius professionals fa anys que tinc tractes amb ells i la veritat que sempre hi hagut molt bona sintonia. Enhorabona pel que heu fet i endavant amb aquest servei que esteu donant cada dia més ampli i millor. Endavant. En aquesta foto cedida pel Fortuny podreu veure a una bona part dels que ho fan realitat.
Un excés de "Casalitis" al Vendrell
El Vendrell fa dies que viu una mena de psicosis col·lectiva que se centra
principalment en la figura de Pau Casals i del venerat orgue. En realitat la
seva amplitud no és molt extensa, però estem parlant del moll de l’os de certs
cercles influents del municipi. Hem d’anar amb molta cura. Aquest fenomen social d’inspiració musical
ja fa dies que el veig que està en plena eufòria. L’altre dia vaig comprovar
que havia superat uns límits que jo considero acceptables amb calçador
incorporat. Hem de tenir clar que hem de donar a conèixer els nostres genis i
les nostres figures il·lustres perquè ens serveixin de model a l’hora que també
constitueixen un pol d’atracció turística. La gràcia de tot això és saber
dosificar aquesta galeria de personatges i elements turístics del nostre municipi.
Ho hem de fer en mesura i saber jugar amb tot el que tenim a l’hora de vendre
el nostre producte aquí i fora. Després de veure imatges de l’autobús que va
ser un dels eixos de la presentació del nou producte d’activitat turística,
comercial i cultural del Vendrell que va tenir lloc el passat dia 18 al
Vendrell vaig decidir mostrar la meva humil opinió. No és que sigui ni la
millor, ni la pitjor, simplement aporto la meva sincera opinió sobre aquesta
nova imatge del Vendrell sobre quatre rodes. Una tasca que haurien de fer
altres persones en una societat amb gran pes de les xarxes socials. Llavors
entre tots es podria aconseguir una aproximació a l’objectivitat que sembla tan
important en el nostre dia a dia. Anem per feina, en les tres parts hàbilment
decorades d’aquest vehicle comprovar plenament destacat aquest vendrellenc
universal. També es pot admirar en la zona central una imatge de l’orgue barroc
de l’església del Vendrell. Evidentment no hi falta un trosset de platja. Fer
promoció del Mestre és una cosa que ens honora i ho hem de fer sempre que ens
sigui possible, però correm el risc d’abusar de la figura i deixar altres punts
i personatges del municipi fora del tinter per aquest excés de Pau Casals que
tot hi tenir molt de relleu, tenim altres coses que hem de promocionar i donar
conèixer arreu. Primer de tot, com a punt de partida, hem de conèixer que és
allò que més atrau del Vendrell. Agafeu un bolígraf i una llibreta i aneu a
donar un tomb per les platges i pel centre de la vila i veureu quin és el
resultat. Alguns si que us respondran que se senten atrets per la figura de
Casals. Queda molt més elegant i culte que no pas, hem vingut aquí perquè ens
han dit que les platges estan molt ben cuidades i els preus són més econòmics
que a Sitges o Salou. A més estem més
ben comunicats de Barcelona, Lleida o Saragossa, entre d’altres. A moltes persones els agrada apostar pels
valors segurs que vesteixen de cara a la galeria. No és veritat que a tothom en els seus moments d’oci li agradi el
cinema i llegir. Potser el primer encara és veritat, però la segona part, en
massa casos és un efecte col·lateral del fenomen Sant Jordi. És qüestió de fer una petita enquesta i podem saber
quins són aquells punts forts del municipi.
En honor al a veritat, he de dir que aquesta campanya d’aquest nou producte
de sensibilització on intervé el CIT, l’Ajuntament del Vendrell i altres
empreses públiques i ciutadans anònims
està molt ben pensada i és una manera d’apropar les dues parts del Vendrell que
massa cops semblen antagòniques. Fruit duna campanya distorsionada d’uns quants
anys enrere molts encara es pregunten si el Vendrell té platges i on està
l’Ajuntament de Coma-ruga. De mica ja ens atrevim a vendre tot el paquet municipal
junt. La gent ja comença a ubicar l’Estació de Sant Vicenç de Calders.
M’agradaria que aquest autobus de promoció també tingués un lloc pels castells,
fires i similars, productes de la terra, pels balls populars, per la nostra
rica gastronomia, per les festes dels barris, per les botigues i moltes coses
més. Evidentment estaríem parlant d’una mena de puzzle gegant que podria
produir molta confusió a la gent, però fet amb gràcia i apostant per un
mostreig més ampli i més modern seria molt més adequat que aquesta imatge més
propi d’altres entitats locals centrades al voltant de l’orgue i de Pau Casals
que no pas una promoció turística global que inclou cellers, museus,
gastronomia i establiments comercials entre d’altres. Ens hem d’actualitzar i
ser conscients que algú si que ve al Vendrell pel Pau Casals, però tenim molts
altres atractius. Només cal veure algun personal que ens ve a visitar i tindrem
clar que molts no crec ni que coneguin qui era aquest personatge que il·lustra
aquest vehicle. Una mica de varietat perquè realment pugui representar una
imatge real del Vendrell. Pau Casals, sí, però no ho és tot. Prefereixo no parlar del cartell guanyador
de festa major de la localitat que em sembla més proper a un final de curs
d’escola de primària a una festa major
de municipi de més de 37.000 habitants. Però no tinc res a dir sobre la
sobirania popular. Per aprofitar la feina ja feta, proposo que aquest decorat autobús que acabi representant alguna
entitat del Vendrell al voltant de Pau Casals o de l’orgue, però que ho faci
com a Vendrell turístic queda un xic
tendenciós, ens hem deixat massa coses al tinter. Article publicat a l'Eixdiari a partir del dia 25 de maig del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
La màgia del llenguatge
Encetem una nova frase i li busquem un subjecte. La paraula la trobem però és massa quiet. Un verb i anem a pels complements que mai ens poden fer despistar del que és important a la frase. Un punt i seguit i mires al costat. Llavors un altre punt i seguit fins a construir el segur paràgraf. El text es fa pesat. Comences a llegir entre línies fins que necessites un punt i a part. Llavores en un punt i a part ja hi poses parèntesis per matitzar la realitat. Amagues els somnis en parentisis i en cometes. Però segueixes la frase, cada cop fa servir més els punts i comes i les comes. Els silencies els espais. Les frases innconexes i els punts. Endavant. Les metafores, els dobles sentits. Els missatges ocults. La majoria de gent no t'enten, però qui t'ha d'entendre ja ho sap el que escrius. Aquesta és la vida. Aqeust és el camí. La màgia del llenguatge que ens uneix en una sol vehicle apte per a tots.
Gran concert de la Tita Record's al Cau d'en Tasi del Vendrell
EL Cau d'en Tasi va programar pel passat dissabte a les 19 hores un concert d'un grup local que fa versions de la Polla Record's, un grup mític de la nostra formació musical i espiritual. La placeta aquella del carrer Major estava plena a vesar de gent ballant i corejant les seves cançons. La Tita Record's que és el nom del grup va triomfar en aquest crec que és el seu segon concert. Aquí al Vendrell això enganxa, perquè hi ha moltes persones que els agrada aquest tipus de música i no tenen l'oportunitat d'escoltar-la a la vila. Una gran combinació, esperem que altres pobles de la comarca i fora es fixin en la Tita Record's, un grup de versions que han sabut trobar un lloc a l'oferta musical de casa nostra. Endavant.
diumenge, 26 de maig del 2013
El Mercat de Mar de Calafell
La Fira del Mar de Calafell és un mercat amb quatre coses més perquè no sembli un mercat. Està bé que vingui gent de fora que venguin formatges, embotits, recades i anells, però també hi ha gent a Calafell que ho pot fer. Seria una manera de potenciar el comerç local i apostar pels que tenim a casa. No queda molt bé muntar un restaurant temporal on hi ha uns quants restaurants al passeig marítim. Els de casa tenen preferència i si no fan ranxo mariner, se'ls hi pot comentar i ho poden fer. No crec que hi hagi molts problemes. Al final de tot això, la solució és similar al que ha suposat el Vine.. tast del Vendrell. La gent del Vendrell s'ho monten i porten la gent de casa. No cal buscar fora el que tenim aquí mateix i que a més dóna la casualitat que paguen els seus impostos a les arques municipals. A veure si fem una aposta per la gent de casa. La part primera de la fira des de la Cantonada de l'Àncora fins al carrer Sant Pere quedava una mica atapaïda entre les paradetes i les taules i la gent amunt i avall. L'altra banda encara, però allò era una mica agobiant si anaves quan hi havia més gent. Petits detalls que s'han de mirar per a properes edicions.
dissabte, 25 de maig del 2013
Es busca casa per Durga
Durga:
És una gossa de 2 anys, va néixer el 15 de
març de 2011.
Esterilitzada, amb microxip i llibre de
vacunes al dia.
Barreja de braco i pagès.
Molt bona amb tots els gossos i persones ja
que és molt submisa.
Obedient i afectuosa.
Ideal per a gent esportista, ja que és molt
activa.
No aconsellable per viure en un pis sense
pati.
Per qualsevol qüestió adreceu-vos al meu mail: sobretaula@gmail.com
divendres, 24 de maig del 2013
Conclusions del ple d'ahir al Vendrell
Una de les conclusions dels plens d'ahir és que una imatge val més que mil paraules. Molta gent comenta el ple. Això vol dir que el va veure. Ara falta saber si s'atreviran a fer-ho en directe els que segueixen, tenint en comtpe que ja s'ha fet i que es fa amb els concerts d'orgue, per què no és fa per la tele? Es preveu una segona part de la legislatura tensa perquè les relacions entre el PSC i l'oposició no són les que hi havia amb l'anterior alcalde. L'oposició s'ha d'aferrar al poc que té. Podem tenir una segona part molt animada al Vendrell. A veure que passa o tot es converteix en fum.
dijous, 23 de maig del 2013
Un petit gran pas en una vida personal
Aquest és un petita història dedicada a una persona atrapada en una vida que no era la seva. Un dia va decidir sortir i apostar per un món millor. Va trencar amb el seu món més proper i poc a poc s'ha anat bastint la seva biografia lluny de tot allò que els seus amics i parents li tenien preparat. Ella no era feliç i es va plantar i va dissenyar el seu món. Enguany ha aprovat la prova de majors de 25 anys. Ara se sent molt feliç perquè ha superat una nova etapa de la seva vida. El més important no és el que ha aconseguit, sinó que ja té una nova fita a la seva vida i així anar fent. Ella en silenci treballa, amb discrecció es prepara per un futur millor. No té temps, però el treu d'on sigui per perseguir el seu somni el que ella ha creat per ella. Endavant Mar, molta sort i endavant. El món i la música t'espera. Ho aconseguiràs. Vinga dona. Els somnis cada dia estan més propers i tu estas més amunt. A per la propera. Vinga. Endavant.
El destí ens enganya
En la vida molts cops ets més feliç desitjant una cosa que tenint-la a les teves mans. A vegades això passa en els estudis o professió. Conec gent que tenen carreres professionals que han tingut la sort de treballar de lo seu amb una bona remuneració i no són feliços. Al final s'han hagut de buscar una altra disciplina perquè se sentien buits perquè havien arribat motl lluny en el somni de la seva vida. Conec molta més gent que es dedica a altres coses que no tenen res a veure amb el que varen estudiar i són la mar de felices. Persones que un dia van decidir que tot i haver estudiat ciències es dedicarien a la cuina i ara fan i desfan com a autèntics mags a casa. Històries que es van forjant poca a poc lluny del destí que un escull perquè a vegades a aquest destí no té res a veure amb el que un imaginava i molt millor viure en altres somnis que arribar al final perquè el somin es faci realitat. Maneres de fer. Si vols ser feliç estudia econòmiques per acabar gaudint fent pastissos a casa. Llei de vida.
La màgia de la ràdio, un dia més.
Això de la ràdio té coses sensacionals. El món de la comunicació és brutal. Avui hem fet un programa especial la Liliana i un servidor dissenyant una mena de debat amb tots els grups polítics del Vendrell. Alli estaven tots, cadascú en el seu paper i en el seu món. Ha estat molt interessant perquè hem aconseguit crear un ambient de caliu amb 6 persones a l'estudi i una que anava una mica al seu rollo. Hi ha coses que no es poden escriure perquè no hi ha paraules. S'han de viure. Crec en la màgia de la ràdio. Una droga que un dia vaig provar i costa deixar, però s'ha convertit en una de les millors classes de la meva vida. Gràcies a tots per fer-ho possible i en especial a la Liliana per posar els punts sobre les i creure en nous projectes i tirar endavant idees. Allí estarem.
dimecres, 22 de maig del 2013
Al Vendrell, apostem pel 21
El Vendrell viurà el proper dimarts, dia 22 de maig, un petit esdeveniment històric fruit d’un pacte a quatre bandes que va tenir lloc al juny del 2010 entre 4 forces polítiques arran dels resultats electorals del 22 de maig del 2010. Una entesa que va servir per deixar estacionat un únic grup polític a l’oposició. Curiosament, la formació que en tres legislatures ha passat d’un regidor a cinc representants polítics en el consistori municipal. Per les circumstàncies polítiques de cada moment ha compartit marc amb diferents colors polítics com el PSC i CiU en anteriors legislatures tot i que han estat, aparentment, en costats oposats del poder vigent de cada moment..
El proper dimecres tindrà lloc un petit canvi. Benet Jané, polític que des de fa més de 30 anys s’ha presentat com a cap de llista a totes les llista per CiU menys en una donarà el bastó d’alcalde a Martí Carnicer que ja ha ostentat aquest càrrec del 1979 al 1994 i que en aquest segle XXI ha tornat al seu poble després de passar per alts càrrecs de la Generalitat . En aquests primers dos anys de legislatura ja hi hagut temps de sobre per veure com navegava aquest gran transatlàntic que ara simplement canvia de patró per arribar a port el maig del 2015. Un cop allí es veurà quins nous capitans i mariners pugen a bord per seguir endavant en aquest mar mogut per l’endeutament i el futur incert que ens espera i una curiosa realitat del Vendrell que ens la que ens mena. La ciutadania tornarà a escollir els seus nous representants polítics per una nova etapa de la seva vida.
En aquesta societat d’imatges i grans titulars servirà per fer un petit canvi en la màxima representativitat legal, però darrera de tot això i algun petit canvi a nivell de regidories jo crec que la cosa no tindrà més transcendència. Tot apunta a què continuarem amb el mateix ritme però amb nou capità sense que això, a priori, suposi grans canvis importants. Però per saber tot això, esperarem a què passi l’estiu quan tot començarà a rutllar un altre cop al seu ritme després de l’estiu que és quan les màquines redueixen el seu ritme.
El més important d’aquesta setmana ho trobem en l’aprovació inicial dels pressupostos per al 2013 gairebé al mig de l’exercici en curs. Altres administracions com la Generalitat s’han permès el luxe de passar per alt aquest tràmit tan important per al dia a dia de l’administració. Tot i que no passar per aquest tràngol polític de no presentar uns pressupostos coherents potser és millor que fer-ne uns de paper mullat que a mig any ja trontollen i al mes de setembre ja han quedat totalment fora de cobertura. El més dur és tocar de peus a terra i fer una cosa amb cara i ulls. L’època mediàtica que vivim ens obliga a donar titulars positius a la societat. Les retallades no ajuden a guanyar eleccions. Als polítics només els queda corre el risc d’aguantar el temporal en un discurs políticament correcte sense gaires llicències per presentar aquesta minva contínua de l’estat del benestar.
El que es pot deduir des d’un punt de vista evidentment subjectiu és que l’oposició ha marcat el calendari polític dels darrers dos anys. Massa cops els 16 regidors que configuren el govern han actuat darrera una primera acció de l’oposició actual. En el món del periodisme com a les guerres qui dispara primer guanya.
Crec que haurem d’esperar dos anys més per veure un canvi d’actitud política de la que ens ha portat fins on estem. S’han de canviar motlles i formes de fer i pensar que s’han petrificat en un dia a dia. Primer de tot ens hem de donar compte que ja no som un poble rural que acull uns turistes rics a l’estiu. Ja som la tercera ciutat més important de la província de Tarragona pel darrere de Reus i Tarragona. Està bé que ens siguem bones persones i que posem preus econòmics als patronats i escoles municipals perquè tothom pugui gaudir d’aquestes infraestructures públiques. Però, hem de saber que això té un cost que s’ha d’abonar d’alguna manera i sinó el paguem avui, l’haurem de pagar demà i amb interessos. Ens hem d’estimar més i ser com altres municipis veïns que creuen en ells i en fan una gran difusió. Ens hem de reivindicar i defensar el que tenim i promocionar la nostra riquesa. Ens hem d’equivocar per aprendre coses noves i anar perfilant el nostre futur. Els nostres errors ens han d’ensenyar. Hem de prescindir una mica del copiar i enganxar que ens caracteritza amb el risc de posar les potes a la galleda. Anirem seguint els proper dos anys on se suposa que els principals partits deixaran entreveure nous caps de llista per aquesta nova dècada. Jo crec que aquests propers dos anys seran de trànsit i la gràcia l’haurem d’esperar al 2015. El més important serà aquest dimarts 21, la resta anar fent. Article publicat a l'EixDiari a partir del dia 17 de maig
Una radiografia política al Vendrell
La Liliana Calmet i un servidor aquest dimecres a partir de dos quarts de set de la tarda farem un programa especial i entrevistarem a un representant de cada partit del consistori vendrellenc. El Kenneth, el Joan Maria, l'Araceli, l'Elisabet i el Jimmy ens parlarant del passat, present i futur del Vendrell. Un programa interessant que ens fa molta il.lusió fer-ho realitat. Si ens voleu acompnyar ja ho sabeu, dimecres de dos de set a les 8 de la tarda i en directe a través del 107.1 de la FM o a través del web de ràdio el Vendrell. A veure que passa, farem preguntes sobre temes varis d'actualitat. Escolteu-lo. Ho intentarem veure des d'una altra òptica.
dimarts, 21 de maig del 2013
Un Dicaprio que no ens podem perdre al cine
Un dels protagonistes de la mítica Titanic torna a les grans pantalles amb un història típicament americana. Leonardo Dicaprio és el nou ric que es crea un món de riquesa i opulència per conquerir l'amor de la seva vida que viu justament al davant de la riba amb un altre ric. Una proposta força interessant per la forma com està narrada i pel joc entre la imatge real del personatge i tot allò que la gent pensava d'ell. Una mena de mafiós vingut a més però que tothom desconeix i inclús neguen la seva existència real. Feia setmanes i mesos que no anava al cine, però aquest cop s'ho val. Una mica llarga, però entretinguda fins al final. Rics i pobres ens ajudaran a desvetllar la trama d'aquest film on res és el que sembla.
dissabte, 18 de maig del 2013
Només era un somni.
Aquesta setmana tinc al cap que a Albinyana s'ha de presentar un llibre de contes del municipi. El problema és que ho tinc a la memòria i he estat investigant i sembla que és mentida. Però juraria que és veritat. El que recordo és que la presentació es faria a la Societat Recreativa Unio Albinyanenca un divendres o dissabte de maig. Però crec que després de les meves indagacions només ha estat un somni. Semblava tan real. La tapa del llibre era marron i hi prenia part el Ramon Arnabat, president de l'IEP. Llàstima.
Els bars i cafeteries van agafant locals al Vendrell
Al Vendrell, ara el que es porta és obrir una cafeteria o bar. Aquest és el negoci que més en boga està. No sé si és el més resulton, però si us doneu un tomb, ja veureu que és el que es porta. També estan les perruqueries, però els bars es porta la palma. Alguns duren quatre dies i altres aconsegueixen tirar endavant. No tothom té el mateix tarannà.
Romeria de Tomoví
Tomoví és el Gibraltar del Baix Penedès. Enclavat dins el terme d'Albinyana però propietat del Vendrell perquè algú fa uns quants anys s'ho van vendre. Cada tercer diumenge de maig acull la romeria. Evidentment jo no he anat tot i que m'han convidat perquè no m'atrau. Celebro a la gent que hi va, a la gent que hi va per captar vots i a la gent que hi va per passar-s'ho bé, però ho sento pero a mi no m'atrau.
Darrera el cartell
La nena que no volia sortir a la foto sempre es posava al darrere de tot perquè ella no es creia important. Ella s'amagava davant les persones que sempre volen sortir a la foto. Ella en silenci buscant alguna excusa efectiva es posava en en lloc que no es veies. Ella era estimada per moltes persones i molts ulls la buscaven, però ella seguia fidel a la seva línia de no estar a la primera linia. No s'alimentava de protagonisme ni es valorava pel nombre de fotos on sortia. Ella estava satisfeta perquè tenia els seus amics que no fallaven. Ella reia satisfeta perquè en el seu racó amagat havia creuat mirades complices amb les seves amigues de sempre i totes juntes havien fet que el concert hagues sortit rodó. Per la porta del darrera i sense fer soroll, mentre l'altra gent van aprofitar per saludar a la gent que es creu important i ocupa càrrecs importants i té amics importants. Com ha de ser, en silenci i la feina molt ben feta.
Col·leccionistes de càrrecs
Hi ha persones del Vendrell que són presidents de quatre o cinc entitats. Altres que fa 30 anys que ho són de la mateixa. Estem parlant de coses molt rares. No dic que no siguin bones persones ni genials gestors, però alguna cosa funciona malament perquè ens apareguin aquests casos. Jo crec que una entitat com a molt 8 anys i si ets president d'una entitat doncs mira de dues, però ja no més. Estem davant de grans col·leccionistes de càrrecs que no dic que no siguin competents però estan deixant sense renovació una part de la societat civil vendrellenca. Per favor, ens ho hem de fer mirar.
Comerç del Vendrell
El dia 1 de juny el Vendrell viurà un dia diferent, resulta que hem importat una nova campanya d'obrir els comerços un dia més enllà de la seva hora normal de tancament. Això pot estar molt bé, però si passa com els diumenges de desembre que cada comerç pren la seva decissió segons vol i no saps mai si el trobaràs tancat o obert. Si és fa que ho faci la majoria de comerços i sinó una bona part però si ho fan pocs potser que es busquin una altra alternativa per promocionar el comerç local. El problema dels comerços del Vendrell no és l'horari, bé potser una mica si perquè alguns fan a vegades l'horari que volen sobretot a l'hora d'obrir al matí, menys divendres que per ser mercat són puntuals per no perdre clients. El problema del Vendrell és a vegades el tracte d'algun comerciant que quan compres sembla que et faci un favor al vendre-t'ho perquè la botiga és de més a més, ells ja tenen altres ingressos i el comerç es per treure uns diners de més a més que ajuden altres entrades mensuals. Altres comeciants són grans professionals i ho tenen molt clar, però sempre paguen justos per pecador. És nota molt si el qui ven és el propietari o un llogater que s'hi escarrassa perquè allò tiri endavant. Si ara no pot fer la venda doncs un altre dia. Jo no trobo encertada la proposta d'obrir un dia més tard del normal perquè no és un problema d'horari. No crec que si no ho compres a les 7 de la tarda, et vingui de gust comprar-ho a les 10 de la nit. Encara que hi posin música i el que vulguis, el resultat no el veig gaire espectacular perquè estem en una localitat on molta gent ho passa malament i la gent que té més poder adquisitiu ja marxa directament a Reus o a Vilanova entre d'altres. Aquí compra gent coses puntuals o aquelles persones que no es pot permetre el luxe d'anar a un altre lloc. La solució passa per convertir els venedors en assessorsi quan vas a comprar paelles t'expliquin com van unes i les altres. No ara, que et diuen, miri les tenim allí fora i les pot anar mirant. Per això ja les compres per internet. La solució passa per tenir uns preus més acurats en alguns casos. Però clar hi ha gent que lloga locals que es pensa que estem a las Vegas. La culpa no és dels venedors sinó dels propietaris de locals que es pensen que els diners es fan sols. Ara han d'entendre una mica el percal. La solució passa perquè totes les fires del Vendrell com el turismar i la fira sigui del Vendrell i no una fira que pels preus només hi puguin venir gent de fora o paradetes de Sant Salvador. Alguna cosa passa aquí. S'ha de fer un model de fira adaptat a les circustàmcies i a la gent. No un model per sobre del bé i del mal a qualsevol preu. Un Cit que faci vagi engegant campanyes de fidelització i sigui capaç de muntar algun debat públic perquè la gent parli i digui que passa al Vendrell. No com ara que tot es dóna per entés i això no es bo. LOci del Soci que va engegar el Juanjo Espina era un projecte fora de lloc, però la base es podia aprofitar per altres coses més modestes i donar vida al Vendrell i parlar i comunicar-se, el gran repte del Vendrell que cadascú va per ell i el carrer sense escombrar.
dijous, 16 de maig del 2013
Ruta de les tapes al Vendrell
He anat a fer la ruta de les tapes del Vendrell, no totes. Hi ha gent que s'ho curra, hi ha alguns que no es trenquen gaire els cascos. Jo crec que s'haurien de demanar uns mínims. No és tan important el volum com la qualitat. Suposo que la gent també sap triar el millor, però uns mínims no aniria gens malament. Crec que s'hauria de triar el que vulguis i no sempre el mateix. Hi ha tapes que millor amb vi que no pas en cervessa. Hem d'ampliar a altres opcions.
En el silenci de l'anonimat
Hi ha persones que necessiten estar a primera fila i col·leccionar càrrec com aquell qui reuneix joies de bijuteria barata dins un armari bonic perquè tothom ho vegi. Persones que per sobre de tot són elles i al seu costat la resta. Persones que sense calcular les conseqüències ni les responsabilitats s'apunten a mil històries encara que després no hi vagin. Només per figurar. El problema que el dia per ells també té 24 hores. Altres s'amaguen en el silenci de l'anonimat i com a petites formigues fan mil coses com una cosa normal i sense donar importància. Persones que mai tindran un càrrec que superi el president d'escala per rotació. En són moltes i el silenci i la discrecció són alguns dels seus pilars bàsics. Jo em quedo amb aquestes formiguetes perquè fan que el més normal sigui una gran experiència. A les altres cauen en el pou de l'oblit després d'una glòria temporal.
dimarts, 14 de maig del 2013
Aprendre a fracassar
El nostra procés d’aprenentatge i a mesura que les canes es van consolidant en el seu espai vas descobrint coses que de petit no t’havien dit, però que tothom sabia. Hi ha un seguit d’elements que et perfilant en aquest llarg camí que és la vida.
La lectura, l’experiència, els cercles d’amics, la família, l’entorn i la cultura en general ens aporta la base de la nostra personalitat. Anar a la universitat no només et dóna un títol sinó que et permet participar en unes altres complicitats que són les que realment t’ensenyen i et fan madurar. Avui en dia tenir un títol ho pots fer amb uns esforços bàsics, però a la fi el que compta a la vida són les persones versàtils que es puguin adaptar a qualsevol situació. En aquest país per treballar en un lloc et demanen mil històries que potser no tenen gaire a veure amb la tasca que has de realitzar en el futur. Molts cops deixen una mica de banda la finalitat per la que has estat contractat. Molts professionals són grans en la seva especialitat i coneixements, però no gaudeixen d’uns bons mètodes pedagògics adequats als seus alumnes. Llavors tot i està davant d’un pou de ciència i experiència si les aixetes que t’han d’aportar alguna cosa estan tancades poca cosa aconseguiràs. Llavors el millor és apropar-se als mestres que són capaços de transmetre els seus coneixements de la millor manera possible.
La nostra societat de ben petits ens ensenya unes normes i uns models que hem de seguir. Encara que no ho fem, en el fons també ens ofereix perfils alternatius per ocupar en el lloc a la vida. Si ets dona i has t’has de posar faldilla per ser més femenina, també tens l’opció d’anar en texans per entrar dins les dones que defensen la seva igualtat. Si és home i vols portar faldilles, la cosa encara no està solucionada, però segurament algun dia podem veure els homes en faldilles com ja en podem veure molts amb recades i ho situem tot dins la normalitat.
Si no aconseguim aquestes fites que ens marca la nostra societat, d’una forma silenciosa, abans ens podríem sentir com uns fracassats. Encara que els més propers potser ens ho pintaran com una equivocació, però en el fons estem més propers al triomf. A mi em fan molta gràcia totes les persones que van d’originals a la vida i només fan que seguir el que dicten les revistes de moda més populars. Em quedo amb cara de pòquer davant de currículums amb un munt de cursets i seminaris varis amb títols molt elaborats i que són incapaços d’aportar solucions reals a problemes quotidians. Una amic de Colòmbia un dia em comentava que algunes persones preferien portar sabatilles esportives d’una determinada marca que no pas tenir un plat de menjar calent a la taula. Es mouen per etiquetes i per imatges. A massa gent els costa massa destriar el gra de la palla. El que realment importa al que és totalment prescindible. No entrar en aquesta mena de passarel·la de la vida que no porta enlloc més que a silenci perquè cadascú ha de saber situar-se en la societat i intentar esbrinar el lloc que li correspon.
Una de les coses que ha costat a moltes famílies que han estat víctimes dels efectes secundaris de la crisi és apropar-se als serveis socials del seu municipi. Veure’s en aquest lloc ja els produïa un mal estat que han evitat fins el darrer moment. Altres persones ja estan acostumades i ho han inclòs dins les possibilitats reals de la vida.
Hem d’aprendre a fracassar perquè al final aconseguirem el que volem. La vida ens ensenya que darrera de cada fracàs podem trobar una equivocació i més endavant un encert. Aquest és el nostre procés real. Hem de saber reaccionar. El que no podem fer és com fan molts polítics convertir els nostres desencerts en victòries maquillades de grans triomfs amb aplaudiments subvencionats inclosos. Així no anirem enlloc, perquè no som conscients d’allí on som ni tampoc d’on volem arribar. Si caminem directament a l’exit i quan aquesta situació és fruit d’una metàfora fictícia estem condemnats a caure en el pou del silenci absolut però els nostres fracassos ens han d’ensenyar a aprendre tant a nivell col·lectiu com individual, però primer ho hem de reconèixer. Moltes persones han mort d’un èxit fictici que els ha portat no res. Com a persones i com a pobles hem d’aprendre a fracassar i tirar endavant. Però sempre hem de moure fitxa i apostem a què demà sigui una mica diferent i l’altre una mica més, per arribar al nostre objectiu que no serà ni millor ni pitjor, sinó simplement el nostre. A partir del 10 de maig
dimarts, 7 de maig del 2013
Els preus dels lloguers comercials al Vendrell
Un dels problemes del Vendrell comú a altres municipis similars, és el preu
dels lloguers dels locals comercials. Una barrera privativa que llença per
terra a moltes persones la possibilitat de poder plantar un negoci en els llocs
més cèntrics. Alguns més arriscats s’atreveixen amb aquest salt mortal al buit,
però al cap de pocs dies ja trobes penjat un cartell a la façana amb les
lletres tan populars com es ven o es traspassa. Els temps que corren ja no
tenen res a veure com els de fa quatre dies que amb qualsevol cosa que
muntessis tenies les garrofes assegurades, en especial a l’estiu. Ara per ara
entre la situació adversa i la multiplicitat de la competència el risc a fer
aigües és molt elevat. Des dels poders públics és pot fer ben cosa per ajudar a
aquest pas sigui més sostenible. Hi ha propostes com subvencions i ajudes
públiques destinades a aquests emprenedors són vàlides, però les finances
públiques, ara per ara, no estan per permetre’s aquests luxes econòmics. Hi ha
altres mesures que poden atemptar contra la llibertat, la propietat privada i
altres valors que de tant en tant surten als mitjans de comunicació i que
semblen inherents a la nostra condició humana. No sempre han estat prou entesos
com és mereixen. Molts cops són víctimes d’aquesta comercialització i adulteració
dels grans valors de la nostra societat com democràcia, transparència i
igualtat, que molts cops ens els vénen passats per la més vulgar manipulació.
Estaríem parlant d’imposar unes taxes municipals als locals ubicats en vies
claus que tinguessin les portes tancades durant un temps prudencial. Una mesura
que aixecaria moltes queixes dels seus propietaris. Una resposta popular faria molt complicat perquè es pugui arribar
a aplicar. No són mesures que agradin als polítics. Al Vendrell fa un parell
d’anys va sorgir un web on s’ajudava a buscar locals comercials al centre de la
vila intentant posar en contacte els seus propietaris amb els seus llogaters en
potència. No sé quin va ser el resultat segons dades oficials. Només cal veure
que és el que tenim per la zona centre i en podem treure unes conclusions prou
evidents de la seva efectivitat real.
Entre les dues propostes aparentment oposades per activar aquest assumpte podem cercar un punt mig. S’hauria de
fer algun tipus de reducció en l’IBI o similar per ajudar a què la gent llogui
els locals comercials del Vendrell i exigeixi uns preus raonables en relació en
el municipi on viu, en la zona on està i en la situació econòmica que estem
vivint. Hi ha propietaris que encara no ha acabat d’entendre que val més cobrar
cada més una quantitat fixa encara que no sigui per viure de renda que no pas
començar amb uns grans ingressos que s’aniran esfumant a mesura que la realitat
es vagi apoderant d’aquestes pretensions inicials.
El problema de tot plegat són els afortunats que han vist com els seus
locals comercials han caigut en les mans d’una entitat bancària o d’una cadena
comercial que aparentment no tenen cap problema per satisfer aquestes
quantitats fora d’òrbita. Realitat que no té res a veure amb aquells nous que
volen provar sort en la gestió de la seva pròpia empresa. Al final, tots hi
perdem perquè l’oferta comercial acaba caient massa cops en mans de xinesos o
paquistanesos que són juntament amb els abans esmentats els únics que poden fer
front a aquests preus elevats. Evidentment que als propietaris d’aquests locals
ja els està prou bé que sota casa seva hi hagi un basar xinès en comptes d’una
botiga de cortines a càrrec d’un parell d’emprenedors locals. Després ens
queixem, però a l’hora de la veritat el que val són els ingressos mensuals. La
resta són teories que només s’han d’aplicar als altres i no pas als nostres
casos.
Aquest és un dels punts febles del Vendrell com també passa en altres llocs
similars, però aquí tenim uns costums que costen de superar tot i el pas del
temps. Aquesta podria ser una forma d’activar el Vendrell i dotar la vila d’una
oferta comercial com és mereix. Cada dia sigui menys justificable anar a altre
municipi a realitzar les compres. Quan aquesta situació passi a la història és
normal que aquests preus s’actualitzin. Ara per ara, posem una mica de seny i
fem que tothom es pugui guanyar la vida, tant els propietaris que comptaran amb
un ingrés addicionals com els nous emprenedors que tindran una oportunitat de
temptejar el mercat noves aventures comercials. La resta, possibles compradors,
també se’n veuran beneficiats. Entre tots farem país i vila. Aquest és un dels
reptes que entre tots hem de superar per tirar el municipi endavant. Article publicat a l'Eixdiari a partir del dia 5 de maig de 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
Dolors, segueixes en nosaltres
Avui fa un any que ens va deixar la Dolors Ortiz, una gran persona que vaig tenir la sort de conèixer per diferents camins.Una persona lluitadora que en un moment d'aquest camí de la vida va descobrir que aquella no era la seva vida i va canviar, però el destí la va trair i als 50 anys ens va dir adeu després d'una llarga malaltia. Encara que hagin passat aquests 365 dies et mantens dins el nostre record, dins la nostra memòria. Recordo la teva entrevist a la ràdio com si fos ahir, els concerts, les trobades al carrer i petites històries que mai olvidaré. Allà on estas segur que segueixes parlant amb alegria i seguretat amb les persones que t'envolten compartint aquest encant que et feia tan especial. No vull aportar més paraules perquè en el nostre cap hi tenim molts records que no passen encara que passin molts dies, encara que el sol s'amagui cada diatorna a sortir. Tu segueixes aquí viva entre nosaltres. Una forta abraçada, Dolors. No t'oblidarem. Viu la nova vida amb ganes i intensitat. Dolors estem amb tu. Una forta abraçada
diumenge, 5 de maig del 2013
De tour per Falset
Avui hem anat a la Fira del Vi de Falset, allí hem trobat una àmplia representació del Vendrell i rodalies. Una fira en un lloc ampli del municipi on només hi havia les denomacions de la zona. Per 12 euros et donaven un tiquet amb cinc consumicions, una copa i un tiquet per anar al Castell del Vi. Entre les coses curioses que he vist és que la copa no te l'omplien molt, però et donaven més tiquets. Això et permetia provar més vins que en altres llocs que omplen més la copa, però amb menys tiquets. Hi havia molta gent que pujava i baixava per aquell carrer on ho feien. A part a la cooperativa hi havia uns actors que et feien una visita guiada a la cooperativa en plan divertit. Una manera de trencar amb les dades i seriositat que no es gaire convenient per un matí de maig. Allí fora un grup nou de música folc oferien un petit. Un matí diferent en què hem vist una comarca que no conec gaire i hem gaudit de moments molt divertits. Repetirem.
Emotiu el Llibre Vermell de Montserrat
La música forma part de les nostres vides i de les nostres realitats. És el ritme que li apliquem al nostre dia a dia i ens esenyar a conèixer sons i a pujar un parell d'escales des de superfície de la terra. Avui he tingut l'oportunitat de gauir del llibre Vermell de Montserat a càrrec de diferents corals, entre elles el Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell i el Ço del Botafoc. Una plaer escoltar aquestes veus i instruments per deixar-se portar pels seus ritmes. Si tanques els ulls pots aconseguir entre en un estat molt agradable fruit d'aquesta combinació miraculosa de lletres i música. Una església a vessar que ha fet gaudir a tots els allí presents.
dissabte, 4 de maig del 2013
Punts de referència
Una de les coses boniques que m'han passat a la vida és que he tingut uns bons puntals de referència. La gràcia és sempre tenir persones que hi puguis confiar perquè saps que et diuen la veritat encara que a vegades et faci mal, pero amb el temps es una inversió de futur i es necessari i bàsic. Sempre tenim uns punts que a vegades son polítics i a vegades religiosos i a vegades ens deixem influenciar per gent poc clara. La gràcia de tot plegat es trobar gent a la vida que t'ompli que tingui coses a dir persones que encara que no les vegis gaire i no tinguis gaire contacte. Hi ha persones que t'aporten moltes coses i hi ha persones que son molt negatives i t'ensenyen el que no has de fer. Però des de fa un parell d'anys he trobat persones molt entranyables que m'han ensenyat moltes coses i que estimo molt. Algunes s'han anat quedant pel camí pero se que estan alli, esperant a què la vida ens faci coincidir. Casualitats de la vida m'han portat a angelets en forma humana que m'ajuden a tocar les estrelles sense deixar els peus de terra. A vegades m'han aportat sorpreses molt positives perquè son persones timides que s'han redescobert i han ofert una altra vessant de la seva manera de ser que tenien amagades dins els seus silencis no compartits. Un altre dels meus punts de referència és la musica. Grups com els Laxen i els Planetas han servit per fer la meva banda sonora. Pel que fa a llibres, hem quedo amb la filosofia del Principito i de la poesia de Pablo Neruda i com algú va dir 1990 "Queremos seguir la ruta de la estrella contigo". Passo de salvar el món. Passo d'un món millor, em quedo amb els moments bonics de la vida, intentarem sortejar els dolents i sempre endavant disposat a equivocar-me per aprendre moltes coses. Gràcies a tots per estar allí en primera o segona fila o només molt de tant en tant, però sou la xispa d'aquest viatge a Ítaca que espero acabar molt tard i amb el vaixell molt ple.
A per la segona ruta de les tapes del Vendrell
El Vendrell inicia una nova ruta de les tapes, després de l'èxit de la primera hi torna amb una nova cita amb aquest platet que és una mena d'ambaixador d'altres plats més grans. Un total de 27 bars del Vendrell hi prenen part, des de els clàssics de sempre fins a nous que fan poc que estan entre nosaltres. Una proposta per conèixer nous espais i seure en taules que fins aquell dia no havíem gosat. Hi ha plats més elaborats que altres, però hi ha per tots els gustos, però sempre a un mateix preu, 2,30 euros. Hi ha gent que prefereix altres marques de cervesa, hi ha gent que opta per un vinatxo o altres licors o no pot beure alcohol. Encara que aquí ens vénen aquesta cervesa que ja sembla que formi part dels clàssics del Vendrell parlant sempre pots negociar una alternativa amb el del bar sinó vols caure en la patrocinadora. Parlant la gent s'enten i en aquest país tothom vol salvar el negoci que és el que és tracta. En aquesta ciutat amb esperit de poble sempre s'ha cregut que com més duri doncs millor. Enguany ho tenim per quasi un mes, des del 3 fins el 26 de maig. Son tres setmanetes per anar a provant aquest petites creacions i cadascú que vagi per on li agradi. Si li agafa carinyo li pot caure una samarreta i fins i tot una tablet si ets afortunat. Hi ha molts pobles que ho fan i al Vendrell també s'han apuntat. Hi ha bars que els hi tocaria pero passen de tot això, altres que estan agafats per les puntes, però entre els uns i els altres s'ha de tirar el poble endavant i encarar l'estiu.
dijous, 2 de maig del 2013
Persones amb responsabilitats dins una entitat
Ens han ensenyat a la vida que totho serveix per a tot. Això és una de les grans mentides del nostre món. Cada persona està adaptada pe natura i per circumstàncies a una tasca que la gràcia és que la trobi abans que sigui massa tard. Té una mena de predisposició innata que costa d'assolir a base d'estudiar, però hi ha gent que ho porta a l'ADN. Sé cap d'un grup de gent requereix tenir un caràcter i tenir unes idees que poden coincidir amb la resta, però han de ser teves i les has de saber justificar. Hi ha molta gent que està al capdavant d'algun lloc amb gent que depèn d'ella i l'única cosa que fa és convertir-se en una baula més de la cadena, sense raonament amb mirada de poquer. Hem de buscar persones amb caràcter però que escoltin i tinguin una visió de conjunt. Massa anys hem tingut titelles que el que fan és seguir la veu del seu amo. Una manera que tot funcioni una mica millor.
Un dia tonto pero resulton
A la vida hi ha moments que et deixes portar per les circumstàncies, sense plans, sense projectes. Fulleges el diari i trobes alguna cosa interessant. Hi vas i t'agrada i comences a descobrir una cosa nova que fins aquell moment no coneixies. T'agrada i repeteixes. Avui ha estat un dia diferent. Vas amb gent que comparteixes gustos, en una casa perduda sota un castell. Un dia de sol. Cadascú porta la seva part. Bona conversa. Passejada per baixar el dinar. Cap a casa. Molt bon regust de boca. Com a sobrat material truques a una amic. Ve a casa acabes el dia parlant de reciclatge. Un tema avorrit però que pot donar molt de si. Un dia molt especial. Tot això en el dia que el meu pare fa 76 anys. Òbviament l'he anat felicitar, com marca la tradició. Un gran dia, un dia diferent en què hem parlat de nous projectes. Mirant el futur. Endavant. Seguirem. No sé si tornarem, però continuarem caminant.
dimecres, 1 de maig del 2013
Fins quan durarà la ressaca?
L’altre dia, repassant la premsa provincial, tornàvem a l’actualitat recordant una de les nostres gestes que
ens ha fet populars en els darrers anys. El Vendrell tornava a encapçalar la
llista dels municipis més endeutats de Tarragona amb 2.342 euros per habitant,
per davant de l’Atmella de Mar amb 2.165 euros per veí. Dins la comarca,
Calafell es col·loca en una encomiable 7a posició amb 1.870 euros per veí. El
Montmell amb 17.27 tanca la representació comarcal en aquest llistat que ens
aporta unes xifres realment preocupants. Municipis com Roda de Barà, Creixell i
Cunit ja no surten en aquests llocs pioners en el sanejament de les finances
municipals. Uns mèrits que ja no comparteixen amb els tres municipis que encara
hi són ben presents.
El que s’ha de fer és un canvi de rumb. Una maniobra que encara no s’ha
portat a terme. El dia que ens donin a escollir entre fer el castell de foc o
l’encesa de campanar. El dia que es debati a quin barri li correspon enguany la
festa dels barris marítims. Potser
haurem fet una petita passa en el camí correcte.
Aquest camí algú dia s’imposarà per si sol. Però és millor que abans que ens
veiem obligats per necessitat, algú mogui fitxa i ho exposi i ho vengui a la ciutadania. Un dia, al
programa de ràdio, Pas de Vianants, que fem la Liliana V. Calmet i un servidor vàrem portar a un
regidor de l’actual equip de Govern de Cunit com és Jaume Casañas. Un municipi
que no va veure acceptat el seu pla d’ajust. Però potser els hi varen fer un
favor. S’ha posat les piles o, simplement, amb el temps, ha sabut sortejar la
situació i plantar cara a aquestes números adversos. Evidentment que no hem
vist ni llums nadalenques ni una festa major adaptada a la seva situació. Aquest regidor ens exposava que
als veïns de la localitat els hi va oferir la possibilitat de tirar castell de
focs per festa major o no apujar l’IBI. La gent ho va entendre i al final van
acceptar la realitat i de mica en mica van anar remant per sortir d’aquest
atzucac.
Avui en dia els polítics estan acostumats a tirar endavant i qui dies passa
anys empeny. Una política fins fa quatre dies tot i que no era sostenible,
podria arribar al cap de la legislatura, però ara per ara hem de fer un
pensament i encara la realitat.
Hem de ser capaços d’explicar a la gent el que hi ha i treballar per un bé
de tothom encara que fins al cap d’un parell o tres d’anys no tinguem ni un
cèntim a la butxaca.
Viure en una municipi on el deute municipal arriba a aquests nivells, on
l’atur ataca amb força, on el fracàs local registra nivells molt elevats ens ha
de portar a pensar molt en el nostre futur a mig i llarg termini. És una escena
molt fosca. Potser la ressaca encara ens durarà uns mesos, però el dia que tot
aquesta impotència surti a la llum poden passar moltes coses i no crec que
siguin gaire bones. Ara per ara, tenim algun il·luminat que fa de les seves,
però darrera està la majoria silenciosa
que s’ho mira amb cura. Ens esperen uns anys molt durs i tot per no haver
reaccionat a temps. Potser hem de confiar que ens toqui un premi de
l’Euromillones.
A més, molta gent em pregunta de que viu al gent del Vendrell? Si hi
ha molt poques empreses en el nostre municipi.
Estem abocats a dependre massivament del tren o del cotxe particular per anar a
un altre municipi a guanyar-nos les garrofes perquè aquí ben poca cosa hi ha.
Hem viscut massa anys del turisme, però ara ja vénen amb la carmanyola i
amb la nevera atapeïda. La despesa és minsa. La quantitat ja no és directament
proporcional amb el volum de negoci que podíem obtenir fa anys.
Estem condemnats a canviar. A mirar a un altre cantó. Arribarà un punt que
discussions com l’encesa del campanar quedaran absorbides per la nostra crua
realitat que anirà ocupant l’espai que li correspon, però se li nega contínuament
enmig d’un somni absurd. Ens poden dir que tenim empenyorat fins el pal de la
bandera, però nosaltres tirem endavant i aquí no passa res. No senyors. Hem de
reaccionar. Jo em preocupo per les noves generacions que no podran estudiar
perquè no tindran ni beques, ni ajudes socials i entraran en una dinàmica
difícil d’aturar. Posar un policia a cada cantonada serà una mesura que no ens
podrà ajudar en res. Potser ni ens podem permetre aquest luxe. Encara que fem
alguna batuda mediàtica amb canons per agafar mosques com de tant en tant ens
ofereixen.
Hem de canviar el rumb de les nostres prioritats públiques. Està bé està
de festa i sortir a gaudir de molts espectacles gratis o a uns preus reduïts.
No oblidem que els nostres fills també volen estudiar piano com la Judith,
volen aprendre a nedar com la Deborah i
volen pintar el Francesc. Parlem molt d’Àngel Guimerà i Pau Casals. Però nois,
on tenim el nostre futur? Hem de mirar amb la quitxalla que omple la biblioteca
i les aules de música i les escoles i els instituts. Ells també són importants
per estar sempre mirant el nostre passat.
Hem de crear la societat del demà. Per tot això, un cop més reclamo que
es canviï el xip perquè potser el dia de demà haurem de tancar pavellons i
escoles perquè no es podran mantenir amb uns preus inassequibles per a molta
gent. Usuaris que molts cops ho fan per necessitat més que no pas per luxe. Deixem
una mica la festa i pensem en el demà i en el nostre futur. Esperem que la
ressaca ens deixi veure i apostar per un futur immediat ja no dic gaire millor,
sinó almenys com el nostre present. Article publicat a l'Eix Diari a partir del 29 d'abril del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)