Preparats per a una nova onada de fred ?

Alguns membres de la premsa en particular i dels mitjans de comunicació en general estan fulminant el significat d’alguns termes i paraules que fins ara exigien un respecte, però tal com s’estan utilitzant darrerament han perdut tota la seva majestuositat i dimensió.

Ja no tenim ni pluges ni turmentes, ara només ens visiten temporals, onades de calor de fred, tempestes, ciclons, vendavals i altres fenòmens similar que cada dos per tres veiem i escoltem en els mitjans de comunicació. Fa uns 10 anys doncs, quan senties totes aquests termes i la cosa no era urgent, et quedaves a casa perquè realment el panorama es presentava molt crític i segurament acabaries  aïllat un parell o tres  de dies en un algun poble del Pirineu perquè ni les maquines llevaneus hi poden accedir. La cosa era seriosa, però des de fa una dècada cap aquí per atrauré l’atracció de la gent alguns mitjans han començat a posar aquest tipus d’adjectius solemnes a les seves notícies. La gent refiada del que havia passat, doncs les primeres vegades com havien fet abans es quedaven a casa per evitar algun ensurt, però després de veure la veritat de tot plegat van veure que eren quatre volves de neu o quatre gotes. Potser una simple nevadeta sense més transcendència.

Clar, avui en dia quan escoltes que et ve una onada de fred i et baixa la màxima i la mínima un parell de graus, ja no fas cas a tota aquest caos que t’han anunciat. Ja t’han pres el pèl un cop i a la segona et deixes portar i ignores tota la parafernàlia continguda en la informació. Evidentment que pot passar el proper pas. La cosa és ben senzilla i el dia que t’avisin de l’onada de calor i et pugin les temperatures màximes i mínimes 15 graus doncs t’agafaran sense cap tipus de mesura. Són molts  els cops que ja t’han aixecat la camisa.

Això del temps és una notícia molt clara on molts meteoròlegs han caigut, però sort que n’hi ha algun que encara conserva la seva escala de valor com alguns dels seus oients que encara mesura les coses com abans.

Aquest fenomen també passa amb els incendis i altres catàstrofes naturals. Tu escoltes per la ràdio que tal lloc hi ha un incendi espectacular i després queden calcinats uns 10 metres quadrats de matolls i quatre pins joves.

De mica en mica ens estem carregant els nostre vocabulari per uns interessos comercials i sense tenir en compte les conseqüències que aquesta política pot tenir quan realment la cosa sigui d’envergadura.

Evidentment aquest esport també ho fan les entitats pública o privades que organitzen algun esdeveniment i realment no es poden calcular els assistents per uns mitjans objectius. Clar, aquí hi poden ballar moltes xifres i a l’hora de comparar-ho amb altres similars la cosa és molt difícil. L’objectivitat està molt mal parada en la nostra societat i el seu futur és molt incert i el seu present és víctima de molts interessos.

Potser haurem de fer tots una mena de pacte i respectar el sentit original dels termes utilitzats, perquè això és com els antibiòtics quan els utilitzes en excés poden ser molt perjudicials els seus efectes en el nostre cos. Per tant hem de ser curosos en tot això i més dins el món de les xarxes socials i mitjans de comunicació.

Evidentment en la nostra societat que som tan pulcres i ordenats el proper pas és fixar cada un d’aquests termes a una variació de temperatures o a una intensitat del vent o una pluviometria. Suposo que aquest és el nostre futur perquè ja ens ho hem anat carregant i hem de posar ordre com tantes coses a la vida. Fa uns anys no calia posar cartells per cedir seients del autobús a gent gran, embarassades o similars, però avui aquesta convivència que abans venia tot just néixer sembla que ja no ve i s’ha d’anar recordant una mica a tots plegats.

La política real a cine de barrio

Tot el que estan fent les forces de seguretat espanyoles abans de la investidura de Puigdemont està més proper a les pel.licules de cine de barrio que no pas a una democràcia del segle XXI. Muntar controls arreu, revisar les clavegueres, seguir qualsevol pista per curiosa que sigui vol dir que estan molt malament. No saben per on van. Després de veure que no van ser capaços de trobar les urnes, ara s'han muntat una nova oportunitat de caçar el futur president, però aquí som una mica més llestos i no caiem en aquestes tonteries que no porten enlloc.

SECCIÓ SINDICAL DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL DEL SPPM CAT

NOTA DE PREMSA

Des de la secció sindical de SPPM CAT, de la Policia Local de El Vendrell  volem fer  publiques un seguit de situacions discriminatòries  del Govern del Sr. Martí Carnicer envers el cos de la Policia Local.

1-Actualment a la Policia Local hi ha, 11 policies interins cobrin places pressupostades, aquestes no es cobreixen amb places de carrera  segons el consistori,  en compliment del pla d’ajust i sostenibilitat del 2012. Bé això en el cas de les Policies Locals no es del tot exacte, i menys al Vendrell, ja que de donar-se les condicions que tan presumeix el Sr. Martí Carnicer de sanejament del deute,  si que es pot, només es un tema de voluntat política.  Pel que l’única explicació es la precarització de la plantilla cobrint les vacants amb interinatge, personal amb bona voluntat, però que no consolida el lloc de treball, surt mes barat i acostuma ser menys reivindicatiu.

 2-Els policies interins en contractació d’estiu, que van fer baixa el passat setembre encara no han cobrat la totalitat de la liquidació, vacances  no disfrutades quatre mesos després.

3-Discriminació salarial, els agents de policia en situació administrativa de Comissió de Servei, provinents d’altres administracions, a igualtat de formació i funcions cobren 2.562 euros, menys anuals.

4-Amiguisme per part de la Prefectura de la Policia Local, col·locant a dit en llocs de treball concrets, a depèn quins policies, esgrimint el principi de perfil idoneïtat personal pel lloc de treball a extrems difícils de justificar.

5- Bloqueig  de la  proposta dels delegats sindicals de posar al dia l’assegurança d’accident laboral. L’assegurança actual no esta actualitzada, la quantia per mort o accident greu es de entre 2 a 4 milions de les antigues pessetes, data de l’any 1988, sense haver-se actualitzat. Com a comparativa, la quantitat a percebre en el cos dels Mossos d’Esquadra pel mateix sinistre esta per sobre dels 100.000Euros.

6- Som l’únic municipi coster en fer ús de seguretat privada a la via pública per contenir l’anomena’t “TOP MANTA”, model que Prefectura i Regidor varen presumir de ser exportable a altres municipis. No creiem que cap més municipi faci seva aquesta proposta.

Tot això fa que,  els components de la Policia Local, no tinguin el millor entorn expectatives i projecte per desenvolupar la seva tasca del dia a dia, tot  intentant donar el millor dels serveis a la ciutadania.

C'est la vie, per passar una molt bona estona al cinema

aneu a veure la peli francesa C'est la vie. feia dies que no reia tant. Una proposta original al voltant d'un banquet de bodes en un castell francés. hi podem trobar una mica de tot per passar una molt bona estona al cinemac

Una vendrellenca triomfa a Tele 5

Ahir Daniela Querol, més ben dit Petrusca la Trapecista va donar un gran exemple del Vendrell en el concurs Got Talent de Tele 5, tota i la enfermetat que pateix colitis ulcerosa aquesta nena de 8 anys lluita per una de les seves grans passions com és el trapeci. Un gran exemple de superació personal. Una nena que a part del seu espectacle va mostrar una gran maduresa i seny davant les preguntes dels membres del jurat. Una petita doneta com es diu comunment. Aquest programa de la tele que gaudeix d'una gran audiència a nivell estatal va tornar a promocionar gent de la casa. L'any passat va ser Acheron Delacroix i Marina Marlo de Roda de Berà. Enguany és el torn de la Daniela que ha generat molts comentaris a les xarxes socials i als mitjans de comunicació com la Vanguardia. La cosa tot just comença. Molta sort per aquest vendrellenca exemple de superació i enginy. http://www.lavanguardia.com/television/20180127/44303238812/got-talent-espana-petruska-risto-mejide-trapecio-enfermedad.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social

Nou partit al ampli ventall vendrellenc

Ja tenim una nova formació al Vendrell Ara Vendrell amb persones conegudes per tots com el Denis Martos i la Lidia Rodríguez, entre d'altres. Hi havia caliu a la presentació. La història com totes és bonica i ens parlen de treballar de la gent a l'Ajuntament. En parlen d'igualtat, d'arreglar tot això, de fer que el Vendrell sigui capital del Baix Penedès i no com ara que molts cops penso que ho fa Calafell. Ara falta bastir tot això i presentar-ho a la gent. Hi ha molta feina. Tenint en compte que hi ha molts votants al Vendrell que voten per consignes estatals que no saben ni els importa qui es presenta i voten en clau Madrid o Barcelona com a molt. Un poble complicat. Ara només falta que ens diguin com ho faran i la proposta vagi agafant cos. S'ha de dir que per sé un dia d'hivern i sense pica pica anunciat hi havia molt de caliu.
El format de falsa entrevista als dos caps visibles de la formació ha estat molt bé encara que al final s'ha acabat com altres vegades. La idea és bona, sempre que al darrera hi ha un projecte real de canvi i un compromís serios. Si analitzem tots els partits que es presenten en les darrers legislatures tots prometen el canvi i cada dia estem pitjor. Espero que algun dia sigui veritat. Si la cosa fracassa no passa res, però s'ha de canviar el ritme que portem.
Jo crec i veig que a un any vista això serà un consitori atomitzat amb un munt de petits partits, una cosa com ara però potser la majoria ja no serà ni quatre i com a molt tres, però encara poden passar moltes coses.
El millor seria una llista única amb un ampli ventall tipus Erc,  Cdc, Ara,  entitats veïnals i potser algun més, però cada dia tinc més clar que això no es farà perquè aquí al Vendrell la tradició que apliquem a tot és fer capelletes. Som uns especialistes en tema d'associacions de tot tipus i esportiu i social. No ens calen 200 associacions de tot i més amb menys de la meitat i fortes sortíriem tots guanyant. Bé. Seguirem els nous capítols. Molta sort a Ara el Vendrell i endavant. Hi ha molt per fer i el camí és llarg. Al final la veu la té el poble.

No cal que mireu la nova versió de Mazinger Z

Encara que sigui gratis no aneu a veure Mazinger Z Infinity. Dels 90 minuts que dura la tontèria en el millor dels casos només en valen la pena 10 a tot estirar. Si vareu seguir la sèrie fa uns anys doncs conserveu la memòria o mireu capítols antics, però per res del món aneu al cine o us mireu aquest truño que no té res a veure amb la meva versió  infantil i que val més no veure. Ja us tinc avisats.

Una gran iniciativa de Camp Joliu amb el periodisme comarcal

Avui és Sant Francesc de Sales  patró dels periodistes. Evidentment és un dels patrons que segueixo perquè fa anys que d'una manera o una altra doncs puc dir que faig algo semblant o no a una mena de periodisme personal. Hi ha versions  de tots els gustos, però és un sant que m'identifica. Fa 20 anys el Diari del Baix Penedès, al cel sia, convidava a tota la flor i la nata de la cultura local i comarcal i feia un dinar pagat pel diari. La cosa estava molt bé perquè podies parlar amb les persones que d'una manera o altra formàven part dle diari i també a la creme de la cultura comarcal. No era el fet que fos gratis, sinó que era una escusa per trobar-nos. Molts haguessim pagat per aquell dinar, perquè donava molt de si, Però clar les coses maques es va acabar i ara no ho tenim, però avui a Camp Joliu al cor del Penedès hem començat una nova aventura, un dinar de periodistes amb els responsables mediàtics del centre. Ha estat molt interessant. No han faltat els alumnes que volen cursar aquesta carrera. Hem intercanviat històries, projectes i aventures. Molt interessant i des d'aquí vull agrair a Camp Joliu i en especial  a la Magda tota l'atenció donada durant el dinar amb sobretaula. Molt interessant i moltes gràcies per aquest petit gran detall.

Quan el més important d’un ple són els precs i preguntes

En el darrer ple de l’Ajuntament del Vendrell ja es va demostrar científicament que el millor, el més interessant i segurament el més mediàtic i destacable del ple del 28 de desembre va ser l’apartat de precs i preguntes. Allí es va fer un repàs general a l’estat de la Vila des del públic atès que els responsables polítics no els hi ve de gust debatre aquest tema dins un punt de l’ordre del dia segons marca l’article 14 del ROM municipal, resulta que no li toca més remei passar al públic assistent portar a terme aquesta tasca una mica per saber on som i cap on anem. Evidentment les cròniques oficials varen parlar dels dos punts de l’ordre del dia que eren més de tràmit que una altra cosa. Es varen deixar al tinter la gràcia d’aquest òrgan plenari que un cop més estava en l’últim apartat on la gent del carrer exposa les seves problemàtiques als polítics allí presents. Ells van responent amb més o menys encert per donar una resposta a les qüestions allí plantejades. La gràcia de tot plegat és que aquí no hi ha trampa ni cartró, de moment. Potser algun dia es treu una modificació del ROM on les preguntes i les queixes que s’han de fer al plenari s’han d’entrar per instància un parell de setmanes abans perquè els polítics les puguin respondre amb tot luxe de detalls i informació. A vegades hi ha respostes dels polítics que és millor callar. Moltes d’aquestes preguntes des podrien estalviar una millor fluïdesa de la informació d’allò que es cou dins el consistori envers els administrats. En alguns cops no és que faci bé o malament és que són temes que amb una millor comunicació municipal es podrien quedar aclarits sense haver de passar per aquí. El Vendrell va pas a pas a una total transparència, però queda molt camí. Fins la passada legislatura no podíem veure plens per la televisió, tot i tenir els mitjans tècnics. Ara ja es poden seguir per la petita pantalla. Si en aquell moment no pots llavors vas al web de televisió i la ràdio local i ho pots veure quan et vingui de gust.

El proper pas a la propera legislatura si guanyen altres forces polítiques que fins ara no han tingut el poder al plenari municipal pot passar de tot, però si repeteixen alguns dels clàssics tot i que hi hagi altres formats o persones jo crec que podem aconseguir que el Per què? sigui un programa on intervinguin tots els regidors de govern i també els partits de l’oposició. Aquest serà un petit pas en aquest municipi, però un gran pas en nom de la igualtat municipal.

Torno a pensar que el ple del dimarts, dia 23 de gener serà molt  similar al passat del dia dels innocents on el públic van tenir el seu total protagonisme. Hi ha unes poques mocions que sempre van molt bé aprovar pel bé de la galaxia i en el fons tothom sap que queda allí guardades per la història en algun calaix o en alguna carpeta del servidor municipal.

Crec que un dels temes estrelles serà la manca de calefacció al Marta Mata que ha portat als pares dels nens a organitzar actes reivindicatius perquè la cosa ja fa anys que no funciona i arriba un punt que la paciència s’esgota. Llavors és el moment d’avisar als mitjans de comunicació i fer alguna cosa a veure si algú mou fitxa per arreglar el problema d’aquests nens que estaven comdemnats a estudiar en temperatures gèlides en aquests mesos de l’any.

Un altre tema estrella que apunta fort és aquell fanzine municipal anomenat “Plaça Vella” que té la voluntat de ser un resum ensucrat d’aquelles tasques que porta a terme el consistori municipal. Abans era cada any. Ara ho fan cada dos anys, però tot just començar aquesta anyada ens ha vingut un exemplar que inclou la memòria del 2015 i 2016. Dins i podem trobar notícies que ja formen part de la història com que la Folie va guanyar l’edició del Track del 2015, encara ens parla del canvi d’enllumenat al 2015 del campanar de l’Església. Aquests són alguns tastets d’aquesta revista que suposo que un gran nombre en el millor dels casos ja deuen estar al contenidor blau de recollida de paper perquè la majoria de veïns acostumen a viure  a principis del 2018 i no pas al 2015. Un altre tema és el cost d’aquesta publicació. Aquí tenim el luxe de destinar més de 600.000 euros a l’any en la televisió i la ràdio local per saber que passar en aquesta localitat. A banda d’altres mitjans de comunicació independent que són molt professional i et posen al dia de la nostra realitat. Algunes fonts diuen que en aquest fanzine per demostrar el bonic i bé que ho fem ens hem gastat uns 17.000 euros o uns 40.000 euros és una manera de llençar els diners al contenidor blau també. Es pot discutir la quantitat, però destinar 1 euro a aquesta revista en un format i projecte més que superat és una cosa a tenir en compte i una mesura bàsica d’estalvi per destinar a altres temes molt més profitoses per tothom.

Panorama del Vendrell a un any i escaig de les municipals

El mapa polític del Vendrell de cara a les municipals d'aquest 2019 presenta aquest panorama:

PSC: Incognita absoluta. Es pensa que hi ha d'haver relleu en el número 1, però també es pensava això en les darreres.

CiU o derivat: S'intueix que es presentarà la mateixa candidata. Pot passar de tot encara.

ERC: Segurament repetirà la mateixa candidata.

PP: Tot està obert, però es possible sembla ser que no es preveuen canvis en el primer de llista.

C's: Pot passar de tot.

Si se Puede: Misteri total

PxC: Potser que és presenta l'Araceli, però pot passar de tot

CUP: Tot apunta que el Ruben no repetirà, però l'Alfred ho pot fer perquè és d'EUia.

Nous Partits: Ara Vendrell que està format per alguns vinculats a una altra formació que han muntat el seu xiringuito.

Els veïns de les platges que amenacen de presentar-se en una mena de plataforma veïnal. No volen dir noms. Està tot molt mort.

Tres anuncios en las afueras, molt recomenable

Si vols veure un cos de polícia viciat, una família divorciada on l'home d'uns 60 anys marxa amb una menor, un publicista amb molt de poder has d'anar a veure aquesta història que dura unes dues hores i que et mostra la realitat d'un poble americà de Misuri on uns cartells vinculats a un assassinat d'una jove commou a tota la població i fa que una cosa que estava passant desapercebuda torni a la plena actualitat. Aprofiteu aquests dies d'hivern per anar a veure-la.

Presentació de nou partit al Vendrell

Aquest dimecres, dia 24 a les  vuit i quart de la tarda al Centre cívci l'Estació del Vendrell presenten un nou partit polític que suposo que es vol presentar a les properes eleccions del 2019. Entre la gent que hi ha al darrere hi ha moltes cares conegudes de la política local que sempre estaven en les darreres posicions d'una altra llista electoral local. Comença la cursa per arribar a l'alcaldia del Vendrell el 2019. Hi poden haver sorpreses o manaran els de sempre. Ens caldrà esperar, mentrestant anem fent bullir l'olla.

25.208 gràcies

Aprofitant la vostra editorial del passat 29 de desembre i la darrera de l’any, jo crec que us hem de retornar les gràcies per estar allí al peu de la notícia, de la informació, del nostre Penedès amenaçat per les grans urbs que el tenen acorralat al nord i al sud. Ell es manté fidel a les seves tradicions, a la seva història, als seus personatges. Gràcies per estar cada divendres de bon matí a la fleca. Tornar a casa al migdia amb la barra de mig i la Fura és tot un luxe que no està a l’abast de tothom. Aquesta és una gran tasca vostra que no es gens fàcil, que va començar quasi de zero, només teniu un nom, una experiència i uns contactes que amb el temps han estat claus per estar allí copsant el batec d’aquesta comarca tan dispar on són realment pocs els lligams que tenim. Aprovar el febrer passat la Proposició de Llei d’adaptació de la Llei de Vegueries és un pas molt ínfim per arribar a una unitat territorial, però hi ha altres camins encara que potenciar. Evidentment posar en la mateixa taula els responsables de les principals ciutats penedesenques per començar a arribar a acords i treballar en temes concrets. No cal que siguem una Vegueria per tenir uns vincles i relacions més rellevants que en l’actualitat. No cal que ens ho diguin des de Barcelona, ja som grandets per començar a treballar el tema amb intensitat perquè, en el fons, només depèn de nosaltres i sinó ens ho creiem no arribarem enlloc com tantes mocions de plens que es moren d’inanició. Moltes gràcies pels vostres 25.208 exemplars mensuals i heu de seguir endavant mostrant tot allò que es cou en aquest tros de país al mig de tot arreu. Valtres també sou una estructura del Penedès.

Thi Mai, una peli per fer turisme ananat al cine

Una manera de fer turisme sense sortir de casa és Thi Mai, rumbo a Berlin. Una comèdia moderna a l'estil Spanish amb el clàssic Dani Rovira i Carmen Machi amb un fons solidari. La veritat és que és molt divertida i passes una bona estona al cinema i de pas coneixes una mica la ciutat de Hanoi. Molt recomenable.

Cap a la professionalització dels polítics

Un dels actuals objectius de moltes entitats públiques és la de tecnificar els seus treballadors. Aquesta tasca ja fa anys que es porta a terme en menys o més fortuna. Fa 20 anys el model ideal de molts ajuntaments era contractar un percentatge molt alt d’auxiliars administratius a baix cost, uns pocs administratius que controlessin la situació i els tècnics mínims per tirar el municipi endavant. La gràcia de molts polítics era encomanar la majoria de feines tècniques a professionals, despatxos i empreses externes per reduir al mínim les tasques del consistori. Per una banda, s’aconseguia que la partida de personal fons la mínima i per altra banda, es mantenien uns vincles polítics interessats.  Segons com anava la corda o l’acatament als designis polítics municipals llavors es buscava una altra proposta que tingués millors sintonia amb els manaires de cada moment. La màquina rutllava a la perfecció. Evidentment el cost d’aquest sistema de funcionament resultava molt més car que no pas contractar professionals propis en el consistori. Però com ara i abans les despeses les paga el poble sobirà i cada quatre anys hi ha eleccions i no saps mai quins resultats donaran, la millor estratègia ara i sempre és qui dies passa i anys empeny.

Va arribar un punt de crispació general quan el deute municipal pujava i pujava i ja no es donaven llicències de construccions ni es feien pisos. Llavors, es van veure obligats a canviar de tàctica perquè aquest mètode ancestral ja no donava el rendiment d’abans. Es van haver d’anar incorporant de mica en mica tècnics i persones amb formació per a portar a terme algunes tasques que fins llavors estaven a mig camí entre el polític que feia de tècnic i l’empresa externa que s’adaptava a la voluntat política sense qüestionar gaire la mesura política  no sigui que el pastís marxés a la competència. En un món on la majoria de secretaris i interventors eren i són accidentals, alguns es combinaven segons els colors dels partit que portava el comandament de la casa gran. Molts cops quan hi ha canvis de partit al plenari es produïen canvis de tasques en el mateix consistori o funcionava la solidaritat nacional i es produïen intercanvis amb altres administracions públiques més o menys llunyans segons el nou mapa polític resultant. Al final de la partida, com al joc de les cadires la majoria trobaven el seu lloc ideal en una cadira o altres de l’administració. També trobem la Generalitat i les Diputacions que també s’afegien a aquest joc d’intercanvis. No cal parlar dels consells comarcals on alguns d’aquests polítics tenen la seva plaça, però navegant en aquest món de la política a través de les  comissions de serveis en altres llocs fins retornar al seu lloc després d’una més o menys trillada trajectòria política, prop de casa i en un despatx tranquil·let amb bones vistes.

La gràcia perquè una administració pública funciona és que la part laboral del consistori tingui un secretari i un interventor o un secretari/interventor de carrera. Un professional que hagi passat les seves proves presumptament objectives i que aquestes li garanteixi la seva objectivitat i professionalitat en el càrrec que ocupa. No vull dir que els accidentals no facin aquesta tasca, però com passa en el món de l’agricultura, hi ha de tot a la vinya del senyor. Alguns potser són més legalistes que els d’habilitació nacional, però n’hi ha d’altres que se’ls pot veure de lluny per on van i com han arribat fins el lloc que ocupen. Si tenim aquest pilar bàsic del personal al servei de l’administració podem organitzar la resta de càrrecs amb responsabilitats d’una administració pública amb uns concursos oposicions oberts a tothom amb uns mínims garantits a través d’aquest professional contrastats per unes proves molt dures a nivell nacional. A partir d’aquí anar confeccionant tota l’estructura fins el darrer element, però evidentment tot aquesta voluntat depèn dels polítics de cada castell que són, a manca  de secretaris i interventors de carrera en massa ajuntaments, els responsables d’aquest funcionament gens actualitzat fonamentat en uns principis que poques vegades són en benefici de tots sinó només en la d’uns pocs escollits. 

Plaça Vella, 17.000 quilos de sucre

Jo em pensava que el Plaça Vella ja formava part de la història d'aquest país i resulta que l'altre dia me'l vaig trobar a la bústia, però clar per ser fidel a la història tot i que això passava un gener del 2017 les notícies que hi ha incloses són del 2015 i del 2016, la primera part de la legislatura. Invertir quasi 17.000 euros en aquesta publicació que és com una carta als reis i no moltes notícies s'hi passa de puntetes amb titulars tan eclèctics com  " S'avança en la regularització dels contractes municipals", "El Vendrell lidera el debat sobre el top manta""Cohesió social a través la Taula comunitària de Ca l'Escori". Uns titulars entre d'altres que són més coherents dins un llistat de bones intencions que en una revista municipal pagada per tots. A part dels titulars cal llegir els continguts més propers a un full parroquial per la seva quantitat de sucre que no pas a un projecte de diari amb uns mínims objectius.  Tenint una ràdio televisió que ens costa anualment 600.000 euros i que està molt desaprofitada pel que hi ha allí fer aquesta revista i a més un any després de les glòries que s'hi expliquen és llençar els diners directament. Si es vol informar mínimament  a la gent primer de tot s'ha de donar un lloc a tots els partits en el programa Per què de la tele local on cadascú expliqui les seves intencions i projectes i més amb un resultats tan variats com els actuals. Plaça Vella és una presa de pèl total i una despesa del tot innecessària, un cop més.

El Gran Showman,per anar a veure

El gran Showman és una història basada en fets reals amb format musical molt ben ambientada i optimista. Hi ha una banda sonora molt potent que val la pena per petits i grans. Ja fa dies que la fan al cinema i jo crec que aviat la treuran. Heu d'aprofitar.

Torres d’ívori

Persones que no comparteixen un somriure amb els seus companys. Professionals que es creuen importants perquè de la seva signatura depèn moltes coses. Herois que viuen lluny del món perquè és pensen que ningú estar al seu nivell. Són ésser eclèctics, misteriosos, peculiars, diferents, d’aquests que mai et trobaràs a la cua del supermercat buscant una moneda d’euro per posar al carret de la compra. Ells estan en una altra galàxia que no acostuma a coincidir amb la gran majoria de mortals d’aquest país. Per sobre del bé i el mal. Els seus informes són molt recargolats perquè sigui molt complicat arribar al seu missatge. Només uns quants que estan a mig camí d’aquest lloc anhelat poden arribar a deduir per on pot anar la cosa, però com més paraules peculiars hi podem posar més gran és el nostre poder i més preuada la nostra torre d’ívori.

Des d’allà dalt és controla el món que ens queda més enllà de la finestra. Aquell que tenim en el nostre horitzó. Molts cops és perd noció del que tenim més proper perquè realment no ens interessa. Sempre ens hem refiat massa de les estructures que ens aguanten, però arriba un moment que una escletxa o un moviment en fals fa que la nostra càpsula espacial se’n vagi en orris de sobte. Ningú ho esperava, però ens trobem en plena realitat i les nostres opcions no són molt optimistes.

En aquests moments difícils és quan fem servir els nostres contactes a mig camí de l’espai sideral per si ens poden fer un favor i ens poden retornar a aquesta vida lluny del soroll diari, del telèfon, dels missatges “spam” que vulneren la nostra pau interior sense el nostre consentiment, perquè nosaltres no som d’aquest món com ens volen fer creure. Sempre hem d’intentar que ens vegin el més mínim per les nostres contrades. Hem de comprar, de consumir lluny d’aquests pobles veïns no siguin que ens coneixen. Potser un dia ens enganxaran comprant el bacallà en una gran superfície i llavors el rumor es pot anar difuminant en la societat que nosaltres també comprem allà.

Si anem al cinema ho hem de fer en altres espais on difícilment puguem trobar veïns nostres, s’ha d’evitar. Millor quedar-se a casa i gaudir de la nostra televisió que no pas coincidir amb gent que em coneixen pel carrer.

Si a la feina tinc una estona per anar a esmorzar com la resta de mortals, evidentment no coincidiré amb ells no sigui que sàpiguen el que menjo. Ells potser s’atipen de pernil amb pa amb tomàquet com jo, però són coses tan vulgar que no puc consentir compartir amb cap company de feina. Si mai no tinc més remei que buscar excuses dolentes per no anar a complir amb la mitja hora de rigor demanarà un tallat perquè sempre he cregut que aquesta combinació és un proposta neutral que no et situa en cap lloc compromès de cara a la mirada dels altres.

Evidentment ningú m’ha de controlar el meu horari que jo distribuiré segons les meves conveniències perquè sóc una persona que no ha d’estar pas subscrita a una vulgar hora d’entrada i sortida. Jo vindré i marxaré quan cregui convenient i com és obvi no donaré pas cap tipus d’explicació a ningú perquè jo estic per sobre de tots els que hem rodegen. Només heu de veure el meu currículum trillat de cursos i màsters arreu per demostrar que sóc el millor que hi ha a la casa sense cap mena de dubte.

La meva condició quasi divina m’obliga a aplicar la part més dura de la llei. Jo des de que em dedico a això he tingut molt clar deixar de banda els meus sentiments i la meva part més humana. Jo només em dec a la llei i evidentment sempre aplicarà la part menys favorable a la societat per això sempre he demanat tenir un salari per sobre de la resta. Mai em podré comparar amb l’altra gent que em rodegi encara que tingui igual o més responsabilitat que la meva. He de destacar i tothom ho ha de saber. No cal que doni explicacions a ningú perquè el meu objectiu és ben clar i qui em contracti no ha de posar mai en dubte la meva professionalitat, ni qüestionar les meves decisions. Ells han de saber sempre que jo sóc inqüestionable i no hi ha res a dir al respecte.

Que baje dios y lo vea, recomenable

Que baje dios y lo vea és una peli divertida, amb escenes d'amor, de revolució controlada. Un bon coctel que dóna molt de si a les pantalles. Està molt ben feta i és un elogi a les ganes de superació. Molt divertida. Jo em pensava que seria més cutre, però està molt bé la veritat.

Les dues Catalunyes i els dos Baix Penedès també

Arran de les darreres eleccions autonòmiques la nostra comarca també ha quedat ben clar que s’ha dividit en dues parts, encara que una supera amb escreix a l’altra. Hi ha algunes localitats com Bonastre i Llorenç del Penedès on les dues formacions independentistes han revalidat la seva hegemonia a les urnes, però el vot de Ciutadans han aconseguit àmplies majories a localitats com Albinyana on no hi ha cap regidor d’aquesta formació i ha doblat amb escreix l’actual força majoritària a l’Ajuntament.

El Baix Penedès també és taronja perquè aquest color ha recollit una tercera part de tots els sufragis amb un alt índex de participació, una dada a tenir en compte.

Si tots aquests votants que aquest cop s’han decidit a fer valer els seus drets davant les urnes tornen a repetir la seva actitud a les properes comtesses ens podem trobar moltes sorpreses que poden capgirar definitivament  la truita a casa nostra.

Evidentment aquesta situació ja es va anunciar amb els resultat en els principals  localitats del Baix Penedès i la tendència és aquesta.  Ciutadans va aconseguir entrar als ajuntaments del Vendrell i a Calafell amb una campanya molt senzilla. En el cas del Vendrell van aconseguir els mateixos regidors que altres formacions que van posar tota la carn a la graella durant la campanya i abans i tot.

Aquí a la comarca amb les dades d’atur, fracàs escolar i situació econòmica que té tenim no inspira gaire optimisme, per tant el vot de persones “rebotades” amb el sistema és el que acaba aconseguint uns resultats peculiars. La gent ja està cansada de plans, projectes, estudis, treballs, reunions, promeses i mil històries més i de veure les mateixes famílies i clans ostentant el poder des de dins o fora dels llocs de poder, canviant els vestits a tot plegat perquè sembli que sigui nou, però ja fa anys que ha perdut la gràcia.

Gràcies a les xarxes socials, la mobilitat, els mitjans de comunicació i molts altres factors avui en dia hi ha un important nombre de vots que poden variar de tendència d’un dia per un altre segons les darreres informacions o algun fet o esdeveniment que hagi passat. Evidentment no és el més important, però en el fons són els qui decanten la baralla a un costat o un altre. Al final són els que atorguen govern i envien als altres  a l’oposició.

Salvar universos, ser solidari amb mil causes perdudes i defensar la igualtat de tots els humans i els de quatre grapes és una cosa que la veritat sempre vesteix molt en qualsevol campanya electoral.

La gràcia de tot plegat al final és si s’han de pagar més impostos o si la gent gran tenen transport gratuït dins d’aquella localitat, les ajudes a les famílies més necessitades. Tot l’univers que ens volen vendre abans de cada elecció al final acaba amb tot això que és el pa del dia a dia. Avui en dia ja quasi ningú amb representació als òrgans de decisió defensa al treballador. Els autèntics defensors de tot plegat ja no assoleixen ni els mínims per tenir representació. Aquests que la gent vota representa amb uns o amb altres de l’Ibex, a una o altra empresa, però aquí darrera no hi ha causes perdudes com diuen representar.

Tot això ja ha passat a la història. Els nous valors són més crematístics que altra cosa. Alguns volen arreglar l’univers i no són capaços de tenir contents els quatre treballadors municipals que tenen al seu càrrec directe. Ens prometen il·lusió i no són capaços de regalar una ampolla de vi als col·laboradors de la ràdio. Estan totalment fora de cobertura. La gent ja està entenent aquests fenòmens i vist que els qui ha confiat anteriorment no els hi ha fet ni cas, aposten per gent nova, a veure si aquests els escoltaran una mica. Si la confiança dipositada no funciona, com acostuma a passar, llavors es busca una altra formació i endavant. No hi ha més històries, ni estadístiques. Vivim a ritme de microones i la nostra política no està al marge d’aquesta celeritat que ens empeny endavant a vegades sense tenir temps ni de mirar als nostres costats perquè la nostra realitat massa cops està adulterada per les xarxes socials i mil històries.