Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 29 de juliol del 2022

Temps de saturacions a les platges

 

 


 

En les properes setmanes anirem veient que els caps de setmana i algun dia particular .es nostres platges estan plenes de turistes i indígenes que aprofiten aquests mesos més apropiats per gaudir del nostre vessant mariner.

En aquest Penedès tenim un eix important de comunicacions que és el tren que porta molta gent propera a les estacions de la R-4 fins a Coma-ruga i rodalies. Només cal donar un tomb per l’estació de Sant Vicenç a l’hora d’esmorzar i la de berenar per veure el nombre de banyistes que utilitzen aquest mitjà de comunicació que et deixa a un quilòmetre de la platja. Una de les coses que es podrien provar és el foment dels autobusos dels municipis de la comarca cap a les nostres zones costaneres. Segurament aquesta mesura seria molt millor pel medi ambient que no pas inhabilitar les dutxes del litoral govern com ha fet el govern vendrellenc format per Partits de diferent tarannà, però que ves per on tots coincideixen en aquesta mesura irracional sota l’excusa de l’estalvi d’aigua mentrestant a la resta del terme es poden construir piscines privades i omplir i buidar aquestes reserves d’aigua.

Per evitar que la gent del Vendrell hagués d’agafar el cotxe i el tren que passa cada hora per anar a Coma-ruga i et deix a un quilòmetre de l’esperada aigua, no estaria gens malament que durant els matins s’habilitessin dues línies de bus que unissin el nucli antic amb un parell de punts de la Palfuriana del Vendrell, sense haver d’utilitzar el Pasbus perquè aquí la demanda està assegurada si hi ha una bona informació. Aquesta iniciativa puntual es podria portar a terme en els caps de setmana dels dos principals mesos d’estiu. Altres localitats com Cunit i Calafell també podrien apropar els veïns que viuen més lluny de la costa amb autobusos per evitar aquestes aglomeracions que ens podem trobar en certes hores a la platja. Ens estalviaríem algun ensurt i a un preu racional tothom podria gaudir de la nostra vessant marina, alguns fins i tot de les dutxes o toca portar-se una ampolleta per abocar l’aigua del rentapeus al cap. A  grans problemes millors solucions.

 

Un concert rodó de Joan Dausà a Sitges



 Un gran concert de Joan Dausà va començar ahir una nova edició dels festivals Terramar de Sitges. Fa 6 anys el vaig veure a Vilanova en directe i era molt diferent. Ahir va estar molt més animat amb cançons que trenquen els seus principals hits i la gent hi va fer trempar: Un conert espectacular amb els seus comentaris i no hi va faltar la Mariona d'Eufòria. Una vetllada rodona

dijous, 28 de juliol del 2022

El Vendrell, un present per dissenyar



El Vendrell està en una etapa crítica perquè el disseny en què es basa encara està fonamentat en un projecte de bombolla immobiliària que pretenia posar 100.000 habitants a la vila. Sort que la crisis ha anat aturant el tema i de mica en mica anem creixent per sobre de la resta de Catalunya, però sense tenir cap marc ni projecte clar.

La nostra misèria econòmica pública ens fa dependre excessivament de les altres administracions a veure si cau alguna cosa on es hi podem afegir i salvar algun tros del municipi encara que sigui amb una finalitat tan prescindible com crear un centre de convencions a Coma-ruga per aprofitar les obres d’un artista que va triomfar pintant pel falangisme espanyol. Doncs mira com que passava per aquí vàrem tirar una pedra i va caure aquesta subvenció. Hi ha moltes més coses necessàries que aquesta ara mateix al Vendrell, però haurem d’esperar que els butlletins oficials vagin publicant altres propostes més adequades a les nostres necessitats com a vila i com a capital de comarca que fa dies que tenim oblidats en algun calaix. Per la piscina al Brisamar sempre hi ha temps.

Aquest passat cap de setmana el Vendrell va viure una fita històrica amb l’aparició d’un nou saló dedicat al món del videojoc, còmics, mangues i jocs de taula sota el nom de 1 Up. Realment va ser tot un triomf perquè en dos dies van passar pel pavelló que acollia la cita més de 1.700 persones de totes les edats i d’aquí i de més enllà. Evidentment la majoria d’expositors eren gent del Vendrell amb només una persona que venia de Sant Pere de Ribes i oferia un producte diferent a la resta. La gran  majoria d’establiments del Vendrell no va desaprofitar l’oportunitat de pujar a aquest carro.

Segurament aquesta aventura que s’ha iniciat tot just després de la revetlla durarà en properes edicions, però s’ha d’anar adaptant i mirar quan es podria treure millor resultat. Ara ja hi ha unes dades prou satisfactòries que ens han de permetre buscar un llocs i unes circumstàncies potser millors que les d’aquest any.

Doncs aquesta és una nova proposta que ha sorgit des de l’Ajuntament i altres empreses locals que ha tingut èxit.

Ara falta posar el cascavell al gat i arreglar molts dels esdeveniments vendrellencs que ni representen a la vila, ni hi ha gent del Vendrell que hi participi. A més cada dia e nota més l’apatia de la gent del Vendrell per anar a veure el mateix. L’any 2020 ja enterrar definitivament el Turismar que quan es va iniciar l’any 1987 tenia una explicació, però han anat passat els anys i  panys i cada dia estava més lluny del que volia ser en un principi. Substituint aquest clàssic ja tenim el El Vendrell T’estima que és una versió plana i avorrida del Turismar, per posar algun nom, però almenys han deixat lliure la plaça Germans Trillas per fer un concert a la nit i aprofitar aquest espai quan no toca tan el sòl que de dia allò sembla una planxa per fer-hi carn a la brasa o cargols a la llauna.

Un gran repte és la Fira de Santa Teresa que sembla que es va movent cap a altres direccions, però encara no ha trobat la seva identitat  que representi al Vendrell en aquests començaments de segle.

Al llarg de l’any tenim altres cites que estan també allí com el Mercat de Nadal que va i ve amb menys o més sort. Potser també és el moment que traiem als programes electorals la construcció d’un pavelló firal per poder acollir aquestes propostes amb unes garanties mínimes   no dependre sempre de la pluja i de la Rambla. Anem parlant en aquesta campanya electoral.

 

 

Un pont clau del Vendrell impracticable per la pluja



 Per aquest pont cada dia hi passen moltes persones a una hora o altra de la nit. Està molt bé que el pintessis encara que hi ha altres parets més brutes i aquesta podia esperar doncs s'hi van fer tres concursos de grafit i hi havia peces molt xulos que se'n han anat a la merda. Ara és molt trist que no netegen les canonades de desguás de l'aigua perquè  en dies de pluja com avui és troba practicament impracticable i és una gran pena que estigui així quan amb un treball en aquestes canonades això es podia evitar. Menys xapa i pintura i més obres resolutives

Ua festa major del Vendrell multitudinària


 

Hem viscut una festa major del Vendrell multitudinària. Hi havia gent per tot arreu en tots els actes que s'han fet tot  i caure  en mig de setmana que no ha minvat per a res l'afluència de gent al Vendrell. Hi hagut molt de caliu en el lloc dels  concerts llàstima que un grup no va actuar per culpa de la pluja, però els tres dies al Botafoc han estat a tope amb la gent disfrutant i a vegades massa cua a a venda de tickets, però això puja i baixa. La Ladilla Rusa era un grup que per un altre format mira, però per allí molt malament a més desafinaven que donava gust. Faltava el rock que ens va servir el Lokal Bike del Vendrell amb el seu tradicional berenar. Engany el castell de focs va ser fluixet, però l'encesa del campanar va estar molt bé. Una cosa per compensar l'altra. Doncs una gran feina els administradors que són els que s'ho curren de veritat i moltes gràcies per tot el que us hi heu deixat. L'any que ve tenim uns aministradors amb més experiència a la vida i pot passar de tot. Molta gent fent botellon pels carrers. Alguns supermercats paquistanesos varen fer l'agost d'aquest i de l'any que ve. Res molta gent i un pregó molt personal i que va emocionar a molta gent. Els diables varen fer uns grans versots molt currats i la cultura popular va pujant de mica en mica. Molt be el correfoc infantil perquè així els més petits tenen la seva oportunitat. 

dimarts, 26 de juliol del 2022

Un pregó personal i emocionant


 

Anna Ibarz ens va oferir un pregó personal i que va fer caure algunes llagrimetes als allí presents amb un record als elements que constitueixen la festa major d'un poble com podria ser el Vendrell. Un pregó on no hi van faltar els seus fills que van aportar la música necessària perquè Ibarz ens anés descobrint els seus universos que anava descrivint amb encert sobre l'escenari de sota el campanar. Un pregó per recordar per fer pensar a tothom que significa la festa major perquè cadascú la viu a la seva manera, però amb uns ingredients compartits que Anna ibarz va saber trobar en un discurs molt ben estructurat i mostrat a la gent. Sentiment, poesia i aquest carisma que sempre ha caracteritzat a aquesta jove molt popular al Vendrell i que s'ha mogut pel món de la música i l'ensenyament. Un poema per a tota una vila que alguns va remoure el cor.

diumenge, 24 de juliol del 2022

17 anys de berenar motero de Festa Major



 Enguany el Local Bike del Josep Maria de Sagarra ha celebrat els 17 anys de berenar motero que cada any celebra un dissabte abans de festa major. Aquest és un punt on es troben els rockeros i gent que no va gaire a missa de tota la comarca, es un punt de trobada tradicional. Ahir van tocar un grup punk com els bons de la Polla Records que es diu Sal daki i Guardafuegos que ha fet en pocs dies 4 concerts a la comarca, tot un luxe d'un grup que cada dia és millor en part a un crac de guitarra que espero que duri molt que es diu Miquel Martínez. Ahir un cop més som molts els que varem assistir a la cita del local per retrobar-nos  i parlar del que ve i ha passat. Moltes felicitats al lokal per estar en plena forma un cop més i prgoramant concerts quasi cada dissabte de més. Tot una odisea. Felicitats.

dijous, 21 de juliol del 2022

Un excel·lent documental sobre la colònia ferroviària de Sant Vicenç



Ha estat un plaer gaudir d'aquest reportatge d'Ismael Muñoz sobre la important colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders que s'ha projectat al Tívoli amb molta gent de públic. Una peça única a casa nostra que com tantes coses a la vida si no es posa fil a l'agulla es va perdent. Ara encara es manté ferma en el seu lloc i esperem que duri i que arribi a bon port la seva conservació i potser algun dia serà un museu perquè no només de platges viu l'home i el turisme. Moltes felicitats a l'Edu, a l'Adriana i al Zim per la gran feina feta i es pot dir que perfectament es podria presenta al Sense ficció de Tv3 perquè no són tots qui coneix aquest tresor que tenim al Vendrell en territori comanche.

Hi ha caliu per fer les properes llistes municipals

 

 

 

 



 

Estem a la caça i captura per configurar les properes llistes municipals. Hi ha tensió entre les diferents formacions per agafar els bons i millors representants de la sobirania popular que els hi doni força vots i els hi tregui a la resta. També en molts municipis resulta que hi ha diferents nuclis de població, llavors s’ha de buscar representants de les diferents barriades perquè totes les zones del municipi quedin d’alguna manera representats en la candidatura.

Després, sobretot en llocs més grans s’han de buscar tècnics en diferents matèries municipals perquè ocupin les primeres línies de la proposta. Si ha de portar la cartera d’urbanisme, millor que sigui un arquitecte o una especialista de medi ambient que també sap alguna cosa de construcció. Pel que fa  a esports doncs també ha de conèixer alguna cosa en la matèria i sinó també tenim periodista que tot i no saber-ne almenys ha après a fer cròniques pels mitjans de comunicació i sap com explicar de que va el tema.

En els llocs on hi ha més rivalitat és en l’espai hereu de l’antic pujolisme que entre una cosa i l’altra ha quedat bastant malmès i repartit després de les diferents propostes per intentar aunar aquest esperit, però el seu efecte ha estat clau en la història d’aquest país fins que va arribar el 3% Després  apareixen moltes sigles que ja no saps ni quin peu calcen.

En molts municipis per guanyar unes eleccions és molt útil unes quantes cerveses fredes i unes quantes patates xips que grans discursos que a part de no dir res, tothom sap que no compliran i la majoria de gent va a la part final de l’acte i no a aplaudir discursos buits i recurrents que no aporten res.

Una cosa que va molt bé per saber com va cadascú és fer un debat públic entre els diferents candidats, però alguns el fan servir per llençar més promeses que saben que compliran i altres simplement ho utilitzen per pura demagògia política. La gràcia és que els públic hi pugui assistir i fer preguntes sinó tot queda més pobre que el Per què? de la tele optimista.

Cada  dia la gent està més cansada d’anar a votar perquè se senten enganyats i menystinguts davant la prepotència d’alguns candidats que no tornen a trepitjar el carrer fins passats els 4 anys següents.

Tot apunta que la dreta entrarà amb força davant la manca de solucions efectives als grans problemes d’aquest país com és l’habitatge, l’ensenyament, sanitat, atur  i seguretat ciutadana, entre d’altres. Si no sabem superar la fase d’anar donant petites ajudes a aquestes persones que el que volen és feina i no pas un caritat no aconseguirem sortir d’aquest atzucac on fa anys que ens hi hem posat i on cada dia som tots més pobres i menys recursos per arribar a alguna part.

Una de les coses clares que s’acostuma a repetir en cada cita és que la gent gran va a votar principalment. També hi van aquestes que fa anys que lluiten per alguna reivindicació del barri i l’Ajuntament no es fa ni puto cas.

Anirem veient com es van perfilant aquest mapa polític i veient com va evolucionant tot plegat per conèixer una mica millor com es pot acabar tot plegat. El poble sobirà dictarà sentència que pot agradar  o no però difícilment hi haurà recurs al seu veredicte. Les arques de molts ajuntaments estan sense un duro i amb munt de factures per pagar de gestió anterior i molts problemes eterns per resoldre al calaix.

dimecres, 20 de juliol del 2022

Un nou al camp de batalla per les municipals del Vendrell


 

Les municipals del Vendrell van veient com va apareixent nous aspirants a aconseguir el govern de la vila. Ja tenim ERC. Ara apareix Junts pel Vendrell, falten molts altres en aquesta olla de cols que pot suposar Vendrell si no es fan coalicions i van tots en llistes úniques. Jo crec que el PSC fomentarà aquesta polític individualista perquè és la que més li afavoreix per repetir. Però anirem veient si som capaços de fer una coalició sinó tenim optimisme fins la propera baixada de l'àngel del campanar. La foto és de l'Eix Diari,. Llasat és un dels clàssics que ha evolucionat com molta gent de la seva edat que al veure que era el PSC ha tocat el dos i ha anat en línies totalment divergent. És gat vell de la política.

Padre no hay mas que uno, per riure una bona estona



 Una gran peli aquesta nova entrega de Padre no hay más que uno de Santiago Segura. Una història ambientada al Nadal, però que no té gaire de nadalenca, però ja va bé per presentar tots els personatges de la saga al Nadal. Avui feia goig veure el cine i feia dies que no el veia tan ple. Son pelis que t'ho passes molt bé. No cal esperar més, pero compleixen de sobre la seva tasca. Us l'aconsello

dilluns, 18 de juliol del 2022

Una nova proposta del Pemi Rovirosa a l'Esclat de Creixell



Aquest diumenge ens ho varem passar teta amb un d'aquests grups del Pemi Rovirosa que es treu de la màniga per fer el que a ell li agrada que es tocar en directe. Ahir varem repassar els grans hits del rock des de Rosendo Mercado a Queen passant per Tequila, una mena d'història del rock de la mà de 4 grans músics liderats pel carismàtic Pemi Rovirosa. Una història que cada any es va repetint i que ja és cita obligada d'aquest xiringuito de Cunit. Molt intens, molt viu, autèntic, això dona vida a l'anima i força a l'esperit. Gran vetllada en un lloc brutal.

diumenge, 17 de juliol del 2022

Noctambuls a casa en un concert brutal


 

Els Noctambuls varen celebrar ahir al davant de l'església de les Neus de Vilanova, un espectacular concert on van repassar els seus dos cd's junt a un grapat de versions de Sangtrait. Una vetllada esplèndida per celebrar els 10 anys del grup  i també el canvi oficial de cantant que encara no s'havia produït. Un nombros públic al davant de l'escenari seguint totes les seves cançons durant més de dues hores que va durar el concert. una gran festa en el centre de Vilanova, lloc on va néixer aquest grup que primer feia versions de Sangtraït, però de mica en mica ha creat la seva línia. Molta vida al rock al roll de casa nostra i als seus grups. 

dijous, 14 de juliol del 2022

L’optimisme a tota maquina

 


 

L’optimisme vendrellenc va a tota màquina treballant i preparant les municipals del proper maig. Si van a aquesta velocitat potser es passen de frenada i quan hagi de parar màquines no ho puguin fer perquè circulen en picat i sense ningú ni res que els pugui plantar cara.

A Calafell són més tradicionalistes i inverteixen els calerons d’un altra manera, però gràcies als esgangalats saben com gaudir de la festa major amb la gent d’aquí. Muntar un concert de festa major perquè et vingui la majoria de gent de fora, no és una festa major on han de participar la gent del poble i algú de fora de retruc. Doncs a Calafell això ho tenen molt clar i des de fa uns anys que s’ho treballen perquè la gent visqui la festa del poble com correspon i no compartint platea amb 5.000 persones que no coneixes de res i difícilment tornaran al poble.

Els administradors de festa major del Vendrell que no tenen cap tipus d’entitat i que actuen com uns autèntics matxaques  purs i durs sense que els sigui atorgada  una mínima personalitat que els permeti amb l’ajut de l’ajuntament certa autonomia per fer i desfer contractes han vist com des dels seus responsables polítics els convidaven a treure diners de sota les pedres per la festa grossa, ja sigui venen loteria, samarretes i el que fes falta. Ara falta saber si podran triar alguns grups directament o els hi ve donat pel comercial de torn que fa molts anys que dels concerts que porta al Vendrell en treu uns quants dinerons. Aquests personatges abans de venir l’agost ja l’han fet amb els diners recollits per simple fet de posar en contacte l’oferta i la demanda. Encara no ho hem superat i aquí hi ha molts diners que marxen per aquestes canonades públiques.

 Ells, allí pencant fins el darrer moment, cercant amics i famílies per poder donar el màxim servei en la barra del concert de Camela que ha estat després del concert de Mago de Oz el segon esdeveniment amb més gent del Vendrell en aquest segle. 

Aquests diners recollits jo crec que no aniran pas a contractar un altre grup o història per la festa major sinó que desapareixeran en les misterioses canonades de la casa gran on hi ha mols diners segons perquè encara que no tingui ni solta ni volta i per altres coses doncs no tenim ni un cèntim d’euro.  Com ho saben els pobres administradors que busquen el cèntim i van els seus gurus polítics un concert que entre una cosa i una altra va costar uns 60.000 euros perquè hi també s’han de pagar les hores extres de la policia i la brigada que pocs d’allí es van assabentar de què volien els polítics que anés la política

A banda de tot aquest muntatge del concert de l’orgull gay. Va resultar que ni els intèrprets principals van dir una sola paraula sobre aquest tema durant l’hora i mitja del concert. Si al principi van posar una monologuista que abans de començar ja tenia molt clar que es jugava la vida davant un grup com aquest i evidentment, entre una xorrada, un encert i uns silencis va sortejar la mitja hora que tenia contractada i cap a Madrid perquè aquí de monologuistes bons no en tenim a part del Toni Moog que va triomfar en la darrera festa major.

Aquest any diguin el que diguin ha estat l’any de Camela encara que no ha estat per festa major i inclús coincidint amb un acte de barris, però això ja passa en moltes facetes d’aquest Vendrell amb regust a vi novell que encara està buscant el lloc que li toca  amb la gent rebotada per les dutxes i el manteniment sota mínims de tot un municipi seguint la política d’un gran estadista local sempre present en els seus seguidors  quan marca el guió, Martí I, el Carnisser. Ja  sabeu si voleu ser administradors,  que us tocarà fer a no sé que l’any que ve el vent de l’est canviï de totalment direcció i els administradors siguin algú  a part de no cobrar ni cinc i rebre mil critiques a tort i a dret tinguin certa autonomia d’acció per fer i desfer. 

dimecres, 13 de juliol del 2022

Pedruscall a la platja de davant la plaça del Pessebre de Sant Salvador del Vendrell



 Avui ha estat el meu primer dia de bany d'aquest any. He estat liat amb altres històries i avui hem anat a refrescar-nos. Generalment quan em vaig a banyar vaig a la plaja de davant de la plaça del Pessebre de Sant Salvador, davant edifici Victòria. Doncs avui he anat dins l'aigua i he trobat pedruscall en els primers metres de dins de la platja. No se si és puntual o afecta altres zones. A vegades havia passat, però era puntual, però avui aquella zona estava tota plena d'aquestes pedretes que molesten i et fan anar amb escarpins. No sé. També diuen que les dutxes de la zona del Ra a tocar a Calafell si que funcionen. Serà veritat?

dimarts, 12 de juliol del 2022

ERC del Vendrell ja té candidat oficial



 Erc republicana del Vendrell ja té candidat oficial que ha sorgit una mica més d'un mes després que l'Eva Mata vindria a ser la candidata del Vendrell. Doncs res, va passar l'aparell del partit i després d'unes eleccions amb un únic candidat com els agrada als socialistes ha tornat a posar en primera línia al Sito ( Alfons González Bondia), tot un crac de la Constitució Espanyola, del dret i altres històries que fins deu fer unes tres o quatre legislatures estava dins el Psc del Vendrell i també ha tocat el dos com tants altres perquè aquest partit ha estat com una escola de polítics de la vila com sha anat demostrant més tard. No passa res. Hi ha gent que evoluciona i partits que no es mouen llavors toca escollir. 

Doncs ja tenim cap de llista d'una persona que fa unes 2 legislatures ja se li va proposar ( això diuen) i va dir que na nai i ara ha tornat amb energia i amb una llista amb cares noves. Tot apunta que hi haurà entre la seva gent, persones d'ERC i també dels castells amb visió poètica i esperit comercial i altres més esportistes hereus de famílies de tota la vida. Ja s'anirà veient. Sobre la marxa. Molta sort Sito i a veure que passa amb aquest optimisme si li donem 4 anys més de pa i circus o convertim a la vila en un lloc nou amb esperit de capital amb un pla de futur i amd dos dits de front. Aquí estem per seguir.  Ja feia dies que aquest era l'esperat i és una llàstima que dins Erc hi hagi hagut algun rosse que no ha acabat de fer carinyo, però temps a temps i ja tenim persona a quí seguir per festes, trobades, homenatges, concerts i tot això. No se'l veia gaire, però ara se'l veurà una mica més. És alt i es facil veure. Molta sort. Aquest candidat jo crec que deixa molt bon regust a la Cup, que podrien repetir pactes. Temps al temps. Jo voto Salima i Navarrete per repetir.  En els darrers anys ja s'havia mogut per l'administració catalana i no com a ong. Ja estava cantat.

dilluns, 11 de juliol del 2022

Faqs, una morta digna i obligada



 El Faqs va ser una part més de la política catalana que ens va portar als carrers i a fer tot el que es va fer, però a l'hora de la veritat n hi havia res al darrera. Sort que després va venir la pandèmia i es va poder salvar, però ara que ja no tenim ni una independència a tocar i un virus controlat, Faqs toca desapareixer. Ha fet la seva tasca política. Encara que hi ha coses com la Pilar Rahola que cada setmana anava allí a rajar es podria fer amb altres persones i no sempre amb la mateixa com un circ. Després no calia tampoc avusar de Vox i derivats que prou que els haurem d'agantar en les properes legisltures. Una mort a temps i un bon cel i si torna que ho faci amb la Rosel, per favor.

Obeses, brutals a Esparreguera


 

Gran concert d'Obeses a la plaça de Santa Eulàlia de Esparreguera en un lloc no molt gran però que hi havia molt de caliu i la gent que allí estàvem ho varem donar tot. Esparreguera cada any per la festa major programa dos grups catalans, un gran idea perquè aquestes formacions tinguin la seva oportunitat i també els seus seguidors d'estar a allí. Un nit inolvidable amb un escenari molt proper i un concert que tot va anar rodat.

diumenge, 10 de juliol del 2022

Guardafuegos a la Cumprativa de Llorenç

 


Tot un plaer de la vida aquests concerts en acústic que se celebren en la terrassa de la Cumprativa de Llorenç que enguany fa 50 anys. Aquest dissabte ha estatt el torn de Guarfuegos. Un quintet del Vendrell i comarca que torna amb el seu nou ep "lo que tenga que ser" i un parell més de cançons que només estan en format internet. Històries d'amor i desamor, de canalla, de nous reptes, de silencis continguts que confniguren les seves cançons amb un rock tranquil i anar desgranant aquests petits mons dels quals tots en tenim un tros més proper o llunyà. Música per compartir.

divendres, 8 de juliol del 2022

Un públic entregat al Duo Alma per les festes del barri




 

El passat dimecres vaig gaudir de valent  el concert del Duo Alma dins les festes del Barri del Vendrell. Una plaça nova corejant les seves cançons algunes de les quals era de l'època dels besavis dels allí presents. La gent demanant més i més perquè estaven gaudint d'aquesta música en directe que molts cops només toca davant gent gran però la veritat que és adaptable a tots els públics que tenim. Un repàs d'aquelles cançons d'ara i de sempre amb la Maria Àngels i l'Albert i un altre guitarra que van portar la gent de la plaça Nova a tocar al cel. La gent no volia que s'acabés, però l'ambient encara va durar bastant més. Enhorabona cracks.

dijous, 7 de juliol del 2022

Petits detalls d'unes festes del barri ja normalitzades


 

Ja estan passades les festes dels barris històrics del Vendrell. Ara ben aviat doncs tindrem la festa major, però un cop més la festa més viscuda pel poble és la dels barris. La festa major té actes prou importants, però es una altra història. A més un dels concerts importants de l'any ja l'hem vist amb Camela. Ho sigui que la festa major poca cosa s'espera i els castells acaben de sortir 'duna pandèmia.

Jo he fet una llista de falles que a mi m'han agradat. La guanyadora la de la plaça Nova i Barceloneta, la segona la de Plaça pel disseny, molt personal i els acudits. Després tenim la del Serrallo i al darrera de tot tenim la de França i la de la carretera que va patir mala sort amb la pluja. En realitat totes han estat genials per la gran feina feta per tothom, per per aquells que busquen el quid de tot plegat, m'he permès fer aquesta classifació totalment personal.Gràcies a tothom per fer possible aquestes festes tan entranyables.

S'acabarà l'interinatge a les administracions públiques?

  



L’interinatge a les administracions públiques s’acabarà.

 

Un nombre molt important de persones interines que treballen a les administracions públiques d’aquí i d’allà estan molt preocupades perquè de cara al 2025 els ens públics han de reduir al 8% el nombre d’interins en les administracions. Llavors a partir d’aquesta data que acaba curiosament amb el dia de Nadal ha de començar una nova administració amb les places ocupades per funcionaris de carrera. Hi ha dues categories els que porten d’abans del 2016 només els caldrà amb una concurs de mèrits i els de més moderns doncs hauran de fer un concurs oposició.

1r de tot el gran handicap  de moltes administracions és que no tenen personal ni recursos per portar  a terme aquesta  gran feinada que se’ls ve a sobre perquè no és el mateix treure tres vigilants per la platja a l’estiu que tot aquest volum de gent que durant un parell d’anys han d’anar passant per aquest difícil calvari que es aprovar unes oposicions o valorar tots els mèrits presentats. En funcionarització hi pots trobar de tot, no estem parlant dels clàssics auxiliars i administratius que són els comodins que  fi de comptes serveixen per tot, sinó que també estudis més especialitzats com enginyers, arquitectes, bidells, infermeres, comptables, tècnics esportius i fins i tot especialistes en comunicació, xarxes socials i vigilants i porters d’escola de primària. Hi ha entitats públiques que tot aquesta normativa pot afectar ben bé al 60% del seus efectius perquè a alguns quan els hi arribi l’hora ja estaran jubilats o preferiran cobrir la indemnització perquè surti el que surti i viure la vida un parell o tres d’anys que els hi pugui quedar per la jubilació.

Evidentment hi ha consistoris que s’han tirat més de 20 anys sense convocar places fixes i moltes de les persones que ho han entrat ho han fet per la via digital. Altres que van de demòcrates i participatius doncs han fet una mena d’oposicions a adaptades a  algun perfil interessant i a veure si hi ha sort. Els més ortodoxes han optat per fer unes proves similars a unes de carrera, però la gran diferència pels qui han aprovat en els tres  casos és que tots tres perfils s’hauran d’enfrontar a aquesta batalla que els permetrà certa seguretat laboral fins d’aquí uns anys. També potser que algun dia algun govern inspirat ocupi la majoria de les cambres espanyoles i converteixi la figura del funcionari en un element més feble que el paper de fumar, però de moment encara no s’atreveixen tot i que el  personal regit per l’Estatut dels Treballadors cada dia té els seus beneficis més afeblits i en molts casos la realitat queda molt lluny del que està escrit en els papers oficials, però no hi ha prou inspectors per descobrir totes les martingales que ses viuen en alguns sectors privats.

El pot passar aquí és que en tot aquest procés hi hagi una mena de berenar de negres quan la gent busqui millorar el lloc de treball o un lloc més proper a la casa de residència per evitar fer tants quilòmetres per anar a la feina. Aquest procés donarà molt que parlar perquè a mesura que vagi canviant segurament s’anirà produint canvis per evitar algun comportament que potser els seus dissenyadors originals no han previst del tot i que pot tenir efectes secundaris considerables. Ànims molta sort als millors. A veure que passa perquè entre aquest procés i eleccions municipals estarem força entretinguts en els propers anys.

dimarts, 5 de juliol del 2022

Unes falles molt lights al Vendrell

 


Aquesta setmana en què encara tothom parla de Camela Vendrell viu unes falles molt lights amb molt poca crítica social i politica de l'entorn més immediat. Algunes falles sembla que necessiten un manual d'instruccions per entendre alguna cosa, tampoc no cal ser tan especial. No sé si els grans crítics d'aquest  pais s'han jubilat i  visto lo visto s'ha fet del moviment optimista. Fins ara la millor és la de Serrallo i Font de la Menya.

dilluns, 4 de juliol del 2022

Per molts anys Vip's i seguim sumant


 

Ahir varem celebrar els 10 anys d'aquesta nova reestructarció d'un classics de la nit de la comarca. Feia goig particiar amb aquesta festa amb participació de molta gent de la comarca. Una festa entranyable que feia dos anys que no es feia. Els premiats molt encertats i val la pena que es conservi aquest esperit que la discoteca calafellenca sempre ha sabut cuidar. Gracies per tot.

dissabte, 2 de juliol del 2022

Camela, disme on vius i et diré que necessites

 


Tal com està el Vendrell avui en dia el grup icònic que el representa és Camela. Així va ser en la seva primera actuació al Vendrell als seus 28 anys d'història. Ens varem reunir unes 5.000 persones per escoltar aquest grup madrileny que no va fer un repàs dels seus èxits de tota la vida. Hi havia un públic de tot tipus, d'aquí i d'allà i tots se sabien les cançons.  L'invent va costar 39.930,00 euros, però ja se sap enguany és any electoral i ss'ha de tirar la casa per la finestra i ja anirm pagant d'aqui als 2050 que el pla d'ajust no ens el treu ningú de sobre. El concert va començar amb una aparició estelar dels 3 de la llista del Psoe a l'Ajuntament, però es van quedar sense so i van haver de tornar al cap d'una estona per dir que visca l'optisme i l'orgull i poca cosa més. Després va venir una noia trans que era dolenta, no tant com el Tony Moog i la pobre tia va haver d'escoltar des de tot el públic com la gent cridava Camela perquè tothom tenia molt clar que venir a fer al concert i no pas a aquests monòlegs que mai haurien de sortir de l'ascensor. El concert molt bé els currantes dels adminstradors de festa major van fer pela llarga. A veure si allarguen l'encesa del campanar o el castell de focs o apostin per portar un altre grup tipus Pets al Vendrell perquè amb aquest govern segons que no vindrà mai. 

Més de la meitat del públic, el so no se sentia gairebé. Al principi sonava molt bé. Un concert que passa de tant en tant i esperem que a la partida que quedi ens portin algu de nivell perquè la festa major ha quedat relegada a segon terme  i hem d'animar al personal sota qualsevol concepte, Molts ens ho varem passar teta ahir. Vendrell és Camela i l'evolució és el Barrio. A veure si hi ha sort. Em vaig quedar en ganes de fer un Aboi que és la beguda que han tret els administradors i porta resolis.