Us recomano la darrera proposta de Clint Eastwood sota el nom de J Edgar. La vida d'un personatge dur que va estar més de 40 anys davant del FBI americà. Una peli que tota l'estona va endavant i endarrere protagonitzada per un gran paper del Leonardo Dicaprio. La peli és llargueta, però la veritat és que entra molt bé i aprens una mica com funciona tot allò de la seguretate americana de la meitat del segle passat.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dilluns, 30 de gener del 2012
diumenge, 29 de gener del 2012
Un carnaval que pot aportar sorpreses
Enguany carnaval sempre que es presenta un xic diferent. La crisis, la prohibició de veure alcohol en alguns ajuntaments, el resurgiment del Carnaval de Segur ens poden aportar un panorama diferent. A veure com transcorre tot plegat, perquè la cosa fa dies que porta cua i veurem com acabarem. Alguns ja han preparat invents per amagar l'alcohol. A veure si faran la vista grossa o els enxamparan. Temps al temps.
dissabte, 28 de gener del 2012
El món dels blogs
Atès la premsa comarcal que tenim i els mitjans municipals hem de treballar el món dels blocs. Aquest és el nostre present i futur si volem tenir una societat més participativa. Hem de deixar una mica de banda els poders polítics i organitzar-nos des del carrer. Tenim 3 anys per canviar unes quantes consciències. Esperem que entre tots ho aconseguim sinó la realitat s'imposarà i potser no serà el millor que ens pugui passar.
divendres, 27 de gener del 2012
Inclús ens menteixen en el nombre d'aturats.
Avui m'ha fet gràcia la diferència quasi d'un milió entre l'estadística de població activa i l'atur a Espanya. Clar si a l'atur no compten ni els prejubiliats, ni els que fan cursets, ni els que no fitxen al paro clar que les dades són més baixes. En realitat ens estan enganyant perquè la gent que estudia i està a l'atur no cobra per estudiar sinó que ho fa per buscar feina, però no per això està aturada. Una estratègia més per tunejar les dades dolentes a favor dels governants.
Un petit regal en forma d'entrevista a Kallejeo
Una visió personal que m'ha fet molta gràcia i molt original. http://elvendrell.kallejeo.com/entrevista/miquel-casellas-internet-me-ha-ayudado-superar-las-limitaciones-comunicativas-que-tenia-d
dimecres, 25 de gener del 2012
Moltes gràcies companys i amics de l'Ajuntament del Vendrell
Avui hi ha hagut eleccions sindicals a l'Ajuntament del Vendrell, suposo que no faran cap roda de premsa, com és obvi perquè segons que ho fan públicr, però aquí estem. Avui CCOO ha tret uns excel.lents resultats a les eleccions de laborals i funcionaris de l'Ajuntament del Vendrell. Ha tret 3 laborals i la resta 2 i dels funcionaris ha aconseguit 4 delegats i 4 els altres tres sindicats, dos de polícia i un de barrejat policia i administratius. Hem aconseguit una participació sobre el 80%. Moltes gràcies a tothom per fer-ho realitat. Com a membre de la llista de CCOO intentarem canviar el tarannà i la forma de fer que s'ha fet fins ara. Moltes gràcies de tot cor. És la victòria de tots, la vostra i la nostra.
La gent prefereix Movistar
La gent prefereix la companyia Movistar de telefonia mòbil amb 4 vots, per sobre d'altres amb 3 vots i només una persona ha optat per Orange. Per la seva banda, Vodafone no ha tingut cap vot.
dimarts, 24 de gener del 2012
Molt recomenable la darrere del G. Clooney.
La darrere proposta del Georges Clooney a través de la peli los Descendientes és una proposta molt humana i molt ben dissenyada. De mica en mica en un matrimoni desfet es va intentant salvar la situació davant de la mort de la mare amb una notícia que transformarà tota la trama. La gràcia de tot plegat és el gran paper d'aquest sempre jove Clooney que mostra que està preparat per a tot tipus de papers.
Donar la cara
En aquests temps de crisis el millor és donar la cara i explicar la política que vols fer i per on vols anar. No pots estar enganyant a la gent i no dir res i de cop i volta zasca. Hem de ser adults i fer polític d'adults i no amagar-se darrere els silencis o les il.lusions òptiques. Tots anem en el mateix vaixell.
dilluns, 23 de gener del 2012
Us hi trobareu: "Confidències"
ELs Pastorets Rock em van portar el dia de Reis a la Sala del Teatre Escorxador en un dels seus animats concerts. En dues de les parets d’aquest espai cultural es poden veure una vintena d’obre de dues artistas locals, Marta Vila i Sílvia Colomina. Dues joves que a través de l’art han plasmat en pintura les seves inquietuds i vivències personals. Molts cops els quadres dels artistas més famosos i coneguts no et diuen res. Hi falta potser connexió o simplement no tens el perfil requerit. Però aquest cop la veritat és que em van captivar perquè darrera les seves pinzellades hi pots veure dues realitats humanes molt complexes. Només falta que hi aneu fins el dia 15 d’aquest mes de gener. L’excusa “onfidències”. Els protagonistas vosaltres mateixos que molt segurament us hi trobareu com em va passar a mi el passat dia 6.
Article publicat al Diari Segre el dia 12 de gener del 2012 de Lleida
la Dama de Hierro, molt bona, però un xic soporifera
Una de les pelis esperades d'aquesta temporada és la Dama de Hierro. Tenia ganes de veure-la i al final he anat. No hi ha gaire gent al cine i tampoc els dilluns que al Vendrell és el dia de l'espectador. A més no sé que ha passat que avui feia molt de fred al cine. La peli he de reconèixer que està molt ben feta, interpretada i pots veure la vida de la primer minstra anglesa Margaret Tatcher. He de reconèixer que l'he trobat una mica soporifera. No sé si la gent la va a veure que en pensarà, però és molt lenta.
dissabte, 21 de gener del 2012
Graciès pel vostre suport com a "comitero"
Moltes gràcies a les persones que durant 8 anys m'han donat suport en el comitè de l'Ajuntament del Vendrell. Ara em presento per una llista però en llocs de sortir a no sé que hi hagi un miracle. Jo prefereixo deixar el pas a les noves generacions i que ells facin el paper que nosaltres hem fet durant aquests anys. A vegades hi hagut situacions injustes i a vegades de molt agradables. Estaré pel que faci falta, però des de la barrera. Ja estic tip d'algunes actituds i formes d'actuar. Esperem que amb el temps els valors de democràcia, transparència, igualtat no siguin aliens a certes persones i administracions.
Ara toca pagar la festa
Preus raonables és pagar 10 euros per un concert de laxen o similar. A partir d'ara ja s'han acabat les gratuïtats i la majoria de propostes hauran de ser pagant. Jo crec que tornem a les èpoques quan a molts pobles teníem l'envalat al mig de la plaça. Qui hi volia anar havia de pagar per moure el cos. Els festivals i concerts deficitaris de mica en mica s'aniran acabant fins que torni una època de bonansa. A veure que passa amb tot plegat. Ara viurem coses que no havíem vist fins ara com una cosa normal.
Endavant 4 fonts
Aquest any al Vendrell ha sorgit una iniciativa nova de comunicació. Aquest cop és a traves de la xarxa i a càrrec de persones prou conegudes i competents en el seu àmbit que s'han destacat en les seves àrees tot i la seva joventut. Jo us animo a què participeu del projecte de la M. Carme, l'Ariadna, el Frederic i la Liliana.Realment és una oportunitat que tenim aquí al Vendrell per demostrar que hi ha un pensament crític lluny d'allò no diem res que es poden molestar o jo passo. En la nostra societat no és tan important tenir informació sinó aconseguir lectures contrastades de la realitat que ens envolta. Molts ànims i endavant.http://les4fonts.wordpress.com/
dijous, 19 de gener del 2012
La mitjana nacional
A casa meva per part de pare sempre hem sobresortit una mica de l’anomenada mitjana nacional tant en les tres dimensions i com no, en alçada. Aquest fet ha provocat que en segons quines botigues de roba no cal que pensis poder comprar alguna cosa. En algun cas, ja directament anaves a la talla més gran que tenien. Depenent del que et deien podies continuar mirant o ja podries tocar el dos i cercar un lloc millor.
Gràcies a l’alimentació, la sanitat i altres elements de la modernitat cada dia hi ha més gent que superen la mitjana de la nostra generació. Tot i que aquests encara són joves ja ha anat bé perquè moltes botigues i fabricants han ampliat les talles. Cada dia és més fàcil triar i remenar en les botigues de casa nostra. Ja no ens cal anar a tendes especialitzades ni grans magatzems. Encara que potser els altres poden triar en dos metres de pantalons penjats i nosaltres ens limitem a mig metre i tots de colors foscos, però això ja és un gran fita en les nostres vides.
Jo sóc d’aquestes persones que quan va a la platea d’alguna sala de cinema, conferència, etc. si no hi ha un petit o gran desnivell en molts cops m’he d’abaixar una mica a la cadira perquè la persona del darrer hi pugui veure mínimament bé. En les cadires de plàstic, molt freqüents en les terrasses dels bars, també he de prendre precaucions perquè no s’obrin les potes i em doni un fort sotrac contra el terra. Això és especialment perillós quan el terra ha estat polit i lluent. Llavors el perill de caure de quatre grapes s’eleva perillosament.
Sóc dels qui en alguns mitjans de transport públic, com autobusos, trens i altres havies de trobar una postura un xic forçada per poder compartir la teva filera amb algú. O bé intentar que les cames també hi poguessin cabre no fos que el seient del davant estes massa proper i no hi hagués lloc per tenir-les mínimament estirades endavant.
Aquestes estretors i petits sofriments de mica en mica van marxant de la nostra societat gràcies a què la mitjana nacional ha augmentat. No parlaré del paper de talles perquè aquest és un altre element que a vegades té un component quasi delictiu. Si totes les talles fossin igual d’això es tractaria, la cosa seria ideal, però cada fabricant té el seu tallatge particular. Hi ha una iniciativa global que vol homogeneïtzar el tallatge, però pel que veig encara no es poden veure els seus fruits. La gent, la veritat que ho agrairà. Ara la cosa és molt relativa. Inclús alguna marca crec que ha fabrica les talles lleugerament més grans per fer feliç a més gent i poder contenir en el mateix número algun quilo de més que en edicions anteriors no s’havia pogut recollir per ser de dimensions més estretes.
Tot i els canvis que amb el temps es van veient encara hi ha bars, restaurants, hotels i altres establiments públics que a vegades has de fer maniobres estranyes per entrar al lavabo o dutxar-se, encara que en les noves construccions tot és molt més ampli i ja no pateixen aquest tipus de penúries.
Fa tres o quatre dècades els esquerrans, els voluminosos, els celíacs, els que patien problemes de mobilitat entre d’altres tenien més problemes que ara per fer la seva vida diària. Avui en dia cada vegades és més fàcil per aquests col·lectius compartir els llocs públics amb igual condicions que la resta, però encara queden coses pendents per assolir un nivell més gran d’integració global per aquestos col·lectius minoritaris.
Aquí al Vendrell hi havia coses curioses en aquest aspecte com els urinaris antics de la Lira que estaven dissenyats per persones per sota la mitjana nacional cosa que podia provocar alguna petita i lleu esquitxada pels que estem a l’altra banda d’aquest tipus d’estadístiques humanes.
Altres petits detalls són l’alçada de les andanes d’algunes estacions de tren. Un fet que crec que a la nostra comarca ha quedat arranjat. En alguns casos estaven dissenyades perquè només agafessin el tren candidats a autèntics jugadors de bàsquet, molt lluny de la mitjana nacional. Cada dia és menys problemàtic figurar fora de la mitjana nacional perquè aquesta amb el temps ha anat evolucionant en els seus nivells més alts. El problema el tenen els adults que fan talles més petites perquè cada dia tenen menys oferta adient i molts cops acaben comprant-se la seva roba en una botiga infantil. Un món que està en constant evolució seguint la mateixa evolució humana.
Article publicat el 20 de gener del 2012 al Diari del Baix Penedès
dimarts, 17 de gener del 2012
La Chispa de la vida, una peli més del munt
La darrere peli d'Alex de la Iglesia està molt lluny del dia de la Bestia que em va encantar, però ara ja ha madurat s'ha tornat seriós i ha buscat un format molt més comercial, però en realitat ha perdut aquella gràcia que abans tenia. La història del Roberto dins La chispa de la vida és més que previsible, només alguns moments la salvan. No defrauda, però és totalment prescindible.
diumenge, 15 de gener del 2012
La llei està feta per als que fan "tramputxes"
Els que sempre paguen el pato són aquells que són legals. Si cobres diners, pero ho fas en negre pots accedir a alguna beca. Si vius a casa teva, pero en realitat estàs empadronat a un altre lloc pots gaudir d'alguna ajuda ecònomica per algun motiu o altre. Si estàs a l'atur i portes el nen a la guarderia potser encara reps alguna beca per pagar i també per pagar el manjador del cole. Tu pots estar a casa tot el dia fent feina o mirant la tele, perquè oficialment no treballes. Si la parella s'empadrona amb la canalla o sense canalla en un altre lloc pero en realitat vius en el domicili familiar, encara pots rebre un ajut.
La gent aprofita les rebaixes
La gent aprofita les rebaixes. Amb 2 vots ha sortit aquesta opció i amb nomes un vot només una mica.
dijous, 12 de gener del 2012
Un Mercadona que mou multituds
Una dels grans esdeveniments del Vendrell és la inauguració del primer Mercadona del Baix Penedès. Aquest any tard o aviat potser en tindrem dos més, un a Calafell i un a Coma-ruga. Avui la cosa ha estat molt massificada. Semblava que s'acabava el món o que donaven un pernil a tots els que hi anaven. Un fenomen gens normal en els tempes que corren perquè no passava ni una cosa ni l'altra. Jo no ho entenc, però a veure si aquest Mercadona té bona acollida i això d'avui només és un reflex. Esperem que la gent pel que sigui li giri la cara, que no crec perquè la veritat és una superfície comercial com déu mana.
dilluns, 9 de gener del 2012
Es prefereix l'ordinador a la tele
La gent prefereix l'ordinador a la tele segons la meva darrera enquesta. La cosa està clara. Per l'ordinador ho tens tot i per la tele moltes cadenes que no fan res de bo.
Sherlock Holmes per passar una bona estona
Ara feia més d'un mes que no anava al cine perquè no hi havia cap oferta que em temptes. Després d'aquest llarg espai he anat a veure la nova entrega de Sherlock Holmes. Una proposta molt semblant a la primera, però amb un aire de superació i de fer coses noves. L'argument és molt interessant, però la veritat que és una mica liat i hi ha algun moment al mig de la peli que estàs una mica perdut. Vol ser una mica masssa complica i li falta senzillesa a l'explicar la trama. Val la pena, però tampoc és res de l'altre món.
dimecres, 4 de gener del 2012
Tothom pot ser rei per un dia
Això d'escollir els Reis Mags entre els veïns d'una població s'hauria de fer d'una manera més oberta on tothom pogues ser escollit i no sempre quedés en mans d'uns pocs. No costaria gens agafar una llista de voluntaris i fer un sorteig. És una d'aquestes coses que val la pena fer un cop a la vida. Alguns ho aconseguiran altres no ho podran fer. Ja que sempre parlem de participació i democràcia a veure si ho fem realitat perquè aquestes dues paraules realment tenen una lectura molt sesgada i interessada.
dilluns, 2 de gener del 2012
Sobre explotació de Polònia i Crackòvia.
Un any més es van aprofitar de Polònia i Crackovia per donar les campanades a TV-3. Jo crec que aquests personatges estan molt molt bé en el seu parc i format, però quan se'ls treu d'aquí perdent nivell. Cada cosa al seu lloc.
Molt bon any a tothom, S'acabarà el món?
Diuen que enguany s'acaba el món, cosa que no crec perquè ja hem passat altres anuncis semblants sense que és fes realitat. El que si segurament passarà és que aquesta crisi que ens afecta serà més dura. Cada dia anirem perdent punts en la societat de benestar que ens havien promès i que resulta que és inviable, però fins ara no ens ho han dit. Fa deu anys de l'euro. Abans ens permetia ajudes de l'UE, ara ens toca apretar el cinturó. De mica en mica, la realitat ens va situant en l'espai i en el dia a dia. Molt bon any a tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)