Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 de juny del 2022

Que no ens preguin el pèl

 


Estem en una legislatura que per diferents motius pot obrir les portes a l’entrada de l’extrema dreta en els nostres consistoris i per tant ens hem de conscienciar, relativitzar i descartar els seus missatges que de mica en mica anirem trobant a les xarxes socials, rodes de premsa, mítings i altres eines de comunicació i manipulació social. Molts cops agafen una impressió general i la converteixen en una realitat tergiversada i a partir d’aquí generen una resposta racista que de en mica va entrant dins la consciència social.

Per evitar aquest tipus de discursos el polítics han de dir la veritat i reconèixer les seves errades i deixar de convertir les misèries humanes en fites històriques per la humanitat. Quan el vent no es favorable, llavors callen i atorguen perquè la gent en faci la seva lectura que potser més o menys real però que no fa cap favor el mutisme dels polítics.

Hi ha coses en aquest Vendrell que sembla que encara no estan del tot acceptades pel que es podria anomenar anormalitat

Una de les grans gestes de les darreres setmanes es organitzar un concert familiar un diumenge de juny amb Gisela a les 12 del migdia en una plaça sense ombres a tocar a la platja amb un termòmetre que superava els 25 graus i una xitxarra que imposava a petits i grans encara que les gorres eren les grans protagonistes. Davant aquesta situación climàtica que podria generar més mal que bé es va ruixar amb una manega els participants en aquest esdeveniment. No podem jugar d’aquesta manera amb les persones que requereixen unes condicions mínimes quan es pensa fer una cosa perquè les coses es fan i es desfan i no sorgeixen com a bolets en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Un altre tema és un dels clàssics que esperem que el proper estiu s’acabi solucionant amb el nou equip de govern que sigui  ens tregui de sobre aquesta absurditat de tancar les dutxes de la platja quan es perden molt més  en les fuites de la xarxa d’aigua municipal i també en els oasis de palmeres que hi ha a les platges perquè estem recreant espais idíl·lics artificials que no pertanyen a les nostres latituds. Si com diu l’equip de govern si obrim les dutxes potser tindrem talls d’aigua a les llars és que tenim un problema perquè anem molts justos de cabal aigua i potser que fem un altre pensament i llavors deixem de donar llicències per construir piscines familiars i controlem més el consum de l’aigua de les famílies que en tinguin una casa i per suposat res de rentar el cotxe amb aigua de l’aixeta.

Aquests són dos petits detalls juntament a l’eliminació total dels grafits del pont de sota la via del tren per la zona del Puig. Ara tot el blau hem deixat que aquest espai sigui ideal per aquells que volen deixar la seva signatura sense cap tipus de criteri estètic. Ens hem carregat de mala manera la història de 4 edicions de Cultura Urbana del Vendrell que va començar a la Riera de la Bisbal per seguir per aquest túnel on hi passa molta gent cada dia.  En canvi hi ha moltes altes espais al Vendrell que estan molt més malmesos que aquest esperant una mà de pintura o la retirada d’herbes i altres elements corrossius.  Evidentment quan tot això es calla sistemáticament o es surt per la tangent el resultat negatiu es pot multiplicar per molt i aquests actes entre altres coses fa créixer la dreta. Les victòries s’expliquen i els desastres es comenten no només de trofeus viu l’home sinó encara estaríem caçant animals a cop de garrot.

Carregant piles el grup de natació


 

Després d'aquests anys per oblidar tornem a estar dempeus el grup de natació que som com una família aquàtica. Un cop seguim amb el bon ambient i com si fos una gran família ens ho passem bé. És una joia arribar després de tants anys en aquest punt on el bon rollo i la sinceritat és el que domina. Seguim endavant amb noves històries que tots en gaudirem.

dimarts, 28 de juny del 2022

Camela i les festes del Barri



 Aquest divendres coincideix un concert multitudinari de Camela al Vendrell amb una altra proposta de les festes del barri que duraran fins el dia 9 de juliol amb activitats per triar i remenar. Aquestes festes aniran carregades amb les falles que enguany segurament veurem menys paper perquè ja és tot un luxe, però no faltaran idees per dibuixar aquests portaveus de la sintonia popular. Les festes del barri mantenen la seva trempera i aquí ho obrirem tot en un d'aquests concerts de l'època Buira com són els Camela. Una nit amb un Vendrell a tope de power

diumenge, 26 de juny del 2022

Blaumut i Albert Jordà a Tarragona



 Un camp de Mart amb menys de la meitat del seu aforament ple, però tot i la poca gent tothom s'ho va passar teta, després que el concert comences una hora més tard del previst. Aquesta és una de les coses que no entendre, quan per que si es canvien les hores dels actes sense avisar, crec. Va ser un gran concert on la gent s'ho va passar teta.A mi Blaumut ja no és el que era. El penúltim disc és genial, el darrer no mata o l'haurem d'escoltar més. Els músics ho varen donar tot i la gent no va perdre pistonada. Un concert en família, però gran.

dijous, 23 de juny del 2022

El pitjor lloc per la caserna de la policia municipal del Vendrell

 

 



 

Hi ha una de les coses que no acabo d’entendre. Resulta que segons diuen els polítics, l’any que ve, això vol dir anant bé en un parell o tres d’anys es vol passar la caserna de la policia municipal des de la seva ubicació a tocar a carretera de Calafell a un lloc més apartat com és el Jané Parera, tot just al costat de l’escola de Primària Marta Mata aprofitant l’estructura que es va construir ara fa més de 10 anys per fer-hi un esplai d’avis. Es vol aprofitar aquesta estructura que cada dia està més malmesa per ubicar-hi la caserna de la policia. L’edifici actual consta de tres pisos d’alçada i al seu voltant es pot aprofitar el terreny per fer estacionament per a vehicles oficials i similars.

Jo crec que aquesta no és la millor alternativa per aquest local. Jo el destinaria al seu destí original o a alguna mena d’hotel d’entitats o similar perquè l’edifici que tenim actualment al Camí Reial ja fa dies que s’ha quedat obsolet pel creixement registrat en el municipi en les darrers dècades, situant-nos clarament per sobre els 40.000 habitants tenint en compte que un nombre important de veïns es poden permetre el luxe de no estar empadronats i encara que físicament visquin al Vendrell poden estar registrats en algun altre municipi.

Aquell nou destí no es un lloc perquè no està ubicat en un lloc cèntric en bones comunicacions. Tot i que després d’obrir l’Esclat les comunicacions d’aquella zona han millorat molt, al Vendrell històricament hem dissenyat unes vies més estretes del que s’hauria d’exigir convertint aquests carrers amples de nom en autèntiques avingudes de nom i de fet. Aquí sempre s’ha escoltat molt al constructor per això tenim el que tenim amb carrers estrets i unes voreres que fan pena amb uns fanals al mig que si vas amb alguna persona amb cadira de rodes les veus magres per poder arribar fins a la propera cantonada.

La caserna ha d’estar en un lloc ben comunicat i no pas en un tros del municipi amb difícil accés a llocs del terme. Si fem les coses, ho hem de fer bé i no pas tapar forats amb els draps d’un altre sant. Tenir una visió àmplia del que volem i on volem, no pas això de fer per fer que tant ens caracteritza en aquest municipi que no té un model de creixement i que des dels 2000 tenim un pla general que demana urgentment una revisió i tots els polítics que entren al consistori demanen una nova lectura i quan acaben en prou feines han anat tallant quatre herbes que no els deixa veure la superfície.

La caserna hauria d’estar a la zona de les Matas o a la Cometa en un lloc cèntric on en un tres i no res es pugui accedir arreu amb bones comunicacions. Potser un dia passa un accident per carnaval i els policies no podrien accedir amb els seus cotxes de la caserna perquè està passant la rua. El Vendell ha de deixar de pensar amb els peus i començar a fer una política raonable que durant prous anys hem pagat les conseqüències d’aquest tapa forats  indiscriminat sense ordre ni concert.

 

 

dimarts, 21 de juny del 2022

Un concert memorable al Vendrell, Zoilo i els nous temps



 El concert del passat dissabte al Vendrell ha de passar a la història com una estafa o com el principi del futur, però normal no és. No sé el que va costar, però suposo que no era econòmic. El concert de Zoilo en un tros del parquing del Puig va durar 26 minuts. D'aquest llarg temps va repetir tres vegades el seu hit. Una gran decepció i presa de pèl. Fa anys el Miki Nuñez va actuar dins un altre grup amb una o dues peces a la Rambla Cañas i no es va notar tant, però lo de l'altre dia pels anals de la història. Aquest només tenen una canço i clar aviat s'acaben. La culpa no és seva perquè en un altre context no es nota tant.13.000 euros va costar l'invent.

diumenge, 19 de juny del 2022

Gran nit amb Noctambuls, Obsens i el Senyor de les Pedres a la sala Òxid de Reus

 


Aquest anit hem viscut un concert memorable amb la participació de tres grans grups de heavy en català: Noctambuls, El Senyor de les Pedres i Obsens. Els primer amb versions de Sangraït i temes propis i el darrer amb un temes propis. Va ser una nit màgica amb la gent entonant les cançons i els grups col·laboran els uns i els altres. A més va passar una cosa molt meritòria que el primer grup no va marxar després de tocar com fan molts es va esperar fins al final del concert. Brutal en una sala amb una molt bona acústica i que ahir devia ser una de les seves grans nits. Potser no pel nombre de persones, però tothom s'ho va passar teta i després de sis hores de canya, tots erem colegues.

divendres, 17 de juny del 2022

Consells pràctics per a les properes municipals



D’aquí un anyet encara no, tindrem a tocar les properes eleccions municipals que sembla ser que són les que interessen més a la gent que viu en aquestes contrades. Darrerament hi ha una peculiar tendència a què tots els partits més destacats vulguin presentar candidatura en totes les localitats provocant que el partit que ha aconseguit més vots acabi sumant les paperetes de tots aquells que no obtenen representació electoral. Això vol dir que el guanyador encara és fa més gros en el nombre de sufragis que els qui vénen després. El millor que es pot fer és presentar  llistes úniques que uneixen en una sola candidatura un parell o tres de llistes i evitar aquesta manera la dispersió del vot i la seva practica inutilitat. Evidentment aquesta no és una manera real de presentar un nou projecte polític, però potser una bona eina per aconseguir un resultat interessant i no un grapat de regidors sols que segons com caigui no tenen quasi ni veu ni vot al govern i a l’oposició. 

Avui en dia tenim molt fragmentat els hereus de l’antiga CDC que durant 23 anys va governar aquest país. Tenim formacions d’ultradreta que estan esperant amb candeletes qualsevol errada en els partits tradicionals per entrar en força en els consistoris catalans. Esperem entre tots poder parar les passes a aquesta dreta casposa que va agafant vots en la nostra societat.

 

 


El crim dels ànecs de la Riera del Lluch

 


Al costat del cementiri del Vendrell hi passa una riera on hi vivien feliços uns ànecs fins que un dia unes aigües de color verdós els va deixar fregits. Evidentment els de la depuradora que feien proves amb aquell liquid diuen que allò no fa cap mal ni a animals ni plantes, però tot i això ho estudiaran a veure que passat. La cosa és molt misteriosa perquè ha coincidit aquest líquid amb la mort dels pobres ànecs. Ves a saber si a algú se li va escapar la mà amb la dosis o un altre va aprofitar per tirar merda a la riera mentres feien pobres o algu va passar per allí i els va tirar alguna cosa i ja està. A veure que diuen els analisis, però esperem que aquest crim no quedi en silenci com moltes tantes altres coses han passat.

dijous, 16 de juny del 2022

Les Relacions de Lloc de Treball ( RLT) i altres faules modernes

 


 

 

Algun dia algú donarà valor a la literatura constant que es genera en les administracions públiques. Lluny d’aquests paràgrafs que són autèntics herois del copiar i enganxar que podem trobar els seus orígens en els principis del temps i que a mesura que passa el temps s’han anat adaptant a la normativa, exigències del guió o manies del secretari de torn fins a l’actualitat.

La literatura administrativa sorgeix quan s’intenta justificar una cosa que no s’aguanta per enlloc. A vegades es practica quan toca justificar un contracte amb algun amic que ha presentat una proposta molt més cara i més barruera que una altra empresa que a priori tindria les de guanyar. Llavors apareixen elements superflus com la proximitat física de l’empresa  guanyadora, les importants inversions que diuen que  realitzaran durant el transcurs del contracte, quan poques vegades passa això  perquè ja té el conill dins el sac i a la propera ja ho veurem.  Al final això només s’ho llegeixen els perdedors. La resta només llegirà el darrer punt on apareix el guanyador de la partida.

Doncs aquesta literatura  administrativa té un punt prou important i que afecta tothom en les famoses RLT. Aquest és un document ben viu que col·loca cada treballador de l’empresa pública en el lloc que li toca. Allí posa si s’ha d’accedir per oposició o per concurs o les dues a la vegada, si ha de ser laboral o funcionari, quin nivell dels 30 màxims de destí que hi ha en una administració ha de tenir i altres petits detalls, com el complement específic perquè la  base i el de destí ja va definit en el lloc. També hi hauria de constar si ha de tenir un horari normal i altres elements com la perillositat del seu lloc, una cosa que afecta en especial a la polícia.

Qui fa aquesta exhausta tasca? Doncs hi ha empreses que es dediquen a fer tot això a base d’anar agafant tots els llocs de treball d’una empresa pública o privada i anar votant cada lloc. Depèn dels vots que obtingui cada lloc se li aplica un salari. En aquesta votació han de participar doncs personal de l’empresa que estigui dins els recursos humans i una representació dels treballadors triats en les eleccions sindicals de l’entitat. Llavors van votant i s’obté un resultat que al final correspondrà a una quantitat de diners per punts.

Aquestes empreses que tomben per la comarca ja estan acostumades a treballar amb els administracions. Igual et poden fer una relació de llocs de treball, com et poden fer un estudi dels polígons industrials del teu municipi, passant per valorar el futur del comerç a casa nostra sense aixecar-se de la cadira. Són els reis de la gràfiques i tenen molt clar des del principi tot allò que es pot ensenyar als qui no et paguen. Algun cop, per experiència pròpia, et volen marcar cada moment el que ha de votar cada part de la taula convertint aquest procés en una eina manipulada i tendenciosa, trencant la gràcia de la participació de diferents sectors de l’administració per aconseguir un resultat global.

Evidentment aquest resultat pervertit són diners llençats perquè, el polític que ho ha pagat no té ni el valor de tirar-ho endavant davant les queixes que rebrà i ho guardarà en un calaix per un estudi posterior dels diners perduts de qualsevol administració per una manipulació política.

Les RLT és com un plànol que s’ha de tenir molt clar abans d’edificar una casa perquè tot funcioni amb certa harmonia i coherència. El que passa és que molts  a cop de decret farcit de literatura fantàstica s’han anat modificant aquests llocs de treball a mida de qui passava per allí i aquest plànol s’ha acabat elaborant sobre fets consumats. Igual que   una casa et pots troba menjadors familiars sense finestres exteriors, escales que no van enlloc, lavabos on no hi cap una persona dempeus el mateix pot passar en un d’aquestes populars Rlts que els nostres polítics aproven per simple inèrcia, sense que la majoria dels seus membres coneguin el seu contingut real, però avui i sempre la fe mou muntanyes.  Doncs una mica de literatura per justificar les obres d’aquest pobre paleta de cap de setmana que anava fent la llar segons bufava el temps i peces tenia al seua abast sense cap ordre ni concert perquè tot quadrés segons el polític que pagava l’obra. Polítiques que ja han quedat totalment obsoletes, però alguns cabdills encara les volen conservar. 

Una via important en mal estat a Albinyana



 Hi ha èpoques en què s'ha permès de tot en els municipis en nom de construir, però això de mica en mica s'ha d'arreglar i aquest camí que va del nucli del poble  a Sant Antoni s'hauria d'arreglar perquè la gent hi pogues passar i evitar algun accident perquè el sòl està en molt mal estat i quan plou doncs es molt perillos. No cal fer una autopista, però si arreglar la via amb una barana. Allí hi viuen gent tot l'any i no hi ha dret que estiguin aixì. Esperem que no passi res. Fa uns anys van arreglar un parell de metres però quan es va acabar el ciment doncs res de res. A veure si fan algo que hi ha elccions

diumenge, 12 de juny del 2022

Un gran invent al Montmell, Pages Gamer


 

Alguns van descobrir amb el Foraster que hi ha un poble al Baix Penedès que es diu el Montmell, però que aquest nom fa referència a la Juncosa del Montmell que és la capital. Doncs aquest poble aquest cap de setmana s'ha posat les piles hi ha portat a terme un invent molt interessant com ha estat Pages Gamer, Juntant, jocs, ordinadors, videoconsoles, tauletes i altres invents de quan erem joves i muntar com un museu temporal on es podien veure aquests records de la nostra infància. També hi havia diaris, revistes i altres efectes vintage que fa pocs anys que eren de moda però sembla que faci segles. No hi va faltar la música i parell de cotxes de peli que van llogar perquè tothom ho pogues veure. Una gran proposta per recordar i per ensenyar a la canalla com es divertiren els seus pares i avis sense dependre de les pantalles. Esperem que la cosi segueixi perquè això sempre està de moda.

dijous, 9 de juny del 2022

El Vendrell optimista en moviment


 

El passat 13 de maig quedava inaugurada la plaça de les 4 Fonts, més coneguda per la del rentapeus.  Fa un parell de setmanes uns inspirats seguidors futboleros van deixar una pintada en els seus murs que va durar un parell de dies fins que els professionals la varen treure. Doncs ara l'Ajuntament la tancat i ha posat paper en les seve aixetes en mode mode esperant comprador o trasllat o potser per prevenir nous atacs. A veure que passa amb el rentapeus optimista que amb els dies que te de vida ja se li pot fer un llibret d'historia local d'aquests petitons que a vegades es reparteixen. Ja ha sortit a Tv3 en prime time. Més no es pot demanar Seguirem aquesta gran obra artística com evoluciona. 

Els autèntics reis de la festa

 



Els autèntics reis de la festa que tenim a casa nostra no són ni els grups de músics que han de tocar a les 4 de la matinada durant més de dues hores per mantenir la festa en algun poble perdut del mapa, ni els conjunts de quatre amics que fan versions de grups moderns que quan cobrin d’aquí més de mig any facin recompte de les despeses i els ingressos només podran ingressar 50 euros per persona després de perdre tot un dia en fer 150 km en cotxe muntar i desmuntar i al dia següent tornar a fer el mateix exercici però aquest cop a 80 km.

Gràcies aquests personatges reials poden passar fenòmens tan curiosos com que tu vas  a donar un tomb pels voltants de Lleida i et trobes cartells amb  grups del Baix Penedès i rodalies tocant en actes de societat i de festa majors i quan vas per aquí passa el fenomen invers. Llavors si rasques una mica tot plegat vas trobant la resposta a tot plegat. Veus que avui en dia en el món de la comunicació, d’internet, del youtube tot aquest petit estol de professionals que amb el temps s’han anat fent lloc en aquests circuits es van consolidant i ampliant i en cap moment veus que perdin poder perquè una de les coses que fa que la gent quedi sense contractar és la por. Aquest sentiment és un dels que motiva a la gent i molts grups saben que si no passen pel tub corren el risc de quedar sense concerts a l’altra banda de Catalunya. Davant d’aquest perill imminent la majoria cauen en alguna d’aquestes xarxes. Hi ha diferents nivells. Alguns d’aquests et permeten sortir a les portades d’algunes revistes temàtiques que tomben per internet i per una cosa més econòmica alguna reportatge d’aquests publicitaris que ja es nota que la cosa no ha sortit gratuïta. Aquesta zona també et porta a sortir a cada dos per tres en algunes canals i emissores radiofòniques que amb unes ofertes especials et posen les vegades que tu vulguis a cop de talonari. Altres nivells doncs no tenen aquests puntals mediàtics, però tenen alguns certa preferència per ser escollits en alguns esdeveniments públics. Ara no és la gent que tria el grup sinó massa cops és el grup qui tria quan vol tocar treballant el tema del caché i els concerts amb el seu representant que s’encarregarà d’anar aquí i allà buscant organitzadors per entaforar com més vegades millor el seu grup. Per això hi ha grups que triomfen a l’estiu i no sempre és per la seva qualitat sinó perquè el seu representant guanya més diners que amb un altre que no té tants avantatges crematístics.

La nostra generació, nascuts als 70 vàrem tenir la sort d’escollir perquè sabíem que es coïa, en general en el nostra panorama musical amb els diferents grups presents. Sabíem des del Punk a la música més hortera que et pugis posar pel pen. Ara les coses es compren i es vénen com un mercat i no ho podem passar per alt. Massa vegades alguna cançó et fa gràcia perquè n’estàs tip de sentir-la a la ràdio. No és amor és pura saturació mental.

Avui en dia hem de ser conscients on ens posem i saber com es mou el mercat. Hi ha grups que tot i està en aquests catàlegs que els reis de les festes reparteixen entre amics i coneguts perquè siguin contractats també accepten propostes directes, deixant a aquest comissionista sense la part que li pertoca i deixant que amb aquests diners es pugui programar una altra activitat. Avui en dia tenint les eines que tenim el millor es anar buscant aquestes formacions que es permeten el luxe de no jugar a aquest joc i es mouen lliures en el mercat. Prou saben que a alguns premis de presumpta importància no els aconseguiran mai, però tindran la consciència tranquil·la i un tracte molt honest amb els contractistes directes. No ens deixem enganyar per aquestes trames que avui en dia cada dia en són més que amb un cop de telèfon diuen que si amb un cost inferior al si has de passar per algun d’aquests reis de la festa que paren la mà.

dimecres, 8 de juny del 2022

Live is live, nostàlgia

 


Aquesta és una peli ambientada als anys 80 i explica la història de 5 canalles que decideixen tenir una aventura diferent per Sant Joan. Les escenes passen a llocs bucòlics de Galícia on viuran les seves històries amors i noves companyies. Una història tendra per recordar moments de les nostres vides.

dimarts, 7 de juny del 2022

Borrada la màgia d'un indret del Vendrell


 

Un grup de treballadors de l'Ajuntament s'han carregat la màgia d'aquest indret diferent, únic, un dels pocs punts on es poden admirar millor els grafits de prop. Un dels punts on hi passa més gent i hi havia grafit que és la cultura d'aquest segle XXI. N'hi havia alguns de molt xulos, com la d'un nen, una cara fumant i una mena de circus. Altres no eren tan bons, però la veritat que els donava identitat a aquest indret i no molestaven gens. Els d'empresa de la neteja en comptes de netejar un altre punt del Vendrell dels molts que hi ha s'han dedicat a aquest cèntric que podia estar així un temps més. Una gran pèrdua per la cultura urbana de la nostra vila. 



dissabte, 4 de juny del 2022

El circ optimista atendrà les seves peticions en plena plaça Vella


 

El circ optimista atendrà les peticions de la ciutadania des de la plaça Vella del Vendrell durant tota l'edició del shopping night. Primer de tot hi haurà la petició de beques per estudiants de fora del Vendrell. Enuna carpa es podrà omplir la instància per accedir a aquest servei que és una de les promeses del partit. Després també els joves de la vila que ho necessitein podran demanar hora al psicòleg que l'Empresa Adserà posa a disposició de la vila. Aprofiteu aquestes mesures que només duraran aquesta vetllada,tots just fins que Son Rumores comenci el seu concert en directe a la plaça Nova. Optimisme Power ande estem sense un puto duro

divendres, 3 de juny del 2022

Un forn, un estanc, un bar, un banc



 

Aquestes són les eines bàsiques dels establiments que hi ha d’haver en un municipi. El darrer el podem suplir perfectament per un caixer automàtic que fa la mateixa feina. Quan algun dels pilars de la vida social d’un municipi falla podem tenir greus problemes. A una edat raonable i a unes distàncies curtes tot és senzill, però la cosa es pot complicar molt quan això no acaba de funcionar. En el nucli d’Albinyana fa uns pocs anys va desaparèixer un forn de pa. Bé era una fleca que portava al pa de fora que a l’hora de la veritat és indiferent, però s’ha trobat molt a faltar aquest establiment. El mal el fem nosaltres mateixos quan anem a una gran superfície i carreguem de pa per tota la setmana. Si molta gent practica aquest exercici al cap d’un temps el que fèiem com una alternativa ho hem d’aplicar per obligació perquè ens haurem quedat sense establiment perquè es pot aguantar unes setmanes en pèrdues constants, però no sempre.

Una altra de les coses que es manté encara que no ho faci des d’una primera línia és el tabac. Avui en dia ja fuma habitualment menys de la població d’una localitat, però aquests són fidels i confien en el seu estanc de proximitat perquè no té gaire sentit anar al poble del costat a trobar el mateix al mateix preu. Tot això que s’estalvien.

Potser l’element clau és el bar, una mena de punt de trobada pels veïns del municipi i moltes altres funcions per propis i estranys perquè en molts casos es converteix en punt d’informació per aquella persona que aterra al poble per algun motiu i altre. Aquesta és la primera parada per aconseguir alguna informació o trobar-se amb algú. Aquests són els pilars d’un municipi amb certa vida social.

 

 

 

dimecres, 1 de juny del 2022

Toscana, teatre al cinema

 


Aquesta podria ser perfectament una obra de teatre però ves per on és de cinema. Consta de tres protagonistes principals Pau Durà, Francesc Orella i Edu Soto. La majoria de la història passa dins una pizzeria que porta aquest nom. Una peli divertida sense més pretensions amb la Alterio que li dóna un toc peculiar. Rius una bona estona d'algunes escenes i ja està. Realment val la pena.

Diners al carrer, una iniciativa envejable

 

 



Una de les iniciatives envejables que dóna el món de la política a casa nostra és aquesta redistribució que fan els regidors de la Cup, en aquest cas del Vendrell, som Poble de repartir una part del que han cobrat durant aquesta legislatura. La mateixa formació política marca les condicions d’aquesta redistribució. En aquest cas el màxim són 1.000 euros per entitat i pot arriba a qualsevol del Baix Penedès. Evidentment seguint les línies de la formació ha de seguir les consignes de sostenibilitat, feminisme, solidaritat entre d’altres. En aquesta edició la quantitat a repartir són 18.000 euros. Aquest esport tan saludable de tornar a la societat els diners que són de la societat ja ho varen practicar ara fa quatre anys i llavors la quantitat amb dos regidors al poder va ser de 15.000 euros. Entre les entitats beneficiades va estar Aspercamp, les Garrofes, Geven, Trévol entre d’altres. La donació es va fer en un acte obert a la Lira del Vendrell quan faltaven uns pocs mesos per a les eleccions municipals del 2019 que amb va portar a aquesta formació en coalició amb ERC a ocupar la segona força política en el plenari municipal amb 6 regidors, només 2 per sota del partit guanyador Psc que aviat es va afanyar a pactar amb Ciutadans i el partit de les platges per assegurar-se d’una legislatura còmoda i no haver de patir com va passar en l’anterior legislatura on governava una coalició amb només 7 regidors. Una gran part de municipis on governa la Cup en alguna de les seves versions porten a terme aquesta mesura per retornar els diners que han cobrat per dietes a les persones o entitats que compleixin un seguit de normes força similars entre les diferents convocatòries.

Si fem una mica de càlculs podrem veure que si 4 regidors que són els qui representen la Cup dins la coalició amb ERC poden reunir en 4 anys 18.000 imagineu que si tots els partits fessin la mateixa política tindríem 94.500 euros que suposarien quasi la meitat d’aquests pressupostos participatius que tenim a tocar. Evidentment aquí dins s’hi amaga un dels grans debats sobre si els polítics han de cobrar i quan han de cobrar per la seva feina davant del consistori. Aquestes són figues d’un altre paner que també s’haurien de debatre perquè hi ha casos excepcionals en aquells que estan en diverses administracions públiques. A banda dels polítics al Vendrell també hem de recordar que tot i que hi havia lloc per a tres també tenim un càrrec de confiança que és una d’aquestes figures que s’han d’explicar i s’han d’utilitzar d’una manera millor de la que ara mateix s’aplica a casa nostra. Una figura que en alguns casos potser inclús aconsellable, però no per a  cobrir vots.

Doncs aquesta és una iniciativa que molts entitats ja fa dies que esperen i per la seves característiques la voluntat dels seus responsables és que estigui ben repartida en la societat local i comarcal i no quedi en unes soles mans.

El pes de la majoria d’entitats a casa nostra són fonamentals perquè els governs no poden arribar a tot arreu, llavors es necessari que aquests mecanismes s’activin a través d’entitats que saben com atacar millor el problema i treure una millor solució per a tots plegats. Moltes treballen en silenci, però de mica en mica s’han de donar a conèixer i una de les parts bones de 1 Fira de la Salut és que potser al Vendrell es necessari una nova entimostra que reuneixi representats de tot aquest estol d’entitats per poder treballar i coordinar millor la gran feina que s’ha de fer en molts d’aquests col·lectius socials que estan passant moments molt crítics.