Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 30 d’abril del 2021

413 Tornem a casa després de tres mesos i mig




 
Portem 413 dies de pandèmia i avui he tornat a casa després de 3 mesos i mig entre l'Hospital Universitari Joan XXIII, Hospital del Vendrell i Santa Tecla. Uns mesos que m`'ha servit per conèixer una mica com es viu en aquests món que ha estat un dels grans protagonistes d'aquesta pandèmia. Una de les grans macances d'aquests hospital és el personal. Falta gent per garantir una cobertura a tots els pacients i en molotes ocasions els treballadors són els encarregats de tirar del xiclet perquè tot arribi una mica més lluny d'on estava previst pels responables polítics del país. Aquestes persones anònimes realitzen una gran feina atenent als malalts des de les seves responsabilitats i fins i tot molts arriben més enllà per manca de recursos humans. Unes persones que sempre tenen un somriure i una bonica frase perquè tot sigui una mica més lleuger i ajudi a passar les hores millor.
104 dies que donen molt de si amb el pas per tres hospitals ben diferents que són els referents principals dels que vivim al Vendrell i rodalies. Un hospital és un altre món on es viuen cada dia moltes petites històries que donen gràcia i sentit a la vida. Petits reptes i superancions personals que ens ajuden a tirar endavant i a apostar per la vida en un lloc on l'esperança és el darrer que s'acostuma a perdre. Per sort ja sóc a casa i aquests dies formaran part del meu record per sempre. Gràcies a tothom pels vostres ànims, suport en les diferents formes de comunicació. La vida són aquests petits detalls que t'omplen l'ànima d'esperança i il·lusió.- 

dimecres, 14 d’abril del 2021

397 dies i el Covid en primera persona


 
Portem 397 dies de pandèmia i m'ha tocat viure les conseqüencies del covid 19 en primera persona. He passat tres mesos menys un dia en l'hospital del Joan XXIII de Tarragona i les darreres tres setmanes a l'hospital del Vendrell. Han estat uns dies amb un final incert que al sortosament ha acabat bé, però fins la darrera part del partit no saps com acabarà tot plegat. El guió no serveix de gaire. Vull agrair primer de tot totes les mostres de suport i anims que he rebut durant aquests tres llargs mesos de família, amics i companys de feina. Molt content i m'han ajudat a tirar endavant. Moltes gràcies a tots els sanitaris que han vetllat per la meva salut durant aquests dies interminables molts cops. Han estat molta gent entre les dues ucis que he passat i els dos hospitals que he estat ingressat. El tracte molt correcte i professional i he de dir que la nostra sanitat pública està sota mínims i necessita més professionals perquè el xiclet en què treballen no pot  donar més de si i estan molt cremats.
No sé si les vacunes són bones o no, però no recomano a ningú una traquetomia amb respirador i l'angunia de veure com la canula s'omplia cada dos  per tres de mocs que no deixen respirar i és una agonia que és fa molt llarga. Seguim endavant, ara a casa ja en recuperació de l'atrofia muscular d'aquests mesos de quietud. Vaig estar un mes entubat i això va donar molt per somiar, però els meus somnis eren bons i no vaig passar mals pensaments. Seguim dempeus amb ganes de tornar a la realitat i recordar que el covid existeix i et pot fer molt de mal. Molts han quedat pel camí. Gràcies a tothom durant aquests mesos i esperem que aviat tornem a una realitat on la mascareta sigui un record i el covid un passat superat.