Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 27 de març del 2019

Recordant les paraules de’n Pep Marrasé

  
Moltes coses i cap han canviat al Vendrell en la darrera legislatura. Només ens cal literatura i fantasia per passar d’un costat a l’altra d’aquesta dualitat que cadascú pot resoldré segons li convingui. Jo donaré la meva humil opinió i cadascú doncs endavant amb la seva, com més en puguem escoltar possiblement estarem més propers a la objectivitat que alguns polítics sembla que la coneguin de compartir taula cada dia.
Hi ha unes paraules del Pep Marrasé que he recordat en els darrers quatre anys i segurament seran aplicables a la propera legislatura. En el debat que es va fer a la Lira aquest polític vendrellenc que en aquells moments defensava els colors d’ERC va dir que al  Vendrell els programes de campanya electoral municipal poden servir per la propera cita amb les urnes perquè la major part no es desenvolupen en una legislatura i tornen a quedar totalment utilitzables per als propers quatre anys. Aquesta és el missatge que jo vaig entendre d’aquest nouvingut a la política activa i que a mig camí es va haver d’acollir a l’ombra del govern perquè la seva companya es va passar a l’oposició emportant-se les sigles del partit. D’aquell acte per conèixer els 10 candidats al Vendrell i els seus programes recordo principalment aquest idea espremuda amb força i energia en l’arena electoral. De la resta, doncs una mica com sempre i a tot arreu.
Han passat quatre anys i veig que les sàvies paraules d’aquest regidor es poden tornar a aplicar en la propera cita del maig. Només cal una mica de “photoshop” com als cartells de la majoria dels candidats que sembla que alguns els hagin recuperat de l’àlbum de la primera comunió.
Aquesta ha estat una legislatura presumptament complicada, però en realitat ha estat tranquil·la perquè fins els més dolents de la pel·lícula han acabat donant suport a l’equip de govern en els pressupostos amb el vot favorable o amb l’abstenció. Qui dóna suport a un pressupost també ho fa al govern. Aquí està la base de la gestió de tot plegat encara que no surti cada setmana al Perquè? de la televisió local.
Aquest tripartit original que va començar molt poc abans que expirés el termini legal per a la seva constitució es  va signar un document que està penjat al web municipal que recull l’acció de govern d’aquesta legislatura. En total hi ha 10 punts  que toquen una mica tot plegat amb aspectes concrets i altres més donats a la ciència ficció. Donaré un cop d’ull a tot plegat. En el punt número 1 ja es parla d’uns tècnics coordinadors que encara treballen per l’obra social perquè encara està pendent que la part salarial d’aquesta tasca es materialitzi en els seus escollits. Només es funcional en un parell d’àrees perquè un tercer afortunat  va preferir a mig camí  provar sort en una altra administració pública. La cosa està encara penjant per si algú ho vol arreglar. Evidentment la cosa no ha estat gens fàcil, en aquesta legislatura on crec que hem tingut uns cinc interventors accidentals. En el punt número tres d’aquest document se’ns parla d’un Pla d’Acció Municipal que s’havia de fer públic abans del 31 de desembre del 2015. Evidentment desconec la realitat d’aquest document. La veritat és que no em sona de res, no sé pas. Al punt número quatre es parla d’impulsar l’administració electrònica. Evidentment Aquest verbs genèrics amb poca cosa ens treu prou per entrar dins la seva definició, però una mica després es apareix la creació de l’oficina de control de convenis, contractes i concessions. Doncs d’això, el més calent és a l’aigüera. Més endavant se’ns parla del Reglament de participació ciutadana i del Regidor 22. Dos elements que també es poden reaprofitar per a la propera cita de maig. A més és una cosa que pot donar molt de si. Després ja ve el tema del dret a decidir i de formar part de l’AMI ( Associació de Municipis per la  Independència). Evidentment això es va portar a terme però clar aquí el Psoe tenia molt a dir i no va fallar encara que els nous fitxatges  de la coalició van emetre el seu vot particular. Després tocava el quedar bé amb les reduccions en els tributs en  els impostos i ordenances als menys desfavorables. Evidentment això va quedar aquí en bones intencions. Un altre punt que també es pot reorientar en les properes municipals. En el vuit tornem amb el Pla General que és del 2000 i que està allí esperant que algú li faci una revisió actualitzada i en el següent punt doncs una mica de reactivació econòmica que ha quedat en bones paraules menys l’ordenança de terrasses que si que s’ha aprovat. La Fira i el Turismar segueixen allí en mans de la gastronomia de pa, pernil i vi que són els motors bàsics d’aquestes testimonis ancorats en el passat. Tanquem amb  el punt deu que després de bones intencions parlen d’un campus universitari d’estiu que també ha quedat en el total oblit. Doncs aquí teniu xixa totes les formacions per fer el vostre programa electoral. És una llàstima Josep Marrasé que tu també hagis caigut en la trampa de les teves sàvies i oportunes revelacions electorals. No és culpa teva. Vinga ja podeu anar fent el programa electoral.

Enganxat al llibre de Gerard Quintana


Vaig tenir la sort d'assistir a la presentació del primer llibre de Gerard Quintana, entre el cel i la terra a la llibreria la Casa del llibre de Barcelona amb Imma Vilaresau i Laura Rosel.. Va ser una gran presentació per aquesta periodista que s'havia llegit el llibre i anava mostrant aspectes d'aquesta opera prima del cantant gironí. Ara estic immers en la lectura del llibre que m'agrada molt perquè el Gerard és un artista integral d'aquests que canta escriu i fa fotografies perquè una lectura pròpia de la realitat que vol compartir amb el seu entorn. Va ser una tarda molt especial i vaig poder parlar una mica amb un dels mites musicals de la meva adolescència. He seguit Laxen, Gossos i altres grups però els Sopa sempre havien estat diferent. Us recomano el llibre de Gerard Quintana perquè no és que una persona popular escrigui un llibre sinó que la veritat que ho fa molt bé i és com ell rebuscat amb moltes pistes, però entra molt bé i et permet recordar episodis de la nostra història recent.

dimecres, 20 de març del 2019

Una vegueria de pel·lícula


La nostra històrica vegueria fins ara té tots els ingredients per estar en el núvol sense que ens la podem descarregar per anar per casa. Tenim un president que casualment coincideix amb l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès que no és la ciutat més poblada, però si on s’ha viscut més aquest sentiment de vegueria perquè al Vendrell els cau una mica lluny i a Vilanova és una cosa que no els afecta perquè tenen la capacitat de ser bastant independents en tot aquest món polític de la vegueria.
Doncs amb un president que només és honorífic perquè no té ni pressupost ni competències per a fer res. Al Vendrell que quan hi ha eleccions ens fem els patriotes vàrem cedir un dels nostres espais més nostrats com la Vil·la Casals perquè alcaldes d’aquest ampli territori es fessin la foto oficial i també intercanviessin unes paraules sobre les seves peticions i suggeriments davant el MHP Quim Torra. Ell s’ho va anotar a la llibreta i endavant a per una nova etapa. Esperem que el contingut d’aquesta llibreta arribi a bon port i algun dia la cosa comenci a funcionar perquè ara per ara és una ficció total.
Fa anys i panys era normal que hi hagués vegueries perquè la gent per anar a Barcelona podia estar un dia sencer i un altre per tornar. Avui en dia si la Renfe ho permet, que no és sempre, en un parell i mig d’hores pots anar i tornar de la ciutat Comtal. Abans amb el temps que ara vas a Barcelona podies anar a la capital de comarca i tornar a casa i poca cosa més. És evident que la gestió fos més propera que no pas ara que amb els mitjans de comunicació, si no s’esgavella, pots anar i venir en un temps força raonable. Ara no té sentit que hi hagi tantes administracions que es van repartint la funció pública a bocins perquè ningú es quedi sense cap bocí. No parlem de l’administració electrònica que no crec que trigui gaire i en un no res podràs presentar una instància a Brussel·les i en un no res tinguis una resposta en el teu correu d’entrada.
Actualment la situació en aquest tros de la Península Ibèrica és bastant complicada, demanar una Vegueria pròpia en termes reals és una cosa obsoleta. Molts dels nostres veïns són fills de les rodalies de Barcelona i en prou feines coneixen on està l’Ajuntament i poca cosa més. La seva agenda i espai on es mouen és molt més ampli que no pas una trista vegueria que amb mitja hora de cotxe de la pots creuar sinó trobes cap problema a l’autopista.
Primer de tot per crear un espai comú s’han de crear vincles entre el seu territori. Tu no pots recuperar una divisió territorial que fa anys que no s’aplica i tornar-la a implantar d’un dia per un altre si la zona on ho vols fer no té conscienciació real d’aquest àmbit. És com si als jugadors de futbol de cop i volta els obliguessis a jugar segons la normativa del handbol. La cosa no quadra.
Darrera d’aquesta feina que és lenta i no acaba ni amb una ni amb dues legislatures hi ha una feina de formigueta molt consistent.
Primer de tot s’han de començar a teixir lligams culturals en tot el territori des d’una punta  a un altra, elaborant estratègies conjuntes on la majoria de municipis hi estiguin representats. Per exemple, elaborar una programació de teatre i música entre tots els municipis i que tots els centres estiguin en xarxa. Això que els ajuntaments encara no fan si que ho fem molts de nosaltres que anem a Vilanova, Vilafranca i el Vendrell indistintament si la proposta és interessant. Doncs això és un tema que s’hauria de començar a treballar. De moment només hem fet el Carnaval en tres municipis de la costa baixpenedesenca. Encara queda molt per fer.

Un altre dels temes interessants és el transport. Avui en dia és molt trist que ni durant l’hivern ni durant l’estiu hi hagi un autobús nocturn que uneixi aquests municipis. Abans n’hi havia un funcionava de Sant Joan fins la Diada de Setembre. Doncs l’any passat ni això. Hem de començar la vegueria per baix i no pas per dalt fent fotos boniques d’una cosa que només existeix en les pel·lícules polítiques que ens volen vendre. Hi ha molta feina a fer i molts cops no surt a cap fotografia, però si aquest ha de ser el camí doncs endavant i sinó seguirem que cada poble vagi a la seva com fins ara s’ha fet i tots tant contents.

divendres, 15 de març del 2019

El clan dels insubstituïbles


Tenim a casa nostra moltes formacions polítiques que tenen personatges que fa anys i panys que viuen directament de la història de la política a casa nostra. Alguns d’aquests partits encara tenen la decència de fer homenatges a persones que porten 20 anys llargs portant la vara d’alcalde. Una de les coses bones que ens aporten els EEUU és que els presidents no poden repetir més de dos mandats. És una llàstima que aquest tipus de normativa no acabi d’imposar-se a casa nostra i ens evitem aquest professionals de la política que es creuen imprescindibles. En la nostra societat hi ha gent molt bona i altre potser no tant, però en el tema de la funció pública s’hauria de donar l’oportunitat a les noves generacions. És una llei vital. Jo crec que tenir un màxim de dues legislatures seguides per repetir n’hi ha prou per tenir airejada la funció pública. En el cas que algun personatge vulgui repetir doncs pot tenir perfectament una nova oportunitat deixant que algú ocupi al seu lloc durant 4 anys.
Aquesta apropiació indeguda de la funció publica ha provocat que en molts partits s’hagin quedat amb les caixes buides i siguin els de sempre. A vegades sembla que també es vagi deixant de pares a fills com una herència, encara que també hi ha casos que el nen ha sortit per l’opció oposada.

Després es queixen que si ens visita l’extrema dreta, que si els resultats són menys de la meitat que l’anterior legislatura, doncs la resposta és ben clara: perquè la gent que vota no és tonta. Molts polítics viuen en un globus aliè al món real i només baixen a fer quatre mítings i a repartir globus abans de les eleccions. Estan ofuscats per allò que escriuen els seus putxinel·lis i es creuen les paraules interessades de la resta de la gent. A veure si en aquestes eleccions acabem de passar l’escombra i fem lloc en aquest clan dels que es pensen que són insubstituïbles. 

dimecres, 13 de març del 2019

Els partits tradicionals es multipliquen


En municipis com el Vendrell i Calafell a les properes municipals podem trobar un ampli ventall de formacions que poden portar a superar records en tots els àmbits fins el punt que la governabilitat és una cosa més proper a un mag que a un gestor polític.
Aquí sempre hem tingut tres grans forces. Per una banda, el centralisme espanyol de dreta que vesteixen corbata i van ben pinxos. Aquest sempre han estat més connectats amb la Meseta que no pas amb els interessos de Catalunya que han tingut com un a mena d’hort de cap de setmana. Aquests senyors que fan pinta d’anar a missa i de portar un pin de la bandera espanyola en els seus ambients íntims s’han multiplicat en tres noves formacions: Tenim els Vox que van molt forts i amb publicitat gratis a través del Judici del Procés on tot i exercir d’acusació particular amb la despesa que això comporta estan fent la seva campanya electoral, sinó molts segur que no sabien ni que existien.
Després tenim els Ciutadans que estan allí. Alguns dels seus membres cansats del PP han muntat la seva carpa electoral i endavant. Tenen uns líders polítics que pot agradar o no, però per sort o per desgràcia també passen moltes hores davant els mitjans de comunicació i la promoció també la tenen gratuïta pels mitjans públics.
Després està el PP, que són els de tota la vida que al Vendrell sempre treuen dos regidors, però possiblement a les properes la cosa es podria alterar, però ells sempre aguanten la patacada i estan allí donant suport al govern que faci falta en benefici del municipi aquí no passa res.
Després estan els catalanistes de tota la vida que ara es presenten en diverses formacions. Per una banda, els que porten les sigles del partit de torn i després n’hi ha uns que recuperen vells rostres de la política local i que després de 4 anys de parada tècnica tornen a veure que poden recuperar d’aquell votant del Pujol i el Mas que ja s’ha perdut la pista i ja no sap a qui votar entre canvis i nomenclatures diferents. També hi ha els d’Ara Vendrell, on molts proven d’aquesta pedrera nacionalista, però ells són un grup que han de decidir a veure com encaren el vaixell municipalista  i tot està una mica penjat. Sobre la marxa es va decidint entre tots plegats. No ens mullem gaire no sigui que l’aventura política ens surti malament. Al final s’han apuntat els de l’Anc que han volien unir tots els partits nacionalistes i al final com no els hi han fet gaire cas, han muntat la seva estratègia i a veure per on peta la cosa. També estan allí perquè ningú vol baixar de la cua de sortida a veure que diu la gent.
A la banda  més de l’esquerra estan els fills del Psc autèntic ja caigut en aquesta democràcia fictícia que vivim i aquests també van donar suport al 155  i del Psuc i les seves variants que són la banda més esquerrana de tot el panorama polític.
Aquí tenim des de la nova versió de l’esquerra d’aquest país com pot ser els Si se puede que han vingut a cobrir un lloc que van deixar buit aquestes formacions abans esmentades i que van fent sobre la marxa i adaptant-se a les noves situacions tenint sempre en compte els problemes reals i autèntics de la majoria de la gent en aquesta societat precària que ens toca viure.
Després estan els de la Cup que entre les seves coses bones està que els membres amb càrrecs polítics no repeteixin. Això és una dels models que s’hauria d’anar implantant en totes les formacions en els propers anys, perquè fer de la política una professió és una cosa que només pot beneficiar al protagonista, però a ningú més.
Després hi havia algunes formacions veïnals dels barris marítims que semblava que apareixerien, però ara estan calladetes. A veure que passa si al final donen el salt o es dilueixen en alguna altra formació. Doncs res per triar i remenar. Alguns ja fa dies que fan campanya, altres encara no se sap qui serà el seu cap. Altres només es coneix el seu cap i prou. Doncs seguim endavant en aquests mesos farcits de propaganda electoral camuflada. Aneu pensant qui votareu i sinó ho feu sempre guanya el que tingui més vots perquè la llei que tenim ho diu així i punt.

dimarts, 5 de març del 2019

Carnaval penedesenc, un rua on tour


Carnaval a casa nostra ha perdut el seu esperit crític i s’ha convertit en un seguit d’actes per a petits i grans i sobretot en una gran rua que va de poble en poble intentant aconseguir més subvencions i premis per poder amortitzar la despesa invertida.
La gràcia de tot plegat és que hi ha un seguit de municipis relativament propers que es dediquen a muntar rues en uns dies i hores que són compatibles. Aquesta és la gràcia de tot plegat. Cada dia hi ha més localitats que se sumen a la proposta i ja celebrem el Carnaval dins la Quaresma i fins i tot una setmana abans de les dates protocol·làries, però clar tanta rua ja no hi cap en 5 dies entre laborables i feiners que marquen les tradicions.
Fins i tot fa un parell d’anys Calafell va oferir molts bons tractes a les carrosses i comparses que volguessin desfilar al mig de l’estiu pels seus càrrecs més turístics. Una mica són coses que ja surten de mare i que no és ni menys ni menys fruit de l’afany d’aquest municipi per tenir coberts com més millor caps de setmanes de l’any per fomentar l’atractiu turístic.
Enguany després d’uns anys de rivalitat els municipis de Calafell, Cunit i El Vendrell han decidit parlar i que a part de quedar un dia, doncs ha treballat per una mica més i ja hem vist canvis en els horaris de les rues de Segur i el Vendrell amb un programa conjunt. Sembla ser que el proper any ja anirà la cosa a més i potser ja tenim un cartell de carnaval unificat entre aquests i altres municipis que s’hi vulguin oferir. Per altra banda, el món de l’hostaleria i restauració han fet un pas més i ofereixen habitació, menjar i discoteca per un preu mòdic dins un pack. Una proposta que està molt bé per atraure turisme a casa nostra al mig de l’hivern quan a la gent li costa més de venir.
El nostre carnaval consisteix en un seguit de carrosses i comparses que aquests dies omplen carrer i places de llum, colors  i disfresses.  Hi ha rues com les del Vendrell que trobaran caliu en tot el seu recorregut perquè el seu trajecte no és excessivament llarg i l’hora és racional, però hi ha altres aventures com el de Cunit i el de divendres a Segur de Calafell que als pobres els tocarà passar per carrers i places amb poca expectació o buits totalment de persones per ser unes hores poc convencionals o altres factors com potser el fred o simplement es fa pesat veure  masses carrosses similars  pel volum de la localitat, però no passa res, els aventurers tindran els seus moments de glòria quan passin per la zona amb més concurrència.
Fa uns anys també s’havia treballat el carnaval 0.0  al Vendrell sense alcohol després d’algunes escenes molt lamentables provocades per alguns col·lectius que no havien controlat un dels elements clàssics per sort o desgràcia d’aquesta cita hivernal.
La intenció era clara, però evidentment no es van posar mesures efectives per aquesta presumpta il·legalitat i la cosa va seguir realment igual. A la propera ja van deixar de banda aquesta prohibició  de beure alcohol perquè és més fàcil controlar que ningú faci fotos en un camp de futbol que prohibir l’alcohol entre els integrants de la rua.
En el fons el Carnaval és un dels punts de trobada d’aquest grup de pobles i ciutats que estan ubicats entre  Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell. Els municipis de la costa van ser els seus precursors i de mica en mica la cosa es va ampliant agafant més localitats que s’han  anat afegint al calendari. Trobem nuclis petits com Lleger, Sant Pere Molanta que aquests dies treuen el carrer el fruit del seu treball durant els darrers mesos. És una manera de donar-se a conèixer arreu amb propostes de molta qualitat que molts cops s’emporten premis més que merescuts.
La gent després de les festes de Nadal ja té ganes de sortir al carrer i gaudir d’aquesta festa popular on no hi falta, ni la llum, ni la música ni els colors ni les begudes no sempre refrescants. Hi ha propostes i combinacions per a tots els públics i totes les edats. És una que cosa que hem d’aprofitar perquè els de fora vegin aquesta versió globalitzadora de carnaval versió crítica 0.0, però amb molta gràcia i alegria que és el que vol la gent en el fons. Sitges i Vilanova i la Geltrú ja són figues d'un altre paner.


divendres, 1 de març del 2019

La dreta política es divideix

Sempre s’ha parlat que un dels problemes de l’esquerra és que hi havia molts partits i que com a la dreta només hi havia una formació, ho tenien més fàcil. Ara la cosa ha canviat perquè a la banda dreta de la política ja tenim com a mínim tres formacions més o menys lluny del centre. En el fons són fills dels mateixos ideals, però en els darrers anys han anat evolucionant. L’esquerra per la seva banda tampoc té un panorama molt clar entre els independentistes i els qui només defensen el dret a decidir i a partir d’aquí la cosa és ambigua, tampoc no queda gairebé res clar.
Tot això està passant enmig de la reducció dels partits tradicionals  a una mena de serveis mínims i l’aparició de noves formacions que sense tenir les coses gaire clares són ferms candidats a veure com altres formacions sorgeixen de entre els seus fidels. Estem vivint una mica el que passa a molts pobles que quatre amics poden muntar una associació del que faci falta, doncs en la política, quatre espavilats poden bastir un partit i amb les xarxes socials emetre la seva proposta on faci falta. A l’hora de muntar una carpa potser ja hauran de buscar els serveis d’alguna empresa per la manca de personal.
Jo crec que moltes persones en el fons no tenen tan clar on està ubicat un partit o un altre, simplement segons el seu líder, el missatge que intenten vendre pels mitjans de comunicació i alguna cosa més seran els punts que decidiran el vot de moltes persones en el millor dels casos.  També estaran les persones que sempre han votat a unes sigles i aquest cop tampoc seguiran la seva estratègia fidel a uns colors. En el panorama actual nacional no tenim líders de sempre, cada dos per tres tenim canvis i ja no sabem qui mena aquí. Els mites llegendaris com el Jordi Pujol ja formen part del passat. Ara estem amb polítics amb data de caducitat.