Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 30 de gener del 2022

Cantando bajo la lluvia


 

Fa dies que tenia ganes d'anar a veure el musical dirigit per Angel Llacer Cantando bajo la lluvia. L'espectacle dura dues hore si mitja amb un quart de parada tècnica. El temps passa molt ràpid, però jo que no he vist l'obra original tot el que passa a l'escenari a banda d'un part d'escenes clàssiques no te res a veure amb una obra que es digui Cantando bajo la lluvia. És un titol que no pega gens, però suposo que això ja ve dels orígens. Els actors i ballarins són molt bons, però el titol i la trama no la trobo gens encaixada. No sé. Vaig tenir la sort de veure els actors originals, perquè aquí també van passar la covid no fa gaire molts actors.

dissabte, 29 de gener del 2022

Un llibre que promet de Maria Jaén


 

Ahir el Vendrell va acollir la presentació del darrer llibre de Maria Jaén que porta per nom Querido Pablo i simula les cartes d'una de les dones de Pau Casals al Mestre. És tracta de la Francisca Vidal, una dona que va estar molts anys amb ell, però que no s'hi va casar. Va ser l´únic cop que va venir al Vendrell després del Règim de Franco. Un fet molt remarcable en la seva vida. Aquest és una carta simulada on es pot veure una visió diferent del Mestre, més humà i proper a la gent i no tan allunyat del seu poble com a vegades se l'ha pogut veure pel seu tracte i tarannà. 

divendres, 28 de gener del 2022

Apostem per un 2022 millor


 


 

Estem ja en el nou any en un pandèmia que segueix aquest frec a frec amb la sanitat mundial a veure qui guanya la partida i sobretot quan ha de durar fins que tot torni a una mena de normalitat.

En el 2022 és un any preelectoral municipal. Suposo que cap a finals d’any ja es començaran a veure cares i propostes per arreglar el món en la propera legislatura. A veure com acaba tot plegat. Hi ha un partit que segueix sense escletxes cada dia més madrileny i menys català, però està allí. Davant seu tenim el català que abans era independentista i ara és de la taula de diàleg que va sortejant les onades intentant traient el màxim rendiment a la realitat. Per altra banda, tenim altres formacions que van i vénen pugen i baixen segons el mapa del temps i es van autoalimentant dels seus fidels i dels seus ex. A veure que passa en aquest Penedès on pot sorgir una força política que vingui a defensar la seva identitat. Jo ho veig una tasca molt adversa perquè si mirem la nostra societat, de penedesencs autèntics no n’hi ha els suficients per aconseguir vots. Aquí seria més fàcil aconseguir sufragis un partit de veïns de la zona metropolitana de Barcelona que per diferents motius han vingut a parar al nostre territori.

Apostem 2022 millor per tots nosaltres perquè cadascú des del seu petit hortet pugui fer una societat millor. No hem de fer cas dels grans líders espirituals. El poder el tenim nosaltres a tocar des de casa, fins el replà fins a la porta de l’edifici. Els miracles ja es poden comprar per internet. La nostra força és molt gran si la sabem utilitzar i no hem de deixar que ens la deixin fora de joc abans de començar la partida. Seguim endavant amb il·lusió i energia per viure un nou any amb intensitat.

 

 

 

No vaig seguir el ple de l'Estat de la Vila del Vendrell



 Aquest és un ple que es fa com a molt un cop a l'any si es fa perquè durant molts anys no s'ha fer, però els optimistes ho fan encara que queda com una mena de debat electoral apunt dels comicis municipals on cadascú diu les seves propostes històries i altres aventures que quedi bé. Per anar bé s'hauria de fer en un lloc gran com la Lira o el Tívoli i la gent que anés participant i seria tot una mica més municipal i més participatiu. Ara és la versió light avorrida que fa que la gent vegi més clar que els polítics els hi aixeca la camisa. Una cosa per nostàlgics de quan només hi havia bons i dolents i blanc i negre, però les coses són molt més intenses avui en dia.  Jo el vaig seguir per xarxes socials en la versió optimista i oposició i cada loco con su tema i anar sumant anys i restant suports. 

Llicències per edat d’alguns funcionaris, la punta de l’iceberg

  



En aquest mes de gener va sortir a la llum una d’aquests mesures que hi ha en algunes administracions públiques i que sembla que estan fora de tota lògica en els temps que corren. Evidentment què el Parlament de Catalunya tingui treballadors que en els darrers cinc anys de la seva carrera laboral puguin estar a casa, jubilats i cobrant com si estesin en actiu sense haver de passar cap control laboral és una de les notícies que costa d’empassar. Aquesta exclusiva de l’Ara és una d’aquestes coses que molts saben, però ningú diu res per no perdre poder o amistat. Tot i això arriba un punt que algú per aconseguir algun objectiu o per tocar el que no sona a la resta ho fa públic, llavors tots cames ajudeu-me i fer l’orni sobre aquesta mesura que trenca alguns dels principis de les administracions locals. Sort que mira ves per on tenien que haver tenir una antiguitat de 15 anys en aquesta administració per poder gaudir d’aquest privilegi del seu contracte.

Evidentment els polítics que ho van fer i ho varen permetre en les properes legislatures ho sabien prou bé que hi havia aquest privilegi entre els seus administrats, almenys els més espavilats de cada formació que remenava les cireres.  Alguns dels qui van darrera i es limiten a aixecar la mà quan toca sembla que estan en altre món. Han vingut a aquest món de la política a obeir el que toca i quan toca i saben els seus superiors que mai seran deslleials davant les directrius de la formació. Per això estan en aquest món sinó ja faria dies que haguessin estat allunyats d’aquest club abocats al món de la vida mundana lluny dels focus de decisió.

Al final sembla que aquesta mesura es va aplicar per enviar cap a casa alguns funcionaris que en el seu moment no combregaven amb els nous manaires per evitar desafeccions i males cares, doncs cap a casa. Total al final ho paga el poble. En posem uns quants que siguin de la nostra corda que sempre ens diguin “si senyor”.  Així ens estalviem problemes i tot fluirà amb més tranquil·litat. No hi haurà ningú que ens pugui posar pedres a les rodes en les nostres decisions polítiques.

Doncs això és la punta de l’iceberg que curiosament va sortir a la premsa i s’ha fet viral, però hi ha altres històries que no només afecten als pobres treballadors que vulguis o no  se suposa que han de complir uns horaris i han passat unes proves.

Sempre m’ha fet molta gràcia això dels càrrecs de confiança que estan allí tapats i que ningú sap que fan o deixen de fer. Aquests no han de passar ni proves ni han de respondre oficialment davant de ningú ni prestar cap jurament sobre la informació que passa per les seves mans que molts cops és confidencial. El personatge estaria bé i fins i tot podria ser necessari si fos per treballar amb coses concretes de l’entitat on està ubicada. Molts cops es posa algun polític que ha quedat fora dels càrrecs oficials i el tenen allí mentre esperen la propera legislatura per tornar-lo a posar en alguna llista per defensar en els seus discursos els grans valors humans i després és el primer que per la seva feina a dit no ho compleix.

No parlem dels diners que cobren els polítics de diferents administracions en dietes i similars que ja costa d’entendre en una situació normal, però ara amb la pandèmia molts ho feien des de casa sense treure’s ni els pantalons del pijama. No parlem d’aquests 300 ó 400 euros de comissió informativa que cobren molts polítics i que dura 5 minuts. Són uns dels segons més cars que tenim. No dic que no es cobri sinó que d’una vegada per totes es regularitzi aquest món de l’administració pública on hi ha moltes coses que fan pudor i ningú ho toca fins que tots ens posem les mans al cap per alguna cosa que supera el correctament polític.

dijous, 27 de gener del 2022

Allò que no està en els llibres de text


 

Avui parlarem d’una de les coses que no està en els llibres de text, però la veritat és que es bàsica i necessària pel nostre dia a dia. Per seguir caminant amb la vida amb una mínima seguretat  personal i com a col·lectiu perquè no hem d’oblidar mai que som una societat la gran majoria de nosaltres. Sempre hi ha algú que fa una vida ascètica en algun punt apartat de la nostra geografia. Aquella persona juga en una altra lliga.

El tema clau per la nostra supervivència és el seny humà o el nostre bon ús de la raó. Estem vivint una pandèmia que cada dos per tres ens canvien les normes del joc i ja no sabem ni que toca en cada moment perquè no ens dóna temps ni adaptar-nos. Per evitar caure en la seva trampa és molt important que fem servir el seny. Coneixem com es contagia, quins són els seus símptomes i fins i tot com es pot evitar. Doncs tenim prou informació perquè dins de les nostres possibilitats puguem plantar cara a la covid. Tenim les eines com la distància i la mascareta que podem utilitzar per reduir el seu camp d’acció. No cal ser tan borinot i caminar sol o amb la teva bombolla per la muntanya amb la mascareta perquè és molt difícil que aquest entri en el teu cos, però si estàs en una multitud de gent, doncs ja saps que has de portar aquesta tela per tapar la boca i el nas mantenint la distància que puguis. Intentar evitar aquests llocs d’acumulació de la gent. El seny és l’element bàsic per evitar caure al seu parany. A partir d’aquí la societat et dóna uns mecanismes per saber si tenim visita en el nostre cos com són les PCR i els antígens que hem d’utilitzar si per motius justificats algun cop ens hem saltat les normes bàsiques de conducta però no podem fer que una cosa excepcional sigui normal perquè llavors ens haurem carregat el sistema.

El que passa amb la pandèmia passa també en molts punts de la nostra societat que ens ha obligat a treure normatives en llocs i comportaments que fins fa quatre dies no en teníem cap necessitat perquè molta gent feia servir el sentit comú i el seny. Sembla que de mica en mica en les noves generacions es va perdent aquest manual de comportament que hem heretat dels nostres avantpassats i que de mica en mica ens han anat inculcant capítol a capítol sense que ens adonguéssim ni compte.

Embrutar el bosc, la via pública i el nostre entorn en general, no és una cosa que cal prohibir explícitament perquè implícitament el nostre raonament ja ho hauria de tenir dins l’apartat d’accions prohibides. Quan l’arxiu d’aquest seny queda malmès per diferents raons i això passa a varis individus és molt difícil poder controlar les accions d’aquests personatges perquè la policia arriba on arriba i els polítics només veuen solucions en la policia i les sancions quan hi ha moltes mesures més útils que treure la llibreteta. Alguns ho pagaran sense despentinar-se i altres els costarà moltes suors poder reunir aquesta quantitat de diners. Davant d’aquestes mancances s’ha d’apostar clarament pels educadors socials i altres càrrecs similars perquè aquestes mancances en la transmissió del seny es vagin suplint de mica en mica i evitar algunes conductes que quan s’uneixen poden produir greus terrabastalls.

No ens calen psicòlegs que arreglin el nostre món perquè no en tindrem prou sinó un treball de camp i formigueta que vagi distribuint les diferents tasques i responsabilitats tal i com corresponen. Ja està tot inventat però cal que cada cosa torni al seu lloc per poder tenir una societat amb una certa normalitat perquè quan es trenquen les normes i els pactes no escrits no hi ha ningú que ho pugui aturar ni amb forces de seguretat ni amb sancions. El seny humà és bàsic per poder viure en societat, és com l’oxigen per qualsevol persona.  Aquestes coses no cal que estiguin als llibres de text perquè això s’ensenya a casa, però hi ha gent que sembla que no ha fet els seus deures.

dimarts, 25 de gener del 2022

586 dies i segona dosi de la vacuna


 

Portem 586 dies d'aquesta pandèmia des del març del 2020 i ara estem en la sisena onada esperant que vagi baixant, però de moment no baixa i sembla que fins i tot arribi a pujar. Després de passar un covid dur i una primera dosi de Pfizer avui m'han posat la segona dosi per evitar que el virus torni a ferme una visita desagrable. Molt ben organitzat a Calafell, no gaire gent i molt atents. És una pena que tot i sembla que som la capital del Baix Penedès haguem d'anar a Calafell a vacunar-nos, molts pavellons però mal gestionats. Seguim endavant.

divendres, 21 de gener del 2022

El futur del Museu Arqueològic del Vendrell?

 


En un parell d'anys sembla que tindrem un saló de convencions a Coma-ruga amb els mosaics de Santigao Padrós, Vil·la Casals també està en obres i en uns pocs mesos sembla que ja tornarà a funcionar. Però hi ha uns petits restes que fa més de 10 anys que estan guardades en algun lloc del Vendrell i que corresponien al Museu Arquelògic que estava ubicat a la planta baixa de cal Ximet on avui està la casa dedicada a Guimerà, no és que siguin moltes coses, però hi ha una màscara Ibera que es va trobar a Mas d'en Gual i les restes de la tomba d'un soldat que es va trobar prop de les Masies de Sant Miquel i alguna cosa de la cova de Vallmajor d'Albinyana que no sé sap res, ni tenen data ni res de res. El nostre passat més endarrerit està allí esperant que hi hagi alguna lloc per a poguer-se situar. 

dijous, 20 de gener del 2022

L’estalvi vendrellenc, un mètode contundent

 



Un dels comentaris més generals dels usuaris de  les platges vendrellenques durant aquest estiu ha estat la inhabilitació de les dutxes públiques del litoral. A la sorra vendrellenca hi ha un total de 41 punts d’aigua que es converteixen en 70 sortidors. Aquesta mesura ha suposat un estalvi d’un 62% pel que fa a l’any 2019 perquè l’any 2020 va ser totalment atípic per la pandèmia de covid.  En litres d’aigua aquesta mesura ha suposat un estalvi de 8.000 m3 d’aigua quan les fuites anuals de l’aigua de la xarxa municipal van arribar a 1.362.000 m3 el 2018 que representa un 33% del seu cabal total. Els banyistes que volien sortir del mar sense sorra havien de buscar alternatives amb els rentapeus que si que deixaven anar el preuat producte però a una alçada molt inferior que les seves germanes grans. Alguns omplien galledes o ampolles d’aigua amb aquest element per intentar substituir la tasca de les dutxes. Altres doncs aprofitaven el doll per rentar-se fins on era possible.

Evidentment aquesta mesura dràstica està inclosa en una campanya més general per afavorir l’estalvi en els veïns del municipi i d’aquesta manera anar traient recursos per fer front a noves inversions o centres de convencions. No gaire lluny d’aquestes dutxes trobem alguna resta d’un element que també va ser víctima d’aquest estalvi contundent. Sobre el muret que separà la sorra del Passeig Marítim hi havia unes fustes tractades aptes per aquesta funció. Va arribar un dia que s’havia de fer un manteniment amb cara i ulls. Llavors els promotors d’aquesta campanya van treure de soca-rel totes aquestes planxes per evitar invertir diners en el seu manteniment. Alguns intel·lectuals asseguren que van desaparèixer amb el covid i que va ser un dany col·lateral de la pandèmia, però s’han d’esperar els informes encomanats a la universitat de Boston i encara estaran uns mesos.

L’enllumenat també viu amb intensitat aquesta mesura estalviadora. Doncs quan un fanal es fa  malbé se situa en el seu emplaçament una barra de ferro de color groc perquè la gent quan ho vegi entengui que de cap manera allí  s’hi posarà cap més element lumínic. Aquest element correspon a la campanya municipal per l’estalvi global energètic. Aquesta campanya està completada per un manteniment essencial d’algunes zones del municipi com la de Sant Salvador que amb quatre gotes de pluja ja marxa una àmplia zona de l’enllumenat públic. Tot aquestes hores que la zona estarà fosca doncs són diners que van a la bossa de l’estalvi i del romanent per a noves propostes.

Un altra mesura per disminuir la despesa en recollida de residus és eliminar els contenidors selectius perquè d’aquesta manera s’evita que la gent practiqui la tria de residus i ho entafori tot al rebuig. Evidentment per a les persones esportistes tindran l’oportunitat de realitzar aquesta tasca anant a llocs allunyats del seu domicili amb les bosses corresponents per assolir el seu objectiu final. Una manera de fer esport i afavorir la convivència social perquè la gent igual que es troba en un ascensor pot coincidir en una vorera i anar coneixent el veïnat de  mica en mica. Per donar més naturalitat a l’escena doncs es deixa que les herbotes de les voreres es facin  grosses i així no es trenca l’entorn a la trobada a l’hora de llençar les escombraries. Tot és més natural.

Doncs també és estalvi el nou carril bici entre la zona escolar i l’Estació del Vendrell. Entre els estacionaments que ens hem carregat convidant als qui van en cotxe que el deixin una mica més lluny i els centenars bicicletes i patinets que hi circularan ens estalviarem uns diners dels vilatans en activitats esportives que és d’agrair per la salut de la nostra ciutadania. 

Aquest és el nostre esperit que fa de l’estalvi una de les nostres més preuades virtuts per una vila millor i més sana per a tots.

dimecres, 19 de gener del 2022

El batec del Baix Penedès



 En aquests mesos més gèlids és quan s'està millor a la comarca perquè no tenim ni visitants ni segones residències Estem en la nostra essència més pura que ja toca de tant en tant. Són dies per escoltar el seu batec, per escoltar de prop el seu cor i que vol ser de gran. Ara es respira pau i tranquil·litat allà on vagis. Això la veritat és que dóna gust. Amb aquests dies de fred, però solet encara es pot veure tot molt millor. 

dilluns, 17 de gener del 2022

El sushi està de moda



 Jo poc m'imaginava  fa 2 anys que aniria a menjar a un Japonès o a un xino camuflat. Realment arreu està triomfant aquest menjar on el sushi i l'arròs son els grans protagonistes. Cada dia n'hi ha més al Vendrell i alguns són de molta qualitat i molt adaptat a les circumstàncies. És un menjar sa i quan superès la barrera de la vista, llavors el tastes i t'agrada. No sé perquè però està molt bo, jo que era dels tradicionals com el caldo i els peus de porc, se'm fa una cosa rara, però la veritat que m'agrada molt tot aquest món. Si seguim endavant adaptant-nos a les noves tendències. 

diumenge, 16 de gener del 2022

Fot un fred que pela



 Entrem a la setmana dels barbuts. Cada cop fa més fred al llarg de l'any a casa nostra, però si en alguna setmana de l'any en fa és en aquesta que comença amb Sant Antoni Abat que és demà. Aquest matí a les 9 i escaig estàvem a -1 grau al Vendrel segons el google. És una cosa totalment normal, però que amb els temps que estem pot arribar a ser una mica curiós. Vigileu amb la covid. 

divendres, 14 de gener del 2022

575 dies i el Omicròn està on fire


 

Portem 575 dies de pandèmia i aquesta variant de l'Omícron està a tope.  En els darrers dies a Albinyana s'han diagnosticat 33 casos i els darrers 14 dies 67 casos. L'índex de risc és de  2672,78 i la taxa de reproducció de la pandèmia per sort està a 0,99. Unes dades molt altes que ens porten a tenir les màximes precaucions per ser contagiats. Aneu en compte que qui més qui menys té algu proper amb el covid. Quedeu avisats. 

Avui fa un any que va començar el meu pols a la vida




 

Avui fa tot just un any que vaig començar el meu frec a frec amb la mort. A les sis del matí  d'un 14 de gener em va venir a buscar una ambulància que em va portar a l'Hospital del Vendrell, el mateix dia doncs cap a la Uci del Joan XXIII de Tarragona, després a planta per tornar al Vendrell per acabar a Santa Teclar on em va donar l'alta sanitària definitiva tot i que encara estava controlat pel Joan XXIII. Una història que encara no ha acabat del tot perquè encara em falta una mica per estar bé del tot, però d'on vaig aconseguir l'alta un 30 d'abril. Una història que mai oblidaré i mai podré deixar de donar a les gràcies a tothom qui em va donar suport, des de la meva famílía, amics, sanitaris i un munt de gent que em va permetre tirar endavant. Va ser una aventura molt dura on moltes vegades em preguntava que he fet jo per estar aquí, però tornem a la normalitat per tirar endavant un altre cop. La veritat que vaig estar tractat molt bé per tothom i hi ha algunes persones que em va atendre que no oblidaré mai encara que sempre anaven amb els epis i em prou feines es veia el front. Seguim endavant amb aquest brindis a la vida i a seguir endavant. Gràcies a tothom, un altre cop. 

dijous, 13 de gener del 2022

La presumpta igualtat

 


 


Molts polítics en estan venent un dels valors universals  com si fos un paquet de mocadors a la sortida del metro. La igualtat és una de les grans utopies on sembla que tots hi hem de tendir, però al final alguns han de fer un gran tomb per una rotonda immensa per poder sembla que hi arriben.

Com podem veure aquesta és una de les grans mentides de la humanitat. Mai tindran els mateixos serveis qui viu en una urbanització a dos quilometres del centre de la ciutat què qui té la sort de tenir la casa a tocar amb la del consistori. Evidentment tampoc és el mateix residir en un gran ciutat ben comunicada que en un poble perdut entre carreteres enrevessades.

En els darrers anys s’ha posat en solfa la separació per sexes en l’educació. Un tema que trobo que s’ha de debatre per decidir quin és el camí més adient que s’ha de seguir, però hi ha altres mètodes  que trobo molt censurables. Per exemple aquests centres que separen els diferents grups segons el nivell dels seus alumnes, formant una mena de grups elitistes al costat d’altres que recullen el millor de cada casa. Els alumnes dels primers tenen tots els punts per arribar a bon port, en canvi als segons tenen un context un xic complicat a sobre que els pot costar molt superar el marc i  poder entrar en el grup dels millors.

Hi ha gent que necessita dels serveis socials per poder sobreviure en aquesta vida. A vegades et trobes amb famílies realment pobres que són totalment sinceres en les seves peticions d’un cop de mà per seguir endavant. En altres casos, veus persones amb mòbils o altres elements personals que són més cars que no pas un salari mínim interprofessional. Hi ha coses que legalment no es poden entendre, però en aquest món hi ha mercat negre i altres ingressos que poden aconseguir-se en ocupacions paral·leles o ja fora la legalitat vigent. Per altra banda, hi ha persones que són tan pobres que només tenen diners

La igualtat no existeix ni ho farà mai perquè el nostre món ja de per si és desigual per definició inherent. La nostra tasca és que cadascú arribi a aquesta presumpta igualtat des de la seva desigualtat. Hi ha mesures que jo trobo totalment fora de context com aquesta paritat en les llistes electorals. Les persones que han d’estar-hi ho han de ser per ser dignes representants de la voluntat política i no pas perquè sigui home o dona. Trobo molt encertat que hi hagi llistes formades integrament per homes com per dones, encara que la gràcia és que sigui barrejat, però no per llei, sinó per naturalesa o per pròpia definició del col·lectiu corresponent.

Quan vas pel carrer i et trobes un grup de persones que porten la mateixa vestimenta i pentinat i no és que portin uniforme ni formin part de cap coreografia, la veritat és que em preocupa una mica, perquè la gràcia és que tots trobem el nostre perfil amb el pas dels anys i tret d’unes normes bàsiques ens podem anar perfilant amb el temps per acabar mostrant a través de la nostra imatge la nostra manera de ser que no ha de ser ni millor ni pitjor, sinó diferent.

La igualtat real no existeix tret d’uns punts molt concrets a la vida en un marc molt clar i amb uns subjectes definits. Si algun dia l’aconseguíssim segurament ens trobaríem davant d’una gran desigualtat que consisteix en forçar les coses més del normal quan vols aconseguir resultats forçats en els teus objectius. 

dimecres, 12 de gener del 2022

Spiderman, no hay home, peculiar

 Una peli peculiar d'aquesta saga que et treu una mica de les caselles que tenies fins ara. Dura més de dues hores però passa ràpid. És bonic veure-la en cinema perquè té molts efectes especials. Hi ha un poti poti de tota la nissaga de l'home aranya.

dilluns, 10 de gener del 2022

Cambrers sobre rodes a Lleida


 

Cada dia hi ha més restaurants que han incorporat robots com a cambrers. El que jo he vist a Lleida funcina més com atractiu que no pas per la seva feina. Només n'he vist un que servia a un parell de taules, la resta del restaurant estava servit per cambrers de carn i ossos. La veritat és que fa gràcia, potser alguna dia aquesta espècia s'anirà estenen a més llocs, però de moment funciona com una cosa curiosa més que practica. Està al restaurant Kyoka de la plaça Sant Joan de Lleida. És un restaurant japonès i no reservern taules. 

Photocall



 En moltes trobades públiques i ha d'haver un photocall per poder fer la foto ofricial de la cita. Hi ha alguns municipis que ja ho han establert en la seva geografia urbana. Aquest és el cas de Lleida que des de fa unes setmanes l'ha instal·lat davant mateix de l'estació de tren i en un dels llocs on passen més nous visitants a la capital de Ponent. Les lletres les han fet uns alumnes d'un institut de la ciutat i tot queda a casa. Són molts els qui ja hem passat per aquest punt de trobada i esperem que en siguin molt més que facin el seu numeret amb la foto i així es pengi a les xarxes.

dijous, 6 de gener del 2022

Obre les portes al futur

 



El futur ens està esperant aquí a la cantonada. El temps amb el seu lent tic tac  va  marxant amb fermesa cap a un futur que segurament serà ben diferent al que tenim ara mateix a les nostres mans. El nostre món futur serà globalitzat. En el nostre bloc d’habitatges s’hi podran escoltar fins a cinc llengües diferents. Tenir un cotxe ja començarà a ser una mena de luxe i s’aniran estenen els lloguers de vehicles per hores i per dies i per la resta, doncs transport públic.

La nostra vida la tindrem a les mans amb dispositius mòbils o similars que ens permetran des d’obrir les portes de casa, fer una transferència al banc o fer una visita virtual per qualsevol museu del món sense sortir de casa. En els diferents municipis hi haurà alguns grans establiments perquè els petits sembla que de mica en mica aniran tancant portes a no sé que es formin part d’una franquícia que sembla que ha de ser el negoci del futur. Ens portaran els queviures a casa amb una simple aplicació de mòbil. Les nostres carreteres i autopistes encara s’ompliran més de camions i furgonetes que es dedicaran a fer realitat la nostra comoditat que tot ens ho portin a casa. Tindrem un servei de menjar ràpid que per una quota al més ens portaran el menjar a casa l’hora indicada. La gent només cuinarà el mínim. El microones serà el gran rei de la cuina.

Ja no compartirem televisió asseguts al sofà de casa. En les nostres ulleres podrem veure el que vulguem dels canals als que estem abonats. Evidentment aquesta televisió que tenim ja no existirà. Simplement tindrem milers de postcast i podrem escoltar el que vulguem quan i on vulguem. Això de les notícies de les nou del vespre té els dies comptats.

A les escoles ja aprovarà tothom directament. Només s’exigirà que l’alumne faci un seguit d’anys a l’ensenyament obligatori. Evidentment el nivell educatiu de la nostra societat seguirà baixant en picat. Hi haurà uns pocs que seran les ments preclares i al darrera seu un munt de persones preparades per seguir el ritme que marqui la societat sense cap tipus de qüestió o dubte sobre les seves decisions.

Tindrem el nostre Dni amb els nostres trets principals en un pin que tindrem en algun punt del nostre cos i allí es trobarà un seguit de dades inherents a la nostra persona. Llavors depèn de cada lloc hi haurà lectors de diferents nivells per accedir a la nostra informació des del nostre simple nom fins quin nivell de recollida selectiva es practica a cada llar.

Llavors moltes empreses ja practicaran el teletreball que estarà estès a moltes empreses. Et podràs trobar que una empresa de Vic tingui la majoria dels seus treballadors a les seves llars de Corea fent programes informàtics per millorar l’eficiència de  l’enllumenat dels carrers.

Els treballadors tindran una normativa que els garantiran només els serveis mínims. A partir d’aquí l’empresari serà qui decidirà les seves petites avantatges. Es difuminarà la diferència entre dies laborables i festius. Llavors cada empresa ho disposarà segons els seus interessos. S’acabarà l’estat del benestar. Tindrem un sistema molt bàsic i a partir d’aquí cadascú haurà de satisfer la seva assegurança de vida, seguretat, etc. En el futur serem números, freds, aïllats on tot es valorarà pel nombre de “likes” o visites. Es farà una nova lectura de la realitat i dels seus principis. Serem pobres i dependrem de les entitats financeres per anar tirant endavant. El nostres benestar caurà dels núvols al lloc on li correspon. Seguirem perdent personalitat i guanyant numerologia.

Una forta abraçada Ramona i gràcies per tot


 

Avui fa un any que ens vas deixar, després d'un curt silenci, varem saber la trista noticia de la teva desaparició. Tot va anar molt ràpid i molts desconeixiem aquest procés que et va portar molt lluny. Des del maig del 2018 que ens varem coneixer en un concert a Vilanova i la Geltrú fins el darrer concert al setembre a Vilafranca del Penedès sempre varem tenir la sort de parlar amb tu abans o després de cada concert. Algun cop varem fer una escapada a Tona per veure un concert molt especial en el poble del nostre gran heroi, Arnau Tordera. La teva va ser una gran pèrdua, però sempre has estat una gran persona i t'havies convertit en la principal seguidora dels Obeses i de totes les activitats paral·leles i públiques dels seus membres. Vas deixar un gran buit que mai podrem esborrar. Sempre que escolto el nou disc penso en tu perquè devia ser el darrer lloc on els vas veure en directe. Naltres ja no hi vare anar. Gràcies per tot Ramona i una forta abraçada allà on estiguis. Sempre sonaràs quan soni Obeses. Perquè tu estas en nosaltres en forma d'angelet.