Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 28 d’octubre del 2021

Els panellets apunt


 

Un any més hem elaborat els panellets a casa seguint la recepta tradicional. Aquesta és una tradició que no s'ha de perdre. Encara que sembla que la castanyera tingui els dies comptats, hem de seguir endavant amb les seves tradicions perquè quan trobis algú de truco o trato pel carrer li puguis donar una bona castanya o moniato. Una tradició per conservar.

El Vendrell, en pilot automàtic



En els propers mesos tot apunta a què el Vendrell marcarà una nova singladura en el camí de la història amb el pilot automàtic. L’alcalde funcionari li toca realitzar unes pràctiques de la seva vida professional per consolidar la seva plaça. Evidentment aquestes hores es portaran a terme durant l’àmbit de l’horari escolar normal. A partir d’aquí tindrem un batlle en horari de tardes, nits i de camps de setmanes i dies festius. Aquest serà el nostre present en els propers mesos. Aquest no és pas problema, al darrera tenim 10 regidors disposats, la gran majoria amb dedicació exclusiva, per tirar el municipi endavant per fer front als reptes de present i de futur. Aquesta nova fornada que aspira a ser l’hereva dels dinosaures del Vendrell que han remenat les cireres de la vila des de que va Franco va traspassar. Ara tenim aquesta nova generació de polítics en què molta gent tenia dipositada la seva esperança per fer una vila diferent, però amb el pas d’aquests primers anys s’ha vist que amb unes dècades menys fan servir la mateixa política que els seus protectors perquè continuen practicant aquesta tàctica consolidada d’escombrar endavant i confondre la majoria absoluta al consistori amb la raó i la voluntat popular.

El Vendrell, per la seva situació actual necessita una persona que tiri del carro en tot moment. Aquesta paper en principi li toca a l’alcalde, però pel que jo he vist, no sempre ho fa ell. Algun cop altres polítics de l’equip guanyador s’encarrega de portar a terme aquesta missió durant tot el mandat. A vegades ho fa algun funcionari o càrrec de confiança afí al color polític que dirigeix el consistori, però algú ho ha de fer. Actualment al Vendrell és bàsic que es faci aquest paper i sembla que aquesta legislatura ho porta a cap l’alcalde i alguns dels regidors més propers que són el nucli dur de l’equip de govern. Altres regidors realitzen tasques paral·leles i es dediquen al seu àmbit i poca cosa més.

Aquest és un de les vegades que hi ha una clara majoria en un mateix equip de govern i pensem que les dues forces que han pactat amb els optimismes amb el pas dels mesos s’han diluït com el sucre dins el cafè  dels optimistes. Han perdut totalment la identitat. Una formació que seguint com li va en altres contrades del país no veig que tingui molt de futur en aquest consistori almenys que els seus membres passin a una altra formació o ja directament s’integrin en els seguidors de Salvador Illa. L’altra formació s’ha convertit en un projecte personal i poca cosa més. Després de tot això molt difícilment podrà tornar a liderar una proposta veïnal semblant.

Per tant tenim 11 polítics per tirar endavant el projecte d’aquesta legislatura. Aquí al Vendrell excepte uns casos molt peculiars, els regidors han passat a un segon o tercer terme, i fins i tot alguns han hivernat durant quatre anys. Hi hagut legislatures que l’alcalde estava omnipresent a tots els actes que es feien i es desfeien. Actualment apareix molts cops, però altres vegades apareix el regidor com a màxim exponent polític d’aquell àmbit. Evidentment quan la notícia es positiva i afecta molta gent allí està el batlle, però per coses no tan optimistes,  o de tràmit es permet el luxe de no anar-hi. Això també és estratègia política com qualsevol altra.

Crec que s’ha de donar veu i imatge a la resta de regidors perquè tot sembli una mica més equilibrat. Quan apareix sempre l’alcalde et recorda aquests països amb manca de democràcia on et trobes el líder popular a totes les cantonades del país com a salvador de la pàtria. Tot això ja ho tenim superat i produeix una mica de saturació fins que el pots arribar a avorrir. Jo crec que si un ajuntament no tingues polítics i tot funciones amb una mena de protocols que garanteixin la igualtat d’oportunitats, coherència, sense vicis adquirits i males practiques funcionaria molt millor que alguns que tenim actualment, sense cap mena de dubte. 

 

 

dimecres, 27 d’octubre del 2021

Darrer episodi d'aquest cicle del Vendrell sent la música



 El Vendrell sent la música va acollir ahir la darrera conversa dirigida per Gemma Ventura. Aquesta és una proposta que es va estrenar l'any passat però que el covid la va privar de públic i només es podia veure per la televisió local. Ahir va ser el torn a tres músics del Vendrell des de difernts àngles, Jesús Rovira, Carlota Baldrís i Montserrat Meneses. Tots van exposar diferents aspectes al voltant d'aquest llenguatge universal deixant anar algunes anècdotes de la seva formació en aquest món. Una manera de conèixer com es s'havien d'espavilar els qui s'hi volien dedicar professional abans de tenir una escola de música local. Curiositats, anècdotes, sensacions són alguns dels detalls d'aquesta conversa que va durar quasi una hora i mitja amb un públic atent i encuriosit. Esperarem el proper any amb nous convidats.  

diumenge, 24 d’octubre del 2021

8 edicions de l'Enramada de l'Arboç. Endavant.



 Aquesta és una de les fires pendesenques quee tot i la seva joventut està totalment consolidada a la comarca. Avui diumenge han esgotat els tickets dels productes. Ahir i divendres també hi havia molt gent. Allí es pot trobar un tastet de vins i gastronomia de la  comarca i rodalies on no falten les coses dolces i les coques enramades. Molta gent i molt de caliu amb gent d'aquí i dels pobles del voltant. No hi falten els concerts i també exposicions xules com les del Paymobil que atrau l'atenció de grans i petits. No calen grans despeses i gastos sino imaginació i una mica de seny perquè tiri endavant. Llarga vida a aquesta fira. Una cosa pesada és que t'hagis d'esperar al final de cada dia pel sorteig i vagin treient números i allí no surti ningú. Això hauria de canviar perquè es fa pesadet. S'hauria de fer un sistema més ràpid i eficient.  

God Save The Queen



 Després de la desaparició de Queen hi ha molts grups tribut. Un dels més rellevants és aquest grup argentí God Save The Queen que estan portant a terme actuacions arreu del món. Jo no vaig poder veure el grup orginal però pel que he vist  és el que més s'hi assembla. Si mai teniu l'oportunitat no ho desaprofiteu que en gaudireu a tope. A més es pot permetre el luxe de fer cançons que són poc conegudes de la banda britànica. Ja ho sabeu. 

divendres, 22 d’octubre del 2021

A la recerca de les nostres arrels

 


En aquest territori entre dues grans conurbacions urbanes i entre el mar i la muntanya hem de cercar el nostre futur i anar perfilant el nostre present. Per portar aquesta tasca obligada hem d’esbrinar el nostre passat. Des de la seva fundació l’Institut d’Estudis Penedesencs ha realitzat una ingent feina i s’ha convertit en un pal de paller d’aquesta vegueria sense competències i amb un líder més teòric que pragmàtic.

Des de que Caixa Penedès va ser engolida per una altra entitat bancària la cosa ja no és el que era. Una de les bases perquè tot això tiri endavant és que hi hagi una font de finançament important, però la nova entitat bancària tenia la seva base en un altre punt de Catalunya, llavors la cosa va començar a perdre pistonada. Perquè aquesta sinèrgia que anava costejant tots aquests estudis i investigacions segueixin endavant i no es trenqui la cadena és necessari que altres empreses públiques o privades hi aportin el seu granet de sorra. Aquesta xarxa que ha funcionat en les darreres dècades formada per aquests lletraferits i rates de biblioteca, entre altres especialistes que han anat perfilant passat i present d’aquest territori  històric. Un dels problemes principals que es troben aquests estudiosos és la publicació dels seus treballs. Encara que avui en dia les xarxes socials és una gran oportunitat per donar a conèixer els treballs. En molts casos encara té molta importància el suport en paper i també aconseguir tenir la benzina pagada, que a vegades ja és molt. Està bé tenir turisme de sol i platja, però poc a poc estem ampliant la nostra oferta a un turisme més cultural, per això hem de treballar entre tots els municipis aquest apartat perquè és una inversió de futur. Les vinyes i les platges ja les tenim ara ens queda l’altra part de la nostra essència.

48 anys de la mort de Pau Casals


 

Avui 22 de novembre fa 48 anys de la mort de Pau Casals, un dels vendrellencs més universals. Com toca cada any toca posar flors a la seva tomba per donar vida també al seu record. Aquest Vendrell encara necessita donar més empenta a la seva figura i a la seva vida. Si tenim moltes coses, però encara en falten records practics per portar de souvenir a casa quan venen els turistes. Samarretes amb el seu nom, tasses amb les seves frases i petites coses que fa que la seva figura arribi més lluny. Faltar donar una empenta  als  joves que facin més difusió del seu instrument favorit i petits detalls que el facin més gran. 

dijous, 21 d’octubre del 2021

La Fira del Vendrell, versió poc optimista



Un any més el Vendrell ha celebrat la Fira d’octubre al Vendrell que enguany un cop més ha coincidit en el calendari amb la festivitat de Santa Teresa.

Aquest equip jove que dirigeix l’Ajuntament del Vendrell ha apostat en aquesta edició per nous espais per portar a terme una mostra més àmplia que arribi a altres llocs de la localitat i no es quedi reclosa només al centre de la vila. Aquesta és una de les intencions de la nova regidoria de cohesió territorial que des d’un primer moment de la legislatura ha treballat per obrir la vila a tothom.

Enguany la Fira ha arribat fins el nou espai de la Rambla Cañas que sempre havia estat totalment desaprofitat pel consistori tot i les seves condicions i situació estratègica. Fins allí han anat tots els estands de la fira multi sectorial que en aquesta edició han estat molt més senzills per evitar costos i afavorir que els establiments del Vendrell i comarca apostessin per aquesta mostra comercial. Per altra banda, el consistori local dins la política de dinamització i prou coneixedor de la despesa que suposa un esdeveniment similar per a molts comerciants ha establert una subvenció per a tots els participants que tinguin una delegació al Vendrell. Per altra banda, el Consell Comarcal, ha realitzat una mesura equivalent amb els que provenen de la resta de la comarca. Aquesta ajuda econòmica ha permès que en un 88% dels expositors fossin quilòmetre zero, participació que no es veia de feia moltes dècades a la vila.

Per altra banda, el carrer Barcelonès ha aprofitat la seva amplada per acollir la mostra d’automoció local. Fins ara sempre s’havia realitzat a l’espai del pàrquing del Puig, un dels espais dissuasoris per deixar el cotxe i apropar-se al centre de la vila, però els organitzadors enguany ha tingut molta cura per mantenir totes les places possibles d’estacionament després de la greu pèrdua de més d’un centenar arran de les obres del nou carril bici del municipi que va entre la zona escolar i l’estació de tren. Aquest nou espai ha reunit un àmplia representació dels concessionaris locals i comercials.  Molta gent es queixava que si la Fira era una eina donar a conèixer la vila, no tenia sentir prendre moltes places de pàrquing perquè la gent no trobava lloc on deixar el vehicle i alguns tornaven cap a casa molestos per aquesta situació. Enguany ha tingut una especial participació el cotxe elèctric i híbrid. En el dia de la inauguració el regidor d’urbanisme es va comprometre a construir 10 noves estacions per la recàrrega de vehicles elèctrics en diferents punts del municipi perquè les dues que tenim actualment han quedat totalment obsoletes.

Per altra banda, per donar vida a nous espais del Vendrell, la fira d’alimentació quedarà ubicada en el carrer Andreu Nin, de la Pau i plaça del Centre. És molt important que la gent es mogui per carrers del Vendrell que no acostuma a passar, per això aquesta nova política per dinamitzar nous carrers. La plaça Pep Jai serà un dels punts on tindran lloc alguns dels concerts populars per animar la gent a participar en aquestes trobades gastronòmiques. Els grups locals tindran l’oportunitat de donar-se a conèixer en aquesta zona de concerts que permetrà veure diferents estils al llarg dels tres dies que dura la mostra. Evidentment en aquesta nova òptica dels responsables de la fira i després d’una àmplia enquesta entre els comerciants de la vila sobre la seva negativa a participar en aquest certamen centenari s’han adaptat a les seves peticions per donar sortida al nombre màxim de comerços locals en la mostra. Alguns que no han volgut participar han cedit els seus productes perquè siguin comercialitzats en  l’espai dedicat als establiments local. Les coques de Perafita poden ser molt bones, però els organitzadors tenen molt clar que s’ha de donar a conèixer el comerç local que és una de les premisses fonamentals de la mostra centenària.

Les atraccions es mantindran a la zona escolar, com els darrers anys seguint aquesta política d’ampliar la fira a tot el municipi perquè la mostra ha de respondre al seu creixement i no quedar ancorada en el passat. 

dimecres, 20 d’octubre del 2021

La realitat laboral a través del Buen Patrón


 

Una peli espanyola protagonitzada per Javier Bardem que mostra les relacions en una empresa de balances. Una història que com los Lunes al sol és una sàtira del que passa en moltes empreses i el que fan per aconseguir els seus objectius. No hi falta l'amor i les relacions no tan equilibrades entre els seus treballadors. Val la pena anar-la a veure perquè molts s'hi poden trobar identificats. Ja ho sabeu.

Tot un luxe Gerard Quintana i Xarim Aresté de la mà de Gemma Ventura


 

Paraules que van i venen, somriures, mots, notes, sensacions, emocions, sorpreses, silencis. Aquests són els elements claus d'una bona conversa com la que varem veure ahir al vespre a l'Auditori Pau Casals amb Gerard Quintana i Xarim Aresté de mans de Gemma Ventura. Una manera de conèixer el valor universal de la música que arriba a tothom encara que no hi entengui. Una matèmatica universal amb sons. Un plaer descobrir aquesta nova vessant d'aquests dos cantants catalans. Tot un luxe.

dissabte, 16 d’octubre del 2021

Una Fira ben aprofita amb poca representació local i comarcal.

 


Una nova Fira de nous espais al Puig que deixa l'embús que hi havia a la Rambla a la zona de jalu i ara el porta a la plaça de la Sardana, però allí hi ha molt més espai que no pas a la Rambla. Els estands de la Rambla passen al pàrquing del Puig molt ben aprofitat, però es una llastima que es perdin places de parquing quan se suposa que la gràcia és que vinguin de fora. Per altra banda, s'ha dotat de vida la Rambla del Vendrell amb altres opcions que no creen la gernació d'altres vegades. A la fira hi falta representació comarcal podria ser la fira del Vendrell com la de Matadepera. Aquí hi ha un problema que suposo que en les pròperes dècades s'arreglara. La fira està molt ben feta seguint els patrons polítics actuals. Seguim endavant. No plou i això és important.

divendres, 15 d’octubre del 2021

486 dies només mascaretes



 Després de quasi 486 dies de pandèmia anem tornat de mica en mica a la realitat. Ara el que ens queda de moment es portar la mascareta a l'interior dels locals obligatori. Cada dia hi ha menys gent al carrer que la porta. Esperem que no reboti i de mica en mica anem a la normalitat. Els hospitals ja deixen passar familiars amb certa normalitat i aquesta fira del Vendrell serà molt semblant al normal. Seguim endavant. 

dijous, 14 d’octubre del 2021

L’onze ideal del consistori vendrellenc

 



L’Ajuntament del Vendrell està configurat per 21 regidors que integren el màxim orgue col·legial d’aquesta administració local. Políticament està dividit en dos grans grups. Els que tenen el poder i els que els toca fer d’oposició. Després hi ha un o dos elements que van jugant diferents papers de l’auca segons el que tenen al davant.

Avui en dia que tenim el futbol com un dels esports principals a casa nostra podríem tenir un molt bon equip capaç de derrotar a qualsevol element sobre el terreny de jo. Primer de tot posaríem en Soriano de porter. Aquest jove fixatge provinent de la pedrera vermella es pot enfrontar a tot tipus de pilotes vinguin d’on vinguin amb els seus punys enèrgics. Ha tingut grans mestres internacionals en  el seu art com en Iceta i en Sánchez.

En la zona central de la defensa hi podem posar na Peris, una jove i contundent jugadora que s’ha format en els equips amateurs de la localitat. El seu joc és molt inesperat i peculiar i mai sabràs com resoldrà la jugada. El seu joc en els darrers anys s’ha consolidat a l’eix de la defensa tot i que pot arribar a jugar a totes les parts del terreny de joc.  Al seu costat esquerra l’acompanyarà en Herrera, un jugador versàtil amb molts partits a les seves cames i que sempre és ben fidel al seus colors. A la banda dreta tenim en Mercadé, provinent d’una de les formacions locals amb més solera de la vila. Un estil peculiar que sempre sap fer servir l’estratègia necessària per evitar que el davanter contrari arribi a porteria, però sempre d’una manera neta i pulcre sense causar cap lesió al contrari.

Al mig del camí posarem en Martínez, un jugador força jove que ha passat per altres punts sobre el terreny de joc, però que sembla que aquest és el més escaient per a la seva tècnica. Integrant destacat del combinat provincial i amb molts de números per formar part de la selecció catalana i fins i tot espanyola. Ha sorgit del planter i s’ha convertit en un jugador referent en aquestes contrades. Ell serà l’encarregat de distribuir el joc i d’iniciar els atacs amb profunditat per aconseguir el màxim resultat. En els darrers temps és mostra més segur en la defensa que en l’atac. Per portar a terme aquesta missió anirà acompanyat del seu gran amic en Santos a la banda esquerre. Tots dos formaran un tàndem que no tindrà res que envejar el format en el seu temps per la parella Jané Domingo.  Al seu costat dret trobarem na Ramírez que serà una peça clau per obrir joc a la davantera i poder arribar amb seguretat i contundència a la porteria contrària. En aquesta zona central també jugarà per lliure el gran central en Mañé, una persona jove amb molta empenta i molt bona visió en el camp de joc. Molts equips ja s’han fixat en les seves grans habilitats. Les seves faltes directe prop de l’àrea han sumat molts punts en jugades decisives. Ell serà l’encarregat de portar la pilota endavant pel lateral esquerre principalment i gaudirà de certa llibertat segons l’evolució del partit per moure’s sobre el camp per frenar l’equip contrari.

Com a davanter centre tenim en Navarrete, un xicot nou a la gespa local, però que segur que sempre s’ho deixa tot al camp per treure els tres punts per al seu equip. Ell sap esquivar molt bé la defensa local i té molt bon regateig per esquivar la defensa contrària i és un dels especialistes en llançament de penals. Ell estarà acompanyat en aquesta missió per la Na Moreno, una jove que ja ha jugat en altres lligues i torna amb força després que el titular d’aquesta posició hagi fixat per un altre equip. Una jove imprevisible que amb les seves passades en profunditat al davanter centre pot crear moltes situacions de perill. A l’altre costat trobarem un clàssic al  món del futbol professional perquè venia d’altres esports equips amb un pes destacats a la comarca. Ella és en  Llasat que  gaudeix d’una llarga trajectòria professional en aquest esport després d’unes dècades de parada tècnica. Una jugador molt temut per la defensa perquè pot jugar amb molta facilitat amb un gran joc dialèctic amb les dues extremitats inferiors per posar la bola a la porteria contrària. S’ha format a l’ombra d’uns dels grans jugadors comarcals de tots els temps fins que els diferents estils de joc els van separar. Sempre ha mostrat molt de seny i tranquil·litat per superar els darrers jugadors abans de posar la bola en la xarxa contrària. Des de el primer moment és molt evident la seva dilatada experiència i seguretat per aconseguir el seu objectiu. Sap resoldre amb eficiència en els moments complicats del partit quan s’han de treure els tres punts d’on sigui.

L’entrenador titular és en Carnicer, un jugador que va estar més de 40 anys actiu en el món del futbol local i nacional, tindrà com ajudants en Domingo en la part física i preparació de porters.  Un combinat que portarà la samarreta vermella amb petita estelada en el braç esquerre i un petit Tobies dibuixat en el braç dret. Desitgem molta sort en aquest equip que està molt preparat per superar tots  els reptes. En els propers mesos el davanter centre serà substituït per motius de feina per una jove promesa de l’equip local, na Vaquero, una jove jugadora que  segurament portarà moltes victòries a l’equip local per les moltes qualitats que tothom li reconeix.  

25 anys de la tele del Vendrell

 



El dia 13 d'octubre de 1996 va obrir la tele local que tenim ara mateix a mans del consistori local. Tot just abans d'aquesta hi havia una productora encapçalada pel Miquel Garcias que ocupava el paper de tele local a un local de Fàtima. Recordo que quan aquesta empresa va complir un any va muntar un pica a pica on no hi va faltar de res i allí podies avorrir el menjar de tantes coses que hi havia per  engrapar. Aquest és un dels episodis més golafres que recordo en la meva vida. Després va venir la tele municipal que sempre ha tingut un director o gerent clarament de la corda de l'Ajuntament. A vegades s'ha portat més professionalment i a voltes més políticament, però tots dos ingredients mai han faltat en diferents proporcions. Inclús quan manava l'Arribas van portar una tia de Tarragona del Psoe que no sabien que fer i la posar aquí a dirigir el cotarro. Quan van guanyar els convergents va tocar el dos, evidentment. Tenir una tele local és un luxe. És una llàstima que no s'aprofiti més aquest pilar de municipi que paguem entre tots 600.000 euros cada any per tirar endavant. Una tele a poca publicitat, perquè sempre ha estat una cosa secundària o terciaria per als seus responsables que sinó arriba de la casa gran s'hi posa una mica més i d'algun lloc ho traurem. Una llàstima perquè aquesta tele podria ser comarcal amb l'ajut d'altres municipis de la comarca i així podríem fer més coses perquè les eines les tenen i falta una mica més per arribar més lluny, però en aquesta comarca cada poble va al seu rollo i només es troben a la plaça Sant Jaume un cop cadd 20 anys per fer-se la foto.

Aquesta tele té molt bons professionals que fan el millor que poden i saben per portar a terme la seva tasca. D'aquí cap allà amb les càmeres que després no es queixin sinó surt una notícia o només la meitat de temps d'una altra entitat. També un mal de cap pels presentadors que a vegades s'han de trobar pel carrer amb vilatans que els hi exposen queixes i peticions de la seva feina professional.  Han de donar resposta a la gran frase, això quan surt? Per altra banda, a part de ser comarcal també hauria de ser lliure d'anar on vulgui i no ser una obra social de qualsevol partit, quatre amics o entitat de la vila o comarca que es tira un pet i ja vol que ho vagin a cobrir. Hi ha moltes coses importants que no es veuen per la tele i altres xorrades que les hem d'aguantar perquè falta un criteri més professional i menys polític del quedar bé per anar endavant.- No passa res, al final es vendre un producte. Per això molts cops només trobes a les rodes de premsa els pobres de la tele perquè la resta passa olímpicament de coses vanals per a molta gent.

Ara tenim una tele amb els serveis bàsics que cada dia té mé gràcia anar a post que interessi per internet i no mirar la tele perquè hi ha molta cosa d'altres llocs i repetida. Vas a internet i mires el que vols, no cal veure tot el que passa i més en una localitat amb poca identitat grupal i cada barri és com Andorra. Moltes felicitats i per molts anys i endavant. Esperem que algun dia es posi la graella de la programació i també de la ràdio que és la gran oblidada de tot plegat, una gran pena perquè la seva màgia arriba molt lluny. Per molts anys i endavant per una tele més plural, comarcal i amb una mica més de contingut. Espero que alguna cosa es faci per celebrar aquesta efemèride. A veure si salta la sorpresa. 






dimecres, 13 d’octubre del 2021

484 dies i ja li tenim un peu al coll a la covid


 

 La cosa està canviant i podem dir que partir del 15 d’octubre la restauració, el comerç i la cultura recuperen el 100 % de l’aforament en interiors i exteriors. Per tant, teatres, cinemes, botigues, bars i restaurants podran funcionar amb l’aforament complet. Això sí, la mascareta continua sent obligatòria en els recintes tancats. 

També desapareix la restricció d’aforament a universitats, equipaments cívics, fires, congressos, mercats ambulants, parcs d’atraccions, activitats lúdiques en espais tancats, activitats relacionades amb el joc i esports a l’exterior. En canvi, en esdeveniments esportius a l’interior l’aforament màxim serà del 80 %. Aquest seran dels pocs que encara mantindran les restriccions, per tant la Fira del Vendrell serà dels actes quasi lliure de mesures. A veure com anirà i esperem que la gent cumpleixi les normes bàsiques que són poques i no podem anar enrere.

dissabte, 9 d’octubre del 2021

Un gran concert de Blaumut a l'Auditori Pau Casals


 

El grup català ha ofert avui dissabte dia 9 d'octubre un gran concert a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador amb un ampli repertori de la seva discografia. Un escenari quasi ple que va fer les delícies del púiblic allí assistent. Un d'aquests concerts on veus que hi ha una gran connexió entre dalt i baix l'escenari. Quasi ha durat dues hores i han interpretat una versió especial del Cant dels Ocells dedicada a Pau Casals. Una joia i un honor poder gaudir d'aquests grans concerts a casa nostra sense haver d'anar a altres llocs propers. Crec que és el primer cop que Blaumut fa un concert al Baix Penedès. Ja tenim ganes de més. 

divendres, 8 d’octubre del 2021

Sou encantadors, un any més


 

Moltes gràcies a tothom per les vostres felicitacions per terra, mar i aire. Ha estat un dia diferent que m'he vist molt reconfortat per aquests minuts o segons que heu dedicat a pensar en mi en aquest moment especial. És molt bonic sumar anys, però molt millor amb la vostra companyia i suport. Sou uns àngelets. Vinga seguim endavant i ens veiem. Una forta abraçada i moltes merces de tot cor. 

Menys política i almenys una estació d’Alta Velocitat

 


 

En aquest territori de ningú entre les grans conurbacions urbanes com són Tarragona i Barcelona el que necessitem és una estació d’AVE i no ens calgui anar ni a Barcelona ni a aquest punt enmig del no res no s’amaga la del Camp de Tarragona. Estem al mig de tot plegat que ens demana uns tres quarts d’hora de cotxe si volem anar a agafar algun tren d’alta velocitat. No necessitem tenir delegats sense competències ni pressupost que només serveixi per dir que tenim aquest càrrec que té menys poder que un llogater de pis.  Tal com estan actualment les comunicacions si hem de fer arribar alguna petició a algun alt càrrec de la Generalitat a li ho farem arribar de mil formes possibles que va des del correu electrònic fins a la carta de tota la vida. En la gran majoria de casos estem davant d’un problema de manca de fons econòmics i de retruc també de voluntat política perquè molts cops hi ha diners que ves a saber on van a parar finalment.

Aquestes tres comarques necessiten molt més una parada d’Ave amb una bona xarxa de comunicacions properes amb autobús o de tren que ens aporti turistes, inversions i altres persones que hagin de venir. 

Els personatges polítics cada dia està més lluny de la societat que gestiona. Ells ja tenen el seu paper en diferents punts estratègics que ha de gestionar amb cura i coherència i no cal afegir més personatges a la fauna política d’aquest país perquè al final el pastís es tornarà massa minso i serà ingovernable tot plegat. Hem d’apostar per les coses pràctiques com arranjar les línies de rodalies que són les més utilitzades per la gent. No cal presumir de bones vistes si després tenim goteres al sostre on ens toca viure cada dia.

 

 

 

 

Avui encetem una nova volta al món





Avui dia 8 d'octubre és el meu aniversari. Ja he donat 52 voltes al sol i m'agradaria donar-ne moltes més. Aquest ha estat un any complicat perquè vaig estar 4 mesos hospitalitzat, entre Santa Tecla, Hospital del Vendrell i Joan XXIII, es en aquest darrer on vaig estar més de dos mesos a la Uci per la Covid. Hi hagut moments crítics que no tenia gens clar que superaria, però estem aquí per tirar endavant i no podré estar mai prou agraït per les mostres de suport que hem rebut durant tots aquets mesos tant d'amics, família com companys. Aquesta és la força que ens ajuda a tirar endavant un cop més. En aquesta foto estic amb els braços oberts per seguir volant per la vida, intentant superar els reptes que et va posant. Aquest és un dels meus llocs preferits al davant de la plaça del Pessebre de Sant Salvador. Moltes gràcies a tothom per les vostres energies que han sigut clau per tirar endavant. De tot cor. 

dijous, 7 d’octubre del 2021

No és un problema de 15 euros

 



El govern central sembla que vol pujar el Salari Mínim Interprofessional 15 euros per al proper pressupost. Evidentment que aquesta pujada no deixa content a ningú perquè per alguns és totalment insuficient i per altre és excessiu. Són coses que acostumen a passar i sinó fos així també seria també preocupant.

El problema greu jo crec que no són aquests 15 euros perquè a la fi i el cap per una persona i per un treballador 3 duros en euros més al mes tampoc no suposen cap crisis financera. Els uns perquè amb un parell o tres d’esmorzars menys a fora ho té superat i a l’altre perquè dins un còmput global d’empresa la cosa té una importància minsa.

El tema no són aquests diners si tota la resta funcionés amb certa correcció. El problema és que hi ha molt males praxis en aquest món laboral. Hi ha empreses que aprofiten aquests joves becaris per ocupar llocs estructurals dins el seu organigrama. Quan un acaba n’entra un altre per exercir la seva tasca i així anar encadenant. Aquests professionals no cobraran ni cinc. Si tenen sort potser aprendran alguna cosa i sinó doncs a gaudir de l’ambient laboral i poca cosa més. Aquesta baula és clau en l’aprenentatge humà, però hi ha llocs on s’han distorsionat fins assolir una greu perversió que és aquest aprenent amb tasques claus dins el sistema.  

Després tenim molts altres formats perquè en el fons el paper ho aguanta tot. Alguns tenen contractes de 4 hores diàries i en fan 8 o més cada dia. Això és un dels clàssics que podem trobar fàcilment per les nostres contrades. També hi ha els qui tenen un contracte de 8 hores setmanals i cada dia en fan 12 o més de manera sistemàtica sense que sigui una excepció de la regla i d’una manera continuada. Llavors tenim el format sense dies de descans. Persones que treballen diàriament un mes o dos sense cap dia festiu en la seva setmana i que tampoc ho veuen recompensat al final de la contractació.

Cada dia hi ha més empreses que ja no paguen pagues dobles i aquestes queden prorratejades dins el càlcul mensual. Sóc dels partidaris de les pagues dobles perquè així durant dos mesos l’any tens aquest coixí que et permet fer front a altres despeses extres que ha anat sorgint en el transcurs del temps. Un cop de mà que si el tens repartit durant els 12 mesos de l’any es dissolt més ràpid que el sucre dins un tallat.

Aquesta és la realitat del nostre mercat laboral. Llavors tenim una altra vessant molt important que són els qui et fan un contracte mercantil. Això d’assalariat per alguns és una utopia que no va amb la filosofia de l’empresa.  És millor que cadascú és busqui la vida per ell mateix.

Actualment hi ha moltes més coses que 15 euros més al mes, però no es volen tractar perquè per desgràcia de la societat són comportaments que malauradament s’estan normalitzant dins el nostre teixit empresarial. Això és un greu problema per tots nosaltres, perquè de mica en mica estem perdent qualitat laboral i la nostra societat deixar enrere nivells que ja s’havien assolit.

El salari mínim hauria de pujar segons un seguit d’elements fonamentals com la benzina, la llum, el lloguer, llavors veuríem com el que tenim és irrisori.

Una lliçó d'humanitat, Mediterráneo

 


Aquesta és una lliço d'humanitat al voltant de la figura d'Òscar Camps i Open Arms. Una històrial que narra els inicis d'aquesta aventura humanitària per salvar persones que busquen un futur millor jugant-se la vida al mar. Aquesta és una d'aquestes pelis que s'ha de veure al cinema perquè gaudeixes més de les escenes dins el mar. Una gran interpretació d'Eduard Fernandez i Dani Rovira ( fins ara només l'havia vist fent papers còmics). Una lliçó a Europa d'aquest drama que estan vivint milers de refugiats que fugen de la guerra i del mal per un mon millor. Molt aconsellable.

dimecres, 6 d’octubre del 2021

Tot un luxe l'entrevista entre Gemma Ventura i David Bueno



 Tot un detall gaudir ahir a la tarda d'una entrevista entre Gemma Ventura i David Bueno a l'Auditori Pau Casals, un acte organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell. El doctor en biologia ens va explicar la importància de la música, la psicoimotricitat i l'art en els joves i també en totes les edats. L'entrevista va durar una hora i poc i al final de l'acte ens va repartir un full en blanc de diferents formes per fer una tasca que demostraven les seves teories. Va ser molt amè i planer i l'auditori estava farcit de mestres i professors que no es van voler perdre l'oportunitat de veure aquest prestigiós científic a casa nostra. Unes preguntes entenedores i planeres van ajudar que tots els allí presents entenguéssim millor el missatge.

dimarts, 5 d’octubre del 2021

476 dies i a veure que fem amb les vacunes


 

Estem aquí pendents que no arribi la sisena onada. A veure que passa amb la gent que no es pot vacunar però sembla que de mica en mica la pandèmia va remitint i de mica en mica el teletreball ja anirà quedant a nivells bàsics. De mica en mica tornem a la normalitat i esperem que així sigui. Ara esperem que hi hagi més gent vacunada per evitar contagis, des de les institucions estatals s'està treballant aquest tema perquè aquest col·lectiu pot seguir sent transmissor de la pandèmia. Ja es poden fer castells amb algunes limitacions, aquest divendres pot obrir l'oci nocturn. A veure com anirem entrant en aquest nova normalitat. De moment no es obligatori portar mascareta a l'exterior, però molta gent encara la porta. Seguim endavant.

Ponencia Node Penedès

 Aquest escrit anava adreçat a una taula organitzada per Node Garraf de com es veia el Garraf des de fora. Per motius de salut no hi vaig poder assistir i deixo aquí la meva aportació



 

 Primer de tot, bon dia. El meu nom és Miquel Casellas i vinc del Vendrell tot i que jo sóc nascut a Albinyana. Fa més de vint anys que sóc funcionari a l’Ajuntament del Vendrell, però la meva gran passió és el periodisme.

Des de 1996 fins a la seva desaparició al desembre del 2012 vaig col·laborar on també hi vaig treballar durant una temporada . Des de 2007 faig un programa de ràdio a la ràdio local que s’anomena Pas de vianants per analitzar una mica l’actualitat local i comarcal. Des del 2007 també tinc un blog que porta per nom www.miquelcasellas.blogspot.com

Jo de petit tenia molt clar que el meu àmbit territorial era el Penedès. Sóc fill de família pagesa i molts  dissabtes al matí anàvem a mercat a Vilafranca que a casa nostra també figurava una mica com a capital del Penedès des d’un punt de vista cultural i agrícola. Per nosaltres el Garraf era el d’una comarca més oberta, més industrial, més cosmopolita i oberta amb unes tradicions molt arrelades com el carnaval i uns elements claus com la Rambla i el Port de Vilanova.

El Baix Penedès al costat d’aquestes dues altres dues comarques penedesenques sempre ha ocupat el vagó de la cua i ha anat a remolc d’aquestes dues grans capitals que s’han encarregat de tirar endavant el territori, Vilafranca més al voltant del vi i l’enoturisme i Vilanova com una ciutat oberta amb les seves fires, exposicions i propostes tan interessants com la que estem vivint avui aquí en aquesta sala.

És molt important que una comarca sigui capaç d’agafar els diferents elements que la configuren i organitzi una trobada com la que estem compartint avui aquí ja sigui per parlar de cultura, territori, economia i futur.

Aquest acte al Vendrell encara estem a anys llum. L’any 2012, el consistori va aprovar un ROM ( Reglament Orgànic municipal) per regular els plens municipals i dins aquest document hi havia un compromís per fer un debat de la vila anual, doncs la setmana passada en van fer un en un format molt light, només amb els portaveus de cada grup a la sala de plens.

Aquesta és una de les eines necessàries per tirar una vila endavant. Crear una interacció entre els diferents elements i organitzar un debat social obert on cadascú hi digui la seva i tothom vagi vogant en el mateix rumb.

Tot i que també s’ha de dir que El Garraf des de fora principalment és Vilanova i la Geltrú i els pobles del seu voltant que semblen una mica que siguin els seus satel·lits, però hi ha una gran excepció. Sitges és un món a banda del que es viu al Garraf com una república independent que juga una altra lliga amb una altres paràmetres que no sempre concorden amb de la resta de la comarca.

El Penedès com a territori històric actualment crec que només queda a l’Alt Penedès i poca cosa més. Al Vendrell igual que al Garraf crec que aquest sentiment de vegueria està francament en números vermells. Nosaltres el Baix Penedès sempre ens hem situat una mica en al paper d’ànec lleig dels nostres companys d’aventures tant si anem de la mà de la Vegueria amb capital a Vilafranca com si anem amb el Camp de Tarragona amb la capital a Tarraco. El Garraf és una ciutat amb iniciativa pròpia que està a mitja horeta de Barcelona una distància ideal per interactuar amb Barcelona i els seus cinturons.

El Vendrell ha estat una mica aquest Penedès low cost per aquelles persones que no podia establir-se a Vilanova o Vilafranca per la seva renda per capita i venien a afincar-se al Baix Penedès que els permetia afegir un quart d’hora de temps en la seva relació amb Barcelona i el seu entorn si els transports i mitjans de comunicació no ens fan una broma de les seves. Per altra banda el preu d’algunes urbanitzacions perdudes a les muntanyes els mostrava una oferta difícil de refusar.

Evidentment els del Baix Penedès per la poca oferta que tenim en el nostre territori hem d’anar a altres llocs i un dels punts on pots trobar més baixpenedesencs és a Vilanova i la Geltrú comprant o a la recerca d’altres serveis que al Vendrell o no tenim o hi són d’una manera minsa. Altres punts a banda de Barcelona i Tarragona és Reus que té certa similitud comercial amb Vilanova i la Geltrú.

Vilanova per nosaltres és oferta en museus, cultura i gastronomia i des d’alli mirem per la finestra de les xarxes tot el que s’està portant a terme a la vostra comarca. L’altre dia jo vaig ser un dels qui va anar a donar un cop d’ull a la nova oficina d’Ikea a Sant Pere de Ribes. Tinc els meus dubtes que els veïns del Garraf mirin el que fan al Baix Penedès, però nosaltres si que hi tenim un ull igual com a Vilafranca del Penedès que tenen un a més àmplia oferta que la que ofereix el Vendrell. Per altra banda no sé si tampoc els Vilafranquins i Vilanovins miren a la resta de comarques veïnes a veure que s’hi cou. Crec que també van una mica per lliure.

A més el fort creixement del Baix Penedès en els darrers anys és de persones que provenen de Barcelona i del seu entorn i que han anat a viure a aquesta comarca amb una total desarrelament de la comarca i estan més pendents del que passa a la plaça Catalunya de Cornellà que no pas el que fan al Vendrell. A Vendrell costa bastant que la gent s’integri i una gran eina han estat els entitats com els castells Nens el Vendrell. Crec que al Garraf aquesta integració és més alta tot i que sempre hi ha persones que viuen al seu món.

Per mi el Garraf comença on estava la tèrmica de Cubelles que ha desaparegut sense deixar rastre, les cues davant el semàfors de Cubelles per passar aquest nucli urbà que necessita una variant fa anys però que encara resta pendent.

El Garraf era aquell bon home que durant un munt d’anys va estar en un semàfor netejant vidres dels cotxes per guanyar-se uns diners. Vilanova són les cadires de les terrasses de la Rambla quasi plenes a l’estiu i a l’hivern gaudint d’un clima temperat i de les xerrades amb amics i parents per anar fent camí en la vida.

El Garraf són les rues de carnaval de Sitges amb els carrers i places plens d’ambient fins a altes hores de la nit. També les comparses vilanovines el diumenge de carnaval a la plaça de la Vila amb els caramels amunt t i avall amb el so del turuta. El Garraf també és un lloc on puc anar a veure concerts de primeres figures nacionals de la música sense necessitar d’anar a una gran ciutat.

El Garraf també és el preu abusiu d’un autopista que amb tres quarts d’hora em porta del Vendrell a Barcelona sinó hi ha retencions. Davant d’això tinc les alternatives de les històriques costes del Garraf o l’Ap 7.

El Garraf és les aparicions a la televisió o al cinema Toni Albà i Sergi López que són un clars representants del caliu teatral i associatiu d’aquesta comarca al llarg de les dècades.

El Garraf és cultura, treball i esforç de molta gent que ha cregut en la seva comarca i hi ha apostat per ella decididament i s’han quedat amb les capses com ha passat a altres indrets. Moltes gràcies per convidar-me i per aquestes iniciatives.

dilluns, 4 d’octubre del 2021

Lauzeta a la Bisbal del Penedès, tot un honor

 


Ahir vaig tenir l'honor de veure per primera vegada Lauzeta al Baix Penedès, n'hi haviem vist algun cop a les terres de Ponent, però sobretot els hem vist per twitch. Des de que va començar la pandèmia al març del 2020 han actuat quasi cada dia per aquest canal virtual. Ells són el Joan i la Nuria, guitarra i viola, però poden tocar molts instrumets i tenen una gran varietat de cançons al seu calaix que van des de populars catalanes fins a les irlandeses passant pels clàssics de tots els llocs. Per mi és un dels grups amb més ventall de peces a la seva cartera. Una gran sort gaudir del seu directe, molt proper, variat amb moltes peces comentades i amb la participació del públic que va animar aquest concert. Un gran grup que esperem que tornin ben aviat per les nostres contrades. 

dissabte, 2 d’octubre del 2021

La millor teràpia: la Música del Pemi Rovirosa i els Invictes



Aquest dia 1 d'octubre vaig tenir el goig de gaudir del 1r concert del Pemi Rovirosa i els Invictes. El primer que va fer a la Lira no hi vaig poder anar perquè estava hospitalitzat per la Covid. El d'ahir era molt esperat. A més va ser en un lloc nou com és la Torre del Sebastià a tocar a Sant Vicenç de Calders. En aquest concert va estar acompanyat de la majoria dels Invictes i va repassar una part important del seu àlbum i també alguns temes de Laxen i alguna altra proposta més personal que va agradar a tothom. Va ser una joia poder tornar a escoltar la veu del Pemi Fortuny amb una de les cançons més mítiques dels Laxnbusto com és la de Pagès. Una vetllada inolvidable amb molta gent de Sant Vicenç de totes les edats. Hi havia moltes persones que fa anys que pentinen canes en el millor cas i va ser molt emotiu. Va durar quasi dues hores i va ser espectacular. Seguim endavant i moltes gràcies Pemi per aquest gran regal que ajuda a tothom a recordar grans temps i a tirar endavant. Una forta abraçada. 

divendres, 1 d’octubre del 2021

D’on traiem els diners públics?

 


Estem començant a engegar màquines per al proper 2022 que donarà pas a les eleccions municipals de la primavera del 2023. Encara queden força dies, però hi ha partits que ja comencen a fer múscul de cara a aquesta cita que és la que està més valorada per l’electorat. La que molts cops ha de treure les castanyes del foc quan la resta d’administracions passa per sobre de les seves competències. Aquí al Vendrell ja estem vivint aquesta fase 0 fins arribar a les urnes.

Tot just acaba l’estiu tenim la posada en funcionament de la gratuïtat del servei de guarderia municipal per als nens de P2 a les llars municipals. De moment tenim això, potser en el proper pressupost la iniciativa s’ampliarà al primer curs. A veure que diuen els pressupostos per al 2022 que encara s’han de presentar. La mesura ha permès que les escoles bressol del municipi recuperessin molts alumnes que han perdut arran de la situació econòmica del municipi en els darrers anys. En total l’Ajuntament amb aquesta iniciativa deixarà d’ingressar 240.000 euros aquest curs. Resultat és que el percentatge d’alumnes d’aquest curs passi del 40% al 80%.

Ara sembla que tindrem beques de transport per a estudiants universitaris i de FP que s’aniran perfilant abans que acabi l’any. Una nova iniciativa que també beneficiarà a un dels sectors més perjudicats del mercat laboral perquè amb el pas dels anys el preu de la universitat s’ha incrementat molt per sobre del nivell del cost de la vida. Abans feies una carrera amb un títol universitari i eres algú. Avui en dia el protocol marca fer masters i postgraus varis perquè puguis competir mínimament en el mercat laboral.

És molt senzill fomentar aquest tipus de mesures perquè dins la caixa dels diners públics s’agafa un grapat de bitllets i es posa a un costat reservat per aquestes mesures. Ara només falta saber d’on sortiran aquests calers o quines partides es veuran reduïdes per atendre aquestes iniciatives que trobo molt lloables, però falta saber com es finançaran. En el fons passa com el nou carril bici que pot estar molt bé, però ens hem carregat més de 100 llocs d’estacionament gratuït a la vila.

Per altra banda tenim una gran quantitat de diners que aniran marxant amb les obres de Coma-ruga que ja anem pels sis milions i no oblidem tampoc les quatre Fonts o les obres d’aquest carril bici que esperem que sigui molt utilitzat perquè de moment. No oblidem tampoc les obres  que sembla que s’han de fer a la pista d’atletisme municipal que fa anys que és una de les grans peticions dels corredors de la vila que demanen un lloc digne per entrenar i poder competir.

Llavors haurem de buscar altres respostes que ningú esmentar per intentar esbrinar d’on sortiran aquests fonts. Seguirem amb uns serveis públics per sota de les necessitats bàsiques de la vila? Alguns veïns seguiran somiant amb l’escombriaire perquè no apareix quasi mai a les rodalies del seu habitatge?Altres seguiran buscant el pany de casa quan han caigut quatre gotes i ha marxat l’enllumenat públic?

Tornaran a pujar els impostos per fer front a aquestes noves despeses amb un dels Ibis més cars del Principat? Deixarem que la part més important del pastís la paguin a la propera legislatura? Són molt lloables aquestes iniciatives, però cal saber d’on es trauran els diners i qui en seran els perjudicats. De tot això algunes entitats ja ho tenen molt clar.

Aneu a veure l'Exposició de la Cubana a Sitges



 Us aconsello que aneu a veure l'exposició sobre la Cubana al Miramar Centre Cultural Sitges. Està oberta fins a principis del 2022. Nomes va de dijous a diumenge. Us aconsello que compreu l'entrada abans d'anar-hi perquè no és molt gran i està molt atapaida. Es un repàs pels més de 40 anys d'aquesta gran trajectòria d'aquest elenc català que ha estat una peça clau en la història cultural d'aquest país. És molt dens, hi ha coses sorprenents i et permet entrar en l'interior d'aquest gran companyia i veure la seva evolució. És més que aconsellable. No us la deixeu perdre.

4 anys d'una jornada històrica


 

Avui fa 4any d'un gran dia que tots recordarem amb intensitat durant uns quants anys. Va ser una jornada que va marcar un abans i un després en aquest país. La repressió per aquesta jornada que en el fons sembla que hi havia poca cosa a part de fum encara continua i ves a saber fins quan. Seguim endavant perquè algun dia cada país pugui decidir si és lliure o no. Aquí al Vendrell es va viure amb intensitat i no hi va haver òsties en cap lloc. Una data en què la il·lusió va sortir als carrers. Seguim endavant esperant nous capitols.