Per què treballar?

 

 

Realment tal com està evolucionant la societat moltes persones han escollit vies alternatives a treballar per guanyar-se la vida. Alguns obtenen més diners en alguna ajuda social que no pas complir la jornada laboral amb les obligacions que això comporta.

Les formes per aconseguir aquest finançament són molt diverses. En primer moment s’ha d’aconseguir alguna ajuda bàsica que sigui més o menys segura i a partir d’aquí anar afegint aportacions puntuals com beques, ajuda habitatge entre d’altres.

Tot això ho complementem amb alguna forma d’aconseguir diners entre la legalitat i la seva part fosca com tasques de neteja, cuidar gent gran o nadons o qualsevol manteniment cobrant en negre. Feines que encara que siguin puntuals sumen al cap de la setmana i t’aporten en total més diners que un salari normal d’una gran superfície on amb prou feines superaràs els 800 euros nets treballant tardes, diumenges, caps de setmana i diumenges de preceptes.

A part d’aquí ens podem afegir als comercials de productes de neteja, robots de cuina, miracles per aprimar i mil propostes més que amb una mica de cara i una bona agenda pots arrodonir la jugada.

Després les aplicacions com el Wallapop et permetrà comercialitzar coses que no necessites o figures que queden molt bé a taula. Hi ha tot un món aquí darrera de persones que saben treure un bon partit d’aquesta aplicacions amb una minsa inversió.

Després treballem el mercat dels pisos ocupats o el de lloguer social que no és tan ampli però que en algunes localitats està en forma.

Avui en dia a una parella que es vulgui comprar un pis petit necessitaria viure 124 anys per poder pagar la hipoteca amb un sou d’aquests que estan proliferant a casa nostra que t’obliguen a ser de Càritas perquè no arribes ni a la meitat de mes fent un  bon ús dels recursos econòmics perquè entre la llum, el telèfon, l’electricitat i la hipoteca ja tens la pagueta tota liquidada.

Sempre pots seguir vivint a casa dels pares o llogar una habitació per anar fent caixa per poder comprar alguna cosa més endavant.

La nostra llibertat econòmica s’ha acabat. Cada dia estem més lligats als bancs i depenem més d’ells per anar fent el dia a dia i no cal que portem una vida de luxe,ni molt menys. Una vida normaleta amb un nou baix ja t’obliga a anar incorporant els crèdits al teu dia a dia per anar vivint.

En els darrers anys hem vist com els productes de l’alimentació s’han incrementat d’una manera estratosfèrica i com generalment la gent té el costum de menjar alguna cosa un parell o tres de vegades al dia està obligat a pagar aquest peatge que per una raó o una altra que ens trobem cada cop que anem a omplir el cistell.

Tot aquest món cada dia més globalitzat va tancant els petits negocis i els va posant en mans de persones orientals que tenen un sistema de finançament aliè a la xarxa bancària o en multinacionals que van estenen les seves urpes on poden. Els fills d’aquells botiguers prefereixen treballar assalariats que no pas fer-se autònoms com els seus pares amb una pensió de 700 euros que no tindran ni per la hipoteca que els espera. Aquí tenim un dels grans problemes d’aquest país, els autònoms que són els que han aixecat aquest tros país més propera  a la gent i no poden en molts casos sortir d’aquest camí de penúries per arribar a cap de més sense deixar la seva etiqueta d’autònoms. Aquest és un tema que a l’estat ni li deu interessar arreglar i prefereix mantenir a molts professionals en aquests nivells bàsics amb un futur molt poc optimista quan arribi la jubilació. Per això molta gent es busca la vida abans que treballar a qualsevol preu.

 

 

 

 

Retalls d'un Vendrell participatiu

 Avui hem recordat la filmació que Jaume Domingo Mulet va fer de l'arribada de les despulles de Pau Casals al Vendrell l'any 1979. Un acte interessant on anlguns dels protagonistes d'aquella jornada han reviscut algunes anècdotes davant d'un Auditori del Tívoli ple de gent de totes les edats. Un acte senzill per recordar la dèria d'un personatges que tenia la mania de grabar moltes coses de les que veia i avui són molt importants per conèixer la nostra història. Cal dir que el Vendrell que va viure aquell trasllat fa goig per la mobilitat i la participació de la gent. Avui res és igual

Una gran peli per tot un heroi de la història

 Si parlem d'Europa hem de parlar  Napoleo que fa dos cents anys ja hi treballava amb guerres i pau i el que fes falta. Una persona amb els seus costats bons i dolents. Ell tenia clar que d'ell depenia França i va fer tot el possible per treure el màxim poder i glòria a la seva gent. Va ser un home que es va coronar emperador perquè en aquell moment ningú li feia ombra. Va arribar fins a Waterloo quan ja no va oder amb les altres forces que eren superior a ell i ja veia que havia passat el seu torn. Una gran peli que s'ha de veur en pantalla gran amb un gran treball d'ambientació i detalls que el converteixen en un dels clàssics del cinema mundial. No us la perdeu. 

El menjar preparat va guanyant adeptes

 

Només cal donar un tomb pels principals supermercats de les nostres contrades i el que s’està veient clarament és que el nou format que va agafant acòlits és el menjar preparat. Cada dia els supermercats van ampliant les seves lleixes dedicades a aquest tipus de producte que fins fa poc temps només ocupaven un petit espai dins tota l’oferta comercial de l’establiment.

Fa uns anys que la dóna es va incorporar al mercat laboral, llavors va desaparèixer la tradició divisió de tasques a la llar. Ja fa dies que tots dos membres d’un matrimoni s’encarreguen de tot una mica. Aquesta minva del  temps lliure ha provocat entre altres coses que quan hi ha més gent en un supermercat és el cap de setmana quan en teoria els membres de la família fan festa. Per altra banda, el que compren també ha patit els seus canvis i els menjars preparats cada dia són els més buscats. El gran predecessor de tot això va ser el pollastre a l’ast amb patates xip que amb un vermut et solucionava perfectament un dinar de diumenge a un cost reduït.

Ara en un supermercat pots trobar moltes coses precuinades que amb un toc de microones ho tens servit a taula i amb gust que cada dia està més proper al que trobàvem a les nostres llars. Una part d’aquests amants han optat pel menjar japonès que pots trobar en molts restaurants i que amb el mínim esforç pots sortir de taula ben content i satisfet  i amb menjar sa. Crec que una de les raons que aquest  producte avanci a marxes forçades entre nosaltres és la manca que hi ha moltes famílies de ganes i de temps per cuinar tradicionalment. Els grans àpats de Nadal i festa major cada dia hi ha més comensals que aposten directament per anar al restaurant o el menjar precuinat sense més complexes.  Aquest és el nostre futur i fins i tot gran part del present.

Un cop més gràcies per tant

 Preparar el Nadal és quedar amb els amics de tota la vida amb tranquil·litat i pau i anar parlant sense pressió i sense pressa d'allò que tinguem pel cap. Compartir mirades, algun secret, plans de futur, històries vàries. Aquest és la nostra colla de piscina que fa molts anys que ens coneixem. Em passat moltes estones junts. Ara ja no tantes, però hi ha aquell esperit d'amistat que viu en nosaltres i es una joia tornar a reveure quan ens veiem. Una vegada més . Una i mil gràcies.

Els pàrquings de persones de 24 hores

 

En aquest any estem començant a treballar al Vendrell  el que  s’anomena canguratge infantil que és una mena de pàrquing per als més menuts de la casa quan tu hagis de fer alguna cosa i no saps a qui encolomar els petits reis.

Són moments puntuals per una o dues hores, deixes el nen allí i estarà ben cuida’t i potser compartirà sort amb altres com ell que també han estat víctimes de la decisió dels seus progenitors. Fins fa quatre dies una família vivien petits i grans i el més normal és que et trobessis pares fills i nets sota el mateix sostre, però les noves tendències van en sentit contrari i cada dia hi ha més pisets petits per acollir menys persones. A part també es van estenen les famílies monoparentals que per divorci o per mil històries estan reduïdes al mínim d’una família. Quan un dels membres ha de fer alguna cosa una mica diferent ha de buscar una solució per entretenir el nen.

Doncs aquí al Vendrell tenim això que molta gent desconeix i és una solució per aquests moments o per altres que la persona vulgui desconnectar una mica i s’agafi un parell d’hores per allò que li vingui de gust.

Aquest servei està també et cobreix quan vas al teatre i de mica en mica suposo que s’anirà estenent a altres horaris i propostes que siguin difícilment compatibles amb els menuts.

Aquest servei públic i gratuït ja existia en l’àmbit privat, però hi ha persones que no s’ho podien permetre i ara tenen aquesta oportunitat per gaudir de cert temps lliure.

El que passa amb els petits de la casa també té el seu reflex en els grans perquè avui en  dia ja hi ha agències a casa nostra que s’hi dediquen, però evidentment alguns potser no s’ho poden permetre i de moment no poden recórrer a aquest servei públic com passa amb els més menuts.  No es pot comparar la mobilitat dels infants amb la gent gran i posa aquest sector unes barreres més difícils de superar que no pas la quitxalla que amb poca cosa i un parell de monitors ho tenen arreglat.

A banda d’aquestes mena de guarderies 24 hores,  hi ha un tipus d’habitatges que va molt bé per tenir en pocs metres moltes coses en principi controlades. Hi ha edificis que està format per molts espais comuns, sobretot menjadors, cuina, sales d’oci, gimnàs, i zones que es poden transformar en el que vulguis segons la demanda a canvi els pisos no són gaire grans per un parell o tres de persones. En aquests habitatges són els que s’haurien d’anar creant i el Vendrell ja ho podria començar a fer tenint en compte les seves dimensions actuals i el seu creixement.

Les persones que hi viuen quasi no tenen ni necessitat de sortir al carrer. Ho tenen tot al seu abast i aquest servei de cures per gent gran i per infants ho poden tenir contractat a nivell comunitari. Evidentment el preu de la comunitat és molt elevada, però pensa que t’estalvies molts diners si ho has d’anar a buscar fora i en aquests habitatges cal que vagis enlloc. A més en aquests llocs hi ha uns vincles molt importants entre els seus veïns i organitzen trobades, festes i partides de mus per les tardes sense anar enlloc i sense cap perill. A les persones interessades doncs ja s’espavilarien per anar a buscar un pis dins aquest equipaments amb una ampli ventall de serveis variats que beneficien a tota la comunitat i si tot va bé es crea un ambient de família  que es molt beneficiós per a tots plegats.

Aquest és el futur que ens espera. Molts pisos i poques persones i mobilitat perquè la feina mai saps on estarà i tocarà moure’s. Comprar un pis és una idea anacrònica avui en dia. Esperar un de serveis socials és tenir molta fe i fer-se ocupa potser és tenir molta cara. Doncs hem de buscar noves fórmules per atendre les diferents necessitats socials que es van creant.

 

 

Volen treure l'ESO de l'Andreu Nin del Vendrell

 Sembla ser que l'Andreu Nin poc a poc anirà quedant sense ESO en els propers anys a mesura que els actuals alumens vagin superant els cursos. Aquest centre és vol dedicar principalment als cicles formatius que és el seu fort actualment i deixarà per la resta d'instituts de la vila la impartició de l'ESO. Resula que actualment aquest és un dels centres amb més prestigi al Vendrell i molts pares no tenen molt clar que hagin de buscar un altre lloc on portar els seus fills a fer l'ESO. Aquesta és una mesura que ja es veia venir perquè darrerament hem creat dos instituts escola al Vendrell com és l'antiga Teresina Martorell i el de Coma-ruga. què passà? que potser tenim massa places  per als alumnes que hi  ha. Aquesta és una mesura que ve la Generalitat insinuada des del poder local del Vendrell. A veure si es confirma aquesa notícia perquè hi ha coses que es diuen a bombo i plateret, però altres tothom calla. A veure que passarà. Aviat algú dirà alguna cosa. 

Terroristes de les platges

 Nosaltres que fem un port a cada poble de mar hem aconseguit que algunes localitats ja no tinguin sorra a les seves platges. En alguns llocs quasi ha desparegut. Molt trist. Encara que n'hi portem, el mar en un tres i no res torna a posar les coses en el seu lloc sense cap problema. Nosaltres que som humans estem a uns nivells molt preocupants d'aigua potable i portem dos anys de sequera i de moment no pol i no vol ploure. Dies com avui et podies banyar a la platja perque feia un dia genial. Estem al  novembre. No fa tant anava amb el meu pare a fer caure olives abrigat amb bufanda i guants. No sé que pot passar en els propers 20 anys però la cosa està molt fotuda. Som uns terroristes del medi ambien i ens ho hem carregat tot. No sé on anirem. Pèro el futur és molt trist i no sabem que pot derivar de tot plegat encara. la cosa no és tan senzilla com sembla.

El Baix Penedès, una comarca en liquidació

Aquesta és una comarca del Penedès històric ubicada geogràficament en un punt ideal pel que fa a les comunicacions al Principat. Estem al mig dels tres principals eixos de Catalunya, Barcelona, Tarragona i Lleida. Qui vulgui anar d’un lloc a un altre presenta molts punts per passar per les nostres contrades o buscar camins aliens que no són tan ràpids ni planers.

El Vendrell és la capital i està composta per 13 municipis més. En total tenim una població que supera els 105.000 habitants amb una capital Vendrell que arriba quasi a la meitat d’aquesta població. Aquí tenim una mica de tot o més ben dit teníem perquè cada dia tenim menys coses i anem perdent en qualitat de vida i nivell. El gran tret peculiar que hi ha és la gran quantitat de persones del voltant de Barcelona que han decidit venir a viure entre nosaltres. Potser per simpatia per Pau Casals, per tenir més proper el Riuet de Coma-ruga o pujar les Ventoses en bicicleta, però crec que molts han vingut aquí precisament perquè és el més econòmic que han trobat on crear una nova llar amb unes bones comunicacions amb les grans ciutats i una gentilesa d’Adif que encara no ha posat els torns a l’estació de tren del Vendrell i tot just l’any passat els va posar a Sant Vicenç de Calders.

Doncs aquesta comarca amb una densitat superior als 354 habitants per quilòmetre quadrat té un greu problema que fa anys que porta sobre i encara no hem fet gaire gran coses per posar-hi remei: Hi ha una clara mancança d’identitat entre la població alguns de sempre i altres perquè quatre dies que estan aquí i se senten més de Cornellà que no pas del Vendrell.

Dins el Vendrell hi ha un seguit de moviments o tendències que en cap moment afavoreixen aquesta capitalitat vendrellenca. Primer de tot, el Vendrell molt poques vegades ha organitzat coses en una perspectiva comarcal. Com a molt d’àmbit local i poca cosa més. Però coses comarcals és difícil trobar-ne  en el dia a dia de la localitat. A banda, ja té prou feina perquè molts cops les coses que organitza en prou feines passen del nucli històric de la localitat i no arriben ni a Coma-ruga, ni la resta de barris de la localitat. A banda, un seguit d’equipaments que s’han construït darrerament com la Lira o la famosa Escola de Música no deixen de tenir una filosofia local. En cap moment pensada per atendre una població de més de 100.000 habitants amb puntes que dupliquen en els mesos d’estiu i cap de setmana.

Dins la comarca tenim altres municipis que frisen per tocar el dos. Un és Cunit que cada dia està més proper a Vilanova i la Geltrú que no pas al Vendrell perquè els seus vincles amb la capital del Garraf són molt més forts que amb el Vendrell que no passa per una de les seves millors èpoques històriques i passa per una clara etapa de retrocés que no l’afavoreix de cap de les maneres. Doncs si Cunit mira al nord, Calafell cada dia mira més en aquest sentit tenint en compte les potencialitats de Vilanova al costat del Vendrell que en encara viu amb una clara consciencia de poble que fa el trist paper de capital de comarca.

No oblidem altres localitats com Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès i l’Arboç que cada dia miren més cap a Vilafranca del Penedès perquè els ofereix moltes mes avantatges que no pas el Vendrell.

Doncs quedem la resta que cadascú fa la seva guerra i estem allí al mig sense ordre ni concert, traient les castanyes del foc d’aquelles temes que couen més a cada localitat, però no hi ha una política conjunta. El màxim que hem arribat ha estat amb Carnaval i perquè darrera hi ha molts interessos sinó ni això. Doncs res aquí estem al mig d’aquest Penedès amb una capital que no tira ni amb càrrecs de confiança, ni amb banderes blaves a les platges. Sort en tenim de les festes majors que és allí on estem tots més units i arreplegats en una mateixa identitat no gestionada per cap polític.  

El favor, una peli del voler i no poder

 

El favor és una peli que vol ser una comèdia, però no ho sé. Vol ser alguna cosa d'intriga però no ho és. Una proposta per passar una estona sense matar que té algun punt còmic, però que té moltes pretensionis pero al final queden en res. El voler i no saber com. No cal que hi aneu. Com a molt al sofà de casa.

La vida continua, ja en són 12

 El més important no és que no plou ni que a Palestina hi ha una guerra, ni l'amnistia, ni el Girona, ni les taxes, ni la pujada del preu de la vida ni el puto conveni, ni els privilegiats de sempre, ni els concerts que no fan ni tantes coses. El més important és que avui el meu fillol Pau, fa 12 anys. Un petit gran home que fa orgull de padrí. Gran persona en una gran família que és com la meva família de sempre. Les coses no sempre venen de sang. a vegades t'ho trobes per la vida. Gràcies per tot. Mai us ho podré agrair. 

Estem creant una generació que serà l''òstia

 Entre els uns i els altres estem creant una generació que serà l'òstia. Hi haurà gent normal com ara i potser més bona perquè hi ha més coses, però entre la facilitat pels títols, el nivell que s'exigeix als centres cada dia menys. No sé com acabarà tot. Sort que els ordinadors ho faran tot i no hi haurà poblema per a res. Però no hi haurà gaires més alternatives si veiem el que està pujant. Afavorit pels baixos sous que hi ha etc. És tot com una tormenta perfecta.

Les noves masculinitats

 L'altre dia vaig anar a xerrada de les noves masculinitats i l'única cosa que vaig entendre que hem fer servir el neutre. Ni home ni dona. Al mig. És una proposta. Però hi ha molt per recórrer. A part d'aquest ´s dual del llenguatge que fan servir polítics i derivats que trobo fora de lloc, pero puc admetre h ha un seguit de coses que no entenc. Fins ara un home és un home. Una dona és una dona. Un x no és ni dona ni home. Una dona potser un home i viceversa. Jo em quedo aquí. Ho respecto tot, però el meu coco no va més enllà. La quarta postura no la trobo. 

Botigues tancades

 

Després de l’estiu vas veient de mica en mica com es van tancant algunes botigues de les nostres viles i pobles. En algun lloc haurem d’esperar un temps i potser trobem un altre negoci obert, però en massa casos veurem com la cosa és definitiva i ja no hi tornarem a trobar res més.

Hi ha moltes persones amb tota la il·lusió del món han volgut muntar el seu negoci i al cap d’un temps per diferents motius han hagut de tancar. La culpa, la tenim tots nosaltres. Tu et poses a la Rambla del Vendrell un diumenge qualsevol i vas veient com de tant en tant les furgonetes d’Amazon van per aquí i per allà repartint paquets a domicili. Potser si que és més econòmic en alguns casos, però ens estem carregant la vida comercials dels nostres pobles. Si seguim així aviat semblarà que vivim en una ciutat dormitori, perquè si abans no volíem bancs, ara és que ja no n’hi ha. Potser el que trobem més són llocs per pintar-nos les ungles i anar tot moderns per la vida.

Els ajuntaments i administracions vàries que tampoc no els hi faciliten les coses per fer realitat el seu somni. Quan ja el tenen muntat els hi venen rebuts de la brossa a un preu desorbitat pel que generen diàriament.  Entres tots ens estem carregant el comerç de casa nostra. Aquí les grans superfícies que fan més hora que un rellotge amb un sous ridículs són els que fan l’agost tot els dies de l’any. Hi ha establiment que a banda d’un parell o tres de persones la resta, cada cop que hi vas és l’han canviada. La situació és preocupant. Encara que es creï una altra administració com les Vegueries amb menys competències que el meu president d’escala no hi ha haurà tants de llocs per absorbir aquest personal. Aquí fem campanyes de copiar i pegar d’altres anys que cada cop aixequen menys interès. S’ha de parlar entre tots plegats. Un tema molt més interessant que el 100% de le mocions que passen al ple del Vendrell però els polítics amaguen la cara i els autònoms ja n’estan fins els collins.

El padró municipal, la clau d’un municipi

 

Hi ha un seguit de temes que no s’acostumen a parlar i formant part dels tabús que val més no tocar gaire per no aixecar la llebre i prendre mal perquè està tot agafat  a pinces en aquesta societat on cada dia les forces de seguretat són més important. Parlant d’aquest tema, el que han fet al Vendrell amb els cossos de la policia municipal el dia del seu padró, ( un mes abans de la data escollida)  és més propi dels estaments militars rancis i de la Guardia Civil que no pas de la Guardia Urbana d’un poble de 40 mil censats i uns pocs més fora del padró. Sembla ser que ara tindrem unitat canina. Ja tenim la de drons, la de quads, l’antiocupa i alguna més que està amagada per algun calaix que qualsevol dia te la trobes a la Rambla buscant endolls per carregar el mòbil. L’altre dia van dir l’equip de govern que el cos de la policia municipal seria de 97 agents amb les noves incorporacions. Si fa uns anys  ja érem 100, doncs n’hem perdut uns quants pel camí tot i que sempre diuen que augmenta la plantilla.  Fins i tot durant algunes etapes de final de la legislatura passada resulta que en alguns torns no hi havia cap agent per fer les rondes. En aquest país cadascú es diverteix com vol amb detallets per tots per quedar bé davant la galeria i fer la foto oficial.

Parlant de policia esmentarem un tema més ampli i general. Aquest és dels temes claus d’un ajuntament és el tema del padró, una eina que posa a moltes persones a un costat o altre de la línia vermella. El seu ús a part d’uns trets bàsics respon a criteris polítics que són els que marquen el futur d’una part de la població, en especial la més vulnerable.

El padró ens indica un viu una persona, aquest és la seva definició bàsica. A partir d’aquí comencen les estratègies. Hi ha ajuntaments que només empadronen amb el consentiment del titular de l’edifici o amb el títol de propietat o lloguer. En el cas dels habitatges ocupats doncs la policia o funcionari de torn va al lloc i fa un informe conforme aquesta persona viu allí. A partir d’aquí ja es pot empadronar.

Hi ha molts propietaris que tenen habitacions o pisos rellogats a inquilins que no permeten empadronar a les persones perquè els hi dóna certs drets que d’aquesta manera volen eliminar. En cas d’intervenir la justícia costa molt més de fer fora. Llavors que passa que aquella persona està d’incògnit en un habitatge i en certa manera exclòs de les avantatges d’aquell municipi com ajudes socials, ensenyament, foment ocupació i molts altres. En principi només conserva el sanitari perquè sempre pot dir que passava per allí i ha de ser atès perquè el servei sanitari, de moment és universal.

Què genera aquesta mala praxis doncs l’espavilat que empadrona a casa seva tot i que allí no hi viu. Els uns tapen els altres i el pobre que  ha de pagar dos lloguers el real on viu físicament i el virtual on està empadronat, si vol tenir garantits uns serveis bàsics.

El padró hauria de ser real perquè tots aquests negocis il·legals que sorgeixen al marge no tinguin cap sentit. Després si es vol fer fora una família d’una casa ja es veuria com ha de ser per garantir els drets de totes les parts, però el padró hauria de reflectir la veritat. Si el propietari no ho accepta, algun funcionari hauria d’aixecar una acta que dóna fe que aquella persona viu en aquest lloc i ja està. Les lleis van molt pel darrera de la realitat. Si una persona viu en un parquing d’una casa com passa a massa llocs doncs que consti com a tal i que es modifiqui el que faci falta perquè aquesta realitat es pugui reflectir. Si un altre dorm al carrer o en una masia doncs el mateix. No ens podem permetre tot aquest important flux de gent que no sap ningú per on para perquè viuen al marge de la llei i cada dia en trobarem més sinó establim mètodes reals d’ubicar a les persones independentment si és un habitatge o un pàrquing. Això no interessa a alguns perquè hi ha alguns personatges que tenen el seu negoci en aquests pisos sense documentar i en aquests padrons sense persones. Aquest és un tema que s’hauria de parlar en un ple per saber el model de ciutat que tenim i que volem, però ens dediquem a debatre mocions sense solta ni volta que no van enlloc.

El món de l'acollida d'infants

 

Avui he anat a una interessant xerrada al Centre cívic l'Estació del Vendrell sobre l'acollida i l'adopció on s'explicava el cas de moltes famílies que recorren a aquest mètodes per diferents i variats motius. El tema és que Catalunya necessita ara per ara persones que acollin i adoptin gent petits i grans a casa seva perquè els llocs on estan estan saturats.Molta gent desconeix aquest món i amb tasques com la d'avui tot és una mica més clar i la gent sap milor que s'hi trobarà i per on tirar.

Noctambuls torna a omplir el Lokal Bike del Vendrell

 Noctambuls torna a omplir el Lokal Bike del Vendrell amb un nou concert. Per motius de salut, aquest cop a la bateria estava Marc Muñoz que va fer un gran concert al costat dels Noctambuls. Un directe on cada dia hi ha més temes propis i menys versions de Sangtrat. També va cantar Pep Fillat, que estava entre el public de la sala vendrellenca. Una gran nit on la gent s'ho va gaudir de valentg amb el rock and roll d'aquest grup més que consolidat que està treballant intensament en un treball discogràfic.

18 anys menys 1 d'un dels dies més feliços de la meva vida

 

Avui faria 18 anys que la Mònica i jo ens varem casar a l'església de Santa Tereseta de Lleida. Un dia inolvidable que sempre recordaré on van pasar alguns detalls que el van marcar. Tothom va destacar que el dinar va ser dels millors de boda que havia anat i la resta també va anar molt bé. Llàstima que varem haver de marxar aviat per agafar el vol de viatge de nuvis.

Si mirem les fotos veiem que moltes persones ja no hi són. Altres han trencat trencat el matrimoni i cadascú pel seu cantó. Altres que no van venir a la boda i haurien d'haver estat perquè amb el temps s'ha demostrat una bona relació, però hi havia el que hi havia perquè en aquell moment estava això. La Mònica i jo hem decidit canviar de rumb de les nostres vides. Coses que passen. Hem durat quasi 18 anys doncs és una bona xifra. Avui tenim una llibertat que fa anys potser no estava. Avui repassant albums de foto he vist com passa el temps. En part gràcies a ella i als metges després del 2021 vaig tornar a nèixer i tot el que tinc endavant és de més a mes. Vaig estar a segons de morir, però sóc aquí i ara vull ser jo tal com sóc i com voldria ser amb alguns postureos reconeguts. La millor etapa potser l'he passat amb ella, ara toquen altres etapes que s'han de viure, però la joventut i l'energia es canvien per la reflexió i el silenci. Hi hagut moments de tot, però si sumem la felicitat suma la resta de sentiments. La vida continua avui faria 18 anys, però és un dia més d'un nou rumb, però avui faria 18 anys. 

Saben aquell, sobre el grau Eugenio, brutal

 

A mi no m'agradava

el David Verdaguer, però he vist aquest peli i he sortit enamorat d'ell i de la dona, Carolina Yuste que fa un sensacional paper en aquesta peli sobre lels iinicis del gran humorista. He rigut. He plorat i m'he emocionat molt al veure una peli plena d'humanisme i tendressa en el tracte humà que hi ha en els principals protagonistes. Hi ha moments molt claus que et permeten entendre moltes coses d'daquest il·lustre català. No us la perdeu. Un peliculon des de la banda sonora fins als personatges. Brutal.

La gràcia dels menús de treballadors al Vendrell

 

 

Al Vendrell des de sempre hi ha un seguit de restaurants que es dediquen principalment a fer menús per a persones treballadores que no arribin als 20 euros i que superin els 10 euros, perquè amb aquests diners tal com està tot poca cosa més et poden donar. La major part d’aquests menús estan al voltant dels 15 euros més o menys. Si fas un cafè o un cigaló la cosa puja una mica més però és assumible.

Si tu fas  càlculs i compres el menjar i t’ho fas a casa amb el que et costa el que compres i el temps que hi dediques la veritat és que no és hi perdis diners, però tampoc suposa una gran diferència. El preu de tot plegat i de la calefacció i de l’aire condicionat també s’han de sumar. He de dir que la majoria de restaurants que ofereixen aquests preus són bastant legals perquè inclouen el beure i els postres. A vegades m’he trobat en alguns restaurants de fora el Vendrell amb menús a 14 euros, però l’ampolla de vi de la casa et costava el mateix preu que el del menú i sorties content i enganyat.

També s’ha de dir que les racions son generoses i que estan bé, no són com les que serveixen amb alguns altres restaurants que les han d’acompanyar amb una lupa per demostrar que hi ha alguna cosa sobre el plat.

Aquest tipus de restaurants que van estar actius durant l’època de creixement del Vendrell ara fa uns 20 anys durant unes temporada arribaven a fer tres torns en un dia, ara en prou feines en fan dos el qui té més sort i altres un i anar fent.

En els seus menjadors trobaves paletes,encofradors, comercials de mil coses, lampistes i i totes les professions que et puguis imaginar. Una de les seves tàctiques és que serveixen molt ràpid perquè quasi tothom va de menú i en seguida ho tenen controlat. Llavors tots hi surten beneficiats perquè uns poden tornar a omplir la taula i els altres poden seguir la seva feina. Hi ha famílies que de tant en tant, van a aquests llocs per deixar lliure a tots els membres de les obligacions culinàries i gaudir una mica de la bona companyia en família.

Aquest tipus de restaurants s’ha ant perdent i van quedant els més econòmics, alguns de preus més elevats han anat tancant perquè potser el preu i la qualitat del producte no acompanyava i al final, la llei de l’oferta i la demanda no falla mai. En aquests restaurants no trobaràs menjars molt elaborats de llibre de cuina sibarita, ni aquestes creacions que veiem per la televisió que només dins una cullera et posen una cua de brau cuinat amb Oporto i fines herbes del Teide.

Les noves tendències d’aquests restaurants que va començar en el temps de la pandèmia és el menjar per emportar. Cada dia són més les persones que encarreguen el menjar i se’l porten a casa i queda tot més familiar.

Evidentment cada dia pengen les propostes en els estats del telèfon o en algun aplicació mòbil que tu pots consultar a una hora prudencial sense haver de trucar a ningú ni res.

Aquest negoci dóna vida a unes quantes famílies del Vendrell que són els que ho mantenen obert. Cadascú té la seva tàctica. Uns fan sopars, els altres esmorzars, els altres sopars i esmorzar i tots tanquen el diumenge i fan sempre el menú del migdia que on està la gràcia. Unes persones que ho van passar també moments molt complicats amb el covid i estan allí amb els seu servei perquè la resta puguem tenir un bon servei sense gaire cost i ningú li toca passar un temps entre fogons.