Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de març del 2022

Centre de Formació Martí & Martínez Productions

 



En les entitats públiques amb una cert volum de personal sempre hi ha una part del personal que forma part del personal estructural que hauria de ser la majoria. Uns altres que són interins fins que es convoqui la plaça que juntament amb els que estan amb programes, subvencions i altres històries haurien de constituir una part minsa de plantilla.

Doncs en una vila optimista que no vull recordar passa totalment al revés després de més de 10 anys de no convocar places de funcionaris i laborals de carrera. Uns cops justificats per pla d’ajust per la tasca d’uns predecessors que a la casa gran lligaven els gossos amb llonganisses, i altres etapes perquè aquest esport pecuniari ho feien una mica més enllà de les nostres fronteres més properes i res d’augmentar plantilles a tot l’Estat. Altres vegades senzillament perquè no els ha donat la gana. Ja estava bé gaudir d’aquesta precarietat que dóna força al govern de torn i on el treballador perd força i seguretat per fer realitat les seves perspectives professionals.

Què ha passat que són innumerables les persones que en els darrers 3 o 4 anys han passat per aquesta empresa i quan han vist un lloc en altres administracions públiques o privades han tocat el dos perquè aquí no se’ls garantia res perquè els polítics poden prometre molt, però a l’hora de la veritat la realitat és la que mana. Persones que portaven més de 10 anys a la casa i veient que els núvols del seu futur a part de les promeses vàries, seguien en el seu lloc, han tocat el dos per anar a altres llocs on la majoria han estat més considerats.

Aquesta política de precarietat ha provocat que se n’hagin anat en orris moltes hores i esforços de persones que han dedicat a formar a nous companys i quan aquests estaven preparats per treure el màxim rendiment. Doncs han tocat el dos i esperant que el nou becari no trigui molt perquè les carpetes sobre la taula s’amunteguen aviat.

Per altra banda, dins el tema salarial hi ha moltes diferències entre treballadors amb la mateixa categoria. A part de l’escala de trams que l’any 2008 es varen treure de la màniga hi havia unes normes des d’un primer moment per encabir cada treballador dins un tram que van ser vulnerades per la classe política des del minut zero fent que algunes personalitats ascendissin amb ascensor i altres amb trist i pobre viarany de muntanya. Patètic tot plegat.

Al final de tot és com altres coses similars, si ho vols fer d’una forma arbitrària es fa i ja està i aguanta les crítiques.  El problema és quan volen posar una capa de democràcia, transparència i altres elements de la natura d’una manera forçada  a fets dictatorials i és aquí on s’aixequen totes  les alarmes.   

Un altre tema són les nòmines d’algunes categories, com algunes de tècnics que estan a un nivell inferior que els administratius  en molts ajuntaments en contrast amb altres similars que estan més normalitzades dins el mercat laboral del món de l’administració. Aquest és un dels grans greuges que fa anys que està sobre la taula i ni aquest tandèm de professionals de moure fitxes sense contingut ara i abans no han volgut arreglar d’una manera clara i igualitària per a tothom. Molts valors a la campanya electoral i darrera el micròfon dels optimistes, però  quan s’han d’aplicar es perden pel camí i no sé sap on han anat.

Un parquing de luxe del Vendrell, però que ja ha baixat una mica

 


Ara quan els doni la gana, els polítics del Vendrell canviaran les ordenances fiscals i estaran a exposició pública i després entraran en fucionament. Això en una situació normal s'acostuma a fer a final d'any, però ja veurem si aquesta mesura la faran abans i tothom podrà gaudir d'uns preus una mica més raonables i no una presa de pèl com encara són actualment els preus de parquing de la plaça Pep Jai. Actualment fins a canvi d'ordenances l'atracament és de 4 euros, la 1a hora, la segona, la tercera i la quarta 3,60 euros i tot el dia 15,36 euros. 

Quan els polítics ho actualitzin podrien ser aquestes que no vol dir que ho siguin, però segons van acordar l'equip de govern amb l'absencia de l'oposició la cosa podria ser 2 euros una hora i 6 euros diaris. Una cosa relativament racional, però encara cara per altres municipis similars. Poc a poc potser ho anirem pulint. Per altra banda si es vol aparcar a la intempèrie al solar privat del carrer Cerdanya, gestionat per Parven i amics la cosa va de 0,025 euros el minut i 12 euros el màxim diari. Per dia és més econòmic el de la Pep Jai i per hores més econòmic el de la Pep Jai. D'aquest parquing del Pep Jai fins i tot els Pastorets repartien tiquets gratis d'una hora i la veritat que estava bastant buit tot i que tota aquella zona està mancada de parquing públic. 

A Tarragona per exemple que és un poble més petit que el Vendrell, en glamour, paguen 4,5 euros al dia com a molt. A més s'hauria de poder pagar la zona blava amb el mòbil i que hi hagi un web de parven amb tot molt clar. 

dimecres, 30 de març del 2022

Gran peli, Código Emperador

 En els cinemes es pot veure un thriller made un Spain de Jorge Viurà protagonitzat per Lluís Tosar que dura una mica més d'hora i mitja. La veritat és que està molt bé i des del principi fins el final no perds pistonada. En resum és la màfia entre el poder polític judicial politic i policial. Us la recomano per passar una bona estona al cine ara que fa frescota.

dimarts, 29 de març del 2022

Unes 80 persones en el sopar de suport a Ucraïna de l'Associació Cultural d'Extremadura del Vendrell



 Unes 80 persones varen participar el passat dissabte en el sopar per recollir diners i donar la benvinguda als refugiats Ucraïnesos de Coma-ruga. En el sopar hi van prendre part alguns dels membres d'aquest col·lectiu que està al voltant de les 80 persones. Es van recollir 800 euros, diners que aniran a càrrec de la Creu Roja que farà arribar allí on hi hagi més necessitat. L'acte el va organitzar l'Associació d'Extremadura del Vendrell.

dilluns, 28 de març del 2022

Albinyana també deixa espai per a la diversitat


 

Fa quasi cent anys que estan plantats aquests cipresos davant l'església de Sant Bartomeu d'Albinyana. Abans això era el cementiri municipi que a finals del segle XIX el varen passar on ara està. Llavors aquest espai amb els sis cipresos es va convertir en un lloc per jugar, parlar i esperar per entrar o al sortir de missa. Doncs algú d'Albinyana o de fora se li va ocórrer la idea fa poc de treure un d'aquest cipresos, el primer de la dreta d'aquesta foto perquè era diferent a la resta i als que acostumem a trobar en altres llocs. Enlloc de creixer cap a dins fent una mena de pinya, aquest ho fa cap a fora i queda un xic diferent, però no tè cap cosa més i ha estat sempre allí fent la tasca que li correspon.  Albinyana com tota la humanitat té dret a ser diferent. És molt avorrit que tots siguem iguals. Al final algú ha decidit que tot continuaria com l'actualitat perquè avui dia 28 de març aquest arbre havia d'anar fora. Doncs llarga vida als cipresos del Sagrat d'Albinyana i visca la diversitat.  La foto és de Ricard Ballo.

648 dies de covid i comença l'època de l'autodeterminació de l'afectat


 

A partir d'avui dia 28 de març, ja no et faran proves de covid als centres públics i si en vols una te l'hauras de pagar. El covid ha entrat a formar part del panorama sanitari com si fos una grip normal. Si una persona té covid doncs ha d'anar a treballar si es troba bé a l'igual que els seus contactes positius que no han de fer quarentena ni res. Si estàs fotut doncs a casa i tot arreglat.  Només ens queda la mascareta a l'interior que algun dia treuran dels nostres i llavors tot tornarà a ser una mica més normal tot plegat. 

dissabte, 26 de març del 2022

Vic, tan diferent al Vendrell


 

Aquest cap de setmana he fet un tastet de Vic i la veritat és que fa goig. Una ciutat neta amb gent pel carrer donant caliu al municipi. Una vila que és similar al Vendrell en nombre d'habitants i que si aquí teniem a l'Armengol, allà reignava l'Anglada. Hi ha molts punts en comú, però hi ha edificis municipals en llocs cèntrics molt grans envoltats d'estacionament gratuït al voltant i si vas pel centre doncs et trobes molts parquings de pagament, però hi ha estacionament dissuasori a les afores. Una ciutat que té menys trens que nosaltres i on es parla molt català i es una ciutat que viu la seva vida amb les seves tradicions que no es perden i es mantenen ferms en les seves conviccions i identiat que és un dels greus problemes d'aquest Vendrell que no sap on va. 

Esperat retrobament amb Obeses als escenaris


 

Després d'un més d'un any i mig sense concerts. Aquest divendres varem tenir la gran oportunitat d'anar a un de les cites més esperades pels Herois i Heroïnes com era un concert del quartet osonenc. Hi havia moltes ganes des de que la pandèmia no va deixar finalitzar la darrera gira en una sala de Barcelona per les normatives del moment.

Ara comença una nova gira sota el nom Ai, ai ai. No han tret cap disc nou amb temes inèdits però si que hi ha un cd doble molt interessant amb un concert seu grabat a l'Àtlàntida de Vic el 23 d'octubre del 2020 acompanyats de la Cobla Berga Jove i del Cor d'Obeses. Una peça exquisida per repassar els seus darrers grans exits.  Des d'aquell moment no hi havia hagut cap més concert. Al final hem tornat a la normalitat de veure la màgia d'aquest grup sobre l'escenari i veient com el públic s'ho passa teta. Obeses és d'aquests grups que o t'agrada o no, no hi ha mitges tintes com els peus de porc, però si t'agraden la veritat és que és com una tribu perquè entre els seguidors hi ha molt bon rollo i ens comuniquem per un canal de Whatssapp. 

Un gran concert on van repassar  els seus 12 anys de trajectòria musical i varen agafara algunes peces com la sal al mar i es compten les pigues i els hi van donar una nova lectura molt interessant. En tenim ganes de més. Ells van omplir tota la sala Atlàntida de Vic i poden fer molt més perquè cada dia en som més que els seguim. Endavant. Gràcies per tornar.

divendres, 25 de març del 2022

La Fura, una excel·lent combinació

 


   

Un dels greus problemes que tenim en aquesta societat és la saturació d’informació que molts patim i que ens produeix l’efecte contrari del que volíem aconseguir. Ens aporten dades per terra, mar i aire i nosaltres en molts casos som incapaços de filtrar i organitzar tot aquest torrent que ens ve a nosaltres a través de molts mitjans.

Per això quan arriba el divendres de cada setmana tenim l’oportunitat de tenir una gran part del problema resolt a través de les pàgines de la Fura que podem aconseguir fàcilment amb el pa nostre de cada dia.

En aquesta publicació podem trobar un tast d’informació del que ha passat a les nostres contrades. El més destacat que generalment no ens arriba per mitjans de comunicació generalistes i que està en mans dels mitjans de comunicació locals i comarcals.

Tenim una de les peces claus de la Fura i que és un dels seus pilars més importants com és l’agenda que ens mostra clarament allò que tal vegada s’esdevindrà en els propers dies a les nostres contrades. Tot ben mostrat per comarques i dies.

Llavors també tenim uns quants anuncis per aquelles persones que busquen, ofereixen feina entre d’altres aspectes més comercials que sempre ha d’estar al nostre abast més proper. No hi falta la secció d’opinió que et porta a conèixer en primera mà quins són aquells temes que preocupen als nostres veïns més propers. Una altra peça clau que fa que tot això giri setmana a setmana són els anunciants, un punt de consulta per tenir a mà una àmplia oferta de serveis que en qualsevol moment pots necessitar que van des de una masia per llogar a un dentista proper a bon preu.

 

dijous, 24 de març del 2022

Dos anys i escaig des de que el mon es va parar

 



 

Portem més de anys amb el bitxo convivint entre nosaltres.El 14 de març del 2020 es va decretar l’estat d’Alarma a Espanya. Tots a casa i només serveis essencials que s’han anat ampliant amb la desescalada fins a una pseudo normalitat perquè ja estem quasi acostumats a anar amb la mascareta en espais interiors. El primer cas local era una noia de 39 anys del Vendrell que havia tingut algun vincle proper amb Itàlia i en aquell moment estava a  casa seva controlada i aïllada del seu entorn més proper. Aquest punt és on va començar tot i encara no es coneix els motius  que estan perduts en un lloc ubicat a la Xina. En unes poques setmanes ja el teníem a casa nostra dominant el territori després de deixar una forta petjada a Itàlia. Històries d’aquelles en què la realitat supera la ficció. Aquest ésser invisible ha marcat un abans i un després arreu del món i encara no ha deixat enrere els seus efectes letals en aquesta societat. Gràcies a les vacunes, medicaments i altres precaucions que s’han pres hem pogut anar dominant el coronavirus, però no podem oblidar que encara està allí amb una índex de reproducció  al voltant de l’1 que vol dir que la pandèmia no creix però es pot mantenir.

Anem a repassar una mica de les dades que ens ha portat aquest pandèmia, però veure el volum de tot plegat i que és el que al final amb aquestes dades passarà a la posteritat.

Les dades que ens aporta el Baix Penedès durant aquest parell d’anys són molt clares encara que durant les primeres bategades de la pandèmia no hi havia manera de saber si un defunció havia estat provocada realment per covid. En un principi no estàvem ni de bon tros preparats per fer front a aquesta pandèmia que ens va agafar amb els pantalons ben baixats. Al principi es va anant fent sobre la marxa i de mica en mica pels nous coneixements i experiència en altres llocs s’anaven fent protocols per anar sortejant aquesta greu taca que acostuma a afectar més als homes que a les dones.

Un total de 26.566 baixpenedesencs han estat oficialment contagiats per aquest virus, encara que crec que la xifra és superior perquè hi ha gent que ho passat a casa amb símptomes lleus i el seu cas no ha transcendit a les xifres oficials. Per evitar fer front a aquesta pandèmia sort n’hem tingut de les vacunes. En aquesta comarca tenim 85.561 persones vacunades. El covid ha provocat 212 defuncions a la comarca, però la xifra real podria ser més alta perquè durant unes setmanes la gent moria i no s’esbrinava de què era. S’han realitzat un total de 203.000 proves diagnòstiques a la comarca per controlar la població.

Amb aquestes xifres a la mà podem dir que més d’una quarta part de baixpendesencs han tingut en un moment o altre d’aquests dos anys la malaltia en el seu cos. I en el vessant positiu es pot dir que més de tres quartes parts de la població s’ha posat les vacunes adequades per frenar el virus. 

A banda de les dades sanitàries s’ha notat un fort impacte en l’economia local i comarcal que generalment tampoc és que sigui de les més optimistes de la zona, però a canviat el mapa comercial de molts carrers i places del municipi. De mica en mica sembla que intenta sortir d’aquest sot, però ha quedat molt tocada per les restriccions dels establiments aplicades pel govern que no els deixava fer la seva feina amb una compensació econòmica molt minsa. Els més perjudicats ha estat el petit comerç perquè hi ha supermercats que en aquesta pandèmia s’han posat les botes perquè la gent anava a carregar a les grans superfícies i els petits establiments no hi podien fer gaire gran cosa per frenar aquestes onades.

S’ha potenciat el teletreball que molts abans només coneixien dels llibres de text i gràcies a la pandèmia s’ha anat regularitzant per anar adaptant aquest mètode a la nova realitat. Un coronavirus que té molts punts per ser el substitut a les batalletes del servei militar que ens ha tocat escoltar en les properes generacions.

 

 

dilluns, 21 de març del 2022

Una gran vetllada amb els Lauzeta



 Aquest dissabte dia 20 varem viure un gran concert amb els Lauzeta al Cafè del Teatre de Lleida on varen presentar el seu primer i darrer cd. Una recopilació dels seus exits que popularizat a través del Twitch i d'altres temes que tenien d'altres històries dels seus membres. Un Cafè del Teatre que va viure unes dues hores de concert amb gent de totes les edats vinguts d'arreu que no es podien perdre aquesta cita musical i festiva. Aquest cop a part dels membres del Lauzeta com són el Joan i la Núria els varen acompanyar altres músics per donar més contundència al seu directe. Va ser una festa rodona esperant nous moments amb altres concerts i històries d'aquest grup que barreja el folk català amb l'irlandès i altres propostes que ha incorporat al seu molt ampli repertori.

divendres, 18 de març del 2022

Històries properes de la Covid

 

 



 

Fa unes poques setmanes que el consistori de Cunit va anunciar que estava buscant testimonis sobre com ha afectat la pandèmia a aquest municipi costaner. Jo crec que a l’igual que la nostra generació li va tocar escoltar les vivències dels nostres avantpassats a la Guerra Civil i dictadura franquista. Un dels grans fets que hem viscut recentment i que segurament es recordaran en els propers segles serà aquesta pandèmia que ha parat el món. Ara molts ho tenim fresc, però seria bo que altres entitats públiques i privades anessin recopilant dades i informació per elaborar aquest relat amb la màxima precisió per donar el màxim coneixement en els propers segles. Evidentment encara no tenim d’una gran visió històrica perquè malauradament encara estem immersos en aquesta pandèmia que si ens despistem una mica ens mostrarà una nova onada que esperem que no arribi mai. Aquest ha estat un fenomen mundial que ha arribat arreu i ha canviat moltes coses i moltes encara no les tenim del tot normalitzades i potser encara la cosa costarà per entrar en una nova realitat que encara estem dissenyant de mica en mica.

En aquests quasi dos anys hem viscut escenes que no marxaran mai de les nostres retines i ens han de servir per dissenyar un futur millor per a les properes generacions. Hi ha moltes escenes que segur que quedaran ben presents per a tothom, però hi ha molts episodis personals que de mica en mica la història anirà passant el seu rasclet i caient en el seu silenci. Hem viscut per sorpresa un fet inesperat. A l’igual que les grans ciutats, cada racó de la nostra vida s’ha vist alterat per aquest gran fenomen i esperem que això es pugui salvar d’alguna manera perquè ha estat un fet rellevant de la nostra existència.

Lauzeta, més enllà de la música



 

He tingut la sort de conèixer fa molts anys al Joan Baró i els seus inicis en el món del rock a través dels Cronistes. Aquesta aposta no va reeixir, però el Joan va seguir buscant nous formats, nous camins, noves places i carrers i carrers. Ara fa uns 10 anys al seu projecte personal s’hi va afegir la Nuria Garcia, una violinista amb formació més clàssica que la del Joan que és de caire més popular. Una combinació perfecta. Ells anaven fent  els seus bolos, concerts, animacions i tot el que fes falta perquè el món del músic popular és molt variat.

Va arribar la pandèmia i es van trobar de cara la paret sense gaires alternatives, però ells van parar l’orella a les noves tendències que van sorgir amb el confinament i de bon començament ja es van afegir al món del twitch convertint-se en un dels més seguits en català. Aquest diumenge dia 20 de març presenten el seu primer disc el Llibre Vermell, al Cafè del Teatre amb un tast del que han fet per les xarxes i molts temes nous o adaptats fins ara desconeguts pels seus fidels. Anar a aquest concert i comprar el seu cd  o amb altres grups és la manera de donar vida a la nostra cultura i que aquestes formes més independents puguin apostar i fer realitat els seus projectes i no caure en els grans comercialitzadors. Vaig col·laborar en al Verkami que va fer possible l’edició d’aquest disc i fa dies que l’escolto amb delit, perquè Lauzeta porta la música a la sang i des del primer acord ho comparteixen amb la seva gent d’una manera natural i espontània. Diumenge serà un gran dia, però sinó hi podeu anar doncs no us deixeu escapar aquest bonic regal per les nostres sensacions.

 

Miquel Casellas

dijous, 17 de març del 2022

Les meves candidates al premi Teresina Martorell

 

 



 

Enguany el Premi Teresina Martorell del Vendrell  arriba a la seva desena edició amb un element molt important com és que la població a títol individual o com a entitat pugui aportar candidates per aquest reconeixement popular. Aquesta és una porta oberta que fa més ampli el ventall d’on ha de sortir l’escollida.

Aquí el Vendrell, com passa en molts altres municipis, ens agrada donar premis i reconeixements a persones que ja estan traspassades i a vegades, quan som més agosarats  optem per alguna que pel seu estat ja presenta moltes limitacions de divers tipus per poder gaudir plenament d’aquest reconeixement com correspon.

Jo sóc dels qui pensen que tot això s’ha de fer en vida de l’homenatjada i si és possible que l’afortunada pugui està en unes més que acceptables condicions físiques o psíquiques per poder estar assaborir el que amaga que aquest reconeixement popular.

Des del meu humil punt de vista, jo trobo que ara mateix hi ha dues candidates que crec que pel que han fet o s’han trobat a la vida mereixen són les més encertades per rebre aquest guardó. Ho exposaré per edat, començant per la més jove.

Primer de tot crec que Helena Arribas pel simple i alhora contundent fet de ser la primera alcaldessa (2003-2007) que ha tingut el municipi del Vendrell al llarg de la seva dilatada història es mereix aquest guardó popular. Pel que he vist aquesta setmana encara està en molt bones condicions i es podria retardar aquest premi unes edicions donant preferència a altres que per edat o salut estiguin en uns nivells menys lloables. Després aquesta dona també ha estat mestra de primària i senadora a Madrid, però aquestes tasques han estat compartides per altres veïnes i són punts que es poden posar en una altra categoria amb més perfils que la comparteixen. El fet més significant és que el màxim poder local arribi després de segles i segles de dominí masculí arribi a una dona doncs mereix el nostre reconeixement popular encara que no representi els nostres colors predilectes, però la història és aquesta agradi o no. El poble en el seu moment la va escollir per majoria simple juntament amb la llista electoral que encapçalava per governar la localitat durant una legislatura, tasca que com tots els polítics va fer amb més o menys encert, però això ja és un altre tema que ara no toca valorar.

La que jo crec que es mereix el premi enguany o en la propera edició perquè tampoc cal esperar tenir 85 anys i que alguna xacra humana hagi fet de les seves per poder obtenir aquest reconeixement vendrellenc és la Neus Oliveras perquè la feina que està portant a terme de ja fa molts anys  se’l mereix amb escreix i de bon tros.

Jo encara que vaig estudiar en l’institut on ella impartia classes quan ella ho feia no vaig tenir la  sort de formar part dels seus alumnes perquè durant quatre anys vaig tenir una altra professora de català. Alguns tenien la sort de tenir a la Neus i estàvem molt satisfets amb aquesta professora que amb un llenguatge clar i entenedor et permetia anar esbrinant els secrets de la llengua catalana i els misteris i enigmes dels seus grans lletraferits.

La Neus Oliveras és una la típica formigueta que s’ha dedicat a estudiar el que tenim a casa nostra. De mica anar tirant del fil i anar lligant caps aquí i allà per construir una mena de biblioteca d’història local dels segles XIX i XX amb els seus grans herois com en Guimerà que coneix profundament i  d’altres no tant internacionals que bastien el panorama cultural de casa nostra donant al nostre entorn un caliu cultural de primer nivell. Una persona enamorada de la literatura, lligalls, cartes, revistes que fa anys que reposen en alguna biblioteca  i que des de fa uns temps alguns afortunats van veient com es van escanejant i penjant en alguna plataforma d’internet que et permet des de casa consultar el seu contingut i tenir a tocar un grapat de revistes centenàries de Barcelona o diaris del Baix Penedès que la nostra candidata coneix prou bé d’haver mirat de fa anys quines informacions interessants podrem extraure del seus continguts.

Ella ha participat estudis literaris, exposicions, catàlegs, rutes literàries i altres mil històries cultural de tot tipus pel Vendrell. La Neus ha obert els seus estudis a altres autors com Maria-Mercè Marçal, el Baix Penedesenc Alfons Maseras i Jordi Sarsanedas. També ha participat en el món del teatre amb la creació de projectes.

A part d’aquest petit reguitzell aquesta la Neus és una persona propera, molt accessible i que curiosament enguany celebra els 20 anys de coordinació el Club de Lectura a la Biblioteca Pública Terra Baixa.  Ella és una persona que viu amb la gent del seu poble i s’implica socialment quan toca i no viu pas en una torre de marbre de difícil accés per la resta de la humanitat.

En aquest senzill article he proposat dues candidates que per motius diferents se’l mereixen, però segurament n’hi ha moltes més que també reuneixen unes fermes condicions per obtenir aquest reconeixement femení típicament vendrellenc. Esperem que qui tingui veu i vot en aquesta decisió tingui bon ull i seny. Desitjo que aquest guardó sense compensació econòmica arribi a qui se’l mereixi que encara que siguin moltes enguany només en podrà ser una o un col·lectiu, però en aquest darrer cas sembla una mica diluït el premi.

 

 

dimecres, 16 de març del 2022

Càritas fa un curs bàsic d’atenció domiciliària al Vendrell



Fins el proper 1 d’abril estan obertes les inscripcions  per a un curs bàsic d’atenció domiciliària al Vendrell totalment gratuït i amb el finançament d’Endesa. Aquest curs durarà des del 19 d’abril fins el proper  23 de juny en horari de dilluns a divendres de 9:30 a 13-30- hores en la seu local de Càritas al carrer de la Pau, 2. Si voleu més informació podeu  trucar en horari d’oficina al 977 66 21 95.  Aquesta formació és molt necessària per formar en aspectes bàsics als professionals que porten a terme l’atenció domiciliària a través de diverses empreses publiques i privades. Aquests és un dels sectors amb més futur professional a casa nostra amb una clara manca de persones formades en aquesta especialitat.

Si voleu més informació la podeu trobar a www.caritasvendrell.blogspot.com.es

Els jocs de paraules pel mòbil en plena forma



 Els jocs de paraules pel mòbil estan en plena forma. Cada dia hi ha més gent que juguen al paraulògic, Wordle en català, castellà, anglès i també a aquest nou que ha aparegut sobre geografia. Són problemes més o menys senzills amb cada dia et donen l'oportunitat de superar-te. A vegades les paraules costen i altres no tant. He descobert una paraula com jovia que va sortir no fa molt en català i la veritat és que no l'havia sentit mai. Aquest és un exercici on tothom té la mateixa paraula i es poden crear grups de whatsapp per trobar la solució al tema. La veritat que mentrestant fas el cafè amb llet per esmorzar és ideal per aprendre una mica de llengua i fer anar el coco que sempre va bé. Molt bé per promoure la nostra llengua d'aquesta manera. Jo el paraulògic ja són paraules majors i em quedo amb la versió del wordle. 

dilluns, 14 de març del 2022

634 dies i ja portem dos anys del dia que es va parar el món


 

Portem dos anys des de que es va declarar l'Estat d'emergència a Espanya quan ho varem tancar tot. Aquí crec recordar que per aquelles dates es parlava d'una dona de 39 anys que estava a casa amb el virus. A partir d'aquí doncs sis onades i la propera que tindríem ja seria la 7a, encara que al Segrià en porten una de més que la resta de Catalunya.  Les dades oficials del Baix Penedès durant aquest dos any són: 26.566 contagis. 85561 vacunats. 212 defuncions. 203.000 proves de diagnostic i 36,56 edat de mitjana que tenen els contagiats. A Catalunya hem tingut 2.446.703. contagis 1.052 ingressats actualment i a banda dels 156 a la Uci. Un total de 26.714 defuncions. S'han posat dues dosis de vacuna 6.485.829 i una dosis 5.834.226.

Aquestes són les dades fredes, però s'ha de sumar un daltabaix molt fort de l'economia, molts transtorns psicològics a les persones que ho han patit i als que han tingut al voltant i als que no ho han tingut encara però també varen tenir que suportar un confinament. Esperem que la cosa no prosperi perquè ara estem a un nivell de rebot d'un que vol dir que un malalt pot contagiar a un altre malalt i per tant la malaltia no puja, però és manté. Sort de les vacunes sinó això hagués estat pitjor que una guerra. 

Els nostres pares parlaven de la guerra i a nosaltres ens tocarà parlar del covid com ho ha viscut cadascu i tot allò que ha quedat després de la pandèmia que encara dura. Avui fa dos anys del dia que es va parar el món. 


diumenge, 13 de març del 2022

Espectacular Camerata Bacasis a l'Auditori Pau Casals

 

Electro Bacasis no va deixar ni un segon de fer vibrar als assistents al seu concert de l'Auditori Pau Casals del Vendrell amb la seva barreja d'instruments de corda i un dj que era el rei de la festa. No hi va faltar a la veu en algunes peces Marta Trujillo, una noia que podia combinar la veu blanca amb les veus negres més intenses. Molta energia amb un auditori que va passar moltes peces de peus ballant i aplaudint a cor que vols seguint la marxa que sorgia des de l'escenari. Va ser brutal i tothom va sortir amb energia per anar a un altre lloc a moure el body. Espectacular. Un gran descobriment, potser algun dia totes les orquestres seran com aquesta. Si podeu no us la perdeu. Jo crec que aquest no era el millor lloc perquè la gent es volia moure i clar allí l'espai és ben minso. 

dissabte, 12 de març del 2022

Acparar menjar per si de cas


 

Encara que la televisió diu que aquí no passa res només cal donar un tomb per algun super gran del Vendrell com l'Esclat i Mercadona i veure com la secció de conserves, fruites, pastes, paper de wc entre d'altres estan bastant pelades de genero perquè ja sigui per un augment escandalós dels preus dels combustibles fossils com la guerra que tenim a tocar moltes persones estan emmagatzemant a casa seva sense ordre ni concert i han deixat les lleixes dels supermercats molt tocades. La societat vol que la gent visqui en por perquè sigui mès feble, però al final la veritat és que ho aconsegueix i es crea l'efecte dominó. Molt trist aquesta reaccio de la gent com ja va passar durant la covid. Esperem que tot torni a la normalitat i no acabem tots malament. Val a dir que altres supermercats com el Lid'l no havia patit aquests atacs de pànic. 

dijous, 10 de març del 2022

El paper tou de l’oposició vendrellenca

 


 

Aquest escrit intentarà respondré a un twit meu del passat 23 de febrer que deia textualment “El problema actual del Vendrell no és el govern sinó la manca d’oposició.

Intentar respondre aquesta frase amb una piulada doncs és molta arriscat i estàs al mig d’un seguit de persones que vetllen pel que tot sigui políticament correcte a les xarxes. És molt fàcil obrir les portes a les segones i terceres interpretacions que sempre tenim disponibles, però en text curts aquesta evolució potser molt més senzilla.

Des de que vaig sortir de la meva greu convalescència que em va apartar més de mig any de l’actualitat local i comarcal, de mica en mica en vaig incorporant a la realitat que viu la gent de peu que no regenta ni cap mitjà públic de comunicació i evidentment les seves propostes i queixes poques vegades surten més lluny del seu grup d’amics i familiars. El que he notat és que a banda d’una crítica amb molt generalitzada al “postureo” a nivells estratosfèric de l’equip de govern, el gran cost i la posada en qüestió  de la justificació de les obres del Brisamar i la dràstica reducció de les places d’estacionament gratuït al centre pel quasi virginal carril bici del Vendrell del Vendrell, l’oposició en general està jugant un paper molt tou. 

Al principi d’aquesta legislatura anaven fent més o menys coses, però ara que estem en una clara precampanya electoral i hauria de ser quan es comences a prémer el botó de l’accelerador, trobo que l’oposició va a ralentí. Aquest fet provoca que l’optimisme vendrellenc fa de les seves per terra mar i aire. Una mena de Rússia i Ucraïna, salvant les distàncies oportunes.

Un govern amb les idees clares d’aquí mano jo què amb la seva política clara d’obres al centre perquè es vegi que aquí es fan coses, un cop més està deixant massa de banda, amb alguna excepció,  tot el que queda fora aquest epicentre de la vila.

Evidentment la política es fa als carrers i a les places i potser també a les xarxes amb els temps que corren. Encara que es preparin molt els plens i l’oposició ens ofereixi un cop al més com a mínim un seguit d’objeccions, incoherències i altres martingales de l’equip de govern, la cosa queda allí a les 11 de la nit amb moltes alternatives per la majoria de persones en comptes de veure aquests plenaris tediosos, avorrits amb discussions massa vegades estèrils per arribar a una proposta consensuada que la majoria de cops es florirà  dins el fons d’un calaix.

Una oposició que va molts cops amb el lliri a la mà intentant no ofendre, ni trencar cap ciri dels que il·lumina aquest optimisme vendrellenc que arriba arreu.

Sort en té l’oposició d’uns quants satèl·lits a les xarxes i repartits en trobades, calçotades i altres esdeveniments socials que van fent aquesta tasca d’oposició en petites dosis, però els que haurien de portar la veu cantant de tot plegat doncs van amb  el  pas perdut intentant que el cotxe no s’acabi de parar.

No sé si es que estan tots concentrats amb noves propostes i estratègies que remouran aquesta situació postural que estem vivint actualment al Vendrell. Potser estan carregant les piles per una gran ofensiva quan quedin un parell de mesos o tres per a les propers eleccions municipals. Per altra banda, hi ha moltes mocions que es presenten al ple que estan molt bé de cara a la galeria, però que la capacitat de resoldre de l’Ajuntament del Vendrell en aquests camps és nul·la. Hi ha molts més temes que afecten la societat vendrellenca i que no passen ni de lluny per aquest màxim òrgan de representació municipal. No cal parlar de l’estat del comerç vendrellenc que cada setmana va veient com tanca algun dels seus establiments, una reestructuració de la Fira de Santa Teresa que com el Turismar ja fa dies que ha perdut la seva representativitat del poble.

El més important és que no tenim cap model del Vendrell que volem i anem donant pals a l’aire a veure si cau alguna subvenció i anar fent poble d’aquesta manera sense cap programa ni res similar. Així no anem enlloc ni pels que manen ni pels que estan a l’altra costat. Esperem que la cosa s’animi en els propers mesos. Aquesta setmana passada s’ha vist una reacció unida de l’oposició al voltant de l’afer “Herrera”, però fa massa dies que el cel esta ennuvolat i costa veure el sol i els seus raigs.

 

dimecres, 9 de març del 2022

Uncharted, aventures a dojo

 Uncharted és una peli que es va estrenar el passat 11 de febrer. És una mena de barreja entre Indiana Jones i el código da Vinci amb tres protagonistes que es van putejant. La peli dura quasi dues hores però passa molt ràpid. Recomanable per als aventurers.


20 anys de Pampa’s Rock a Ràdio el Vendrell



Va començar com una aventura puntual d’un jove argentí que feia dos anys que havia arribat per aquestes latituds. Ell era un amant de la música i en especial del rock i per donar a conèixer un nou panorama musical va decidir obrir una finestra a la ràdio, a la que tenia més propera que era la de Ràdio El Vendrell. Estem parlant ni més ni menys que del Pampa’s Rock.

El proper dimarts dia 15 de març aquest programa, un dels més veterans de la graella, compleix 20 anys.  Només ens calen unes poques dades per veure la magnitud del que tenim aquí davant. Estem parlant de 845 programes en viu amb més de 500 entrevistes. Per les seves ones han passat centenars d’artistes i formacions de primer nivell com: Pappo, RosendoMercado, Gustavo Cerati, Leiva, La Renga, Burning, la Pegatina, Kutxi Romero, Molotov, León Giezco, Izal, M-clan, Guasones, Quique González, Los Piojos, Vela Puerca i tants altres artistes per crear un pont cultural entre el Rio de la Plata i la Península. Durant aquestes dues dècades no falten col·laborardors del programa que estan repartits per tota la geografia de la Península Ibèrica i un corresponsal a Buenos Aires. A part dels artistes internacionals també s’ha preocupat per gent de casa nostra com La Desbandada i Guardafuegos entre molts altres.

El rock seguirà sonant durant molt de temps de la mà de Dani Utge que és l’ànima i el cor del programa juntament amb en Joan Màrquez que hi aporta el seu vessant tècnic. El Pampa’s ha arribat als seus 20 anys aixecament solament la bandera del rock i el bon rotllo.  Aquest proper dimarts que ve un programa especial per recordar, 107.1 de la FM ede 21 a 22 hores.

dilluns, 7 de març del 2022

Un concert molt proper de Roger Mas a l'auditori de Vilanova i la Geltrú



El passat dissabte varem poder assistir a un concert a l'Auditori de Vilanova i la Geltrú de Roger Mas acompanyat de tres músics més. Una cita per presentar el seu nou disc Flors que va treure l'any passat. Un concert amb tres quarts de l'aforament d'aquest espai garrafenc. La proposta va durar una hora i mitja i una mica més. Va repassar els seus darrers temes i alguns dels seus clàssics en un ambient molt tranquil i de recés. Interessant la seva proposta amb molt bon ambient. Unes hores abans de morir Pau Riba, li va dedicar una cançó que fa anys van cantar junts amb en Sisa. No van deixar fer fotos, però.

diumenge, 6 de març del 2022

Una Xatonada, sense concurs que ha servit per recordar qui ho ha fet possible



 Una 36 edició de la xatonada que torna a la Rambla després de la pandèmia i de passar per l'Angel Guimerà. Aquest és el primer cop que es fa en el mes de març i també ha fet un dia ruful amb una mica de pluja que a partir de les 10 ha marxat i ha deixat fer sense problemes. S'ha reunit bastanta gent i s'han esgotat les 1.000 i poc reacions de xató que enguany per primer cop ho portaven dos restaurants diferents. Sempre hi havia el Ramon Puig Catering i enguany s'ha estrenat la Fonda de Sant Jaume que ha fet, al meu entendre un xató millor que el Ramon Puig que era un clàssic de les darreres edicions. No hi hagut concurs i ha servit per recordar els que han guanyat aquest concurs i les persones que l'han fet possible com el Paco Azuaga, Elias Chacon i Alfons Vidal que fa poc que ha traspassat. Jordi Guillem ha tancat la jornada amb una exhibició de gelat de xató, la veritat és que estava molt bona. Un dia diferent a mig camí a la normalitat i amb un dia que encara ha aguantat. Enguany davant el problema del vi dels altres anys, doncs aigua per tothom i a correr. Doncs també es podia repartir una ampolleta de vi com fan a Calafell. Dia de records i de cel gris. Força gent. Molt bé per l'elenc de la Lira que ha animat la festa.


El Brino del Vendrell tanca



 Una botiga de roba que no fa gaires anys que està al Vendrell tanca les seves portes. Es tracta del Brino que té el seu punt fort a Calafell. No ha acabat de trobar-se a la vila i doncs ha hagut de tancar. Aquest dissabte ja en liquidació final que durarà uns dies. 

Una nova proposta al Vendrell, Leiva Restaurant


 

Aquest dissabte va obrir on estava el Restaurant Estil al carrer de Mar el restaurant Leiva Restaurant porta per Mateo Leiva que havia estat a l'Abac amb el conegut Jordi Cruz. Obren cada dia menys dilluns i de dijous a dissabte migdia i nit. Només puc desitjar molta sort i esperem que ajudi al Vendrell a tirar endavant que prou falta que fa per tot plegat. La cosa apunta alt a veure com respon la gent. El menú degustació costa 70 euros per persona i per 20,95 aprox tens el menú diari. Ja ho sabeu. Si algú hi vol anar. 

Un fora estocs del Vendrell light


 

El Vendrell va viure aquest dissabte dia 5 un fora estocs una mica light, qui veu i qui ha vist. Falten comerços que hi participin i donin vida a aquesta iniciativa i també s'ha d'entendre que el fora estocs es per fer descomptes importants perquè descomptes d'un 10% no tenen molt de sentit en aquesta cita del comerç. El comerç del Vendrell està feble i s'hauria de fer alguna cosa per donar més vida a aquest important suport econòmic de la vila. Falta gent que hi passegi i que al final és un gos que es mossega la cua. Dins el fora estocs hi ha diferents participants en diferents modalitats i alguns encara no han entès la seva filosofia. S'ha de replantejar tot plegat perquè al final posa fora estocs ja no tindrà cap atractiu per culpa d'uns pocs que potser no han entès que vol dir això. És molt dificil de gestionar tot plegat, però s'ha de parlar. Jo hi vaig anar al matí i no hi havia gaire gent. A la tarda no sé. Però era una mica trist, la veritat, almenys quan hi vaig anar. 

Tot un personatge galàctic



 Pau Riba va tenir un gran representant al Vendrell en el seu fill Àngel Riba que per aquells moments regentava la Barmacia al centre del poble. Doncs el dia 5 de març del 2016 varem tenir la sort de gaudir d'un concert seu amb la seva guitarra i els peus descalços on es va oferir un tast de la seva obra on no hi van faltar noia de porcelana i una dedicada al seu fill Àngel que anava deixant anar unes llagrimes mentrestant escoltava el seu pare. Una gran persona que va representar una opció diferent de la cultura del nostre país. Ja se li ha fet algun homenatge en vida. Descansi en pau, Pau. No t'oblidarem.

dissabte, 5 de març del 2022

El Vendrell ajuda a Ucraïna. Tu pots aportar el teu granet de sorra.

 Aquesta és la nova llista de les coses que es poden portar per Ucraïna recollides en un local del Puig i també al Crossfit do-box de les Mates del Vendrell. Aquí teniu la llista actualitzada de fonts més que fiables. 


dijous, 3 de març del 2022

Víctimes de la desinformació global

 


 

Aquest és un dels fenòmens més evidents que està vivint la nostra societat. Potser quan hi ha més mecanismes i sistemes per informar a la societat és quan aquesta està més desinformada de tot. Hi ha moltes coses que es fan i es desfan a moltes localitats i passen totalment desapercebudes per la majoria de mortals.

Fa un parell de dècades amb uns quants cartells enganxats en llocs estratègics de la població i una mica difusió a través dels mitjans de comunicació local i comarcals i podies aconseguir que la notícia arribes a un sector molt ampli de la societat.

Ara que tenim armament per terra mar i aire ens trobem amb una societat totalment  fora de cobertura per diferents motius.

Primer de tot per la gran varietat de canals per difondre informació que tenim avui en dia al nostre abast. N’hi ha per triar i remenar. Les persones del carrer en fan servir uns pocs d’aquest ampli ventall i la resta passen desapercebuts. Hi ha ajuntaments que té gairebé un canal per cada regidoria i llavors una mena de canal oficial on es pot trobar un tastet de cadascú. La gent acostuma a seguir aquells que li interessin pel motiu que siguin i a obviar els més generalistes. Aquests són un pou on pots trobar de tot i la majoria de gent està saturada d’informació.

Per altra banda, la majoria de gent llegeix els titulars de les notícies i la foto corresponent, obviant la resta del missatge. Aquesta tendència afavorida pels polítics que s’han acostumat a crear titulars buits de contingut ajuda a la desafecció informativa global. Un exemple clar és la creació d’unes beques per a estudiants. Quan encara no s’ha fet cap pas al respecte, la gent del carrer ja pot unir en una mateixa idea dos termes claus que són estudiants i beca. Aquesta combinació pot arribar molt lluny i qui més qui menys ja es fa la idea al cap. Alguns paren una mica més l’orella i acaben retenint que això es farà un mes o un altre. Molts pocs són els qui esperaran a saber tota la informació completa. Els qui han escoltat encara que sigui els primers compassos de la frase i creuen estan dins el grup de beneficiaris d’aquesta ajuda doncs ja comencen a parar orelles per saber on es pot fer la sol·licitud, fins quan et donaran i qui seran els beneficiaris per aquest ordre.

Quan arriba el gran dia després de mig any d’haver escoltat per primer cop aquesta informació molta gent en els millor dels casos es pensa que estem davant una nova convocatòria perquè aquella que fa sis mesos que va escoltar ja és història i que pels motius que siguin se li va passar per alt. Ara voldrà participar a veure si pesca alguna cosa en aquesta nova proposta. En realitat estarà davant la primera oportunitat que van llençar algun polític inspirat i que durant uns mesos ha estat donant voltes als despatxos i procediments oficials.

La tercera fase passa quan arriben les ajudes esperades  i aquestes no cobreix ni un 25 % de les peticions presentades en aquest obra solidària cap a un dels sectors més febles de la societat.

Després resulta que al final de tot això uns pocs  d’aquests joves arriben a cobrar els que els pertoca de tot el procés que acostuma a tenir alguna clàusula perquè les nostres economies locals  no és que estiguin per llençar coets i de miracles els justos.

La propera fase és que al proper any aquest jove que després de presentar un munt de papers, informes, propostes, justificants amb un munt de temps perdut en època d’examens ha de fer la declaració de renda perquè ha cobrat una ajuda pública i està obligada a fer-ho segons les bases del ajudes en les que va participar.

Doncs tornar a fer papers i encara ha de tornar alguns diners a Hisenda perquè ha rebut un petit estipendi públic.

Doncs aquest podria ser un procés típic i clàssic d’una d’aquestes mesures que ens volen vendre amb grans titulars on a sota s’hi amaga fum i una mica de calderilla per poder ajudar a les famílies més necessitades que potser també perdran alguna ajuda social perquè ha rebut aquesta beca per ser estudiant. Total misèria i companyia.

 

El teu granet de sorra per les víctimes de la guerra


 

En aquestes dues botigues del Vendrell, una regentada per ucraïnesos recullen medicaments, aliments i altres materials per les víctimes de la guerra d'Ucraïna. Són dos punts molt fiables que han d'ajudar a que les conseqüències de la guerra no siguin tan greus. Estan aquí al Vendrell i aporten la total seguretat que les coses lliurades arribin a bon terme. Ja ho sabeu. Aquest és un mecanisme molt util i necessari per ajudar als nostres veïns oprimits per un boig i un tirà. 

dimecres, 2 de març del 2022

622 dies i tornem a la normalitat relativa a la feina


 

Després de 622 dies de pandèmia avui hem tornat a la normalitat relativa a la feina. Si el 14 de març del 2020 no varem anar a treballar, avui a part d'anar a treballar hem pogut anar a esmorzar el grupet d'uns pocs dels que anavem abans de tot això. Ha estat una trobada molt gratificant que ha portat molts recordds d'aquests esmorzars on aprens moltes coses de la vida i la humanitat. He de dir que em sento afortunat de conèixer a la gent que conec que la gran majoria són molt enriquidors en vivències i sabers, però d'anar per casa perquè per erudits ja tinc el google i per altra banda si ho demanes també ho saben. Seguim endavant superant aquesta pandèmia. 

Brots verds en el comerç del Vendrell


 

En les darreres setmanes he anat posant fotos de botigues del Vendrell que anaven tancant amb un futur incert. Avui tinc la sort de posar un nou establiment que acaba d'obrir al cor de la Rambla, esperem que tingui molta sort i la gent vagi a comprar i a veure hi ha. La seva propietaria és la Lorena Rubio que s'ha arriscat i on hi havia una part d'un restaurant i després una agència de viatges. Doncs molta sort i ja sabeu les dones teniu una nova proposta per anar ben pinxes sense anar fora i sense haver d'estar a casa esperant el missatge que mai arriba. Endavant.