No volem trens gratis

No volem trens gratis sinó trens que funcionin i ens permetin una mínima confiança en els seus horaris. Sinó com passa en molts casos has d’anar a l’estació a veure quan passarà la propera circulació. Evidentment aquesta és l’eina política clau per una banda per dir que aquí som molt bona gent i tot ho tenim gratis sense haver de pagar res i per altra banda, la justificació perfecta per no destinar ni un cèntim més a aquest pilar d’estat com és la Renfe i l’Adif.

La gent està disposada a pagar, bé la majoria, sempre hi haurà alguns que se saltaran les barreres i no passarà res. La gent està d’acord a tenir un servei a un preu raonable, però que si tu tens una cosa gratuïta, però va com va al final i en cas de desplaçar-te amb la necessitat d’arribar abans d’una hora potser agafes un altre mitja de transport o simplement el cotxe. Al final tots hi perdem perquè la inseguretat és un risc que alguns no poden o no volen córrer.

Fa un parell anys que tots tenim algunes de les autopistes més transitades d’aquest país gratuïtes. Això ha provocat que s’hagin saturat i molts cops resulta més ràpid agafar una via convencional i deixar les vies ràpides que estan massa congestionades. Potser per acabar d’arreglar tot això que algunes autopistes com la Pau Casals que té uns preus de luxe passi a unes tarifes normals o entri també dins la gratuïtat que domina el mapa de carreteres de casa nostra. L’entrada d’aquestes noves vies podria permetre que tot funcionés d’una manera més normal i raonable.

No necessitem ni beques menjadors, ni beques d’autobús simplement el que s’ha de fer es que tothom tingui un salari digne i que es gestioni com treure el màxim rendiment als seus diners. Feina per tothom i ben pagada. Aquest és el millor remei per a tothom perquè la gran majoria de gent es pot guanyar les garrofes d’una manera o d’una altra. Pels qui per malaltia o altre no pot accedir a mercat de treball doncs que puguin cobrar una paga normal que li permeti arriba a cap de mes amb una mínima dignitat i que no li calguin altres ingressos públics per arribar a cap de mes.

No necessitem un país on una part dels ingressos es destinin a serveis socials i a seguretat. Llavors aquí el que tenim és un greu problema perquè el que realment tenim és una vila precària que no es capaç de donar sortida laboral a la majoria de la població per això es produeixen aquests desajustos.

Pagant uns bons salaris a la gent i tothom es pot espavilar per posar el seu granet de sorra a la riquesa. Ara si els pocs que treballen necessiten ajuts socials per arribar a cap de mes perquè la seva nòmina és ben senzilla, doncs aquí tenim un greu problema deixant a l’estat un greu problema de creixement econòmic que no li permet destinar aquests diners a inversions que podrien permetre tirar l’economia de la contrada.

El que no pots permetre que amb el Salarí Mínim Interprofessional no et pots permetre ni pagar el lloguer d’un pis de moltes ciutats catalanes. Això si que és una autèntica mala passada per totes aquelles persones que han de dependre d’aquests salari o de l’atur que també et posa ben aviat fora de circulació.

No volem trens gratis que circulin per unes xarxes sense manteniment i quan et despistis pots acabar en urgències d’algun hospital per un nou esvorant provocat pel temporal marítim.

Cada dia som més pobres i ja no tenim recursos per fer la revolució amb les vagues i similar que això comporta per fer caure un regim. La nostra força més valuosa ara per ara són les xarxes socials que arriben a més llocs.

Molt bon Nadal a tothom

 Molt bon Nadal a tothom, petits i grans, homes, dones lgtbiq, i a tots aquells que creguin en un món millor és possible

Ara que ve Nadal

 

 

 

En aquestes dates tan especials seria bo que entre tots ens apliquéssim en aquestes tendències per conserva la natura que acull. Allò que deien del canvi climàtic ho tenim aquí i no ens cal esperar gaire per veure que alguna cosa falla perquè en molt poc temps han canviat moltes coses en la meteorologia i encara potser el que arribarem a veure al pas que anem si no hi posem fre.

Llavors ara que vénen les festes de Nadal seria bo que comencéssim a variar algun dels nostres hàbits per evitar que les coses encara canviïn a pitjor. Una de les coses importants que es poden fer és regalar bosses per embolcallar entrepans i maletes per posar el menjar. D’aquesta manera podríem estalviar molt en paper d’alumini i plàstic que després va a les escombraries. Quan tornem a casa ho rentem i al dia següent com a nou i a contribuir també amb el nostre granet de sorra en favor del medi ambient.

Hem de tenir un seguit de normes bàsiques no escrites que hem de tenir en compte. L’amor a una persona no es valora ni pel nombre de regals que rep ni pel seu preu sinó que tot això està vinculat a  altres característiques més subjectives. Hi ha canalla que són més felices petant el paper de regal que no pas amb els obsequis obtinguts. Això no sé sap mai, però hi ha molts joves que estan saturats de joguines i al final no en valoren cap si la cosa no es fa amb mesura i tenint en compte el destinatari. Al final de les festes el més important són les relacions que s’han produït entre la família i amics que no pas el valor dels regals rebuts. Hi ha molta gent que es neteja la consciència a base de regals i això no va enlloc.

La nit d’hivern és llarga, però al Vendrell més

 

 

 

 

 

Al Vendrell la nit és una mica més llarga  que en altres municipis que ens envolten. Aquest no és cap misteri galàctic ni cap càstig diví, la cosa té una simple explicació. Alguns cops aquest tema s’ha parlat en algun ple, però clar a les 11 de la nit no és el que molta gent practiqui i prefereix altres activitats que no pas escoltar les batalletes dels nostres polítics que produeixen generalment insomni.

Al Vendrell, al matí des de que s’apaguen els fanals  fins que s’hi veu amb la llum del dia hem de passar un període més llarg que en altres localitats costaneres, per la senzilla raó que l’enllumenat públic s’apaga un quart d’hora abans que la llum del dia  sigui la suficient per tenir una visió segura del que tens davant sense perill a ensopegar o similar. La mateixa situació la tenim a la tarda quan la claror del dia s’esvaeix i hem d’esperar un altre quart d’hora fins que l’enllumenat públic pugui guiar els nostres passos entre la foscor nocturna. Estic parlant d’una mitja hora diària.

Aquest fenomen acostuma a produir la màxima problemàtica en els mesos de novembre, abans del canvi de l’hora, desembre quan l’hora d’encesa i apagada de la llum coincideix amb l’entrada i sortida dels llocs de treball i centre educatius i hi ha més gent pel carrer. Aquesta situació a quarts de set del mes de juliol, doncs té una incidència mínima en la població.

Una altra de les coses que influeix en aquest mesos actuals és el mal temps que hi acostuma a haver, boires, pluges, carrers mullats entre d’altres. Això provoca que aquesta inseguretat per la manca suficient d’enllumenat s’accentuí considerablement.

Per altra banda en aquesta vila, tenim un nombre considerable de petits sots al carrer, algunes llombardes amb una punta que sobresurt i mil històries més  que pot provocar que algú ensopegui. Després tenim les super voreres amb un fanal al mig que quan et trobes una persona de cara has de baixar o si vas amb el carret de la compra no les pots utilitzar perquè la seva amplada és vergonyosa.

La cosa no acaba aquí. Tenim moltes zones on els clàssics fanals encara dominen el territori. Els de led encara no han conquerit res d’aquest espai i l’enllumenat doncs segueix amb les seves mancances tradicionals. Després tenim carrers o trams que a la mínima que caigui dos gotes de pluja, doncs l’enllumenat públic ja no funciona. Si algun veí no avisa s’hi pot estar tres o quatre dies amb el perill públic que això suposa per tothom.

Al llarg dels municipi hi ha molts fanals que amb el temps s’han eliminat i aquests s’haurien d’anar reposant a una velocitat superior a l’actual perquè en alguns punts fa anys que no s’han posat un fanal nou i encara estan amb aquella funda groga esperant algun miracle que li doni la seva utilitat original de punt de llum.

A veure si els responsables allarguen un quart d’hora a la nit  l’encesa de l’enllumenat públic i  al matí retarden un quart d’hora l’apagada de les llums públics. Són petits detalls que ens ajudarien a què el Vendrell en aquest aspecte també fos igual a altres ciutats similars.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

 

 

 

Miquel Casellas

30 anys després

 

Ens varem coneixer quan estudiàvem filologia a Barcelona. Ens havíem seguit les nostres vies per cartes i per coses de la vida, quasi som veïns. Una amistat que fa 30 anys que dura i quan ens hem tornat a veure com si fos ahir que ens haguéssim vist per darrera vegada. Històries boniques amb amics bonics que hem anat camins diferents però conservem l'essència de no comprar roba de marca. Tot com si fos ahir, amb més canes, però records vius i moltes coses que ens anem explicant de mica en mica, però interessant.

Fira del Gall de Vilafranca, sou uns cracks

 

Avui he anat a la Fira del Gall de Vilafranca i aquest és un clar exemple del que han de ser les nostres fires. Primer de tot Km 0 tot el que sigui possible. Després tot molt ben organitzat on la gent pugui aparcar i es pugui moure. No hi poden faltar el menjar i el beure a un preu raonable. Aquest és un model de fira que hem de seguir on amb l'excusa del gall es pot vendre tot el que tenim a casa nostra. Enhorabona per aquesta gran feina que feu pel Penedès. Aquí al Vendrell estem a anys llum. Tot estava en el seu punt amb gent de fora per animar la festa.

Mentre no arribin el miracle de l’ampliació de l’hospital

 

Aquest passat dimecres vanar a dinar amb una gran notícia que va commoure petits i grans de la nostra comarca. Allí estaven els 14 alcaldes de la nostra comarca amb l’Adserà que és el qui controla en el fons per la Xarxa Tecla, recordeu que de gran vull ser com ell.  Va començar de  metge de família i es va situar entre la política i la sanitat pública i al final varem acabar tot el Baix Penedès dins Santa Tecla quan és un dels grans errors que haurem de patir uns anys més. El nostre objectiu es formar part de la sanitat pública dins l’Institut Català de la Salut com Joan XXIII i sortir d’aquestes funcdacions privades formades per un fotimer d’empreses més petites que et gestionen des del pamflet del grup fins a les llaunes de refresc passant per la televisió i el dinar que et serveixen. Ara fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat amb el covid de comparar Joan XXIII i Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell i no hi ha color. Ara l’imperi Adserà sembla que es dirigeix a cuidar a la gent gran i tot això, participant en residències d’avis i en empreses derivades. Això va creixent i ves a saber on anirà perquè aquestes empreses costen d’aturar perquè tenen uns cercles d’amistats i compromisos molt poderosos al territori. Aquí tothom es coneix.

Doncs en aquest àpat de dia feiner ubicat entre el dia de la Constitució en què Espanya va quedar eliminada del Mundial pel Marroc. El futbol ja no és el que era sinó que li preguntin al Real Madrid en les seves èpoques daurades.

Doncs amb tots els alcaldes del Consell Comarcal reunits ens havien de donar una gran notícia que sacsejaria mars i muntanyes a tots els veïns que hem decidit no emigrar del Baix Penedès, de moment. L’hospital comarcal inaugurat el 4 de novembre de 2004 per Pasqual Maragall ampliaria les seves dimensions per atendre les necessitats d’una comarca que en aquest període ha augmentat un 40% de la seva població, sense parlar de l’estiu i Setmana Santa.

Anem a pams. Primer de tot, com ja tenen costum en aquesta empresa privada ja tenen els plànols preparats que poden tenir menys recorregut que la radical remodelació del Cinema Brisamar de Coma-ruga.

Tal com tenim el govern que penja d’un fil primer de tot ja veurem qui dóna suport a aquests pressupostos perquè amb els regidors que tenen actualment després que Junts després de jugar a la Puta i a la Ramoneta abandonés el bot deixant sol a ERC amb els seus diputats a bord a veure si tots sols poden anar a algun lloc o hauran de seguir donant voltes i fitxant persones que havien estat d’altres partits a veure si poden arreplegar més suports parlamentaris.

Potser aquests 45 MEUR amb que estan pressupostades aquestes obres viatgin en un parell de dies a un altre indret de Catalunya per construir un local social pels avis de la comarca. Resulta que si en aquest indret hi viuen personatges més vinculats a algun partit que fa que aquest forci el seu suport per tirar endavant aquests pressupostos de la Generalitat i nosaltres ens haurem quedat un cop més amb un joc de màgia en un hospital que quan es va inaugurar ja va quedar petit per la comarca que havia d’atendre i amb el creixement registrat des de llavors.

Almenys hem aconseguit que els nostres alcaldes a part de fer alguna reunió al Consell comarcal vagin un parell de cops en quatre a Barcelona a veure que passa amb nosaltres  i que allí sapigan ben bé que existim i que no precisament tenim la  mateixa situació que Sant Cugat del Valles que a l’alta edat mitjana va regir una part de les nostres contrades.

Mentre no fan aquesta ampliació podrien posar un servei de busos llançadora entre l’Estació de Sant Vicenç, la del Vendrell i viceversa. No estaria malament que mentre no arribin les obres allises el terra del pàrquing perquè no tots els que passem per allí tenim ganes de provar la suspensió del nostre vehicle. I això de pagar per la televisió també és una presa de pèl. Estaria bé fos gratuïta. Petits detalls que mentre no arribin els miracles es poden anar aplicant. No sé que us sembla. Si us animeu més, doncs que passi l’hospital a estar gestionat per la Generalitat. Tots ho agrairem, des dels treballadors als usuaris.

 

Posem que la cosa podria quedar així

 Queden uns cinc mesos i escaig per les properes eleccions i com aquell que no vol la cosa doncs ens atrevim a fer una porra sobre el que pot passar el proper maig al Vendrell. Tot són suposicions i jocs d'ingeni, però tal com va ara per ara podríem tenir. 

PSC 7

ERC SOM POBLE 7

PP 2

FEM VENDRELL, 2

JUNTS I PRIMÀRIES, 2

VOX 1

Jo crec que podria anar així. No hi estic d'acord, però és lo que intueixo. Alguns que van tan creguts se la podren fotre de carrer sinó surten del núvol de colors. 

Parlem, ara més que mai

 

 

Ara en aquestes dades preelectorals seria bo que en diferents municipis apareguessin forums de debat de diferents aspectes que del municipi. Des de com distribuir el futur de la localitat, fins quin és el millor model per a la recollida selectiva. Llavors en el proper consistori cada municipa ja farà el que voldrà amb el que s’ha discutit aquí, però almenys hi haurà una idea, un debat i amb la participació de la gent que el que fa és nomes parlar sobre el seu futur i el de les properes generacions.

Aquest és una manera que entre tots contribuïm al futur de la localitat i la podem dissenyar millor amb el nostre granet de sorra. Sinó acabarem tots parant la mà al vent a veure si cau una subvenció i seguirem la sort d’aquell que es juga el mobiliari de la casa jugant a petar globus o tirar pilotes amb l’escopeta de vent. És molt trist, però al final sense aquesta visió general que necessitem podem tenir un poble proveït d’un seguit d’andròmines que no serveixen per gran cosa, quan aquells diners s’haguessin pogut destinar a coses molt més interessant i profitoses pel bé comú.

Molts ajuntament estan pelat, però molts cops no és un tema de calers, sinó simplement de bona organització del que hi ha i estalviar recursos. No cal pagar un feix de bitllets a qui ens porta els grups de música, potser que els anem a buscar nosaltres i si algú ens diu que no ja s’ho farà. Algú altre trobarem disposat a venir.

 

 

 

 

Les misèries de la política

 

 

Hi ha moltes empreses publiques que donen ajudes als seus treballadors per estudis, ulleres, plantilles, lents entre altres. La gent que ho veu des de fora pot pensar que quina colla de privilegiats que hi ha allí dins. La veritat és molt lluny d’aquesta peculiaritat. El que sempre han fet els polítics es gastar quan menys millor en personal de la casa.

Si molts ajuntaments tinguessin el règim retributiu de Cambrils i Sitges no estaríem parlant d’aquestes misèries que en el seu moment es varen posar per a veure si el capítol de personal tenia una partida més petita. Al llarg dels anys l’únic que fan es discutir sindicats i polítics sobre unes xifres simbòliques que per uns no representen res i per altres menys, en comptes de dotar a tothom d’un salari digne pels temps actuals.

Ara estem en uns mesos tranquils perquè en un parell d’anys només podran ser interins un 8% dels treballadors de l’administració. La resta hauran de ser de carrera i per això hauran de passar unes proves per aconseguir aquesta fita. Encara que en els casos dels més veterans només cal presentar els mèrits i se suposa que ningú altre voldrà ocupar la seva plaça sembla que la cosa estigui més segura, però en aquest món res no és segur fins que tens el blat al sac i ben lligat. Quan tots aquesta nova massa de personal sigui funcionaris i puguin dir de les seves es preveu que hi ha hi haurà caliu com a la sanitat pública o a ensenyament que són els caps de llança d’aquesta protesta general contra l’estat.

Estem vivint una inflació brutal. No cal seguir les dades oficials, tu vas a comprar a una gran superfície encara que no sigui de les més cares i el que abans compraves amb 50 euros, ara no ho pots fer amb 100 euros. Per altra banda, els interessos de les hipoteques que havien estat sota zero comencen a pujar perillosament i aniran afectant a tothom a mesura que es vagin revisant les clàusules.

L’electricitat i el gas s’ha convertit en un luxe per moltes famílies que algunes han  hagut de recuperar la catalítica que et permet controlar el que gastes amb la bombona de butà.

 Si s’ha d’abonar preus abusius per algun informe doncs no passa res encara que sigui quasi la còpia del que la mateixa empresa ha venut al poble del costat. Però com aquí hi ha moltes empreses que estan acostumades a vendre productes a les administracions que no funcionen com alguns programaris que estan just embastats i els professionals de la casa han de suar a veure si va tot allò. Al final tornen a parar la mà per consultes quan l’únic que fan es actualitzar un programa a mitges que algun polític il·luminat ha comprat acceptant sense consultar a la majoria dels qui realment ho faran servir.

No passa res, qui dies passa anys empenys.

Després aquests que s’encarreguen de pujar i baixar les finestres de les administracions veuen que les promocions es fan per simpatia del cap amb els manaires de torn o simplement de l’orgull personal per demostrar a la resta de petits reis de taifes del poder local que no són ningú perquè ell fa el que vol mentrestant els altres no es cansen de fer informes que només acaben en alguna destructora.

Ja n’hi ha prou de relacions de llocs de treball adaptades a uns pocs i quan una majoria fa anys que espera amb una caixa de ciris a la mà, altres amb un llumí han pujat més que la resta amb anys treballant a consciència i creient que era possible.

Personatges que fan i desfan a consciència amb un clar interès personal i no hi ha ningú que els hi pari els peus, encara els hi posen una catifa més ampla perquè pugui arribar més lluny amb les fites personals de fer créixer un negoci a mida que s’han muntat a l’ombra de l’administració i aprofitant molts dels seus recursos.

Moltes històries de persones que tenen encomanades missions conjuntes i gairebé ni es parlen per poder dissenyar una tàctica conjunta i cada pal tira de la seva corda a veure qui té més força. Al final només queda el postureig d’uns pocs sobre un vaixell tocat i enfonsat.

Tradicions del Vendrell que no es poden perdre

 

Al Vendrell hi ha tradicions que no es poden perdre. Una és el calendari dels Pastorets que reben puntualment abans del Nadal els socis de l'entitat presidida pel molt Honorable Josep Maria Bargalló i que et pots trobar en molts llocs del Vendrell perquè fa uns anys se soci dels Pastorets estava de moda, ara les coses han canviat, però jo sóc un nostàlgic del Bargalló i la seva gran creació amb uns pocs més que han superat de tot. Una altra dels clàssics és el calendari de l'any que cada any fa algú del Vendrell del Vendrell. Fa dos anys la Peris, una vendrellenca normal que feia fotos molt xules de les seves anades i vingudes pel Vendrell. Ella ho feia a posta i van sortir molts fans. Despres va venir el Merencio que va fer el segon calendari i enguany els Són Rumores que es donen una visió del Vendrell. Aquest és el grup més autèntic del Vendrell i comarca i que a lo tonto enguany han fet molts concerts i tots molt bé i animats perquè s'ho valen, s'ho pelen bé i para que buscar més grups d'aquests trompetilles de merda que totes les canóns son igual. Doncs res ja queden pocs exemplars del calendari.

Ja tenim les llums de nadal aqui

El Vendrel ja té el seu enllumenat de Nadal que ves va encendre el passat divendres a la tarda. Hi havia molta gent que va assitir a la plaça Vella a veure l'encesa i la xocolatada. Més llums que altres cops.

Els inestables tornen a omplir la Lira fins la bandera

 Els inestables del`Vendrell varen omplir el dissabte dia 3 de desembre la Lira. La sala va quedar per un minuts plena de gom a gom amb el seu espectacle Rumors. Una comèdia d'embòlics que dura més dues hores que narra la celebració de 20 anys d'un matrimoni de en un pis de nova york. allí tenen llocs dos tres i passen moles coses que fa la una comèdia agil i trepidant. Jo crec que s'ha de retallar una mica de l'obra que resulta massa llarga i arriba un punt que la gent ja desconnecta. La lira té unes cadires que no es pot estar més d'una hora i mitja perquè sinó resulten molt incòmodes. 

El protagonista principal és el nostr Enric Batlle que és el puntal que tot vagi rodant sobre ell i la resta de personatges giren molt sobre aquest personatge. Una obra divertida, però massa llarga i massa embolicada. Més tisores per una obra que no té ni solta ni volta. La Lira plena de gom i la gent s'ho va passar teta.

Experiències interessants

 

Fa unes poques setmanes vaig anar a veure Blaumut a l’Auditori de Vilafranca del Penedès. Ves per on que després de la mitja part del concert va venir la part més interessant quan un grup de joves amb instruments de corda d’una escola de música local varen pujar a l’escenari per tocar conjuntament un parell de peces amb el grup protagonista del concert. Crec que molts dels alumnes allí presents mai oblidaran aquests 10 minuts de glòria davant la mirada de tothom compartim unes partitures que fa uns mesos que estudiaven atentament.

Avui en dia està tot inventat, però només falta que algú tingui una petita gran idea  i totes les parts hi accedeixin a tirar endavant la proposta.

Hi ha moltes escoles de música a casa nostra, però són pocs els qui després tiren endavant d’una manera professional perquè quan acaben els estudis es queden allí i massa cops guanya l’altra opció i la música queda abandonada per a moments casolans o amb amics.

Aquí al Vendrell aquest any hem fet una gran campanya per donar a conèixer grups novells en concerts organitzats per l’Ajuntament en llocs diferents. És un primer pas, però massa poques vegades ja no es dóna tot això i els futurs músics es queden aquí frustrats en aquest tema. Aquest és una de les assignatures que tenen pendent moltes entitats públiques de casa nostra que es gasten moltes euros en gent de fora  i els d’aquí res de res. No cal organitzar grans concerts per la gent dels pobles veïns

 

Hospital saturat del Vendrell

 

El Vendrell tenim un hospital saturat que et pot fer estar 48 hores a boxes sense alta ni anar a planta amb malalts per les diverses plantes. Aquest hospital ja es va fer petit amb un parqing insuficient que no ha crescut. Cada dia hi ha hi ha més ciutats dormitori perquè la veritat és que la industria res de res. Sort del petit comerç que va aguantant el tiron perquè les grans superficies porten els seus beneficis ves a saber a on. No tenim futur i estem  com la tele sense programes claus perquè la tele només interessa si surten els polítics però per la resta. Si ara viuen sense el perquè poden viure amb serveis mínims, ja es buscaran alguna empresa que els filmarà les 24 hores i els posarà davant la càmera de les xarxes socials. Aquesta és la nova realitat. La clau del govern guanyar a qualsevol preu, ara falta saber si els rebotats reflectiran el vot donant el sufragi a altres partits o cauran hipnotitzats per l'optimisme. 

Un Vendrell esmaperdut sense el seu programa televisiu referent

 

 

Molts vendrellencs fa dies i setmanes que deambulen tristos i afligits pels seus carrers i places. Això els valents que surten de casa, la resta no gosa ni a sortir al carrer per no donar a conèixer el seu afligiment. El programa més transgressor de la televisió local fa dies que no s’emet. El Per què? Va tenir la seva darrera emissió el 28 de setembre del 2022. Dos mesos d’aquesta data que no han passat fàcilment per la majoria de ciutadans  que necessiten saber i conèixer de primera la mà les grans fites que fan els nostres manaires explicats per ells mateixos en aquests 20 minuts i poc de glòria que ofereix als regidors amb cartera perquè la gent conegui com serà el futur d’aquest Vendrell.

Ningú sap que ha passat, però tothom intueix algun motiu obscur que ha portat a retirar aquest referent de la graella televisiva local. No ha estat suficient els reportatges que s’han passat sobre el Vendrell recent. La ferida segueix aquí i no hi ha res que ho pugui subsanar.

Si el Per què? torna a ser un cop més el que mereix més Ondes i Gaudis també tenim la regidora més destacada d’aquesta legislatura. Alguns regidors passaran sense pena ni glória per aquest consistori, però si hi ha una persona que ha destacat sobre la resta ha estat la Barbara Perís que amb declaracions contundents i mesures polèmiques com tancar l’aigua de les dutxes serà recordada durant uns quants anys i possiblement ha estat en la persona que ha dedicat més hores al consistori perquè te la podries trobar qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora en aquests 7 quilòmetres de paradís que ella s’ha encarregat de gestionar no sense decisions polèmiques. Persona espontània que ha pujat en fama com el preu del gas i de la llum. És possible que aparegui en alguna altra llista electoral sinó els seus antics companys majoritaris de coalició segur que li fan un forat en els primers llocs de la llista per no deixar perdre una de les icones de la legislació.

El concert de la legislatura va ha estat el de Camela que es va fer ves a saber per quin motiu però que va resultar el que tenia que ser. Hi ha coses que no es poden controlar. Un concert que va demostrar com ja he dit altres cops per aquestes pàgines que el Vendrell és territori Camela o el Barrio per si un altre any es vol seguir la mateixa línia.

Moltes persones van descobrir on estava el Vendrell aquell dia i altres varem passar dues hores escoltant un dels clàssics d’ara i sempre perquè hi ha coses que mai moren.

L’epicentre de les actuacions del consistori ha estat aquesta legislatura el Pont de França que ha passat de ser un punt on vianants i vehicles el compartien. A partir d’ara els vehicles s’hauran de conformar amb el pont Sant Jordi i aquest passarà a ser només per vianants per unir les dues parts principals del Vendrell. En aquesta zona s’han arreglat un dels punts més concorreguts del Vendrell com és el carrer de les Quatre Fonts que també s’ha dedicat principalment als vianants amb una nova font ubicada en un dels seus laterals.

Ha començat una curiosa campanya municipal per acabar amb alguns dels grafits dels darrers anys. Les primeres víctimes han estat el pont de sota la via del Pèlag i el segon una al·legoria a la Covid que estava ubicat en el pont del mercat municipal i que també ha estat tret de les parets del municipi per ves a saber. Aquest feia referència al Covid i era prou important per mantenir uns anys més.

Són petits detalls d’aquest Vendrell que ha viscut la covid com la resta de l’univers i que moltes petites coses han anat canviant encara que sembla que tornem a estar en aquesta normalitat enrarida.