Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 29 d’abril del 2022

Alcarràs, humana i viva com la vida

 Feia anys que no veia una peli tan humana, tan real com la vida. Una peli singular que narra trossos de vida del dia a dia. Una peli peculiar dominada per la varietat Oriental del català. Persones que conviuen amb tu d'una forma tan natural. No us l

40 anys de premsa comarcal en paper



 

En aquestes dues darreres setmanes hem celebrat dues importants efemèrides que han passat massa desapercebudes per la majoria de la gent. Si això hagués passat fa 20 anys segurament ho haguéssim viscut d’una altra manera amb molt mes pompa que en l’actualitat. Fa dues setmanes la Fura celebrava els seus primers 40 anys d’existència. Aquesta és una publicació gratuïta que amb el pas dels anys ja ha passat a formar part de la nostra rutina. Ens acompanya cada divendres quan anem a buscar el pa. Per altra banda, el passat Sant Jordi el 3 de vuit també celebrava els seus primers 40 anys de presència a casa nostra.

Aquest poc ressò mediàtic ens indica clarament que a mesura que passen els anys els mitjans de comunicació van perdent pes específic en la nostra societat, per molts factors que tots coneixem.

Aquestes dues publicacions tot i tenir el seu epicentre a Vilafranca del Penedès, sempre ens han tingut més o menys presents en les seves pàgines encara que massa cops en una espècie de segona divisió encara que la portada d’algun fa anys que volia dissimular, però només calia mirar la página 3 per veure la realitat global que ens volia mostrar en les pàgines que seguien.

Aquí al Vendrell hi va haver una proposta ferma per fer un diari comarcal que va sorgir l’any 1991 dins les pàgines del Diari de Vilanova, però ben aviat es va fer independent amb editorial i contingut propi fins la seva desaparició l’any 2015 quan la premsa escrita va patir un fort sotrac a nivell general. A partir d’aquests anys només van poder resistir els més forts o els que estaven subvencionats d’alguna manera o altra per una entitat pública o privada. Per altra banda varen sorgir amb força els mitjans de comunicació digital que han vingut a substituir una mica aquesta premsa del paper que històricament ha jugat un paper clau en la nostra comarca.

Avui en dia tal com vivim la realitat a velocitat de microones veiem com algunes informacions que fa 5 dies que eren ben vigents avui ja sembla que siguin de l’any passat i hagin quedat un xic  obsoletes en el temps. Potser alguna ja ni una nova nota de premsa l’ha deixat fora de lloc.

La gent en aquests mitjans de comunicació poden buscar el que no troben en altres espais similars però sense gaudir d’una gran immediatesa com els diaris digitals. Aquí podem agafar el diari i mentrestant esmorzen ens podem assabentar dels fets més importants que han passat a la comarca, explicats d’una manera genèrica i mostrant la informació clau que encara pugui ser d’actualitat en els propers dies. Aquests reportatges dels plenaris que són uns clàssics m’agradaria saber qui se’ls llegeix perquè el que potser interessava fa uns pocs anys avui en dia potser ha perdut molt de  valor. Recollir la informació interessant que es pugui extreure i deixar de publicar aquestes cròniques típiques de la Vanguardia en la seva època gloriosa que ja no formen part de la nostra cultura.

La gràcia d’aquests mitjans és que a banda d’aquest petit retall de l’actualitat puguin treballar temes propis d’investigació local i comarcal i es deixin una mica d’anar seguint i copiant i enganxant la informació que emana de les administracions publiques i similars perquè amb els digitals no  poden competir. Han de trobar el seu lloc i marcar la seva ruta pròpia creant i provocant nous debats que siguin interessants per la població.

La gràcia d’aquests mitjans i la seva riquesa és que siguin interactius i que la gent també hi pugui dir la seva opinió. Un diari sense cartes al director és com un parc sense nens o una vila sense comerç. Aquesta és la riquesa d’un mitjà comarcal juntament amb els articulistes que són els qui aporten la seva particularitat i són una eina clau per veure allò que interessa a la gent i que a vegades no surt en les altres notícies. Donen pistes sobre temes que es poden tractar. Llarga vida a aquest record del passat que també s’ha d’adaptar a les noves circumstàncies. Els del paper també tenen la seva versió digital a veure com evoluciona tot plegat.

dijous, 28 d’abril del 2022

Molt més que una inauguració amb pica pica solvent



 Després de gairebé 2 anys d'obres demà inauguraran la nova plaça de les Quatre fonts. Aquest és un dels punts per on passa més gent del Vendrell entre les dues bandes de la riera que separa la població. Els botiguers i veïns han passat una pandèmia, moltes hores de pols, obres parades, sorolls i deixar el cotxe a la Pep Jai. Sembla que tornem a la nova normalitat amb l'inhabilitació per cotxes d'un dels dos ponts del Vendrell.Potser ja hauríem de parlar d'un de nou que ajudi a la comunicació entre les dues bandes. 

Demà es preveuen parlaments i potser algun projecte de futur i també un pica pica ben dotat que és una de les maneres que més ajuda a guanyar unes eleccions. Allí al mig ens deixaran una font simbòlica que representarà el nom de la via i entre tots haurem escrit una nova etapa d'aquesta important via que de ser carretera entre Barcelona i Tarragona doncs ha acabat sense un lloc per a vinants  i monopatins varis. Ara només falta treure uns cables que estan per allí que enlletgeixen aquesta bonica estampa del Vendrell que darrera la del campanar és la més trending topic.

Feu cultura Km 0, aneu a veure Alcarràs


 

Fa dos dies es va estrenar a la Llotja de Lleida una peli que ha fet història. Marcarà un abans i un després del cinema fet a casa nostra. Una peli rodada a Lleida amb molts actors aficionats que aconsegueixi el Lleó d'Or del Festival de Berlin és una gran fita que no podem passar per alt. Cansats de cinema comercial, ara més que mai necessitem cinema fet a casa on expliqui les nostres històries. Nosaltres som els més grans herois que sortegem factures, pandèmies i conductors ebris. Aquesta és una gran peli que trenca tots els motlles perquè està enregistrada amb dialecte lleidatà, un fet insòlit perquè són poques vegades que aquest accent es pot escoltar als nostres mitjans de comunicació a banda de Carles Porta. Aneu al cine perquè en vinguin moltes més de pel·licules com aquesta. 

dilluns, 25 d’abril del 2022

El Vendrell no escolta prou la música



 L'altre dia de Sant Jordi hi havia una orquestra tribut que feia tributs de Sabina i Serrat a la Rambla i que estava programada a les 22 hores a la Rambla del Vendrell. Fins aquí tot correcte. El problema és que aquella hora va ploure i la varen posar a dos de dotze de la nit. Resultat que hi havia poca gent allí mirant a la Rambla perquè el temps no acompanyava. Veient feia dies que podia ploure es busca un lloc alternatiu perquè es pugui fer en un lloc cobert a una hora adequada. Per altra banda, la gent que va a veure aquests grups segurament són fills del segle passat i no estan disposats a soportar-ho tot a l'intempèrie. Va ser una pena que això ho fas un altre dia i la gent ho disfruta i aquí entre que molts ni es van enterar que es feia i altres veien el temps van tocar el dos, hi havia poca gent gaudint d'aquest concert que es podria treure millor resultat.

Per altra banda aquest divendres dia 29 a les 20 hores en una plaça ubicada al Pèlag de la qual gairebé ningú sap el nom toca Ericah Lein. En aquest lloc que pot servir per altres activitats no és el millor lloc per un concert d'aquestes característiques perquè és un lloc sense cap bar ni similar a la vora i hi has d'anar espressament perquè no és allò que t'ho trobis com potser la Rambla o el carrer de les Flors. Espero que li vagi molt bé, està bé conquerir nous espais per fer concerts, però una mica de sentit comú i que algún bar en tregui rendiment perquè prou malament que ho han passat. Doncs seguim endavant a veure com va tot això.


diumenge, 24 d’abril del 2022

Ens ha deixat Josep Maria Inglés i Rafecas, homenot del Penedès



 Avui dia despres de Sant Jordi del 2022 ens ha deixat Josep Maria Inglès i Rafecas amb qui juntament amb en Manel Bofarull entre d'altres vaig tenir la sort de compartir moltes estones i moments al voltant de la història, la literatura, el Vendrell, el Penedès, la imprempta, la vila, personatges penedesencs. Moltes tardes del dissabte al voltant de l'any 2000 amb el meu Renault vermell anavem a reunions, trobades, seminaris que tenien lloc al Penedès per parlar d'aquest ampli territori. Jo era molt jove al costat d'aquests dos grans homenots del Penedès que em van ensenyar coses que mai oblidaré. Persones de carrer que es dedicaven a la història des de la primera línia de foc, repassant capbreus antics, documents i altres peces que encara estaven per catalogar. Ells i altra gent han estat la base de la història de casa nostra i mai tindrem prou agraïment per la feina que han fet per tots nosaltres des de recuperar capbreus a fer que s'hi podia trobar en una vinya on apareixin restes antigues. Molts petits detalls. Vull agradir amb aquest petit escrit la seva feina per tots nosaltres. La seva família d'una manera o altra tamé segueix les seves petjades perquè això és una cosa que es porta a la sang. Per això reproduiré el text que el penedesenc Joan  Solé Bordes li va dedicar aquestes paraules l'any 2020 arran de de la concessió del Premi Recercat. 

El lliurament el passat 30 d’octubre del XVI premi Recercat a l’estudiós vendrellenc Josep Maria Inglès i Rafecas «en reconeixement a la seva tasca i el seu compromís adquirit amb la recerca i la cultura dels territoris de parla catalana» no va tenir el caire de trobada amical que cada any ha caracteritzat el Recercat, la pandèmia que patim no va fer possible, tot i haver patit l’ajornament del mes de maig, la trobada presencial a la capital del Baix Penedès, de manera que l’acte de lliurament dels premis va consistir en els parlaments dels guardonats i autoritats en connexió a través de la xarxa.

Tampoc ho va fer possible el delicat estat de salut del premiat Josep M. Inglès en nom del qual va agrair la distinció el seu fill. Aquest mateix motiu és el que no ha fet possible l’entrevista que s’ofereix sempre en aquestes pàgines, detalls tots ells que tenim la seguretat que haurien estat molt plaents al vendrellenc guardonat, tot i el seu caràcter de persona d’un a extraordinària senzillesa i bonhomia, de manera que ben bé es podria dir que aquest premi Recercat d’enguany ha estat lliurat a una persona de labor tan constant com callada, una distinció a la discreció personificada.

Josep Maria Inglès és un exemple paradigmàtic de l’estudiós local, ell ha estat i és qui coneix millor que ningú tota mena de detalls i aspectes del Vendrell, per dir-ho d’alguna manera ha estat durant dècades el punt de referència per qualsevol tema del passat vendrellenc, des d’alguns ben coneguts gràcies als seus treballs fins a altres que pertanyen a àmbits més íntims i encara aquells que la discreció aconsella no fer públics. Inglès és l’estudiós que col·labora en tota mena d’àmbits en els que es reclama la seva participació: conferències, representacions, programes de ràdio, lectures de poemes, articles a la premsa local, representacions teatrals, llibres de temàtica local, organització d’activitats culturals i de caràcter catalanista en els anys de la postguerra, i així una llarga rastellera de referències que en conjunt fan de la seva una biografia certament admirable.

D’aprenent a impressor i escriptor


Nascut a la vila del Vendrell el 30 de juliol de 1932, diuen les cròniques que un dia ben farcit de la característica xafogor d’aquesta època de l’any, Josep M. Inglès pertanyia a família d’origen humil. Batejat a la barroca església parroquial, també allí rebé els sagraments cristians i es casà amb Rosa Maria Bo, de forma i manera que, jugant amb els dos cognoms, quan va néixer el seu primer fill algú va exclamar: «Finalment ha nascut un Inglès Bo», anècdota que Josep M. Inglès explicava sempre. amb 13 anys va entrar d’aprenent a la impremta Ramon del Vendrell. Sembla que aquest detall seria determinant en la configuració de la seva trajectòria intel·lectual, parlar de la Impremta Ramon del Vendrell és esmentar tota una institució de la cultura i les arts gràfiques penedesenques. Inglès es va dedicar professionalment a aquesta activitat durant tota la seva vida laboral, primer a cal Ramon i després establert pel seu compte fins que el un sobtat ensurt de salut va fer que es retirés d’aquesta labor.

Ben sovint s’ha remarcat, fins i tot en diverses publicacions, com la més que centenària Impremta Ramon, per on encara havia romandre l’esperit lletraferit dels germans Jaume i Ramon Ramon i Vidales, fou i és un fogatge de cultura i catalanitat, fins i tot en els anys més difícils del franquisme. Ben segur que allí Josep Maria Inglès es va empeltar del neguit dels lletraferits que el portaria a escriure no sols articles a la premsa local i treballs de recerca, sinó també teatre i poesia, una tasca que durant anys va compartir també amb la radiodifusió. En concret participà com a membre i actor en l’Elenc Artístic del Club d’Esports del Vendrell i en la seva Secció Cultural, labor que després entroncaria amb la seva col·laboració al grup artístic dels celebèrrims Pastorets Musicals del Vendrell. D’aquesta línia són les seves obres teatrals amb títols com La redempció del pecat, del 1956 i La clova de l’ou, del 1962, així com El centenari, dedicada als cent anys de la Lira vendrellenca que es va estrenar el 3 de desembre de 1989.

Va ser en aquest entorn teatral que es va donar a conèixer la seva veu tan característica de forma que va col·laborar com a locutor a la primera època de Ràdio Vendrell (1950- 1958). I ja que ens referim al camp de la recitació no hem d’oblidar el seu volum de versos Poemes connubials.

Articles, programes, pròlegs...

Inglès participa habitualment en l’edició del programa de les Fires i Festes de Santa Teresa on el 1964 ja publica en català un treball Documents inèdits que tracten de la nostra contrada, amb aportacions sobre el mateix Vendrell i els nuclis mariners de Sant Salvador i Coma-ruga. Inglès col·labora, sempre en la seva llengua materna, en altres programes de fires, així el del 1965 una rememoració de les velles fires A guisa de pregó..., i el del 1966 inclou de la seva autoria un exordi introductori en català. No falten tampoc les seves aportacions als programes de la Festa Major que el Vendrell celebra cada juliol, així al del 1978: Un full pel bagul dels records. Temps vindrà que el que no és, serà i el que no és, no serà. També al programa de l’any 1984 que era dedicat a l’Àngel del campanar del Vendrell, o Àngel de Tobies, amb un seguit de fotografies i els comentaris corresponents, amb un text històric introductori obra de Josep M. Inglès. Tots aquests treballs esparsos són ara a l’abast a la xarxa, a la Biblioteca Digital Vendrellenca (http://bibliotecadigitalvendrellenca.cat/) de la Biblioteca Pública Terra Baixa.

Impulsor de les activitats culturals vendrellenques, tot i que en els papers policials d’aquells anys de fosca postguerra era qualificat de catalanista y separatista». El 1969 va ser, al costat de Remei Esteban, M. Carme Cardó i Salvador Mañé, un dels impulsors d’una Comissió de Cultura en el Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell (CIT), comissió que, amb el suport de diversos socis protectors, va promoure l’ensenyament del català als centres educatius de la vila i que el 1973 va organitzar el I Concurs Literari de Sant Jordi, adreçat als escolars del Baix Penedès, convocatòria que va comptar amb el suport de la delegació comarcal d’Òmnium Cultural i de caixes d’estalvis, una celebració que amb diversos formats s’ha mantingut fins el 2017.

Membre del consell de redacció del setmanari Vendrell entre el 1952 i el 1965, passà el 1967 a col·laborar a les pàgines del setmanari El Baix Penedès, de forma habitual fins el 1975, tot i que encara hi trobem treballs esparsos amb la seva signatura l’any 2000. Col·labora també a la revista Gran Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins a les primeries del segle XXI amb aportacions sobre aspectes com el decés de l’artista Apel·les Fenosa o el mil·liari del Vendrell. Seria feixuc sintetitzar l’ampli conjunt de col·laboracions a la premsa local, el 1996 ho fa sobre el Museu de la Fundació Deu Font del Vendrell i el 2000 escriu sobre el paper i la significació de la Impremta Ramon en la vida cultural vendrellenca.

De Pau Casals i Àngel Guimerà

Cronista oficial de la Vila del Vendrell i l'home de Pau Casals a la seva vila nadiua

Inglès va ser durant dècades l’home de Pau Casals a la seva vila nadiua. Hi va mantenir una relació constant i tenia el músic exiliat al dia de la vida a la capital del Baix Penedès, a la vegada que sovint li realitzava gestions, habitualment de l’àmbit privat i familiar. Aquesta relació la va deixar escrita en el seu treball Consideració íntima d’en Pau Casals: assaig de cronologia casaliana- vendrellenca, publicació que va veure la llum a la mateixa població el 1979.

D’acord amb una tradició habitual en aquells anys, el 1966 Josep M. Inglès va rebre el càrrec honorífic de cronista oficial de la Vila del Vendrell. En aquesta línia va donar a conèixer l’estudi heràldic L’escut de la vila del Vendrell vindicat. Estudi monogràfic- històric, un treball de més de cinquanta pàgines amb il·lustracions, publicat pel mateix autor el 1976 en la col·lecció «Lligalls d’història vendrellenca» que Inglès promovia des del seu taller d’arts gràfiques cobrint de la seva butxaca les despeses que generava l’edició.

Estudiós de la personalitat i trajectòria vital del dramaturg vendrellenc Àngel Guimerà, va ser un dels impulsors de la casa- museu Àngel Guimerà i en va ser membre del primer patronat que fins i tot va convocar un premi d’investigació Àngel Guimerà, era l’any 1974 i la casa pairal de Guimerà havia estat cedida al municipi que aquell juliol commemorava els cinquanta anys de la mort del genial autor teatral. Sobre aquest fill il·lustre de la vila va publicar diversos treballs, alguns d’ells a les pàgines de El Correo Catalán el 1974 i 1975. El 1975 Inglès va pronunciar també una conferència quan es treballava ja en l’estructuració de la casa- museu Àngel Guimerà.

El Vendrell i el Penedès

El 1976 Inglès va ser, juntament amb Esteve Cruanyes, Joan Jané, Miquel Castellví i alguns altres, un dels representants del Baix Penedès en les reunions preparatòries de cara a la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) que s’esdevingué el 15 de maig del 1977. A més de participar en actes i publicacions a redós d’aquesta entitat, va participar en diverses juntes directives de l’IEP i aquesta li concedí la medalla d’honor de l’entitat.

Entre els plantejaments de les primeres directives de l'IEP hi va haver l'inici de sèries o col·leccions que aconseguissin una continuïtat. A banda dels volums de la Miscel·lània Penedesenca que ja esmentarem, a proposta de la secció de Geografia es va encetar l’anomenat Atlas Comarcal un conjunt d’opuscles que oferien una síntesi de cada un dels municipis penedesencs. Un dels primers volums d’aquesta sèrie, que posteriorment va quedar interrompuda, fou el 1982 El Vendrell, treball de Josep M. Inglès i Rafecas, de 87 pàgines amb l’acompanyament d'un plànol a escala del municipi realitzat per Vicenç Cabré Bragulat, una completa descripció de la capital vendrellenca en un temps en el que no es comptava amb treballs bibliogràfics de divulgació d’aquestes característiques.

El 8 de juny de 1980 es va celebrar al Vendrell una taula rodona sobre el problema dels límits sud-occidentals del Penedès, a càrrec d'Albert Virella i Bloda, i moderada per Josep M. Inglès de la que en resultaria la publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs La unitat del Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals, també amb l’aportació d’Inglès.

A les darreries dels anys vuitanta Inglès va col·laborar a La Carpeta, revista d'art i literatura publicada per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb caràcter divulgatiu que pretenia donar a conèixer aspectes culturals diversos i explicar distints esdeveniments presents, passats o futurs sense caure en els dogmàtics llenguatges especialitzats en cada camp. De periodicitat trimestral se'n van publicar cinc números, fins el juny de 1991.

Afeccionat també als estudis toponímics, Inglès és un gran coneixedor d’aquest àmbit i a l’entorn de la secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs va prologar el volum de Manuel Bofarull sobre els noms de lloc del terme d’Albinyana. Als volums de la Miscel·lània Penedesenca trobem treballs diversos de Josep M. Inglès, així el 1980 en un dels primers volums d’aquesta publicació un estudi sobre Francesc de Riera i Soldevila un vendrellenc als setges de Saragossa de 1808 en la Guerra napoleònica, el 1988 porta la seva signatura un estudi sobre la unitat històrica del Penedès, aspecte del que n’ha estat un decidit defensor. I encara aportacions com la del 1992 sobre la nominació oficial d’alguns topònims penedesencs durant la Segona República i la guerra civil.

El 1983, Josep M. Inglès publica Sant Salvador port de mar. Aproximació a una recensió històrica, a la memòria de la Mútua del Penedès i Barcelona. També amb caràcter penedesenc, el 1990 participa en el volum col·lectiu Americanos Indianos: arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX publicat per la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que en faria encara una segona edició del 1998. Allí Inglès estudia la circumstància vendrellenca de l’aventura americana: El llibre es va complementar una exposició fotogràfica sobre el patrimoni arquitectònic dels americanos que ha quedat al Penedès.

Entre altres aspectes encara hauríem de recordar que el 1995 va participar en els actes commemoratius dels 75 anys de la Biblioteca Popular del Vendrell i va donar-hi a conèixer una composició poètica. Va ser igualment membre fundador de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran del Vendrell, entitat que va presidir i on en una oportunitat hi va pronunciar la lliçó inaugural.

El maig del 2006 l’Ajuntament del Vendrell i els Amics de la Història del Vendrell van organitzar diversos actes d’homenatge a Josep M. Inglès que van comptar amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, la Lira Vendrellenca, la Fundació Apel·les Fenosa i l’Institut d’Estudis Penedesencs. Amb aquest motiu hi va haver la lectura per part del mateix autor de l’obra teatral Esperant Godot, encara... una nova mostra de l’interès d’Inglès per l’art dramàtic. Els actes de reconeixement es van cloure amb un recital de música i poesia a la Fundació Fenosa i un dinar d’homenatge en un restaurant del municipi en el decurs del qual va rebre no sols distincions i reconeixements sinó també l’escalf d’amistat de tants i tants vendrellencs i penedesencs.


Tot un honor, una foto amb el gran Miguel Indurain



Tenia ganes de veure'l en persona i avui ha vingut a Calafell per participar en la festa de la bicicleta. No l'havia vist mai sempre ha estat un dels meus herois per tot el seu palmarès que tohom coneix prou bé i no cal reproduir aquí. No he estat un aficionat a les bicis, ni res semblant, però sempre l'he tingut allí dalt en el punt dels grans lluitadors, de les persones que amb el seu esforç assoleixen les seves fites. L'he tingut com un mite per sobre de l'esport que practiques. Avui a Calafell no podia deixar perdre l'ocasió. Una forta abraçada Miguel perquè molts hem fet servir alguns dels seus mètodes que t'han posat tan alt perquè seràs una de les persones més populars d'aquest boci de la història que ens ha tocat viure.

dissabte, 23 d’abril del 2022

La pluja no ha pogut amb Sant Jordii


 

Hem tornat a viure un Sant Jordi normalitzat després de dos anys de pandèmia. Enguany queia en dissabte i amenaçava pluja. Doncs molta gent el va celebrar ja el divendres per si cas. Llavors va venir el dissabte i va  plouré al mati però després fins al migdia no va fer res. La gent va aprofitar per viure un segon Sant Jordi. A més la gent tenia ganes de Sant Jordi. Això ha provocat que hagi estat un gran dia en volum de negoci amb la gent jugant abans per no caure en la pluja. Al Vendrell al matí feia molt de goig amb la gent per tot arreu. Molt bon ambient en aquest Sant Jordi postpandèmia

dijous, 21 d’abril del 2022

Després de Setmana Santa Christian Jesús torna de nou

 


Hem superat amb èxit la Setmana Santa amb una certa normalitat que no ens va privar un altre cop de tenir el nostre raconet a les grans cadenes estatals per un video enregistrat en la processó del passat diumenge de Rams. Fins que no tinguem a casa nostra l’esperada caserna de la policia nacional que ens permeti entre altres coses renovar el passaport podríem tenir una delegació de Tele 5 que ens garantiria una publicitat gratuïta fins a l’altra punta de la Península Ibèrica. Podríem exportar aquest optimisme viu en rosa a totes les regions de la península on el gran Rodrigo Diaz de Vivar va sotmetre amb les seves espases Tisó i Colada.

Un cop més que al pobre Christian Jesús l’han fustigat,  crucificat i mort el tornem a tenir aquí. Total en tres dies el tornem en plena forma per protagonitzar els més acolorats debats, disputes més intenses i acusacions vàries d’aquest barri peculiar que tenim aquí entre Jerusalem i el Penedès. Un terreny de ningú on cadascú fa el que li sembla bé mentre no faci saltar els automàtics o produeixi algún incident amb ressò mediàtic.

Després de tot el que ha passat i hem pogut escoltar en alguna de les moltes misses d’aquest dia, podem trobar el nostre heroi fresc com mai.

Ara ha sortit amb energia per gaudir d’aquesta nova proposta optimista de color rosa. Una primavera on podrem veure grups d’aquí de casa nostra i d’una mica més enllà que ompliran d’art places i carrers de la vila. Perquè la gent surti i doni vida a un poble on cada setmana tanquen dos establiments, però també n’obra un de nou per intentar tirar endavant en aquest municipi molt difícil per moltes i variades raons que tothom coneix. A l’estiu com diu el refrany tota cuca viu i la gent acostuma a sortir i a prendre alguna cosa en places i terrasses i és un bon moment per tenir obert el negoci i poder superar així els mesos més durs del calendari.

Aquest Jesús ha de començar a treballar per la propera festa major que és un dels epicentres festius de la localitat i esperem que enguany es puguin escollir propostes millor que el Toni Moog que li va robar mitja actuació al grup de després perquè el nen no tenia gaire audiència i va esperar a què la cosa s’omplís una mica més, molt mal fet perquè no va respectar el temps de cadascú. En un temps en què a la una de la nit ja havies d’estar a casa.

Enguany com això dels administradors coixeja i en són un menys que el que marca aquest protocol que encara no s’ha aprovat com deu mana però que genera moltes fidelitats incondicionals, em permeto el luxe d’aconsellar que ens vingui a veure Camela en un lloc gran perquè segur que ompliria fins a dalt. Ja fa molts dies que el Vendrell és més de Camela que no pas dels Pets i el Miki Nuñez qui ja ha vingut fa un parell d’anys en una actuació estel·lar a la Rambla Cañas.

Doncs aquestes algunes de les tasques oficials en els propers mesos a part d’anar fent de porter en els plenaris i altres trobades de polítics quan xuti la defensa, mentre el seu líder espiritual se’l mira de gairell per a veure per on sortirà aquest nou messies del color  vermell i rosa.

La gran tasca del nostre Christian Jesús juntament amb el Demiurg és la preparació de les properes eleccions municipals que de moment marxen sols a tota máquina perquè la resta de forces polítiques de la localitat encara estàn plantejant moltes coses per tirar endavant la candidatura. En canvi el nostre messies salvador ho té molt fàcil perquè està més clar que l’aigua que els tres primers números repetiran en les properes eleccions municipals.

A partir d’aquest podi hi posaran algú que fa anys que està en el banquet i va reclamant un lloc perquè ja ha vist com alguns intrusos se li va posar davant en les passades municipals i això ho va entendre un cop, però no sé fins on arribarà la paciència quan el mateix fenomen es torni a produir un altre cop. Benvingut a la terra Christian Jesús i aquí davant tens el darrer any de legislatura o el final d’un nou principi, una gran part depèn de tu i del teus incondicionals. La resta encara està a boxes buscant equip i mirant quin vestit es posarà en la propera carrera.

 

dimarts, 19 d’abril del 2022

670 dies i diem adéu a la mascareta en molts casos exteriors



A partir d'avui ja no cal que els estudiants portin mascareta dins el cole, un pas perquè demà no calgui portar mascareta a  la gent en interiors. Si que es mante, en residències, farmàcies, quan hi hagi símptomes i quan no es pugui garantir una separació superior a 1,5 metres i no hi hagi ventilació. La popular mascareta que ja forma de la nostra roba del dia a dia ja entrarà a formar part del nostre passat de mica en mica. A veure que passarà ara amb la setmana santa i si puja la xifra de contagi i després torna a passar com ha passat a molts llocs. Ara ja no sabrem anar en mascareta en molts interiors perquè en molts casos no tenia gaire sentit, entrar i sortir amb mascareta d'un restaurant i no portar-la mentre estaves sopant. Coses absurdes que de moment ens tocarà oblidar. A veure que ens depara el futur.


 

diumenge, 17 d’abril del 2022

Llarga vida al Gotim de Llorenç del Penedès


 

Un  gran dia per la música i pel cant coral amb una nova actuació de la Societat Coral el Gotim que amb amb la vintena de membres homes dirigits per la gran Roser Esteban configuren un dels actes més importants de la Setmana Santa comarcal, deixant de banda d les processons i derivats. Són moltes les persones que s'ajunten a sortida de la Missa de Diumenge de Pasqua per escoltar les corals de la localitat des dels Petits els Rossinyols fins a la coral d'Adults anomenada Harmonia i tot això acaba amb els més esperats per un public fidel com son el Gotim. Enguany han interpretat peces del repertori coral i de Caramelles. Un grup de joves que també si el temps ho permet et poden fer versions de música punk o el que faci falta. És una de les entitats més peculiars i amb més carisma d'aquest Penedès. No acostumen a tocar fora, però si s'hi dediquessin podrien arribar molt lluny perquè hi ha una bona base i de moment és una mica de broma i que quedi bé, però la cosa promet.

dijous, 14 d’abril del 2022

Tradicions de padrí amb un nen genial, en Pau



 El pas del temps sembla que a vegades t'empeny a seguir algunes tradicions hertades dels nostres avantpassats. Una d'aquestes és la mona de pasqua. Jo estic molt content de ser padrí d'un nen esplèndid, genial, llest i amb molt bon cor que es diu Pau i li he anat seguint tot el pas de la vida des d'una posició de padrí i això em fa molt feliç. Avui tocav portar la  mona com cada any, doncs no hem faltat a la cita perquè el noi vagi marcant unes dates en el calendari que surten de la rutina i poden ser molt especials. Aquí us deixo una foto que val més que mil paraules. Moltes gràcies Pau i família per estar allí. Una forta abraçada i gràcies per tot. 

Nous professionals a les plantilles municipals



Els temps van canviant i moltes coses s’han d’adaptar a les noves tendències i temps que corren perquè la rutina no ens deixi fora de cobertura sense donar-nos ni compte.

Aquesta evolució humana pot permetre que algunes de les places clàssiques dels consistoris com administratiu, conserge es vagin permutant per altres que estan més d’acord amb la nova realitat.

Estic parlant de places fixes amb la seva categoria i retribucions i  no pas de feines esporàdiques  sinó totalment instal·lades en l’estructura sòlida de l’entitat.

El primer que jo posaria un parell o tres de persones o més depèn del volum del municipi que s’encarreguessin de prendre imatges i filmar tot allò que pot ser notícia i que ha de servir per nodrir els mitjans de comunicació  i l’alcaldia i de retruc adobar la campanya electoral del polític de torn. Persones preparades sempre amb la càmera llesta per disparar quan el moment ho requereixi ja sigui per algun acte d’algun polític o perquè després de 5 anys de queixes s’han posat netejat un tros de vorera. Aquestes imatges a banda de saturar els xarxes municipals es podrien anar penjant en algun web  perquè la gent pugui consultar les seves queixes i peticions sobre tot tipus d’elements municipals. Des d’una dutxa en mal estat a la porta fins un espai reservat per a gossos ple de males herbes. Ja ho diuen que val més una imatge que mil paraules. D’aquesta forma professional, per una banda, es podrien estalviar molts diners d’aquests fotògrafs i derivats que ja quasi formen part de la plantilla real del consistori perquè fan més hores que un rellotge i més abans d’unes eleccions municipals. Han tingut la sort d’entrar per la porta del darrera. Aquesta tasca clau en molts municipis hauria d’anar acompanyada amb la gestió d’un sistema de megafonia portàtil amb un bonic faristol que permetés a la classe política poder fer una  “improvisada” roda de premsa des de sota d’un pi per contemplar les actuacions fetes contra la processionària, tan oblidada per la nostra societat, com a primera línia de platja mostrant l’estalvi que suposa tenir les dutxes tancades durant l’estiu generant entre els banyistes diferents protocols per treure la sorra dels llocs més amagats del cos.

Una roda de premsa clàssica en una sala de plens amb més història gràfica que el campanar del Vendrell la reservarem nomes quan s’hagi de fer la junta de seguretat i ens diguin els percentatges dels delictes que han baixat al municipi.

Vist el creixement del Vendrell i d’altres municipis de la comarca fins a llocs impensats fa uns anys buscant la pau interior i exterior, el consistori podria tenir un parell turismes i una petita furgoneta per poder donar servei públic de taxis municipals a aquests llocs que arriba amb moltes dificultats per la poca densitat d’aquests espais i el cost que suposa que arribin les grans línies municipals de transports municipals, molts cops dotades amb autobusos de més de 50 places, unes dimensions del tot forassenyades per atendre les necessitats d’aquests punts més allunyats de la trama urbana i amb dificultats de transport públic. Aquestes persones per una tarifa simbòlica i efectiva sense haver d’estar una hora  i tres quarts per seguir tot el recorregut de la línia autobús poden gaudir d’aquest servei públic en casos puntuals d’una manera racional. Tal com va tot,  tenir vehicle propi comença a ser tot un luxe tenint en compte com s’està posant tot plegat i si ens varem beneficiar del creixement urbanístic dels anys 70 i 80

a casa nostra, ara hem de donar servei a totes aquestes persones que també paguen els seus impostos i que massa cops els tenim oblidats de la mà de deu excepte en èpoques preelectorals. Siguem racionals i que algun dia podem trobar dins la plantilla del consistori un fotògraf professional i un taxista per atendre aquestes necessitats igual que es obligat tenir un arxiver municipal i alguns municipis s’ho passen pel forro. Avui en dia sense fotos alguns batlles no poden viure perquè sembla que sense arxiver ja hi estan acostumats.   

dimecres, 13 d’abril del 2022

No tothom sap fer de tot


 

 Hi ha un seguit d'oficis més senzills, a  priori, on moltes persones s'hi han posat amb més o menys sort. Doncs resulta que ara ens falten cambrers, cuiners i similars perquè la gent amb la pandèmia s'ha buscat la vida i ara no n'hi ha de bons. Sempre s'ha pensat que aquestes professions són un plis plas i és la gràcia perquè els negocis tirin endavant. Aquesta és la realitat i un cop més ha quedat demostrat.

dilluns, 11 d’abril del 2022

30 anys des de que varen començar els Nazarenos al Vendrell


 

Enguany se celebren 30 anys de la processó dels Nazarenos. Això  no vol dir que s'hagi celebrat cada any perquè a vegades per la pluja o en els darrers anys per la pandèmia no s'ha celebrat. Al principi es feia pels barris del Tancat però quedava dessolada perquè els carrers són amples i hi havia poca gent per la majoria del recorregut ho han passat al nucli antic del Vendrell que són carrers més estrets i no és que hi hagi més gent que al Tancat però queda més recollit. 

Ahir es va celebrar per aquests carrers amb els mossèns del Vendrell al capdavant dels dos passos i 4 agents de la Benemérita en el seu lloc. No hi havia cap representant en la comitiva del consistori del Vendrell, quan abans el Benet i altres ja era un clàssic de la cita. Quan s'ajunta més més gent i la part més espectacular és a l'entrada i a la sortida del temple. Ahir a les 22 hores hi havia una plaça Vella pleneta de gent per veure l'operació. Abans es llogaven dues bandes de música, però una ja forma  part de la cofraria i només es busca una de fora. Durant la pandèmia molts d'aquets músics tocaven als balcons. Ahir encara que algú portava mascareta tot va ser més prepandèmic que una altra cosa. Un cop més varen sortir els seus dos passos, perquè algun cop per manca d'efectius només n'havia sortit un amb les dues figures a dalt. 

diumenge, 10 d’abril del 2022

Diumenge de rams al Vendrell

 


De mica en mica tot es va normalitzant. Avui hem pogut assistir  a la benedicció del Ram a la plaça Francesc Macià del Vendrell. Potser no hi havia tanta gent com els altres anys, però hi havia gent en el dia gris que avui feia. Feia dos anys que no ho feien per la pandèmia. Aquesta tarda tomba pel Vendrell la processó dels Nazarenos en un dia gris, però sembla que respectarà la tradició i es podrà fer. Seguim endavant en aquesta lluita contra el virus i per una nova normalitat que tots anirem definint. 

Los Mambo Jambo Arkestra, el més pur rock & roll



 El més pur Rock & Roll es va poder veure ahir a la nit a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador amb una gran actuació de la quinzena de músics que formaven els Mambo Jambo Arkestra. El més pur rock & Roll americà amb blues, swing, surf i moltes altres combinacions van deixar l'hora i mitja de l'actuació la gent tope feliç seguint la seva música i els seus ritmes i els seus moviments sobre l'escenari on destacaven un berra, dues guitarres i el gran Dani Nel·lo que ja es patrimoni de la humanitat perquè ha sabut trobar allò que més li ha agrada en una forma que també arriba a la gent. Com a nota curiosa van fer una versió de la sèrie el Hombre i la Tierra que tots coneixem, espectacular.

Alguns es queixaven que el so estava molt fort per un lloc on la sonoritat és molt bona. Això ja són coses de percepció, jo el vaig trobar encertat, però la veritat que no estava fluix i des de tota la sala la gent ho seguia  a tot ritme. Un altre encert a la programació del Temporada. 

dissabte, 9 d’abril del 2022

Setmana Santa apunt



 Aquests dies encara s'està tranquil en aquests municipis però a mesura que ens endinsem cap a divendres sant la cosa és complica molt. Divendres, dissabte i fins a mig diumenge val més estar a casa perquè és quan la comarca és posa més a tope de turistes i segones residències. Els grans supermercats i alguns restaurants durant aquests dies fan l'agost i enguany que sembla que la mascareta ja perilla en els exteriors, doncs la festa està assegurada. Apa vagi bé i paciència que tot arriba. Ara sembla que les grans superfícies estan ben abastides. No hi ha problemes.

divendres, 8 d’abril del 2022

Temps per als somnis

  



 El proper any hi ha eleccions municipals a casa nostra. Alguns partits ja han començat a moure fitxa seriosament per preparar aquests comicis. Altres estan buscant protagonistes i figurant per anar confeccionant llistes per aquesta cita electoral. De tots els partits el Psc i Erc són els que s’han anat mantenint adaptant-se a les circumstàncies del moment per anar pessigant vots als seus rivals més directes. Llavors tenim un gran conglomerat de partits que es poden classificar com els hereus de l’antiga Cdc que va permetre que el gran Jordi Pujol estès al capdavant de la Generalitat durant 23 anys. Una xifra que avui en dia ens semblaria una quimera, però en aquells temps això de la renovació política era una cosa que no estava d’actualitat. Després hi ha un seguit de formacions que van i venen i es van adaptant a cada moment de la vida moderna, segon com bufi el temps i seguint les possibilitats del joc de les taules de poder. PP, Ciutadans, Comuns i altres estan per allí disposats a pactar per remenar les cireres o fer de balança treien pit del parell o tres de regidors que els permet decantar el poder.

Ara és quan els partits polítics que tenen alguna petita parcel·la de poder han de posar tota la carn sobre la graella per anar assegurant la permanència en els propers quatre anys. És el temps de grans projectes, somnis i promeses. Després ja posarem només la primera pedra o res més. Simplement ja ho pagaran els qui venen al darrera.

Ara estem en l’era dels titulars potents encara que després la lletra petita només se la llegeixen quatre. Temps de fotografies i grans declaracions que estan condemnades a quedar en un calaix per la resta del temps. Aprofiteu a fer la carta als reis als nostres polítics perquè en  els propers mesos els podreu trobar al mercat o passejant el gos pel costat de casa.

dijous, 7 d’abril del 2022

Jocs infantils al ple del Vendrell

 

 



 

L’actual equip de govern del Vendrell sota l’ombra de l’optimisme està avançant amb energia i coratge cap a unes noves eleccions. Ja fa setmanes que es veu, però en aquest camí segur cap a les urnes ara s’han trobat amb un situació inesperada. Evidentment encara que algun regidor del govern es doni el gust de votar en contra de la resta dels membres del la majoria de govern, apareix per allí el flamant alcalde i amb el seu vot de qualitat fa vèncer la balança cap al lloc que li interessa mostrant a propis i estranys la varietat i riquesa d’idees que conviuen en l’equip de govern. Una mica com feia el seu predecessor, en Martí, en aquelles coses que li era molt indiferent el seu resultat final i així donava una imatge de persona d’àmplies mires, dialogant i uns quants sinònims més que podeu buscar al diccionari.

Doncs ara tot i que aquest equip de govern conserva intacte al seu poder perquè no hi ha cap esquirol infiltrat ni s’espera que surti. Encara que els hereus de l’antiga Cdc han fet moviments peculiars cap aquí i cap allà entre el govern i l’oposició. Tothom sap que aquest parell de vots són del tot superflus per tirar el govern de la vila endavant.

En el ple de passat de febrer va passar una cosa insòlita en aquesta legislatura, però que ja s’havia donat altres cops en el plenari vendrellenc en altres anys més reculats sense més transcendència. Doncs quan en l’exposició d’un membre de l’oposició sobre un tema de feminisme, resulta que un regidor de l’equip de govern no ho escoltava prou bé i ho va comentar amb el polític del costat que tampoc acabava d’assabentar-se del tot ben bé del que estaven dient. Això en altres circumstàncies hagués quedat aquí, però va passar que la regidora que presentava la moció i el qui tenia davant i no acabava d’entendre tot el que li deia ja han viscut altres episodis puntuals que han provocat que la seva relació no sigui la millor que hi pugui haver entre regidors de colors diferents,  unit a tot a això, per entendre una mica tot plegat, hi podem posar altres petits comentaris de carrer sobre aquest regidor que s’han anat comentant en petit comitè, cosa que és força habitual per una persona pública.  La malentès va derivar en una greu ofensa masclista que reclamava una disculpa immediata per part del regidor amb cartera i que vist que el presumptament ofenia no acabava d’entendre aquesta lectura que li mostrava la ponent, perquè ell va  comentar en aquell moment que simplement que no l’entenia, tots els polítics de l’oposició es van solidaritzar amb la causa i van tocar el dos i van deixar l’equip de govern sol a la sala de plens i la cosa va quedar sense acabar deixant els punts que quedaven per una altra cita del plenari.

Va arribar el ple de mes de març que es va celebrar en un dimarts trencant la tònica general dels dilluns i com la regidora tampoc va rebre les disculpes del regidor de l’equip de govern, l’oposició en  grup van tornar a tocar el dos. Van deixar allí sols al govern que anessin fent, però amb la diferència que el ple va seguint inclús amb l’aprovació d’una moció impulsada per l’oposició per posar una mica més racionals els preus abusius i fora de lloc del pàrquing de la plaça Pep Jai que ara costa 4 euros la primera hora, 3,60, la segona, la tercera i a quarta fent un total de 15,36 euros per tenir el cotxe aparcat tot el dia. Ara el preu passarà, quan ho aprovin les ordenances municipals que se sol fer a final d’any passarà a  2 euros l’hora i 6 euros tot el dia. Uns preus que no són econòmics, però no estan fora de tota coherència com aquests d’ara que havia portat a algunes entitats del Vendrell a repartir tiquets d’un hora per als seus associats, un cop l’any, almenys per un omplir una mica un pàrquing buit.  Un fet similar a aquest despropòsit va afectar en aquestaa legislatura a un regidor de l’oposició que va ser acusat pel govern de fer servir la violència masclista com a eina política simplement per tractar un punt de la pòlissa d’assegurances de l’Ajuntament que parlava d’assetjament sexual.  En aquest primer cas la sang no va arribar al riu. Ara tots han exercit un dels clàssics de la política preelectoral. Si jo pregunto pel temps tu em dius que t’agrada fer esport. A veure quan dura tot això i quins nous capítols tindrem d’aquest desencontre entre aquestes dues persones que representen poder i oposició que es va materialitzar en el ple de febrer amb la formació d’aquests dos grups, priori per reconciliar. Qui hi posarà una mica de sentit comú? Qui baixarà del burro? Ho veurem a la televisió dels qui se la miren?  

 

 

dimecres, 6 d’abril del 2022

Una peli que es queda curta


Feia anys que no reia tant com avui a l'anar al cinema i veure Canallas, la darrera proposta de Daniel Guzman. Una peli tipical spanish que et porta en el món dels mangoneos,  petites mafies, enredos tant tipic de casa nostra. Ja veureu que us ho passareu  teta, perquè no té un  minut de treva. Molt ben feta i en cap moment es fa pesada. Si a sobre tens comentaristes darrera, llavors és el màxim.

diumenge, 3 d’abril del 2022

Calafell i Santa Oliva desapareguts



 L'editorial Efados s'encarrega de publicar llibrets amb fotografies antigues de pobles i ciutats de Catalunya. Ja en porta més de 180 i aquest Sant Jordi és el torn de Santa Oliva i de Calafell. Ahir es va presentar a Santa Oliva a càrrec del seu autor Joan Latorre, acompanyat per Salvador Arroyo i avui ha estat el torn de Calafell a càrrec dels seus autors: Josep Pou, Magda Juncosa i Ramon Paraiso. Un grapat de fotografies inèdites que ens mostren la història recent d'aquestes localitats amb les seves festes, trobades, tradicions i costums. Els fills dels pobles hi podran trobar alguns dels seus avantpassats, portant a la verge o treballant la terra. Una gran feina realitzada pels seus autors que ens ajuden a tenir una cultura més rica a la nostra comarca. Moltes felicitats a les persones que ho han fet possible perquè suposa un totxo més en la nostra història que tots hauríem de tenir present per saber on anem tots plegats. 

Un gran concert elèctric de Guardafuegos al Vendrell



 Després d'un concerts en acústic ahir al Lokal Bike del Vendrell i després d'uns quants anys va tornar a sonar Guardafuegos amb la seva versió més elèctrica. Un concert amb força gent que van repassar esl seus tres albums editats i també va tocar una peça que podria ser el títol del seu quart album. Una hora i mitja va durar el concert on no hi va faltar la participació de Dani Carbonell que va aportar la veu durant la baixa del cantant per problemes a les cordes vocals. Un grup km 0 que en en els darrers anys ha millorat molt les seves peces i amb el seu nou guitarrista Miquel Martinez ha posat les fronteres molt més llun que abans. Molta sort

divendres, 1 d’abril del 2022

El gran paper dels voluntaris socials

 


 

Un dels pilars de la nostra societat són els voluntaris que sempre han tingut un paper molt destacat en la nostra societat perquè les empreses responsables no poden arribar arreu. Llavors a partir d’aquí s’han fomentat aquest exercit de formigues silencioses que ha de procurar arribar allà on no arriben els altres. La gran majoria ho fan sota el paraigües d’unes entitats que són els que coordinen els seus esforços per treure el màxim rendiment. La pandèmia també va ser un gran cop de massa sobre aquesta munió de persones que en els seus moments lliures anaven a cuidar persones, a ensenyar a cosir, a ensenyar idiomes i a comprar aliments i productes bàsics per aquells que no podien sortir de casa.

Per a les grans empreses públiques i privades el més fàcil és donar un grapat de diners aquestes entitats perquè posin el material i aquests professionals gratuïts s’encarregaran que tot això funcioni encara que de cara a la galeria massa cops no s’ha donat el protagonisme que mereixen aquestes persones que fan una gran tasca social des del seu anonimat. Molts cops s’ha deixat de banda aquestes persones que a l’hora de la veritat són els qui han tret les castanyes del foc en les situacions més dramàtiques.

Hi ha molts voluntaris que òbviament ho fan quan ja estan en edat de jubilació, però també hi ha altres que porten a terme la al llarg de la seva vida laboral seva tasca gratuïtament perquè no hi ha diners per poder sufragar una part dels seus serveis. Molts cops aquesta dedicació té un punt de “vici” en sentit positiu. Un dia els hi varen dir que no, i no han tornat a preguntar si hi havia alguna oportunitat de veure compensat amb diners el seu esforç. S’ha fet un ús abusiu d’aquestes persones. Els polítics han preferit dedicar diners a imatge o publicitat de les seves heroïcitats a canvi d’ajudar a aquests voluntaris per una feina que fan que perfectament podria ser remunerada. Potser un dia les coses canviaran, però mentrestant toca remà en silenci.