Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 31 de maig del 2020

Records de la història recent d'Albinyana


El 2004 varen publicar un dels principals llibres d'història local de la localitat com el Folclore d'Albinyana redactat per Manuel Bofarull i Salvador Arroyo on jo vaig tenir l'honor de fer un petit pròleg. Aquest lllibre va tenir molt d'èxit en la localitat i rodalies. Vam fer presentacions als dos nuclies principals d'Albinyana i varem recordar alguns dels episodis de la nostra història local més rcent. Aquí va ser un principi que després al 2010 es faria la primera representació del Ball parlat de Sant Bartomeu que es va fer el 2015 i ha de tornar el 2020 segons votació popular. També es va fer una exposició de fotografies de la colla de ball de Bastons que els anys 40 va existir al poble.

79 dies i gent de fora de la comarca ens visita


Aquí al Vendrell les forces de seguretat munten els caps de setmana controls perquè no vingui ningú de fora de la nostra regió sanitària, però de de tant en tant s'escola algú des del primer dia i tenim visita. Suposo que altres els han enganxat aquests controls i han fet marxa enrera però controlar tot això és molt díficil  perquè hi ha moltes urbanitzacions a casa nostra i els efectius policials són ben pocs.
Ahir vaig veure el nou pas per la riera de la Bisbal a les Madrigures i jo crec que si baixa poca aigua encara, però aquest tubs són estrets i quan baixi una mica més d'aigua encara que no sigui de pluja o s'embossi tornarem a estar com estàvem. Algun dia el Vendrell de cara al segle XXII haurà de pensar en arreglar aquest tema perquè això mereix una solució perquè aquell pont de fusta sobre el passeig marítim arregla ben poca cosa. De mica en mica el comerç va tirant endavant i la gent va a les terrasses. Hi ha terrasses que ho respecten i en altres punts s`'h passen pel forro. A veure que passarà.

dissabte, 30 de maig del 2020

Normatives a les parets


Als pobles molts cops hi havia rajoles que recordaven algunes normatives bàsiques que es posaven a l'entrada de less poblacions i que actualment ja formen una mica part de la història tot i que el problema malhauradament encara existeix però es gestiona de diferents maneres.  Aquí una foto del camí d'Albinyana que porta al cementiri i també a altres localitats com la Bisbal del Penedès. Un record del passat que cal preservar.

78 dies i ja tenim concerts a l'aire lliure en la nova realitat


Ja portem 78 dies a casa i de mica en mica estem preparant la nova realitat. El festival Cruïlla de Barcelona ja ha programat alguns concerts en els nou nou format. A veuere com evoluciona tot plegat, El proper dilluns la canalla ja pot tornar a l'escola. Només qui vulgui, però la comunitat educativa del Baix Penedès encara no tenen molt clar com anirà tot això perquè encara hi ha molts dubtes i la gent té por.
De mica en mica els bars i terrasses de la comarca es van omplint de mica en mica i les perruqueries es van normalitzant. Ara el que va a preu d'or són els guants. Un paquet de 50 guants de plàstic han passat de 4 a 20 euros. Sembla que el tema mascaretes ja el tenim controlat. Ara falta a veure que passa amb els guants de plàstic que diuen que tampoc no són tan necessaris per combatre la pandèmia i generen falça seguretat.

divendres, 29 de maig del 2020

Una bona excusa pel Km 0




Una de les oportunitats d’aquesta pandèmia la tenim en la potenciació del consum del Km 0. En aquesta comarca tenim una gran riquesa agrícola que no només està en el vi sinó també en altres productes com els préssecs, melons, oli, verdures, peres i tants altres que es van produint al llarg i ample de les tres comarques penedesenques. Ara que els nostres moviments estan limitats en el territori és l’hora que els pagesos i venedors de tots aquests productes facin servir les xarxes socials o les botigues obertes per oferir els seus productes.  Després de tot això que estem vivint ja res tornarà a ser igual com abans. Hem d’aprofitar les noves regles del joc que de mica en mica s’aniran marcant sobre el camí per intentar aprofitar el màxim possible els nostres recursos.
Una bona manera és que les diferents cooperatives que hi ha en el territori treballessin com si fossin una gran cadena comercial i s’intercanviessin els seus productes per poder oferir el millor de nosaltres en tot aquest territori. Aquesta és una manera de fer front des del km 0 a les grans cadenes que estan instaurades en el territori.
A partir d’aquí i a la recerca d’un producte final de qualitat estan els establiments de restauració que podien aprofitar aquesta xarxa per adquirir els seus productes que després serviran en els seus restaurants. Hem de treballar perquè preu i qualitat vagin  en la mateixa línia, s’ha de buscar que un nombre màxim d’establiments confiïn en els nostres productes. La gastronomia també és cultura.
No sé que passarà enguany amb el turisme però també hem de tenir en compte les persones que viuen en aquests municipis perquè puguin gaudir dels seus productes. La gent no es mourà tant com altres anys per por i per tema econòmic. Convertim el nostre Penedès en una excel·lent oferta cultural per als seus habitants.



77 dies i avui toca la col·laboració amb la Fura


Des la nova versió de la Fura que hi col·laboro. Aquesta va començar al 2015. En principi el meu granet de sorra és cada 15 dies, però a vegades les coses canvien segons la publicitat i les notícies. És una setmanari molt interessant que et permet un tastet del que passa a les tres comarques penedesenques i també hi ha una agenda que és molt interessant. La Fura és un producte proper fet per la gent de casa i dirigit a moltes famílies del Penedès que els divendres o dissabtes quan anem a buscar pa el troben allí al costat dels pans o barres que compren. Llarga vida a la Fura i un plaer formar part de les vostres pàgines.

Noctämbuls, un gran descobriment musical


Els Noctambuls és un grup del Penedès Marítim format el 2012 i que fins ara estan en plena forma amb dos cd's i una maqueta a les seves mans. El primer concert que vaig anar va ser el de la Festa dels Barris del Vendrell, en concret el del Serrallo i Font de la Menya, un diumenge sobre les 4 de la matinada cap al dilluns. Però la primera foto és del 19.12.2015 en un concert acústic que varen fer a la Rambla de Vilanova de caire benèfic. Ells són el Pep, el Ruben, el Cisco, Rafa, Arnau i Txarli. En principi feien versions de Sangtrait, però de mica en mica han anat fent els seus primers temes. El primer cd es notava bastant aquest grup de heavy de l'Empordà, però de mica en mica van trobant la seva identitat. En aquest segon disc de Torres d'Ivori ja es nota una clara evolució personal. Us els recomano, per als nostàlgics i els creuen que hi ha vida darrera els grups trompetilles catalans.

dijous, 28 de maig del 2020

Un de les grans festes del Vendrell, Les festes dels barris


Una de les propostes més interessants del Vendrell són les festes del Barri que se celebren al principi de juliol. Una setmana de festes que és un dels punts més forts de les propostes festives del Vendrell. Entre els elements més importants hi ha el pa beneït on les parelles van a beneir la coca i les falles. No hi falten els jocs per nens i també el concert de la nit. El dia abans petards i coets des del campanar. Al cap de no res ja tenim la festa major del Vendrell. El juliol és el més més intens del Vendrell on la festa és la reina. Enguany alguns barris ja han comprat les fustes per fer les falles. O sigui que això sembla ser que si que ho tindrem. Sobre la marxa. Sortir a les falles com als diables del Vendrell és tot un honor.

76 dies i trepitjar sorra


Ahir va ser el primer dia que vaig trepitjar la sorra. L'aigua a la propera fase. Ahir vam anar a la platja i hi havia algú, no gaire gent amb pocs restaurants oberts. Els hotels tots estaven tancats, però es veia una mica més d'ambient que uns pocs dies enrere. La gent allí amb la família banyant-se. El Vendrell té unes bones platges a banda del Francàs que s'ha de recuperar i hi ha llocs per tots nosaltres i els de la comarca. Ara diuen que a partir del primer de juliol Espanya obrirà les fronteres perquè vinguin i marxin els indígenes. Hi ha llocs com la Vall d'Aran que viuen més del consum francès que de l'Espanyol i ho estan passant malament. Aquí al Vendrell la majoria de pizzeries estan tancades excepte la del Capito de les Flors i la del seu costat del Va de pizza. Encara no han obert, suposo que en els propers dies aniran fent. Una de les coses interessants són els menús de 7 euros del bar Gil del Vendrell. Dos bons plats per 7 euros. Avui és dijous i l'Antoniu de la Barretina per 13 euros tindràs 12 montaditos i una de braves. Els barris del Vendrell ja estan comprant les fustes per fer les falles. Poc a poc.

dimecres, 27 de maig del 2020

El teletreball i altres fites assolides


La pandèmia global del coronavirus ha portat també coses bones que fins ara semblaven inassolibles per la majoria dels mortals tot i que en alguns llocs ja s’hi estava treballant fa dies però sense una pressa especial.
Un dels grans invents de tot això ha estat el teletreball. En la nostra societat encara vivim amb valors que ja fa dies que s’ha demostrat que han quedat obsolets. Un d’aquests principis que la pandèmia ha posat en qüestió és el simple fet d’anar a un lloc de treball i fitxar a l’entrar i sortir. En molts llocs no es valora la feina que pots fer en aquest interval de temps. Tu només seràs jutjat objectivament pels minuts i els segons que han passat entre un moment i l’altre de la teva jornada laboral.  Atès que això ha estat impossible en molts llocs el món del teletreball ha avançat a una velocitat de llampec superant les previsions més optimistes que es portaven en la majoria d’empreses d’aquest país.
Nosaltres encara tenim unes percepcions en alguns conceptes que s’han d’anar desmuntant i adaptant als nous temps. Hi ha molta gent que pensa que quan va al metge per alguna cosa ha de sortir amb alguna recepta a les mans, sinó és així aquest professional és pitjor valorat que aquell que et dona un feix de medecines per anar prenent durant un període de temps.
També és  aplicable als concerts de música que sempre s’han donat més valor a la seva durada sobre el seu contingut. Aquests són dos dels mites ben vigents en la nostra societat i que de mica en mica anem superant amb l’experiència del dia a dia i la configuració de nous valors.
El teletreball ha de ser una de les herències positives d’aquest coronavirus que ens ha trastocat el nostre dia a dia per anar preparant-nos a una nova realitat que anirem veient per fases de mica en mica.
Si utilitzem aquesta eina que s’han posat en plena actualitat podrem estalviar diners en transport d’anada i tornada a la feina. Podrem aprofitar el temps que invertim mentre anem i venim del lloc de treball, una manera moderna de protegir el medi ambient. Aquesta i altres avantatges que aquests dies hem anat descobrint d’una manera accidental i molts cops de sobte sense tenir res preparat perquè ha estat una actualització per  moltes empreses que s’ha fet d’una manera precipitada i sense precedents. Evidentment en moltes llars també hi ha inconvenients perquè l’ambient laboral a vegades a casa és difícil de trobar amb cert encert per moltes i variades circumstàncies que poden afectar d’una manera diferent als seus protagonistes. Tot això és un tema que es pot anar regulant i adaptant a cada cas però que al final de comptes el resultat pugui ser similar entre els diferents casos.
Hi ha professionals que durant aquests dies han fet moltes més hores que la seva jornada laboral perquè en molts casos s’ha anat fent sobre la marxa i cadascú aplica el seu ritme que no té perquè coincidir amb el dels teus companys habituals de feina. En alguns temes urgents i puntuals que han sorgit fora de la jornada laboral ordinària s’han gestionat adequadament perquè la gent des de casa tenia accés les 24 hores i per poc o molt temps s’ha aconseguit posar fil a l’agulla.
Aquesta és una eina que va lligada a l’administració electrònica que cada dia va avançant en la nostra societat, però sinó tenim cap trastorn especial en el nostre univers es va implementant molt lentament. Esperem que aquest bitxo també doni un fort impuls a aquest sistema electrònic que de mica en mica vagi eliminant el paper físic des de les nostres taules i arxius.
Suposo que d’aquí uns pocs anys ja la tindrem instaurada a casa nostra i serà una cosa normal com avui en dia entrar a un bar sense que surtis amb olor de fum del seu interior. Falta a vegades un sotrac que marqui un abans i un després per donar empenta a la iniciativa.
Tot això podrà anar canviant una mica totes aquestes oficines plenes de persones de treballant, perquè una part d’aquesta plantilla ho podrà fer des de casa tranquil·lament. Això no vol dir que de tant en tant hagi d’anar a un centre de treball a recollir o lliurar material, però molta feina es podrà fer des de casa sense necessitat d’anar enlloc. Aquesta també és una mesura per conciliar la vida familiar i de pas evitar accidents de trànsit. Aquestes són algunes de les coses bones del coronavirus que no hem de deixar perdre de cara al futur.

La Calçotada de Valls


Una de les grans festes del panorama català és la calçotada de Valls. És una cosa impressionat on tota la ciutat s'hi aboca. Generalment es fa el darrer cap de setmana de gener. Hi ha molta gent i molt de caliu amb les botigues obertes i moltes propostes al voltant del món del calçot. Aquesta és una foto del 2014 on apareix el guanyador d'algunes de les recents edicions. Una bèstia menjant calçots.al

75 dies i l'anormalitat normal


Portem 75 dies aquí dins i entre tots estem dissenyant la nova normalitat. La propera setmana si passem a la fase 3 ja podrem entrar als bars i restaurants encara que sigui a la meitat de la seva capacitat. De moment tenim les terrasses i els menjars a domicili que generalment ha d'anar a buscar un mateix al restaurant després de fer la comanda. El dia 1 de juny alguna canalla ja anirà a escola sempre que vulgui. Jo no entenc aquest mesura pel que queda de curs i amb el trimestre perdut el millor és quedar-se a casa. Al Vendrell ja podem anar a la platja, en canvi Calafell i Cunit encara haurem d'esperar uns dies.
Les zones de platja del Vendrell estan molt tranquil·les perquè hi ha poca gent de fora i la gent d'aquí va al seu ritme i encara que hi vagi són pocs casos. Ara estem fent un mini pont que creuï la Riera de la Bisbal per Sant Salvador. A veure que passa si plou una mica, de moment si fa bon temps podrem creuar en sec per sobre el nou paviment si només passa l'aigua que deixar anar la depuradora de Santa Oliva. A veure que passa. Les botigues poc a poc van obrint i es multiplica la gent que no té res per menjar perquè venim d'uns mesos mlts durs i esperem que algú hi posi remei aviat perquè el Baix Penedès és una de les més afectades, però aquí ningú diu res perquè estem en una comarca optimista i no passa mai res. Genial el menú de 14,5 euros de la Locanda.

dimarts, 26 de maig del 2020

74 dies a casa. Petits detalls del grafit del Vendrell


De mica en aquests dies que sortim a caminar quasi cada dia anem descobrint nous temes que a vegades es passant per alt. Avui toca a un grafit que està al costat de l'Escola Mestral i representa el simbol del Casal Jove del Vendrell del Carrer Isidre Ribas. Aquest grafit crec que té un parell d'anys i és un nou exemple de l'art urbà que tenim a casa nostra. Cada dia el Vendrell té més testimonis d'aquest art en les seves parets.

La reobertura d'un mite de la Costa Daurada, Vip's Calafell


El 3 de juliol del 2012 va tornar a obrir Disco Vip's després de portar uns anys tancada. Aquí és un dels punts de trobada de la nostra adolescència que passavem les tardes i les nits del cap de setmana. Aquest era un simbol de Calafell i de tota la comarca en uns temps que hi havia moltes discoteques arreu. Avui el jovent no sé pas on va perquè no hi ha gaires propostes la veritat. Tota una sort tornar a gaudir d'aquest temple de la música de la costa Daurada que tants records guarda en les seves parets.

dilluns, 25 de maig del 2020

El 2015 un consistori vendrellenc peculiar.


El 24 de maig del 2015 hi va haver eleccions municpals al Vendrell on va guanyar el PSC i va governar amb un pacte amb CdC i Erc amb dos regidors principalment, però després un va marxar a l'oposició. En aquesta legislatura va ser una patacada pels dos principals partits que a les anteriors havien tingut 7 i  6 regidors respectivament. Parlo del PSC i Cdc. Aqí van passar a 4 i a 3 i també amb tres estaven  Ciutadans i PxC. va se runa legisltura que va tirar endavant perquè inlús els cadells de l'Armengol li aprovaven el pressupost al Carnicer o sigui que tot anava molt bé i Ciutadans també hi estava mig posat dins aprovant els pressupostos i allò que fos necessari. En aquests 4 anys el Psc va renovar el Martí pel Kenneth Martínez que va guanyar per majoria a les eleccions del 2019 i avui governa amb majoria amb els vots de les platges, C's i Cdc que li aproven els pressupost per tirar endavant. Res. Tot oli en un llum.

73 dies i primer berenar


Ja portem73 dies a la reserva casolana i ahir varem quedar per fer un petit berenar en un jardí particular. No erem 10 i en principi ningú tenia simptomes. Avui entrem a fase 2 i encara no podem anar a la platja en canvi altres ciutats com Barcelona si que s'hi pot anar i estan en fases inferiors. Això és un catxondeo. Qui entengui tot això que ho expliqui. De mica en mica ja anem a la normalitat. Ja es veu més vida al Vendrell. La Caixa de pensions és un dels llocs on hi ha més gent fent cua al carrer i mirar que al Vendrell només volen deixar l'oficina central de la Rambla i la del Barri de França. No sé com ho farem al final si volem anar a buscar diners. Haurem de pagar amb targeta quan anem a buscar el diari. Això de l'obra social de la Caixa és un gran mentida com tantes coses que s'han volgut instaurar. Avui al Vendrell tenim ple municipal i no hi ha res interessant sobre la taula. Una mica de caliu però l'optimisme taronja i de platges pot amb tot. Res no ho pot parar. Vinga seguim endavant.

diumenge, 24 de maig del 2020

El vot optimista al Vendrell.


Demà dia 25 fa un any de la victòria del PSC al Vendrell amb poc més de 4.000 vots per darrera dels 3100 de la segona força formada per ERC i Som Poble. Un pacte entre aquest partit i C's i també l'AVP ha permès un govern majoritari al Vendrell que porta les regnes del municipi durant aquest primer any.

72 dies i tanquem una fase


Avui portem 72 dos dies a casa i és el darrer dia de la fase 1. Demà obrirem la fase 2 juntament amb les comarques de l'Ebre i del Pirineu. Tothom estarà almenys en fase 1. Sobre el tema de les platges encara no hi ha res segur perquè cadascú diu una cosa i sembla que s'han de posar d'acord diferents ajuntaments de la costa per tenir una política similar, però encara no hi ha res clar. Diuen que al Juliol els estrangers ja podran venir a Catalunya i suposo que nosaltres podrem sortir, però enguany tothom recomana turisme per Espanya. Avui ha sortit l'escandol d'un director de l'Aula de teatre de Lleida i les seves sospitoses inclinacions amb les  noies que estuadiaven allí. Aixó va durar uns 20 anys i l'home al 2019 va tocar el dos cap a una altra ciutat. Ahir Lauzeta va canviar el decorat ara que ja porten 71 dies de directes al twitch i la veritat és que és molt xulo. Seguim endavant.

dissabte, 23 de maig del 2020

Correfoc nudista a Llorenç l'any 2010


L'any 2010 va sortir una nova normativa de foc pels animals de foc. Llavors la cosa al final va crear cert refús de la gent, però de mica en mica la gens es va adaptant a la nova normativa. Van sorgint de mica actes de rebuig a aquesta nova normativa. Una de les propostes que es van veure va ser un correfoc nudista a Llorenç deñ Penedès a càrrec de la seva colla de diables. Això va tenir lloc el 2010. Aquí un petit record.

71 dies i prova pilot


Portem 71 dies a caseta. De mica en mica el Vendrell està patint alguns canvis fruit de la prova pilot que tant ens agrada. Aquest cop és el torn de les 4 Fonts. Una cosa així mig mig per quedar bé amb tothom. HI podran passar cotxes, però no tants i clar la connexió amb el Tancat encara està igual esperarem una nova prova pilot a veure si afecta el pont de França Poc a poc.Aquests dies a Lleida estan fent un festival per youtube amb una mica de tot per fer un tastet. Aquest és el primer cop que no es fa l'aplec del cargol que seria aquest cap de setmana. Doncs s'ha de fer a casa com marca la tradició que no es poden perdre. Avui és dissabte i fa caloreta diuen que demà o dilluns tornaran a les temperatures de primavera ara estem a ple estiu. Ahir a Lleida 35 graus. Molta calor. Avui també hem fet un twitch amb els Noctambuls i la Elisa. Molt interessant.

divendres, 22 de maig del 2020

La K-mama i la força del teatre amateur a Catalunya


Un dels grups de teatre més importants del Baix Penedès ha estat la K-mama de Calafell que va sorgir a Calafell l'any 1992 amb una llarga i contundent trajectòria sobre els escenaris, dirigits per Josep Mèlich han aconseguit importants premis durant els seus més de 25 anys d'existència. És com un grup social que quan s'hi posen ho fan molt bé i tenen molt d'èxit. Són moltes les persones que hi han passat i algunes han arribat al teatre professional després d'iniciar les seves passes en aquest elenc calafellenc. Aquí una foto de quan varen fer els seus primers 20 anys a Vip's. Molta merda K-mameros

70 dies i ja pensem en la platja


Portem 70 dies a casa. Estem a finals de maig i tenim les nostre platges d'ús prohibit. A veure si hi podem accedir d'alguna manera perquè està tot tan proper i no poder entrar és molt trist. Hi ha llocs com Barcelona si que si que es pot tot i estar en fases inferiors. Aquí dilluns entrem a la 2. Ahir a la tarda la Barretina ja fa ver la seva oferta de 12 montaditos i una de braves. Des de sempre tothom sap que era un 3*2 montaditos, però ahir ho va variar i va presentar aquesta nova oferta. Hi havia gent i els montaditos a les 9 ja estaven en baixa forma tot i que va obrir a les 8, però ara va tot com va.
Dilluns tornem a tenir un ple municipi sense res interessant, algunes mocions que es passaran pel forro amb el vot de la majoria optimista taronja i anar fent.
Seguim endavant, ara ja tot ha canviat i ens estem endinsant en aquesta nova realitat on ja es veu més genteta pel carrer encara que d'una manera diferent. Anem avançant.

dijous, 21 de maig del 2020

Le Casino, Indie baixpendesenc


Avui parlaré d'un grup indie del Vendrell format per Carles Guarinos, Pepo Vidal, Blai Rovirosa i Santí Martín que fa fer algun concert per bars i pizzeries de la comarca. No van durar gaire temps i van gravar una maqueta amb 4 temes. Era una versió diferent de la música que s'havia fet a casa nostra. Estava en actiu sobre el 2011 i el 2012. Una llàstima per la seva curta durada. Feien versions d'alguns temes del Planetas i quan coincidiem en algun concert en dedicaven algún tema d'aquest grup granadí. Vinga tinguem un record per aquest grup. Suposo que el Xavi Quesada l'inclourà en el seu llibre "Sons de garatge". Aques tés un dels seus primers concerts a la Barretina de l'Antoniu.

69 dies i tots amb mascareta per llei


A partir d'avui ja ve regularitzat per llei que tots hem de portar mascareta quan estem fora de casa i no podem garantir els dos metres de distanciament. Fins ara no era obligatori perquè no n'hi havia per tothom però ara qui més qui menys ja en té a casa i les ha d'utilitzar. Ja veig a les grans empreses de moda dissenyar mascaretes amb les noves línies d'estiu. A partir d'ara l'Esclat ja tanca a les 9 del vespre perquè fins ara ho feia a els 8, Al migdia tanca una hora per desinfectar.
Esperem que el proper dilluns aquí al Vendrell entrem en fase 2 i poguem fer una cosa més sense que prenguem mal. Ahir el Pedro Sanchez ja va allargar l'estat d'alarma 15 dies més amb el suport de Ciutadans. Realment el Psoe es capaç de pactar amb tothom. Es una marca blanca de tots plegats. Avui ha estat el primer dia que als matins de Tv3 ha sortit una vinyeta del Ferran Aixalà i el Matias Tolsa. Avui s'han estrenat parlant de Rajoy. Seguim endavant. L'Antoniu de la Barretina cada dijous ja fa un pack de 12 montaditos i una de braves per 13 euros. La Locanda ha tret un menu de 14 euros més econòmic. Tot es va normalitzant però d'una altra manera.

dimecres, 20 de maig del 2020

La nevada del 2010 al Baix Penedès


Una de les últimes nevades de la comarca va tenir lloc el 8 d emarç del 2010. Va ser una cosa espectacular que no va durar gaires hores, però va deixar imatges molt interessant. La Montse Nin va fer aquestes boniques fotos de Sant Antoni d'Albinyana que li dóna un aspecte ben diferent. Imatges pel record d'on fenomen que no es veu gaire a casa nostra.

68 dies i anunci festa major de Valls


Una de les primeres festes majors importants de casa nostra és la de Valls que coincideix amb Sant Joan. Doncs aquests valents ja hen dit qui vindria i com o farien. Seran concerts de grups com Obeses i Llildami i Sense Sal entre d'altres a través del youtube. Una molt bona idea perquè tothom en pugui gaudir. A veure que passarà al Vendrell que suposo que anirà en un format similar perquè no m'imagino al Botafoc tot ple de cadires i la gent amb mascaretes. Potser que facin el concert a la Lira i que ho passin pel youtube i tots a casa o al balcó o amb els amics o a les terrasses i a gaudir-ho. També poden fer un concurs per guarnir balcons que sempre queda bé. Hi ha molta gent que li va tot això.També es pot fer una processó pel Vendrell amb la Santa Anna de pessebre que tenim amb els seus portants i el mossèn per beneir a tots els infidels que tenim aquí al poble i rodalies.
Aquests dies descobreixes camins i espais que abans no hi havia anat. Aquñi tenim un carro del Bingo Santven del Vendrell. El cotxe de molts pagesos fa unes dècades.

dimarts, 19 de maig del 2020

Les nostres armes obsoletes



Les armes que tenen els polítics del Baix Penedès han quedat totalment obsoletes i fora de servei.
En aquesta comarca ja fa anys que la Generalitat, independentment del govern que porti les seves regnes, ens té ignorats i oblidats. Tot i ser una de les comarques més necessitades que tenim a Catalunya per diferents dades que tothom coneix sembla que estem fora del radar del nostre Govern. Mira que tenim polítics del Baix Penedès que en els darrers anys han tingut molt a relació amb companys de partit que han estat en llocs privilegiats, doncs res de res. En aquests àpats i congressos varis a l’hora de fer el tallat de mig matí doncs s’aprofita per dir quatre coses ben dites amb qui toqui. Ara torna el Consell Comarcal a aprovar un manifest del seu consell d’alcaldes per denunciar la nostra situació fora de cobertura de les administracions superior que s’ha agreujat amb la pandèmia .
Hem de repassar la nostra història recent amb alguns episodis il·lustratius perquè ens tornin a trobar al mapa. Ens en anem cap  al voltant de l’any 2000 al Vendrell. Una part de la vila patia greus inundacions per culpa d’un petit pont de la Renfe que hi havia al torrent del Lluch que obstruïa el cabal de l’aigua quan hi havia pluges intenses. Després de moltes reclamacions, mocions i derivats, al final una de les  solucions claus va ser una protesta tallant les vies del tren al Vendrell on hi van prendre els principals cabdills polítics de la comarca i els seus acòlits incondicionals. Tot això dins uns horaris i unes mesures ben previstes perquè ningú prengués mal i la notícies arribes al lloc on pot ser efectiu.
En aquest poble del Vendrell que durant els darrers anys s’ha practicat la sectorització escolar amb els riscos socials que això comporta quan en algun dels centres es concentra més d’un 80% d’alumnes que no tenen ni el català ni el castellà com a llengua materna. Nosaltres aquí que som molt llestos apliquem un pla meravellós: canviem el nom d’aquest espai i el convertim també en un institut escola i així cada any els joves del centre es podran quedar en aquest espai i no cal que vagin a altres instituts del Vendrell. Tot queda controlat. Problema resolt.
Nosaltres que ens preocupem per la nostra economia i pel bé de la comarca resulta que hi ha carrers en zones cèntriques del Vendrell, no estic parlant de l’Oasis, que encara no tenen fibra òptica. No cal que parlem del que hi ha en els polígons industrials perquè allí la cosa encara queda a anys llum. Això si. Entre els uns i els altres tenim tot un “pen” ple d’estudis i projectes de com ha de ser aquest municipi en el futur amb tot luxe de detall. Tot ho tenim ben present i a més hi estem treballant per fer-ho realitat. Però tot va a una velocitat de gasteròpodes en costa amunt.
Nosaltres que organitzem fires i derivats resulta que la gent de la vila i la comarca no hi vol anar. Llavors el que cal fer és potser buscar una alternativa i encara que no sigui tan apanyada que hi pugui haver una majoria de comerciants del territori. Un tema que a partir d’ara també serà molt important perquè hem d’ajudar al petit comerç de casa nostra a mostrar-se als seus clients potencials. Tots els ajuntaments han de tenir en compte que aquest sector de l’economia s’ha de cuidar amb una especial atenció perquè hem de vetllar per salvar el màxim nombre de comerços i donar vida al comerç local sinó al final la ciutat dormitori anirà conquerint carrers i places donant un aspecte molt trist.
Les nostres armes també són les mocions que es debaten al ple on a vegades es discuteix sobre la posició d’una coma en un text i ningú controla si es compleixen o queden en els anals de la història per als futurs historiadors. Debats de més de sis hores que la immensa majoria dels cops resulten soporífers i avorrits i sense més trascendència.
Protocols, cartells i campanyes que ens volen ensenyar que ens preocupem pels més febles, però si rasques una mica veus clarament que darrera trobem el mateix de sempre amb un embolcall nou  que queda més bonic.
Aquesta política del postureig ja ha quedat obsoleta i decadent. Ara toca apostar directament per la realitat que és la que ens toca viure i sortir endavant.

El mercat del diumenge de la Papiola


A Albinyana també tenim un mercat de tot una mica amb roba, menjar i altres històries els diumenges al matí. Fa més de 20 anys que es fa. La gran diferència és que el terreny és d'un particular que el lloga als venedors. Aquest mercat té molta gent els diumenges al matí quan se celebra. A vegades dissabtes en el mateix indret se celebra un mercat d'antiguitats. Vora la C- 51 que uneix Valls i el Vendrell.

67 dies i bye bye camp de quequerequecs


Portem 67 dies a casa. Ja fa dies que anem a caminar i hem descobert camins i espais on mai abans hi havia estat. Molta gent encara anem per franges horàries. A nosaltres ens toca a partir de les 8 de la tarda fins a les 11 de la nit que és una mena de toc de queda perquè la gent es quedi a casa. Segueix normalitat. Al Vendrell estan pintant alguns pans de vianants que estaven una mica descolorits. Les botigues van obrint de mica en mica. Algunes amb horari normal i altres una mica reduït. De moment les grans superfícies no obren els festius. Aquesta serà una petita guerra guanyada amb això del coronavirus.
Ahir vaig anar a veure el camp de quequerequeqs però ja no hi són El pagès ho va llaurar i van desaparèixer del mapa. El que no entenc és que alguns dels camins del Vendrell estan tancats amb pedres o cadenats. Són camins públics i només s'hi pot anar a peu o en bici no hi pot entrar cap vehicle, però aquest no es el plan. Suposo que els pagesos han de tenir les claus del candau per poder-hi entrar. Una cosa molt rara. A Bonastra que fan la festa major el proper cap de setmana faran una mena de festa major petita per youtube. Al Vendrell encara no han dit res interessant. No s'ha anul·lat ni ajornat. A veure que fan. Potser alguna cosa pels balcons. A veure com serà aquesta santa Anna i la festa dels barris que vénen abans. 

dilluns, 18 de maig del 2020

Un vendrellenc al cementiri de Lleida


L'any 2014 vaig anar al cementiri de Lleida on apareix un llistat de persones d'altres llocs enterrats durant la Guerra Civil en un espai reservat. Entre els difunts hi apareix un vendrellenc. Aquí ho deixo per la posteritat perquè hi hagi constància d'aquest fet. Aquest és un tema que encara no hem resol i hih a moltes foses per obrir i centenars de cadàvers per identificar.

66 dies i avui noves incorporacions fase 1


Portem 66 dies a casa i avui Lleida entra en fase 1. A aquestes hores ja tomben unes quantes fotos de gent a la terrassa. Primer s'ha de deixar que surtin els que no podien esperar més i de mica en mica la resta de gent. Hi ha persones que tenen por i encara que puguin sortir per franges d'edat i similar prefereixen quedar-se a casa perquè sobre tot això encara no hi ha res clar. Hi ha molts dubtes i encara tenim el bitxo a casa nostra. De mica en mica tot torna a la normalitat poc a poc i amb bona lletra. Les empreses van obrint de mica en mica. Ahir vaig anar a donar un tomb pel Vendrell i hi havia terrasses a la plaça Nova molt ben posades amb la distància marcada per la llei. Encara duren les obres de la carretera del Dr.Robert i sembla ser que aquesta via serà d'un sol sentit de circulació i no de dos com ara. A l'Avingua del Baix Penedès hi havia un semàfor de vianants que abans de la pandèmia va desapareixer i encara no s'ha retornat al lloc. El deuen tenir a arreglar. Suposo que ja el posaran. Ahir varem celebrar els 25 anys de moros i cristians de Lleida a casa amb desfilada al matí i a la tarda. Molt bon treball a les xarxes.

diumenge, 17 de maig del 2020

Pels 25 anys de la Festa de Moros i Cristians de Lleida


Avui tornarè amb una foto de l'any passat la festa de moros i cristians de Lleida. Una cita obligada per moltes persones que com tantes i tantes coses enguany s'ha tingut que reinventar. Hem viscut grans moments en aquesta festa.

65 dies confinat i avui Festa de Moros i Cristians a Lleida


Portem 65 dies a casa. Avui és el dia de Moros i Cristians a Lleida que celebra el seu primer 25è aniversari. La dona i el sogre des de sempre que hi ha format part. Avui ens hem preparat al balcó un petit record per aquesta festa tal com s'ha decidit des dels organitzadors de la festa. Aquesta és una manera de donar vida a la festa encara que sigui a casa de cadascú. Aquí normalitat anormal. Ja podem seguir la lliga alemana de futbol que està en funcionament. Ahir també varem poder veure es streaming un concert dels 80 principals a la sala Sarau de Barcelona. Va ser molt emotiu perquè fa mesos que estem aquí entre notícies i sèries que ja tocava un concert en directe encara que fos per internet. Mira tot arribarà algun dia o altra. De mica en mica els bars i restaurants van obrint les terrasses i menjar pe emportar però tot va engegant molt de mica en mica.

dissabte, 16 de maig del 2020

Un record per a la meva àvia materna, Humildad


Avui la meva àvia hagués fet 95 anys. Es va morir el mes de febrer del 2019. Ella era una persona motl alegre i divertida i fins el darrer moment va tenir un cap molt clar i serè.  Era molt espavilada tot i no haver anat gaire a escola. Va néixer a Portell, però es va casar a Castellfort i al 2004 va venir a viure a la nostra casa d'Albinyana. Era molt apreciada per tothom. Li agradava molt la música i l'animació. Amb ella no t'avorries. Aquí un record. Aquesta foto és del seu darrer aniversari del 2018 quan va fer 93 anys. No t'oblidarem mai.

64 dies i terrasses normalitzades al Vendrell


64 dies a caseta i en fase 1. Avui ha estat el primer dia que he anat a passejar pel passeig marítim de Sant Salvador. Fins ara no m'havia mogut més un menys d'un km al voltant de casa. Però avui he sortit una mica més lluny i la veritat que la zona marítima està bastant morta sembla un dia entre setmana d'un mes d'hivern. Pel passeig marítim no hi havia gaire gent i efectivament a la sorra no es veia ningú perquè està prohibit.
Ahir vaig fer un tomb a veure bars i terrasses del Vendrell i la veritat que algunes s'han normalitzat i han posat distribucions adaptades a la nova realitat. El principi era una mica com tornar com eren abans. Segons he sabut els currantes de protecció civil varen fer un tomet pels bars i els van dir educadament com s'havien de posar les terrasses. Mal més prevenir que curar. Aquest matí he intentat anar a buscar vi a una bodega del Vendrell i hi havia molta cua al carrer. He tornat a casa. Un altre dia ho tornaré a intentar, però ja he vist que aquests dies estancs i bodegues van molt bé. Suposo que la gent es monta la festa a casa i tot això que s'estalvia. Seguim en peu. Avui havia de ploure aquesta tarda i la veritat que de moment poca poca. A veure que passa.

divendres, 15 de maig del 2020

Els nous herois socials




Els nous herois socials no porten armes, ni proclamen una nova forma de govern, ni un ampli llistat de greuges per una igualtat universal. Els nous herois no es fan fotos amb corbata o amb tacons davant banderes o altres símbols moderns. Els nous ídols són persones que estan a la trinxera quan la situació ho marca i generalment van vestits amb bates i guants. Aquests  són els nous guerrers del segle XXI. Ja no ens atacaran amb armes, ni míssils, ni tant sols amb granades. Les properes guerres segurament seran de caire bacteriològic amb microelements que només es poden veure en grans microscopis. Quan sortim al carrer no sabrem mai on està el perill i potser ja el tinguem dins el nostre nostra amagat dins una cèl·lula picarona.
Els nous herois no fan grans discursos televisius, ni fan campanya per aconseguir el màxim nombre de vots sinó que simplement estan fent la seva feina com millor saben fer. Des de bon principi estan a primera línia. Uns quants han caigut en acte de servei en aquesta guerra no declarada per complir amb les seves obligacions professionals.  El perill de  contagi social hauria servir a tothom per tenir el màxim nombre de mesures per evitar nous casos. Les diferents administracions haurien de ser un puntal en tot això.
Aquests herois són un dels grans pilars del que queda de la societat del benestar que aquesta societat lliberal que ens acull ha volgut privatitzar per evitar despeses públiques. És en aquests casos on es demostra que la sanitat pública con l’ensenyament és un dels grans tresors de la nostra societat i encara que no sigui el millor per uns resultats positius econòmics és de les poques armes que pot salvar moltes vides. Hi ha pocs carrers i places amb noms de metges, infermeres, zeladors i senyors de la neteja, però un cop més s’ha demostrat que són claus en la nostra història. Són tots uns professionals que exposen les seves vides per salvar la dels seus contemporanis. Un cop més es mereixen el nostre total suport i reconeixement.

25 anys de Moros i Cristians a Lleida


Aquest cap de setmana seria molt gran si no estessim en aquest mode confinat. El diumenge tindria lloc la 25 ena edició de Moros i Cristians de Lleida, de la qual la dona i el sogre hi són des del principi. Jo també hi prenc part fent fotos i cada quatre anys em poso al boato que va amb la capitania. Aquest any dona la casualitat que la comparsa de la dona i el sogre tindrien la capitania. Fa molt temps que hi treballen. Al final faran una mena de festa als balcons amb molt de treball virtual per donar-ho a conèixer. Us passo una foto del 2000 on surt tota la comparsa vestida de dia.

63 dies i sempre amb la ràdio


Portem 63 dies a caseta i aquesta anormalitat ja s'ha fet una mica normal. Avui faré el canvi d'armari perquè el termòmetre ha pujat i ens hem d'adaptar a les noves temperatures perquè encara que algun dia faci mal temps, la cosa es molt optimista. Aviat ja ens podrem anar a remullar a la platja tot i que al Vendrell encara no es pot fer.
Avui al centre del Vendrell hi havia molta gent comprant perquè es divendres i gent de totes les edats amb o sense mascareta van a comprar o a prendre alguna cosa. De mica en mica tot es va reactivant. A partir d'avui les 4 fonts del Vendrell no es podrà transitar. Només la gent que ve del carrer Muralla, però el carrer Nou quedarà tallat. Un primer pas per fer una mena de via peatonal per anar a la zona escolar.
Durant aquests dies un dels amics fidels és la ràdio. Sempre que puc escolto la Competència amb els Òscars a Rac1 que ho fan de 12 a 1. Un mica d'aire fresc per tot el que ens envolta. Nosaltres varem crèixer amb la ràdio encara que avui molta gent només viu de la imatge.

dijous, 14 de maig del 2020

Promoció de la vinya i el vi de Jané Ventura


Un dels promotors de la nova agricultura a casa nostra és el Jane Ventura. El que fan molts cellers de l'Alt Penedès ara, ell ja ho feia fa dies. Aquesta és una visita organitzada del 2009 a la seva vinya de la Bisbal per anar veremar. Hi havia un petit grup de persones interessades en veure com era això de la verema en primera persona. Iniciatives que ajuden a què la gent conegui tot el procés d'elaboració del vi. El Gerard Jané un crack en la promoció de la vinya i el vi.

62 dies i ara nomes reclamacions del Penedès


El proper dilluns la Catalunya Central, Lleida i Girona passa a fase 1, però Barcelona es queda en fase 0, però ara hi ha comarques com el Garraf i Alt Penedès i Baix Montseny que també volen passar a aquesta fase. A veure si al final ho admente. Esperem que la gent actui amb seny i no tornem a tirar enrere. Es van cancel·lant festivals arreyu o canvien de dates. A veure com evoluciona tot plegat però fins que no tinguem una solució aquí estarem pendents del virus. Potser a l'estiu baixa el ritme però amb els freds de la tardor hi tornarem a ser. Avui sembla que plourà. Enguany està plovent bastant. Es nota que és la primavera. Esperem que a l'estiu no ens pugin gaire els termòmetres perquè això de les vacances serà una utopia en la majoria de casos. A partir del passat 8 de març es pot veure aquest grafit a les parets de l'escola Àngels Garriga.

dimecres, 13 de maig del 2020

Una millor coordinació per anar superant les diferents fases




A gran majoria de municipis del Baix Penedès demà entra en la fase 1. Cunit que depèn de la regió sanitària del Garraf no està inclòs. Arran d’aquesta situació ens estem acostumant a viure en aquest món de les fases de convivència amb tot això de l’avanç a la nova realitat que ens espera a la cantonada i anem descobrint de mica en mica. Sembla que ens hi anem aproximant de mica en mica per capítols que els mitjans de comunicació ens van explicant a mesura que va transcendint tot plegat que no sempre està prou clar. En aquest país estem acostumats a practicar la política del  cafè per tothom com es va fer en aquesta pandèmia al principi de la presència del bitxo entre nosaltres excepte algun cas com la conca d’Òdena que pel seu alt  nivell de contagi tenia un tracte especial. A mesura que anem avançant en aquesta pandèmia de mica en mica els polítics van descobrint que no podem tractar tothom per igual. No es pot comparar Andalusia amb un nombre baix de casos amb Madrid i Catalunya que és on el bitxo ha fet més mal. Dintre cada autonomia també hi ha molts casos diferents.
Ara en aquesta nova vida en fases de mica en mica en mica els polítics aniran descobrint que aquest país es pot dividir en territoris més petits. Primer varen descobrir les províncies un invent del segle XIX  que marca una divisió totalment vigent en l’administració actual, però que en molts casos resulta anacrònica. Ara tenim les zones sanitàries que són més petites que la divisió anterior i que a aporten curiositats com Cunit.
De mica en mica en anem integrant en aquesta nova divisió territorial per zones sanitàries. Són moltes les persones que coneixen molt bé quins són els trets diferencials de cada fase, especialment les avantatges sobre aquella que deixem enrere. Després d’estar 50 dies tancats a casa i només poder sortir per anar a comprar el bàsic i poca cosa més, ara segons quina fase et pots permetre el luxe de prendre alguna cosa en una terrassa d’un bar encara que estiguis a dos metres dels teus companys de taula. Venint d’on venim són coses que ara mateix s’agraeixen. Hi ha famílies que fa mesos que no es veuen i potser viuen en punts oposats dins el mateix terme municipal.
Aquestes fases a part de la vida normal de molta gent són claus per la reactivació del negoci a casa nostra. A mesura que es vagin succeint les fases anirem veient com la maquinària econòmica de la comarca es va engegant de mica en mica. Ara sembla que anem en pujada i amb primera velocitat, però hem d’anar en compte que no se’ns escapi el cotxe i retrocedim uns metres enrere.
Es molt important que seguim avançant tot i que encara no hi ha vacuna ni solució pel virus, simplement milers de persones que hi estan treballant d’una manera presumptament coordinada. Esperem que trobin resultats aviat. Mentrestant no tinguem una clara solució per combatre el bitxo haurem d’estar en guàrdia per no caure a les seves urpes malignes.
En aquesta arrancada econòmica es quan les diferents administracions haurien de donar un cop de mà als seus negocis i professionals que hagin quedat més tocats. Per anar bé hi  hauria d’haver una mena d’oficina centralitzadora de tot plegat sinó la cosa pot ser una mica caòtic com acostuma a passar que cada entitat organitza el tema com més li convé.
Hauria d’haver un servei públic que gestiones d’alguna manera tot aquestes ajudes que de mica en mica sembla que les administracions volen donar un cop de mà a la seva població. Ara més que mai és necessària aquesta coordinació. Després entre les diferents administracions ja intentarien aportar el que toca però de cara a la ciutadania que hi hagués un lloc únic de servei on reclamar aquestes ajudes. Evidentment tal com està el patí s’hauria de reforçar el tema telemàtic, perquè encara no estem salvats de tot això. Aquest tipus d’aportacions s’haurien de donar amb certa rapidesa perquè la gent pugues seguir aquesta escalada econòmica amb les màximes garanties econòmiques i seguretat perquè la trompada ha estat molt forta i del tot imprevista. En molts cops l’únic que ha fet ha estat enfonsar més d’un projecte que darrerament ja tenia el coll a l’aigua. Aquestes fases per tirar endavant s’han de coordinar amb les necessitats de cada cas per engegar el motor econòmic i anar posant benzina de mica en mica perquè vagi tirant endavant. Aquesta és la nostra realitat. Anar a buscar ajudes a una o altra administració potser un suplici per moltes persones que ja tindran prou feina per atendre les necessitats immediates del dia a dia i adaptar-se a la nova normativa. Per això aquest servei també s’ha d’afavorir perquè hi arribi a més gent i d’una manera clara i practica i evitar les confusions.

En els temps de Casal Xic del Vendrell


Fa uns deus anys al voltant d'alguns membres dels Laxen Busto van sorgir un casal per joves durant els mesos d'estiu. Eren uns casals molt divertits amb el Jimmy  Piñol i el Pemi Rovirosa que retransmetien per la ràdio local al matí durant una estona. Era tot molt divertit amb la canalla experimentant en el món de la música i tot això. Va durar un parell d'anys crec com a molt, però molts segur que ho recordaran per sermpre. Laxen Xic era el seu nom oficial. Una gran combinación de persones de casa nostra.

61 dies esperant el fi del confinament


Encara hi ha molta vida pel Vendrell. Sembla que quasi estem normalitzats. Hi ha caliu. Hi ha gent que porta mascareta i altres potser se l'han deixada a casa. Em fa patir tot això perquè hem tornat massa ràpid a la normalitat. Esperem que no anem enrere perquè en els mesos que venen això potser molt dur. A veure si som optimistes i no passa res i podem anar a peu de tortuga cap aquesta nova normalitat que ens espera no sé pas a on, però potser per Sant Joan la cosa ja ho tindrem una mica més clara. Ara anem a ritme de cargol.
Avui han començat les preinscripcions a l'ensenyament primari i secundari. Enguany també es podrà fer per internet i d'aquesta manera estalviarem molts problemes que puguin sorgir. Una bona excusa perquè cada dia ens anem més consolidant en els temes virtuals que aquí en segons quines coses com les eleccions encara anem com un segle enrere.
A les terrasses hi ha gent que ja aprofita aquest canvi de fase per poder prendre alguna cosa i trobar-se amb els amics. Es trobava a faltar amb aquest temps que tenim. Poc a poc anem avançant cap a la final del tunnel.
Aquest edifici del carrer Conflent va ser famós fa un parell d'anys perquè hi havia molt de caliu. Ara ja està tot buit i mig tapiat. Els veïns ja poden estar tranquils.

dimarts, 12 de maig del 2020

Presa de posessió de nous càrrecs


Les empreses públiques també tenen la seva història. Aquesta és la foto de quan vam prendre posessió del càrrec ara fa 10 anys. Aquesta és una foto merescuda com si fos una festa, després de uns  quants mesos d'estudi i incertessa. Aquesta ha estat una de les promocions que s'han fet a la casa gran. Imatges per a la història personal i de grup de treball.

60 dies i hi ha gent molt irresponsable


Ahi va ser el primer dia de la fase 1 en què es podien obrir les terrasses i els establiments més petits de 400 metres. També es podria trobar la gent com a molt 10 persones. Varem anar a donar un tomb per la tarda pel Vendrell i la veritat és que hi ha llocs que ho compleixen, però altres llocs s'ho salten a la torera tant en espai com a les franges d'edat. Si algunes persones segueixen amb aquest comportament no m'extranyaria que tornem enrere. Estem encara igual perquè no tenim ni la solució al bitxo, ni testos per tothom. Hi ha bars al Vendrell que tenen la terrassa invisible perquè els seus clients s'estan fora de l'establiment parlant amb tota tranquil·litat. Així no anem gens bé. Ens centrem una mica o tornarem enrere. A altres països com Alemanya també han pujat casos amb les noves mesures desconfinament. Molt trist tot plegat. Hi ha gent responsable, però una part petita a la seva puta bola.

dilluns, 11 de maig del 2020

Una gran bailaora Vendrellenca, Beatriz Higueras


Al Vendrell tenim grans cracks en diferents especialitats. Aquest és el cas de la jove vendrellenca Beatiz Higueras, tota una maestra en el ball del flamenc que va començar al Vendrell, però no fa massa temps passa llargues temporades a Sevilla, però mai perd el seu contacte amb la seva vila nadiua. Una gran persona i artista que fa uns 4 anys vaig tenir el goig d'entrevistar a Pas de Vianants i veus en aquestes entrevistes que és una persona que viu i sent l'art en primera persona. Ho  porta dins des de ben petita.  Ella és art i estil. Tot un honor veure-la a ballar en directe. Ha organitzat diferents  festivals al Vendrell. Aquí us deixo una imatge  que va tenir lloc el 2016. Molta sort vendrellenca reina del flamenc i tot el seu món que la veritat és que es molt ampli.

59 dies i ja toca pelu


Avui després de més de dos mesos sense anar a la pelu avui toca. Obviament he anat molt proper de casa i amb un gran professional com és el Joan. Tot un crack. Ell ho té tot molt net i controlat. Segons que mitja hora i segons que una hora o dues. Molt professional. Poc a poc es va reactivant. Avui ja podem anar a les segones residències dins de la mateixa regió sanitària . A més podem quedar fora els bars o restaurants per prendre alguna cosa amb la distància de seguretat. Poc a poc cap a la nova normalitat.
Avui sortirem a caminar que fa molt bon dia i sembla que la pluja de moment ens ha deixat. A més el dia cada dia és més llarg i es nota. Això d'aplaudir a les 20 hores va perdent ressò. Encara hi ha gent, però ja no hi ha tanta gent com abans. Seguim endavant.

diumenge, 10 de maig del 2020

Una colla d'amics


Tothom té una colla uns amics amb qui compartir escenes vitals. Doncs aquesta és una colla que en el seu moment va funcionar plenament per anar a concerts, sopars i vida d'oci, però de mica en mica es va anar adaptant a les noves circumstàncies. No hi ha res que sigui per sempre, llavors a mesura que passa el temps les coses van canviant a vegades de cop i a vegades de mica en mica. Mentre va durar tot plegat ens ho vam passar molt bé i tenim molt bons records de molts moments que varem passar junts. Encara que amb alguns on hi hagi tant de tracte sempre hi ha alguna cosa que fa que et sentis proper. Suposo que la foto té uns  10 anys. Un petit record  d'un dinar de Nadal al davant d'un cèntric restaurant del Vendrell. Tot queda encara que a vegades sembla que hagi de marxar, però està la base que ho aguanta tot.

58 dies i tanquem una fase


Avui plou. Ja feia dies que ho anunciava i al final ha vingut la pluja. Avui estariem a Lleida en una situació normal gaudint de la festa major de Sant Anastasi, però com estem aquí al Vendrell doncs ho hem celebrat com toca amb cargols a la llauna cuits a casa. Demà tenim segon part per no perdre la festivitat.
Després de 47 històries del confinament avui el Ferran Aixalà s'ha acomiadat de nosaltres en aquestes capsules divertides que cada dia penjava a les xarxes socials. Espero que tingui molta sort en aquest nou projecte que ha engegat amb el Matias. Durant quasi 50 dies ens ha fet passar estones molt agradables gaudint del seu humor. Molta sort Ferran. Ell també s'ha tingut que reinventar. També avui ha estat el darrer dia de la Laia Batlle que cada diumenge ens oferia un concert amb el seu company de pis. Són petits detalls que ens han ajudat a superar tot això. Demà entrem a la fase 1 i ja ens podrem moure una mica dins la zona sanitària. Són coses tan ilògiques com que pugui anar a Reus i no pugui anar a Cunit que ho tinc més proper,. També ens podrem reunir fins a 10 persones a casa on la terrassa d'un bar. Els bars i restaurants del Baix Penedès de mica en mica aniran obrint per poder tirar el negoci endavant sinó malament. S'ha de mesurar la vida i el negoci i tothom té més cla que és més important, però si tanquem massa dies a l'economia li costarà molt més sortir d'aquest pou. Demà dilluns i entrem a la fase 1. Avui hem fet una videoconferència amb el club gastronòmic i molt interessant. Una mica per pendre el vermout i veure tot com està una mica.

dissabte, 9 de maig del 2020

Els tres tombs a les Peces


A Albinyana no es poden fer els Tres Tombs perquè hi ha moltes pujades i baixades. En canvi les Peces és una barriada que la cosa és més planera i s'hi que si pot fer. Hi ha un grup de veïns que des del 2001 que l'organitzen pels seus carrers. Aquesta és una foto del 2009 i represensta a Sant Antoni que acostuma a encapçalar la comitiva que durant un matí van donant els tres tombs pel poble amb benedicció final davant de l'església. Una foto per al record.