Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de maig del 2007

Una comarca un xic diferent

Molt bé, m'alegro que les coses canviïn i que el món de la política també ofereixi variacions de tant en tant. Endavant amb el nou Govern de Banyeres del Penedès i Cunit. Sobre la Bisbal i el Vendrell a veure que passa definitivament. És una llàstima que a Calafell no hi hagi un altra combinació que sigui diferent. Potser haurem d'esperar una nova legislatura. Però la cosa pot donar molt de si. A veure com evoluciona tot plegat

dimarts, 29 de maig del 2007

Heu trobat un bon lloc per rentar el cotxe?

Hola a veure si algú que llegeix aquest blog em sap dir d'un lloc on es pugui rentar el cotxe i sense que després et trobis els vidres plens de gotetes que no marxen. A veure si hi ha algún lloc al Vendrell o rodalies que deixin els vidres nets. A Lleida conec l'Elefant Blau, però aquí al Vendrell he provat les Mates i de la Cometa i res de res. No queda del tot bé. A veure si algú em sap dir alguna cosa. Moltes gràcies.

La culpa la tenien els fantasmes

La festa de la bicicleta va patir una gran davallada amb la dimissió dels fantasmes. Gràcies a Déu i als participants que la fan realitat encara tira, però no ha aconseguit la volada de quan el Jaume Carbonell i els seus convidava a la Mascó al Vendrell. Segurament ells eren la seva ànima i ara rorda i roda sense agafar aquesta empenta que va viure en els darrers anys de la Comissió Jan Fuste. A veure que passa aquest diumenge.

Enhorabona per tots vosaltres

Diumenge passat vam encetar una botella de cava dels Anglesola i vam celebrar un seguit de fets. Primer de tot enhorabona pel Quim que un cop més ha aconseguit mantenir el poder al meu poble. Enhorabona per l'Angel Ros que ha matxacat a CDC de Lleida amb el Gavín a dins i s'ha fet seva la Diputació. Molt bé. Ets un gran alcalde i encara que conegui poc la teva obra sempre m'has convençut amb les teves paraules i la teva feina ben feta. Felicitats a la Marta Tutusaus que amb el Benet ha aconseguit girar la truita al Vendrell encara que amb el mateix nombre de regidors que el Benet. Enhorabona a l'Alfredo i la Yolanda d'IC-V que han lluitat fins al final aconseguint uns bons resultats encara que no hagin assolit cap regidor. La vostra feina és la més dura i us la vull reconèixer en aquest blog perquè tinc la sort que per diferents motius de la vida us tracto de prop. Enhorabona a la Marta Mercader per tota la tasca que ha portat a terme aquests dies. Molt bé. Junt amb la Tutusaus teniu molta feina a fer i a dir al Vendrell.

divendres, 25 de maig del 2007

El nuvi trobarà una bona pubilla per 4 anys?

Després de quinze dies oficials de campanya electoral en què els electors han estat atacats per bústia, televisió, ràdio, publicitat fixe, megafonia, refrigeris, en persona, internet, correu electrònic, megàfon, markéting, entre d’altres, ha arribat l’hora de la veritat. Tota aquesta artilleria pesada ja venia precedida de més de mig any d’un frec a frec entre els diferents candidats que s’anaven preparant per la batalla final que te lloc avui fins al punt de la mitjanit. Demà a descansar. Principalment els candidats, amics i familiars, que han esgotat totes les forces després d’aquesta quinzena viscuda intensament. Sobre dos quarts de deu de la nit del diumenge ja podrem saber quin són els resultats de les urnes a cada municipi. A partir d’aquí, els més afortunats tindran la sort de servir-se només dels seus vots perquè podran fer ús de la majoria absoluta. Altres utilitzaren els pactes que ja tenien més o menys pactats abans del dia de les eleccions. Els més desafortunats hauran de començar un joc perillós per intentar formar una majoria estable i esperar que la seva núvia no festegi d’amagat amb un altre pretendent que la pot fer caure en la temptació en el darrer moment deixant plantat al pretendent en el banc de l’oposició. Un joc d’amor i desamor que en alguns casos té més ganxo que una telesèrie televisiva. Tot i que la seva duració està limitada a tres setmanes intenses.
Els principis bàsics que defineixen la política a la nostra comarca és que CiU i PSC no poden governar mai en coalició a cap municipi. Una tradició que s’ha complert amb alguna excepció curiosa com a Llorenç que governa PSC i Unió, però és un cas atípic que segurament no tindrà una segona part en la propera legislatura. Al Consell Comarcal en anteriors legislatures també s’havia produït un pacte entre les dues principals forces, però aquesta entitat te un poder força limitat. No pot oferir el nivell de seducció de qualsevol ajuntament de la comarca. Tot i això, en aquest mandat que s’acaba, ha sorgit una curiosa combinació entre CiU, ERC i ADMC que deixa enrera anteriors pactes amb més magnitud.
A partir d’aquest principi bàsic, tots els pactes són ben vistos i acceptables amb la corresponen explicació pública més o menys convincent. Alguns nuvis som més primmirats per escollir una pubilla que li deixi tocar la dot durant els propers quatre anys i no agafen a la primera que se li presenti ben guarnida i formosa. Altres ho arrepleguen tot, al preu que sigui que la palla va cara. L’important és portar el bastó de manaire. Hi ha nuvis que van sols a buscar la seva promesa. Altres, que ja estan versats en les normes d’aquest món de la política, hi apunten també una parenta llunyana que encara que no tingui molts pretendents pot ser la peça clau per assolir la majoria de regidors. També són molt útils els vots que li pot restar al rival més directe. Fins aquesta legislatura al Vendrell tenien una pubilla coqueta que després de saber el resultat de les eleccions es declarava al promès més galant i poderós. Curiosament també era el que havia obtingut més bon resultat electoral. Però després d’unes trifulgues de palau aquesta senyora va morir apassionadament i amb el cor esberlat de tan d’amor. La seva rica dot s’ha repartit entre dues cases pairals i amb aquest trasbals ha perdut l’empenta d’altres temps que si que van ser millors. ¿A veure que passarà amb aquest hereu de casa bona que no es deixa entabanar per cap jove morena d’arrels i costums alienes a les nostres? A Calafell, aquest nuvi experimentat de cabells blancs i proper al poble tornarà a enamorar-se d’aquella jove princesa amb mig poble família seva? A Cunit, la núvia tornarà a anar sola a l’altar deixant tots quasi tots els galants a l’oposició? Que guanyi el millor sense trampes ni cartró. El poble mai s’equivoca, però alguns dels seus representants polítics potser si.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de maig de 2007

dijous, 24 de maig del 2007

Les curses de pica pica

Un dels esports de moltes persones és anar de pica pica en pica pica seguint els actes dels diferents partits. Realment val la pena veure que és el que realment triomfa en aquest país. Entre una conferència del clima i una fira de tapes variades sense cap mena de dubte tothom sap qui s'emportaria la palma. Que hi farem. Els polítics ho saben i entre discurs i discurs aquí va una de llonganisses o tapeo. Visca el jalu i que guanyi el millor.

dimarts, 22 de maig del 2007

Debat electoral del Diari

Vaig ser un dels assistents al debat electoral que va organitzar el Diari del Baix Penedès a la Lira el passat dilluns. El Felipe Martín ja va deixar clar que anava en contra el PSC. Els d'Alternativa Vendrellenca patien un excés d'utopia, però no anaven gens descarrilats. Encara que a vegades hi ha coses que costa assumir. EUIA i ICV tocaven més de peus a terra que els seus predecessors, però els falta coneixer també una mica la realitat, però es pot madurar per properes eleccions a nivell local. ERC entre les competències de la Generalitat que mana molt i les visites per Europa em pregunto si saben que estem al Vendrell. PSC molt combatent i coneixedora del territori. Li vaig trobar a falta una mica de concrecció en les seves propostes. Benet Jané necessita urgentment una persona que li resumeixi els textes, però anava per feina i estava al quite de la situació. PXC més del mateix amb la penya fidel de seguidors i el PP on estava? Ell que durant 12 anys està com a soci de govern.

Guerra de cartells electorals

Al Vendrell hi ha una autèntica guerra de cartells electorals. Jo poso, jo et tapo i jo t'ho poso sobre. Realment això fa riure. A veure si entre tots som una mica més civilitzats i respectem els nostres espais i no putegem al veí que potser encara després haurem de pactar. Però a vegades els homes són menys racionals i fem coses que no corresponen a la nostra condició humana.

Espai electoral

Jo crec que les campanyes electorals serveixen de molt poc i la majoria de gent no canvia la seva opció política durant aquests dies. Val més que aquests diners escampats per cartells, ràdios i altres mitjans de comunicació es destinin a la nova Llei de dependència que és molt bonica, pero falta que algú posi els calers. Per a properes eleccions jo proposo dedicar una plaça cèntrica com a espai electoral i la gent que posin allí les seves banderoles i cartells i que facin els mítings que facin falta, però que no malmetin tants de diners omplin carrers i places de tota mena de propaganda. Ja ho diu l'Alfredo Valdivielso que amb tanta propaganda això sembla un circ.

Dinar de l'Ajuntament del Vendrell

Un any més hem celebrat el tradicional dinar de Santa Rita. Enguany la cita era a la vil·la Casals i anàvem de catering. Hi havia força gent, més de 100 persones, i l'ambient ha estat força distès i agradable. Els parlaments han estat els mínims i crec que tothom ha passat un àpat agradable. Es trobava a faltar la copa, però quan vas de catering ja saps el que hi ha. L'empresa era Selma i en anteriors ocasions ja he provat el bon nivell d'aquest proposta gastronòmica. Ara a esperar que passa diumenge perquè alguns tenen els nervis a flor de pell.

divendres, 18 de maig del 2007

Els Laxen toquen el 22 de Juny a Coma-ruga

Els Laxen Busto toquen el dia 22 a Coma-ruga, suposo que per Turismar. Molt bé. Gratis podrem sentir el seu nou disc amb el seu nou cantant. Allí estarem per veure en directe aquest gran grup català made i casa nostra. Ja ho sabeu el 22 al vespre al port de Coma-ruga. No us ho podeu deixar perdre.

Un punt entre dues realitats socials

Una de les celebracions més esperades en el calendari comarcal és la Romeria de Mayo que anualment se celebra a Tomoví. Cunit no fa moltes setmanes també va acollir la seva “Feria” particular. No fa gaires dècades aquests esdeveniments eren vistos per moltes persones com un acte aliè a la nostra cultura més tradicional. Juraven i perjuraven que per res del món posarien els seus peus en aquests festetjos amb unes arrels tan llunyanes a les nostres. Aquesta recança inicial d’algun convilatans avui en dia ja està més que superada i són moltes les persones de tots els orígens que s’hi deixen caure amb una excusa o una altra. Per unes hores cauen en la temptació de la música i dels “finos” amb pernil ibèric que allí es serveix amb abundància. Si repassem l’actualitat de la darrera Setmana Santa en seguida trobarem a la Confraria de Nuestro Señor de las Penas y Nuestra Señora del Consuelo del Vendrell que també va celebrar la seva processó de Setmana Santa. Encara que, ocasionalment, per culpa de la pluja, no va poder sortir al carrer que havia estat la seva intenció inicial.
Hi ha una convivència cultural força correcte en la major part de la nostra societat, encara que mai hi faltaran els comentaris més puristes que no acaben d’assimilar els nous vents que ja fa dies que es deixen notar. Amb l’entrada d’un nou segle ens trobem amb una nova immigració ben diferent a la anterior. Aquest cop amb una altra religió, un a altra llengua i una altra manera de pensar i un tarannà diferent. Aquí és on sorgeix el problema que fins ara havíem anat esquivant d’una manera més o menys lúcida. Els uns els tanquen. A els altres ja els està bé i ambdós aixequen uns murs invisibles i gairebé insalvables. Alguns barris van patint importants canvis socials quan de mica en mica són conquerits pels nouvinguts que busquen pisos grans i econòmics. Els de tota la vida quan veuen aquest panorama es venen l’habitatge abans que no baixin els preus fins nivells més baixos. De mica en mica hem anat construint guettos on la població indígena estan en franca minoria. Apareixen els comerços, els locutoris, les perruqueries. Es van creant un societat paral·lela que permet viure als seus membres sense que gairebé hagin d’utilitzar el castellà.
Apareix la consciència política que pren força ràpidament. Un tema que preocupa a la societat i que pot marcar un nombre important de sufragis. Els que ho tenen clar treballen a consciència aquest marge de vots potencials. Aviat és veu que l’estratègia funciona. Amb un discurs clar i català guanyen un regidor. A les properes eleccions repeteixen experiència sense haver patit cap desgast anteriors compteses electorals. La gent en parla al carrer. Uns els donen dos regidors, els més agosarats tres. El que és força segur es que tindran la paella pel mànec que només pot desmuntar al Vendrell un pacte PSC-CIU força inversemblant a primera vista.
Alguns, amb el pas del temps, veuran com aquestes dissonàncies socials s’aniran esvaint fins a participar plenament en el pastís de la convivència que reuneix a tota la societat.
Molts altres, majoritàriament els que vénen de més lluny, passaran a crear aquestes barriades satèl·lit que volen adaptar en el nou territori unes tradicions i formes socials que li són alienes. Uns l’han coneguda en la pròpia sang, però altres només l’han viscut a través dels seus pares i durant els períodes de vacances. La seva realitat és diferent i no s’acaben d’integrar ni aquí ni allà perquè no volen renunciar a aquesta combinació de costums que entrelliguen les dues comunitats, a priori, ben oposades. Són fills de les seves circumstàncies. Segurament amb el temps aquestes bombolles socials s’aniran diluint. Quants voldran tornar al seu país a començar una nova vida? Pocs seran els que renunciaran als beneficis de la nostra societat. Estarem durant uns anys compartint la nostra realitat amb aquestes barriades que estan a mig camí entres els dos destins finals. El discurs polític no aporta una solució clara. L’evolució natural ben portada dóna millors resultats a tots els elements que intervenen.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de maig de 2007

Per què Lleida un any és mora i una altre cristiana?

L’Associació de Moros i Cristians de Lleida des de gairebé els inicis d’aquesta festa popular té clar el que és políticament correcte i ho assumeix plenament dins el seu programa. Per això, enguany encara que els cristians tinguin la millor tropa i els seus genets estiguin millor preparats no tenen res a fer davant el bàndol moro que amb les tres comparses conquerirà un any més la ciutat a la Comtessa d’Urgell, Arsenda de Cabrera. La tradició històrica i fonament d’aquesta festa és la conquesta de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell de la capital de Ponent l’any 1149. Si seguim al peu de la lletra la tradició cada any els cristians haurien de fer-se amb les claus de la ciutat. Però en aquest moment en què el políticament correcte comença a deixar-se notar en la llengua amb la costum tan estesa d’utilitzar els vocatius masculí i femení seguits com per exemple: lleidatans i lleidatanes.
El fet que un any guanyin els moros i el següent els cristians és un nivell més elevat que ens permet veure com les circumstàncies poden variar les tradicions. Realment és una opció molt lloable que li dóna vitalitat a la festa i per als més despistats sempre queda la incògnita de qui és portarà el gat a l’aigua a la batalla del Castell. Però una cosa està clara.Si mai s’organitza una batalla entre romans i ilergetes. Jo sempre apostaré perquè Indibil i Mandoni no caiguin sota les esquadres romanes. Segurament no és políticament correcte, però molts pocs voldrien caure sota el jou romà. No cal que parlem de les malifetes de Felip V. Oi que tots ho tenim clar?

Publicat a la Mañana de Lleida el 19 de maig de 2007.

dijous, 17 de maig del 2007

Una gran idea del DIARI

Una de les grans idees del Diari del Baix Penedès ha estat un debat a la Lira del Vendrell i a les dependències de la platja. Aquesta iniciativa permet que els candidats contrastin les seves opinions i els seus programes. Llàstima que el públic no hi pugui participar, encara que sigui amb preguntes preparades i filtrades perquè la cosa podia donar molt de si. El que no fan els mitjans de comunicació públics ho fan els privats com ha de ser. Tinc moltes ganes d'anar dilluns a la Lira. No us ho perdeu. Pot donar molt de si.

dimecres, 16 de maig del 2007

Vots guanyats i vots perduts

En un municipi hi ha dues clares opcions electorals. PSC i CIU a partir d'aquí hi ha altres partits que serveixen per sumar vots i altres són útils per perdre vots i donar el poder a la formació contrària. En principi els vots que van a Euia ICV i Alternativa Vendrellenca provenen de la secció centre esquerra. Aquests sufragis no van al PSC que els perd. Només els podria guanyar si obtenen algun regidor i després aquest volgués pactar amb la seva formació més afí, en principi. Per altra banda CiU es pot nodrir dels regidors del PP i ERC, però si no aconsegueixen regidors o hi ha uns vots perduts aquests poden afavorir al contrari. D'IGM pot jugar a les dues bandes. Alguns proclament el vot útil, però tothom té dret a la vida i s'ha de donar empenta a la nova gent que pugui donar lloc a una política de pactes. A Calafell, gunyarà el Parera amb coalició amb CiU. Més clar aigua.

dimarts, 15 de maig del 2007

Llibres gratis per als estudiants

Amb les noves tecnologies que tenim avui en dia és una tonteria que cada any comprem llibres diferents per als nostres nens. El que s'hauria de fer és que te'ls puguessis baixar d'internet. Això si, pagant uns diners a l'autor i a llibreria si fos necessari, però sempre seria més econòmic que el que tenim avui en dia i el nen no hauria de portar tan de pes quan vagi a escola. A veure si algú ho posa en practica.

divendres, 11 de maig del 2007

No és el que sembla, electoralment

La nostra escala de valors ens ha educat, des de la tendra infància, perquè dirigim els nostres objectius per assolir els registres més elevats. De petits, a l’escola, ens han ensenyat que la nostra màxima aspiració havia de ser treure un 10 en totes les assignatures. Sense pensar-ho dos cops, hem treballat per assolir aquesta fita. Més tard, i si hem continuat resseguint la vida acadèmica, la nostra propera prova és el diploma d’una llicenciatura amb un master inclòs. Però amb un nom captivador i impartit per un centre amb unes sigles de prestigi. Al carrer, empesos per una força entremaliada barreja entre consumisme i pressió social sempre hem intentat tenir el millor cotxe, la millor motocicleta, inclòs un ampli ventall de Cds per escoltar a casa que inclogui les darreres novetats. Avui en dia, tirar unes fotos amb una càmara analògica que no sigui de la gamma alta pot arribar a produir algunes bromes pesades, entre els concurrents, que poden resultar difícils de pair per als fotografs més sensibles. Qui no fa servir una càmara digital? o, simplement, en el moment precís, se l’ha deixat a casa. Fes-la prova i mira la cara encuriosida dels que tens al costat. Hem d’intentar no caure en aquestes trampes que molts cops amb què la modernitat ens posa a prova. L’estudiós que col·leccionava 10’s gairebé va suspendre tots els crèdits del primer trimestre de la universitat. El que te un master de renom està treballant de peó de paleta perquè guanya el doble que per la ETT amb la que treballava en un important caixa catalana. El del cotxe, ara va en transport públic perquè no podia pagar l’entrada del pis de 50 metres quadrats que s’ha comprat al centre de Cunit. Després, amb els anys i amb l’experiència assolida, ja vas adaptant els teus gustos a les teves necessitats reals fugint una mica de les impressions socials. Per exemple: No et compraràs mai un 4X4 si la teva plaça de pàrquing no dóna per més que un utilitari sense gaires pretensions.
És molt important que tinguem clar aquests principis bàsics en els que ens movem per escollir la opció que més interessa el proper diumenge 27 de maig. No qui crida més sempre te raó. Ni qui apareix més a la petita pantalla té el millor programa, ni la solució que millor s’adapta a les nostres necessitats.
La nostra petita part de poder efectiu la tenim diluïda dins la papereta que el proper diumenge dia 27 estem convidats a dipositar en una urna. La resta d’eleccions i referèndums també ens afecten, però aquest cas és la que ens toca més a prop a banda de la comunitat de veïns que és una altra història.
Propostes electorals en aquestes eleccions en tenim per donar i per vendre: els de sempre, els que semblava que eren de sempre però com els han fet fora han muntat una altra proposta, els joves alternatius, els catalanistes, els d’esquerres, els d’esquerres però també amants del medi ambient, els que no conec ningú, però em cau bé el seu secretari general, els que empastifen el poble de cartells, els que no tenen cap cartell penjat, els de dretes, els d’esquerres, els de centre i alguna cosa més, els que volen canviar-ho tot, els que són com tu, els que no coneixen ni a casa seva, els salvadors, els revolucionaris, els que no pacten amb partits xenòfobs, els que són considerats xenòfobs però que ells diuen que no ho són pas, els camells que coincideixen amb les eleccions i que només avisen que estalviem aigua a Calafell, els guapos, els que no tenen res a dir, els mecànics amb granota, els enemics del ciment, els verds, els rojos, els nacionalistes catalans i els nacionalistes castellans i tants altres que volen que confiem en ells per un dia en quatre anys. Aquest és el nostre poder real i l’hem saber utilitzar per garantir, a priori, que guanyi el qui té un millor programa amb mecanismes i persones per fer-ho realitat. Però abans d’acabar hem de tenir cura de no deixar a un dels nostres protagonistes a mitja feina. El xicot de la càmera analògica ara és dedica a fer reportatges per una agència de turisme internacional. Les seves fotos serveixen perquè molts altres somiïn en un viatge fantàstic mentre esperen que arribin les esperades vacances.

Publicat l'11 de maig de 2007 al Diari

dimecres, 9 de maig del 2007

Moros i Cristians a Lleida

Una de les grans celebracions que tenen lloc a la capital de Ponent és la desfilada de les comparses mores i cristianes amb la batalla final a la Seu Vella. La desfilada surt de la Seu sobre les sis de la tarda i acaba a la rambla Ferran després de baixar pel carrer Cavallers. La batalla te lloc a les 9 de la nit a la Seu Vella. De veritat, us la recomano si voleu una cosa diferent veniu a Lleida aquest cap de setmana que és Festa Major. Aaaa. La vigilia del diumenge toquen els Pastorets Rock a l Glorieta dels Campus. No us ho podeu perdre.

dilluns, 7 de maig del 2007

Dinar del DIARI

Un dels esdeveniments més importants de les trobades gastronòmiques i similars del Baix Penedès és el dinar del Diari del Baix Penedès. Allí tens l'oportunitat de veure a les persones que llegeixes habitualment i dones cos a una signatura. Sempre hi ha persones interessants i les converses de les taules són molt enriquidores perquè reuneixen persones amb un objectiu comú donar el seu punt de vista o informar d'allò que passa a la comarca. Tota una tasca aquí que estem enmig entre Barcelona i Tarragona i el mar i la muntanya. El Xaloquell és un lloc que no donen grans menjars, però tens un mínims assegurats i crec que els preus estan al nivell del restaurant. Aquest any vaig anar a menjar xató a un restaurant que va de sibarita i era molt dolent. La veritat. Al Xaloquell això segur que no et passa, però tampoc hi trobaràs grans miracles, però fas país i jugues a casa i no quedes mai malament. Fa més de 10 anys que escric al Diairi i espero fer-ho uns anys més fins que em jubilin o vegi que repapiejo. Des de bon principi vaig creure amb ell i m'agrada veure com la gent el porta i a vegades et comenta coses. La veritat és que és una experiència molt interessant que recomano. Endavant amb el DIARI i que mai falli aquest dinar que hauria de ser al febrer, però sempre es retrassa, però sempre s'ha fet. Endavant a tota la gent que li agradi escriuri tingui alguna cosa a dir el DIARI és una bona aposta. Endavant. La vostra col·laboració és molt important perquè tots ho veiem una mica millor.

Cotxes o vianants?

El gran dilema de la Plaça Francesc Macià i la pregunta del milió? que hi posaran cotxes o serà un pas reservat als vianats? doncs la solució són les taules i cadires dels bars del costat. Aquest cap de setamana ha estat ple d'aquest mobiliari que s'han erigit com els reis de la plaça del darrere l'església. Veus com sempre hi pot apareixer una tercera opció que potser la que es porti el gat a l'aigua.

divendres, 4 de maig del 2007

M'agrada la rotonda, però

M'agrada la nova rotonda de l'Avinguda Baix Penedès, però sense la palmera que allí veig que no li escau gaire bé. També comparteixo l'opinió que el seu nucli central és massa gran i això redueix l'espai per vehicles, però s'hi pot passar for´ça bé. Els nens s'han quedat sense gronxadors però els grans es poden estalviar un ensurt amb el cotxe per la seva mala visibilitat. Aquesta és una de les millors rotondes del Vendrell i comarca. Esperem que vagin arreglan algunes que la veritat que fan pena com la d'entrant a Coma-ruga. El turisme mereix alguna cosa millor.

Varietat política


Si mirem l’elevat nombre de candidatures electorals que es presenten a la nostra comarca veurem una considerable varietat. Començant pel que no amaguen les fotografies, el primer que salta a la vista és el rellevant nombre de candidats que ronden la franja d’edat entre els 60 i els 65 anys. Alguns són fitxatges recents i inesperats. Altres sempre s’hi han mogut però en un segon terme. També es deixen veure, els que ja fa temps que estan en primera línia i no hi ha cap indici que els porti a abandonar aquesta posició privilegiada. És necessari que aprofiti la seva experiència per tirar endavant noves propostes juntament amb l’empenta els més joves. Sense que això hagi de servir, en massa casos, per augmentar la pensió base de la seva jubilació imminent. La política no hauria de ser, en cap cas, una solució econòmica durant els propers quatre anys. ¿Quantes persones s’hi presentarien si els regidors cobressin fins no fa gaires dècades? En els millors dels casos i només en els ajuntament més grans és pagaven els desplaçaments i poca cosa més. Avui en dia en tots els municipis és percep una nòmina més o menys bondadosa en relació amb la seva dedicació. Però aquest afició o professió, en alguns casos, hauria de percebre una retribució dins uns límits coherents i segons la seva dedicació real i efectiva.
El principal de tot és que siguin polítics de soca-rel amb les idees clares i una mínima planificació del destí per al municipi. Tot això integrat en un discurs que ho aconsegueixi vendre fàcilment als electors. Verbs hiperutilitzats com el verb “millorar” no ens aporten cap informació interessant. Un exemple clar és aquell que el terme “millora” ens anuncia que s’amplia la zona blava. Els comerciants, a priori tindran una possible rotació de clients, a canvi de què als veïns els surti més rendible a mig termini el lloguer o compra d’un estacionament que deixar el vehicle al carrer. És fonamental pensar en el futur a mig termini almenys. Si agafem l’exemple de l’economia familiar: una bona inversió és la compra d’un pis quan els preus estan a un ritme moderat. Més endavant, quan el valor d’aquell immoble creixi en el mercat, es podrà fer el que un vulgui amb un considerable estalvi de diners. Una pèssima inversió és no comprar mai el pis i anar sempre de lloguer esperant que baixin els preus. En resum: deixar que el present et marqui el teu programa sense poder improvitzar.
Als veritable polítics se’ls veu a la cara quan parlen perquè realment senten allò que diuen i tenen assimilats els seus continguts. No només hem d’anar a buscar persones mediàtiques que tenen un negoci o surten sempre en els mitjans de comunicació i per aquest motiu els coneix molta gent. El polític que hem de votar és com aquell metge que amb una analítica i després d’una bona visita ja sap el que tens i et pot donar allò que realment el teu cos necessita fins i tot preveient futures malalties. No hem d’anar a votar grans salvadors, ni persones que ens prometin un món millor perquè quan perdem de vista la tarima de l’orador hem de mirar si encara tenim la cartera al seu lloc.
Els polítics de bona fusta se’ls coneix pel seu llenguatge planer i senzill que arriba a tothom. Aquests que divaguen i quan acaben de parlar et sents com si haguessis aterrat de cop i volta d’una muntanya russa de fireta és que no tenen un projecte clar que exposar. Possiblement la seva afició real és la literatura. Mai és massa tard per començar una autobiografia.
Malauradament els que predominen són els que no tenen res a dir. Però quan obren la boca ho fan en termes molt generals i repetint amb paraules més o menys encertades allò que algú del seu partit ja ha dit. Els temps presents demanen una mica d’imaginació i creativitat. Correm el perill de caure a la rutina. El copiar i enganxar que tan ens marca ja comença a estar caduc. S’ha d’intentar trencar amb aquests costums i fer alguna cosa nova, encara que pugui fracassar, però almenys fer alguna cosa diferent amb dret a fer-ho millor la propera vegada.

Publicat el dia 4 de maig al Diari del Baix Penedès

dijous, 3 de maig del 2007

Albinyana té una joventut unida

Una de les coses que em va sorprendre molt gratament de la caminada del passat dia 1 va ser la important unió que hi ha entre els joves del municipi amb fixatges inclosos que són com de la casa. Aquesta és la principal riquesa d'un poble que mira al seu futur. Aquest bon ambient és bàsic per fer moltes coses. Un dels puntals d'aquesta bona relació ha estat la societat que acollit molts esdeveniments protagonitzats pel present del poble i que apunta amb força el futur. Quants pobles de la comarca són capaços de muntar una caminada com la del altre dia i sota la pluja? Quants?

dimecres, 2 de maig del 2007

la Grapa i la Bunia

En un article recent vaig afirmar que de les dues societats històriques d'Albinyana: La Grapa era de Dretes i la Bunia d'Esquerres. doncs sembla que és al reves. Crec que és una cosa molt difícil de discernir i existeixen ambdues versions, cadascú que agafi la que li agradi més. L'important que les dues eran d'Albinyana i que la Societat ha fet 80 anys el demés cadascú que pensi el que li sembli millor.

Caminant sota la pluja

Aquest és el títol de la caminada del passat dia 1. El gran protagonista de la 3a edició de la caminada popular d'Albinyana va ser la pluja que va acompanyar durant gairebé tot el trajecte els 70 participants que van prendre part en aquesta interessant proposta lúdico-esportiva. Tots vam aguantar fins arribar a la Societat que ens va obsequiar amb un fantàstic pica pica, però sobretot amb un sostre on no hi plovia. Enhorabona a la organització i a tots nosaltres que vam haver d'aguantar les dues hores llargues de camí sota la pluja. Llàstima del temps, perquè la proposta prometia. Però els pagesos estaven contents naltres també perquè vam fer una caminada que segurament passarà a la història per aquest fenomen metereològic tan desitjable, però a vegades tan poc agrait. L'any que ve ens veiem. Jo em pensava que algú abandonaria, però res de res. Tots vam aguantar fins al final. Molt bé. Felicitats