Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 29 de setembre del 2014

La isla mínima, made in spain i molt recomanable

Una de les propostes espanyoles que es deixen veure a les grans pantalles és la Isla mínima. Una història que passa en un poble on tothom sap que hi ha però ningú pot parlar perquè pot patir greus conseqüències. Intriga fins el darrer moment en un món silenciós on cadascú fa el seu paper i sort de dos polícies totalment oposats que anirem descobrint que s'hi amaga. Una Espanya que té por i vol fugir a llocs més rics i és el preu que s'ha de pagar. Molt recomanable.

diumenge, 28 de setembre del 2014

El passat gloriós del PSC i un present present dual i un futur incert

El PSC a nivell català ha tingut molta importància en aquesta mena de partidocràcia que vivim, però a l'hora de la veritat i quan tocava posar-se una jaqueta o una altra ha preferit crear-se una de pròpia amb uns colors que no convencen a molts pocs. Gràcies al PSC ha sorgit per una banda, un gra nombre de gent de l'ANC que fa quatre dies enxaven cartells amb la rosa. S'han cansat i han trobat en l'ANC el seu aixoplu ideològic. Altres han optat per entrar a altres partits xenòfobs i rebotar-se amb els seus antics companys. El futur que té està molt emboirat, però ha servit de pedrera per uns i altres. A veure qui es queda amb les capses.

Lleida aprofita la Fira per promocionar el casc antic.

Les fires de tota la vida es van modernitzant. Vilanova i la Geltrú ja ha avançat importants canvis. Lleida també ha fet els deures. Ha ampliat la zona de fira dedicada a l'agricultura. Llavors ha passat que els concerts que es feien als campus es fan a la part antiga que està majoritàriament poblat de persones de pell fosca. Ha estat una gran idea per reavilitzar la zona. Són moltes les persones que aquests dies han pujat a la part més alta del municipi per anar de concert o prendre algo. Les altres vegades hi havia els bars de sempre,  pèrò aquesta fira ha estat convertida en l'epicentre de la nit de fires. El problema és que per aparcar és un greu problema perquè no hi ha lloc, però això ja és un tema a solventar en properes edicions, de moment, el casc antic durant un cap de setmana llarg ha fet un canvi que no el coneix ningú. A veure si la cosa continua.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Es connectarà el gas, la llum i l'aigua als pisos ocupats?

Avui al Vendrell ja hem donat un pas nou. Un grup de gent de la Pah ha ocupat uns 9 pisos d'un edifici de la carretera de Santa Oliva. Encara en queden una vintena de lliures que sembla ser que també s'aniran ocupats per families necessitades. Això del lloguer social i de les hipoteques ja és una cosa en desús. Ara són temps de mobles d'Ikea en els millors casos i anar sobrevivint de treballs mal pagats i amb poques hores. Aquest és el futur que ens espera. Una joventut molt preparada no té futur i ha de sobreviure com pot. Aquest és un pas més endavant. A més la Pah actua com a garant d'aquesta nova manera de viure. Aquí ningú ha estat bo i tothom ha tret partida des dels bancs, fins els ajuntaments i també els especuladors. Ara toca aquest ball. Jo no critico que la gent ocupi pisos sempre que en faci un bon ús i no vagi de xulo posant la música a tota merda quan vulgui passant de les normes de convivència. És el que hi ha. Volem o no toca això. Ho hem creat. Al Vendrell tenim pisos buits per donar i per vendre. Un lloc molt temptador. Quan facin algo les administracions  i les empreses ja serà un problema més gran, però algo s'haurà de fer. Es connectarà l'aigua i la llum i el gas si ho demanen i ho paguen? 

dimarts, 23 de setembre del 2014

Camí del Mostraví de la Fira del Pilar


Sempre ens ha tocat celebrar oficialment el dia 31 de desembre com el darrer dia de l’any. A partir d’aquell moment en què ens mengem les grans de raïm estem tots cofois per encetar un nou calendari. Si tinguéssim en compte la nostra realitat el nou any l’hauríem de començar després de la Diada. És en aquests dies quan la gent comencen en realitat un nou curs. Els més petits  ho pateixen en els seus horaris quan han de començar les obligacions escolars. Els més grans també aprofiten per fer realitat els seus projectes personals i socials. Una nova temporada amb cursets o altres activitats per omplir l’oci. Aquestes dates rivalitzen seriosament amb  el dia després de Reis  que és quan es fan realitat els nous objectius: perdre pes, deixar de fumar, treure’s el carnet de conduir, portar-se bé amb la veïna o simplement iniciar un nou col·leccionable d’aquests que aquests dies s’acumulen amb més o menys ordre en els quioscs o llibreries de les nostres contrades.
La majoria de gent al mes d’agost o juliol porten a terme les seves vacances en major en menor pressupost. Qui més qui menys fa vacances. Alguns se’n van a l’altra part del món fins els que passen els dies en una segona residència al mar o a la muntanya passant pels que aconsegueixin que un amic o parent els cedeixi a un preu simbòlic algun apartament. Els aturats fan una treva en la recerca de feina o en apuntar-se a nous cursets que els mantingui distrets uns mesos més.
Venim d’un estiu peculiar amb un juliol molt dolent i un agost amb uns serveis mínims que ni de bon tros ha permès tirar coets. S’ha donat la casualitat que el mal temps ha coincidit amb el cap de setmana.  Això ha provocat una disminució encara més gran dels nostres visitants puntuals i de la seva despesa entre nosaltres. Tot això acompanyat per una reducció del turisme rus pel conflicte d’Ucraïna i la pèrdua de valor del ruble. Elements que han provocat una temporada molt dolenta. Hem continuat mantenint el problema del “top manta” encara que sembla que ha baixat sensiblement a les platges del Vendrell  i sembla que ha pujat lleugerament a Calafell platja. Aquest és un problema que tot i haver requisat algun cotxe que els subministrava material fins que no s’agafi un contenidor no farem res de bo a part d’omplir algun titular de diari.
Sortosament no hem tingut cap incendi forestal a casa nostra. Tampoc hem hagut de lamentar ofegats a les nostres platges, tot i que si que algú ha tingut una parada cardíaca amb conseqüències mortals quan es banyava a les nostres aigües.
Un estiu tranquil amb força turistes de segones residències i francesos que es deixaven veure per les nostres costes. Hem mantingut les nostres festes majors segons els esquemes dels darrers 20 anys i on se segueix mantenint el corpus bàsic del programa. On abans hi havia una orquestra de renom internacional avui en dia hi ha un parell de músics animant a la gent. On abans hi havia un conjunt ara hi ha un “dj” i on abans hi havia un “dj” ara ja no hi ha res. El nostre litoral com molts de Catalunya ha estat farcit d’estelades que és una clara mostra del sentir de la gent d’aquest país que demana poder decidir el seu futur. Alguns turistes suposo que han entès el missatge i altres es deuen pensar que formen part de la decoració que combina amb els venedors, a voltes, allí apostats i que juguen al gat i la rata amb la policia.
Si com deia al principi, aquestes dates actuals és com un principi de curs per al conjunt de la societat  també ho és i d’una manera clara en clau política. Després de veure quasi 2.000.000 de persones manifestar-se a Barcelona el passat dia 30 demanant independència, ara només queda que els nostres polítics ho entenguin i ho facin realitat d’una manera o altra. La gent vol votar sobre el nostre futur encara que  tothom té coll avall que no serà pas vinculant, ni molt menys. Aquí anem a pas de puça i tot arribarà encara que sigui en un trajecte més complicat que anar a Barcelona per les costes del Garraf.
Com a nota curiosa al Vendrell hem vist com un regidor de les llistes del PSC plegava i entrava un noi jove, però aquest canvi a part d’un parell de fotografies no té més transcendència a menys d’un any de les properes locals on pot passar de tot.. De moment només tenim un partit com IC-V amb Àlex Duque que es presenta com a candidat oficial a les properes municipals. La resta aniran apareixent de mica en mica encara que els clàssics ho deuran fer quan més tard millor per evitar desercions internes, Tot apunta  que aquests no realitzaran cap canvi en els caps de cartells i en la resta de membres mantenint l’estil de cada formació. El més inesperat és ERC que pot aparèixer amb qualsevol sorpresa perquè és un partit sense candidat que unes setmanes abans de la cita va a cercar qui troba amb més o menys encert. Ara vindrà la tardor, la Fira del Pilar del Vendrell que enguany està massa lluny del dia 15 d’octubre. Espero amb delit una nova edició del Mostraví o tot barrejat però només cervesa no queda gens bé en una localitat penedesenca com la nostra. A la mostra de cervesa artesana del passat Turismar ja hi van anar quatre gats. La propera cita Nadal però encara veurem eleccions autonòmiques  abans de menjar-nos els turrons. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eixdiari a partir del 17 de setembre del 2014


dilluns, 22 de setembre del 2014

Dos nous establiments tancats al Vendrell

Aquesta setmana han tancat dos establiments emblemàtics del Vendrell no perquè fessin molts anys que tenien les portes obertes, però eren simpàtics i agradables i hi estaves a gust. Un és el bar l'Eskineta del camí de Tomoví, un lloc econòmic amb unes tapes de muerte i l'altre el quiosc de la plaça Vella que també ha tancat aquest darrer cap de setmana. A veure que passarà o seguirem amb el cartell de es lloga. És molt trist, però al Vendrell costa molt molt guanyar-se la vida. La culpa és de tots una mica, des de la casa gran, fins nosaltres passant pel tracte d'alguns comerços. Confio que la cosa millori. Ara vénen els mesos més durs de l'any.

El bus número 4 del Vendrell que el dia 11/s va anar a la V



Hi ha moments a la vida que sembla que fas algo important per la col·lectivitat. Avui he rebut les fotos del bus que vaig anar a Barcelona a formar part de la V, dins el tram 10, de groc i la primera línia. Aquests són els herois d'aquell dia que varen sortir al carrer per demanar que aquest país volia la independència i els més clàssics almenys poder votar. Aquesta és una foto que són d'aquelles que fan història. Molta sort.

El hombre más buscado, un thriller típic i tòpic

Una d'aquestes pelis que surts una mica defraudat quan s'acaba. Jo anava amb ganes de veure el Hombre más buscado, però després d'estar dues hores allí vaig veure que no aportava gaire gran cosa de nou. Un thriller americà amb els bons i els dolents i guerra de policies que es trepitgen de diferents organisme. Els musulmans són molt dolents després de l' 11 S i poca cosa més. No la recomano pas, només per passar una estona entretinguda davant la gran pantalla, però es pot veure perfectament a casa mentre es fa la migdiada o tens davant un plat de llentilles.

dissabte, 20 de setembre del 2014

Bellvei Ràdio, una emisora amb trempera

Bellvei ràdio és una de les emisores més joves i contundents del Baix Penedès. Ahir varem presentar la nova temporada amb unes 20 persones que fan possible uns 15 programes propis en un poble que supera els 2.000 habitats. És d'amirar que aquest grup d'entiusiastes tornin un altre any davant dels micròfons per parlar de cuina, de sardanes, de menjar, de cinema i del que faci falta. És un goig que hi hagi aquest caliu. Contactar amb una emisora gran no té gaire sentit i posar música tot el dia doncs la veritat és que bastant pobre. A la comarca h ha un conjunt important d'emisores que no estan el prou unides per compartir programació entre les unes i les altres i deixar el més fàcil. Bellvei tot i la bàsica estrcutura amb que compta està aquì per explicar que passa. Jo hi col.laboro els dijous a dos de sis de la tarda amb un programa que fem al Vendrell i que es passa per aquí i per Ràdio Banyeres. És una manera de fer país, de fer comarca i de donar veu a tots els veïns que s'ho mereixen que cada dia són més a mesura que vas buscant entre els que no surten gaire o gens. Molta sort Bellvei Ràdio ens veiem al 104. 7 de la FM.

dimarts, 16 de setembre del 2014

Molt feliç de tornar a la piscina amb els de sempre

Avui he anat a piscina. Després de 6 mesos he tornat a nedar en un curs que tenim de Nato per dir-li alguna cosa a la piscina vella del Vendrell. Després de tants de dies la veritat és que costa molt. Allí he trobat quasi totes les de sempre, les que fa 10 anys que anem junts a piscina i ja es com un club social i gràcies als entrebancs que ens han anat posant i a que a vegades han passat de naltres ens hem unit i fem una pinya. Allí he trobat sureres noves, material nou i la gent de sempre i algú més.. Molt guay. Ara només faltin que arreglin les taquilles que moltes estan petades i avui en dia el més tonto fa rellotges. Evidentment no és tan bonic com posar les sureres verdes i blaves com la bandera del Vendrell, però tornar a casa sense alguna cosa no fa gaire gràcia. Avui erem unes 9 persones i ocupàvem 3 carrils. Genial. Ja ens van amenaçar que si erem poca gent ens traurien el grup. No crec que ho facin perquè hi ha un grup de flamenco no sé que que sembla ser que només hi ha un alumne. La vida continua. Torna la piscina. Avui l'aigua es veia super neta i el jacuzzi i tot funcionava.  Torna la rutina, torna la piscina. Molt guay. Endavant penya

Taules salarials al servei del poder


Una de les coses més divertides són les taules salarials dels treballadors i afins de les entitats públiques. Uns polítics que han de governar la seva administració amb presumpta igualtat d’oportunitats, transparència, democràcia i coherència des del primer cercle que els envolta acostumen a generar i consentir un seguit d’injustícies salarials tant per aquells que cobren més del que presumptament els hi correspondria com per aquells que estan a l’altre costat de la balança i al cap de més el seu salari no està a l’alçada de la seva productivitat.
Aquesta política és una cosa que ve de lluny i cap consistori és capaç de donar-hi solució. Els més atrevits és munten una valoració de llocs de treball que et venen com si en els seus resultats podrem trobar la mà pura de la justícia. Després quan veus la feina feta és tot  un gran engany que lluny d’arreglar-ho una mica han creat noves figures laborals per justificar aquells salaris que destaquen sobre la resta de mortals. En aquesta comarca que vivim on sembla que estem rodejats de forces polítiques totalment oposades. Quan hi ha micròfons per mig  sembla que siguin enemics a mort, però en el fons són col·legues que escenifiquen el seu paper i quan baixen de l’escenari marxen tots a sopar com amics de tota la vida. Hi ha partits nous que han agafat força en les darreres legislatures que necessiten fer-se notar i sembla que vulguin trencar les normes sagrades de comportament polític, però al cap de tres telediaris ja tornen a ser parents amb els nous veïns i entre tots es reparteixen el pastís. El que aquests nousvinguts podrien criticar al final acaben sent partícips d’aquesta lectura interessada per alguns. Un altre element són els grans salvadors dels treballadors com els sindicats. Algunes sigles ja sembla que vagin en coalició amb els partits polítics de torn. D’aquesta manera formen una pinça globalitzadora i totalitària, per als que encara creuen en tota aquesta farsa político sindical.
Evidentment davant d’aquesta bona entesa entre tots els partits és molt difícil que algú comenci a posar ordre en les taules salarials i ho faci amb un criteri mínimament objectiu i amb intenció de deixar el màxim de gent contenta i no sempre als mateixos. El més normal que hi posi cullerada segons els interessos del partits o dels companys d’esmorzar.
Cada entitat pública es ben diferent. Hi ha uns punts en comú que si que es poden exposar que afecten a major o menor mesura a la majoria d’entitats. Hi ha un nombre excessivament elevat en condició d’interinatge de funcionaris amb més poder secretaris, interventors i tresorers. Estem parlant de funcionaris d’àmbit  estatal que per diferents motius no freqüenten gaire la nostra comarca. Aquesta era una dels puntals del poder del funcionari. En aquests màxims responsables dels funcionaris municipals hauria de raure la força de tots els seus similars en nivells inferiors. Quan aquests són interins i estan subjectes a la voluntat política dels manaires apaga i toquem el dos. Potser que si que hi ha algun que s’atreveix a qüestionar decisions polítics i es nega a estampar la signatura allí on li toca, llavors aquest té els “plusos” comptats perquè està subjecte a la política del moment. La majoria d’aquests professionals accidentals i en algun cas accidentats és obeir i ser bona canalla i practicar la política del “si buana” i aquí es firma tot el que emani del poder vigent. Si la cosa es canvia ja ens adaptarem.
Un altre element és que molts ajuntaments han estat farcits els darrers anys amb treballadors vinculats a uns colors, famílies i altres històries, a priori, vinculants. Alguns d’aquests s’han desentès totalment de la seva presumpta adscripció i van per lliure, però altres continuen fidels seguidors d’aquells que els han posat allí.
A part estan els càrrecs de confiança que acostumen a tenir grans i sonors càrrecs que s’han de justificar amb una bona nòmina. Aquestes estrelles que en general estan una legislatura se’ls van repartint els partits entre cada població  per donar sortida a persones amb carnet que s’han quedat fora de les nòmines més lluents del partit.
Jo crec que als grans municipis de la comarca a les properes eleccions hi haurà forts canvis. Tot apunta que els partits tradicionals que ajunten com a molt en una cita gastronòmica de pagament uns 180 fidels en una població de més de 100.000 habitants veuran com van perdent votants. A més la gràcia de tot plegat seran els mastegots de dins de cada partit per figurar en les primeres posicions de les llistes electorals i poder salvar el cul i no cal esperar a la repescar d’acabar en un altre administració o empresa amiga. Article publciat al Diari del Baix Penedès, a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 8 de setembre del 2014


diumenge, 14 de setembre del 2014

La Desbandada trepitja fort

Gran concert d'ahir de la Desbandada a les Peces d'Albinyana. Una banda del Baix Penedès amb músics com el Siero, Hurtado, Monterdo, Hurtado i Pinto que han estat alguns dels principals protagonistes del rock del Baix Penedès amb altres bandes i formacions. Aran han decidit fer un projecte seriós amb cara i ulls que els serveixi per saltar als grans escenaris. Fa un any i mig que van saltar a fer el primer concert en la festes dels Barris del Serrallo fent versions i ja estan aquí amb un primer cd de temes propis i amb concerts a molts llocs d'Espanya. Sonen molt bé i s'ho curren perquè està tot molt ben treballat i s'ho han pres amb seriositat. Esperem que tinguin molt d'èxit i que portin el nom del Vendrell i la comarca ben lluny. Hi ha bon feeling i donen molt bones vibracions. Esteu al tanto que apunten fort.

dissabte, 13 de setembre del 2014

Un honor formar part del tram 10 de la V del passat 11/9

En el calendari anual hi ha dies diferents i d'aquells que sembla que aportes un bocí de sorra a la història. Aquest va ser el que va passar el passat dia 11 de setembre. L'autobús número 4 ens portava a la V de Barcelona. Al tram 10 i primera filera. Un grup de 500 vendrellencs varem prendre part en aquest acte de reividicació popular davant dels polítics. Tots els pobles de la comarca també hi tenien representants. El meu poble, Albinyana, hi va aportar un autobús. Moltes sensacions, molts records. Històries que no es poden escriure amb paraules des de que puges a l'autobús fins que tornes a casa amb la sensació d'haver col.laborat en una cosa molt important per tots plegats. La gràcia d'aquestes cites és l'ambient. Mai es podran suplir ni per les fotos ni per les imatges. Toca estar allí a peu de carrer i viure el que s'hi viu amb gent de totes les edats i condicions que van unificar esforços per demanar el dret a votar i com no, la independència. La nostra generació també es toca fer història i aquesta la tenim a les nostres mans i al nostre dia a dia. Un plaer ser-hi. A veure que passa en els propers mesos. Estaran animats, però la gent té molt clar el que vol, només falta que les demés ho entenguin.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Grans projectes vendrellencs amb fanals sense cables

El Vendrell és un de molts municipis del Baix Penedès que ha vist com la crisis ha deixat la seva profunda petjada en diferents i variats apartats. Només cal donar un tomb pel municipi i veurem les zones urbanitzades amb carrers, voreres i fanals orfes de la xarxa d’habitatges que corresponia a la zona. Un exemple clar és el Botafoc que a part d’un heroi anònim que ha aixecat un edifici molt vistós al carrer Ramon Lluch, la resta continua víctima d’esbarzers, herbotes i garrofers sense conrear. En aquesta zona és on els lladres de cablejat han fet el seu negoci perquè a la meitat de l’urbanització i en un punta trobem infrastructures en funcionament. Tenim el Tancat del Galan amb una mena de monstre de ciment que podríem aprofitar per llogar a alguna empresa per realitzar pel·lícules d’intriga i  suspens. Us imagina tot allò ple de zombis? Segur que Dídac López li donaria un final molt millor que el que han insinuat els nostres polítics per treure un grapat de vots. Podríem traure un rendiment a una estructura que com és obvi i tradicional vàrem inaugurar tots just abans de les darrers eleccions municipals. Per manca de pressupost està allí com a exemple de promeses no complertes. Totxos convertits en diners llençats en nom de la sobirania popular. La seva idea original era un esplai d’avis. Aquest és un segment de la població que sempre ha estat mimat per la classe política, per captar vots de cara a conservar les quotes de poder de cada partit. Han sorgit veus alternatives que han plantejat millor dedicar-ho a una centre cívic com el de l’Estació del Vendrell. De moment, i segons el polític que ho pugui tirar endavant s’hi poden fer moltes coses menys algunes que són incompatibles amb la seva actual fisonomia.
També tenim la zona dels Bulevards a mig fer perquè encara tenim molt d’espai per anar posant ciments i totxos. Tot just abans de començar aquest mes d’agost es van iniciar les obres a les Deveses, un lloc presumptament ideal per viure amb 800 habitatges previstos. Ubicat entre els Bulevards i el Bon lloc ens servirà per dotar a la nostra vista d’una imatge d’habitatges o casetes aïllades quan anem d’excursió  a Sant Vicenç de Calders. Ara només cal esperar que aquest projecte es faci realitat i no quedi a mig camí com ha passat amb altres experiències similars no gaire lluny. Potser gaudirem d’una imatge amb una gran superfície i una benzinera al mig del no res com passa ara mateix al Botafoc. En un municipi on fa quatre dies ens deien que hi havia 1.000 pisos buits, encara que bastants d’aquests hagin estat alliberats i ocupats per persones que han decidit aprofitar les circumstàncies i viure seguint les noves tendències socials emparats pels buits legals..
Hem tingut sort que les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) dins el el Pacte Nacional de l’Habitatge que preveia la construcció de 160.000 habitatges nous protecció oficial de cara al 2016 per a tot el Principat. Al Vendrell projectava l’edificació  de 154 habitatges  al carrer Girona i 274 a les Matas. En total ocuparien un total de 7 hectàrees. La meitat dels quals havien de ser de protecció oficial. Tot aquest afany constructor va sorgir al 2009 quan ja portàvem dos anys de crisis, però encara ningú s’ho acabava de creure el que ens venia.  Per altra banda, a la zona del Molí Baix de Santa Oliva apostava ni més ni menys que per 1.735 habitatges nous en una superfície total de 35 hectàrees. Calafell amb més discreció preveia la construcció de 305 en una superfície de 6 hectàrees.
Sort que darreres aquestes aventures polítiques promogudes des de la Generalitat van quedar enrunades sinó avui en dia aquest poble tindríem autèntiques zones fantasmes sense cap veí i on segurament veuríem les caixes encara tindrien més propietats.

Dins de tot aquest ampli espai tenim indrets abandonats en la ignomínia més absoluta. Grans elements de les nostra història estan esperant oblidats esperant nous temps. En primer lloc el gran Cinema Brisamar que fa pocs anys per més d’un milió d’euros va passar a propietat municipal. Un futur centre de congressos, hotel i mil altres propostes està esperant que algú ho faci realitat aportant una bona morterada de diners. No gaire lluny de lluny tenim el Tabaris amb les seves piscines i obres de l’oblidat Santiago Padrós que ha estat apartat de l’escala de vendrellencs universals per no estar al cantó que tocava en el moment oportú. És una qüestió de colors polítics o de parentela. Vivim en municipi rodejat d’espais que esperen més habitatges per fer realitat els projecte de quan manaven les vaques grasses. De moment, estem amb els ulls ben oberts mirant que  passarà amb les Deveses.  M’agradaria  que no passi com els seus predecessors i allí al mig un supermercat i una benzinera. Passi el que passi que per favor no es malmeti el tros de calçada romana que sortosament encara es conserva al Vendrell. Per la resta, només ens caldrà esperar poc o molt temps. Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del dia 2 de setembre del 2014

A la tercera va la vençuda. Comença el joc real

L'any que ve si volen els de l'ANC ens podran anar vestits de pitufos amb la senyera a Barcelona, però jo crec que aquestes grans movilitzacions pel país s'han acabat o s'acaben aquest any. Aquesta és la tercera i a partir d'aquí s'ha de canviar el joc. No sé que passarà però algo ha de passar, sinó passa res el Mas val més que desaparegui del mapa i CDC que faci un reset total. Des de que va començar tot aquest procés i en el moment que es va marcar una data i una preguna algo s'ha de fer. Si es tiren enrere la gent sortirà al carrer i serà pitjor. A  veure que passarà, però estarem distrets aquesta tardor mentre l'atur puja i el Barça va guanyant. Una altra manifestació com aquestes tres darrers que se la treguin del cap. El que s'ha vist aquí és un gran centralisme en vers Barcelona, però això es pot entendre, però a la tercera va la vençuda.

Un 10 pel Vendrell i un 0 per Calafell per la Diada

A Calafell, lloc de peles, han fet un llibre amb les Glosses de la Diada dels darrers 30 anys. Una contribució a Catalunya. Jo no me'l compraré perquè em pot provocar una sobredosis de catalanisme polític que em pot donar un patatus. Sembla que em comptes d'edditar els contes  guanyadors del concurs de contes o de cartes romàntiques que tindria més sortida que no pas les paraules del Felip Puig, Josep Rull, el Jané de l'Arboç, L'Olga Xirínacs i un altre convergent coom eell Villatori i altres militants d'un partit o d'un altre que segons qui mani han convidat a fer el discurs de la Diada en què tothom per uns minuts és nacionalista encara que després pacti amb el PP o amb qui faci falta pel poder. Aquest llibre a part dels fidels i dels enxufats no crec que el compri gaire gent perquè es poden salvar molts patriotes de partit. que han passat per aquest escenari. Esperem que el proper any tinguin diners pels llibres dels concursos de contes i similars no s'ho gastin amb aquestes xorrades que és millor que ho pengin per internet i a qui l'interessi ja ho veurà. Segur que no arribarà a les visites del Blog de Segur que és una institució com deu mana. 
Per altra banda, m'ha sorprès l'Ajuntament del Vendrell perquè ha portat el Víctor Merencio perquè és una persona que estima el seu país i de ben seguir que ho farà molt bé, millor que aquests folclòrics de partit de Calafell. Enhorabona el Vendrell i un zero patatero per Calafell en aquest cas. Segueix la partida.

dilluns, 8 de setembre del 2014

La diferència és qui guanya en una fira de vins

L'altre dia vaig anar a la fira de la Verema de Cubelles. Compra la copeta i anar provant vi o cava i alguna cosa de menjar per allí. A la tarda no hi havia molta gent perquè la gent ja comença a estar farta d'aquest model que te'l pots trobar a quasi tots els pobles del Penedès en nom de la verema del vi i del cava i de la mare que ens va parir. La gràcia va ser a el concert dels laxen que van omplir força la plaça del mercat. El que va fer el negoci va ser un bar que venia cervesa, cubates i clares perquè la resta estaven amb el tema de la copeta i el vi. Molts van tirar per aquest bar que va fer de nit el negoci del cap de setmana. La gràcia és ser diferent. almenys quan el guió ho demana.

Cada platja del Baix Penedès té la seva finalitat.

Avui en dia la gent vol anar a la platja i aparcar prop de la sorra i deixar el cotxe en un lloc on no es pagui. Això és pot fer a Cunit on tenen la mala costum de tenir les platges molt netes i amb atraccions i els corresponents socorristes.  Cada dia conec més gent que va a la platja a Cunit, en una de les seves cales a gaudir. Això és el que vol la gent. Els qui volen comprar van a Calafell platja però si només volen passejar s'imposa Coma-ruga que sembla que hi hagi un pacte amb el top manta: la poli a Coma-ruga i els manteros a Sant Salvador. Aquí tots amics.

El Vendrell també té molt joves emigrants, per força major

Realment cada dia són més els vendrellencs que amb els estudis o quan els acaben es planten en un pis a Barcelona. Evidentment que la majoria vénen per Nadal, les festes del Barri i alguna cosa més, però cada dia costa més de trobar per la vila perquè ja s'han muntat la seva vila a uns 80 del Vendrell.  Molta sort per què realment que és pot fer al Vendrell? Si que tenim transport però ens resulta molt car i estàs una hora esperant el proper tren i amb més d'una hora per anar a Barna. Aquí al Vendrell hi ha poques oportunitats de feina, encara en molts aspectes és una societat tancada amb els de sempre i la resta només se'ls busca per votar i poca cosa més. La joventut no té futur. No hi a empreses, no hi ha maneres de guanyar-se la vida. Molts dels profes que estan aquí són de València perquè aquí no s'hi vol estar ningú. Estem en un territori al mig de tot arreu i cada dia més pobre i amb iniciatives que fa vint anys ja estaven obsoletes. Evidentment la gent no és tonta i se les pira. Llavors ens vénen els okupes, els que busquen el més tirat per viure perquè tenim pisos per donar i per vendre. Molta sort a tots els que toqueu el dos, El Vendrell ha canviat molt en els darrers anys i no precisament a millor. Potser algun dia començarà de nou, però primer hem de tocar fons i llavors no hi haurà més remei que la regeneració absoluta. Aquesta felicitat que ens volen vendre és mentida. És l'alegria del que viu anclat en un passat i utilitzant les mateixes paraules que fa 20 anys. Sort que cada dia hi ha menys gent que se les creu i busca algo millor. Molta sort els que heu hagut d'imigrar perquè al Vendrell cadascú va per ell i poca cosa tenim. A veure si la cosa canvia.

dissabte, 6 de setembre del 2014

L'endemà, una peli per entendre la independència de Catalunya

En aquests dies a TV3 podràs veure una programació normal amb toc identitaris. Doncs això també passa als cinemes no comercials de casa nostra. La nova producció d'Isona Pasola anomenda l'endemà ens narra en un conjunt d'entrevistes a catalans amb un paper social important els diferents aspectes com serà el Principat si s'aconsegueix la independència. Es carrega un seguit de tòpics com que no hi haurà diners per les pensions i que ens faran fora de la UE. Jo crec que val la pena que l'aneu a veure. Hi ha un seguit d'escenes de'uns joves que es discuteixen i uns que juguen al Monopoli que ens narren molt bé la nostra realitat. Aneu-le a veure i sabreu almenys que significas plebiscit i moltes altres coses.

dimecres, 3 de setembre del 2014

En el ojo de la tormenta, res d'especial

En el ojo de la Tormenta és una peli típica i tòpica sobre desgràcies naturals. La gràcia està en els efectes especials i poca cosa més. També inclou escenes romàntiques i familiars perquè la cosa tingui una mica més d'enganxe. No és res de l'altre món, però bueno si algú vol anar al cine a veure la natura destrueix el que l'home construeix. Endavant. 

dimarts, 2 de setembre del 2014

Barri Ferroviari de Sant Vicenç de Calders


Un dels barris amb més personalitat del Vendrell i comarca és el dels ferroviaris de Sant Vicenç de Calders. Un nucli que en alguns moments de la seva història ha arribat a acollir més de 300 veïns. Això  succeïa durant els anys 60 del segle passat. Aquest centre neuràlgic de les comunicacions a casa nostra va encetar la seva trajectòria vital en una llunyà 1887. La seva raó de ser, com tantes coses a la vida, era la seva situació estratègica que permetia unir en tren Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i Lleida. Un punt clau de comunicacions que va ser durament castigat durant la passada Guerra Civil amb més de 100 atacs aeris que van causar greus destrosses en la seva infrastructura amb un balanç de 75 víctimes mortals.
Ara tocar deixar el passat  i mirar el futur. aprofitant que l’any que 2015 se celebren els primers 150 anys de la unió en tren de les dues principals capitals catalanes com són Barcelona i Tarragona. Una dada especial que seria una bona excusa per donar una millor i més àmplia difusió d’aquesta barriada nostra amb uns trets característics molt particulars. Enguany per la festa major del barri ja es va fer una petita mostra de records d’aquests més de 100 anys de presència entre nosaltres. També s’ha editat un llibre amb moltes fotografies i records sobre el barri i estem a l’espera que aparegui el treball de recerca d’una de les seves veïnes  Adriana Rivas sobre l’arquitectura i societat d’aquest nucli.
Moltes persones  són les que coneixen aquesta estació d’un forma casual pel simple fet d’agafar el tren que els pot portar un altre punt de la geografia, potser no tan lluny com altres cops. L’aparició de l’AVE i les noves línies de mida europees ha provocat la pèrdua de densitat de trànsit, però tot i aquesta davallada encara conserva amb orgull i elegància la seva essència i raó de ser entre nosaltres.
Darrera aquells murs, i dins d’aquelles parets hi ha un seguit de persones que hi viuen la seva rutina i també les seves estones d’oci. Entre tots ells configuren una manera peculiar d’entendre la vida marcats per unes clares circumstàncies. Una manera d’entendre la seva realitat, units per la seva relació amb els trens i la Renfe i l’Adif actualment. Estan allí i també tenen el seu dret a explicar la seva història que d’alguna manera també és la nostra història.
Sempre ens hem preocupat dels pagesos que eren els responsables de conrear la terra i treure els seus fruits. A la comarca ja en queden ben pocs i més aviat vivim dels “domingueros” que correspon a persones que porten a terme altres tasques i en les seves estones lliures es dediquen a treure el màxim profit a la terra. Altres hi han tornat arran de la crisis general i molt especial aquests provenen del sector immobiliari. Han agafat els estris dels pares i avis i algun tractor nou i s’han posat mans a la feina.  Aquest és un sector que es troba en la majoria de pobles de Catalunya. Pel que fa a pescadors, només en queda alguna petjada al Port de Segur de Calafell.
Mai no ens hem fixat gaire que entre nosaltres tenim un dels nuclis ferroviaris més importants de Catalunya fora de les principals capitals i de Vilanova i la Geltrú on s’hi ha bastit un museu.
Els veïns d’aquest nucli ja han fet les primers passos per difondre els seus records i reviure els seus episodis de la seva dilatada història. Ara només falta que aquesta iniciativa sigui temptadora per altres administracions i entitats i es pugui ampliar per assolir la rellevància que mereix el passat i present d’aquest important nucli històric que ha estat clau en la història del Vendrell des de la seva aparició. Són moltes les persones que hi viuen en els seus 6 pavellons. Han estat capaços de crear una identitat pròpia amb els seus espais comuns com la capella que han servit d’espai comú fora de la feina entre els seus veïns.
El turisme de sol i platja del Vendrell és una cosa que ja fa dies que tocat sostre. Pau Casals, Àngel Guimerà van fent de les seves. L’enoturisme està de moda, però necessitem algú que lligui tots els fils que pengen i sigui capaç d’ordenar una mica tot aquest guirigall que està en plena efervescència. Ara tocar sumar les propostes i fer-ne una de concreta i que aplegui tothom. Haurem d’esperar una mica. Hem de treballar altres espais del municipi i comarca. Jo crec que entre uns i els altres hem tingut força abandonat aquest nucli ferroviari de Sant Vicenç de Calders. Sort del treball de formiguetes dels seus veïns que ho han anat tirant endavant. Aquesta és una assignatura pendent i mereix un lloc ben digne en la nostra història. A veure si el proper any li donem el relleu que es mereix. Endavant. Artricle publicat al Diari del Baix Penedès, EixDiari i Baix Penedès Diari a partir del 27 d'agost del 2014.

dilluns, 1 de setembre del 2014

El Niño, una peli treta de la realitat de cada dia que cal veure

Semblava que estava davant una peli americana amb artistes made in spain, perquè quan et trobes al Lluis Tosar i al Sergi López, per alguna cosa saps que no es tracta d'una superproducció americana. Les seves històries són més properes, ens cauen més lluny i potser algun dia tu també hi pots formar part. Tenia moltes ganes de veure el Niño i avui que és dia de l'espectador he aprofitat i he anat. M'ha agradat molt, la veritat. Dura dues hores però es passen molt ràpid no es fa gens pesada. És com si estessis en un programa de reality show que a vegades fan per la tele on t'expliquen les peripècies dels cossos de seguretat. Doncs aquí passa això però vist des dels punts de vista. És una història basada amb fets reals amb molt bons exteriors grabats i molt interessant. Manté el suspens fins el final i està molt ben feta i els protagonistes molt ben triats.