dimecres, 25 de maig de 2022

Espejo espejo, una lliçó de psicologia


 

Una de les pelis diferents que et pots trobar a la cartellera és Espejo Espejo protagonitzada per Santi Millan on una empresa de cosmètica fa 50 anys i ho ha celebrar. En els dies abans de la festa passen fenomens curiosos d'alguns dels seus personatges que els farà parlar amb el seu alter ego per descobrir la importància de la imatge personal. Una peli amb missatge que està ben resolta i tot. Diferent.

dilluns, 23 de maig de 2022

No hi ha personal d'hosteleria. Gremi rebotat


 

L'altre dia parlava amb una noia que li ha tocat fer de cambrera a la costa els darrers anys i la seva crònica era de jutjat de guàrdia. Jornades de 12 hores diàries, contractes de mitja jornada en el millor dels casos, salaris de 4 euros cada hora. Això estava dins les coses que es podien assumir encara perquè hi havia gent que ho superaven. Alguns del gremi han tocat el dos o simplement busquen coses més dignes que aquesta estafa que no hauria d'estar permesa.

diumenge, 22 de maig de 2022

El Llop omple dues Lires


 El Llop dEme TV3 ha arribat aquest cap de setmana al Vendrell amb dues representacions. La 1a es va vendre en 5 minuts i la segona en poca cosa més. Aquesta és una proposta és arriscada perquè en comptes de molins, camps i magatzems l'escena transcorre en la bugaderia d'un ressort. Allí té lloc l'escena clàssica amb un llenguatge un xic actualitzat que és prou fidel a l'original. La alternativa està ben trobada i la gent ja ve preparada per les escenes que varen passar per la TV3. 

Pel que fa als actors la que m'ha agradat més ha estat mà Marta que és la gra protagonista i puja i baixa com marca la trama. Després tenim la Núria que encarna el paper de nena espavilada preparada per l'amor. En Sebastià compleix els trets bàsics però no hi aporta gran cosa. També fa un paper excels el Tomàs i totes les dimensions del personatge porta incorporat. Les perdigones doncs molt en la seva salsa. El mossèn doncs molt fluixet sense solta ni volta. Moltes felicitats per portar aquesta obra al lloc que segurament va néixer. Hi havia molta gent de totes les edats i de la vila i de fora. Al principi s'hi estava bé però cap al final feia calor dins. No se si per la concentració humana o perque han apagat l'aire condicionat.



Tastet Festa Major amb una festa major sense estridències per la gent de casa nostra


 

Ja tenim el tastet de festa major que va tenir lloc ahir al Tívoli amb la presentació del lema de festa major que és Petaho,que aquí amb les herbetes que tenim i la gent que en consumeix cadascú ho pot fer servir de moltes maneres, però està bé no cal grans lemes de pa sucat amb oli. tothom ho enten i ja està bé.

Ja tenim els grups de festa major, enguany no tenim cap grup d'aquests que marquen història, sinó grups que són conegudets, però jo crec que poden donar el pego i no cal que ens vinguin tot Barcelona a veure Mago de oz pel morro i ens deixin el poble fet una merda. Així vindran els que vindran sense que crec que hi hagi grans aglomeracions perquè està tot bastant dins la normalitat. Ja està bé que visquem la nostra festa major i ho repartim una mica perquè entre els concerts del nen i la nena que portem enguany ens hem gastat un munt de diners encara que sigui en equips de so perquè clar, la mamella arriba fins on arriba. Doncs a gaudir i d'aquí res ja hi serem.

dissabte, 21 de maig de 2022

Unes 100 persones a la festa de l'optimisme vendrellenc


 

Aquest divendres varem tenir la possibilitat d'assistir encara que només ho fan fer una 90 de persones a la festa de l'optimisme en la recent inaugurada plaça del Rentapeus. Un optimisme que ara ara diuen que fa tres anys que dura, però alguns dels seus màxims liders i adjacents fa més de 50 anys que estan remenant les cireres al poder o per allí a la vorera. Ara  aquest optimisme del segle passat li hem posat pantalla, nom, color, i excusa per anar trobar-nos de tant en tant i d'aquí a les properes municipals els mapes del temps preveuen moltes més similars. La resta de partits encara estan allí perduts al desert i altres com ciutadans o platges deuen estar buscant a veure que diuen després de tres anys de mimetisme i seguidisme absolut d'aquest optmisme posturil.Ja ho anirem veient. Jo la veritat em pensava que hi hauria més gent, però clar avui en dia fer el que van fer ja costa molt. Abans les polítics facilment podien omplir una Lira, avui en dia omplen 100 cadires al mig del poble. això passa a tots. Cada dia hi ha  més gent que passa de la política i les tendències no canviaran pas. Que després votin o no votin és un altre tem, però els qui voten son els iaios de tot arreu i els pringats de les urbanitzacions que els tenen alli sense llum i amb processionaria per les cases i ja n'estan farts i surten a votar. Doncs seguim endavant. No em vaig quedar al miting perquè amb el Perquè de la tele ja fa anys que estic saturat de participació ciutadana i igualtat d'oportunistats. No cal, para muestra un boton. 

divendres, 20 de maig de 2022

Ruta de tapes al Vendrell


 

Un total de 19 establiments participen a la Ruta de tapes del Vendrell que dura fins el final de mes. Hi ha llocs que val la pena i altres no tant. Alguns hi posen ganes i altres per complir. Doncs la gent ja triarà que prefereix, de moment és positiu i seguim endavant.

Una altra llibreria que tanca al Vendrell

 


Doncs queden pocs dies perquè pogueu anar a comprar a aquesta llibreria històrica del Vendrel amb més de 40 anys de servei. El que passa que els amos se jubilen i els joves no en volen saber res. Comprar diaris els diumenges al nucli del Vendrell ja només depèn del Arcs dels Països Catalans. Sinó haurem d'anar a la beach. Molt trist tot això. La cultura ens fa figa i la gent prefereix altres històries. Moltes tasques per la feina feta.

Misèries vendrellenques


 

Un dels punts més concorreguts del Vendrell és el seu hospital. Hi ha un tros que amb una mica de formigó o arena es podria arreglar. No cal grans inversions i evitaries que molts cotxes provin sense voler la seva suspensió. A veure si amb aquestes 200.000 miserables euros dels pressupostos participatius arribem fins aquí. 

dijous, 19 de maig de 2022

Les polítiques de desigualtat laboral tan optimistes com sempre

 

 

 


Hi ha ajuntaments i polítics que cada cop que tiren de la cadena del WC abans de fer qualsevol discurs s’omplen la boca dels grans valors socials com la igualtat, solidaritat, convivència, llibertat, igualtat d’oportunitats i un ampli etcètera que es pot ampliar segons un bon diccionari de sinònims.

Llavors a l’hora de la veritat són incapaços de posar remei a solucions que fa dècades que s’arrosseguen i que van passant de legislatura en legislatura donant tombs amb informes interessats, mocions de tots colors i mil històries més que no fan més que remoure el tema sense que ningú sigui capaç de posar un remei raonable d’una vegada per totes. Per una banda tenim, aquestes empreses subcontractades amb contracte més que caduc en el temps però que ja interessi que estigui aguantat amb un fil perquè mentrestant no poden haver-hi canvis perquè en el moment en què obres l’olla sempre pots tenir sorpreses quan no pots controlar totes les caixes de caldo que tens al mercat.

Aquests autèntics professionals que fan anys i panys que atenen en persona, telèfon i a totes hores donant la cara per les administracions públiques pertanyen a aquestes empreses de serveis immediats a vegades que amb quatre duros sobreviuen uns pocs treballadors mentre algú espavilat va fent caixa i esperant que no s’acabi el xollo. Aquesta trinxera són els primers que donen la cara de l’administració i són claus perquè qualsevol queixa, suggeriment o pregunta que vingui de fora pugui ser solucionada si arriba a un punt clau. Una mala gestió d’aquest personal pot fer molt de mal a una administració perquè són en molts casos el primer filtre que troben els administrats per accedir a l’administració de tot tipus. Evidentment aquest personal fan tasques de personal al servei de l’administració pública però que el consistori ha optat sempre per tenir-los allí d’aquella manera perquè ha preferit llençar diners en obra mal feta o a un estudi que mai veure la llum que dedicar-los als treballadors que són els puntals de l’administració.

Després estan els vinculats a subvencions, ajudes, convenis, plans i un llarg etcètera que estan ocupant realment places estructurals esperant que es converteixin en el que correspon en alguns casos. Una mala praxis d’aquest servei fàcilment quan vas empalmant ajuda  amb subvenció et deixa de peus al carrer amb una mà a cada anca. L’ús d’aquestes places hauria de ser provisional perquè la gent vagi entrant i sortint i no es vagin complimentant les unes amb les altres sense que ningú quedi fora per allò del joc de la cadira entre un petit grup de treballadors que  a la mínima estan al carrer sense recurs cap possibilitat de recurs perquè el sistema utilitzat està totalment pervertit.

Un altre són les grans diferències salarials entre categories similars en especial de tècnics, doblant fins i tot en algunes categories alguns salaris en la mateixa categoria creant unes desigualtats entre companys totalment inadmissibles.

Una clara mostra de tot això és que alguns administratius poden cobrar perfectament més diners que un tècnic sense tenir en compte els triennis ni altres afegits a la nòmina.

Algunes d’aquestes petites empreses subministradores de serveis amb convenis caducats fa anys podrien servir per acollir segones activitats de treballadors que per la seva edat i condicions físiques ja no estan per donar un servei eficient tal com la plaça requereix. La igualtat es pot assolir quan hi ha voluntat real, però en el cas que només es vulguin premiar als quatre “amics” de tota la vida i es vulgui deixar de banda a la gran resta podem arribar a situacions totalment inadmissibles. La voluntat de la immensa majoria de polítics és guanyar eleccions i cada dia tenir un forat més gros sota l’estora per anar posant injustícies acumulades creant un bony més gran  per quan arribi la propera legislatura i tornar a començar de zero amb el de sempre.  Aquest dia de la marmota ja s’ha tornat insuportable.

dimecres, 18 de maig de 2022

Carregant les piles electorals


 

A per la victòria final és la foto d'aquest miting que es va celebrar poc abans de passades eleccions municipals al cami de Mas d'en gual amb els Optimistes vestits de vermells a les primeres files i pel final rondava la cervesa i l'aigua en gas. Jo hi vaig estar perquè aqui a part del Gran lider van intervenir els seus segudiors, fidels i altres glòries de la formació.

Ara el tornem a agafar per guanyar les properes eleccions amb una foto on es veu tot el que es veu de sobre l'escenari controlant el que queda a sota. Uns colors vermells per no causar cap dubte i endavant. Un acte per explicar aventures, històries i contes i deixar de banda xapusses, martingales i ensurts i amb una oposició que està allí, no sé però a algun lloc ha d'estar. La gràcia és que hi hagi pica pica final o almenys cerveseta fresca. Alguns partits ho tornen a les entitats i altres ja veieu l'ús que en fan, però tot arriba al poble d'una manera o d'una altra.

dimarts, 17 de maig de 2022

800 vots per treure un regidor al Vendrell


 

El Vendrell ja  ha superat els 40.000 habitants. Aquest fet pot suposar que segons vagi la participació per aconseguir un regidor al Vendrell necessitis 800 vots, 200 més que les passades eleccions. Això pot provocar que molts dels partits que es presentin quedin fora del consistori i aquests vots anirien directament al partit majoritari que sino hi ha grans canvis tot apunta que sera el Psc, molt malament ho hauria de fer davant una oposició perduda en el camp de patalla amb petits brots verds. A les properes tindrem Vox que entrarà i altres que ho tornaran a intentar com PP i Ciutadans que potser es queda fora. Llavors tenim un ampli estol dels nacionalistes adaptats com Centrats, convergents, Junts pel Vendrell, Impulsa el Vendrell, Ara el Vendrell i algun altre que també farà de les seves. Després tenim la Cup que podria repetir candidats d'altres legislatures, o no. I Erc republicana que està treballant la nova llista a veure que passa i no fa pinta que acabi pactant amb la Cup per presentar-se. No oblidem els Somi hereus de l'antiga armengolada i no oblidem les platges amb una super Barbara 8x8 que pot donar sorpreses. En aquest situació estem. Podem posarà una altra dona al capdavant i ..... 

dilluns, 16 de maig de 2022

LLeida torna a ocupar els carrers per veure una nova desfilada de Moros i Cristians de LLeida



 LLeida va tornar a viure una intensa festa de Moros i Cristians durant aquest cap de setmana, començant el dissabte amb el vermut per seguir amb les ambaixades i cloure el diumenge amb la desfilada final i la gran batalla.

Una cap de setmana calurós va ser el marc d'aquest edició post pandèmia després de dos anys d'aturada i una mostra realitzada el passat setembre per les festes de tardor però que seguia un altre estil.

Unes 600 persones entre festers i músics van desfilar ahir diumenge a la tarda des de la Seu Vella fins davant de la Paeria lluint els seus trajes, vestits i boato aquells que els corresponia capitania que enguany era dels Banu Hud i dels Anglesola. Molta gent es va poder veure des de dalt del castell fins baix a Blondel seguint aquest espectacle únic a Catalunya. Segre Televisió ho va retransmetre en directe per la televisió. Després a la nit la gran batalla al castell en què els cristians tornen a ocupar la seu vella després de tres anys de dominí musulmà.

HI ha un seguit de coses que s'haurien de millorar, ara que la festa de Moros i Cristians ja va per si sola en unes dates molt adients dins el calendari de Ponent. Primer de tot intentar que les comparses fossin més iguals, en unes  no arribaven a les 10 persones i en altres estaven sobre les 100. Això crea molta desigualtat i per anar bé haurien de ser més igualitàries. Després també que a vegades hi ha massa trossos buits entre comparsa i comparsa, haurien d'anar mes juntes tot i que no es pot del tot perquè la música s'enganxa. 

Només vull felicitar per altra banda a les persones que ho han fet possible en especial a les capitanies mora i cristiana que sónles que s'ho curren durant els anys que han preparant tot això

divendres, 13 de maig de 2022

Quo Vadis Identitat Penedesenca?

 

 



Si volem que això de la Vegueria del Penedès algun dia funcioni de veritat i pugui superar aquest tram incipient format per quatre fotos i un parell notes de premsa amb polítics del territori que a aquestes hores són capaços de fotografiar-se per qualsevol causa que no els tregui vots. El problema que tenim a casa nostra és que la majoria de gent, excepte de Llorenç del Penedès cap endins i als voltants de Vilafranca del Penedès, la identitat penedesenca brilla per la seva absència. Si fessis un club de seguidors en tot el Penedès de gent de l’Hospitalet de Llobregat o de veïns de Santa Coloma de Gramanet tindries molt més adeptes que no pas de la identitat penedesenca. El darrer dia de març varen presentar al Centre cívic l’Estació del Vendrell un llibre de l’Institut d’Estudis Penedesencs que porta per nom “Els conflictes al Penedès Històric” que recull les actes del VI Seminari d’Història del Penedès que es va celebrar el 2017 a Vilanova i la Geltrú. En aquesta sala no crec que arribéssim a les 30 persones vingudes d’arreu del Penedès i jo em trobava entre els mes joves i sóc dels qui va veure l’home trepitjar la lluna per la tele.

No es pot fer reviscolar sentiments i estructures d’estat que el pas del temps han deixat ancorades en el nostre passat. Ens agradi o no la realitat és la que tenim i si es vol fer constituir una mena de vegueria amb un mínim poder i una certa identitat el que s’ha de fer primer és conscienciar a la gent i que conegui i es pugui arribar a estimar aquell territori com ara ho pot fer amb un altre espai comú. Sinó això sembla que sigui un matrimoni medieval on els nuvis no es coneixien fins el dia de les noces. No es pot començar la casa per la teulada com ara volen fer amb la Vegueria que tants anys ha dormit en pau i silenci intencionat.

Torna la Ruta de Tapes al Vendrell


 

El Vendrell poc a poc després de la pandèmia recupera la normalitat. ·El Cit del Vendrell ja ha programat una ruta de tapes entre el 19 de maig i el 31 de maig. Per 4,50 euros una tapa i una beguda en 19 establiments del Vendrell que van des dels clàssics com el Bar Estepa a noves incorporacions com el Cafè Columbia passant pel 7 de vui, el Cup i el Caracas que és el punt de trobada de molts vilatans. Ja ho sabeu no deixeu aprofitar aquesta oportunitat per fer un tour segelleu la vostra llibreta i entrareu en un sorteig de targetes regals. Vinga endavant a donar vida al Vendrell i en especial a un dels sectors més tocats. N'hi ha per triar i remenar.

dijous, 12 de maig de 2022

Sobresaturats de governs

 

 



 

El nostre país està vivint actualment un excés de governs que a part de generar cert desconcert en la societat, està sobrecarregant sobre els mateixos eixos una sobrepes que no es gens beneficiós.

Si donem un cop d’ull al nostrat Telenotícies o si ho vols entendre una mica millor s’haurà de tirar del Polònia el que govern que mana realment és el de Madrid que és el que posa els límits i marca el camp on ha de jugar la resta de participants d’aquest cúmul de poders sobre un mateix terreny de joc. En els seus laterals protectors es troben l’exèrcit, guardia civil i policía nacional i a l’altra banda del poder central doncs el poder judicial que en cas que la resta de peces del joc no es posin d’acord acabarà decidint com es mouen les balances i que és lícit i que queda fora de la  legalitat vigent.

Per sota tenim els govern autonòmics que s’encarreguen d’aquelles coses que no poden restar ni un mil·límetre a la sobirania de l’estat actual. En cas que sigui necessària per qualsevol incidència política com el referéndum de l’1 octubre s’aplica un 155 i aquí no passa res de nou. També pot passar que per una emergència sanitària o similar totes les competències que tenim traspassades pugin tornar a dependre del poder central, encara que aquell edifici públic fa anys que hagi repartit totes les competències entre veïns. Això ens va passar amb el Covid per intentar frenar la pandèmia a uns professionals que feia dècades que no compraven guants de latex a ningú.

Després tenim els municipis que són els que estàn més propers amb els administrat. Aquesta és la primera trinxera de tot plegat que quan queda alguna cosa fora de les competències publiques o qui toca s’ha quedat amb les butxaques buides han de buscar solucions per parar el cop. La resta ja vindrà després quan la cosa s’hagin normalitzat una mica. Aquesta és la primera línea de foc i les eleccions que atrauen més votants perquè són les que trobem més propers a la gent.

Després per sobre de tot tenim els consells comarcals que, en principi han de coordinar aquests serveis i prestacions que agrupen a més d’un municipi. Aquesta entitat és una de les pobres d’aquesta cadena de poders i tots els seus ingressos provenen d’altres administracions que entre tots han d’aguantar uns serveis mínims.

Al costat dels més pobres estan potser els més rics que són les diputacions que venen a fer el paper de tieta rica del tots els municipis de la demarcació i en especials dels municipis més pobres que a vegades no tenen ni diners per pagar serveis bàsics

Les Diputacions serviran perquè alguns d’aquestes cartes als reis sempre que siguin un xic racionals puguin arribar a bon port i on l’economia propera no arribi hi hagi la Diputació que hi aportarà el seu granet de sorra, a vegades molt quantiós. El somni de molts jerarques de petits pobles és acabar com a president o vicepresidents d’aquesta entitat supramunicipals que ajuda a tothom a tirar endavant d’una manera o altra.

A partir d’aquí tenim uns altres governs que s’activen principalment abans de les eleccions municipals i serveixen per promocionar gent que amb altres circumstàncies no tenen gaire capacitat de maniobra en la seva tasca específica destinada a fer ombra i seguir la formació guanyadora. Llavors apareixen amb aquests càrrecs a qualsevol roda de premsa i no saps ben bé d’on han sortit aquests nous càrrecs de pa sucat amb oli.

Un d’aquests és el govern alternatiu que representa el govern de l’oposició que no té cap poder i ha de vetllar entre altres coses per la gestió del govern titular. Persones que en un moment volien salvar el món, però que l’ha voluntat popular els ha deixat al saló dels pensadors perquè segueixin rumiant com ho poden fer però ja en la propera legislatura. Després tenim les Vegueries que ara s’han tret de la mà i que tot apunta que els seus representants a casa nostra tindran menys poder que un porter de cinema perquè aquí tothom crea càrrecs, però ningú cedeix poder. Tots som alumnes molt experimentats i saben que la cosa clau no es pot cedir que després no retorna.

dimarts, 10 de maig de 2022

1a Fira de la Salut, un primer pas amb un futur molt millorable


 

El Vendrell que tradicionalment hem tingut una tradició firaire important amb identitat i personalitat ens varem perdre quan teníem fires vàries i no sabíem que posar-hi dins. Llavors varem tenir edicions de fires de Santa Teresa i Turismar farcides, d'assegurances, coques de Perafita i empreses de fora. d'aquí a casa nostra doncs res de res.

Ara ens hem tret de la màniga aquesta primera edició de la Fira de la Salut que està molt bé, però hi ha coses millorables. Per exemple s'hauria de fer un dia festiu perquè la gent hi pogues anar al matí i també per la canalla que estan a escola. A la tarda fan poques coses en aquesta fira. Aquestes eines són importants, però hi hauria de ser una mica més gran amb les entitats implicades amb la salut perquè algunes amb tota això de la pandèmia no se sap ni on són.  Una fira per donar a conèixer les  possibilitats de la salut comunitària a casa nostra, però els horaris no acompanyen i també falta altres entitats públiques vinculades amb la salut que mereixen més espai. Crec que per ser un primer pas s'aguanta d'aquella manera, però mereix molt més amb més participació i uns horaris més racionals. Això sembla que es faci pels que vagin al metge i algun més. Un treball a desenvolupar en properes edicions. 

diumenge, 8 de maig de 2022

Uns establiments aposten per horaris més racionals i altres obren més hores i dies.


 

Després de la covid i mentre uns establiments grans amplien horaris en dies i hores, altres més petits van a lo practic. Són cada dia els establiments de petits autònoms que només treballen quan tenen més feina. S'ha acabat això de tenir les portes obertes per no res. Aquesta és una de les ensenyances de tot plegat. S'a de cuidar a la clientela, però no fer accions de gràcies

dijous, 5 de maig de 2022

Rectors, una espècie protegida

 

 

 





 

Una dels problemes que tenim a casa nostra des de fa dies, però amb la pandemia s’ha agreujat una mica prevenint el que ens espera en els propers 10 anys és la manca de capellans a les nostres parròquies. En prou feines tenim per anar cobrint els oficis bàsics de precepte de la majoria de municipis de casa nostra. Alguns ja han quedat fora de cobertura, com Sant Salvador de mar que després dels decessos dels responsables d’aquesta parròquia vendrellenca que en els moments de Setmana Santa és quan registra una millor afluencia.

Fins ara aquesta mancança s’ha anat alleugerint per l’arribada a les nostres contrades de fa unes dècades, de rectors provinents d’altres latituds que de mica en mica han anat integrant-se perfectament en la nostra societat. Aquesta carència  quan més es manifesta és en el moment de les grans celebracions anuals com poden ser Pasqua i Nadal on el mossèn de torn ha de fer mans i mànigues per donar un servei bàsic en els seus oficis diaris, algunes de les quals multipliquen quantiosament el nombre de fidels. Tot això afegit que hi ha moltes segones residències a casa nostra provinents de l’Aragó on, teòricament, no coneixen gaire el català. 

Evidentment el problema és molt genèric  i està en la base dels principis de l’església tal com la coneixem actualment. Esperem que algún dia els màxims responsables de la fe catòlica obrin les portes a la dona per donar-li els mateixos atributs que als descendents d’Adam. A vegades ha semblat que amb aquest Papa argentí alguna cosa s’ha mogut, però la veritat és a banda d’algun petit globus sonda sense més transcendència la cosa ha quedat aquí sense cap moviment clau.

L’església avui en dia salva la seva imatge per aquests aspectes populars que l’hi donen  vida a casa nostra. Hi ha presumptes creients que tret de bodes, batejos, comunions i enterraments poques vegades s’acosten a una església al llarg del calendari litúrgic. Aquesta versió popular que sempre ha estat unida a l’església, però que hi ha representants dels clergat que no els acaba de fer el pes perquè els seus vincles amb aquesta estan més dins el “postureo” que no pas una altra cosa. El fet de les bodes civils i el funcionament dels tanatoris també ha provocat un important descens en aquests tipus d’usuaris que és un terme molt més apropiat que no pas fidels.

Per altra banda, es va veient com altres espais religioses es van deixant veure a casa nostra, no cal que parlem de les mesquites. Hi ha força temples protestants i ortodoxes en algun punt de casa nostra i que molts cops ens passen totalment desapercebuts. Un nombre considerable de fidels ben clenxinats un parell o tres de cops a la setmana participen en el Salon del Reino de les seves activitats religioses.

L’avinguda de gent d’altres contrades també ha donat empenta al creixement d’aquests santuaris que serveix d’espai social de trobada i suport per als provinents d’un mateix indret.

La religió católica no s’ha volgut adaptar als nous temps i això ha generat en el seu interior que apareguessin lectures força contradictòries de com ha de ser el seu futur. Uns aposten clarament per seguir els fidelment preceptes de l’església, sense moure una coma en el seu funcionament i altres són partidaris d’una actualització d’alguns dels seus preceptes com el paper de la dona per donar aquesta imatge que necessita actualment l’església catòlica com a símbol de modernitat. De moment, els primers són els qui van portant la veu cantat i els segons segueixen mantenint les seves postures, però no es veu que els grans jerarques de la religió facin grans canvis per aquesta transformació de la que ja fem tard.

Per tot això, els catòlics cada dia estan més satisfets de la missa televisada que poden seguir des del menjador de casa, sense necessitat d’anar enlloc. Si no es fa alguna cosa, Aquest és futur  que per força guanyarà adeptes, mentrestant la resta de religions aniran ocupant l’espai deixat per aquest dins l’espai religiós d’un país. Temps al temps

 

 

 

 

dimecres, 4 de maig de 2022

Downtown Abbey, molt interessant

 Aquesta és una d'aquestes pelis que pel que sigui et sorprenen perquè et deixen fora de lloc des de les primeres escenes. Aquesta és la vida d'una família amb aires de noblesa que toca viure uns capítols peculiars. Hi ha diferents històries entre els seus personatges que et portaran per històries imprevistes. Molt recomendable. 

Marxa nocturna al Vendrell


 

Aquesta nit en un bloc de pisos entre l'avinguda Camp d'Esports i el carrer de les Flors sobre les 2 hores hi hagut jarana perquè tres o quatre lladres eren perseguits per la policia. Han entrat al patí interior del bloc no se sap com i a dins la poli, crec que eren Mossos,els anaven perseguin. Han deixat força rastres de sang a la paret i al terra o sigui que algun deu estar a urgències o similar. La poli amb l'ajuda de molts veins que s'han desvetlllat han agafat als pispes encara que sembla que un del grup s'ha escapat. Per altra banda, en aquest super del carrer Carnisseria ahir al migdia també van intentar roba forçant la persina. Estem entretinguts al Vendrell, no ens podem queixar entre les festes que monta la casa gran i els quinquis que estan per tot arreu. 

dilluns, 2 de maig de 2022

Abans i després de les 4 Fonts



 Ja tenim aquesta versió moderna de les Quatre Fonts. Una de les vies que tradicionalment han estat els eixos de comunicació de la vila, des de que abans era la carretera de Tarragona fins ara que és un tema de vianants. Per altra banda, també s'han carregat un dels eixos nord sud que et portava de la carretera de Valls fins a l'antiga 340. Un espai nou amb una font que recorda un rentapeus dels tan estimats que tenim aquí a les platges. Enguany no tindrem dutxes i haurem de seguir treballant la imaginació personal per treure la sorra. Per sobre una estàtua del Fenosa, ja que està per allí aprofitem.