El concert més esperat, Sergio Dalma a Lleida

 

Després de dos anys de tenir l'entrada i després d'un parell o tres de canvis en el calendari al final varem poder gaudir del directe de Sergio Dalma a Lleida, a la Llotja. Una entrada que varem comprar per Nadal del 2019 i fins ara no s'ha produït. Hi havia moltes ganes i el cantant de Sabadell ja ha tret un nou disc en aquest llarg temps. Nosaltra anavem a la gira de 30 i tantos que va ser el seu anterior disc. Va ser un concert que va durar més dues hores amb un parell o tres de temes en català, un breu selecció de temes no tan coneguts i un repàs pels seus exits i per les seves versions de cantautors italians. No hi va faltar una versió de Lluís Llach que va sorprendre a propis i extranys. Molta energia. Terapia de grup i molt d'ambient en aquesta concert amb una Llotja amb les entrades exhaurides. 

La MAT, una nova nafra al territori

  

Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes. A més és l’inici de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent.  Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. En principi estem condemnats a quedar  trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.

Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem funcionalment una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Davant d’aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota finalment ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori, sinó ho parem ben aviat, se’n va fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent anònima han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Tanqueu els ulls i imagineu tot just sortir de  casa veure  unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No parlaré dels riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut. No hi ha dret que ens facin això i per altra banda, la Generalitat per al proper pressupost ens aporta només 59 euros per habitants quan a l’Alt Camp ho doblen. Seguim discriminats, és igual qui hi hagi a la Generalitat.

La història es torna a repetir, ahir va ser el torn de la Montse Güixens

 

Ahir dia 25 de novembre de 2021 ens va dir adéu la vendrellenca Montse Güixens, una persona del Vendrell que et podries trobar a molts llocs perquè era d'aquestes que li agradava fer vida social. Una persona social, treballadora que estimava i es deixava estimar. Una persona molt popular a la vila, que la veies parlant amb la gent, gens esquerpa. Una gran pèrdua que aquesta maleïda malaltia que també es va endur fa 7 anys el meu pare el mateix dia continua fent de les seves. Esperem que algún dia podrem esobrrar aquest nafra de la nostra societat, en què lentament anem perdent persones humanes estimades. Una forta abraçada Montse on estiguis, esperem que tu també hagis estat un nou pas per a l'erradicació defintiva d'aquest mal. Tu hi has deixat la vida. Una alenada d'esperança sermpre romandrà ben viva. 

La línia recta i les circumval·lacions al Vendrell

 

El Vendrell és un municipi creatiu que en diverses formes i perversions ens vol demostrar que no sempre és millor el camí més recte. Un exemple ben clar el tenim en aquest famós carril bici que uneix la zona escolar amb l’estació de trens, a tocar a la Rambla. Fa uns pocs anys quan es va plantar l’Esclat a tocar a la carretera de Sant Vicenç va aparèixer paral·lel a aquesta via un tram marcat de carril bici que va generar algunes bromes per la seva curta distància entre altres detalls. Aquella  era ni més ni menys que la primera pedra o el primer tros d’aquest carril que ara mateix està en obres i que uneix aquests dos importants epicentres del Vendrell.

Les obres varen començar abans de la Fira de Santa Teresa i van fent el seu camí a un pas lent. Varen començar a la zona dels instituts i actualment de mica en mica es van endinsant en la recta final. La part inicial d’aquest projecte ja era utilitzada per algun ciclista en els seus primers dies d’existència, però els seus responsables no van trigar gaire a posar unes tanques que barraven el pas en algun punt i  informaven que aquella nova proposta encara no estava en funcionament. Doncs sembla que s’haurà d’esperar fins que la gran obra estigui finalitzada i inaugurada. Aquest primer tram és ideal per connectar la zona de Mas d’en Gual amb el carril bici que uneix les platges amb el nucli històric.

El problema el tenim que moltes persones tenen la mala costum d’anar entre dos punts del mapa per la via més ràpida i més quan hi has d’anar per feina o per estudi com se suposa que és aquest cas. Si tu mires el Google Maps i li preguntes per les tres millors possibilitats que existeixen per anar a peu  entre aquests dos punts, el de l’Estació i la zona escolar t’ofereix tres propostes diferents amb el seu temps i distància inclosos. La més curta és una que té el seu eix en el carrer Sant Xavier i el Quatre Fonts i passa pel centre del Vendrell. Una segona ens porta pel Tancat de la Plana i el carrer Sant Jordi i una tercera part,  que és la més llarga, segueix aquest carril bici que està mig embastat. La 1a mostra un temps de 21 minuts i 1,6 km, la segona, 23 minuts i 1,8 km i la que volen implantar és de 25 minuts i 1,9 km. Si mirem el mateix mapa en bicicleta, només tenim dues alternatives: la segona de l’itinerari a peu pel Tancat de la Plana que són 2,1 km i 7 minuts, els mateixos minuts que la d’aquest carril bici que són 2 km.

Aquest mapa del Google presenta la seva coherència perquè el centre del Vendrell hi ha molta illa de vianants on en principi les bicicletes tenen un tracte especial. Crec que els ciclistes que realitzin aquest trajecte majoritàriament aniran pel carrer Sant Xavier connectant amb  l’illa de vianants o carrer adjacents per evitar tot aquest tomb que realitza aquest carril bici que està en procés. Aquest seria el camí més curt. En aquesta proposta hi ha a més un ampli ventall de possibilitats per accedir a algun punt d’aquesta illa de vianants, ja sigui establiment o lloc d’estudis. Només cal estar una estona al carrer Quatre Fonts i veure que aquest és actualment l’eix més important de connexió de persones entre les dues bandes de la Riera de la Bisbal del nucli antic. Ara amb les obres d’aquest nexe, segurament es reforçarà aquest paper de connector.

Un altre tema important és on deixarem les bicicletes? Els centre educatius tenen el seu espai per deixar aquest vehicle, però a l’Estació del Vendrell ni en el seu entorn no hi ha cap lloc per deixar-les amb certa seguretat. L’ intrèpid aventurer corre el risc que quan torni es trobi el cadenat com a record de la de dues rodes. Aquesta és una magna obra que s’ha cobrat, de moment, gairebé un centenar de places d’estacionament gratuït en llocs estratègics del municipi. A banda, els ciclistes hauran de conviure amb altres persones en alguns dels punts més transitats de la vila amb el perill que això comporta per tothom. A veure com funciona tot plegat. Jo veig molts estudiants que van a la zona escolar amb autobús de llocs més allunyats o per l’eix del carrer Sant Xavier si van del nucli antic del Vendrell o carrers propers. Per altra banda, amb els pocs trens que tenim al Vendrell i la seva puntualitat exquisida venir en Renfe es converteix en  un joc molt arriscat.  A veure quants usuaris hi haurà i si haurà valgut la pena tot plegat. Temps al temps.

7 anys del seu traspàs

 Avui fa 7 anys de la mort del meu pare, Anton. Una gran persona que després d'una llarga malaltia i quan li començava trobar el regust a la vida ens va deixar. Sempre et recordarem per la teva integritat i sociabilitat. Una persona que li agradava venir al Vendrell a mercat, no per comprar sinó per parlar amb uns i els altres i veure com anava tot plegat. Ell va ser un gran lluitador fins el final i un dels millors pagesos d'aquest territori. Era un crack a la vinya. Ens va deixar fisicament, però encara està viu en molts llocs de la nostra vida. Una forta abraçada allà on estiguis Pare. 

526 dies i plou

 

Plou aquests dies està plovent. Ja toca que plogui perquè sembla que a vegades estem massa dies què no cau una gota i nosaltres depenem totalment de l'aigua. Aquesta és una pluja bona perquè va caient sense causar estralls i fa que l'aigua vagi penetrant  dins el sol per donar vida als nostres camps. Dies de pluja, alguns ja no recordaven on tenien ni el paraigües ni les botes d'aigua i ara es poden lluir amb total satisfacció. Seguim endavant i d'aquí un mes i un dia Nadal.Ja estem a tocar. Ara si el TSJC no ho impideix a partir d'aquest divendres s'haurà de portar mascareta per entrar en alguns bars i restaurants. Ja estan parlant de la 6a onada a Lleida ja 7a. Seguim endavant i que bonica que és la pluja quan cau amb seny. 

Imatges del Baix Penedès top

 Un dels grans invents ha estat l'Instagram que ens permet compartir fotos per xarxa. Aquí es veu les meravelles que tenim arreu. Ara estem en el temps de la imatge quan ja hem superat el so i el text. Hi ha autèntics perfils brutals de persones que fan fotos de la natura amb obres mestres que es van amagant dins instagram. En aquesta comarca tenim punts molt concrets que tenen un munt de fotos durant un temps de l'any. Aquest és el cas d'un gran camp de vinya negra que hi ha a Aiguaviva. Hi ha moltes persones que s'hi fan fotos i les pengen. Aquesta és la meva humil contribució. 

Gran audició a l'Auditori Pau Casals de The Gramophone All Stars

 

Gran concert a l'Auditori Pau Casals d'un grup gran de 14 músics, la majoria amb instruments de vent que interpretaven Jamaican Musica Big Band. A banda hi havia dues germanes Sey que posaven la veu. Ha estat molt xulo amb una sala plena i molt de caliu. La gent s'ho ha passat teta durant la quaasi hora i mitja que ha durat el concert.Hi ha que provar coses noves i aquesta ha resultat rodona. 

521 dies i la pandèmia està en stand bye

 El passat 13 de novembre varem arribar a 13 casos confirmats al Vendrell de coronavirus amb un índex de reblt que està  en 107 i ja és considera alt. Aquestes xifres superen amb escreix les de la setmana passada amb només 4 casos i un índex de rebot de 29. A veure que passarà en les properes setmanes. Estem amatents. Jo crec que la part final l'hem fet molt ràpid. A veure quin serà el que haurem de pagar. Una part de la població ja no es conscient que encara estem en pandèmia unit a que molta gent no es vol vacunar. Estem amatents. 

La MAT, una nova nafra al territori

 

Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes com la  de Tarragona i Barcelona. A més és el punt de partida de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent.  Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. Segons la posició territorial,  estem condemnats a quedar  trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.

Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Aquesta divisió ha estat una de les causes que ha provocat que cada espai d’aquest ampli territori hagi fet la seva política desatenen unes línies generals penedesenques. Fa quatre dies que tenim vegueria pròpia, però amb unes competències  més minses que el president de la meva escala de veïns. Política de cara a la galeria, però la resta no es mou perquè ja tenim prou talls del pastís entre Estat, Generalitat, consells comarcals, diputacions, ajuntaments i algun consorci.

Al llarg dels segles doncs hem anat superant episodis històrics. Ens han conquerit els romans, els musulmans, els francs, els de la Catalunya Vella, els de la Catalunya Nova i anar fent fins que el desenvolupament de fa 50 anys va accelerar el procés el procés destructiu. Llavors van venir la part més contundent: oleoductes, gasoductes, línies d’alta tensió, tren d’alta velocitat, autopistes i de mica en mica com si fos un Tetris anàvem emplenant els nostres camps i boscos amb totes aquestes infraestructures.

Davant la falta d’acció real de la majoria dels nostres representants polítics que han fet l’orni davant aquesta situació de saturació territorial. El Penedès sempre ha tingut importants representants en les principals institucions de poder de Catalunya, però la majoria no ha acabat d’entendre això de protegir el territori. 

Davant aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori sinó ho parem ben aviat se’n va a fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent del carrer han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població d’aquest municipi. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Us imagineu tot just sortir de  casa i veure  unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No cal pensar en els riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut.

Per mes inri, en un programa matinal  de Tv3 apareix parlant un ex conseller de CDC que resulta que ara fa d’assessor d’aquesta empresa privada que s’encarrega de portar a terme aquesta gran infraestructura. La mateixa història de sempre que es torna a repetir mentre el preu del raïm no puja i seguim tenint grans taxes d’atur i un territori que no acaba de trobar la seva identitat. El passat 7 de novembre més de 500 persones van sortir a dir prou d’aquesta destrucció. Ara només falta que els responsables en facin una lectura positiva d’aquesta important mobilització. A veure com evoluciona tot plegat, però la gent del Penedès ha dit Prou !!!.

Qui no et pren el pèl?

 

En això de les companyies telefòniques hi ha una autèntica lluita pel mercat. Hi ha moltes tècniques i tàctiques per anar trempejant la situació i pagar sempre el mìnim possible a canvi d'anar saltant d'una a l'altra, però a vegades pots perdre alguna cosa pel camí, per exemple el número. Jo sempre he estat de Movistar i em vaig cansar i vaig sucumbir a una oferta de Virgin Telco, però quan no feia ni mig any va i em pugen vint euros el preu. Llavors m'alliberen un altre cop el número i torno a Movistar perquè aquesta empresa és mes cara, però la veritat és que repon i si tens un problema fa el que pot perquè en surtis. Les altres empreses sempre tenen una cosa a là màniga que no saps per on sortiràs. Al final s'ha d'apostar pels clàssics perquè en el fons ningú dona duros a quatre pessetes. Totes et prenen el pèl, però algunes ho fan amb més estil i responen quan ho necessites. 

Els grans valors del covid

 Una de les coses que després de passar el covid més valoro és que a banda de tota l'empatia existent cap als seus malalts i els seus responsables ha posat al descobert que vivim en una farsa. Hospitals sense metges, metges sense ucis. Estem en un lloc on els polítics practiquen el buenisme i no són capaços de solventar els casos de la gent que no es vol vacunar per no perdre vots. Estem en un sistema precari en el dia a dia amb metges mal pagats, contractes puntuals i moltes altres coses que s'han superat pel valor humà de la gent, però no et pensis que les coses van rodades. La sanitat pública i les coses públiques han perdut molt en els darrers anys. Ara el que prima són les imatges i poca cosa més. És una llàstima perquè tots hi sortim perdent. 

Més de mig segle de batalletes

 Quan jo tenia 10 anys vaig venir al Vendrell a estudiar a l'Àngel Guimerà, però d'aquesta època tot i tenir amics, no varem formar cap club que amb el temps s'anès reunint. Això si que ho vaig fer una mica més tard amb els companys de l'Institut del Vendrell que tenim una penya que amb més o menys freqüència quedem per fer coses com organitzar sopars generacionals o simplement recordar vells temps. És allí on surten a memòria moltes coses importants que a vegades han quedat en un racó de la memòria. Xerrades plàcides que passen com si res i que sempre es fan curtes. Cadascú hi porta el seu granet de sorra. No tenim ni grans xerraires ni persones tímides sinó persones que en un moment o altre hi participen. Aquesta dissabe varem anar a fer un sopar d'aquests, va estar tot un plaer una teràpia de records i vivències actuals. Seguim endavant. 

La cuina tradicional

 

 

De mica en mica la globalització també està acabant amb les nostres cuines tradicionals. Aquí a la comarca sembla que només es faci xató i arrossejat i poca cosa més, però hi ha un munt de receptes de tota la vida que es van perdent amb els anys.

Evidentment en molts casos no estem parlant de plats d’alta cuina, per la seva elaboració o productes sinó de propostes senzilles que els nostres avis cuinaven amb amor i joia.

Estem aquí en plena cuina mediterrània que està caracteritzada per una gran varietat de productes, gustos i textures, llavors nosaltres hauríem de conservar també aquesta herència gastronòmica que forma part del nostre llegat cultural.

Aquí al Vendrell tenim els bufats i ressolis que encara es poden trobar en algun establiment, però són coses que amb el pas del temps van caient en l’oblit. A vegades es parla de música, pintura, literatura, però tot i tenir grans cuiners en aquest país no sempre es parla de la cuina de tota la vida la que hem vist a les nostres llars. Hi ha gent que sempre ha tingut una mà trencada pels fogons i de mica en mica han anat passant a fills i nets els secrets de la cuina, però massa vegades també trobem que aquestes receptes ancestrals s’han perdut amb el temps i les noves generacions les desconeixen.

Les nostre contrades riques en cultura gastronòmica haurien de buscar un sistema per conservar aquests plats tradicionals. No tothom menjava xató o arrossejat sinó que també hi havia altres pollastres elaborats amb productes de la terra que feien les delícies dels nostres avantpassats. Hem de vetllar per no perdre aquest tros de la nostra cultura servida a taula amb els comensals preparats per donar vida a la vida.

Les presumptes notícies locals

 

Aquest matí ha sonat el despertador i automàticament s’ha encès la ràdio local per escoltar les notícies d’actualitat del municipi. El tema central és que aquesta tarda hi havia una reunió oberta al Centre cívic de Coma-ruga per explicar a la gent la destinació del 1000.000 d’euros dels pressupostos participatius d’enguany, després d’un mes exposició al públic i de rebre totes les propostes de la ciutadania, entre els guanyadors es troben la canalització de pluvials a la zona de Coma-ruga per evitar les inundacions que cada dos per tres ha de suportar la zona del Brisamar de Coma-ruga. Tot i que aquesta partida inicial segons els experts és del tot insuficient en els propers exercicis es complementaran aquestes obres per oblidar un dels problemes endèmics de la zona.

Per altra banda seguint amb aquesta línia participativa del consistori també s’ha anunciat que a la zona dels Masos es farà un consulta amb els veïns sobre els arbres d’algunes de les voreres principals de la urbanització. Alguns d’aquests estan provocant greus desperfectes a les voreres per les seves arrels amb el risc de caiguda que comporta per als vianants i esquerdes en parets i edificis. Seran consultats tots els propietaris d’aquesta zona sobre la idoneïtat de seguir amb aquests elements assumint els riscos que tots coneixem o en un parell o tres d’exercicis acabar amb aquest arbrat  per aclarir aquesta situació per sempre. 

Per altra banda, davant el cost desmesurat i inassolible de les obres del centre de convencions del Tabaris, s’ha decidit aturar de moment aquest projecte i acabar l’esplai d’avis que es va començar l’any 2012 i on només hi ha l’estructura. Aquesta va ser una de les propostes més demanades de la passada festa de la Gent Gran que el consistori va celebrar el divendres passat dia 8 d’octubre amb una àmplia assistència de comensals. L’actual consistori, seguint la seva política participativa coneguda per tothom, realitzarà un ampli estudi entre la població sobre quin seria l’equipament més adient per aquest edifici que s’ha convertit en un dels símbols de les promeses electorals incomplertes. Una estructura que amenaça greus danys sinó s’actua amb certa celeritat per evitar la seva total degradació.

L’Ajuntament del Vendrell ha arribat a un acord amb els veïns dels terrenys de l’hospital per llogar-los durant 10 anys perquè és pugui ampliar el pàrquing d’aquesta infraestructura sanitària que s’ha quedat obsoleta pel creixement registrat en les darreres dècades. També s’ha parlat amb el gestor sanitari per ampliar les instal·lacions amb una UCI, una eina imprescindible avui en dia a la nostra comarca per fer front a les seves necessitats bàsiques.

Per altra banda, a partir d’ara el conegut programa Per què?  de la televisió local també donarà pas als partits de l’oposició. Cada formació política tindrà el seu espai després del torn de les regidories de govern. Una nova iniciativa d’aquest govern que demostra el seu tarannà democràtic i participatiu després que sempre s’havia negat sistemàticament a la resta de formacions que no formin part del govern. Aquesta proposta va ser una de les peticions més arriscades del nou gerent que ha entrar a formar part de l’emissora local. Per altra banda, s’habilitarà un correu electrònic on els vilatans podran aportar les seves preguntes per aquest program, una eina que ja figurava en edicions molt més endarrerides.

 Per altra banda, l’actual consistori s’ha compromès davant les queixes de la gent a obrir les dutxes de la platja per a la propera temporada i també s’ampliaran una setmana abans i una després els serveis dels socorristes a les nostres costes. Tot seguit el sol regnarà en el nostre firmament durant el dia. La zona blava del municipi es podrà pagar amb una aplicació de mòbil i es realitzaran importants descomptes per als compradors del comerç local.

 

 

El Baix Penedès, una comarca deixada de la mà de Déu

És iqual qui mani a la Generalitat de Catalunya, aquí estem amb el cul a l'aire un cop més. Només cal veure la inversió dels pressuspostos de la Generalitat per al proper exercici que encara no està aprovat, però està allí ben situat per tirar endavant. A l'Alt Camp amb 45.000 habitants tenen assignats 305 euros per veí. En canvi aquí tenim per una població de 105.000 habitants més l'increment en èpoques vacacionals que com a mínim dobla població un total de 50 euros per persona. El 20 de setembre van anar els 14 alcaldes de la comarca a protestar a la plaça Sant Jaume i varen tenir una reunió amb representants del govern per demanar més diners per les necessitats de la comarca que no són poques. Doncs un cop més no ens donen més que les engrunes per sortir del sot on estem posats. Però a part d'Idiada que si que un projecte solid la resta de municipis de la comarca els hi falten projectes contundents i anem amb una mà a cada anca per tirar endavant i els polítics de casa nostra no presionen allà on toca i quan toca, almenys no ens fan ni puto cas. Molt trist tot plegat, però la culpa la té tothom, uns per ignorar-nos i els altres per no tenir cap full de ruta ni res que s'assembli, sinó una mà a fora per si plou una subvenció i anar fent. Ara toca a Coma-ruga doncs endavant que no sigui prioritari és igual, pero s'ha de fer alguna cosa per demostrar que alguna cosa es mou, però ni de bon tros ara és prioritari. Terol existeix i el Baix Penedès només existim per putejar-nos com ara volen fer amb la Mat.

Records d'una etapa gloriosa

 Avui celebràvem els 61 anys de la Maria Esperança, una gran persona i professional. En una mateixa taula ens hem pogut asseure els qui fa 10 anys estàvem a secretaria de l'Ajuntament del Vendrell, un dels punts forts del consistori d'aquella època. Ara la cosa s'ha repartit i ha quedat a una representació mínima. En aquelles èpoques hi havia bon ambient, molt bon rotllo i es veia que tiràvem endavant. Ara ja fa anys que hem perdut el rumb en general i no se pas on anem i pitjor encara, no sabem on acabarem. Aquí hi ha un tast dels que erem, però no som pas tots. Una trobada que ens ha servit per recordar grans moments i repassar els darrers episodis d'aquesta gran empresa. Una sort treballar amb ells amb les seves coses bones i negatives, però al final de tot s'ajuda. Seguim endavant amb alegria i il·lusió. 

Per molts anys Maria Esperança

 

Per molts anys Maria Esperança perquè ja tens la jubilació a tocar. A la propera legislatura ja podràs gaudir d'una merescuda jubilació després de convocar milers de juntes de govern, plens, comissions i mil històries. Tu sempre has esta al peu del canó treballant amb silenci i amb esforç perquè la maquinària rutlli dia a dia sense incidents ni traumes socials. Poc a poc pencant com sempre per tenir-ho tot ben endreçat i a punt per qui ho necessiti. Una gran professional que per la seva feina es relaciona amb tot el consistori. Moltes felicitats guapa. He estat una de les desenes de persones que has format, però la vida i la feina dona molts de tombs i sempre et recordaré com una gran persona i professional que estas en tot. Una forta abraçada i una mica més i ja podràs fer deles teves. Aquells temps gloriosos han passat, però sempre queden els grans records i la vida continua cada u al seu lloc amb nous protagonistes.

Un esplendid cap de setmana a l'Empordà

 Un cap de setmana esplèndid a l'Empordà. Hem visitat l'art, la bogeria i la creativitat de Salvador Dalí a Figueres, un món per descobrir. Hem fet un repàs a l'alta edat mitjana amb el Monestir de Sant Pere de Rodes que és un lloc que respira màgia i es nota una cosa diferent entre els seus murs milenaris. Un lloc que té alguna cosa que no et pot deixar indiferent.Alló és immens posat allí al mig de la muntanya en una situació privilegiada. No varem podem deixar de banda, Cadaquès amb les seves vistes de postal, en un cap de setmana tranquil. Allív arem poder menjar al restaurant S'Estrop que porta l''Angel Riba i la Júlia Rafecas. Una parella que vaig conèixer al Vendrell, però aquí a Cadaquès fan uns arrossos per lleparse els dits. Espectaculars. I per acabar el cap de setmana doncs tornem als inicis dels temps amb les ruines gregues i romanes d'Empuries. Un lloc on es veu la magnitud d'aquesta ciutat que va ser una de les més importants del litoral espanyol. Moltes pedres que deixen pejtades del seu passat gloriós. Una mica de vent, però molt acollidor. Allí se sent català i francés i poc espanyol. Estem a pocs quilòmetres de la frontera.

Les telesèries de la política

 

 

 

Una dels aspectes positius de la pandèmia ha estat la difusió pública dels plens municipals en la gran majoria de municipis. Fins ara aquest privilegi només estava reservat a un seguit de municipis més grans que tenien la sort de gaudir de televisió pública o almenys ràdio municipal. Durant aquest any i escaig per la xarxa s’han pogut seguir tot tipus de plens d’altres consistoris amb menys recursos. El ple hauria de ser la Champions de la política, allí on es tracten els temes més transcendentals de la gestió municipal, però ja fa dies que s’han convertit en un pur tràmit on alguns polítics, i en especial abans de cita electoral, fan una mena de discurs de campanya electoral. Els plens tenen unes claus importants que cal conèixer per saber en tot moment què tens al davant. Primer de tot en la immensa majoria de casos cada formació o coalició política vota a l’uníson cada punt d’aquest plenari. Algunes vegades quan és una cosa trivial es deixa llibertat de vot entre els membres del partit.  Quan per coses de la vida hi ha un empat en el plenari, el vot de qualitat de l’alcalde decideix per quin costat es decanta la balança. La part més avorrida de tot plegat és que molts cops ja saps com acabarà la votació. Seria la mateixa situació que quan veus un partit de futbol sabent el resultat final.

En el ple poden tot tipus de propostes. Algunes de tràmit. Altres que poden ser viables. També les que  es posen en competències d’altres administracions o simplement algunes que només es poden realitzar amb la participació de forces immaterials.

Al final el més interessant de tot plegat acabar sent les precs i preguntes on la gent preguntar el que vol i el polític pot respondre en la mateixa línia. Ja ho  sabeu. Hi ha moments genials, però la majoria de vegades estan al nivell d’una telenovel·la turca.

Enraonar de música al Vendrell

 

Durant el mes d’octubre dos dels auditoris del Vendrell han acollit tres converses de Gemma Ventura amb diferents persones relacionades amb el món de la música sota el nom “el Vendrell sent la música” organitzat per l’Àrea de Cultura del consistori. Aquesta proposta s’havia d’estrenar l’any passat, però la covid ho va modificar per acabar sent entrevistes emeses per la televisió local. Enguany les restriccions pandèmiques eren més suaus i s’ha pogut gaudir d’aquesta experiència a dalt i a baix de l’escenari. Aquestes trobades tenien una durada molt encertada entre una hora i una hora i mitja i anaven acompanyades de petits fragments de peces musicals que portessin records als protagonistes. A l’Auditori Pau Casals en Xarim Aresté no es va poder estar de fer un mostra de la universalitat i contundència de la música tocant uns acords al piano que presideix aquest escenari.

La primera cita va ser a càrrec del doctor en biologia i especialitzat en neurociència David Bueno que ens va portar al món de la música d’una manera més aviat científica. Ell va defensar clarament quins haurien de ser els pilars de l’educació humana, almenys en les primers etapes. Està clar que parlem de les arts plàstiques, la música i l’esport. A partir d’aquí es pot anar afegint els coneixements que facin falta, però sobre aquesta estructura abstracta, mundial que suportaran el pes de totes les coses que al llarg de la vida es puguin anar afegint en cada cas. Una cita amb la presència de molts professionals del món educatiu. Al final de la xerrada el públic va poder realitzar un petit experiment amb un full irregular de paper per descobrir la relativitat del nostre punt de vista.

El segon dia va ser el torn de dos músics catalans en plena forma i amb una trajectòria més que consolidada com són el Gerard Quintana i el Xarim Aresté. Molts varem poder descobrir una mica més d’aquest segon convidat que és una persona molt llegida i intel·lectual amb un món molt personal per descobrir al voltant de la creativitat. En aquesta jornada ens apareix la música com a vehicle per compartir emocions personals amb la resta de la societat i que cadascú es pugui adaptar aquest sentiment segons el seu perfil i la seva situació. Una eina que pot servir per superar la timidesa i fins el tot el tartamudeig.

El punt final d’aquest cicle va anar a càrrec de tres vendrellencs que han tocat el món de la música des de tres punts de vista diferents. Per una banda el Jesús Rovira que és un dels puntals creatius dels Laxnbusto que va exposar la seva visió davant el fet que alguns temes de creació pròpia passin a convertir-se en himnes generacionals. També va aportar la seva òptica sobre la seva tasca de relacionar-se amb molts músics i productors que tenen concepcions diferents del seu art i els seus objectius. La Carlota Baldrís va deixar anar algunes anècdotes de  la prehistòria dels estudiants de música abans de l’entrada en funcionament de l’escola de música local. Per la seva banda, la Montse Meneses va deixar anar algunes peculiaritats de com es vivia el món de la música a casa seva on hi havia blancs i negres entre els diferents membres de la família. 

La clau de tot plegat en la majoria de casos va a càrrec de l’entrevistador que és qui ha d’anar traient la gràcia entre els entrevistats. La Gemma és una persona molt versada en aquest món i des de la seva presumpta innocència juvenil i mirada tendra va filant profitoses converses on la gent pot enraonar que és un d’aquests verbs que no té gaires traduccions en altres llengües.  Una persona que deixa parlar al convidat perquè a vegades sense voler s’intercanvien els papers i no saps qui és l’entrevistat i qui és l’entrevistador. Evidentment també l’escolta i va bastint maó a maó segons cada resposta o mirada sospitosa una tertúlia on tothom en surt molt satisfet perquè hi ha comunicació. Aquesta ha estat una gran iniciativa que esperem que segueixi en els propers anys. Seria interessant que s’enregistressin aquestes converses per la gent que no hi pot anar o també per recordar alguns moments més intensos encara que només sigui una gravació de so.

Esperarem¡¡

 Esperarem que vingui algú que avui té visita. Esperarem algú que fa mesos i ja no es recorda quin dia li toca. Esperarem trobar un lloc per aparcar al parquing de l'hospital del Vendrell. Esperarem que vingui el bus i perdi tot un matí per una visita al metge si he d'anar en transport públic. Esperarem promeses, somnis i resultats. Esperarem el temps que faci falta perquè tot va molt just en aquesta societat injusta. Esperarem..

La gran tasca solidària de Calafell contra el Càncer

 

En un dia esplèndid el Port de Segur de Calafell va acollir la sortida i la meta de la III Cursa de la dona on hi van participar més de 2.500 persones de totes les edats. Una setmana abans ja s'havien esgotat les subcripcions. Aquesta és una cursa solidària que va poder recaptar 14.350 euros que es destinaran a diferents entitats per lluita per aquesta lacra universal. En aquest cursa es podia veure persones de totes les edats, a peu, en bici, corrent a peu i alguns fins i tot en cotxet de nadons. Una cursa que implica moltes persones i entitats públiques i privades que la fan possible un any mes. S'espera que el proper any en pugui ser més per culpa de les restriccions i de la inseguretat que encara provoa la covid per a moltes persones. Aquesta és una feina anònima, en silenci, de formigueta, d'anar fent xarxa aquí i allà per aconseguir el màxim suport. Hi havia gent de tota la comarca, però molts eren de Calafell. La majoria eren dones, però també hi havien homes. Molts anaven amb la samarreta oficial, però altres van optar per altres samarretes per participar en aquesta cursa. Una gran cursa que va unida a moltes altres activitats com poden suport emocional, xerrades, tallers i molts altres que fan d'aquesta entitat calafellenca una de les més consolidades en aquest tema a les nostres contrades. Són moltes persones. Tothom i aporta el seu granet de sorra fins aconseguir grans fites. Moltes felicitats per la feina feta i endavant. Els 4 km de la cursa, caminada es va omplir de rosa durant una hora d'un matí esplèndid.