Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 29 de setembre del 2022

Sant Cugat del Penedès

 

 



Només cal fer unes poques enquestes per la gent que es mou a certa hora per la Baixada Sant Miquel o explorant nous barris i ens centrem en els assidus d’alguna d’aquestes entitats que han portat un tros d’Espanya a casa nostra per veure el content i satisfet que està tothom per la política que esta fent l’actual equip de govern. Les enquestes que s’han fet arreu del municipi mostren una aprovació general que supera el 90% en vers l’actual política portada a terme des del consistori.

La victòria serà per majoria absoluta, tenint en compte que qui votarà a Ciutadan’s també li estarà donant el vot a aquests nou quatre anys de glòria i prosperitat que hem viscut els veïns d’aquest municipi que mai haguéssim cregut que arribaríem a aquesta fita mai somiada per nosaltres de qualitat de vida i nivell de prosperitat.

Carrers nets i polits sense cap herba ni cap  restes al costat de la família dels contenidors de selectiva. Un poble amb una ocupació per sobre de la mitjana de Catalunya i que cada dia més gent ens anomena la Sant Cugat del Penedès.

Un poble que quan truques a la policia respon a al primera i en menys de tres minuts ja els tens sota a casa per resoldre el cas amb celeritat.

Tothom ha viscut un estiu feliç i content entre música, menjar i mini aparicions de la triada optimista que remenen el poder a casa nostra.

Poc a poc va sorgint nous partits que de mica en mica es van posicionant en aquesta cursa per les properes municipals, però vist el  que ha sortit i està a punt d’esclatar en algun laboratori amagat del centre Vendrell es pot veure clarament que amb una mica de moviment de cintura l’actual equip de govern aconseguirà la majoria absoluta que li garantirien 4 anys més de pau i tranquil·litat al davant del govern municipal amb una oposició que pot quedar fàcilment per sota dels 11 regidors al consistori.

Alguns partits que van apareixent estan portats per uns  líders carismàtics amb data de caducitat de tres mesos de campanya intensa amb una dosis autoestima molt per sobre del que es aconsellable si et vols dedicar a la funció pública. Una persona encara que tingui més atracció que una figura de bronze no pot arreglar una localitat i menys amb la situació del Vendrell. El repte ha de ser d’un equip i no  pas d’un cap escollit per la divinitat que tots hem viscut al Vendrell fa unes poques dècades que de mica en mica van sortint a la llum les seves martingales. Ara per ara votar a aquestes formacions pot ser el mateix que seguir apostant per la triada optimista perquè difícilment podran arribar als 800 sufragis. Tot i que sempre hi ha lloc pels miracles.

Per altra banda, davant la total seguretat que l’actual equip de govern entrarà a la propera legislatura amb una clara majoria absoluta consolidada, el millor que pot fer el noi simpàtic és fer un canvi radical de les primeres persones de la llista perquè sense moure el dit poden entrar 10 regidors sense gaire esforços. Ja s’ha vist la grandiosa acollida que va tenir en el míting de les 4 fonts, la festa dels avis del 8 d’octubre de l’any passat i actualment que van fent reunions per entitats i amics de sempre que estan sent rebuts amb clars signes de victòria i de la gran feina ben feta arreu.

Davant aquest optimisme general que es viu al municipi es necessari  fer entrar a les primeres posicions gent nova, alguns fa anys i panys que es mouen i mai en posicions retardades se’ls ha donat l’oportunitat de servir al poble. Ara amb la calma i seguretat que es respira a tots els racons del municipi és el moment de renovar les llistes i veure cares noves i deixar que també aportin el seu granet de sorra com han fet aquests que compten amb els dits els mesos que els queden per marxar. A aquests els queda Espanya, la Generalitat i altres empreses que poden anar ocupant amb la seva gran experiència i la seva agenda de gen competent i fidel.

 

 

 

Moltes felicitats a tots els Miquels,Gabriels i Rafels


 

Moltes felicitats als àngels custodis i també en la seva versió femenina. Seguim endavant ben protegits de tot que ja toca.

dimecres, 28 de setembre del 2022

Un Sito tranquil i humà es presenta al la seva vila



 Poc a poc es va movent el tema electoral al Vendrell. Avui s'ha presentat el proper alcalde del Vendrell de la coalició Som poble i ERC, Sito González presentat per Raquel Sans i Ricard Romeva a banda de dos membres actuals del consistori. En un llenguatge planer, sense estridències, en Sito ha decidit baixar a la sorra i lluitar per una vila millor, més real on els protagonistes siguin les persones i el dia a dia i on el govern escolti a l'oposició. Una persona que està molt ben posicionada i arrelada i ha baixat al terreny electoral perquè estima el seu poble i vol el millor per ell. sense pretensions.

dimarts, 27 de setembre del 2022

Un nou restaurant de menús treballats al Vendrell, Porticus


 

Al cor del Vendrell va obrint nous espais  per menjar, Porticus. Aquest dissabte va ser el torn de la nova versió de l'estil que després del Leiva ha tornat a obrir en un altre format com seus germans de la Industrial de la Bisbal i en certa manera el 101 bocatas. Un lloc on també es poden menjar de pizza a un preu una mica inferior a un menú normal. Avui he anat i la veritat és que estava quasi ple com era costum en les èpoques daurada de l'Stil. Esperem que segueixi endavant perquè com més varietat hi hagi més gent pot venir i no li cal anar a altres localitats per trobar el que es troba al Vendrell.

En els menus hi ha una mica de tot i estan ben triats amb una mica de tot per tot tipus de comensal. Un lloc tranquil per dinar per obligació o per gust, però a un bon ritme i amb un acurat servei. El cuiner és el Joan de la Gramola del Sant Magí. 


dilluns, 26 de setembre del 2022

Homenots de Lleida, Jordi Prenafeta


 

Aquest cap de setmana he vist a Lleida una exposició de Jordi Prenafeta, Art de frontera que juga amb la simbologia clàssica de la suma i el guió per crear art. La veritat és que d'una cosa motl senzilla es poden bastir molts temes relacionats i moltes composicions per fer pensar. Va ser una mostra amb visita comentada amb un munt de gent allí present que va fer callar als petits i grans per escoltar les històries que s'hi amaguen. Aquesta és la seva primera exposició en solitari, ha fet un parell de llibres sobre Moros i Cristians i sobre el Gin Tonic. Doncs aqui teniu aquest apunt i segur que algun dia en sentirem a parlar més. 

dijous, 22 de setembre del 2022

Projectes que poden acabar en no res



 Una 60 na de persones s'han aplegat aquest vespre a la presentació oficial d'Impulsem Vendrell. Un grup d''opinió que vol influir en el futur del Vendrell, per això ha fet escriure a la gent allí present aquelles millores en uns cartons que vol per la vila i també alguns han pres la paraula per dir seva opinió. El que s'ha dit és el de sempre, carrers bruts, comerç poc cuidat, poc aparcament, etc etc.

Representants d'altres formacions tampoc s'han volgut perdre aquest acte i han tret el cap a la plaça de les Garrofes. A veure que passarà. Jo crec que el que han de fer és anar recollint firmes per configurar un partit propi o anar amb algun pack que no et calgui recollir firmes. També el que poden fer es distribuir-se en diferents partits que opten al mandat. 

En el perfil compartit d'aquesta formació hi ha una gran rivalitat de forces que han sorgit i jo crec que no tenen la míima intenció de cedir el seu protagonisme a una altra abans de les eleccions. Si tenen valor doncs un partit i endavant amb el poder d'aquest vtv i complementaris fins o pot arribar i sinó tanquem la barraqueta i anem a ajudar als altres i no cal que s'hi presentin tant perquè aquest votantestar més que sobat a casa nostra. Doncs res. El millor promoure un coalició de partits localistes perquè al Batman i al Kevin els hi esteu fent la feina dividint el vot i no us doneu compte. 

Vota’m i si puc t’escolto

 



 

 

Fa uns anys vaig anar a una gran boda en què s’anunciava barra lliure per als seus convidats. Evidentment després de la cerimònia oficial de l’enllaç va tenir lloc la barra lliure que tots esperàvem perquè feia un sol de justícia. Els “betters” i el cava de l’entrada ja feia hores que estaven exhaurits. Doncs al fons d’una gran sala vàrem descobrir la gran barra lliure amb una gran ventall de beuratges per anar passant la set i animant l’esperit. Doncs al cap de poc de descobrir el nostre objectiu per una sala lateral també sorgia amb clar interès una altre convit de nuvis amb els elements que els defineixen clarament. Tots junts varem assolir la barra que era molt llarga, però que curiosament només estava gestionada per un cambrer que havia de fer mans i mànigues per servir a tots els clients. Això no era que la resta de personal havien agafat el covid i aquell dia s’havien quedat curts de personal, sinó la història és clara manera d’estalviar i de vendre duros a quatre pessetes, posant un sol home davant la munió de comensals que tenien salivera a la boca . Potser val més que posis una barra a uns preus raonables i deixis de convertir en herois els qui aconsegueixen el seu trofeu amb glaçons després d’una lluita aferrissada amb amics parents de la teva colla i de la rival.

Quan he vist aquest anunci de l’Ajuntament del Vendrell que oferirà un servei de psicologia gratuïta als joves entre 15 i 30 anys que representen un 28 % de la població local durant sis hores a la setmana he pensat amb aquesta escena en què cadascú ha de trobar al final de tot la solució al que allò que el cos li reclama.

Aquest servei que a tota màquina ha d’atendre a 12 joves a la setmana és totalment insuficient perquè la demanda que pot sorgir d’aquí segur que estarà molt per sota de la seva capacitat d’atenció normal. Estem parlant dues tardes a la setmana amb 3 hores cada tarda i una visita de mitja hora. Els números no fallen. Pensem que podem tenim una població d’unes 10.000 joves per atendre, evidentment tots no hi aniran, però pensa que 1.000 joves vulguin utilitzar aquest servei. Doncs feu comptes i la cosa pot durar anys  i panys encara que només siguin 5 visites de mitja hora prorrogables que no tens ni per començar el tractament si no és una cosa de pa sucat amb oli que no serà el cas perquè estem parlant del suïcidi.

L’Ajuntament del Vendrell ja té altres competències per atendre aquesta fracció de la seva població sense haver de recórrer a serveis que ja estan ofertats per uns quants professionals de qualitat contrastada que paguen els seus impostos i precisament no són pocs en aquest poble amb una forta càrrega impositiva.

El paper de l’Ajuntament l’hauria de fer a través dels educadors de carrer que en el temps que han estat treballant a la vila han demostrat que les coses es poden millorar sense haver de recórrer a la policia i a les sancions com acostumaven a fer alguns estadistes d’aquest municipi. Un altre figura són els tècnics de joventut que en aquest municipi brillen per la seva absència sobre el paper més  que una altra cosa. S’està entrant en un camp que no correspon al consistori i si la veritat és vol ajudar a tothom a tenir accés a aquests serveis de psicologia que els preus d’aquest servei estiguin relacionats amb la  renda de la família i no gratis per a tothom com ara es vol fer. A més que tothom vagi al servei privat que cregui convenient dins el municipi i que el consistori estableixi els vincles necessaris amb aquests professionals per abonar aquells casos més precaris socialment  i la resta doncs que cadascú arribi fins on pugui. La resta ja ho abonarà la casa gran. Aquí no hi ha res gratis. Algú ha de pagar l’invent encara que sigui les properes legislatures. Creia que defensar el motiu del concert de Camela pel dia de l’orgull Lgtbiq seria difícil de superar, però veig que després de les calors s’ha sobrepassat amb escreix amb aquesta mesura clarament electoralista i totalment insuficient. A més la música i el volum elevat em recordava aquella gran campanya política  en què cada polític del govern explicava la seva acció en un minut de temps.

 

 

dilluns, 19 de setembre del 2022

Nou restaurant pizzeria al Centre del Vendrell, a l'antic Stil


 

Després de la mala sort que ha tingut el Leiva, que ja fa uns dies va tancar, tornem a un tipus de cuina més propera com podia ser la de l'Stil que la pandèmia se'l va endur per endavant. Aquesta nova proposta que es diu Porticus obre aquest divendres després que l'alta cuina no ben portada no assolis la seva fita i toques el dos i ara anem al que tenim, un bon menjar amb uns preus racionals que és el pots trobar a la Industrial que són els que ho portaran que estan al polígon industrial. Bon tracte, certa originalitat i com més gent millor, cuidant al client i al producte sense sortir escurat. Ja direu el que.  Aquest restaurant es trobava a faltar al Vendrell a veure que passa.

diumenge, 18 de setembre del 2022

Gran nit de foc al Vendrell amb els 30 anys del Cabrot



 Aquest dissabte un cop més el Vendrell es va omplir de foc amb els 30 animals que l'acompanyaven, galera inclosa. La gent s'ho va passar molt bé seguint el petit correfoc per la plaça Nova  i acaba a la plaça Vella on hi havia el concurs d'enceses que va guanyar per merits propis el drac de Cervera. Una acte molt ben organitzat perquè tot hi anès a mesura. Va estar molt bé posar un grup de música que anes tocant a mesura que es feia l'encesa de competició. Molt de caliu, molta gent que van fer molt de gasto als bars del Vendrell i el cirereta ja va ser els Son Rumores que amb la seva música i ambient va posar a tope de festa el Vendrell. Dies com aquests sagraeixen.

En canvi dins el format que es va fer divendres doncs la música i el mapping lligaven molt bé i és una manera de aprofitar la gent bona que tenim a casa nosra i no cal que anem al poble del costat perquè ens venguin duros a quatres pesetes. Aquí tenim gent molt preparada com l'Albert Recasens i els seus músics que amb els tècnics ho van deixar molt bé. Però aquests discursos ofical encara que van ser curts ja estan superats a les nostres èpoques. A veure si busquen un  nou director de l'Apel·les Fenosa que suposo que ja tenen i guarden per fer una nota de premsa i sonar vidilla al tema. A veure quin partit han escollit. L'actual havia estat director general amb el Pujol a Lleida. 

dijous, 15 de setembre del 2022

Ens hem carregat l’essència de la joventut

 

 



 

Ens estem carregant l’essència de la joventut en aquest model de societat que tenim que anem forçant a les noves generacions a convertir-se en col·leccionistes de títols i diplomes mentre van avançant per la vida.

Queda lluny allò que nosaltres practicàvem al sortir de les classes que era compartir una estona de jocs amb els amics i parents, divertir-nos simplement i passar una temps al carrer amb un entrepà de pa amb  d’oli i sucre i anar fent. Teníem quatre bastons mal formats que es podien convertir en porteries de futbol i en un moment donat transformar en fusells d’assalt als locals més segurs del món. Érem els reis dels carrers. No necessitàvem portar cap samarreta oficial de cap equip de primera divisió, perquè alguns dies ens aixecàvem més defenses que davanters.  Nosaltres anàvem mutant amb el pas dels dies.

No sabíem ni que existien els psicòlegs, perquè en aquelles trobades sota un pis fresc es parlava de tot i de mica anàvem aprenent totes aquelles coses tan necessàries que no estan als llibres i si ho pots trobar el seu llenguatge resulta massa recargolat per aquestes joves ments.

No necessitàvem els mòbils per jugar perquè en prou feines a les cases més riques de la vila hi havia un telèfon amb un marcador rodó que més d’un cop et sortia una persona desconeguda perquè no havies fet correctament el recorregut del dit que marcava.

Cada dia quedàvem a una hora i a un lloc. No necessitàvem res més perquè tothom sabia on ens podia trobar.  No passàvem cap segon davant de cap teclat, encara s’havien inventat. Teníem una petita televisió en blanc i negre amb dos canals que ens permetia estar a l’aguait de les notícies del món o seguir el procés e la cria del òs polar en un parc de Rusia.

Tots teníem molt clar que qui manava eren els nostres pares i els professors. Hi havia una línies vermelles que no es podien traspassar, però mai podíem faltar el respecte  i menys als pares. Ens podien castigar sense sortir de casa i això podria ser una greu tortura sense  poder formar part d’aquesta universitat de la vida que teníem en una plaça tres carrers més amunt.

Llegíem perquè ens agradava llegir i escoltàvem la ràdio on es podia escoltar de tot una mica, no com ara que tot està comprat i hi ha molt poques emissores realment lliures de punxar el que vulguin.

Quan tocava entrar en el món del treball hi havia possibilitats de fer-ho amb una escala que començava per baix i podries anar pujant segons l’empresa. No com ara que hi ha moltes empreses que viuen de contractar joves en practiques que seran substituïts per uns altres de la seva condició produint una greu frustració en les seves vides professionals perquè veus que han estat enganyats un cop més en nom de noves experiències. Empreses que viuen per anar filtrant tots aquests joves que queden pel camí de la seva formació i els ofereixen contractes de pràctiques temporals.

Uns joves que els varen prometre mil històries i a mesura que van passant per les diferents etapes van veient que tot es fum que darrera grans noms d’assignatures hi ha el mateix que fa uns anys amb un llibres plens d’estadístiques i colors amb un llenguatge políticament correcte que no ens vol dir res.

Uns joves que veuran hipotecada la vida de fills i nets i no acaben d’entendre perquè uns ocupen pisos i no els passa res i altres estan pagant un munt d’anys per un pis que potser d’aquí 20 anys estarà afectat per una nova carretera.

Joves necessitats de psicòlegs que no saben ni on van ni que volen en que l’absurd és el gran protagonista de la nostra realitat.

diumenge, 11 de setembre del 2022

Després de 12 onzes de setembre a la manifestació o confiants avui a casa


 

Aquest onze de setembre em quedo a casa perquè vull que els polítics facin un pas i deixin estar de tonteries. Aquí ningún un pas per sobre de la línia roja portada des de Madrdid. Així no arribarem gaire lluny la veritat. Tot estar estancat. Jo crec que ja podrien fer una gran coalició tots plegats i tirar endavant. Aquí només es vol guanyar eleccions i tocara poder, però això ja està acabat i la gent ja està cansada d'aquesta pasivitat. Jo em quedo a casa  i no és pel confinament.

20 anys de Pampa's a Ràdio el Vendrell



 Tot un honor treballar amb el Dani Utge cada dia cara a cara, una sort a part de la gran feina que fa en el món del joven en una societat que tot ho arregla amb protocols inútils i polícia per quan ja no es pot fer res més ell fa anys que té les idees molt clara, però com no es dedica al basquet i no es un  palmero professional doncs qui vol ho sap i qui no que miri la tele oficial. 

Ell cada dimarts de 9 a 10 de la nit en silenci juntament amb el Joan Marquez fan màgia a la ràdio amb el seu programa Pampa's rock que mostra un tastet de la musica nova que es fa aquí i allà. Un programa molt currat amb entrevistes d'una gran persona que coneix molt el tema i si hagués volgut estaria en una altra emissora, però aquí està a gust amb la seva dosis diaria de Ràdio que el fa feliç juntament amb els seus amics i parets. Aquest dissabte hem fet els 20 anys, llarga vida al Pama' s i que duri molt el seu esperit per sobre de modes i sobres que paguen que punxis una cançó. Endavant mestre. Un plaer.

divendres, 9 de setembre del 2022

Millor mirar a Barcelona

 



Ara ens trobem que per la línia de Rodalies R-2 que uneix Vilafranca i Manresa están fent unes obres que duraran uns quants mesos. Per altra banda, tenim l’Ap-7 col·lapsada des de que ha desaparegut gairebé la pandèmia i ens resulta gratuïta. Doncs aquests dos greus problemes han provocat que hi hagi un augment de persones que facin servir el transport privat per anar des de les tres comarques penedesenques fins a Barcelona. El que tocaria a hores d’ara és, en especial al Baix Penedès, es gaudir d’unes línies express d’autobús que unissin les principals localitats baixpenedesenques amb Barcelona d’una manera ràpida i relativament econòmica. Aquesta també és una manera d’estalviar el nombre d’accidents a les nostres carreteres i no només posant sancions i reduint la velocitat d’alguns trams com veuen la majoria de polítics.

És de jutjat de guàrdia, per altra banda, que el Baix Penedès no tingui cap línia de bus nocturna amb Barcelona, ni durant l’estiu com hi havia fa uns anys i que durava des de Sant Joan fins a la Diada de Setembre. Doncs com passa tantes vegades aquesta línia va desaparèixer potser per manca d’usuaris, però es podria donar el cas que hi havia poques persones que coneguessin l’existència d’aquesta possibilitat de mobilitat nocturna. Aquí, ens alguns aspectes es llencen molts recursos en publicitat i en altres coses doncs no es diu res, segons els interessos polítics de cada indret. Aquesta és la nostra realitat perquè potser el dia que tinguem aeroport a la vegueria del Penedès parlarem d’una altra manera, però de moment entre els uns i els altres hem estat capaços de construir aquest territori que agradi o no és el nostre.

 

 

dijous, 8 de setembre del 2022

Els concerts de música gratis resulten perjudicials per la cultura d’un poble

 



 

Cada dia sóc més partidari que els concerts i altres activitats de certs grups siguin pagant perquè és una manera de fer una preselecció natural que aclareix bastant bé el que després serà l’ambient que et trobaràs a dins. No estic parlant de grans quantitats de diners, però amb 10 euros o 15 per persona n’hi ha més que suficient per evitar aglomeracions innecessàries i  no haver d’aguantar gent que passaven per allí sense que els interesses el que succeïa sobre l’escenari. A vegades es dediquen a tocar la moral al veí més que a altres coses.

Trobo molt encertat aquest festival que Vilafranca del Penedès s’ha tret de la màniga tot just uns dies abans de començar la seva festa major que segons diuen vindria a ser la més tradicional de Catalunya per alguns. Vilafranca va organitzar tres grans concerts al camp de futbol el cap de setmana abans de al festa major al preu de 15 euros. Abans d’entrar al recinte hi havia barres, Food trucks i altres propostes per anar omplint la panxulina  o si vols al sortir també podies agafar alguna cosa pel camí de casa. Els tres grups caps de cartell eren Macaco, Manel i Sopa de Cabra, acompanyats per altres grups que podrien estar aquí, però també podrien estar dins aquesta nova versió de festa major que han inventat aquest any.

Massa cops no valorem les coses gratuïtes que tenim a l’abast i que pel simple fet de no pagar un cèntim la nostra actitud cap a ells no és la millor.

Fer records com va fer el Vendrell amb Camela està bé, però entre una cosa i l’altra aquest concert que molts no saben encara  amb quina excusa van actuar va costar més de 40.000 euros que l’ajuntament va deixar anar sense aconseguir res a canvi a part de fama i uns minuts de glòria per tres regidors que havien de fer les fotos davant una multitud que els aclamava presumptament. Encara els més afortunats varen ser els administradors de la festa major que varen recollir uns diners per destinar presumptament a alguna activitat de la passada festa major o potser aquests calerons estant esperant a què els nous comencin a fer alguna cosa.

És correcte fer coses gratuïtes per la gent, perquè si ara a alguns llocs hi van quatre gats, llavors la cosa encara seria més preocupant, però en un concert o similar o sembla que tens una assistència garantida, el millor es treure uns calers que et poden permetre contractar altres grups i donar més vida a altra gent. Aquí entre l’entrada i els diners que devien pagar els establiments establerts abans de l’entrada devien recollir una bona quantitat de diners que poden servir per altres coses en el futur.

De mica en mica anem perdent els diaris perquè entre altres coses estan els gratuïts que ofereixen una part dels de pagament i el problema és que aquests a part d’alguns casos excepcionals potser també vindran a desaparèixer per manca de finançament.

No anem de gent bondadosa i regalem tota cultura a la gent, però també hem de treure partida del nostre calendari i que la gent aporti diners per donar una més àmplia oferta al públic.

No ens calen 7.000 persones en un concert de festa major. Potser que en vinguin la meitat i amb aquests diners potser aconseguirem tenir una nova cita musical gratuïta on descobrirem nous valors de la música de casa nostra. No cal fer concerts pels veïns. Cadascú que es pagui la seva festa. Molts tornaran a casa i ja els els ha vist prou.

 

 

 

dijous, 1 de setembre del 2022

El Vendrell, un ajuntament que gasta més en seguretat que serveis socials per habitant



 

De bones a primeres he de dir que no sóc ni economista ni advocat per tant el que jo pugui aportar serà molt limitat del què un especialista en la matèria pugui afegir amb un munt de números amb percentatges i altres històries pròpies d’aquests documents que molts cops són difícils d’entendre pel públic en general. Encara que els puguis veure al final com passa en algunes etiquetes de petits electrodomèstics no pots esbrinar ni com es canvia la pila. Si algú faci una lectura més elaborada benvinguda serà i es podrà complementar amb aquest petit esbós d’un becari.

La història  que ens volen vendre aquest cop la nissaga optimista és que aquí estem molt bé amb uns números que parlen per si sols de les nostres condicions econòmiques totalment idònies i saludables per un municipi com aquest que com ja ha passat altres tres anys durant l’agost, quan no es poden fer obres en general, comença una nova aventura de ciment i totxo pe centre de la vila. S’ha de veure bé i  ens ha de portar   fins a les portes de les properes municipals. Tot està estudiat a no sé que vingui una nova pandèmia i ens tanqui tots a casa o hagin de canviar el nivell del carrer perquè amb quatre gotes queda tota l’aigua de la pluja entollada al mig de carrer i no es pot evacuar pel seu pendent natural. No cal anar gaire lluny per veure aquests precedents recents.

Anem a pams el deute de l’Ajuntament del Vendrell a 31 de desembre de l’any passat és de 34.720.000 que representa un 61 % del pressupost molt lluny d’altres èpoques glorioses de la vila què havíem superat amb alegria el màxim establert del 110%. Actualment encara més de la meitat del nostre pa de cada dia va destinat a pagar somnis de poder i martingales vàries d’altres legislatures que tot apuntava pel que van deixar que aquí lligàvem els gossos amb llonganisses. Ara que ja ens podíem quedar sense pla d’ajust, per seguir fent obres i derivats hem allargat aquest pla d’ajust fins el 2030 perquè d’aquí dos anys encara paguin una petita part del concert de Camela, quan molts no es recordin què van venir a fer a la vila optimista perquè la veritat no ho van saber ni els qui estaven davant del duo.

El Vendrell destina 1.306 euros a cada un dels seus habitants en una població que està molt propera als 40.0000 habitants, una xifra que ja havíem superat, però que hem retrocedit. Però aquí hi ha un element que s’ha de tenir en compte que són les segones residències que paguen els seus impostos i molts cops només passen un meset entre nosaltres i els toca contribuir com qualsevol altres vilatà. Aquí a la vila tenim moltes segones residències que paguen i no reben gaire d’aquests diners que s’han de repartir entre tots els empadronats perquè no hi viuen. A part de quatre bosses d’escombraries l’any i una mica de manteniment del carrer que no creixin les herbotes a la vorera ja queden conformats. Aquest diners també s’haurien de dividir entre aquests habitants que paguen i no hi viuen i el resultat seria molt diferent.

Una altra dada que em preocupa és que la policia del Vendrell, drons, 4*4 i altres elements de darrera tecnologia ens costen un ull de la cara perquè resulta que destinem a seguretat 162 euros per habitant quan ja hem perdut la guerra del top manta i molts trossos del Vendrell són repúbliques bananeres on la policia no està ni se l’espera. No parlem de les ocupacions de pisos que cada dia hi ha més comunitats units per Whatsapp i amb alarma per manca d’eficiència de la policia perquè està desbordada  i falten agents amb formació perquè vist el que si cou alguns marxen. Aquest tema policial mereix un capítol a banda. Per altra banda, la gran estrella d’aquest ajuntament que és serveis socials només rep 158 euros per habitant amb els índex més alt d’atur de Catalunya. Una xifra que triplica moltes poblacions del costat, però que està per sota de la policia. El que si que es cert és que la càrrega fiscal està amb 767 euros per habitant, una dada superior a la que tenim al nostre voltant i ja veieu que els serveis municipals estan molt per sota de les necessitats bàsiques del Vendrell, als quals l’ajuntament destina 278 euros per veí. Per més inri, la vila destina 22 euros per persona a ocupació. Així no sortim del forat. Quan es destinen més diners a seguretat que altres elements bàsics de la societat com cultura i benestar social és que alguna cosa peculiar passa.