Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 30 de juny del 2009

El peix aranya està a l'aguait de la nostra costa

Una de les notícies importants del Canal 9 d'aquests dies és que el peix aranya visita les costes de la comunitat valenciana i alguns banyistes ja han tingut un ensurt amb aquest peix que s'amaga a la sorra. La pica causa dolor i amb amoniac marxa el verí, però la veritat és que millor que no el trepitgem. Esperem que no ens visiti i que aviat marxi i no vingui cap a cap lloc de la costa. Però si podeu millor que aneu amb xancles per evitar algun intrus

Uns grans castell de foc a la Platja de Calafell

El castell de foc de la platja de Calafell va estar molt bé. Va ser molt interessant. Hi vaig anar perquè era una bona alternativa per un diumenge a la tarda sense gaire més interès. Varem sopar allí com es van fer les 11 ens vam quedar a veure els focs i la veritat és que molt bé. Em van agradar molt. Surten una mica del que es venia fent a la comarca. Esperem que els del poble segueixin la mateixa línia.

diumenge, 28 de juny del 2009

Sopar del primer mig segle de l'Àngel Guimerà


El Col·legi del Vendrell Àngel Guimerà celebrava enguany els primers 50 anys de docència. Primer estava ubicat en ple centre del Vendrell i fa uns anys va passar al Puig. Ahir en un sopar vam recordar aquestes bodes or. Una trobada amb 256 comensals, entre professors i alumnes. Va ser molt emotiu perquè varem poder veure persones que va anys que no veiem i recordar vells moments. Aquest és un dels centres més emblemàtics del Vendrell i per on passant multitutd d'estudiants. Una petita representació de cada curs ens vam donar cita ahir al sopar. Enhorabona per aquest mig segle i esperem que la vostra tasca docent duri molts més anys.

divendres, 26 de juny del 2009

La crisi també passa factura a les vacances

La darrera enquesta diu que les vacances les passarà a Catalunya, 5 persones. En segon lloc amb tres vots les persones que les passaran a casa amb 3 vots. Més lluny d'Europa i Àfrica només una persona i a Europa també una persona. La crisi és nota, oi que si.

L'àrab en una revista d'un institut del Vendrell

L'IES Andreu Nin del Vendrell ha editat la seva revista. Una cosa que m'ha xocat és que la portada hi havia el mateix text en català, castellà i àrab. Una gran iniciativa. Llàstima que dins no hi havia ni una sola ratlla en àrab, però bé alguna cosa és alguna cosa.

Baix Penedès 0.0

El magnífic escenari de Vil·la Casals va acollir el passat 12 i 13 de juny les 2n jornades de la Penedesfera. Amics i amants penedesencs del món 2.0 es van reunir per parlar sobre diferents temes relacionats: el myspace, el futur dels mitjans de comunicació, la xarxa com a mitjà per sortir de la crisi, l’accés general de la banda ampla i altres coses. També es va parlar de política en una taula rodona anomenada “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”. Entre algunes de les conclusions que van sorgir al llarg d’aquest intens debat va ser la diferència entre la democràcia que és el que ha predominat en les acaballes del segle XX i la participació que són les noves tendències que de mica en mica s’han d’anar imposant en la nostra societat en aquest nou segle.
En la democràcia els electors voten. Els seus representants actuen segons un programa i unes necessitats abordades des d’un punt de vista de dreta, d’esquerre, nacionalista, radical i altres postures. La relació que existeix entre elector i elegit és minsa. Només cada 4 anys, davant les diferents comtesses electorals que es van succeint en el calendari. El polític durant aquest temps, fa i desfà sense tenir gaire en compte la voluntat popular. Les noves tendències del segle XXI aporten un nou fenomen: la participació i la interrelació entre aquests dos protagonistes en qualitat motors socials a través d’unes eines més o menys accessibles a tothom. La ciutadania en tot moment pot posar-se en contacte amb els seus representants a través d’uns mecanismes com poden ser les del món 2.0 com el facebook, blog, twitter, fins a diferents processos de participació més directe com les trobades o reunions per dissenyar el futur de la comarca o d’algun dels seus municipis o aspectes més concrets, com podia ser el CIM de l’interior del Baix Penedès. En aquest apartat també s’inclou la possibilitat que la ciutadania te de proposar la distribució d’algunes partides del pressupost municipal que algun ajuntament ha apuntat d’una forma tímida. Aquest és una mica tot aquest món 2.0 que va centrar els jornades de la Penedesfera però des d’un àmbit global. Una empenta a aquesta relació entre els usuaris a través d’aquestes eines i xarxes socials cada dia més utilitzades en el nostre món real. Una manera molt útil de captar diferents visions d’un mateix fet. Cada dia es parla més de la desvirtualització, terme que va aparèixer força vegades en aquests dos dies a Vil·la Casals. Un terme que explica quan descobreixes qui ha darrere d’un nom propi o artístic per passa una mica més desapercebut. Una experiència molt interessant quan et permet parlar amb una persones que fins ara només coneixies en el seu vessant virtual.
Aquí al Baix Penedès ja fa dies que hi ha una voluntat política d’integrar els electors en aquests processos que acullen votants i candidats, però els resultats pel que veig arreu de la comarca són bastant penosos. Es pot temptar a la gent a que s’involucri en tot aquest món de la participació en diferents camps. Però si realment l’única cosa que es pretén, com acostuma a passar, és tenir entretingudes un temps a les persones i pensant que algú realment els escoltarà o simplement per treure idees per omplir els programes dels cartells electorals d’algun partit en la propera cita amb les urnes val més que ho deixem estar. S’agafen aquests diners del pressupost i s’organitza un sopar popular amb un conjunt musical i tothom estarà més content. No cal perdre el temps en reunions infructuoses o pensar una estona en el futur del teu entorn quan només quatre privilegiats anònims tindran aquest honor. Utilitzar aquesta eina poques vegades i amb resultats clars pot resultar atractiu. Però quan això falla, s’haurà de recórrer un cop més als acòlits incondicionals de cada partit polític que seran els que hauran de complir amb aquest paper d’omplir les cadires buides per dissenyar el demà. Ells ja saben que serà per la causa, com fan quan han d’anar a mítings, conferències o altres esdeveniments que organitza el partit per tothom, però un cop més no crec que gaires més s’hi deixin caure. No és pot abusar massa de la bona fe de les persones. Encara som una comarca 0.0 perquè la immensa majoria dels nostres polítics no estan preparats per superar aquesta situació. És qüestió d’anys, de molts anys. Potser de massa anys encara.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juny de 2009

Millors coques de Sant Joan del Vendrell segons enquesta improvitzada

En una enquesta feta amb poc gent pero de bon gust, la millor posició en les coques de Sant Joan d'enguany per alguns forns del Vendrell ha estat primer per Forn de Pa Miret; segon per la Jacqueline del carrer Montserrat i tercer premi per la Dolceria Solé. Són alguns dels que hi han participat involuntariament i els resultats són aquests. Seguirem amb noves propostes.

dijous, 25 de juny del 2009

Moltes gràcies amics de natació del Vendrell


Fa uns nou anys que vaig a curset a la Piscina Municipal del Patronat del Vendrell. Hi ha gent molt maca de totes les edats que mentre nadem s'ho passem pipa. Avui hem fet la clausura del curs. Cadascú porta alguna cosa i ens ho passem molt bé. És una de les coses més encertades que he fet a la meva vida. Us ho recomano, nadar i si hi ha sort podeu trobar gent magnífica com ens ha passat a nosaltres. Gràcies a tots pels moments que hem viscut dins i fora de l'aigua.

Un gran concert dels Laxen a Valls


A Valls varem poder veure un dels millors concerts dels Laxen d'aquesta temporada. Tots estaven en el seu lloc i el concert va sortir rodó tot i algun problema amb algun dels microfons. Ja s'estan preparant per grabar el primer directe amb el nou cantant. La cosa serà el dia 1 d'octubre a la sala Apolo de Barna, ja no queden gaires entrades. Doncs Valls va vibrar amb aquest grup que està en plena forma en el panorama musical. Endavant que no pari.

dimecres, 24 de juny del 2009

Una nit multitudinària amb un gran grup a Coma-ruga

Vaig ser un dels centenars de persones que vaig anar a Coma-ruga. Al principi, sobre les 12, no hi havia gaire gent, però aviat es va animar. El grup de Llorenç Plou com Mai ho va fer molt bé. El cantant vol imitar al cantant dels Heroes del Silencio, però la cosa no li queda gens malament. Els segons Formula Revolution, tenien bons temes, però encara han d'assajar molt perquè no sonen gaire bé. És nota que són nous i encara n'han d'apendre una mica. Els darrers, la Banda del cotxe rojo van estar molt molt bé. Llàstima que a les cinc i escaig del matí vaig tornar a casa, però la cosa prometia. Molta gent, moltes cares conegudes. Els Nens del Vendrell ho van fer molt bé a la barra. Tot un èxit. Ara a seguir els programes de festes i festetes dels pobles fins que arribi el setembre. Ens veiem. Si voleu bona música ja ho sabeu, la Banda del coche rojo és una bona aposta si us agraden les versions que és el que es porta.

dimarts, 23 de juny del 2009

Una nit màgica per tothom

Nit màgica, nit especial. Coets, petards i bengales. Aigua i vent. Moltes llegendes. Molta claror i poca nit. Coca i cava. Alcohol i controls. Silencis i música. Una nit per viure-la en primera persona amb gent enrrollada. Una nit per gaudir. Una nit diferent que marca el principi de l'estiu. Apa a gaudir-ne

dilluns, 22 de juny del 2009

El tabac ha de pujar els seus preus

La gent d'aquest bloc crec que no fuma perquè han votat per 6 vots a cinc que el tabac l'han de posar més car. 5 persones diuen que més barat. Ningú ha dit igual. És un bloc de no fumadors per minoria

Consells practics per Sant Joan al Vendrell

Els consells practics per demà és que si voleu anar a un bon forn encarregueu la coca quan més aviat millor. Avui en algun forn del Vendrell ja no n'hi havia. Jo he fet una enquesta aquest mati i aconsellen que la coca s'ha de comprar a ca la Montserratina i la coca enramada de ceba o espinacs al Badejo del carrer del Peix. Però en això cadascú hi té el seu gust particular. Jo aposto per aquest que he dit, però a tot arreu ho fan bo. Però millor que sigui una fleca de tota la vida, perquè saps el que menges. Per rematar-ho tot plegat hem d'anar a Coma-ruga de revetlla que els grups són bons encara que no siguin gaire coneguts.

diumenge, 21 de juny del 2009

Un canvi de rumb per Turismar

Una de les coses més visitades aquests dies al Baix Penedès és Turismar. Un mena de multisectorial on abunda el tema mercadillo de platja, on també hi ha les clàssiques paelles que no s'engaxen i els sofàs que et fan massatge. Aquesta tarda hi havia molta gent, perquè tampoc no hi ha gaires alternatives i el lloc està molt ben triat i hi ha una mica de tot. El que fa falta que donar-li un canvi de rumb perquè representi la vila i la comarca. Algo amb més cara i ulls. No un mercadillo típic amb poca cosa més. Està molt bé també la revetlla de Sant Joan perquè no hi ha gaires alternatives. Els grups d'enguany pel que diuen són bons. Ens ho passarem bé.

dissabte, 20 de juny del 2009

Tot o res de la tele el Vendrell, promet

Tot o res és el nou programa de la tele local del Vendrell. La cosa promet ahir vaig assistir accidentalment a una gravació al passeig Marítim de Coma-ruga on competien el Caramot i el Cabrot. És un concurs entre diferents entitats del Vendrell, tipus el mític Grand Prix, però fora de plató i pel Vendrell. Us ho aconsello. Hi ha moltes ganes i il·lusió de les persones que el fan possible. Hem de donar empenta i força a la gent de casa i una manera de fer-ho és mirar-ho i gaudir-ne. Molt bé per tots plegats

divendres, 19 de juny del 2009

Trucar a l'Fnac, un repte

Estic intentant trucar al Fnac de Barcelona per problema amb una compra. No contesta ningú. Realment hi ha algú al telèfon? Tenen aquest número per despistar al personal? Ho fan perquè hi torni? Això no m'agrada. M'estic començant a rebotar. A veure si tinc sort.

El món de Yupi

En el món fantàstic de Yupi tots hi guanyem inclòs els que no es presenten. Ningú hi pot perdre. S’organitzen unes eleccions europees en un diumenge de juny amb bon temps per anar a la platja, encara que la temperatura de l’aigua no fa gaire aconsellable el bany. En la primera ocasió que els ofereix la petita pantalla, tots els polítics surten somrients pels bons resultats aconseguits sigui quina sigui al resposta de les urnes. Es treu el cava es brinda amb tots els presents. Contents i satisfets com a premi per la bona resposta d’una estudiada campanya electoral. Uns perquè guanyen votants encara que s’hagin quedat a la meitat dels guanyadors, els altres perquè encara que hagin perdut vots han doblat en paperetes al segon partit en la lluita ferotge de la democràcia. Altres perquè tot i el descens de votants han mantingut la seva representació política que és el que realment sembla que interessava. Ni rastre de la paraula fracàs o decepció amb la possibilitat que això comporta per repassar els motius que han provocat aquest sotrac en la confiança popular. Visca l’optimisme i l’eufòria electoral per tirar endavant en les nostres vides i en els nostres projectes vitals.
Hem arribat a un nivell d’abstenció general força preocupant. El Vendrell amb un 66,36%, Calafell 68,55 i el Montmell s’enfilava a un 70,75%. Unes dades prou significatives Aquest fet si que ha generat algun petit comentari per part de la classe política, però l’important és que tots hagin guanyat en alguna cosa. En aquests moments de crisi, desacceleració, situació econòmica especial es necessària que apliquem aquesta bona dosis d’optimisme per fer front a les situacions adverses que se’ns presentin en la nostra realitat de cada dia. La culpa no la tenen els nostres manaires ni els grans capitals que no han sabut ni han volgut resoldre una situació econòmica global força preocupant. La culpa és totalment nostra per no saber gaudir d’aquests moments tan esplèndids que ens brinden
Si el món laboral ens ha deixat aparcats en el difícil món de l’atur. No passa res. Ens apuntem en algun curs per aprendre coses noves que fins ara no havíem tingut l’oportunitat per manca de temps liure. El problema de tot això és que ara la majoria de gent per diferents raons, està força preparada. No estem davant d’una manca de formació de la gent aturada, sinó tot el contrari, senzillament falten llocs de treball perquè s’han destruït. El que passa és que dels pocs llocs que podem trobar al mercat laboral, un nombre molt considerable ofereixen uns salaris molt baixos. Al final, tot procés et pot resultar com un curs gratis de comptabilitat a la llar aplicat.
Els sectors públics cada dia són més febles i amb menys aportacions públiques. S’inventen nous plans cada canvi de legislatura però no se’n recorden de dotar-los pressupostàriament. Llavors la cosa fa figa. Només cal pensar en la Llei de la Dependència que afecta a molta gent. Una mesura com una altra per potenciar la nostra paciència i esperit de supervivència.
En un àmbit més local, el fet creuar o estacionar al Vendrell o Calafell cada dia costa una mica més. Però la finalitat d’aquesta mesura no és res més que de mica en mica anem coneixen els petits racons del municipi. Aquells indrets mig amagats que mai ens haguéssim atrevit a creuar per iniciativa pròpia. Els polítics realment estan per això. Fomentar que tots coneguem àmpliament tots els secrets del municipi. Mentre busques estacionament descobreixes nous emplaçaments. Mentre estàs parat a la carretera de Valls per un col·lapse circulatori pots conèixer aspectes nous en l’arquitectura d’uns edificis o simplement veure nous establiments que fins fa poc ens eren totalment desconeguts. Una mica de promoció comercial que també ens convé. Ja posen força zones blaves perquè no s’hi val anar pel centre. S’han de buscar nous espais.
Petits detalls que ens conviden a passejar pel passeig marítim de Calafell, en comptes de fer-ho un diumenge per la tarda quan no hi hagi sardanes a la Rambla del Vendrell. Són mesures fruit d’un llarg estudi i treball d’investigació dels polítics per aconseguir una societat més sostenible i igualitària. La majoria de gent ja ho sap i per això ni es plantegen això d’anar al cor del Vendrell. Agafen el cotxe i a Calafell hi falta gent. Al Vendrell sempre ens quedarà una estació de tren que en qualsevol moment podem tornar-la als titulars dels mitjans de comunicació. Encara que la retoquin una mica sempre quedarà el seu esperit grotesc. Potser algun dia la televisió pública Cubana ens demana rodar-hi alguna sèrie local sense que es noti que les imatges no estan enregistrades en aquell llunyà país del Carib. Tots hi guanyem en aquest món de Yupi que ens acull.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de juny del 2009

Promoció del Festival Pau Casals a Lleida


Una trentena de lleidatans van participar en el primer taller del xató que va tenir lloc el passat dimecres en la Volta de la Seu Vella de Lleida. Un espai nou d’aquest emblemàtic edifici de la capital del Segrià inaugurat el passat setembre. Una iniciativa que ha de servir per promocionar aquest plat tan nostrat fora del seu bressol tradicional. Els lleidatans Maria Carme Feliu que va guanyar el concurs de Mestres Xatonaires del Vendrell en el 2007 i Josep Lluís Huete que ho va fer en l’edició del 2009 van ajudar a fer més entenedor a tots els participants els secrets per l’elaboració del xató. Aquest acte va precedir a la presentació de la 29a edició del Festival Internacional de Música Pau Casals que tindrà lloc aquest mes de juliol i agost en l’emblemàtic auditori que porta el nom del Mestre.
Durant els parlaments, la Regidora de Turisme, Àngels Turdiu, va exposar a les més de 200 persones que omplien les cadires habilitades per aquest acte tots els atractius turístics que ofereix la vila des de l’orgue de l’església fins als esports aquàtics que es poden practicar en el vessant marítim del municipi. La immensa majoria dels convidats eren persones de Lleida que gaudeixen d’una segona residència al Vendrell. Juli Grandia, gerent de l’Auditori, va desgranar totes les actuacions que acollirà aquest any aquest prestigiós certamen musical i per la seva banda Benet Jané va convidar a totes les persones a gaudir d’aquests importants atractius del municipi. Àngel Ros, alcalde de Lleida, va confirmar el bon tracte rebut pels lleidatans que s’acosten a les nostres contrades per participar en alguna de les seves propostes. Al finalitzar l’acte va ser lliurada a tots els assistents una litografia de Joan Descals. A part de l’Ajuntament del Vendrell i del Patronat de Turisme d’aquest Ajuntament, l’Escola d’Hostaleria del Baix Penedès va ser l’encarregada d’organitzar la xatonada i el variat aperitiu que va cloure aquest acte. El quartet Prisma va ser l’encarregat de posar-hi la música a aquesta manera d’apropar aquest important cicle internacional de concerts a una de les zones de Catalunya d’on provenen un nombre més que considerable de segones residències de la nostra comarca. Una iniciativa que va gaudir d’una excel·lent acollida i que de ben segur servirà per donar a conèixer a moltes més persones la riquesa cultural del municipi.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 19 de juny de 2009

dijous, 18 de juny del 2009

Un any per coneixer el territori

Enguany s'han de fer vacances per donar vida al país i conèixer el nostre territori. Una bona oportunitat per veure el que els que fan molts de quilòmetres per estar en nosaltres volen veure. Aprofitem per conèixer una mica més el nostre entorn. Molta sort i segur que ens trobem en algun lloc. Hi ha molt per descobrir sense caure en els destins tipics i tòpics.

Roda de Barà el primer o una excepció?

Tinc un amic que té una empresa que treballa per l'Ajuntament de Roda i des del passat agost que no cobra cap factura i ja diuen que fins a final d'any no res. Avui sortia al Diari de Tarragona que volen fer fora a uns 40 treballadors muncipals. Realment aquest són els efectes directes d'una crisi galopant, d'una manca de previsió, d'un mal govern o de tot plegat una mica. Esperem que això no passi als altres ajuntaments perquè no és bo per ningú. Tothom hi perd. S'ha d'arreglar les coses al seu temps i no esperar fins el darrer per no perdre uns pocs vots. La gent ho enten. A Roda ho han fet tard i segurament malament, esperem que la cosa no trascendeixi, però les coses no pinten molt bé, però esperem que se salvi tot el que es pugui salvar.

dimecres, 17 de juny del 2009

Coca de Sant Joan per tot arreu

El negoci és el negoci. Ara tothom s'ha posat a vendre coques de Sant Joan. forns, és normal, supermercats, benzineres i altres punts de venda de coses que no tenen res a veure amb les fleques.. Potser tot això s'hauria de regular una mica. El mateix passa amb el tema de llibres que fins i tot en una peixateria pots trobar els darrers best sellers. Jo com acostumo a fer la coca a la fleca i el llibre a la llibreria.

dimarts, 16 de juny del 2009

Bancs i Caixes amb pocs treballadors

Els bancs i caixes ja fa anys que potencien els caixers automàtics. Ara el que fan que tot els va malament amb la crisi és deixar amb poca gent les oficines perquè la gent se les vagi pensant amb el caixer automàtic. Hi ha coses que que caixer encara no pot fer, però amb el temps la voluntat que hi ha és un caixer automàtic i al costat un mecànic per si s'espatlla i espavila. Ni tant ni tan poc. Una mica de tracte personal. No cal que fem tantes cues. A més el bo del cas és que nosaltres ja paguem per la nostra targeta que suposo que deu ser pel caixer i els diners que abans invertien en personal, ara què faran?

La gent si veu no condueix

En la meva darrere enquesta 15 persones afirmen que quan condueixin no beuen gens. 3 només una mica i les caselles de molt, bastant o passo dels Mossos no registra cap vot. La gent que ha participat és exemplar. Si condueix no beu. Ja ho deia l'Stevie Wonder.

diumenge, 14 de juny del 2009

Problemes de so en el concert dels Laxen a Mataró


Ahir vaig assistir a un dels concerts més fluixos dels Laxen a Mataró. Era el dia de les Seleccions Catalanes i tocaven amb la Dharma. La Dharma es va dedicar a tocar els temes de tota la vida, molta música poca lletra i segur que a la gent agrada. Els Laxen van fer un concert d'una hora i quart, amb un so que no era el de sempre, fallava una mica no sé perquè i això va provocar que jo, almenys. no trobes l'ambient dels altres concerts que han estat genials. Esperem que aquest sigui l'excepció.

Una evolució normal en el Vendrell

Un dels llocs diferents que hi havia al Vendrell per prendre alguna cosa mentre escoltes bona música ja ha passat a la història. El nostre Sam que durant més de mig any ha mantingut una programació estable en música de jazz i similar. També ha acollit una part del Track ja forma part de la història. La música ha donat pas a les hamburgueses i frankfurts i menjar ràpid. Ens ho hem deixat perdre, entre tots plegats. Adéu Sam allí vam descobrir que hi pot haver coses noves, però potser tots plegats encara no estem tan madurs perquè sigui una realitat consolidada. Sempre ens quedaras per anar a fer un beure ràpid.

El repte de la Penedesfera

El repte de la Penedesfera estava molt basat en què tot allò funciones bé. L'any passat es va fer a Gelida i va ser una currada, però enguany suposava un nou esglaó en tot això en un municipi com el Vendrell que no tenia experiència en aquest tipus d'esveniments del món 2.0. Hi ha va haver algun petit ensurt com que la xarxa falles i altres coses, però la realitat que estic molt molt content tal i com a sortit i vull donar l'enhorabona a les persones que ho han fet possible des d'un vessant o un altre. Des del Raül Buira que va confiar des del primer dia fins a la Montse, la dona del Dani i a la Lurdes que van estar al peu del canó en tot moment. Molt bé. Enhorabona. Entre tots ens hem demostrat que si es vol es pot i podem aspirar a fer coses similars. Endavant i llarga vida a la Penedesfera i a la gent que sàpiguen que al Vendrell hi tenim Pau Casals i Àngel Guimerà, però també actualment hi ha persones que si creuen en un projecte el saben tirare endavant molt reexit. Molt bé per la Sònia i per la Sylvie que van estar a l'alçada de tot i molt més.

dissabte, 13 de juny del 2009

La Penedesfera i la seva gràcia

Ahir va ser la primera jornada de la Penedesfera a Vil·la Casals i la veritat és que va estar molt bé. La gràcia de tot això està en el debat i en les aportacions de tothom. Si que es pot seguir de tot el món i el que vulguis, però el caliu que hi ha allí i en els entreactes és on està la gràcia de tot plegat. Va ser molt amè. Jo penso com el Genís Roca que el que cal fer primer és adaptar la política al 2.0 que és fonamental per tot plegat. Avui hi tornaré. Crec que serà interessant. Molt bona iniciativa i esperem que el projecte tiri endavant. Si podeu veniu a aquest racó de la platja penedesenca, és molt més càlid.

divendres, 12 de juny del 2009

Un concert memorable carregat de vendrellisme


Pas a pas, tub a tub, el Vendrell està vivint una de les seves fites històriques més representatives d’aquest principi de segle. Vàrem tancar el segle XX amb la baixada de l’àngel per la seva reparació i encetem aquest amb la restauració de l’orgue del Vendrell. Dues cites amb un gran ressò social i que són clars signes d’aquest vendrellisme que de tant en tant transpira miraculosament dels porus de la pell dels seus veïns per endegar grans projectes o almenys arranjar i restaurar aquells símbols que han patit les dures seqüeles del pas dels anys. En aquest cas es deixava notar aquest sentiment col·lectiu d’uns ciutadans amb un somni comú.
L’orgue del Vendrell va ser el gran protagonista del passat diumenge amb una església a vessar de públic on no hi cabia ni una agulla. Totes les cadires, bancs i similars, de les dues plantes de l’edifici estaven ocupades entre músics i públic. Tots units amb una única finalitat: fer possible que l’orgue torni a sonar com li pertoca. Els polítics van ser molt breus en els seus parlaments: bones intencions i lloar la relació d’aquest instrument Barroc amb un dels vendrellencs més universals, Pau Casals. Però la massa humana que omplia l’església el que volia es que comences a sonar la veu i la música en aquesta vetllada programada en una hora molt ajustada per a un dinar de diumenge. Van encetar aquest concert històric els menuts, la Coral Petit Estel. Cançons curtes i amenes per a uns noiets de 3 i 4 anys. Tot seguit, era el torn dels nens de 5, 6 i 7 anys de la mateixa formació coral. A la fi van arribar els que els organitzadors del concert van voler que fossin els grans caps de cartell d’aquesta cita musical per una causa benèfica. Només cal donar un cop d’ull o recordar la propaganda on oferia aquest honor als Lax ‘N’ Busto. Primer van tocar sis peces, la majoria del seu darrer treball, que està triomfant arreu on porten la seva música. Vam poder sentir una mena de concert en entre acústic i endollat que semblava que anés a unes poques revolucions menys que quan estan sobre un escenari convencional. Una mica com si anés a camera lenta, amb un Salva Racero que vocalitzava totes les consonants de la lletres de les peces que interpretava. La sonoritat no era la millor, però l’església del Vendrell dóna el que dóna. Miracles tampoc no es poden fer en aquest temple, almenys d’aquest tipus. Una de les coses curioses és la barreja de la música d’aquest grup vendrellenc internacional amb el so de l’orgue. Tot seguit van incorporar-se la resta de formacions corals com el Petit Estel, Cor Joves Veus, el Cor Orfeó Parroquial, la Coral de Veus Blanques i el Cor Zóngora. En aquestes dues peces, una de les quals està en boca de mitja Catalunya “Llença’t”, el so era una mica millor i el públic va començar a vibrar de valent amb tot aquest muntatge. Un punt àlgid que va desembocar en l’estrella més esperada de la tarda, “Instants”. Una peça musical inèdita escrita per la mà del Pemi Rovirosa que l’Anna Ibarz s’ha encarregat de dirigir. En aquesta part del concert ja es va afegir la secció de corda de l’Orquestra de l’Escola Municipal Pau Casals a la resta de corals i músics. El final va ser apoteòsic amb tota la gent aplaudint dempeus. Lògicament la van haver de repetir amb la mateixa excel·lent acollida. Aquesta nova peça és una reflexió del pas del temps, una imatge que es pot aplicar perfectament tant a les persones com a l’orgue que era el motiu i la raó de tot plegat. Records per tothom i un molt especial pel Pemi Rovirosa amb un tub de fusta amb la lletra d’aquesta nova cançó original fins el passat diumenge.
Per els que ho volen recordar aviat es posarà al venda un dvd amb l’enregistrament d’aquest concert que ha ja ha aportat 7.000 euros per recuperar aquest orgue que en el mes de setembre partirà cap a Conca i durant uns 13 mesos restarà lluny de nosaltres per a la seva restauració. Com a nota curiosa de la jornada cal dir que la carrossa dels Pastorets a la festa de la Bicicleta era una reproducció força aconseguida i en petita escala d’aquest orgue tan nostrat.

Publicat al Diari el 12 de juny de 2009

El Track i la seva gent anònima

Una de les experiències musicals més interessants que s’han fet a la comarca és el Track. Després d’alts i baixos al llarg en les sis edicions carrera s’ha pogut trobar una fórmula que funciona amb coses que es poden millorar i aquells antics obstacles que amb el temps s’ha anat superant i avui en dia ja formen part de la història. Fa uns quatre o cinc anys vaig estar present en una d’aquells concerts maratonians per escollir els finalistes del Track al parc Tabaris de Coma-ruga. Hi havia poc públic i la cosa semblava que no tenia gaire futur. Després d’uns anys amb força dubtes sobre el seu futur, l’any passat va saber enfilar un projecte nou i engrescador per a moltes persones que l’hem anat seguint setmana a setmana.
Quan l’organització em va demanar si volia formar part del jurat de la present edició, la veritat és que em va fer molta il·lusió perquè és una d’aquestes coses que no ens hem de deixar perdre a la comarca amb la implicació de moltes persones i entitats. Tenir una escola de música amb el nom de Pau Casals està molt bé. Està pendent d’una nova escola amb sales àmplies d’audició també és una cosa positiva. Gaudir d’un auditori com el de Sant Salvador amb el nom del mestre també és una iniciativa molt enriquidora que a tots ens beneficia. Però dins tot aquest entramat ens falta la segona fase, potser la podríem ubicar al mig entre un punt i un altre. Quan l’alumne o no d’aquesta centre musical ha acabat la seva formació musical i es vol dedicar a la seva gran passió que és la música. Llavors s’ha de buscar alguna plataforma per poder potenciar aquest nou artista dins el difícil mercat musical. Un espai que s’ha tornat molt més competitiu on les ganancies han disminuït considerablement. Ja fa uns pocs anys és molt fàcil i accessible a tothom no pagar ni un cèntim a canvi d’aconseguir un amplíssim ventall musical fruit de la creació i hores i diners perduts d’algú. És com si et volguessis construir una casa nova i anessis a internet i et poguessis baixar el teu projecte a canvi de cap aportació econòmica. Llavors aquest sector de professionals lliberals tindria les hores comptades excepte els més creatius. Aquests es guanyarien la vida escrivint articles a la premsa o donant conferències en universitats internacionals amb visió de futur.
Hi ha molts elements de la present edició del Track pel que fa al millor grup del Baix Penedès que són discutibles com per exemple que un membre pugui tocar en diferents grups o que intervinguin en algunes formacions intèrprets que tenen signat un contracte musical amb alguna discogràfica. També la mínima presència d’intèrprets del Baix Penedès en algunes formacions que van participar en aquesta fase del concurs. Són temes on tothom hi pot posar cullerada, però crec sincerament amb el temps que són coses que s’han d’anar polint fruit de la mateixa experiència que fan realitat aquest projecte. Un altre punt a tenir en compte és la idoneïtat del lloc dels concerts del Track, tant en la seva versió comarcal com la més àmplia. Aquest local escollit de les Matas ha estat força encertat, però en alguns moments s’ha quedat una mica petit, per la bona acollida d’aquesta proposta musical. Potser s’hauria de mirar un lloc més gran sense que caure en els perills dels pavellons esportius on la sonoritat no acostuma a ser gaire bona i massa cops queden bastant freds. Són temes que ara em resulten una mica trivials. El més important és que s’ha fet. No serà per l’excel·lent acollida que l’any vinent es pugui dubtar de fer-ne una nova edició. M’agradaria recordar aquí la gran tasca de totes les persones anònimes que s’han involucrat des del primer dia i han posat tota la seva empenta per arribar on s’ha arribat. No vull dir noms. Ànims per tots aquells que han participat en el concurs. Han gravat una maqueta i han treballat un projecte conjunt. Això és el més important. Hi ha dades de participació, hi ha guanyadors i altres que no tindran premi, però tots han posat el seu granet de sorra perquè el Vendrell i comarca tinguin una plataforma prou important arreu de Catalunya per a nous músics i artistes com Pau Casals i perquè no també Jaume Piñol, Jesús Rovira, Pemi Fortuny, Pemi Rovirosa, Oscar Argüelles entre molts altres.

Publicat al Diari el 12 de juny del 2009

dijous, 11 de juny del 2009

Ens veiem per la Penedesfera

Ens veiem demà i passat demà per la penedesfera. www.penedesfera.cat. Esperem que tot vagi molt be i es treguin conclusions molt interessants.

DNI electrònic molt utilitzat

L'altre dia vaig comprovar que moltes persones ja tenen el DNI electrònic. Ja veig que aviat m'hauré de canviar el meu. Però realment és útil.

El Vendrell es promociona a Lleida


Una de les bones iniciatives de l'Ajuntament del Vendrell es promocionar una nova edició del Festival Pau Casals a Lleida. Aquests detalls són molt interessants si volem fer una política útil per promocionar el que tenim a casa. La gent que va assistir va poder veure el que tindrà lloc en aquest cicle musical amb intèrprets molt importants. A vegades ens anem molt lluny i la solució la tenim aquí a prop. També es va fer un taller de xató que va tenir molt bona acollida. Dues maneres senzilles de donar a conèixer les nostres potencialitats. L'Escola d'Hostaleria del Baix Penedès va estar en un excel·lent nivell. Per cert, ara obriran a l'estiu. Molt bona idea.

dimecres, 10 de juny del 2009

En contra la monotonia restauradora del Vendrell

Hi ha una cadena de "jalu"del Vendrell que ha comprat quasi tot els establiments de restauració i similars de les Matas. Només queda el mexicà que sobreviu allí al bell mig de l'empenta d'aquest grup. La veritat és que això treu atracció als visitants perquè tot és bastant igual i la diferència entre uns locals i els altres són minses. A més a mi aquest grup sempre que puc l'esquivo perquè no m'agrada, però com va ocupant tots els bars i restaurants del Vendrell cada dia costa més donar-li esquinasso. Jo em quedo amb el Tast, l'Estepa, el Moriles el Frankfurt Mas de'n Gual i la Barretina i el Niu. Aquests són els llocs que jo aconsello per anar a fer algo diferent, aquesta cadena ha de millorar molt per fer sombra a aquests reis del jalu que es volen imposar, però els costarà per fer ombra als de tota la vida.

dimarts, 9 de juny del 2009

Per minoria, un bon cartell de festa major al Vendrell

Les estadístiques sobre el cartell de Festa Major d'enguany estan força igualades. El que guanya és bo amb 11 vots. En segona posició cutre amb 5 vots, empatats a 4 vots trobem en volem un altre i patètic i només una persona es manté en 1 vot. Si sumen vots positius i negatius trobem que 14 persones ho valoren de positiu i 13 ho veuen en negatiu. Ho sigui que per minoria la gent està a favor. Jo continuo pensant que no és adient per una festa major i que és entre patètic i cutre i molt soso. Aquí tenim un petit miracle, quest cartell fa el de l'any passat sigui millor del que pensàvem. Esperem que l'any que ve no passi el mateix fenomen. Perquè anem baixant en picat. Visca la inspiració i aquest el podríem aprofitar per una campanya de reciclatge que quedaria la mar de bé. Tot i això reconec que estic en una petita minoria pel que fa a la majoria, també petita que pensa que és bo o molt bo.

Fuga de Cerebros, apunta força bé.

Fa dies que la volia anar a veure. Veia que es resistia a sortir de la cartellera. Al final hi vaig anar. Fuga de cerebros és un bon projecte made in spain que sense aconseguir un gran nivell fa que t'ho passis bé en les quasi dues hores que dura. Té moments molt bons, altres superables, però si vols combatre, l'avorriment, no vols anar a veure una peli d'herois normals o mig articials, el cinema espanyol t'ofereix aquesta interessant opció. No la deixis perdre. Està força aconseguida. Molt millor que El final del Camino i no tant com Salir pitando.

dilluns, 8 de juny del 2009

En realitat ha guanyat l'abstenció

Perdoneu. la realitat és una altra. Aquí ha guanyat l'abstenció. M'he deixat portar per les declaracions partidistes, però jo crec que al final de tot ha guanyat els que no han votat. És trist pperò és així. PSC ha guanyat però baixa. CiU queda segon lloc pero ha pujat, ERC baixa i el PP puja. Les coses clares. En la realitat política ha guanyat PSC o PSOE.

diumenge, 7 de juny del 2009

Uns resultats electorals prou entenedors al Vendrell

El PP a pujat a Espanya i ha guanyat al Psoe. Hi ha hagut molta abstenció. Suposo que la gent d'esquerra no ha anat a votar i ha passat. Pel que fa al Vendrell el PSC ha pujat molt i CIU ha quedat molt minvada. Això vol dir moltes coses. Esperem que els polítics ho entenguin i en dos anys sàpiguen rectificar si és que ho volen fer. Però al Vendrell el missatge ha estat molt clar. Ara falta que es faci algo, i sinó doncs res, perdonin le molèsties.

El barri de la carretera del Vendrell a tope

Enguany els Strenos, grup mític de virsions i de gran qualitat tornen al Vendrell. El 7 de juliol per al barri de la Carretera. Els vull donar l'enhorabona per tenir aquesta iniciativa pels temps que corren. Enhorabona xavals. Molta sort i que cobriu gastos almenys.

dissabte, 6 de juny del 2009

Un gran concert del Cor Joves Veus del Vendrell

El Cor Joves Veus del Vendrell va oferir ahir a l'església del Vendrell un concert fantàstic. Són joves amb molt bona veu i molta qualitat que es nota que entre ells hi ha molt bon rollo perquè això és nota entre les mirades dels seus components que es fan i altres gestos. Tot això es nota a l'hora t'interpretar perquè tot i estar davant del públic es troben en família. Un gran concert i felicitats a tots plegats i endavant. Les adaptacions de les peces em van agradar. M'ho vaig passar pipa.

divendres, 5 de juny del 2009

Si voto o no voto, voto.

Si voto a un dels que surten, voto. Si voto i no voto els que surten, el meu vot va a un altre. Sinó voto no voto i algú també surt escollit. Si voto en blanc el vot anirà pel partit més votat. Què faig?

Europa

Europa

Fa dies que propostes de convocatòries a diferents actes, banderoles, propaganda en diferents mitjans de comunicació ens estan recordant la gran cita d’aquest diumenge: Europa. Un bocí del seu parlament ha de sortir escollit pels nostres vots. Però Europa encara sembla que ens cau massa lluny. Senzillament, les persones que haurien de vendre aquest producte no l’han sabut presentar a la realitat social que integra aquest gran projecte comú.
Vas per alguns carrers del Vendrell i et preguntes on està realment aquest continent que ens cita aquest diumenge a les urnes. Potser si ens convidessin a votar sobre el futur del Magrib moltes persones ho entendrien millor que decidir sobre una cosa que ens cau cap el nord, concretament per Estrasburg, un lloc llunyà que no troba ni en el GPS d’oferta d’un grans magatzems. Europa ens ha servit perquè molts agricultors poguessin aconseguir subvencions per als seus conreus. El futbol també ens ha ajudat una mica a entendre els secrets d’aquest vell continent. Encara tenim la ressaca del el Barça que ha fet un excel·lent paper de la mà del Pep Guardiola. En el terreny musical, tenim Eurovisió que des de que presentem cantants políticament correctes que no tenim tant de ressò com ho vàrem fer en l’edició del 2008 amb el Chiquiliquatre. Un fenomen que va redescobrir per a molts aquest concurs internacional. Si anem d’europeus, les coses no ens van bé. Hem d’anar amb aquest toc peculiar que sempre ens ha caracteritzat. En el moment que perdem aquesta essència tan nostrada estem condemnats a prendre la nostra identitat que sempre ens ha fet peculiars.
Europa ens permet compartir l’euro sense haver d’anar al banc a buscar canvi cada vegada que creuem una frontera. L’any 2002 moltes persones tenien por de reviure els temps de la Guerra Civil quan el canvi de moneda va convertir els bitllets en simples papers sense cap valor econòmic. Ara ja fa temps que ho hem superat i fins i tot ens hem acostumat a comptar amb la nova moneda amb multitud de variacions. Poques vegades fem servir les pessetes com a referència.
Això de que cada any d’una manera quasi sistemàtica es citin a les urnes es fa una mica pesadet en una societat on el passotisme va superant el seu pes real en el conjunt de valors socials. Quan la dictadura es va acabar, anar a votar feia il·lusió a moltes persones que durant molts anys van estar privades d’aquest dret. Però amb el temps hem anat descobrint que mani qui mani, les coses no canvien gaire. Llavors al final resulta que ens hem oblidat els grans programes i ideals de la nostra història més recent. Els nous missatges polítics que triomfen és quan et donen 2.500 euros per cada fill o una bestreta de 400 euros a compte de la declaració de Renda del proper exercici. Els de la dreta ( centre dreta) et garantitzaven arribar a cap de mes, però sense quantitats exactes. Una cosa més genèrica, sense entrar en detall. Però totes aquestes paraules màgiques que semblen extretes d’una aventura fantàstica del Harry Potter. Vivim immersos en grans termes com sostenibilitat, igualtat, mobilitat que encara continuen funcionant, però la seva credibilitat està en nivells tan freàtics que ja no els utilitzen ni els seus usuaris més coneguts, els polítics, com a puntals ferms per guanyar unes eleccions. Són termes massa prostituïts i han quedat quasi inútils en boca de la classe política.
Europa ens queda molt lluny per la majoria de mortals. Ara que cada dia utilitzem més els vols de baix cost i resulta una mica més econòmic anar d’un lloc a un altre, ens costa entendre una mica tota aquesta mena de pastís amb molts colors i formes que des de fa uns dies que ens volen vendre de mala manera. També ens declaren el seu amor, es preocupen pel nostre futur i que per un cop cada quatre anys que confiem amb ells. Aquesta malmesa confiança ja l’hem donada molts de cops a tothom qui ens ho ha demanat. Massa vegades les nostres bones intencions ens han sortit granota. A veure que passa d’aquí dos dies. Jo crec que si més del 50% dels electors no pensen com jo fins i tot ser un gran èxit. Tot depèn del temps, comunions, bodes, cites esportives i altres esdeveniments que ajudaran a polir aquest presumpta poca assistència a la cita electoral del diumenge. Molta sort i que guanyi el millor encara que a fi de comptes el dia següent serà el dilluns i pocs notarem el resultat de tot plegat.

Publicat el 5 de juny del 2009 al Diari del Baix Penedès

dijous, 4 de juny del 2009

Una tarda de circ molt interessant, però una massa llarga

Una de les coses diferents que he fet aquest dijous és anar al circ. Concretament a l'Americano que està aquí al Botafoc del Vendrell. L'espectacle dura quasi tres hores amb la mitja part, una parada de quasi tres quarts d'hora. És molt amè, allí hi podrem trobar tigres amb un espectacle fantàstic, foques, cavalls, trapecistes, contorsionistes i els pallassos que no falten mai. La veritat que s'ha fet una mica llarg. He entrat a les 7 i he sortit a quasi a les 10 de la nit. Per veure els animals a la mitja part s'ha de pagar un euro i les crispis valen 3 euros. L'entrada oscil.la entre 12 nens i 15 grans. Està molt bé val la pena, però massa llarg

Ningú parla de les eleccions europees

Una de les coses curioses d'aquestes eleccions és que ningú en parla. Ni a les botigues, ni al carrer, ni al tren. És un tema que no interessa a la gent. A veure que passa diumenge. Els polítics jo crec que s'ho tindrien que plantejar. Ara fa quatre anys vaig fer de president de taula al meu poble, Albinyana, i l'Ajuntament ens va pagar el dinar, a tots vocals i president. Va ser tot un detall a veure si altres ajuntaments en prenen nota.

dimecres, 3 de juny del 2009

Un concert molt recomanable pel divendres

Aquest divendrs podrem anar al concert del Cor Joves veus del Vendrell a l'església del Vendrell. La cita és a les 9 de la nit i és gratuït. Us ho aconsello, els nois ho fan molt bé i canten una mica de tot. No hi faltaran les seves versions dels Beatles.

dimarts, 2 de juny del 2009

Un concert emocionant a favor de la restauració de l'orgue

Us aconsello que ho mireu. Està molt bé. Surten els laxen en una altre ambient i per una bona causa. http://codistream.multistream.tv/rtvelvendrell/d941183-CONC_LAXN_avi_600.wmv

Sense línia telefònica en unes cases noves d'Albinyana

Albinyana com és normal també veu com creixen les cases en el seu municipi, poc a poc. El ritme ha baixat una mica, però la veritat que tampoc no era tan alt com el Vendrell. Resulta que a la canal, una barriada d'Albinyana no tenen telèfon perquè els senyors que van fer tres casetes noves no hi van pensar. A veure si algu fa algo i li posen línia que això és una putada. Jo sense que tinguessin telèfon no els donaria la primera ocupació, però en aquest país tot va com va.

La crisi igual o pitjor segons les enquestes

Segons la darrere enquesta la crisi pot anar igual o pitjor. En un empat tècnic han quedat les votacions. O sigui que de millor res de res.

dilluns, 1 de juny del 2009

Un cartell de festa major que fa figa




El cartell de la festa major del Vendrell no m'agrada gens. Pitjor que l'any passat. Enguany és soso i massa groc amb un lema molt sobat. Jo no sé els criteris que s'imposen, però el que m'agradaria és que es poguessin veure la resta de cartells que s'han presentat per veure amb quins competien. Llavors la gent veuria si realment ha estat ben escollit.

Molta feina per fer a la Bressola de la Catalunya Nord


Aquest cap de setmana amb uns amics hem anat a Perpinyà. La ciutat és molt neta, bonica, ben cuidada. Ara gent que parlés català n'he trobat ben poca. Sort que feien una trobada de la Bressola que són les escoles bressol de la Catalunya nord que ensenyen català i allí encara s'hi vaig poder parlar alguna cosa, però a la resta res de res. Anglés si que el parla força gent però això del català està igual que le nivell d'anglès de la gent del Vendrell. Tot això del català a la Catalunya nord és una cosa més curiosa que real la veritat. Perpignan realment val la pena. Té els seus barris antics ben arregladets, la seva zona comercial molt guapa i uns jardins que ja voldria el Vendrell o Calafell que fossin seus. Tot això si, però de català res de res. Animu a la gent que està dins aquest món de la Bressola a què cotinuin treballant perquè hi ha molta feina a fer. Molta sort i endavant amb la vostra tasca. Tot el cap de setmana va estar molt animat allí al parc del Palau de Congresos, però el tema central del català encara queda molt molt per fer. Per cert, sort que els Laxen hi varem anar uns quants de naltres perquè a Perpignan no són gaire coneguts i va ser un concert en família. Al final la gent s'hi va apuntar, però no són gaire coneguts,la veritat. Temps al temps.

Una festa de la Bicicleta com l'anterior i potser com la propera


Una de les coses que he fet aquest matí és anar a veure la 67 édició de la Festa de la Bicicleta del Vendrell. He anat a la cantonada de l'Avinguda Baix Penedès amb el carrer Sant Xavier. M'he plantat allí. He vist que la rua ha estat parada al principi durant mitja hora. La gent ja començava a pitar i posar-se nerviosa. Després han passat les carrosses i al final, uns ciclistes de Santa Oliva han començat a demanar la dimissió del regidor de festes perquè no els havien donat ni entrepà ni aigua. No estaven molt contents. He vist com sempre amb una important participació de les escoles del Vendrell. De grups alients als centres escolars n'hi havia ben pocs, com els Pastorets que portaven una carrossa força treballada pels temps actual amb una viva reproducció de l'orgue del Vendrell. No he anat a la Rambla, però veig que tot i que vinguin famosos, la festa no és ni una ombra del que era. El que haurien de fer els polítics és almenys anar en bici, encara que fos per un dia. No costa gaire. Els ajudaria a conèixer millor el nostre Vendrell.