Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 15 de gener del 2021

Recollida de residus

 


El nostre futur passa per una bona recollida selectiva dels residus que produïm. A banda que ens hem anar d’acostumar tots plegats a anar a omplir l’ampolla amb l'oli, el moscatell, el vermut entre d’altres a la botiga com feien els nostres avis. Avui en dia el plàstic és el gran rei de la nostra societat. Aquest abús que estem fent fa unes dècades ens pot provocar clarament que ens carreguem el nostre medi ambient que tenim a tocar. No és com una roda del cotxe que li podem posar una de recanvi. Encara no hem inventat un nou marc natural on puguem desenvolupar les nostres vides. Per tant mentrestant això no sigui possible hem de vetllar pel nostre medi ambient.

La pedagogia de la recollida de residus ha de ser transversal i global. Ha de començar a les escoles i ha d’acabar amb uns bons hàbits familiars. Per altra banda a banda d’aquest vessant divulgatiu s’ha de dissenyar un sistema pràctic i efectiu de recollida selectiva on quasi totes les opcions siguin viables. En aquesta comarca tenim tots els casos que es poden donar i un cafè per a tots no pot ser de cap manera una solució efectiva per a tothom. Cada nucli ha de tenir el seu sistema dissenyat segons les seves característiques. Potser tot això no es pot portar a terme en un any ni en dos, però s’ha de treballar en un projecte integrador per a tothom.

Coneixent com funciona aquest tros de país el més idoni perquè la gent ho portes a terme és que independentment de les sancions que es puguin establir per aquells que en fan cas omís s’ha premiar a les persones que ho porten a terme correctament. Aquest és la classe magistral que ens donen els carretons dels supermercats amb la seva moneda que fa que la immensa majoria en faci un ús responsable. Aquí està la clau de moltes coses que ens esperen.

dimarts, 12 de gener del 2021

305 dies. Sopar dels Barbuts del Vendrell, suspès

 


Després de 27 edicions seguides del sopar dels Barbuts enguany també cau per la  pandèmia. L'any passat es a fer al local social del Tívoli, però enguany cadascú a casa no cal caure en perills innecessaris amb sanitat local i comarcal saturada. Seguim endavant amb mesures que acabem amb més contagis cada dia. Vinga endavant.

En aquest 2021 apostem per la normalitat


 

Per aquest 2021 que ja estem vivint hem de demanar tornar a la normalitat que l’any passat va ser l’excepció. No ens calen grans noves passes en la nostra societat, simplement que tot torni a ser una mica normal i que la mascareta deixi de formar part de la nostra vestimenta imprescindible quan sortim al carrer o estem amb els amics compartint unes cerveses.

Hem de tornar a les abraçades i els petons que la pandèmia ens ha prohibit fora de la nostra bombolla. Uns elements tan fonamentals i  tan necessari per seguir el camí diari per la vida i que mai no havíem demanat als reis, però potser enguany aquest ha estat una de les peticions amb més seguidors en un any diferent. Per aquest 2021 hem de seguir lluitant contra la soledat que cada dia va agafant força en la nostra societat. Una taca que ens allunya de la nostra condició humana i ens fa més vulnerables.

Ens diuen que potser en el mes de febrer hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya i que potser haurem de votar en pavellons esportius per evitar el risc de contagi. Hem de tenir molt clar que guanyi qui guanyi i a la fi sigui quina sigui la coalició que acabi formant el nou govern de la Generalitat amb el nou president, aquí tot seguirà més o menys igual. Res no canviarà en una administració pobra sense recursos que ha d’anar tapant forats a mesura que l’acció del govern va avançant dia a dia. Els propers anys seran molt durs i aquests pilars de la societat del benestar seguiran igual d’insegurs com ara i cada cop serem una mica més pobres. D’una manera o una altra ens aniran dient que contractem una assegurança de vida, un pla de pensions i també una alarma per la llar perquè els serveis públics cada dia arriben menys lluny perquè encara estem pagant les retallades dels exercicis anteriors i no es veu llum al final del túnel.


Pel que fa al Vendrell seguirem en aquesta política grisa d’anar practicant el gran esport d’aquest municipi que respon al lema qui dies empeny anys passa. No hi ha més, sobre la marxa. Estarem entretinguts amb les obres de la nova sala de convencions del Tabaris de Coma-ruga a veure com acaba tot plegat. Potser  tenim aquí un nou forat econòmic com fa deu anys l’Escola de Música del Tívoli i que  encara no hem acabat de fer net.

El Vendrell seguirà endavant fent com sempre ha fet sense canviar res del seu dia a dia. Potser alguna espurna podrem veure en alguna apartat municipal com la recollida selectiva, però l’essència serà la mateixa de sempre. Gent jove repetint el que van aprendre dels seus mestres que sempre varen practicar aquest exercici d’anar escombrant endavant, passant els problemes a les noves legislatures fins que algun dia es produeixi algun miracle i algú ho vulgui arreglar realment.

Cada dia els polítics estaran més lluny de la realitat i els pobres contribuents els tocarà anar  pagant cada cop una mica més per tenir cada vegada una mica menys. Hi ha gent en la nostra sort que tindran la sort de treballar, però un ampli sector de la nostra societat seguirà havent de recórrer als ajuts socials i els treballs precaris. Cada dia hi ha menys classe mitja i la gent va entrant en aquest món d’anar sobrevivint d’aquí i d’allà anant aconseguint recursos migrats.

Uns pocs seran gent molt llesta i formada, però una important majoria es quedaran en aquest món depenent d’aquests pocs que són els qui guiaran realment el món encara que a molts no els arribaràs mai a veure la cara ni pel youtube.

Seguirem aprovant mocions que només es queden en paper mullat sense més transcendència i seguirem evitant parlant de temes com la delinqüència, l’ocupació d’habitatges i els principals reptes socials que hem de superar per sortir d’aquest sot on estem posats fa anys. Sort de Pau Casals i companyia que ens fa allunyar-nos del nostre dia a dia que restà amagat sota l’estora sense que ningú hi posi mà.

dilluns, 11 de gener del 2021

304 dies i aqui la tercera onada a tope

 Portem 304 dies en aquest món de la padèmia. Entre les coses bones, però insuficients és que ja tenim mit miler de vacunats al Baix Penedès. La part trist de tot això és que 34 professionals de l'hospital del Vendrell estan de baixa pel Covid. Una xifra molt elevada en un centre on hi ha molts postius per Covid. Seguim endavant el polítics ja somien en les eleccions a veure si al final es poden fer. 

dissabte, 9 de gener del 2021

302 dies. Dia de neu per quedar-se a casa



 Avui portem 302 dies i com es venia anunciant fa dies aquesta nit ha negat a gran part de Catalunya. Aquí a les parts baixes del Baix Penedès res de res, però hi ha molts llocs a tota Espanya amb neu des de Madrid fins a la comunitat Valenciana. A veure com acaba tot plegat. Avui és dissabte i entre la pandèmia i la neu no hi ha gaires alternatives. Seguim endavant. De mica en mica torna a la normalitat. La canalla dilluns al cole i els programes de la tele que van parar per festa tornen a ocupar el seu lloc. Estem en uns nivells molt alts de covid aneu amb compte. Aquestafoto és del Passeig de Ronda de Lleida que m'han enviat els meus sogres. 

divendres, 8 de gener del 2021

301 dies i a nous temps noves tecnologies


 

Avui dia 8 a les 10 ha tingut lloc el comiat de la nostra amiga i heroína Ramona Vila a Igualada. Una persona que estimàvem molt perquè es deixava estimar i perquè una d'aquests persones íntegres que et trobes a la vida i des del primer moment sempre hi ha molt bona connexió i empatia. Una de les novetats de la Funerària Anoia és que hem pogut seguir tota la cerimònia de comiat a través del youtube, tota una innovació ideal en aquest temps de pandèmia. Si les coses haguessin estat normals, el tanatori d'Igualada hagués estat ple de gom a gom per amics i familiars, però aquesta pandèmia tan freda ens fa allunyà els uns dels altres. Una cerimònia emotiva on ha parlat un dels seus  molts amics, en Pep Solé Vilanova, que ha llegit paraules de comiat del grup de herois i heroínes d'Obeses, d'una cosina seva de Barcelona i d'ell mateix. 

Evidentment no hi ha faltat ni la música d'Obeses amb cançons com el nostre temps que ens il·lustra sobre el ràpid pas de la vida i també la seva preferida com la sal al mar que ens explica una escena d'amor a la vora del mar. Sempre et recordarem Ramona per tot això que ens has ensenyat sense demanar res a canvi. En tots els concerts vindràs amb tots nosaltres gaudint plenament d'una de les coses que et feia més feliç com era la música d'Obeses. Tot una sort haver coincidit en aquest camí que és la vida. gràcies per tot i ens algun dia ens tornarem a veure per gaudir dels concerts dels millors.

dijous, 7 de gener del 2021

300 dies de pandèmia i una gran pèrdua en el món d'Obeses


 

Ahir a la nit en el grup de Whatsapp que tenim d'Obeses hi havia una activitat inusual que només passa quan hi ha algún esdeveniment important. Aquest sotrac va venir perquè es comentava la informació que el cantant i guitarra d'Obeses, Arnau Tordera, havia publicat feia poc a Twitter. La lamentable notícia és que la Ramona Vila Mensa d'Òdena ens havia deixat per sempre. Hem toca fer una mica d'història. 

Vaig descobrir a la Ramona en el primer concert del grup a l'Auditori de Vilanova i la Geltrú, l'any 2018. Des del primer moment en què vàrem parlar personalment vaig descobrir que era una Gran Gran Persona. Molt sensata, fidel, humana, racional, gran seguidora incondicional del grup anés on anés i també seguia incondicionalment els seus membres en les seves activitats paral·les. Ella era l'heroïna número 1. Sempre havia fet de pal de paller d'aquest grup especial que ens té atrapats per la màgia i la música. La Ramona sempre estava allí, potser no a la primera fila, però sí en una segona o tercera, d'una manera discreta. El seu cabell i petinat sempre destacava sobre els del seu voltant per la seva peculiarietat i color. Sempre que arribaves a un lloc on hi hagués un esdeveniment estava ella. Podies quedar per pendre alguna cosa o fer temps per anar al concert. Era una persona íntegra que pensava amb tothom i tenia l'admiració de tots els seguidors de totes les edats, perquè ella es feia estimar i estimava profundament tot aquest món i els seus protagonistes per igual. Es preocupava per tothom i si necessitaves un cop de mà allí estava ella amb el seu somriure sincer i espontani d'orella a orella. 

Una persona propera que et posava al dia d'aquest món Obesístic que tots admirem. Era una dona fantàstica i encara que no l'hem pogut conèixer  gaire amb el tastet que tenim ens ha obert les portes a una millor relació amb una persona estupenda amb les idees ben clares. Ella sempre estava allí, sense voler sortir gaire a les fotos, però sempre amb la càmara filmant o fotografiant incansablement. Altres vegades volia gaudir del concert i de fotos les mínimes. Una sort compartir gustos musicals amb aquesta persona que estava implicada en moltes altres entitats culturals de la seva localitat i comarca. Sempre estava allí al peu del canó. No t'oblidarem guapa, allí on estigui Obeses, estaràs tu també. Una forta abraçada on estiguis. Sempre recordarem les teves noves passions culinàries, el teu nou piset cèntric a Igualada que has pogut gaudir i aquests pastissos de de la Pastisseria Targarona d'Igualada que el primer dia que hi vagi prometo visitar-la perquè la veritat és que fan una pinta espectacular. Gràcies per tot allò que no es pot dir en paraules, pel teu bon rollo i simpatia en tots els bolos que hem compartit. Ens has descobert uns grans artistes i persones que sempre portaràs en el teu cor allí on estiguis. Descansa en pau amb un fil musical del teu grup favorit i aquest optimisme que sempre has compartit amb la resta. 

Foto del twitter de l'Arnau Tordera.


dimecres, 6 de gener del 2021

299 dia d'uns reis especials



 Avui és dia de Reis, un dia especial per a moltes persones perquè no hi han hagut cavalcades i s'han fet altres històries en el diferents pobles. Un cop més la imaginació ha tingut que sortejar la realitat. A partir de demà fins el dia 17 comencem noves restriccions i un confinament municipal per a tothom. De mica en mica van posant vacunes, però al pas que anem en tenim per dies. Ja veurem si a l'estiu ho tenim mig aclarit, de moment fins setmana santa no es preveuen grans canvis. Seguim endavant. 

dimarts, 5 de gener del 2021

Carta als Reis Mags en un any peculiar

 


Estimats Reis Mags enguany ha estat molt diferent. Durant aquests dotze mesos que deixem enrere hem après moltes coses. No hem passat nou mesos en va sense aprendre la lliçó que el Covid en ha deixat a tots nosaltres i en especial a les persones més grans que han viscut autèntics drames en residències i hospitals, lluny dels seus éssers més estimats.

Uns mesos de confinament on hem après com es podia treure profit de cada racó de la nostres llars i espais exteriors. Enguany ens han posat a prova. Nosaltres que ens creiem els amos i senyors de l’univers hem vist com aquest virus ens han desmuntat el nostre món que nosaltres teníem tan ben preparat per al futur. Les nostres armes més letals no han servit de res per fer front a aquesta pandèmia mundial que ha visitat tots els racons del planeta.

Per aquest reis demanem més que mai abraçades i petons per a tothom perquè una cosa que semblava tan nostrada ens ha estat quasi prohibida amb altres persones que no estaven integrats a la nostra bombolla de convivència.

Hem estat setmanes i mesos sense poder compartir un somriure en viu amb els nostres éssers més estimats. Una cosa que semblava que formava part de la nostra idiosincràsia més personal ens ha estat robada sense avisar i sense treva.

Els altres anys per aquests dates tan senyalades omplien calaixos amb regals materials. Tots recordem de petits com es vivia aquesta nit màgica quan després d’una nit que costava de aclucar els ulls veies com algunes de les teves il·lusions es feien realitat.

Enguany per més d’una generació ens ha tocat valorar que la gràcia de tot plegat no estava ni dins ni fora de l’embolcall sinó en la mirada còmplice  dels qui comparteixen aquest gran acte d’obrir regals en aquesta nit màgica.

Les abraçades i els petons són els millors regals per aquests dies que podem donar i ens poden oferir. La nostra solitud ens ha acompanyat durant molts mesos d’aquest any. Mai no havíem viscut aquesta crueltat lluny dels nostres éssers estimats que han viscut fora de la nostra bombolla. Sort encara hem tingut de les videoconferències que ens han permès estar virtualment prop dels nostres amics i parents, però al final és un exercí fred que et posa la mel a la boca, però no pots assaborir aquestes sensacions plenes que només es poden compartir en viu i en directe.

Nosaltres que de cop i volta ens hem carregat la nostra vida social. Aquí en aquest tros del món que és una part essencial de la nostra raó de ser. Hi ha  altres cultures que aquest aïllament ja ho tenen una mica coll avall en el seu dia a dia, però aquí en el país de les terrasses, festes populars i altres esdeveniments, costa molt assimilar aquesta nova situació d’aïllament.

Per aquests Reis Mags no ens cal forçar més encara les empreses de paqueteria que enguany amb tot això de la pandèmia han treballat de valent. Sempre podem anar a buscar algun petit detall en el comerç local proper de km 0 que ens permeti també donar un cop de mà al teixit comercial de casa nostra que és qui majoritàriament ens ha salvat les castanyes del foc durant aquesta pandèmia.

La gran riquesa d’aquests dies vindrà de la mà d’aquells moments que tothom recorda per sempre en la nostra memòria. Potser hi haurà alguna foto que es pugui considerar una aproximació, però la gràcia de tot plegat es guarda en sensacions ben endins del nostre cor i la nostra ànima.

Més que mai creiem en els petons i abraçades com un dels millors regals que tinguem al nostre abast i que massa vegades hem substituït per coses materials com consoles o altres aparells electrònics que en comptes d’apropar-nos ens allunyen de la nostra condició humana.

 

 

 

 

 

298 dies i ahir va acabar el Foraster


 

Portem 298 dies en aquest món incert vigilats per un virus que ens vol mal. Ahir va acabar una nova temporada del Foraster que seguirà després de l'estiu. És una llàstima, però aquest és un dels programes interessants que fan en la televisió nacional. Quan va començar semblava que se'n fotia de la gent de poble, però mica en mica li va anar trobant el ritme i la veritat és que estat molt bé. Ahir van treure un nou llistat de mesures per frenar la pandèmia que aniran des del dia 7 al dia 17 de gener. A veure que passa perquè la gent ja està més que rebotada amb tot això que tenim a sobre. Hi ha molta cosa que no té cap lògica com que ara no es poguem anar a la comarca veina i la gent va a esquiar al Pirineu. Això farta una  mica i a més bars i restaurants amb uns horaris de merda. 

dilluns, 4 de gener del 2021

297 dies i enguany sense cavalcades de Reis



 Portem 297 dies en aquest món de pandèmia. El Vendrell aquests dies s'ha situat en la tercera de Catalunya amb un 19% de persones positives que es fan les proves Un index molt alt amb una tassa RT de 1,48 pensem que una persona pot infectar una persona i mitja per tant la pandèmia va creixent. 

Aquests són dies de vacances que duraran fins el proper 11 de gener quan els nens s'incorporen a les escoles. Enguany no hi ha cavalcades tradicionals de Reis i cada municipi farà algun tipus d'espectacle o iniciativa diferent. Al Vendrell es repartiran els regals per les cases, però sense pujar als pisos. Es farà al carrer de cada habitatge. Seguim endavant amb una gran campanya per Tv3 de com votar a les properes eleccions catalanes quan molta gent ja està més que saturada amb tota la classe política actual. Seguim endavant en uns dies en què els missatgers van de puto cul portant paquets a la gent. 

diumenge, 3 de gener del 2021

296, fa un fred que pela



 Aquests dies entre Cap d'any i Reis ja estan avisant que farà unes temperatures més baixes que el que és normal en aquests dies. Ara son les 11 del matí i estem a tres graus. La veritat és que fa frescota. La cosa s'activa més a les nits i a les tardes. Avui hem vist per la tele una adaptació del Pessebre de Nadal realitzat per un seguit de corals de Catalunya. La veritat és que ha estat molt bé, però molt curt.  S'han carregat la majoria de l'obra, però enguany és un any especial i les coses van com van. Seguim endavant amb una nova normativa sobre patinets que no poden anar per les voreres. 

dissabte, 2 de gener del 2021

295, un dissabte entre festius



Portem 295 dies de pandèmia i avui és dissabte. Demà torna a ser diumenge. Un dissabte entre festius on tothom el pot interpretar com vulgui. Avui he anat a Calafell platja a donar un tomb i hi havia genteta passejant i prenent alguna cosa. Hi ha caliu, evidentment no és com l'estiu, però ara és quan s'està millor amb el solet que feia. La gent vol gaudir dels carrers i si que hi ha gent que surt poc, però altres sempre tomben amunt i avall gaudint de l'entorn. 

divendres, 1 de gener del 2021

294 dies i brindem per un nou any que avui encetem



 Portem 294 dies en aquest món de pandèmia. Un dia com avui només ens toca brindar per un nou any que acabem d'encetar, millor amb alegria i energia. Deixem enrere un any fatídic que estarem molt a superar del tot. Només ens queda tirar endavant sortejant les trabes que et posa la vida i gaudir de la cultura, la vida, la natura i el nostre entorn. Molt bon any a tothom i seguim endavant amb bon peu. Esperem que aquest 2021 sigui molt millor que el passat.