Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 31 de maig del 2010

Jimmy Jump. el meu nou heroi

El Jimmy Jump és famós en mig món per sortir amb la barretina en una de tants concursos que estan apanyats abans d'hora. Aquí i a Oslo és una cosa cada dia més corrent i que provoca que la gent passi una mica de tot i que la mediocritat va prenent poder a la realitat. A aquest personatge de Sabadell li va caure una multa de 1900 euros, però amb la fama que ha tingut jo crec que en un plis plas ho aconsegueix els diners facilment. Aquest és el preu d'un minut de glòria, però moltes hores en l'actualitat i en boca de la gent. Tot un heroi anònim que en comptes d'anar a concursos cutres de la tele se n'aprofita i fa de les seves.

diumenge, 30 de maig del 2010

La Festa de la Bicicleta del Vendrell

A la Festa de la Bicicleta del Vendrell li toca renovar-se o morir. Sort que les escoles la mantenen una mica en peu, pero ha baixat tant el nombre de participants com el nivell de les carrosses. Ara és una festa entre els diferents colers que ho preparen ara que acaben el curs. Però amb el temps va perdent el seu atractiu i ara està en serveis mínims. A sobre, a Calafell la copien.... No anem bé.

dissabte, 29 de maig del 2010

Els Porland's tornen a emocionar

Els clàssics de tota la vida tornen a triomfar ahir ho van demostrar els Porland's mític grup de rock del Vendrell que van crear un gran ambient a l'Alambique. Una formació renovada va demostrar que es capaç d'engrescar als seus incondicionals. Per alguna cosa els diuen els Stones del Penedès. No us els perdeu quan tingueu una nova oportunitat.

divendres, 28 de maig del 2010

El Vendrell ja és el tercer de la província

El Vendrell amb 37.000 habitants i escaig és el tercer municipi de la província seguit per Tortosa amb 36.000. Anem pujant com l'espuma. Però realment a veure si es nota en alguna cosa.

dijous, 27 de maig del 2010

Una interessant iniciativa, la Claqueta del Vendrell

Al Vendrell tenim un club de cinema nou. Avui dijous tocava una peli italiana que portava per nom Pranzo di Ferragosto ( vacances del 15 d'agost). Era una producció que difícilment arriba als circuits comercials que són els que manen els nostres cinemes. Una interessant iniciativa en un lloc ideal com la nova Escola de Música del Vendrell. Esperem que repeteixin ben aviat amb noves propostes com aquesta que ha reunit força gent. Endavant amb la iniciativa.

La gent no sortirà fora de vacances.

La gent no anirà forà d'Espanya de vacances aquest estiu. Aquesta opció ho ha votat 5 persones. 3 persones han apostat perquè no sortiran i només una persona anirà fora de la Península.

El senyo gerent.

Una de les modernes incorporacions en l’organigrama d’una empresa pública o privada és la figura del gerent. Una persona que ha aparegut en els llocs més elevats de l’administració de l’empresa. Aquest personatge en general gaudeix d’un paper important i d’un poder força ampli dins l’engranatge empresarial. Els papers de president, alcalde, secretari, director, responsable de mica van perdent valor a favor d’aquest nou fitxatge que és qui realment remena les cireres i a qui s’ha d’anar a tocar si realment vols arreglar alguna cosa. La nostra realitat ens ensenya que té més poder un porter de discoteca que uns quants alcalde de la nostra comarca. Perquè una empresa pública o privada tiri endavant necessita omplir aquesta vacant. Jo crec sincerament que la Fundació Santa Teresa del Vendrell no seria el que és si a part de les moltes coses que s’han fet, al davant no hi hagués la figura d’una persona amb aquestes característiques. A part si té les idees clares i el deixen fer, llavors ja tens uns resultats positius quasi assegurats. Altres com Caritas, per diversos motius no han fet aquest important pas en la seva organització. Segurament els resulta més complicat actualitzar les seves tasques i objectius per adaptar-se als nous temps. Hem de ser clars i coherents. Al final de comptes el que realment interessa és que el balanç econòmic no sigui negatiu. El fonament de tot plegat és que l’entitat no hagi de tancar les portes per manca de recursos humans i financers. En els ingressos, és prou evident és que hi hem de comptabilitzar les aportacions voluntàries i les de les administracions públiques. Quan tanquem l’exercici no hem de patir pèrdues. Ja no dic d’apostar, a priori, per aconseguir guanys econòmics encara que després siguin invertits en obra o feina social però almenys aguantar el tipus i la tempesta.
L’administració pública resulta massa farragossa en els seus processos. Encara que hi hagi una dotzena de polítics en un òrgan directiu que representin a tots els grups municipals. Fer anar aquest mecanisme dins una dinàmica presumptament democràtica és un xic complicat. Evidentment., de tant en tant s’han de reunir per votar les principals decisions i a partir d’aquí hi ha d’haver una persona que les executi o almenys premi el botó perquè tot el procés tiri endavant per aconseguir la seva fita. El funcionament dels òrgans col·legiats actuals acostumen a reproduir la voluntat dels diferents partits polítics representats. A fi de comptes és igual que hi hagi 51 polítics com 7 perquè els percentatges seran els mateixos. Cada polític votarà segons li prescriu la seva formació. No acostuma a haver-hi excepcions. I si n’hi ha, pot pensar que té els dies comptats en aquesta faceta de representant de la voluntat popular. Perquè potser el que falta a molts partits és la democràcia i més llibertat en els seus membres. En l’administració privada té un funcionament similar. Però les directrius les donarà les persones o empreses amb més participació en les accions que marcaran les línies estratègiques del negoci. Potser els Pastorets del Vendrell algun dia també s’haurien de plantejar aquesta òrgan personal de decisions per rellançar definitivament aquest important col·lectiu. Encara que de moment ha de llimar els malentesos que viuen en aquesta important entitat vendrellenca. Ja sé que no és la seva filosofia actual, però algú ha de tirar endavant com si fos una empresa. La feina altruista també està més o menys limitada. És una cosa que sempre es pot plantejar, però convertir els Pastorets en una mena d’empresa no és una idea tan absurda. La realitat actual no està tan lluny perquè també han de saldar els comptes al final d’any. Tot i que una part de beneficis vagin destinats a objectius socials. Estem molt propers al funcionament d’una empresa. En aquests casos s’acostuma a fitxar a algú que tingui un perfil compatible i molts cops idèntic als colors que predominen a l’entitat o als socis majoritaris. Un perfil, que aconsella que sigui una mica discret i només sortir el just perquè la seva feina és més interna. La cara simpàtica i amable que ha de predominar ha de ser el president o l’alcalde que és la imatge de l’empresa o corporació. El gerent és el que realment mana i dirigeix, la resta de càrrecs d’alt nivell només ha de semblar que siguin importants amb targeta de visita inclosa. La seva tasca d’aquests darrers és marcar les directrius principals i deixar-se portar. Realment el gerent és una peça bàsica cada dia més necessària. Tothom té clar el seu paper, pot ajudar a solventar moltes situacions problemàtiques per sobre dels altres càrrecs que massa cops adopten posicions massa personals.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de maig de 2010

La millor part de la part més negativa

Ja tenim la retallada aprovada gràcies a un govern d'Esquerres amb l'abstenció d'altres complíces que han facilitat que això fos possible. Una mesuera potser necessària, però que s'aplica sobre els dèbils. Els que han fet les peles encara se'ls ajuda com han fet amb el sector bancari. Ara passem pel millor moment de la part fosca. Crec que la cosa empitjorarà. Temps al temps.

Comença la temporada de braves a la fresca.

Ja hem començat amb l'època de prendre algo a la fresca amb bona companyia. Avui hem estrenat la temporada a la barretina del carrer de les flors del Vendrell. Un bon lloc per compartir una bona conversa. Repetirem.

dimarts, 25 de maig del 2010

Algú s'ha deixat mai les bambes a algun lloc?

Avui he anat a piscina. Resulta que he deixat les bambes al terra i la bossa a la taquilla. He anat a nedar i al tornar no hi eren. Una persona bondadosa les ha portat a recepció dient que l'amo d'aquelles bambes havia marxat ja i que se les havia deixat. A veure hi ha algú que es deixi les sabates en un lloc i vagi a peu a casa? et pots deixar moltes coses, però les bambes una mica difícil. Era una bona persona que m'ha donat un susto, potser massa bona i tot que pensa que encara existeixen els angels.

El problema no és la retallada

El gran problema dels ajuntaments no és la retallada de sous als treballadors ni el que més preoucpa. El més problemàtic pot ser que a partir de gener no puguin demanar préstecs als bancs. Aquí és on pot estar la base de molts problemes. A veure com acaba tot plegat perquè de la nit al dia ja han rectificat la proposta.

dilluns, 24 de maig del 2010

Tornen els Porland's en rigorós directe.

Aquest divendres a l'Alambique toquen els mítics Porland's amb el mític Edú Fernández al capdavant. La cita és sobre les 12 de la nit en aquest pub del costat del Marvel de Coma-ruga. Un grup mític del Baix Penedès que fa anys que ni puja ni baixa, però es mante que diuen que costa fer. Què no us passi per alt, els nostres Rolling Stones és aquesta banda que el gran Xus Arans no es cansa de buscar-li cosetes. Quedeu avisats

diumenge, 23 de maig del 2010

La versió dolente dels De Noche, "Zapping"

Aquest dissabte va arribar al Vendrell convidat per l'Embarcada, els Zapping, una versió dolenta del grup mític De Noche. En aquesta formació hi ha Glòria Tàpia, cantant dels de Noche que juntament amb un bateria que també va formar part dels de Noche i Sappo van oferir un ampli ventall de versions de clàssics de tots els temps. Els De Noche tenen una molt millor qualitat que els Zapping i les versions són molt millors. Això demostra que no sempre la veu és qui marca la diferència, la qualitat musical dels membres i la seva coordinació també hi té molt a dir.

dissabte, 22 de maig del 2010

Un gran dia a Albinyana. Hi ha una boda.

Un gran dia per Albinyana. Avui és casa el Ricard i una noia del Vendrell. Realment en un poble com Albinyana molta gent viu el casament perquè són família, amics o veïns. Realment un dia com avui es respira un aire diferent al poble mirant com arriben els convidats, el nuvi, la núvia i tot un seguit de coses que fan que sigui una festa local en més o menys mesura. Per molts anys parella i molt bé per escollir Albinyana per celebrar la vostra boda, una cosa passa com a molt un parell o tres de cops a l'any.

dijous, 20 de maig del 2010

La meva heroïna, nova víctima d'una subvenció

La meva heroïna d’avui no pertany al món de la ficció, ni ha protagonitzat cap gesta digna de figurar en cap titular de la premsa comarcal ni en el seu vessant virtual. Ella és una noia de 16 anys que després de cursar amb poques ganes l’ESO va entrar en un d’aquests meravelloses subvencions que et preparen pel futur. Fa un any i escaig que va començar el seu programa formatiu a la comarca. Classes teòriques de 8 a 3 de la tarda. A partir d’aquí. temps lliure per estudiar o invertir en oci personal o compartit.
La nostra protagonista d’avui no es troba gaire optimista. Durant aquesta etapa d’estudiant ha rebut uns 700 euros al mes atorgats per la Unió Europea i amb això anava tirant. Però la somiada història s’ha acabat. Les històries de cavallers que salten per sobre pas de l’atur donen pas a la incertesa i a les previsions no gens favorables. En el millor dels casos, pot acabar fent pràctiques en alguna empresa. En aquests cas acostumen a donar-se dues situacions que en el fons són similars. En la primera, aquesta persona a canvi de res o de molt poca cosa assolirà uns mínims de responsabilitat. Després del seu contracte temporal tornarà a la bossa de l’atur una altra cop i la història es repetirà amb una altra heroïna. L’altra opció, és que arribi a aquesta empresa per feines complementàries també amb una minsa percepció econòmica. Sense oblidar que sempre tindrà el pas barrat per aspirar a alguna cosa més seriosa i amb més futur. El problema és que hi ha empreses que s’aprofiten d’aquesta mà d’obra barata o fins i tot gratuïta emparant-se en la seva formació i futur laboral. Hi ha que reconèixer en honor a la veritat, que algunes si que aprofiten aquests recursos humans i amb el temps passen a consolidar el seu lloc de treball.
La gran aposta no és preparar a gent perquè aprengui una nova professió. El que passa en la realitat és que s’estan destruint diàriament llocs de treball. Tenim bons professionals de moltes especialitats que estan a l’atur perquè la seva empresa ha tancat portes. El mercat laboral està ben assortit en moltes especialitats. Sempre hi ha alguna cosa que presenta mancances, però són coses molt especialitzades com poden ser les plaques solars i coses molt puntuals.
No ens podem permetre el luxe de preparar gent que després han d’anar molt segurament al carrer o simplement rodar dins la bossa d’aturats amb un futur ben negre. Sempre hi ha persones que es salven d’aquesta situació i es converteixen en l’excepció de la tònica general quan haurien de ser el comportament comú.
Hem de fer es crear empreses, que també és fa, però s’haurien de facilitar molt més les coses perquè la gent pogués provar sort en la nostra economia. Una part es podria fer reduint els nivells recaptadors que vetllen les noves aventures comercials. Almenys deixar una treva fins que la cosa rutlli una mica.
Potenciar les noves empreses és el nostre camí que hem de seguir preferiblement. Donar sortida a totes les persones que estan a l’atur en propostes noves que ajudin a reactivar el nostre mercat laboral que ja està plenament en moments molt crítics amb molts sectors ressentits.
Què una persona pugui anar tirant amb 800 euros nets durant un any i escaig és mig termini una gran pèrdua per tots plegats. A més tenint en compte que aquesta persona després s’haurà de buscar la vida en altres sectors perquè el seu està més que saturat. Pa per avui i gana per demà. S’han de buscar solucions reals amb visió de futur per tirar la nostra realitat endavant al temps que millorem els nostres indicadors econòmics. Ja veig que la meva heroïna d’avui haurà de protagonitzar noves aventures perquè en aquesta tampoc trobarà un final no per ser una heroïna sinó simplement per guanyar-se les garrofes cada dia.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de maig del 2010

dimecres, 19 de maig del 2010

La política d'"aplanar" El Vendrell

La política de càmares i policia pot aconseguir que la problemàtica dels Pisos Planas del Vendrell passi a altres barris adjacents. Això és "aplanar" el Vendrell. El sistema d'escombrar i deixar les restes sota la moqueta.

Kit Kat futbolero

Ara tenim un kit kat futbolero. S'ha acabat la lliga i ben aviat tindrem el Mundial on Espanya també hi és. Ara que som campions europeus. Aprofiteu per mirar la tele i mirar altres coses perquè quan el Mundial comenci, apa som-hi, tots davant de la tele a mirar com roda una petita pilota perseguida per 22 persones, uns bons i els altres seran molt dolentots.

dimarts, 18 de maig del 2010

Les mesures del Zapatero pels tontos de sempre.

Les mesures del Zapatero afecten als tontos de sempre. Aquesta és l'opció que ha guanyat per 5 vots. En segon lloc ha quedat que no eren gaire coherents.`EN total 3 vots i amb només dos vots que eren coherents. La gent no està molt contenta amb tot això.

Esperant el decret anticrisi de Zapatero

Ara tothom està esperant el famós decret del Zapatero que concreta aquestes mesures contra la crisi. A veure que passarà i a veure com sortirà. Potser serà tan light com la versió que va fer d el'Estatut Català. Esperarem

dilluns, 17 de maig del 2010

El preRobin Hood del nostre imaginari al cine

Una de les propostes d'aquesta setmana era anar al cine a veure la gran estrena de Ridley Scott. El progatonista el gran protagonsita de Gladiator. La peli és llarga, llargueta, però no es fa gens pesada. El problema és que el Robin Hood que trobem és el dels principis, abans de viure al bosc i de fer de defensor dels pobres. En tota la peli juga amb el rei o amb els grans terratinents, però si voleu veure el que recordem de petit només el trobareu en els darrers dos minuts final. Suposo que hi haurà una segona part on ja el trobarem com al nostre imaginari. Però aquí ben poca cosa. Jo us aviso perquè no us sentiu estafats. La música i ambientació molt bé.

diumenge, 16 de maig del 2010

De la crisi a les mesures dràstiques.

Una de les errades de l'actual president Zapatero és que ha passat de la tranquil·litat a les situacions dràstiques. Això no es pot fer, a les persones se les ha d'anar conduint a un lloc o a un altre. No potser que un dia s'aixiqui i vinga a retallar. Això ja fa dies que s'hauria d'haver fet, però de mica en mica. No ara de cop i quan ell deia que amor i pau per tothom

divendres, 14 de maig del 2010

Ni retallada, ni vaga.

La cosa està molt xunga, això és el que diuen ara perquè sembla que abans anava bé, però de cop i volta ens hem d'apretar tots el cinturon. El que no entenc és que els funcionaris que sempre han hagut de veure com els seus sous eren inferioriors que la resta de professionals ara pateixin retallades. Abans la gent no volia ser funcionari perquè es cobrava menys que fora, però ara les coses han canviat. Nosaltres ja hem pagat la crisi quan aquesta no hi era. Ara els toca als bancs i a les grans empreses reduir ingressos. Però aquí el govern no hi vol posar la mà perquè depenen d'ells. Ja està bé que sempre paguin els mateixo. Banyut i pagar el beure.

dijous, 13 de maig del 2010

La Llegenda política al Vendrell

El meu amic periodista Llorenç Avinyó fa poques setmanes en aquestes mateixes planes s’atrevia a dibuixar a grans trets els possibles moviments electorals del 2010 al municipi del Vendrell. En resum ens venia a dir que el Fòrum obtindria representativitat al ple municipal. PXC aconseguiria un pitjor resultat electoral que a les passades eleccions. PP repetiria un altre cop amb la parella independentment dels qui fossin els escollits aquest cop. Pel que fa a ERC doncs depenia una mica de tot plegat i d’ell mateix. Pel que fa a si guanyaria i governaria PSC o CIU no es mulla en cap moment. Per molta gent, tampoc no té més importància a l’hora de la veritat. Sobre la renovació del candidat oficial de CiU ( només una hi hagut una excepció en aquests més de 25 anys d’eleccions municipals a casa nostra) de tota la transició també veu difícil que s’aposti per una altra persona. Pel que fa al PSC, la primera alcaldessa de la història del Vendrell no tornarà a optar a aquest càrrec. Tothom suposa s’apostarà per un altre dels clàssics d’aquest partit que podeu trobar per aquesta mateixa secció.
Jo estic d’acord amb ell a grans trets. En el seu article no ho esmenta ni és necessari, però val apuntar que hi haurà altres propostes electorals que segurament marxaran amb les mans buides, però que segurament intentaran treure algun regidor. Tal com funciona aquest joc electoral a casa nostra, amb un o dos regidors pots tenir més poder efectiu que amb una desena de regidors.
Fer una previsió un any abans del que pot passar a les urnes és una com fer una travessa de futbol que encara que en un Madrid - Alcorcón la cosa sembla clara, sempre hi poden haver sorpreses. De fet, la gràcia és que n’hi hagi. Ja que ens hem resignat a convertir molts partits en reialmes vitalicis o democràcies d’uns pocs escollits, no és gens estrany que hi hagi moltes sorpreses que a vegades no teníem ni previstes a l’inici de la lliga política
Si algú és capaç de fer un partit amb cara i ulls, democràtic, participatiu, on hi estiguin representants els principals nuclis del Vendrell amb un discurs clar, entenedor que arribi a la majoria de gent, que escolti i que tingui una resposta convincent de ben segur posaria la mà al foc que guanyaria les eleccions de carrer. Però com això és molt difícil per no dir impossible. El més fàcil és que trobem polítics reciclats, rebotats, aventurers amb estrella o estrellats, líders d’entitats de la societat local, amics i amats que ja fa anys que volen la seva partida de poder i ningú els fa cas. Quan es cansen de viure a una segona o tercera fila de la política local, es posen la manta al coll i a veure si hi ha sort. Si en són uns quants, ja tenen el partit muntat de qualsevol manera. Si la cosa no funciona. Algú paga els vermuts i cap a casa que no ha estat res.
Si algú és capaç de muntar una cosa seriosa jo crec que pot arrasar directament. Molta gent ja està farta dels polítics de tota la vida amb un discurs que ja fa anys que ha quedat impracticable i que només pot convèncer per interès o per manca d’alternatives. Però clar, molts cops tots aquests nous salvadors purs i immaculats cauen en el parany que ells a priori volien destruir. Si aconsegueixen alguna porció de poder tornen a pecar com els seus vilipendiats. La vida i l’actualitat els porta al costat dels seus antics enemics afèrrims perquè han acabat fent igual que els altres. La gent que no és tan tonta com pensen molts polítics al final acaba votant un lema: més val dolent conegut que bo per descobrir. La final els dolents són els bons i dels bons val més no parlar. Però algun dia, algun cavaller fidel i sincer canviarà el sentit d’aquesta llegenda que es repeteix massa a sovint a casa nostra.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'abril del 2010

dimecres, 12 de maig del 2010

El Barça guanyarà la Lliga

El Barça guanyarà la lliga. Segons la meva darrere enquesta, per 13 vots, en contra de 3 vots que apunta per un altre. No hi ha ningú que aposti perquè la guanyi el Madrid, curiós. La cosa està més que clara.

Un born del Vendrell amb horaris més amplis

Una de les mesures que haurien de fer per donar més vida al mercat del Vendrell és ampliar el seu horari. Una proposta durilla, però no tothom pot anar a comprar a les hores que està obert, llavors el millor és aplicar l'horari d'alguns supermercats que obren de 8 del matí a 20 hores sense interrupció. Jo crec que ara amb la crisi seria una bona mesura d'optimitzar aquest born que no té les vendes d'altres anys.

Un Zapatero caòtic.

Una de les notícies d'avui les ha donat el Zapatero. Jo crec que l'home s'ha acabat de vestir de glòria davant de tothom. Aquí seguim pagant els treballadors de sempre i no ataca les grans fortunes. Realment per tenir governants com ell val més que ens ho plantegem tots plegats.

dimarts, 11 de maig del 2010

El cinema al Vendrell passa per moments crítics

Una de les coses més cares són les crispetes del cinema. Entre aquests elements necessaris per a tothom amb la seva beguda refrescant ens hem carregat el cinema, almenys al Vendrell. Dilluns passat, dia de l'espectador en una peli d'estrena que comento en aquest blog només hi havia tres persones. Hi ha gent que ha anat el cap de setmana i no han vist gaire més gent. Alguna cosa ens està fallant però la gent al cine no hi va i menys ara que ve l'estiu. Potser al final el tornarem a perdre un altre cop.

dilluns, 10 de maig del 2010

Una proposta original del Principal de Lleida

Una de les coses noves que he vist per Lleida aquest fin de setmana és al Principal. Un gran teatre que a partir d'ara de tant en tant retransmetrà grans òperes i muntatges arreu del món en una pantalla gran en aquest cèntrica sala lleidatana. Una proposta original per combatre la competència de la Llotja. A veure l'acústica que tal, però la idea és original i econòmica.

Perdona si et dic amor, una interessant proposta

Una de les propostes cinematogràfiques actuals està basat en un bestseller. L'autor és Federico Moccia. El protagonista l'amor entre una adolescent i un quaranton. La proposta és molt divertida i em recorda a pelis com Manual d'Amore. Una reflexió sobre l'amor on apareixen també la situació de diferents parelles amb moltes coses per explicar. Jo m'ho he passat molt bé. És molt amena i parla d'amor sense ser fifi.

diumenge, 9 de maig del 2010

Un gran concert dels Cronistes a Lleida


Una gran concert van oferir el passat dissabte els Cronistes dins la Festa Major de Lleida. Un grup de la terra ferma que ha optat pel Folk Rock per construir un nou projecte musical. Un concert on els components estaven una mica nerviosos al principi, però des de les primeres notes quan es van treure les caputxes es van enfrontar amb el nombrós púlic que s'anava congregant davant del seu escenari de prop de la glorieta dels Campus. Estem davant d'una clara promesa del folk rock català. De ben segur moltes persones en sentirant parlat perquè té moltes coses per dir i d'una manera molt original, començant per tot el procés que han fet abans que aquest disc sortís al mercat i en el mateix disc. Moltes felicitats a tots plegats pel gran concert que vareu fer a Lleida. Molta sort i molts concerts que és la prova clau perquè la gent pugui veure el vostre seriós projecte musical. Una mica l'ànima de tot plegat és el Joan Baró que vetlla perquè tot surti rodó i així va ser.

Les noves preses de pèl

Una dels nous timos, me l'han comentat aquest cap de setmana a Lleida. Resulta que et trobes amb un persona i et diu si no el coneixes de fa anys. Es presenta com un amic de la infància que segurament no recordes perquè molt probablement no l'havies vist mai. Llavors et comenta que han d'operar el seu pare i que necessita diners. És aquí on està el truc. Llavors passes d'ell i ja està, però són les noves tendències de les preses de pèl actual. Aneu en compte.

dissabte, 8 de maig del 2010

Esperant el cartell de festa major del Vendrell

Ja sabem alguns dels secrets més importants de la Festa Major del Vendell. Abans ho sabíem al febrer o març i enguany al maig, però seguim el protocol. Ara falta escollir el cartell de la festa. Espero i desitjo que enguany sigui una cosa amb cara i ulls i no com l'any passat una pila que convidava al reciclatge. Una cosa, si es fa una festa major alternativa el que podria fer-se prquè tothom hi guanya és posar-ho tot dins el programa de festa major. No us sembla?

divendres, 7 de maig del 2010

Els blocaires que han superat la crisi del medi

Tinc molts amics que teniem blog. Alguns encara el tenen altres ja no el fan servir. Jo crec que ara quedem els que ens agrada el blog. Per coses més breus ja tenim el twiter i facebook. Són elements complementaris que tenen diferents utilitats. Espero que ens mantinguem els que ho fem servir perquè la nostra crisi d'aquest medi ja està superada. El temps sempre fa una tria natural.

dijous, 6 de maig del 2010

Una història d'amor cec, Sabaudia

Una de les estrelles de l’urbanisme local del Vendrell és la placeta dels Germans Ramon i Vidales que està a tocar a l’Ajuntament. Des de la seva inauguració aviat farà dos anys han passat moltes, persones, famílies, entitats i turistes que han aprofitat les seves lluïdes façanes com a marc per a les seves fotografies.
En un principi i quan encara no s’havia pintat un borrall sobre les seves parets hi havia unes altres escenes que havien de protagonitzar aquest cèntric espai vilatà. Al cap de poc temps es va saber rectificar i alguns il·lustres vendrellencs reals com l’Àngel Guimerà i els germans Ramon i Vidales o ficticis com el Pau de la Gralla van passar a ser els escollits per protagonitzar la seva decoració. Molta gent ha elogiat aquesta iniciativa. Segurament alguna localitat seguirà els nostres passos que ja hem extret d’una plaça al nucli antic de Tarragona, encara que els motius són ben diferents.
En aquest petit espai abans s’hi aixecava la impremta dels germans Ramon i Vidales, notari i escriptor que van protagonitzar la vida cultural del Vendrell a cavall d’inicis del segle XX. D’aquest punt editorial van surti alguna de les capçaleres com el Vendrellense que van servir per informar i donar a conèixer els principals fets i iniciatives culturals de la seva època.
Aquest històric edifici del nucli històric del Vendrell que amenaçava ruïna. En els seus darrers anys es va utilitzar com arxiu provisional per als serveis d’urbanisme de l’Ajuntament del Vendrell que va acabar donant pas a aquesta placeta amb personalitat. No hem estat capaços de preservar aquest vestigi històric del nostre passat més proper perquè amb el pas del temps ho hem deixat perdre. Potser en altres llocs en comptes d’una placeta ara tindrien un petit museu al voltant d’aquest focus cultural, però nosaltres vàrem arribar tard a aquesta fase i ens hem centrat en el següent pas: un cop a terra què fem? La resposta ha estat ben clara. Doncs fem unes parets il·lustrades amb elements històrics, reals i emblemàtics de la cultura local. La cosa ha quedat molt pinxa. La veritat que agrada a tothom. La cosa es va aturar per uns mesos. Després d’aquest temps els mateixos pintors van tornar a l’activitat en les parets adjacents. Ningú sabia que acolliria, però amb el temps s’ha descobert el secret de la seva missió. Nosaltres que som molt bones persones i tenint en compte que a Itàlia hi ha un poblet germà d’uns 18.000 pobladors que ens ha dedicat un carrer cèntric ja tenim la solució. Tornem a cridar el pare i la filla que pinten molt bé i que facin una al·legoria d’aquest ciutat italiana plasmada aquí al bell centre del Vendrell. En tot això, Hi ha moltes coses que se m’escapen i que no acabo d’entendre. Tots sabem qui són els nostres germans polítics: Utrera, Prada de Conflent, Lavaur, Villagarcia de la Torre, Mayagüez i aquesta ciutat italiana del Lazio, de nom Sabaudia. Que estem agermanats amb algunes ciutats utilitzant la figura de Pau Casals com a raó ho trobo molt lògic. La ciutat extremenya i andalusa, doncs perquè hi tenim molts fills d’allí entre nosaltres. El tema de Lavaur ja no l’entenc tant, però hi ha moltes localitats catalanes que han buscar les seves parents a l’altra banda dels Pirineus. El que no entenc gaire és que ens hem agermanat amb Sabaudia des del 2002. Jo no hi veig gaires vincles clars a part del turisme de costa que ella també comparteix.
El que ja no trobo gaire encertat és que haguem dedicat aquella cèntrica paret a la localitat italiana. Fins aquell moment anàvem molt bé, potser massa bé després d’haver-nos carregat per desídia una de les impremtes més emblemàtiques del Vendrell. Fins ara teníem el tema ben encarrilat però ara amb Sabaudia hem posat les potes a la galleda. Hagués trobat ideal dedicar un tros d’aquests murs a cada ciutat agermanada o seguir amb temàtica vendrellenca, però no tot a la nostra parenta italiana. Hi ha molts carrers que haguéssim pogut dedicar a la nostra germaneta del sud de Roma abans d’aquest tros que feia bona pinta i encara la fa, però el que no trobo justificat és el motiu escollit. Pel que fa al 3 de vuit, un revulsiu perquè que no decaigui la il·lusió dels nostres Nens.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de maig del 2010

dimecres, 5 de maig del 2010

Una tarda molt interessant al voltant de l'orgue

Al Vendrell fan coses. El que falla que molts cops la comunicació és dolenta i no arriba a tothom. Tenim molts diaris i revistes, però massa cops hi ha coses interessants que passen per alt. Nó sé si era el cas d'avui. El tema d'avui girava al voltant de l'orgue. Fins al Vendrell venia Frédéric Desmottes que és de la família que s'encarrega de restaurar l'orgue del Vendrell a Conca. Ha explicat amb fotos com anava. Una xerrada molt interessant ara que la cosa va per la meitat de tot el procés que ens tornarà com a nou el 22 d'octubre d'aquest 2010. Després els membres de la Comissió de l'orgué han passat unes fotos sobre el trasllat de l'orgue de Sant Joan de Déu fins el Vendrell. Tota una gesta que estaran dies a oblidar. Per acabar el gran Jonathan Carbo ens tocava Bach. Què més volem.

Ens quedarem sense el coll de la Rubiola?

La famosa variant de la carretera que ens uneix amb Valls ja es comença a construir. Només cal anar vora Valls i ja veuràs com la cosa es comença a traçar sobre el terreny. La nostra vida sense el coll de la Rubiola o Santa Cristina ja no serà el que era. Potser ens relacionarem més amb Valls o viceversa. Però la nova via sembla molt ambiciosa per la seva amplitud.

dimarts, 4 de maig del 2010

Pujar l'IVA al juliol és una mesura nefasta

La gent creu que la pujada de l'IVA al mes de juliol és una mesura nefasta. 7 persones han optat per aquesta opció i només una ho ha vist com una mesura positiva. La cosa està més que clara.

Els Pastorets Rock, un grup resulton per aquest estiu

En temps de crisi el que es porta és grups de versions. Entre les formacions que ho fan jo us aconsello els Pastorets Rock que fan versions modernes del Gegant del Pi, el Garrotin, Baixant de la Font del Gat i moltes altres que realment donen molt de si. Hi ha llocs com l'Espulga de Francolí que l'any passat els varen portar i enguany repeteixin. Ja ho veureu.

dilluns, 3 de maig del 2010

Anar per les voreres del Vendrell quan plou

Avui he anat pel Vendrell amb un paraigües. Realment és tot una odissea. Quan la vorera no és estreta hi ha fanals al mig. Llavors baixes a la calçada i trobes l'aigua que passa i et mulles els peus o un cotxe t'esquitxa. Realment amb voreres com les nostres quan plou es millor posar-se un xubasqueiro i anar fent. Per això del paraigües encara no estem preparats.

diumenge, 2 de maig del 2010

Una molt bona acollida d'Inquietud al teatre de Calafell

Fa dies que insistien que avui anés a veure un espectacle de Hip Hop al Teatre de Calafell a càrrec d'un grup que s'anomena Inquietud dirigit per Joan Solé. Jo no sabia que anava a veure. La primera part dins la foscor em recordava un espectacle que fan a Port Aventura i la segona part un sessió de fi de curs d'un grup de ball o dansa. Si ho miro pel que era he de felicitar a totes les persones que ho han fet possible, perquè eren un grup d'amants de les noves arts escèniques que s'han atrevit a fer aquest muntatge. `Hi havia moltes coses que es poden corregir, petits detalls per polir i la veritat que es podria exportar a altres llocs. Els falta rodatge, però la base és motl bona. Endavant.

El Vendrell encara ha de créixer molt i molt

El Vendrell ha de creixer una bestialitat. Només cal pensar una mica: El botafoc, Les Madrigueres, el Tancat 2 que està al costat del tancat i ja fan carrers, El darrer del DIA de la carretera de Tarragona l'ARE de tocar Santa Oliva. Si tot això funciona ja ho tindrem tot un altre cop petit, amb les butxaques plenes tant Ajuntament com empresaris de la construcció. Ara falta trobar qui s'atreveix a plantar la primera casa al Botafoc del Vendrell. Segur que encara em deixo algun.

Un gran nit de Sant Joan a la Lira amb els Dagoll Dagom

Ahir vaig disfrutar com un camell amb la nit de Sant Joan dels Dagoll Dagom a la Lira del Vendrell. Crec que estava ple fins dalt i la gent s'ho va passar pipa amb aquest musical català reeditat. Una mostra més que ara ja no es crea es reinventen els grans clàssics. Avui ho fan a la Lira. A les persones que no ho han vist, us la recomano perquè és original, fresca i molt animada. Felicitats als 8 actors que fan una munió de personatges.

dissabte, 1 de maig del 2010

Un gran concert del Cor Zóngora del Vendrell

Un cop més el cor Zóngora del Vendrell ha demostrat el seu alt nivell musical. Un concert pletòric protagonitzat pel llibre vermell de Montserrat ha estat l'excusa ideal per demostrar la seva vàlua en aquest món del cant coral. Unes 20 noies dirigides per la Montse Meneses han mostrat un cop més que el seu prestigi està més que contrastat. Enhorabona també a l'Adrià Grandia pels arranjaments i per la seva actuació amb la viola de gamba. Un fort aplaudiment per la resta: Rosa Bertran, Teresa Maria Solé, Pere Olivé i Teresa Serrat. Avui han ofert un gran espectacle on la música i la veu armonitzada et portaven en altres temps més reculats. Felicitats a tots. L'escenari immillorable a l'Auditori de la nova Escola de Música del Vendrell.