Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 31 d’agost del 2010

Ens han abandonat dos vendrellencs que també estimaven la seva vila

En un dia al Vendrell han traspassat dues persones molt conegudes i estimades. Tothom és importnat a la vida, però sempre hi ha persones més implicades en la societat i altres que viuen més endins. Un és el Jordi Esvertit i l'altre és el pare del Pelle. El millor que podem fer per ells és continuant mantenint viva la societat vendrellenca i tirar endavant amb aquest municipi. Ells ja no hi són i nosaltres els hi hem d'agafar el seu testimoniatge.

dilluns, 30 d’agost del 2010

No us perdeu la darrera del Woody Allen

Anar a veure una peli del Woody Allen és un xic arriscat. Hi ha gent que són fidels seguidors i altres que no els poden veure ni en anuncis. No sabia què fer en aquesta nova estrena. Però realment m'he deixat portar i val la pena. Conoceràs al hombre de tus sueños és una tragicòmedia de tres o quatre parelles que van evolucionant en una mena de joc de disbarats que porta a situacions força absurdes. Una peli que val la pena, encara que no t'agradi aquest gran director jueu. És un humor al seu més pur estil, però que connecta amb la majoria de públic. Al final de la peli fins i tot tenia ganes d'aplaudir perquè he gaudit com una canalla.

El Ball Part de Sant Bartomeu és una de les estrelles d'aquest mil·lenari



En els meus quaranta i escaig anys que he viscut al poble no havia vist una plaça Major d’Albinyana tan plena en un dia entre setmana com el passat dimarts amb motiu de la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Un d’aquestes projectes locals on tot el poble hi participa en allò que sap fer i també se li afegeixen gent d’altres contrades amb més o menys vinculació amb la localitat. La gent va gaudir de valent durant gairebé l’hora que dura la representació d’aquest ball parlat que feia més de 100 anys que no es representava a la localitat, tot i que fa uns 65 anys un grup de joves van arribar a assajar, però la cosa no es va fer realitat.
Fa cinc mesos que va començar tota la maquinària a posar-se en funcionament. Un grup de joves amb la Maria Casellas, El David Nin, la Lídia Pons, la Sílvia Basseda, el Salvador Arroyo ens vàrem reunir per començar a endegar aquesta recuperació d’aquest ball històric que el senyor Manuel Bofarull va recuperar i el va adaptar al català d’una llibreta trobada a cal Groc d’Albinyana datat el 1887. A partir d’aquí es va començar a buscar actors, músics cantaires, modistes, coral. Al final el passat dimarts aquesta plaça i dijous l’Agrupació Recreativa de les Peces van acollir aquest esdeveniment històric dins els actes del Mil·lenari de la localitat. El resultat del muntatge ha estat espectacular per uns actors que tot i que alguns tenen una llarga experiència dins les Pàgines de Passió s’enfrontaven a un text totalment nou que combina, ball, teatre i interpretació. Des de la Lídia Pons (Volant) que enceta el diàleg passant per David Nin (Sant Bartomeu), Joan Canals (Jesús), Montserrat Ribas (Pobre), Elisenda Güell (Ministre), Roser Crespo (Sacerdot), Quim Nin (Rei), Roser Mitjans (Filla Rei), Ignasi Cabré (Ignasi Cabre), Josep Anton Carreras (Capità), Oriol Farrè (Soldat), Marc Guzman (Botxi 1), Joan Guzman (Botxi 2). fins a el darrer parlament amb un to més satíric que va anar a càrrec de Montserrat Güell (Dimoni) van fer un excel·lent paper. Tots ells sota la direcció d’una persona que des de el primer s’ha posat a treballar de valent com és la Sílvia Basseda que ha sabut fer una lectura actualitzada de tot plegat. L’adaptació per fer el muntatge a partir del treball fet pel senyor Manuel Bofarull va anar a càrrec de Sílvia Basseda, Salvador Arroyo i un servidor. En la part coral i posant veu i solfa als goigs a Sant Bartomeu que va escriure el sr. Bofarull estava el Cor de la Passió d’Albinyana dirigit per Josep Maria Guitart. La música va anar a càrrec dels Grallers la Cresta de la Canya, un grup amb important presència local. Els actors més menuts feien d’angelets.. Entre altres també hi ha participat, la Xell Bové, Elena Nin la Lola Amigó, Joana Martínez, Amadeu Benach, Maria Casellas, Marifé Merchan, Fina Rubio, Sheila Cecilia i Josep Maria Mata. La Societat Recreativa Unió Albinyanenca i l’Ajuntament del municipi han aportat molts esforços per posar el seu granet de sorra i aconseguir com dimarts passat s’omplia la plaça principal d’Albinayana i a les Peces va tenir un èxit similar. Una plaça que va vibrar durant tota la representació en un silenci que permetia escoltar la veu dels actors que com fa més de cent anys aquest cop tampoc no portaven micròfon. Una cita molt emotiva on va voler-hi ser-hi presents moltes persones del municipi i també vingudes de fora pe veure aquest espectacle que no és gaire sovint a les nostres contrades. En la part final es va lliurar un ram de flors a algunes de les persones que hi ha col·laborat i un especial record pel Mossèn Ignasi Cabré que després de tres anys al municipi ha de marxar a Roma per seguir els seus estudis eclesiàstic. Un fet que molts recordaran i que no es pot explicar en paraules. Aquestes es queden curtes.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 27 d'agost del 2010

Més conseqüències d'aquest burca que ens amaga la realitat

El portal del Pardo és una de les reminiscències del passat de la nostra vila. Quan es van decidir enderrocar les muralles de la vila, per algun motiu excepcional van deixar aquest vestigi del passat medieval del Vendrell. És una sort per tots nosaltres que avui tinguem ben conservada aquesta porta d’entrada al nucli antic. Això passava al segle XIX. Si caminem en el temps veurem com en la segona meitat del segle XX tenim dos clars testimonis d’excepcions, però no pas en aquest sentit positiu. Un és l’edifici que s’aixeca al costat del llac de Coma-ruga. Un construcció que trenca amb els esquemes de la resta de la planificació urbanística a les platges. El nucli del Vendrell no es queda curt i ataca amb l’edifici Tobies, entre la Rambla i el carrer Otó Ferrer. Una altra construcció privilegiada que permet veure la resta de la vila a la sota dels seus peus. Mentre això passava als centres dels nuclis més poblats del municipi, en els indrets més remots anaven creixen urbanitzacions que se sortien de la legalitat de planificació del moment del municipi. Cases, xalets, apartaments, mansions més o menys afilerats segons el gust i la voluntat dels propietaris. Sense gaire ordre i concert anaven creixent lluny dels nuclis oficials de població. Allí cadascú feia de les seves i aquí no passava res. Alguns inclòs es van atrevir a plantar la casa al mig del torrent. Sort que en aquest país mai passa res i de moment l’aigua ha respectat els desitjos dels homes per arriscats que hagin estat. Els caps de setmana i les vacances servien per anar bastint aquestes cases que en algun cas realment són envejables i en altres es pot veure un clar atemptat a l’estètica i els gustos del moment. Però hi ha per tots els gustos.
La versió del segle vint-i-un d’aquest legislació paral·lela la trobem als barris marítims. Fa un parell o tres d’anys o potser més que el Vendrell patia un problema endèmic amb els venedors il·legals, la gran majoria provinents del continent africà que venien a les nostres costes a oferir-nos cd’s i dvd’s piratejats entre altres productes com bolsos, cinturons, colònies. Sembla que el tema musical i videogràfic s’ha perdut i ja no s’inclou en la seva variada oferta en el nou emplaçament de la plaça de la Lluna. A tot s’afegia el desinterès i la manca d’efectius de la Guardia Civil que és a qui li correspon la part sorrenca del nostre litoral. Evidentment aquests venedors potser no saben idiomes, però coneixen perfectament aquesta mena buits legals que porten de corcoll a les diferents administracions. Hem portat la policia local, els mossos, la policia nacional, vestida amb uniforme, de paisà i el que faci falta. Reunions de juntes de seguretat, controls policials a l’estació de Sant Vicenç de Calders i en els carrers adjacents als barris marítims, persecucions a la sorra i alguna que altra picabaralla entre policies, turistes i venedors. Algú ha haver de ser atès fins i tot a l’hospital per contusions. Episodis que han donat i donen la volta al món gràcies a les noves tecnologies del món vinculat amb l’internet. Al final no ha servit per res perquè s’hauria de tenir un destacament de 100 policies a la platja durant totes les hores de sol i algunes d’ombra. Una solució que no es pot aguantar ni pel nombre d’efectius necessaris ni pel cost econòmic.
Llavors el desenllaça final ha arribat a una mena d’entesa. Jo no miro on tu estàs venen els teus productes de procedència curiosa, però tu no et poses al passeig marítim on estan els venedors que han de pagar uns impostos per exercir la seva feina.
Tots amics i contents. Cadascú pot portar a terme la seva feina sense molestar. Per arribar a aquest punt hem tardat 3 o 4 anys i sense necessitat de posar policia pel mig, ni grans rodes de premsa, ni solucions policials dràstiques batejades amb nom de peli americana de sobre taula. Al final hem fet com es fan moltes en aquest país. Davant la impossibilitat d’arreglar el problema o la situació és fa allò que cadascú faci el que vulgui, però no ens molestem I si fa falta no mirem per no veure’ns perquè ja ens coneixem. Els que han quedat més malparats són els que han de pagar uns 450 euros per tenir la paradeta al passeig marítim. S’ho han de mirar com el preu per estar a primera línia de mar i al peu d’un passeig que es força utilitzat, especialment a l’estiu. Però en aquest punt és on ara apareixen comencen a sorgir altres venedors vinguts de l’altre cantó de l’Atlàntic. Aquest serà el proper capítol a solventar amb la policia o solució pactada. De moment és tema sense importància. Calafell per la seva banda se solidaritza en tot plegat. Tot això són les incoherències que tenen lloc en un país on per posar la roda del vehicle sobre la vorera tens una multa i si plantes una casa al mig del torrent no passa res. Suposo la culpa és aquesta burca que portem no ens deixa veure la realitat.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 27 d'agost del 2010

diumenge, 29 d’agost del 2010

Vilafranca i la festa major

Ahir vaig anar a festa major de Vilafranca a veure Sabor de Gracia. Un grup de rumba de barceloní. La veritat és que no em van agradar gaire. Els recordo millors quan varen tocar al Vendrell. A Vilafranca en els darrers anys no es maten gaire en els grups. Es dediquen més al tema cultura popular. És una altra opció.

divendres, 27 d’agost del 2010

Mas proper president

El proper president de la Generalitat serà Artur Mas. Aquest opció té 7 vots. 3 persones es decanten pel Laporta, 2 per la candidata del PP, 2 per altres. Resultats clars.

Els aturats Vip's de Calafell

Un carrecs polítics de Calafell potser cauran a l'atur després hagin plegat o els hagin fet fora. Ara Solé, Romero es dedicaran a preparar les properes municipals cobran de l'atur. Jo crec que aquests diners del paro se'ls podien estalviar. Hi ha molta molta gent que ho necessita molt més que aquests polítics que entre una cosa i altra tenien uns sous envejables. No anem bé. Hi ha coses que xirrien.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Felicitats a tots els que heu fet possible el Ball de Sant Bartomeu


Vull donar la meva més cordial enhorabona a totes les persones que han fet possible el Ball Parlat de Sant Bartomeu d'Albinyana. No hi havia vist mai una plaça tan plena en un dia entre setmana. A tots els actors Des de la Lídia Pons (Volant) que enceta el diàleg passant per David Nin (Sant Bartomeu), Joan Canals (Jesús), Montserrat Ribas (Pobre), Elisenda Güell (Ministre), Roser Crespo (Sacerdot), Quim Nin (Rei), Roser Mitjans (Filla Rei), Ignasi Cabré (Artigastes), Josep Anton Carreras (Capità), Oriol Farrè (Soldat), Marc Guzman (Botxi 1), Joan Guzman (Botxi 2). fins a el darrer parlament amb un to més satíric que va anar a càrrec de Montserrat Güell (Dimoni. Fins al Salvador Arroyo, Silvia Basseda, Xell Bové, Fina Rubió, Elena Nin, Amadeu Benach, Maria Casellas, Josep Maria Mata, Marifé Merchan, Lola Amigó, Joan Martínez, Pilar Anton i Sheila Cecilia. Als Àngels, al Cor de la Passió i als Grallers de la Cresta de la Canya. La gent ha omplert la plaça i ha vibrat de valent amb la recuperació d'aquell ball parlat sobre la vida i miracles de Sant Bartomeu que feia més de 100 anys que no es representava a la localitat. Una gran tasca de Sílvia Basseda i de Salvador Arroyo per donar actualitat a aquest text del 1887 vertit al català pel senyor Manuel Bofarull. La gent del poble ha respost un cop més. Si podeu no us perdeu la representació de les Peces que tindrà lloc aquest dijous a la Agrupació Recreativa de les Peces a les 22 hores.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Avui dimarts a les 22 a Albinyana per veure el Ball de Sant Bartomeu

Avui dimarts a les 10 del vespre. En alguns lloc poca a les 9 però està equivocat, tindrà lloc la representació del Ball de Sant Bartomeu. Una reedició del que feien els nostres pares i avis quan o hi havia cine ni coses d'aquestes. La gràcia és que s'ha tornat a posar en moviment i amb molta gent que ho fet possible avui serà una realitat. Sinó el 26 a les Peces. La cosa pinta molt bé. Hi ha moltes hores i no crec que es vegi en gaires llocs de la comarca. És una cosa que s'ha de veure. No us ho perdeu.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Calafell territori de Mojitos


Una de les begudes més populars d'aquest estiu és el Mojito. Calafell té llocs on hi ha uns nivells molt selectes. Fins ara havia provat els de Sa Caleta. Avui ha estat el torn del Charlotte. Jo em quedo amb els de Sa Caleta, aquest és més fort que el Charlotte que és molt bo, però no té tanta energia, potser és més sabrós però li fanta potència. Aneu i ja direu el què.

El futbol ens marca el final d'estiu.

Ja hi tornem a ser. Ahir el Barça jugava un partit important. Jo ni ho sabia, però les persones amb qui varem passar una grata vetllada el que primer van fer va ser engegar la tele. Allí estaven tots jugant la Recopa amb al Sevilla. Aviat comença la Lliga i la rutina de sempre. Un clar indici que l'estiu ja és més passat que present.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Els Planetas donen cos a una nit del Cambrils Rock


Potser feia 20 anys que no veia els Planetas en directe. Abans havia vist un parell o tres de concerts i els recordo com a molt potents. La música que fan actualment és més apalancada, sobre tot en el seu darrer treball de l'Òpera Egipcia. Ells tocaven a les 12 en punt i així va ser. Només varem esperar uns 5 minuts a partir d'aquest moment perquè comences el concert. El primer a actuar ara Mine que segons vaig escoltar només hi havia 10 persones comptades quan va començar la seva actuació, la cosa amb Napoleón Solo es va animar, però les grans estrelles eren els Planetas que no acostumen a fer gaires concerts. Però tal com són no saps mai que et trobaràs. Ahir varen complir, varen començar amb peces del seu darrer treball per acabar en alguns dels seus clàssics com la Playa o el Incendio. Quan varen acabar moltes persones també van tocar el dos perqùe l'altre grup no tenia gaires admiradors.

Un directe rotund, contundent amb el suport d'uns vídeos de la sicodèlia Planetas molt inspirats i adients. El grup sonava molt bé. La gent en els seus clàssics es va posar a vibrar, però el concert com massa cops passa es va acabar, va durar una hora i tres quarts aproximadament. El cantant va recordar que va ser a Cambrils on va fer el primer petó amb una noia quan tenia 12 anys. Una nota curiosa que se li va quedar marcada. Ara el J. es deixa barba. Una imatge que no tenia vista. Un gran directe. Si teniu l'oportunitat de veure'ls no us ho perdeu. Encara conserven el seu directe que es va fer cèlebre en cites a Benicassim o a la Primavera Sound. Són ells, més de tranquis, però també guarden pel final la seva potència.

divendres, 20 d’agost del 2010

Intercanvi d'oposició entre Calafell i Vendrell

Una cosa que podien fer els polítics de Calafell i Vendrell és fer un intercani. Els de l'oposició al Vendrell a Calafell i vicersa. El resultat, almenys en el top manta, seria molt diferent. És que aquí semblem un regne de taifes. Així segur que no anirem enlloc.

dijous, 19 d’agost del 2010

Prototip Institucional de Treballador Integral (Piti's)

El futur de les administracions públiques apunten cap a dos fronts ben definits i alhora complementaris, Per una banda, potenciar la plantilla de la policia municipal perquè la gent se senti segura quan va pel carrer o quan està a casa mirant tranquil·lament la caixa tonta. Com més policies hi hagi millor per tots. Els nivells de seguretat augmenten en l’inconscient col·lectiu. Et permet assolir fàcilment un índex elevat de pau interior que et permet enfocar les teves sinergies en altres matèries i disciplines. És igual que aquests joves uniformats estiguin preparats, coordinats, experimentats i hagin anat a l’acadèmia. El més important és que la gent els vegi pel carrer amb la llibreteta, la defensa o la pistola si es donen les circumstàncies. Aquest tipus de funcionari també té els mesos comptats. No passaran gaires anys en què en comptes de policia trobarem treballadors d’empreses de seguretat que faran la seva funció amb un cost econòmic molt més reduït. El mateix pressupost permetrà tenir el doble d’efectius i evitant els mals de caps per als seus gestors.
A banda d’aquests professionals que vetllen per la seguretat, circulació i bona convivència entre els mortals també s’acabarà imposant uns nous professionals públics que els podrien anomenar genèricament “Piti’s”. No són res més que les inicials de Prototip Institucional de Treballador Integral. Persones que es guanyen el pa de cada dia en un subcontracte d’alguna empresa important amb treballadors d’arreu de la geografia nacional. La seva feina bàsica és que l’administració funcioni bé i si potser, millor. Si hi ha algun problema, doncs al carrer sense finiquito. El proper dia en trobarem un altre que faci el seu paper. Aquests són els més pobres de recursos que no tenen ni una agenda plena amb els telèfons de les famílies més influents del municipi, ni un tiet amb carnet polític. Per les tardes en comptes d’anar a les reunions del partit se’n van a buscar espàrrecs perseguint les ombres dels garrofers que és on s’amaguen els millors. No tenen cap obligació d’assistir a cap acte social ni concert ni similar que els elevi un parell de punts en el carnet de ciutadà modèlic. Es poden estalviar l’esforç d’aplaudir amb ràbia aquests discursos avorrits i repetits fins a la sacietat d’algun polític o amic del sistema que aprofita qualsevol ocasió per tornar dir el de sempre amb les mateixes paraules. No són de cap entitat que no ho vulguin ser per convicció i menys els trobaràs a la junta. Això és cosa dels polítics i dels seus incondicionals. Ells tenen molt clara la seva tasca professional en aquesta nova societat del segle XXI. Persones que no han demanat cap favor a ningú i que en donen molts, però ho fan per definició, per pròpia naturalesa. No pas perquè vulguin ascendir en la piràmide social.
Per altra banda estan els que se situen a les antípodes d’aquestes figures de l’administració moderna. La justificació del seu càrrec i posició té molts elements aliens a la lògica i a la igualtat d’oportunitats. Saben que han de complir amb el seu rol político social dins el seu cercle d’influències més properes.
Els Piti’s són el present i el futur de l’administració. Això dels funcionaris és una espècie en perill d’extinció. Abans un secretari, un interventor eren persones amb un pes específic en un ajuntament. Avui en dia són simples reminiscències d’un passat gloriós vingut a menys. Es limiten a viure de la fama dels seus predecessors en el càrrec. També potser que aquí ens trobem amb polítics camuflats. Depèn de qui mani hi ha un joc diferent en cada administració. Al final, tot queda en família.
Al final de comptes has de tenir una bona relació amb els piti’s que són els que et trauen les castanyes del foc. Ells coneixen el territori com ningú perquè han començat de baix i s’hi han quedat sense més pretensions. Han perdut pel camí aquesta mena de servitud moderna per als que pugen les escales de l’administració pública de dos en dos. Els piti’s són un fenomen social, la versió moderna dels funcionaris. Una estil amb molt de futur que en els propers anys anirà creixent juntament amb la corresponent versió de la policia en forma de guàrdies de seguretat. Un treballador més assequible econòmicament i més visible als ulls dels contribuents, dels clients i també dels ciutadans..

Article Publicat el 20 d'agost del 2010 al Diari del Baix Penedès

La majoria de gent està en contra de la permisitivitat amb el top manta

Segons la darrere enquesta no s'ha de permetre el top manta. 12 persones, un 75% dels vots diuen que no i només 4 vots, un 25 estan a favor de permetre el top manta il·legal. La cosa està bastant clara. Ja ho sabeu ajuntaments de Calafell i el Vendrell.

Els nous captaires amb miracles en les factures dels subministraments

Aquest matí en l'edifici que visc Iberdrola, això és el que deien, han fet tot un desplegament de persones per captar nous clients pel gas amb un 30% de descompte. Generalment van una persona o dues, però avui han vingut 4, un per planta i trucaven els dos pisos de cada planta simultaneament. Quan sorties el primer que et demanaven eren la factura del gas per veure si et feien descompte perquè ells de bones a primeres ja et prometin un 30%. Quin morro¡¡ Persones que ni s'identifiquen amb el nom i ja et demanen la factura. Però qui és pensen que són aquests per anar demanat dades per les cases. Primer que diguin el que ofereixen i després ja decidire que faig. Qui morro te la gent. Òbviament no els he obert.

dimarts, 17 d’agost del 2010

Una peli més d'acció sense res afegit, los Mercenarios

Una peli típica d'herois americans que no es despentinen per res. Una peli per no pensar per veure accions bèliques amb molts de morts i alguns tocs un xic espectaculars, però sense gens d'originalitat. La cosa està bé per passar una bona estona al cine, sense gaires pretensions. Alguna escena un xic salvatge, però ara tot està permès. Tot plegat, Los Mercenarios.

Els xinesos es van convertint en els reis de la restauració

Cada dia hi ha més restaurants i bars de tota la vida que els agafen els xinesos. Ara a Lleida i les Gavarres de tarragona entre altres llocs, suposo, han muntat una mena de woks on t'agafes el menjar i ells t'ho couen en plan buffet lliure. A tarragona a les hores punta i en dia de cada dia està a petar. La proposta té molt d'èxit. Una manera per ensorrar sinó ho està ja la restauració a casa nostra. Aquests xinesos en silenci i sense fer gaire soroll ho estan agafant tot. A veure com acabarà la cosa. Potser els d'aquí haurem d'anar a buscar feina a la xina perquè els d'allà monten les empreses aquí.

dilluns, 16 d’agost del 2010

Dos punts negres del Vendrell

Un dels punts que s'hauria d'arreglar del Vendrell és on es troben les dues rieres, la de Bisbal i el Torrent del Lluch sota el pont de al carretera de Tarragona vora el Mirsa. El dia que cauen quatre gotes, aquell tram és impracticable. Jo crec a l'igual que la carretera que va de Sant Salvador al Vendrell són punts que s'han d'arreglar definitivament, perquè són llocs on passa molta gent i quan plou es talla de seguida. Allò està pensat per un clima desèrtic, però mai ho hem estat i esperem mai ho siguem.

El carisma, un element que no surt al currículum

Hi ha gent que cau a la trampa de l'atur i amb els diners que hauria de cobrar, els demana al principi i monta un negoci. Altres ho fan perquè estan cansats d'anar d'un lloc a un altre. Altres perquè són joves i tenen ganes o tenen ganes i no són tan joves, però es tiren a muntar una empresa. Hi ha molts elements que són importants, com els preus, la situació, els horaris, però hi ha una cosa que no surt al currículum i que és la gràcia perquè la proposta prosperi o caigui en l'oblit. És el carisma. És una cosa que no s'apren, ni s'hereda, ni es compra. Molts negocis van aguantant tot i la crisis perquè a part de les altres coses qui ho porta té carisma. Això és molt important.

diumenge, 15 d’agost del 2010

L'any de les orquestres de versions.

Abans hi havia les grans orquestres com la Maravella, Sensació, Melodia, Selvatana i moltes altres. Algunes encara xuten. Però ara el que s'imposa són els grups de versions que és com abans però en versió reduïda amb espectacle i tot. Ahir vaig veure al a Bisbal La Loca Histeria que la veritat és que està molt bé com la Glamour Band que aquest estiu tenen força Bolos. Els que ho passen més malament, potser, són els grups que fan peces pròpies perquè no tenen tantes peticions com les versions. En un món del copiar i enganxar el que triomfa són les versions amb un toc especial.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Felicitats a totes les Maries

Felicitats a totes les Maries. Durant un temps moltes dones es deien Maria i algo, Maria Carme, Maria Dolors, Maria Concepció. Era la santa amb més persones que portaven el seu nom. També es el punt del calendari on es fan més festes majors. Això de ser la Mare de Jesús li ha donat un posició Vip. El pobre Josep sempre l'han tingut en segona fila. Després diuen que manen els homes. Pobres de nosaltres. Felicitats a totes les Maria. A mi és nom que m'agrada, curtet i en català i en castellà varia molt poc. Només un palet. Vagi molt bé.

divendres, 13 d’agost del 2010

Aquest dissabte Sergio Dalma a Martorell.


Un dels millors baladistes catalans és el Sergio Dalma. He seguit a algun concert i la veritat que val la pena. Demà toca a Martorell a l'avinguda de les Bòbiles a les 11 de la nit. És molt emotiu i la veritat que des de la primera cançó es posa la gent al cor. No us ho perdeu.

dijous, 12 d’agost del 2010

Hem perdut la coherència entre ordenances i vista grossa

Un dels problemes endèmics que tenim a la comarca és la venda il·legal per gent de color sense papers i amb productes de dubtosa procedència, els negritos. Primer els perseguíem. Volíem multar pagar els que els compraven coses. Ara com la cosa no ha funcionat resulta que els deixem un lloc perquè venguin. Fent la vista grossa. Per un cantó munten ordenances per un parell o tres de dones que puguin portar burca i pels altres tira que no passa res. No anem bé. No som gens coherents. Un altre cop, el Vendrell a la plena actualitat.

Una temporada normal

Estem davant una temporada normal, això és el que diu la darrere enquesta amb 3 vots. Una persona ha dit que era bona. Una pitjor i ningú ha optat perquè és excel·lent.

dimecres, 11 d’agost del 2010

El ramadà ja surt al telenotícies migdia

Ara tothom sap quan comença i acaba ramadà. Abans ningú ho sabia i ara és notícia. Ens estem globalitzant. El proper pas que suposo que trigarà perquè als polítics no els interessa és que els musulmans votin. Llavors segur que el posaran com a dia festiu i anar fent. Però clar falta que de mica en mica vagin prenent poder, però és molt difícil a més estan molt dividits. Cada quatre persones es podria fer un partit. Clar tant disgregació no és bo per ells, però si que és bo pels polítics actuals que van trempejant la situació.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Avui és Sant Llorenç, un dia especial

Avui diuen que cauen estels i és el dia més calurós de l'any perquè a Sant Llorenç el van martiritzar a foc en unes graelles. Avui és un dia especial dins l'estiu. A Llorenç del Penedès ahir van fer la sindriada. L'any passat la van fer el dia que no tocava. Va ser una errada. S'ha de fer el dia que toqui caigui en què caigui. Hi ha moltes prospostes per gaudir. No us despisteu, perquè ben aviat estarem al setembre i la cosa s'acaba. Aprofiteu l'estiu.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Un toston de 148 minuts sota el nom de Origen

He anat al cine. Feia dies que no hi anava. A l'estiu s'està millor fent altres coses. M'havien parlat molt bé de la darrera del Di Caprio. Abans d'anar al cine acostumo a mirar quan durar per saber si estic avorrit quan pot arribar el final. En aquesta també ho he fet. La peli és original. Segur que hi ha un abans i un després. És moderna. Original. El guió està molt ben interpretat i potsers no es fa pesada. Però si no entrés en el seu contingut és un toston de padre i senyor mio. M'ha recordat la darrera del Harry Potter que es va fer eterna. És una peli arriscada. Si t'agrada disfrutaràs com un camell i sinó doncs fots el camp quan et cansis. Per cert avui hi ha gent que ha marxat i no era per anar al lavabo perquè no ha tornat. Valtres mateixos. Per altres persones una passada de peli, mi un pal. Aneu i opineu.

Un any de la gran pèrdua del sr.Manel Bofarull

Demà dia 10 com si ja estés prevsit perquè a ell li hagués encantat perquè diuen que en aquesta nit hi ha la pluja d'estels fa el primer any de la mort del sr. Manel Bofarull. Una gran estudiós de la història d'Albinyana, comarca, catalana i el que feia falta. Ha estat una gran pena que en aquest any del mil·lenari no estés entre nosaltres. La seva màxima il·lusió hagués estar pronunciar el pregó de festa major des del balcó de l'Ajuntament. És una gran pena que ja no hi sigui. Tenim la seva obra, la seva memòria i el seu record ben viu en molts de nosaltres que varem tenir la sort de compartir una estona amb ell. Sr. Manel, gràcies per tot. Ja veig que des d'allà dalt, encara xarreu amb tots aquells que no vareu conèixer en vida. La vostra llum ens ajuda a caminar. Un gran persona que ha fet una gran tasca entre tots nosaltres. Per vostè senyor Manel. De tot cor, Miquel.

diumenge, 8 d’agost del 2010

Calafell defensa les Habaneres i retalla les Festes Majors

Ahir i abans d'ahir a Calafell estava a petar. La zona de la confradia de pescadors no hi cabia ni una agulla amb motiu de les Habaneres. La festa major del poble i platja han reduït pressupost, però pel tema habaneres doncs a tope com la resta d'any que per això no hi ha crisi. Això és una festa dedicada principalment als turistes que ha tingut molt bona acollida. La cosa és gratis i vora la platja. La gent no és tonta. Les habaneres unes poques encara, però massa es fan pesades a no ser que busquis altres grups com enguany que donen el seu toc personal. Les noves tendències es potenciar el turisme encara que a les festes tradicionals com la festa major li fotem unes bones tisorades. Jo crec que primer és el primer. Si que el municipi viu motl del turisme, però es podia fer una cosa mitjana, baixar una mica per cada cantó. No que sempre rebin els mateixos.

dissabte, 7 d’agost del 2010

Els Cronistes mostren un cop més la seva força a Alfés


Hi ha grups nous que comencen en la música amb artistes que fa anys que es mouen en aquest ambient. Ahir varem anar a Alfés a gaudir d'un nou grup que va treure el seu primer cd al maig de l'any passat. N'ha fet 500 còpies i ja no li en queden gaires. La seva música és folk rock. El seu Nom Cronistes. Una gran proposta que no podeu deixar escapar perquè ens ajuda a volar per Irlanda i per la música tradicional catalana. Ahir varen fer un concert molt animat a Alfés. Va ser molt emotiu perquè es va acomiadar la seva violinista, un geni, temps al temps Roser Loscos de fer concerts endollats. En faran un a l'agost a Agramunt però sense sense endoll. Si el Joan Baró i la seva gent ha aconseguit un excel·lent propostes amb grans músics com el vendrellenc Jimmy Pinyol. No us els perdeu.

divendres, 6 d’agost del 2010

Miracle, avui he vist una dona amb niqab el Vendrell

Miracle miracle. Avui he vist una senyora amb el niqab al Vendrell. Feia molts de dies que no veia ningú. Pensava que les que ho portaven havien abandonat aquesta pràctica o havien emigrat. Doncs no, avui he estat feliç. No portava càmera per fer fotos, sinó tenia la gran exclusiva d'un niqab al Vendrell. El que molts periodistes han buscat avui per sort ho he vist. Pensava que tot era un conte xinès però era veritat. Ara la pregunta. Si hagués entrat a un edifici públic hagués pogut passar?

dijous, 5 d’agost del 2010

El Diari del Baix Penedès fa vacances fins el dia 20 d'agost

Molta gent m'ha conegut a través del Diari del Baix Penedès i per primer cop en la seva història de més de 1.000 números aquest setmana i la propera fa festa. No el busqueu enlloc que no hi és. Fan vacances. Tornarà el dia 20 d'agost a la normalitat de cada setmana. Vagi molt bé

El Vendrell necessita un lloc perquè els grups de música puguin assajar

En aquest poble del Vendrell hem parlat durant molts anys de música. Hem tret el Pau Casals en mil aventures encara que no el tenim del tot ben aprofitat. Ara tenim una escola de música que no és un conservatori que ja ens tocaria. Una escola una mica justa tenint en compte tots els solars que s'han d'edificar en un temps aquí, només cal donar un tomb pel Botafoc i ara al costat de la piscina vella que allò el dia que xuti l'Escola de Música ja estarà més que obsoleta. El que falta és un lloc on els grups de música que n'hi ha uns quants puguin assajar. Una nau on es puguin guardar els instruments i aparells amb un espai per assajar. Jo crec que això ens faria molta falta per donar un cop de mà a molta gent que s'atreveix a muntar un grup. A veure si algú aporta la pasta i ho fa realitat.

La gent està d'acord amb el resultat del concurs de música Track del Vendrell

La gent està d'acord amb el concurs de música del Vendrell per un parell de vots, per 4 en concret. 3 persones passen. 2 no hi estan d'acord i només amb un vot ha quedat l'opció escombren massa cap a casa i la era d'esperar. La gent hi està d'acord, però els resultats no són clars del tot. Hi ha opcions com escombren massa cap a casa que també ha tingut un sol vot. Aquí queda així per si a algú li interessa.

dimecres, 4 d’agost del 2010

L'evolució de la crítica del clarinetista Òscar Argüelles

Pel Diari del Baix Penedès han passat persones molt curioses. Ara fa uns 10 anys va passar un xicot de Cunit que es deia i es diu Jordi Enric Pàmies que va anar a un parell de concerts del clarinetista Òscar Argüelles a l'Auditori. La veritat que no el va deixar gaire bé en les seves crítiques. La cosa va portar una certa polèmica. Aquest gran músic ha tornat al Vendrell per donar un concert com un músic vendrellenc afincat a Holanda i que gaudeix d'un gran prestigi internacional com a clarinetista. Evidentmet el meu amic és va equivocar i també li devia servir com a revulsiu per demostrar que aquell crític estava equivocat. M'alegro molt que l'Òscar hagi tornat com a un gran músic que és. A Saragossa va triomfar.Segurament també ho farà aquest dissabte a Sant Salvador. Potser el meu amic també l'anirà a veure.

Moltes felicitats Zapatero

Avui el president del Govern, persona que va atraure la confiança de moltes persones fa 50 anys. A veure si hi posa seny i fa alguna cosa amb cara i ulls. Ara sembla que sigui un vaixell on cadascú va pel seu cantó esperant tenir el bot preparat per saltar quan sigui falta. Jo crec que amb 50 anys ja es poden tenir les coses clares i dir les coses com són. No dissimular coses que tothom veu.

Aprofitem el temps abans que vingui el setembre

Gaudim del temps i de tot plegat, perquè quan arribi setembre el panorama potser una mica més cru que l'actual. Ara tenim l'estiu, festes majors i el barça, la resca de la roja i altres invents. Esperem que al setembre vindran els pals. Ens hem d'anar preparant perquè al carrer tot apunta que la crisi encara no ens ha ensenyat el seu cantó més fosc

dilluns, 2 d’agost del 2010

El temps regida per la Llei de Muphy

Ara tenim un temps de mitjans o finals d'agost a principis d'agost. Si la cosa va així enguany pel turisme molt malament. Entre la crisi i el mal temps tornarem a passar un setembre una mica més magre que el normal. Les coses quan van malament hi van totes. Això sembla que la llei de Murphy es vagi imposant en les nostres vides i en la nostra societat.

Enhorabona als Diables de Llorenç

Admiro els Diables de Llorenç perquè han plantat a la classe política i no acturan per la Festa Major. Ente altres coses, sembla que volien donar un cop d'ull als versos. Això està molt malament. Jo crec que els polítics han de fer polític i deixar d'interferir en la societat que ja tenen els seus comissaris polítics a tot arreu. Els del Vendrell poden ser com siguin però saben aguantar el xaparró que varen fer el dia de Santa Anna a dalt el balcó i els diables a sota, disparant amb canó de repetició. Felicitats banyuts.

Els avis del Baix Penedès també paguen el pato amb la crisi

Cada any pel setembre els avis del Baix Penedès feien una trobada on dinaven gratis, els polítics els hi deien el importants que són i una mica d'espectacle. Enguany amb això de la crisi no és farà perquè una mena de junta d'avis del Baix Penedès ha decidit que no es faci i que aquests diners vagin destinats a coses socials. Jo crec que si als avis els haguessin dit, mireu heu de pagar 5 euros per anar a dinar, jo crec que hi haguessin anat bastants. Era un punt de trobada de tots els avis de la comarca, una cita obligda pr un col·lectiu que no s'hi pensa tant com es mereixen. Jo crec que hi ha moltes coses que s'haguessin pogut treure diners abans d'aquest detall que tenien amb els més grans i més en un any d'eleccions on els vots van buscats. Si els polítics destinessin tot el que es gastaran enguany i el proper en campanyes electorals, botifarrades i altres xorrades electorals, tindríem trobada d'avis per uns 5 anys. És una pena que s'hagi pres aquesta decissió. jo proposo que sigui pagat amb despeses de propaganda electoral.

Festa major del Francàs

Feia molts de mesos que no anava al Francàs del Vendrell. Avui he anat a donar un tomb per allà i he descobert una part del municpi que m'era quasi desconeguda. Ha estat molt interessant. Sempre ens movem pels mateixos camins, hem d'aprofitar i no cal anar gaire lluny per conèixer el nostre territori. Avui estaven de festa major de la barriada. Allò és un altre món que també exsteix.