Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 31 de maig del 2019

Baix Penedès, només juliol i agost


L’altre dia sortia en una notícia que un municipi de la Costa Daurada que evidentment no estava al Penedès ja contractava pels dies de Setmana Santa socorristes aquàtics per a les platges del municipi. Evidentment aquesta és una bona estratègia que té el seu cost, però és la part practica de tots aquesta campanya que posem en general “Baix Penedès, tot l’any”. Doncs perquè això sigui així i no quedi emmarcat en un parell de mesos i escaig s’ha de treballar en aquesta línia. Possiblement al principi serà una feina dura, però poc a poc es poden anar canviant els hàbits que poden repercutir favorablement en el nostre turisme i de retruc en la nostra economia.
Al costat d’aquests dos mesos d’estiu que són la part central de la nostra promoció a segones residències i turistes tenim un parell o quatre mesos com poden ser el juny, maig, setembre i octubre que es pot treure molta rendibilitat de les nostres potencialitats. Evidentment ja es treballa en aquesta línia, però hauríem de fomentar aquests mesos a mig camí entre la calor i el fred i curiosament és quan s’hi està millor a casa nostra.
Posar un festival musical a Coma-ruga un cap de setmana d’agost no crec que sigui el més indicat perquè aquests dies d’agost  sense cap cosa extra a  ja tenim una afluència important més que segura. El que hagués estat ideal és col·locar aquests dos dies de concerts intensos a la platja dins el mes de setembre o de juliol, però dins l’agost podem arribar a una saturació amb unes conseqüències incertes que tots més o menys podem intuir sense tenir gaire imaginació.

Hem d’anar buscant formes perquè la gent que ens visiti es vagi repartint al llarg de l’any.  Comarques com el Priorat i la Conca de Barberà ja ho fan sense saturacions ni platja 

dimarts, 28 de maig del 2019

Una nova legislatura vendrellenca calcada a l'anterior

Tot apunta que la propera legislatura al Vendrell serà la versió ampliada de la 2015 - 2019. Un Psc amb 7 o 8 regidors i un JxV amb 2 regidors on es pot sumar o no el representant dels veïns de les platges poden configurar una majoria prou estable per tirar endavant la cosa. Llavors aquest pacte es pot reeditar al Consell Comarcal i tot arreglat. Tornarem a viure la segona versió de l'any passat. El més idoni seria un pacte d'Erc - Som Poble i Psc, però no crec que això es produeixi perquè hi ha compromisos i això és sagrat. Us aviso. Ara ningú diu res, però aneu-vos preparant que al Vendrell i Ccbp repetirem el que teniem.

Molt interessant el Centre de Formació d'Adults del Vendrell

Una molt bona proposta per acabar els estudis, començar de nou i altres històries que et poden obrir moltes portes.

dilluns, 27 de maig del 2019

Moments per compartir a través dels Laxnbusto


He tingut la sort d'anar a dos dels cinc concerts dels Laxen en la presentació d'aquest nou disc. Un a Girona i el darrer de Reus. Han estat experiències emocionants al recordar el bo i millor de la seva discografia amb la veu de grans cantants com Ernest Armengol, David Ros, Nerea Bassart i altres. Els Laxnbusto encara són capaços d'omplir dos dies l'Auditori de Girona i fer vibrar a la gent des del principi fins al final. Això de ser capital de la cultura catalana és una xorrada com tantes altres. La manera de difondre la cultura hagués estat que algun dels concerts l'haguessin fet al Vendrell perquè ells són uns dels millors ambaixadors del Vendrell arreu. Potser ara no ho sabem valorar, però sempre s'ha associat el nom del grup a la vila. Moltes felicitats per aquesta nova etapa dels Laxnbusto i esperem que tornin sobre l'escenari per recordar aquesta banda sonora de la nostra vida. Han estat dos dies molt intensos on han passat molts moments de la meva vida. Escenes que he compartit amb altres molts vendrellencs que sempre s'han mantingut fidel al seu grup. Moltes gràcies per aquesta explosió d'emocions. Estem allí, esperant nous moments per compartir amb la vostra música i energia.

El Vendrell ha d’escoltar la veu del seu poble, un cop més




Després d’una llarga campanya electoral no declarada que alguns candidats va començar l’any passat ja tenim els resultat final que donen unes interessants i inesperades conclusions per molts . La primera i més important és que quasi la meitat de votants del municipi es desentenen directament de la política local. Una dada preocupant que contrasta amb el 73% que va votar a les darreres eleccions legislatives que escollia els nostres representants a Madrid. Una altra aportació dels resultats d’ahir és la gairebé desaparició de les forces de dretes al municipi. Un resultat residual per aquestes candidatures on només un partit escollit  es pot situar d’alguna manera en aquesta franja amb  dos regidors. Aquest és el primer cop a la història del Vendrell que un partit clarament veïnal es presenta i aconsegueix una més que meritòria representació dins el consistori. Molta feina i ben feta portaran a un veí de les platges al nou consistori. L’altra lectura és que la gent està cansada d’invents personals, familiars, de recuperar velles glòries i d’aventures peculiars amb cançons mediàtiques al youtube. La gent ha anat al segur amb dues grans opcions: La guanyadora que es mantenir el que tenim ara  amb un equip nou ple de cares noves i algun de la vella guàrdia que ha entrat pels grans resultats del Psc. L’altra opció és la que volia un canvi radical que també s’ha posat al costat de la coalició Erc- Som Poble i que ha quedat en segona opció.
La resta de partits estan allí amb un resultat discret i fins i tot simbòlic en algun cas, però que poden esdevenir decisius en el proper consistori si es fan uns pactes anti natura a la vila.
Si el nou consistori vol representar la veu del poble, vol fer un govern fort amb les dues forces majoritàries la solució als pactes de govern és ben clar: s’ha d’apostar per un pacte entre els dos principals partits. Evidentment que podria semblar que alguns perdrien l’essència dels postulats i de la seva filosofia, però podria servir per fer un govern d’unitat sense la necessitat que hi hagi representant Plataforma com es va fer fa dues legislatures. Ara tenim un resultat normal i el Vendrell necessita un govern normal que seria el pacte d’aquestes forces majoritàries. Evidentment en alguns casos puntuals haurien de tenir llibertat de vot, però pel que fa al municipi es podrien entendre en la gran majoria de casos i podria permetre que el Vendrell entrés definitivament al segle XXI i deixéssim d’aplicar una política de poble com fins ara com fins ara s’ha fet.
Hi ha moltes altres opcions per tirar endavant el municipi com un govern en minoria de 7 ó 8 regidors amb al suport puntual d’altres grups. El partit que representa a les platges li escauria està al govern si vol rascar alguna cosa perquè queixar-se pot estar molt bé, però el més normal és que els seus veïns vulguin coses concretes perquè la política de queixes i suggeriments ja fa dies que la practiquen i han de passar a una nova etapa. També és possible un govern del Psc, C’s i JxV i/o Avp que això podria venir donat per un pacte superior al Consell Comarcal on els Psc i els hereus de l’antiga Cdc no voldrien perdre poder comarcal.
Esperem que en la nova legislatura hi hagi més participació i el programa Per què? de la televisió local també reculli l’opinió de l’oposició i no només fins ara que estava dedicat només als membres del govern municipal i a la resta havien de recórrer a la coneguda roda de premsa. Esperem que aquest cop si que tinguem un debat de la Vila com marca l’actual Rom ( Reglament Òrganic Municipal) i que fins ara no s’ha fet. Aquest s’hauria de fer en un espai gran i no a al sala de plens que amb la població actual s’ha quedat obsoleta. Espero i desitjo que el nou president comarcal no sigui ni del Vendrell ni de Calafell com fins ara ha passat perquè aquesta és una entitat per a la resta de localitats i fins ara només l’han pervertida fent-la servir de plataforma política per als principals líders de la comarca. Moltes felicitats a tothom que ens represntarà perquè ha estat una dura lluita. En aquesta normalitat que anava dient, molt satisfet que al consistori vendrellenc també hi hagi una musulmana. Aquest és el Vendrell que tenim i no el que ens han volgut vendre.

diumenge, 26 de maig del 2019

Vota qui vulguis però vota

Vota qui vulguis però vota, no deixis que l'abstenció sigui la protagonista de la jornada. Potser el teu partit no tregui representació, però has de votar perquè també les forces petites han de dir la seva aquest diumenge. Ja està bé que sempre manin els grans, la resta de persones també té el dret a dir la seva i amb les moltes formacions que es presenten segur que trobes un lloc per als teus ideals i propostes. No et quedis a casa, la teva força és el teu vot. No ho és pas ni les instàncies, ni les queixes ni res. El que val és el teu vot encara que només sigui en un petit percentatge, però tu decideixes més que mai.

dissabte, 25 de maig del 2019

Avui toca reflexionar sobre que fer demà a les eleccions

El primer partit que va començar la campanya al Vendrell va ser l'any passat i el protagonista va ser el Kenneth que anava fent al seu ritme i va ser el primer que va activar el tema eleccions. Després s'hi van sumar JxV i Erc amb la proclamació dels seus candidats. Durant un moment semblava que les forces d'esquerra fins i tot es podien unir en una candidatura única, però res d'això es va complir del tot. Només Erc i Som poble es van unir per fer front a les eleccions. La resta va fer de les seves i curiosament el partit que havia de ser l'aglutinador de tot plegat també s'hi presenta. En total són 13 persones i 13 partits. Per primer cop a la història hi ha una proposta prioritària de les platges per denunciar el seu estat d'abandó per part de l'administració.

Qui votar?
Jo crec que la gent ja està farta dels de sempre que són Psc i hereus CDC amb la conxorxa del PP. Han portat al poble a la bancarrota i ara no han tingut més solució que fer bondat i no gastar ni un duro per tenir almenys un deute igual al pressupost, però seguim endeutats, això no ho oblidem. Jo crec que hem de triar aquest camí per provar noves propostes. Prometre grans coses quan en 40 anys ens hem gastat un munt de diners i ningú sap on han anat és molt trist.
Hem de provar noves aventures i canviar les fotos de la sala de plens que ja toca. A veure que passa, però molts cops al Vendrell el qui ve després fa bo el que ha marxat. Potser això pot passar, però aquest cop s'ha d'INTENTAR BUSCAR NOVA GENT.

divendres, 24 de maig del 2019

Persones armades amb smartphones


 Una de les inciatives que s’han portat  a terme al Baix Penedès gràcies a l’incansable cunitenc Jaume Casañas han estat les rutes d’instagramers per diferents municipis del Baix Penedès. Uns tres pobles cada matí eren visitats per un grup de persones armades amb un mòbil que es dedicaven a penjar les fotos en aquesta xarxa sobre aquests municipis. Aquesta és una tasca molt lloable. A banda es parlava amb alguna empresa de restauració i sempre sorgia un petit moment per a la gastronomia d’aquests promotors de la comarca.
Els mitjans de comunicació s’han d’actualitzar al ritme del dia a dia que els imposa uns canvis que han d’anar complint sinó volent quedar emmudits en les voreres de la societat. Pel que fa a la ràdio i a la televisió això d’imposar uns continguts a unes hores concretes ja no funciona. Avui en dia el comandament a distància i les grans plataformes televisives estan fent molt de mal a tot aquest mitjans que ens imposaven uns continguts que ja no volem mirar. Les diferents entitats que en teoria vetllen pel territori haurien d’invertir més diners en aquest tipus d’iniciatives que poden arribar molt més lluny que no pas treure un pàgina sencera de publicitat en un gran rotatiu. La gràcia de tot plegat és que aquests aficionats o professionals de la fotografia donaran a conèixer arreu una visió diferent del municipi que no pas les fotografies oficials que sempre es posen. Descobrirà i compartirà racons que potser fins aquell moment no havien estat valorats per la majoria de la gent. Aquesta és una molt bona idea a nivell penedesenc. No és una cosa tan complicada i pot arribar a mil racons dels municipis que integren aquest ampli territori. Se’n parlaria molt de nosaltres i els participants si es realitza amb unes mínims segur que també estarien molt satisfets. Hem de potenciar el que tenim més a tocar i la Fura és un gran exemple d’aquesta proximitat que tots els lectors agraïm cada setmana.

Per un debat electoral igualitari

Un debat normal per la televisió seria on tothom tingues els mateixos minuts perquè cada elecció és tornar a sortir per aconseguir representació. Això que els que tinguin representació tinguin més estona i els altres només uns pocs minuts per mostrar el seu programa és una de les grans estafes d'aquesta democràcia que tenim. Evidentment la gràcia és que es faci amb gent de públic per donar caliu a tot plegat

dimecres, 22 de maig del 2019

Una legislatura per al segle XXI



Al Vendrell, des que Franco va morir al llit fins als nostres dies sempre han manat els mateixos. Al principi ho van fer en coalició declarada, després cadascú va ocupar un part del plenari i uns estaven al poder i els altres a l’oposició. Després gràcies a PxC es van tornar a unir fins els nostres dies. Evidentment aquesta parella també ha tingut el suport d’altres formacions com el PP i ERC que han obtingut alguna regidoria a canvi d’un petit bocí del poder. Altres formacions com PxC i Ciutadans han donat el seu cop de mà fent que tiressin endavant els pressupostos i en altres moments compromesos per a la política del dia a dia a casa nostra.
Els qui se suposa que estaven a l’oposició  durant el franquisme varen entrar al plenari amb el suport de la gent, però tots els cicles tenen el seu punt i final o almenys punt i apart.
En les eleccions del proper diumenge  el Vendrell  i altres localitats tenen l’oportunitat de deixar enrere una manera de fer política de senyor del mas que ha caracteritzat aquesta transició cap a una democràcia amb uns principis reals i participatius. La veu la té el poble amb el seu vot que pot decantar la balança cap a un costat o un altre. En la darrera legislatura han passat coses molt transcendentals per la història d’aquest país, potser algunes encara no les podem veure amb la suficient perspectiva, però que marcaran el llarg camí que tenim als nostres peus.
La política actual del consistori de la capital nominal del Baix Penedès a part d’estar portada a terme pels quatre de sempre no té en compte que actualment la vila de Pau Casals és la tercera en nombre de població de la província de Tarragona per darrera de Tarragona i Reus i per davant de Tortosa i Valls. Nosaltres encara treballem com si fóssim un poble petit amb la seva plaça central on fem les coses que agraden a uns pocs  i a la resta només els veiem cada 4 anys. La política actual deixa de banda tots els barris costaners i també les urbanitzacions del municipi que han passat a estar realment considerats com a zones de segona o tercera divisió.
La propera legislatura el Vendrell ha d’estar a l’alçada de la capital d’una comarca amb més de 100.000 veïns amb unes estructures de capitalitat que simbolitzin aquest paper que li toca fer. Fer una nova Lira amb 400 i escaig seients va en contra d’aquesta planificació de futur que ens correspon i se situa en la política del teatre de poble amb una capacitat més que reduïda per allò que hauríem de tenir al nostre abast.
El Vendrell necessita un sistema de transport públic que funcioni i sigui coherent amb les seves necessitats i no unes línies que massa cops van sense passatgers perquè no estan pensades per donar servei a la realitat sinó un a món creat per alguna ment pensant.
En la política han d’entrar cares noves que trenquin aquest passat amb polítics amb més de 20 anys movent-se per les cadires de la sala de plens. Noves inquietuds i noves sensacions. Queda dissenyar un nou Vendrell a mesura de la seva realitat i no pas  com ara que vol semblar un parc temàtic com les actuacions que es volen fer al Tabaris de Coma-ruga. Està bé salvar edificis emblemàtics, però les persones viuen i tenen problemes i avui per avui no s’ha resolt un dels mals endèmics de Coma-ruga com són les inundacions i els problemes de circulació i enllumenat que passen quan cauen quatre gotes i algun llamp.
No tenim cap ganes que l’actual Fira de Santa Teresa o el Turismar ens representi perquè cada dia hi ha menys comerç local i es transforma en unes paradetes de menjar i bijuteria. S’ha de fer un gran treball per saber primer quina imatge tenim i quina volem donar i no cal que tirem els diners en grans estudis que saps que mai s’aplicaran perquè no interessa a uns pocs. Hi ha ganes reals d’un canvi. Només demano que la gent pensi amb el cap i doni l’oportunitat a uns altres perquè aquests ja ens portat a un atzucac on estem.. Ara pot començar una nova etapa en la història del Vendrell, però si la gent ho desitja podem seguir sent una plaça petita i bonica on es fan cosetes boniques i cuquis i on tot queda sempre igual.

dilluns, 20 de maig del 2019

La clau la pot tenir ERC - Som Poble o PSC.

Aquesta campanya electoral al Vendrell és una lluita frec a frec entres dues formacions: Psc i Erc i Som Poble. Els primers varen començar al novembre pim pam, els segons varen escollir candidata i després es van unir amb Som poble per tirar endavant una proposta. Si se puede va voler anar per lliure. Avui en dia tal com es veu, el Psc va molt fort en la propaganda i en la campanya apurant al màxim per no deixar ningún vot a casa, però veig que ara mateix Erc i Som Poble sembla que tinguin un petit avantatge sobre el partit de Pedro Sanchez. Si que hi ha gent nova i el candidat és jove, però la gent ja està cansada d'una política que fa 40 anys que aguantem i que ens ha deixat on estem. S'ha de donar l'oportunitat a gent nova que fan que això canvií perquè fins ara sempre ha estat igual. Fer molta propaganda pot generar l'efecte contrari al destijat perquè al final et trobes al candidat en el paper de wc i això ja cansa.
Una de les dues opcions s'em portarà al gat a l'aigua. Aquests partits poden tenir el vot util a casa nostra i votar partits petits pot afavorir al contrincant si aquest és el partit amb més vots. El vot de les petites formacions que no treguin al final representació pot fer passar a un d'aquests partits de 3 a 6 regidors. Ara per ara sembla que Erc és sinònim de canvi en les maneres de fer d'aquest poble en forma de ciutat.
Val a dir que els d'esquerres i no  indepes també tenen els Si se puede  que poden treure un parell de regidors perfectament i  al tanto amb Ciutadans que pot rebre molts vots en perjudici del PP que pot perillar els dos regidors que té. Erc Som poble pot pactar amb Si se puede i Llasat perfectament I el Psc pot pactar amb quasi tots també. A veure que passa, però la gent JA ESTÀ FINS ELS COLLONS DE 40 ANYS DE POLÍTICA DE "CORTIJO".  Encara qeu al Vendrell hi ha unes corrents submarines on tot és possible.  La gent de les platges també tindran alguns pocs representants perquè ja n'estan farts i tips.

Un any més Lleida és mora i cristiana


Una vegada més les  6 comparses mores i cristianes han tornat a protagonitzar el 3r cap de setmana de maig a Lleida. Una història que l'any que ve arribarà a la seva 25 edició. És la història de moltes persones que any rera any el fan possible d'una manera o altra. El seu origen històric va ser a Lleida i després va passar al sud de la Península. A finals del segle XX es va tornar a recuperar en una proposta única al Principat. Són moltes hores de feina per jugar-se-la tot a una carta d'un sol dia. Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible.

dijous, 16 de maig del 2019

Una interessant sortida a Vilanova i la Geltrú


Una trentena de persones hem anat aquest matí dia 16 de maig d'excursió a Vilanova i la Geltrú a fer una visita comentada a la Masia Cabañas i al Museu Víctor Balaguer. Una matí distret i diferent on hem après moltes coses d'unes punts culturals que tenim  a tocar i moltes vegades per mil raons no coneixen. Els guies ens han ofert unes visites molt interessants sobre el contingut d'aquest dos espais vilanovins. Aquesta és una manera de promocionar la cultura a casa nostra, petites propostes a un preu i a amb un contingut molt amè que fa que les persones els hi costi dir que no. És un treball de formigueta, però són aquestes coses les que fan que la cultura arribi a tot arreu. No cal anar sempre als grans museus ni a les grans ciutats hi ha molt d'art i molta història escampada arreu. Moltes gràcies al Museu Deu i a la Regidoria de la dona del Vendrell per aquests petites, però grans propostes. L'excusa era els dies dels museus, però això es pot fer al llarg de
l'any.

dimecres, 15 de maig del 2019

Una nova legislatura per a la història



Tenim al calaix una nova legislatura, quatre d’anys d’un equip  de govern format per dos partits clàssics, més un regidor que es va quedar a l’aire després que la seva companya de formació marxés a l’oposició amb les sigles del partit. Tot i aquesta minoria que tenia la tasca encomanada per la població de tirar endavant el municipi, la cosa ha estat bastant tranquil·la perquè altres partits com el PP, PxC i Ciutadans en un moment donat també han donat el seu suport als pressupostos locals que és l’eina bàsica i fonamental per portar a terme l’acció de govern. Tot ha anat com una bassa d’oli. Inclòs dies que en altres llocs van ser moguts com el transcendental 1 d’octubre aquí a la localitat es va viure des d’un aspecte festiu i reivindicatiu sense que sorgís cap problema. Moments històrics que va deixar al General Prim sense el seu carrer al centre de la ciutat, però això són coses que passen.
En aquests anys hem passat jornades presumptament històriques quan tot just després de Sant Joan vàrem tenir l’honor de ser subseu dels Jocs del Mediterrani, però com va passar a la resta de camps, el nou pavelló estava gairebé buit en la majoria de competicions de handbol femení que van tenir lloc al Vendrell.
En aquesta legislatura la gent cansada de veure el pont de les Madrigueres presumptament acabat, un dia va decidir treure la tancar i passar. Al cap de poc temps vàrem tenir una mena d’inauguració oficial amb els discursos i la visita protocol·lària. Aquesta obra tan important d’infrastructura ha anat acompanyada d’una mena de viarany per dins les Madrigueres que en pocs anys ha passat de ser un pàrquing descontrolat de cotxes i caravanes a ser un espai protegit tenint cura de no trepitjar o no tocava. Miracles de la política local.
Després de promeses i primeres pedres hem vist com el CAP del Botafoc començava a aixecar-se en el seu lloc previst. Suposo que en la presenta legislatura el veurem entrar en funcionament. Ara només falta que la plantilla de Santa Tecla a casa nostra s’ampliï i realment es pugui treure el seu màxim rendiment.
En aquesta legislatura s’ha continuat practicant la segregació escolar amb una escola de primària on   el 70% o 80 % d’alumnes són de famílies migrades. Sembla ser que en el proper curs ja no interessa portar aquesta política i la cosa canviarà. Aquesta distribució no es pot equilibrar d’un dia a l’altre i menys quan aquest centre  també oferirà classes d’institut.  A veure com evoluciona aquest episodi que està allí en la ment de molts i que passa de puntetes pels mitjans de comunicació.
En aquest legislatura s’ha obert noves superfícies comercials com el Bon Preu que registra un dels punts més àlgids de venda els diumenges al matí. Aquest és un tema que ens hauria de preocupar perquè ens estem carregant l’esperit festiu. Alguns comerços tradicionals de la vila s’han tancat i a vegades s’han ocupat per grans franquícies i la plaça Nova del Vendrell s’ha convertit en un espai reservat majoritàriament a les òptiques. Per fi hem vist obrir cal Numbrú del Vendrell. Un d’aquests punts emblemàtics del Vendrell que després del Pla de Barris s’hi ha instal·lat com marca l’emplaçament una franquícia visual.
Les nostres tradicions més ancestrals segueixen fixes i no les treu ningú. Un exemple són els trens cada hora a Barcelona en una línia que cada cop costa més arribar a la plaça Catalunya. La problemàtica per la sensibilitat de l’enllumenat públic és ben vigent en algunes zones, en especial els nuclis de les platges.
El Teatre Brisamar encara segueix la seva degradació lenta, però constant i la zona del Tabaris està pendent la realització d’un nou pla amb diners europeus i vendrellencs que li ha de rentar la cara, a veure si té tant d’èxit com el nou pavelló del Club d’Esports Vendrell.
Han passat quatre anys i la via del colesterol és dels espais més utilitzats pel vendrellencs, en canvi a la Rambla li segueix faltant alegria la major part de dies de l’any.

 

dilluns, 13 de maig del 2019

4 dies fent de guiri per Oxford i Cambridge


Un cop més al mes de maig hem anat amb la profe d'anglès, Jasmin Selby de l'Academia l'Estudi del Vendrell. Aquest cop tocava Oxford i Cambridge. Ha estat una sortida de 4 dies i doncs ho hem dividit meitat i meitat. Una viatge molt interessant a dues ciutats plenes de colleges i estudiants amb molt vida i moltes bicicletes i lllibreries a tot arreu. Ens hem fet un fart de caminar i visitar colleges, però a tot arreu hi ha els millors i els altres que són d'un altre nivell, però en cadascun sempre hi pots trobar una part interessant. Ha anat el viatge molt bé i aquest cop ha tocat caminar molt sort que les ciutats eren planes.



Una de les coses interessants es provar la gastronomia del lloc, cosa que evidentment hem fet ja sigui en format carn o en format peix i no han faltat les pintes. En aquestes dues ciutats hi ha comerç, hi ha vida, hi ha alegria encara que com a tot arreu els preus siguin molt cars, però ja se sap que sempre hi ha sistemes per trobar una cosa més econòmica i de qualitat. No hem fet la típica excursió pel riu a Cambridge perquè crec que eren 280 lliures entre unes 10 persones i la cosa ja marxava bastant del pressupost. Cal dir que aquí està tot ple d'espanyols que fan de cambrers i altres oficis per guanyar-se la vida. He vist força canaris. La gràcia d'aquests cursos és el viatge final que et permet conèixer el territori i amb un grup de persones d'un tamany molt bo per poder moure's amunt i avall. Ja fa anys que ens coneixem i sabem per on va cadascú. Apa moltes gràcies per aquest trip i aquests dies de desconnecting total.

dimarts, 7 de maig del 2019

És l’hora de la carta als reis dels propers quatre anys


Fa dies que estem escoltant per terra, mar i aire multitud de promeses de tot tipus de part de totes les formacions polítiques que es presenten a les properes eleccions. Abans d’arribar a les que interessen que són les locals ja vàrem  superar una mena d’assaig general amb les legislatives espanyoles on els candidats de la comarca han quedat fora del govern de Madrid. El resultat dels comicis fins avui era una versió ampliada del bipartidisme, però ara per ara les coses han canviat i el pal central és el 155 i a partir d’aquí els partits s’ha de posicionar o seguir vivint amb el dubte existencial fins que s’ha de buscar un costat o l’altre perquè no hi ha més sortida.El bipartidisme que hem viscut en aquest país fins fa quatre dies garantien una mínima seguretat, però després que Pedro Sànchez guanyés les generals només per minoria i amb un ampli ventall de possibilitats pot passar de tot.
Pel que fa al Vendrell tots els partits ens mostren la seva carta de reis per a les properes eleccions. Aquesta és un producte concentrat de les diferents mocions i propostes de resolució que al llarg dels diferents plenaris es van desgranant durant tota la legislatura i que la majoria acaben en l’arxiu de correu enviat. Hem de tenir en compte que el Vendrell fins el 2022 està dins un pla d’ajust que va començar al 2012 quan l’endeutament municipal  duplicava el pressupost anual del consistori. Van ser moments difícils que en els darrers anys hem pagat entre tots perquè les inversions han estat més que testimonials i impostos com l’IBI, en un petit exemple, ha pujat aquest any sobre un 3% per una revisió autoritzada des de l’actual equip de govern.
Tothom parla d’invertir diners i fer coses aquí, allà i més enllà, però ningú diu d’on traurà els diners per fer realitat els seus cants de sirena.
És molt fàcil prometre mil històries en tots els llocs, però només ens queda veure que s’ha fet en els darrers anys en aquest aspecte i algunes de les formacions que prometen porten més de 40 anys remenant les cireres al consistori.
Curiosament i si la cosa no s’espatlla podem trobarem fins a 13 llistes constituïdes per 21 persones sense suplents per posar ordre i concert a tot plegat. Tot un record, en la precedent es varen presentar 10 i només una es va quedar fora del consistori, de la resta, la majoria en tenia 4 i la més petita 2. Això va crear una situació difícil que en el darrer moment va poder resoldre amb un govern  amb carteres amb minoria, però que alguns partits com el PP i PxC han donat suport quan la cosa ha estat necessària i fins i tot en el darrer moment s’han anat aprovat els pressupostos que és el motor del consistori. Tot i que les ordenances han estat congelades en els darrers anys per no quedar sobre la taula per manca de suport perquè ningú es vol mullar quan tocar fer pagar més el contribuent. En la llista de promeses tothom vol fer coses, però no se sap amb quins diners. A part hem tingut Europa i altres aventures com els Jocs del Mediterrani que han aportat diners a aquesta legislatura amb més o menys encert, però que a grans trets sembla que d’una manera o altra ens hem beneficiat. No crec que aquestes 273 candidats que figuren en les 13 llistes  que es presenten ho facin només  pel voltant dels 1.000 euros mensuals si toca a l’oposició o entre els 2.000 i 3.0000 i escaig euros a banda del que puguin cobrar en altres administacions com el Consell Comarcal o la Diputació. Deixant a banda el que puguin obtenir de la seva feina habitual A veure què hi diuen els votants. Hem de tenir en compte també el nivell dels nostres polítics per arribar a pactes coherents amb un programa i seguir escoltant a la gent com sembla que fan aquestes dies i no passar dels administrats fins a les properes municipals.

Porra resumida del Pas de Vianants del dia 6 de Maig

Pas de vianants va acollir un interessant debat sobre les municipals al Vendrell que podreu trobar al web. Al final del programa varem fer una porra i de les quatre persones que hi havia ( Montse Sendra, Xavier Ollonarte, Marc Casellas i Albert Gener) tres varen coincidir en què el proper alcalde seria molt probablement el Kenneth Martinez del Psc. L'altre convidat tot i que va considerar possible aquesta opció també va manifestar la possibilitat que C's optés a l'alcaldia. Més o menys tots varen coincidir que les forces més votades serien PSC i ERC. A l'altra banda, fora del consistori es podrien quedar Ara Vendrell, Izquierda en positivo, Somi, Associació de Veïns de les Platges i Centrats. El partit que segurament tindrà representació serà Pel Vendrell.

Una campanya vendrellenca al menjador de casa

Està bé fer campanya, però més de la meitat del vot al Vendrell ve marcat per les línies generals del partit. Aquí hi ha unes 2000 o 3000 persones que estan a tot arreu, però la resta no se'ls espera. Només cal veure els mítings que abans es feien a la Lira, ara es fan a la sala petita de l'Auditori de Música del Tívoli i a la propera potser al menjador de casa. Molt vot del Vendrell passa olímpicament de la campanya i ni coneixen al candidat i voten al partit. Això és molt important.

dijous, 2 de maig del 2019

Porra per a les municipals del Vendrell

Aquesta és la meva porra per les eleccions del Vendrell. Evidentment pot passar de tot, però jo crec que podria passar això, tot i que s'allunyen dels resultats de les legislatives, però vist una mica tot plegat, només és la meva humil opinió. A mesura que avanci la campanya es pot variar

ERC 4
PSC 3
PP 2
C's 2
Podemos 2
Vox 2
Pel Vendrell 2
AVP 2
Ara 1
Junts pel Vendrell 1

Una nit màgica a Girona amb els Laxnbusto


Gran vetllada a Girona amb el darrer concert dels Laxnbusto. Una nit màgica on cançons noves i velles es van lligar amb la veu dels sis nous cantants del grup en un espectacle brutal que va durar més de dues hores. La gent tenia ganes de tornar a veure i a escoltar el Pemi Fortuny amb la seva veu rockera i quan ell volia tenia al seu públic fidel dempeus. Aquest primer cantant del grup va posar la veu a més de la meitat de les cançons del concert, la resta es va repartir entre la resta dels sis.  Molt ben repartides cada cançó amb el seu intèrpret. La veritat és que tots ho varen fer molt bé, en algú se li va notar una mica de nervis, però en un plis plas es va deixar anar i a disfrutar i  fer gaudir a la resta. Una gran nit on varen repassar els temes més populars de la formació vendrellenca que ha tornat als escenaris amb aquest format i cinc concerts.

Esperem que la cosa segueixi d'alguna manera i no es quedi aquí perquè amb dos dies seguits plens d'auditori de Girona vol dir alguna cosa que s'ha d'aprofitar. Moltes felicitats a tots per fer-ho possible a uns per tornar als orígens i als altres per donar el millor de si mateix. Evidentment els meus preferits van ser la Nerea Bassart, el Ramon Mirabet i el Miquel Abras i molts records de la veu del Pemi Fortuny que aquest cop no es va llençar de cap altaveu i que va ser un dels principals protagonistes de la nit perquè la majoria dels seguidors mai van olvidar la seva veu i el seu carisma sobre l'escenari.

dimecres, 1 de maig del 2019

La maquinària anònima de cada dia en situació crítica


 En qualsevol empresa pública o privada, sense cap mena de dubte el més important són les persones que cada dia fan que la cosa rutlli amb més o menys alegria i efectivitat. Sempre hi ha d’haver una persona que obri i tanqui la finestreta i doni un servei ja sigui físicament o per telèfon. Aquest és el principi bàsic  de tot plegat.
Llavors en tot col·lectiu hi ha una mena de jerarquia ja sigui a raó de  diners o per vots aconseguits. En les empreses que es mouen per accions o diners hi ha uns responsables al davant que han de marcar uns criteris per que la cosa rutlli cada dia. La seva relació amb els treballadors vindrà marcada per unes pautes pròpies i per una normativa legal que s’ha de seguir. Dintre podran posar qui és del seu gust i podran triar els criteris que creguin oportuns.
En el cas de la cosa pública doncs hi ha molts elements que s’han de tenir en compte. Primer de tot que els polítics hi entren per períodes de 4 anys encara que després ho poden revalidar pel mateix termini, però mai acaba sent igual que l’anterior perquè hi ha molts elements que influeixen a cada legislatura.
En un lloc normal quan entra un nou equip de govern la gràcia és que tot el mecanisme funcioni amb una certa normalitat, tot i que sempre hi poden haver canvis. Pot passar que algun responsable d’àrea acabi a l’altra punta del poble fent de conserge, però en molts casos es respecta el seu salari fins a les propera cita per si es gira la truita i la cosa torna a la seva situació anterior.
Llavors amb aquests nous manaires  estrenats saben de bon començament que hi ha una relació de llocs de treball (Rlt) i poden jugar amb ella respectant uns principis generals. Fins ara aquestes eines es feien i desfeien en el millor dels casos a cop de decret i aquí no passava res, però en els darrers anys la cosa sembla que s’ha tornat una mica més seriosa. Dóna la casualitat que algun secretari i interventor accidental ja no és tan fàcil de sortejar com altres temps. D’un temps ençà aquestes figures claus de l’administració  paren algunes iniciatives destinades a fer canvis que no estan contemplats en la  Rlt vigent.
Llavors els polítics comencen a barrinar i fruit del seu treball resulta que  al final de la legislatura es treuen de la màniga un procés per fer una nova rlt que pugui donar sortida a les seves inquietuds organitzatives i posar ordre a aquelles llocs que estan penjant de l’abisme legal. El paper dels representants dels treballadors només poden jugar el rol  de convidats de pedra de tot això i els polítics han de decidir que s’aplica. També existeix la possibilitat que l’estudi  que entri per la porta del consistori amb un format i acabi presentat als interessats amb moltes alteracions sospitoses, però això dins el joc democràtic que ens volen vendre des del poder.
Quan els responsables d’una empresa pública han tractat als seus treballadors com una cosa residual. Quan les nòmines els seus treballadors es calculen buscant la manera més barata  per compensar el seu dia a dia i poder estalviar  diners que després es gastaran en propaganda institucional que segurament acabarà en el contenidor blau.
Quan els treballadors anònims han vist en les darreres legislatures que alguns companys amb pedigrí han vist millorada la seva situació considerablement i altres amb les mateixes condicions han estat ignorats. Quan el silenci administratiu és el predilecte pels temes relacionats amb el personal.  Quan veus que les baixes laborals comencen a multiplicar-se en la majoria dels àmbits laborals, en molts casos provocats  per una tensió derivada d’una mala gestió de personal a nivell global. Quan una empresa prèviament ja ha fet un informe on apareix descrita clarament la situació del personal  entre altres qualificatius: tan clars com manca de cohesió, sobrecarrega de treball, dèficit en la distribució de tasques. fragmentació de l’organització i de la cultura organitzacional, dèficit en el treball interdisciplinari, difusió dels objectius interdepartamentals ineficaç, sistema d’avaluació d’objectius inexistent, manca de planificació i un llarg etcètera és molt fàcil treure conclusions.