Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 29 d’octubre del 2022

Brutal a Santa Oliva amb la II Baixada de les Bruixes

 


Avui Santa Oliva estava a tope amb la II baixada de Bruixes que baixaven quasi un quilòmetre a peu des d'un bosc fins al castell on sha celebrat l'alliberament simbòlic de les bruixes assassinades per les seves creences. L'any passat hi varen participar 70 dones, enguan s'ha doblat a 140 i mira que la cosa no s'ha dit pas gaire, però la veritat que a part de la festa major no es veu gaire la  localitat tan animada. És palpava molta energia en l'acte que han fet a l'ombra del castell. Es percebia una energia que  sortia de l'acte central. Una processó molt concorreguda que no deixava indiferent als allí present. Una gran iniciativa de Veus de dona amb El suport de la Dona és actualitat i
segur que es repeteix el proper any amb més vibracions.

divendres, 28 d’octubre del 2022

Sort que l’alcalde del Vendrell és arqueòleg

  

 



Sort que l’actual alcalde del Vendrell és arqueòleg perquè aquest tret s’ha notat moltíssim en la política que ha aplicat a la vila en els darrers anys. Si hagués estat economista o similar no sé pas que hagués passat.

El tema arqueologia al Vendrell i ara parlant com ho fan els nostres politics amb seriositat i mirada al futur ha estat juntament amb unes quantes més de les més oblidades que han passat en aquesta legislatura. La veritat és que no s’ha parlat gairebé gens d’aquest tema en un municipi amb un encaixat petit museu d’arqueologia que deu estar guardat en algun lloc segur dels magatzems municipals o dins la caixa forta municipal perquè ningú ens furti les joies de la corona.

Hem fet exposicions de mil coses i els mosaics per justificar una de les grans ensopegades de les grans inversions vendrellenques com serà aquest nou espai dedicat a Santiago Padrós. A veure si aquests manaires s’atreveixen i organitzem una excursió guiada Cuelgamuros per veure una altra part de la seva gran obra, però crec que tot això no els hi fa gaire gràcia i com el tema de l’arqueologia a casa nostra ho tenen ben soterrat perquè ara no toca i està encara lluny a la llista.

Esperem que algún dia en algun racó d’algun gran museu o espai polivalent i transversal com es  fa ara hi hagi les arrels de la nostra història perquè la gent la pugui veure, en especial la màscara púnica que va deixar bocabadats als seus descobridors de Mas d’en Gual, però ja s’ha vist que l’arqueologia  i l’optimisme estan totalment oposats. Sort que el nostre lider espiritual té un important recorregut formatiu en aquest àmbit sinó ja veig edificis com el sindicat del Vendrell ensorrat del tot i les cases modernistes de Coma-ruga convertides en un solar per fer apartaments amb vistes.

dijous, 27 d’octubre del 2022

A la recerca de l’ombra del més poderós



En aquest Vendrell que sembla que la marea optimista ha arribat fins a llocs inimaginables ara fa uns pocs anys. Sectors socials que abans que Jordi Pujol es dediquessin a la política, ja el votaven per assegurar-se la seva part del poder.

Una Cdc totalment desfigurada i sense cap referent que aguanti la cabana. Els de dalt de sempre de tota la vida van olorant les possibilitats per on trobaran més garrofes  en aquest nou camí que han d’emprendre després que les estructures del procés hagin estat ja aniquilades i venudes al millor postor.

Al veure que un del nostre suport a un partit del poder de tota la vida ha desaparegut llavors toca anar al que es segur i aquí només tenim el Psc.  Aquest partit que és el cotxe escombra de la política d’aquest país està aglutinant la majoria de suport en aquest mena de cursa electorals cap la gran jornada en què es veurà que passarà.
Evidentment per anar bé i traduir aquest ampli suport les primeres cares de la propera candidatura electoral també hauria de reflectir aquesta àmplia majoria de suport. En els primers 10 llocs hi hauria d’haver una clara representació d’aquestes nous sectors que s’han afegit a la formació hereva del Carnicer i la seva quadrilla.

Hi ha una seguit de formacions que està ben clar que pactaran amb el Psc perquè la seva funció és capta vot en punts o aquest partit no pot arribar a priori per la seva ideologia, però aquestes formacions de bon gust es dedicaran a recollir en aquestes franges aquells sufragis que acabin de consolidar la maria optimista vendrellenca.

A la banda esquerra de tota la vida tenim els de Podemos, que abans de les eleccions ja han proferit travessar la trinxera del poder i per un blat de bròquil escaldat però molt ben adornat ja s’han pujat al cavall guanyador, sense cap complex i oblidant algunes escenes d’entesa entre alguns dels seus regidors que com s’ha vist deuen haver anat a comprar alguna aparell perquè ara la cosa ha canviat al 100%, el que fan els grans basars orientals quan es vol en nom de la política.

Per altra banda, els de Ciutadan’s que s’han de presentar per robar vots al PP i que aquest torni a recuperar la seva representació al municipi ha de tornar a fer el seu paper, però tothom ja a qui aniran dirigits els seus vots, si surten, quan toqui escollir el poper batlle.

Després estan els personatges que enfadats amb la seva situació personal es dediquen apostar per les meravelles d’un pressupost que portaven dues legislatures votant en contra. Ara han descobert la màgia de la rosa i els seu bon gust de poder tot i les espines que acostumen a haver-hi en el seu tall.

Després està un nombre important de la població que es mou amb un líder que ja es coneix, però no que no se sap per on anirà, ni quins seran els seus companya de batalla, ni el seu programa, ni el gran lema. Només un petit tastet de la seva voluntat que va voler compartir n fa gaire en un acte públic a la plaça Nova.

Després estan els altres, els aventurers que s’han muntat el seu partit que ben be podria portar el seu nom i no cal que vagi amb altres sigles perquè al final són partits personalistes amb un líder carismàtic  i els altres que el van seguint i que es mouen segons marquin els caps de la formació i un parell més de seguidors. Alguns d’aquests està clar que no pactaran a qualsevol preu i altres per un càrrec de confiança i un polític en tenen més que suficient per anar depèn d’on vingui el vent sense cap tipus de perjudici. Seguim endavant esperant noves notícies. La resta segueix bastant igual

dimarts, 25 d’octubre del 2022

Gràcies per tot el molt el que has fet Lluís



 Moltes gràcies per tot el molt que has fet aquí en aquesta legislatura en el plenari vendrellenc i portant la veu cantant del grup d'ERC i CUP una aventura dificil d'un partit colm Erc que fa anys que tenia partit però sempre ha tingut que anar a buscar els candidats a les municipals fora del partit perquè no en tenia. T'has convertit en el referent d'Erc per molts i eres una mica el seu simbol després de l'Eva Mata que de mica en mica també ha caigut en el pou de l'oblit tot i que després del darrer ple encara pot ressucitar amb altres llistes.

Tu Lluis tu has currat. Hem aconseguit aparcar gratis a Coma-ruga, tenim una reducció important de la Pep Jai perquè els amos que ho van fer es pensen que aquesta plaça esta al Barri de Salamanca de Madrid pels preus que tenen i tenim una parquing econòmic en el solar del Cerdanya. Has lluitat per l'escola de la música que es complis el que tocava i per la ràdio que allò era la casa sense ordre. Ha fet petjada, molta petjada. Hi ha un abans i un després de la teva passada pel ple. No hem tingut aquest govern i oposició colegues que als plens es tiraven les pilotes més senzilles i les grosses no sortien mai de sota l'alfombra. amb tu alguna cosa ha sortit de sota i has posat nerviós al professor i al seu moliner. Moltes gràcies per tot. Jo tinc una frase que diu El mundo es mentira però me gusta estar vivo i si vols obviar la política treballa en un ajuntament que és en molts casos una escola d'anarquistes o una pista pels llepaculs de pell fina que no paren de seguir el rastre del poder bufi d'un bufi. Gràcies per tot i viu la vida, tu ets del 69 com jo i tenim que la talla M ens queda petita, dos elements que uneixen. Ens veiem a la festa dels 60 perquè a la dels 50 no vas poder venir per un compromís polític. Ens veiem pel carrer i seguirem comentant els toros de la barrera. Una forta abraçada. Jo sóc dels molts que creia amb tu, però un partit va com va i no sempre mana el millor.

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Una gran triolgia per apendre, superar-se i sobre tot viure amb alegria

 



Ha estat un plaer com a vendrellenca, fer la primera presentació de la meva TRILOGIA MUTA-RENACE-VIVE a l´Auditori de l´Escola Municipal de Música Pau Casals, aquest passat 21 d´octubre.


Han estat 12 anys de recerca i, sobretot, de rastrejar indrets de tot el món per poder posar en negre sobre blanc aquestes tres novel·les d´acció que tracten d´impulsar al lector cap a la superació, l´emprenedoria i la transformació.

Amb aquesta trilogia tinc la intenció que tots aquells que no han pogut viatjar, facin un passeig per tots els continents i coneguin les persones més interessants que tant jo, com en Pemi Fortuny, hem conegut en els últims 17 anys. S´endinsaran en el perillós món de nous moviments femenins que estan sorgint fins i tot als indrets més recòndits, com a Oceania, República de Palau, vibraran amb la perícia de les protagonistes per aconseguir incidir en els diferents problemes fruit de règims opressors, també seran testimonis del despertar de la consciència gràcies a una revolució cultural molt especial.

A les tres novel·les es tracten temes d´actualitat com la repressió de la dona a l´ Iran, el fenomen de la submissió química a Europa o les manades, la migració i els refugiats, la mutilació femenina a l´Àfrica i a més viuran històries d´amor en un complex entorn.

Tots aquests components que he volgut incloure dins la trilogia, m´han portat a anomenar-la la trilogia terapèutica, ja que viatjar, descobrir i somiar estarà a l´abast de tots, que és tot el que necessitem per sanar-nos i sanar la societat en la que vivim.

Desitjo que la gaudiu! Podeu trobar els llibres o la trilogia sencera a la web www.yasminacanovas.com
Gràcies
Yasmina

diumenge, 23 d’octubre del 2022

La Fira d'Albinyana cada dia més intensa i rica



 Albinyana ha celebrat una nova edició de la Fra dArtesania en aquest dia 23 d'octubre. Hi ha coses que són evidents com és la reducció de parades amb edicions anteriors, però la gràcia de tol plegat és que es manté la seva força i energia i això que en el moment del dinar hi havia 115 comensals i per la cata de vins també estava tot ple. Un diferent amb una fira que és més una excusa perquè la gent es trobi i parli compartieixi taula i aquestes de la vida. Un dia molt amè amb la gent animada que anava d'un lloc a un altre, amb les seves famílies i amics. Una fira consolidada que mostra el  millor del poble a la gent qu e ho va  a veure. Un cop més gràcies a tots els organitzadors

dijous, 20 d’octubre del 2022

Entre el cel i la terra, els optimistes

 



 

Entre el cel i la terra ens toca estar a nosaltres. Entre els 60 milions del nou pressupost del Vendrell que ha de servir per pagar la nova contractació de neteja viària i alguna cosa  més que amb el pas del temps es va quedant obsoleta, com l’enllumenat públic. El gran tema endèmic de casa nostra que si cada cop diuen que faran inversions realment les fessin en aquest camp com deu mana tindríem més claror a tot el terme que al carrer Pelai de Barcelona. Alguna zona verda més pel Botafoc per anar a fer pixar el gos, esperant que arribin noves aportacions per anar ampliant la zona.

Aquests pressupostos com tothom recorda van ser presentats en diferents actes públics oberts a tothom per donar a conèixer a la ciutadania com seria la recta final d’aquest mandat que tanca una època peculiar de la història de la vila. No parlem dels pressupostos participatius dotats amb 200.000 euros que alguns volien aprofitar perquè aquesta partida s’inclogués perquè les dutxes de la platja fessin la seva funció principal, però aquesta original iniciativa aviat va quedar descatalogada pels màxims responsables.

Nosaltres dels que anem a peu terra i encara estem esperant els bons de la primavera i els de la tardor dels que en un dia es van esgotar durant la pandèmia, ara fa un any. Aquests dies ens hem de buscar rutes alternatives entre el pont de França i  la zona escolar perquè tot això està en obres i amb els sistemes tan moderns de comunicació que tenim a la casa gran molts no ens hem assabentat fins que estem als morros. Llavors toca buscar rutes alternatives o temptar a la sort i passar pel mig de la rasa.

En aquesta legislatura ens han entretingut amb el carril bici que s’ha encarregat de destruir uns quants estacionaments gratuïts de vehicles en el cor del Vendrell. Una via infrautilitzada que com tantes coses que s’ha fet en un circuit que pel que es veu no és el preferit pels ciclistes de la vila. Hi havia una subvenció i no es podia perdre. Aquí la tenim, un ús residual del que podrien ser altres vies adaptada a les necessitats reals del municipi. Seguint aquesta línia tenim una gran plaça al Tabaris que quan plou s’entolla l’aigua perquè hi ha alguna cosa millorable. Un espai sense arbres i sense una identitat clara que la defineixi. Potser ara amb l’ancora que han recuperat per aquesta plaça li torna de cop l’aire mariner. Evidentment els manaires hi veuen una gran obra de disseny i la gent que passa per allí a peu no ho té tant clar la magnitud d’aquest espai que també ha robat uns llocs d’estacionament de vehicles claus en els mesos de més afluència de turistes.

No gaire lluny d’allí una de les grans infraestructures de la legislatura, el nou espai dedicat a un artista que guarda una part important de la seva obra en el Valle de los Caidos i que també deixar clars testimonis entre nosaltres. Quin serà el seu ús? Una nova sala de convencions o similar que vindrà a sumar-se als espais similars que tenim a casa nostra convertint la vila en un epicentre de congressos i trobades clau en tot el corredor del Mediterrani. Sort que l’alcalde és arqueòleg perquè d’aquest petit museu de restes antigues no s’ha dit res més. Totes les peces antigues  que hi havia a cal Guimerà encara deuen estar en caixes esperant temps millors. Allí tenim el cinema Tabaris que cada dia amb menys personalitat va perdent la seva gràcia i el seu encant. Es volia fer una piscina. Amb imaginació també es podria fer un túnel del vent que no en tenim cap per aquí i la veritat que està molt bé. Total tenim la platja a pocs metres i d’aigua segons per què anem escassos i segons per què anem sobrats.

Varem netejar molt bé un 70% de les parets del Portal del Pardo, però allí al mig en el tram més amagat es varen deixar un tros per netejar. No és gran cosa, però posats a fer ja ho podien enllestir tot i hagués queda tot acabat definitivament sense haver de suportar una nova inaguració. Haurem d’esperar una nova legislatura a veure si cau alguna subvenció i la podem aprofitar. Tema parquing hospital seguim igual com també ho fem amb el bus llançadora entre l’hospital i l’estació de bus  Vendrell, i Caps del Vendrell i Coma-ruga. No ens cal un Pasbus per aquest trajecte clau, no saps mai quan ho pots necessitar. Aquí hem vist una gran Fira amb la majoria d’expositors de fora. Així és com ens està quedant el Vendrell i esperem que el que vindrà a aquest tros de la galàxia no serà gaire més positiu sinó canviem la forma d’actuar i de treballar.

 

Ens veiem diumenge a Albinyana

 


Aquest cap de setmana Albinyana celebra la seva 15 edició de la seva tradicional fira. Una proposta que un grup de joves del municipi van tirar endavant ara fa uns 1 anys per donar a conèixer el municipi fora i reivindicar la seva identitat i la seva història. Albinyana és un dels pobles que conserva el seu esperit perquè l'urbanisme dels anys 60 i 70 no ha tocat el nucli antic sinó només urbanitzacions i espais aliens als nuclis històrics.

Hi ha molta gent que fa dies que treballa en aquesta fira des de diferents anglès perque surti el millor possible i molta gent en pugui gaudir. És una fira autèntica, sense pretensions i no d'aquestes que organitzen empreses a un preu pactat i et poden fer el municipi, romà, iber o marcià. Ens veiem diumenge al meu poble. Aparqueu al sindicat i d'alguna manera pujareu cap amunt. Una visita en família per descobrir un dels municipis més bonics que tenim per aquestes contrades, sense més pretensions ni fantasmada. Un poble del poble i per al poble. No us arrepentireu.




divendres, 14 d’octubre del 2022

Potser la gent ja ha dit prou

 



Aquests anys de pandèmia han servit per anar fent lectures sobre la nostra realitat i moltes persones s’han plantejat un seguit de situacions que fins aquells moments era qüestió de copiar i enganxar. Un d’aquests col·lectius que s’han plantejar la situació de fins aquí hem arribat ha estat el món de la restauració després quasi de toca fons i estar sense possibilitats a uns mesos vistes. Això ha provocat que molts d’aquests professionals hagin emprès altres camins amb més seguretat i amb menys estridències en la seva vila laboral. Potser treballar 18 hores al dia durant tres mesos i després anar fent caps de setmanes intensos no és el millor que altres opcions laborals molt més repartides en el calendari anual,

Estem parlant de gent que treballaven intensament durant dos mesos a l’estiu més de 16 hores cada dia amb un contracte de mitja jornada i que en alguns casos no comptaven ni hores extres. Persones que potser no varen tenir ni contracte esperant que un dia el cap els fes un favor. Aquesta es una professió que has de tenir uns coneixements i unes aptituds. No tothom val per tot com algú políticament correcte pensa i diu.

Aquest any a l’inici de la campanya d’estiu han aparegut anuncis d’establiment que semblava que no tenien res perquè ho buscaven tot. Hi ha establiments que suposo que ho han passat malament per manca de mà d’obra mínimament especialitzada al mercat. Potser aquesta és una senyal que la nostra economia ha d’anar obrint altres camins perquè això del turisme és molt arriscat. Cada dia el cost de la vida va pujant i els salaris ban baixant generant un mapa de no trobar-se que fan que la inseguretat estigui massa establerta en la nostra vida.

dijous, 13 d’octubre del 2022

El Vendrell, per una igualtat real i efectiva, també necessita un SAH

 



 

Si analitzem la política de “postureo” de l’Ajuntament del Vendrell en els darrers anys anirem veient com alguns  sexes han tingut un protagonisme especial per sobre de la resta. Fa unes legislatures quan manaven els optimistes en la seva versió vintage també era la dona la protagonista i afavorida en molts aspectes de la seva política. En aquesta legislatura hem deixat una mica la dona en un segon terme i ens hem dedicat al món Lgtbiq que tenir el seu dia gloriós amb el concert de Camela que va passar totalment desapercebut per la majoria dels allí presents tot i les banderes que volien guiar l’esperit de la cita.

Aquests polítics que tenim a casa nostra que s’omplen  la boca amb la paraula igualtat haurien de crear el Sah ( Servei d’atenció a l’home). Si ho fem evidentment ja no serem els primers ni en postureo ni en realitats palpables perquè en altres ajuntaments i consells comarcals ja fa dies que forma part de la seva distribució normal com ho són les dones i el món Lgtbiq.

En una entitat pública que dedica un espai a les dones i lgtbiq també ha de ser capaç de dedicar un lloc als homes perquè sinó ho fas l’únic que estàs fent és una discriminació negativa en contra d’uns col·lectius que segurament molts no tindran els mateixos problemes que la resta, però  poden caure en situacions similars provocades per altres raons però tan greus i preocupants com les dones. Perquè una societat perquè vagi endavant no es pot deixar fora de bones a primeres a la meitat dels seus membres perquè en aquest món no hi ha ni sexes bons ni dolents, sinó persones que juguen les seves cartes com més els interessa per aconseguir uns beneficis. Falta que el joc sigui sa i legal.

Generalment a la dona se li va deixar fa temps una mena  paper secundari de caire en la societat que al llarg dels segles ha anat recuperant per situar-se en situacions actualment molts cops en situacions força similars en molts casos. Hi ha de tot a la vinya del senyor i aquest és un terreny molt perillós perquè en seguida poden saltar les alarmes. Jo el vinc a dir que és que hi ha homes que també han estat assassinats per la seva parella, encara que amb unes dades més simbòliques que al contrari.  Homes que han patit molt les conseqüències d’una dona directiva que pel simple fet de ser homes sempre se’ls encarregava les pitjors tasques del departament perquè la resta eren principalment dones i hi havia una codi d’honor entre elles que sempre rebia el tonto.

He vist pares que durant dies no han sabut on estava el seu fill que no anava a escola perquè oficialment estava de baixa. La dona i la seva família no deixava visitar el pare aquest menor d’edat. Homes que han vingut de fora sense papers i la dona amb documents els hi té requisat els papers i la vida controlada perquè la policia no els faci tornar al seu país i la dona s’hagi de quedar sola amb els la canalla. Evidentment també ajudar també als homes que han caigut en violències masclistes que puguin tornar a una conducta social normalitzada.

En tot això també hi ha lloc per aquells avis que viuen sols i son constantment molestats per fills i nets perquè els hi donin diners o el que faci falta perquè la mensualitat ja fa dies que ha quedat obsoleta. Hi ha moltes persones grans que viuen aquesta pressió de la família per poder tirar endavant. Hi ha molts famílies que al no poder tenir una llar pròpia s’han repartit entre els pares i això pot generar molts conflictes en aquests nuclis amb tres generacions de convivents i en espais petits que estan molt més lluny del pròpiament de la problemàtica de  les dones.

El masclisme pur i dur no ens aporta res i s’ha d’anar eradicant de la nostra societat, però per altra banda el feminisme del mateix nivell tampoc s’ha de deixar entrar dins les nostres relacions socials perquè tampoc ens generarà globalment cap cosa de bo. Si som professionals doncs, pensem en tots els col·lectius, però si només volem fer política de cara a la galeria deixant a la meitat de la població fora del nostre radi d’acció les conseqüències poden ser nefastes per tota la societat en general i la solució real ens quedarà més lluny que abans.

 

dimarts, 11 d’octubre del 2022

Podemos del Vendrell es passa al bandol optimista

 


Podemos el Vendrell com fa dies que han fet els seus socis de Madrid s'ha passat al bàndol optimista. Ara ja tenim la foto postureo donant suport als pressupostos per l'any que ve. Jo crec que fins ara havien marcat una clara opció a l'oposició i suposo perquè els que hi ha surten i entra gent nova ha passat això. Una cosa curiosa que si que té la seva lògica, però aquí al Vendrell costa de creure. Bé ara com està el patí a Madrid i Barcelona encara veurem tots els partits amb representació a Madrid i Barcelona fent un pack i les llistes independents al seu aire. Tal com està el patí pot passar de tot, perquè a vegades manen els de dalt i aquí als pobles els toca obeir i callar. A veure que passa que hi ha xixa per dies perquè tot es mou i avui en dia es més facil un pacte Erc amb Psc a Barcelona que amb Junts. Coses rares passen pel món. 

diumenge, 9 d’octubre del 2022

Moltes gràcies per les vostres felicitacions

 


Moltes gràcies per les vostres felicitacions que em van arribar per terra mar i aire. Moltes gràcies per pensar una estoneta i deixar un apunt del moment. Seguim endavant amb els ingredients d'una vida normal en un poble que cada dia te menys de normal o original. Allí estarem. 

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Genial, la Gata Perduda d'ahir al Liceu

 


Un dels moments més guays de la meva història recent va ser ahir dia 7 d'octubre, vigilia dels meus 43 anys quan vaig anar a veure la Gata Perduda amb música de l'Arnau Tordera i amb la participació de 300 persones deo cor i uns 8 solistes que feien els papers principals.Tu no saps que és que perseonses de totes les condicions després d'un llarg assaig puguin pujar al Liceo a cantar en cors. Aquesta és la teràpia social més gran que molts veïns pobres del Liceo poden rebre.A part d'aquesta tasca, l'obra presenta una gran complexitat i intereès que trenca el previsible i la normalitat. Estem davant dun geni i un gran llibret que treuen el màxim profit a la proposta. Llàstima que ja no es representi mes.

dijous, 6 d’octubre del 2022

Qui votaran els hereus de Cdc?


 

Qui votaran els hereus de Cdc?

 

Un dels misteris del panorama electoral actual és que passarà amb els votants de Cdc en les properes municipals que poden acabar de perfilar qui serà el proper alcalde en les properes municipals en alguns municipis.

En la majoria de municipis de Catalunya des de les Guerres Carlines la societat local s’havia dividit en dos grans grups, per una banda els carlistes i després els lliberals. Va venir la Guerra Civil i aquests dos grups antagonistes es varen convertir en els franquistes i republicans. Després del franquisme i amb la legalització del partit comunista tornem a tenir la dualitat que s’ha anat repartint aquí a Catalunya entre socialistes i convergents. La cosa ha anat així fins que el moviment independentista a Catalunya va canviar l’eix i va passar d’un eix dreta esquerra a un altre espanyolista independentista. Aquest fet va provocar intensos canvis en les forces nacionalistes fins que el 1 d’octubre del 2017 hi va haver un xoc entre els polítics de casa nostra amb els que realment manen en aquest país que estan també a Madrid. Aquí ens deixen fer puntes de coixí de la política i poca cosa més. Si la cosa  es complica ens treuen les competències i tornem al carrer sense poder de decidir gaire gran cosa més que el nom dels nostres pobles  i ciutats.

Aquests partits hereus de Cdc que després del procés varen sortir en nous formats i amb noves cares de líders, va ser durant molts anys amos i senyors d’aquests pobles amb una política d’anar fent i tenir al personal content i anar sortejant els problemes principals d’alguna manera deixant molts cops la seva solució pendent per a properes legislatures. A banda d’aquesta actualització d’aquests format varen sorgir formacions noves que no encaixaven dins aquesta dualitat històrica com els Podemites i algun partit de dretes que va arribar massa lluny al Vendrell gràcies en part a la tàctica de l’escombra cap endavant com han practicat molts partits des del govern local.

L’única ideologia que al Vendrell ha manifestat un clara adaptació als nous temps des del segle XVIII són els lliberals que han anat passant per diferents formes i colors fins arribar a l’actual Psc que és el mateix que el Psoe actual, no com fa unes poques dècades que hi havia certs matisos entre ells, però ara ja està tot homogeneïtzat en una formació amb pocs elements discordants.

En les properes municipals alguns d’aquests militants ja s’han espavilat a tirar endavant la seva llista per poder entrar en el consistori amb els seus amics i simpatitzants d’aventures. Però altres votants que històricament s’han mogut per aquest espai electoral vist qui és el qui porta la veu cantant en aquests propers comicis, no seria gens d’estrany que acabin votant a altres partits totalment en desacord amb els seus principis. Un gest justificat per tocar el voraviu perquè s’han sentit traïts per certes persones que han ocupat els principals llocs d’aquestes formacions.

Aquí hi ha un considerable nombre de votants que al Vendrell per exemple, alguns esperen una gràcia divina i s’han constituït en una plataforma d’influència a veure que poden fer. Ells saben que corren el risc de s’hi ho proven es poden quedar clarament fora d’aquest consistori i després de l’evolució política d’alguns dels seus líders espirituals que en les dues cites locals darrers ja han quedat ben escaldats amb els resultats obtinguts.

Aquí al Vendrell només hi ha dues opcions a seguir el que tenim amb el Kenneth i els seus que segurament portarà algunes sorpreses en els llocs rellevants de la llista, per donar un aire renovador a la nova proposta. Per altra banda l’opció alternativa és la que lidera el Sito, un personatge que inspira pau, tranquil·litat i que una de les darreres coses que farà serà fer pública la llista de persones que l’acompanyaran en aquest nou viatge per assolir l’alcaldia local. Tot i sorgir d’un pacte entre dues formacions segurament els independents seran els predominants en aquesta nova proposta electoral que està treballant en el programa electoral.  La resta de partits per bé o per mal s’han d’unir a  una a de les dues forces per assolir la majoria del govern. En cas de l’oposició no cal cap pacte i por anar cada formació fent la seva guerra davant el poder del govern local. Què `passarà amb els hereus ideològics de Jordi Pujol? Votaran formacions afins als seus orígens alienes per tocar la moral?

 

diumenge, 2 d’octubre del 2022

Cal Guitarra canvia de patrons


 

Un dels restaurants més emblemàtics del Vendrell ha celebrat una festa per celebrar el canvi de patrons. Fa uns 8 anys va realitzar un trasllat d'un carrer mès cèntric a un altre. Ara han fet un canvi d'amos i els que feia més de 50 anys que ho portaven ho han traspassat a una altra família en ple funcionament i snese perdre pistonada. Per això s'ha celebrat una gran festa al davant mateix d'aquest autèntic punt de trobada social qui els Son Rumores ja va dedicar una peça del seu popular repertori. Cuina casolana, de cada dia, servei a la gent i un lloc per estar entre amics. Els tres germans diuen adeu i ara nomes cal molta sort per als nous responsables perque cal Guitarra és tot un simbol al Vendrell  i comarca. Endavant i gràcies pel que he  fet.

dissabte, 1 d’octubre del 2022

5 anys d'un punt d'inflexió


 



Cinc anys d'un punt d'inflexió de la història d'aquest país. Una marxa enrera que no sabem on acabarà amb un nacionalisme molt tocat i marcat. A veure fins quan arribarà aquesta caiguda de la identitat catalana. Alli varem ser-hi un cop més.