Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 24 de novembre del 2022

Llegir entre línies les subvencions optimistes

 



Per entendre moltes coses d’un ajuntament no s’ha d’escoltar mai als seus polítics potser si als de l’oposició però també has de buscar llistats dels principals proveïdors i també on van les principals subvencions que atorga el consistori. Aquesta és una manera de conèixer el seu funcionament i on van destinades les principals ajudes econòmiques del municipi i quines entitats són les que tenen més recursos municipals. Avui donarem un simple cop d’ull a les subvencions de l’any 2021. El darrer complet. Encara estàvem en pandèmia i anàvem a mig mig. Va ser un any que varem viure moments de tot una mica.

Primer de tot trobem que a les associacions de municipis de Catalunya ja paguem al voltant d’un milió de pessetes de les d’abans. Perquè ningú es molesti doncs donem unes 6000 euros a la que es de color socialista i una quantitat semblant a la que està més propera al nacionalisme català que fa uns mesos que està al garatge buscant la seva identitat.

Una altra de les entitats beneficiats són els grups municipals que a part de cobrar la seva assistència o la seva nòmina en el cas del govern, l’ajuntament que segons per qui és com una germana de caritat encara el hi dóna a tots plegats 19.367,22 euros en un any. Una quantitat que no està gens malament per repartir-se entre els 21 regidors i un càrrec de confiança que tenim al consistori.

Si sortim d’aquest ajuntament i veiem quan va aportar la Casa Gran a les empreses locals pel tema del Covid arribarem només a 61,200 euros. Una quantitat ridícula quan una entitat com és la Lira rep per si sola 23.028,71 euros, tenint en compte més de la meitat de l’edifici és del consistori. A banda aquesta entitat rep  per promoció cultural 3.250 euros

Una altra dada curiosa com és que Creu Roja rep una subvenció de 38.996,25 euros  i per altra banda Caritas segons aquest document només rep 10.000 euros. Dues entitats que es complementen i que treballen amb serveis socials.

Pel que fa als animals de foc és el Cabrot d amb 3.225 euros i la resta van al darrera com el  Bou amb només 25 euros menys d’ajuda municipal.

Això no es res amb les grans obres socials de l’Ajuntament del Vendrell com el Vendrell Comunicació que va rebre 468.302, 25 euros, uns diners que ens garanteixen la continuïtat del Per què? Una mica pel darrera seguint amb el pa i circus tenim el Prosceni que s’encarrega de fer més fàcil que el Festiuet arribi a casa nostra i gestiona tots els teatres i auditoris municipis. La cosa no puja tant i es queda en 515.393,84 euros.

Encara que volem ser sempre iguals a la Fundació Pau Casals hi deixem anar 30.000,00 i a Apel·les Fenosa que busca nou director només 20.000,00.

Aquí molt de vegueria i a l’Institut d’Estudis Penedesencs, només 45 euros, una mica ridícul aquesta quantitat en nom de la integració penedesenca. La joia de la corona segueix sent l’Hospital asil on hi destinem 780.137,66 euros. Una xifra que està per sobre de la resta de subvencions de l’Ajuntament del Vendrell.  

 

dimarts, 22 de novembre del 2022

Ja tornem a tenir alta de covid

 




Després d'uns 23 mesos i mig de tenir el covid fort i tot el que vaig passar, ara ha vingut la cosa més suau i el vaig agafar, no sé a on però es normal que l puguis agafar a qualsevol lloc. He estat uns cinc dies amb tos, una mica de febre i cansament general i igual que vaig demanar la baixa per internet, doncs al cap de cinc dies tinc l'alta en les mateixes condicions que la baixa. Només he parlat amb una administrativa del Cap que li anava comentant el que tenia al doctor i ella anava dient. Aquests dies hi havia molt gent pel que he vist pel cap. Doncs no res. Aquesta ha estat molt suau i seguim endavant esperant no tornar a caure en aquesta mena de grip

divendres, 18 de novembre del 2022

886 i tornem a caure al Covid







 Despres de 886 dies del principi de la pandèmia  i un covid molt fort que em va tenir a l'hospital fins el 30 d' abril del 2021, Ara ens ha visitat un covid que no te res a veure amb l'anterior. Sort que el Paracetamol ho cura tot i en en un plis plas com a nou. Aixafament, poca febre i maslestar general. Porto dues vacunes i un covid contundent.

dijous, 17 de novembre del 2022

La familia Rocamora

  



La família Rocamora fa molts anys que viu de la política. Ella sempre s’ha sabut situar en el lloc més privilegiat de la balança electoral. Allò d’on es veia una mica més alt que a la resta. Des de quan els “rojos” es van dedicar a cremar esglésies van tenir molt clar que això de la política és com un iceberg, tu has d’intentar que es vegi una part de tu, però la resta ha d’estar amagada sota per estar a l’aguait del que passarà en el futur. Aquests revolucionaris quan van veure que la cosa pintava malament, van fugir del municipi i es van establir no gaire lluny per poder començar de nou, però això sí amb  un altre bàndol més proper al que abans odiaven. Quan van guanyar els seus nous pares adoptius no van parar d’assistir a tots els actes que es portaven a terme al voltant dels manaires. Ben aviat van anar pujar de categoria i tots tenien el pa assegurat en algun dels nous càrrecs del nou règim que els permetia, d’estranquis, fer una mica d’estraperlo per anar augmentant el seu capital.

Quan van veure que el proper puntal seria la monarquia, doncs tots es varen passar als Joancarlisme que era una mena de veure que passarà en el futur. A l’ombra d’aquest moviment va sortir els centristes del Suàrez que van començar a fer realitat això de la democràcia al servei d’uns quants. Al cap de pocs anys van descobrir que aquesta nova tendència tenia els dies comptats i es varen passar al PSOE que era el que es portava en aquells moments i encara que en un principi podria fer por a més d’un perquè semblava que aportaria un canvi de veritat a la nostra societat. Al final doncs, res tot va quedar igual. Es van quedar en aquest partit que era el més segur i el més adaptable dels que hi havia a casa nostra.

L’independentisme català pujava amb força i tenien por que realment acabes amb les seves quotes de poder que fins llavors havien gaudit i es varen llençar ràpidament als moviments independentistes. En el passadís de casa seva hi havia totes les samarretes dels darrers 12 anys de la Diada amb totes les fotografies dels presos polítics en llocs destacats d’aquest santuari casolà.

Després del 155 van veure que un cop més s’havien posicionar i van escollir ERC que era un lloc on estaven segurs i el partit que més futur tenia d’aquell moment a Catalunya.

Els fills es varen fer de la Cup per donar un cop de mà per seguir tirant endavant el país.

Fins aquí la gens peculiar història de la família Rocamora que d’una manera o altra es podria aplica a l’evolució de moltes famílies a casa nostra amb més o menys matisos, però  al final moltes han seguit aquesta evolució d’una manera més o menys clara. En aquest món també trobarem republicans que estan allí i brinden amb cava cada 14 d’abril. Potser si miréssim enrere encara trobaríem algun carlí que segueix les petjades dels seus avantpassats però que avui en dia és totalment anacrònic encara que segur que  aquest espècimen vota abans a les dretes que a les esquerres.

Aquesta és l’evolució que tenim aquí molts són els qui es mouen segons girà el poder que és el la part més atractiva d’aquests moviments i que en molts casos en el fons és el  que ho regeix tot, encara que sempre hi ha els irreductibles que viuen en el seu món esperant il·lusòriament que algun tornem a èpoques passades. Aquesta és la nostra història i molts dels que cremaven esglésies després es van dedicar a perseguir excompanys del mateix bando, és trist, però els humans som així de coherents.

 

Les misèries humanes dels optimistes o censura simplement

 



L’any 2007 un grup de 6 amics varem encetar un programa a  ràdio el Vendrell sota el nom de Pas de vianants. En aquest grup hi havia gent de diferents colors polítics que teníem en comú  un blog personal on hi posàvem les nostres cabòries i desitjos. En aquelles èpoques encara no hi havia ni facebook, ni instagram ni res semblant als nivells actuals. Els primers passos en aquest món de les xarxes eren els blogs, que eren webs senzilles que et permetien interconnectar amb els lectors. Vàrem començar els primers programes a la ràdio en una campanya a les eleccions autonòmiques on vàrem entrevistar als principals líders de les formacions que concorrien per la demarcació de Tarragona. Varen passar les eleccions i de mica en mica el programa va perdre personal fins que al final vaig quedar jo sol dels membres fundadors.

No passa res. Vaig tenir la sort de buscar altra gent i anar compartint la presentació amb altres persones de la societat vendrellenca que durant molts o pocs programes m’acompanyaven davant dels micròfons. Gent de tots colors, alguns dels quals en un moment de la seva vida han estat i són regidors.

Generalment tothom ha tingut la seva porta oberta i la seva oportunitat independentment de la seva ideologia. Com més variat és un programa més ampli es el ventall per triar   i la gent es pot fer una idea d’allò que pot resultar millor per la localitat.

A banda de polítics també he entrevistat entitats, comerciants, artistes, viatgers, lletraferits i tothom que ha volgut venir perquè tothom té una entrevista com a mínim. Sempre he intentat buscar gent nova que no haguessin passat mai pels estudis de la televisió o ràdio local o el seu art encara no havia arribat al gran públic.

Evidentment a part del Vendrell també he buscat gent d’altres localitats del Baix Penedès per donar a conèixer la seva obra o tasca. De tant en tant he preparat algun debat sobre temes diversos com ensenyament, situació de la comarca enfront la capital, etc.

També dins el que els terminis ho permetien havíem fet debats electorals amb un grup de gent fix que anava variant a vegades segons la disponibilitat de la gent per aquella cita esperada.

Va arribar el covid al març del 2020 i com és obvi vaig tancar el programa com ho va fer el món en aquestes dates. Tot seguit vaig ser víctima d’aquest greu malaltia que em va portar durant 4 mesos a lluitar entre la vida i la mort en diferents hospital de la zona als que sempre agrairé el meu reset vital.

Ara després d’aquest estiu tan càlid tenia ganes de tornar als micròfons  a continuar amb el Pas de Vianants en una nova temporada perquè la veritat que aquí és una de les millors universitats que et pots trobar a la vida.  Portava 13 temporades en antena i més de 300 persones entrevistades durant aquesta història radiofònica als estudis de Ràdio el Vendrell.

Per tornar a engegar motors vaig parlar amb el tècnic dos cops amb un mes de separació i la resposta és que per torna a engegar es necessita el consentiment d’un òrgan de consultoria o similar que és el que ha d’aprovar el nou programa a la graella habitual.  Això mira li pots donar un cop d’ull i creure una mica, però quan veus que tot just acaba de començar un programa totalment nou de ràdio i un de televisió i la teva petició hagi d’esperar aquest òrgan que ves a saber quan es farà i qui el constituirà encara que el resultat majoritari final de les seves decisions  tothom sap que ha de ser l’optimista perquè sinó es perd la gràcia de la democràcia i participació al Vendrell. Ves a saber quan es farà perquè portem 4 anys sense director a la tele i a la ràdio local. ni res semblant quan molts ja sabíem qui havia de venir, però com no hi havia reglament doncs s’ha hagut d’esperar una legislatura per podar tot en ordre i no a cop de decret com tant els agrada manar. Estic parlant d’un programa setmanal a ràdio el Vendrell que estan censurant en un equip de govern que fan anar els valors per tot arreu i no deixen que Pas de Vianants torni a la ràdio. Jo que mai he militat en cap partit i sempre he votat qui m’ha donat la gana evitant caure en manipulacions i efecte borrego.

 

dimecres, 16 de novembre del 2022

Important mostra de grafits al Centre civic l'Estació

 Els graftits són els nous protagonistes de la l’exposició del Centre cívic l’Estació del

Vendrell

El Centre cívic l’Estació del Vendrell acollirà a partir d’avui dia 16 de novembre i fins

el 29 de desembre una àmplia exposició de fotografies de grafits i que acull més de 60

obres. Aquesta mostra ha estat coordinada per Maria Josep Claret i Ivana Baño d’ARGA

(Associació de Recerca Grafològica Aplicada). En aquesta exposició el Vendrell està

àmpliament representat perquè és un dels llocs on en els darrers anys potenciat més

aquest art urbà que presenta un reguitzell de característiques com l’anonimat de la

majoria de les seves obres o almenys el pseudònim del seu autor. Aquesta és la segona

ciutat que visita, la primera va ser Castellar del Vallès i a partir d’aquí hi ha molt bones

prespectives que la mostra visiti unes quantes ciutats espanyoles. Esteu tots convidats a

la inauguració que tindrà lloc el dia 16 a dos quarts

24 anys al servei de l'Ajuntament


 

Ahir dia 15 de novembre va fer exactamanet 24 anys que vaig entrar al servei de l'Ajuntament del Vendrell. En aquella àpoca va ser l'entrada de CiU al consistori de la mà del PP i hi ja s'havia quedat fora els alcaldes barbuts i ara tocaca un amb bigoti. En aquests anys hem doblat la població. De no saber ni que era el mòbil a dependre d'ell i moltes altres coses. Tot més o menys s'ha anat trempejant amb o menys ensurt. El més important de tot és la gent que cada dia fa la seva feina en el seu lloc de treball. Politics van i venen i d'aqui quatre dies ja ningu es recorda d'ells. He vist l'evolució del Vendrell d'un lloc privilegiat. En aquest habitable cutre abans s'hi guardaven arxius, bops, i dogcs, ara només reses d'un passat.

divendres, 11 de novembre del 2022

Safreig polític del Vendrell

 


Una mica de safreig polític per aquests dies. Primer de tot en la visita de la comitva del PP al Vendrell s'hi va veure la Barbara Peris, cosa que apuntava que podria anar a les llistes del partit, però sembla que no es així tot i que s'hi escauria molt bé Sembla que el Jero no anirà de numero 1 d'aquest sinó que ho farà un altre noi amb nom que comença amb A. Pel que fa a Pedcat i Ara Vendrell, doncs el pacte pot dir missa però el Pdcat anirà de número 1. Seguim a veure com evoluciona tot plegat. Avui els Bonus han durat mitja hora, clar amb 100.000 euros no n'hi ha ni per començar. Ditxosos els afortunats. 

dissabte, 5 de novembre del 2022

La Tv3 al servei dels poders fàctics


 

Resulta que el pobre Arnau Tordera havia d'anar fa uns dies a explicar a Planta Baixa la seva versió de l'Òpera, la Gata perduda a Tv3. Ell va demanar un taxi per si l'anaven a buscar com fan amb gent de Barcelona, però com viu a Tona res de res. S'ha d'espavilar tot solet. Doncs res, arriba una mica abans de la cita al parquing de Tv3 i resulta que no el deixen entrar tot i que feia una setmanes que havien lligat l'entrevista entre la tele i el músic. Doncs allí no el deixen entrar, demana explicacions i una hostesa del programa li diu que no sortirà avui perquè resulta que el Piqué ha anunciat que deixa el futbol. Ja veus el pobre Tordera, humillat cap a casa. Després van voler repetir entrevista i el noi de Tona va dir que no i van demanar disculpes i tot això. Les va acceptar, però porta un cabreig amb la nostra impressionant.

És molt trist que això passi a Tv3 amb una notícia que amb 5 minuts la liquides i si vols ja faràs un reportatge pel 33. Tenim una televisió catalana lamentable que ha perdut els papers i va en contra de més de 1000 persones que varen participar en aquest obra per un tema que es podia canviar i no passava res. No es tractava de cap desgràcia ni res semblant. El Piqué plega, doncs aneu tots a cagar a la via,srs. de Tv3

divendres, 4 de novembre del 2022

Renfe, estructures d’estat

 



Un dels pilars del Penedès és la Renfe i Adif i viceversa és miri com és miri perquè cada dia hi ha un munt de persones  que utilitzen aquests medis per arribar a Barcelona. El Govern Central ens ha convertit aquest servei per a usuaris fidels en gratuïts fins a acabar l’any vinent, després ja veurem.

Fa unes setmanes una averia d’un disc dur va deixar sense trens a tot Catalunya, curiosament només anaven els Ave. Només ens cal donar un cop d’ull al twitter per veure que poques vegades els trens van amb autèntica normalitat i aquest terme ja és més sinònim de retards que d’altres coses. Cada dia el tren és mes necessari en les nostres vides perquè el cotxe s’està convertint en un luxe i no és el model ni la marca perquè sempre han existit els bàsics de Seat, sinó que el problema rau en la gasolina que en pocs temps ha multiplicat els diners que t’has de deixar per omplir els dipòsits.

Aquí al Vendrell tenim el clàssic del tren cada hora a la qual ja ens hem acostumat, però el problema bé quan aquest termini queda curt entre un tren i un altre perquè alguna història ha passat a la via. Abans es destinaven més diners en manteniment, ara se suposo que molts d’aquests diners deuen anar a la pàgina web o propaganda màrqueting perquè tan despropòsit a vegades costa entendre si realment hi ha una voluntat clara d’arreglar la situació.

Estem convertint bona part del litoral en ciutats dormitori, perquè a part del turisme poca cosa tenim. Les persones que tenim a casa nostra han de tocar el dos per buscar-se la vida perquè aquí la indústria nova no apareix per enlloc, coses puntuals, però sense que el creixement d’aquestes comarques pugui assumir una oferta laboral consistent.

El Vendrell, un poble amb uns politics que fa riure


 Resulta que un dels partits que es presenta a les properes eleccions municipals com és Erc i Som Poble organitza un debat obert a tohom per parlar de la fira perquè tothom coincideix que ha tocat terra. Una 50 de persones ens reunim durant una hora i mtija i cadascú va expreessar la seva opinió sobre el que pretenia ser aquesta cita comercial. Fins aquí tot normal. La gent va treure unes conclusions i cap a casa. Cap pressió, tot molt ben fet, correcte, educat i bé. 

Per la seva banda els optimistes a la sala de plens organitzen una trobada per parlar de la Rambla i de la mobilitat. La tasca no era ni més ni menys que tiocar la moral als altres perquè era a la mateixa hora amb un tema similar. En un poble normal doncs si un partit fa un debat sobre aquestes temes, representants de tots els partits hi van i ja esta, no hi ha més. Cadascú hi diu la seva. Però els optimistes tenen por i es trampa al solitari. Alguns diuen que tornaran a guanyar, però tal com actuen el que fa es tenir por de caure del poder, temps i cada loco su tema. No anem gens bé.

dijous, 3 de novembre del 2022

Els candidats a messies no dormen de nit

 

 



 

No volem fotografies d’aquests messies que ens volen canviar el món. Aquests que amb els nostres diners es munten la seva campanya electoral com grans salvadors d’una situació crítica on ens han ficat ells mateixos. Ens volen distrets amb concerts i memes que ens facin gaudir de la vida, però quan s’apaguen els focus doncs els problemes de sempre que no han marxat mai perquè no han fet res perquè toquessin el dos. Alguna actuació urgent quan  la cosa ja s’havia tornat inviable.

Ells es pensen que ens empassem els seus programes manipulats i les seves fotografies retocades. Això ja ho tenim superat. Aquest excés d’informació arriba un punt que va directament a l’spam sense passar per l’ull humà i veure de què es tracta. Molts esforços per convertir les seves misèries en grans conquestes i les seves derrotes en victòries en el solitari.

Viuen en un món a banda on es desviuen per sortir a la foto d’un vino de honor d’alguna entitat forana que els ha convidat perquè reben una sucosa subvenció, però saben de bon tros que pocs són els que els votaran d’aquell col·lectiu però han de fer el paper com si tots fossin afiliats al seu partit. Es munten les seves enquestes i estadístiques que diuen quan els interessa o manipulen quan la cosa sembla més senzilla. Ells viuen en aquest món de serveis mínims i festa per tuti. El problema està en aquesta oposició trossejada que n difícilment es posarà d’acord per fer una llista unitària i concórrer amb unes propostes clares i concises. Cada reietó del poble aposta pel seu estendard. Al final molts d’aquests aventurers el diumenge a la nit hauran de rossegar l’amargor de la derrota  en silenci. S’hauran acabat els copets dels amics i interessats que busquen el millor lloc d’un consistori com és del càrrec de confiança que a part de bon sou si et despistes et treus una carrera per anar tirant endavant.

No ens deixem enganyar per herois que no són capaços de deixar un espai a l’oposició, senyal que se senten febles, sense arguments per poder deixar-la fora de cobertura. Herois que no saben ni on viuen deixant grans cartells amb les lletres del Vendrell, cosa que no han fet amb altres barris de la vila en nom d’aquesta igualtat entre territoris.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 2 de novembre del 2022

Repassant fotos



 A vegades en algun moment lliure et dediques a repassar fotos que amb el pas dels anys tens més prespectiva històrica. Avui vull penjar aquesta foto per recordar els meus 20 anys, doncs aquests eren els colegues d'aquells temps.Alguns fa dies que no veig, altres ens han deixat, però aqui hi ha records molt amagats.