Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Aneu a veure Herois, genial

Us recomano que aneu a veure Herois. Una proposta de l'Albert Espinosa molt sensible, humana i original. Potser una bona lliçó per a moltes persones. Val la pena. Ja ho veureu.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Portar flors al cementiri

Aquests dies és per recordar els nostres morts. Una cosa que s'hauria de fer de tant en tant, pero el calendari ha posat una data en què es obligatori. El més important no és portar flors sinó dona vida al record d'aquella persona entre els vius. recordar les seves coses, idees i faleres. Molt més que portar flors al nínxol encara que això sigui més vistós.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Un estudi sobre el color de la xapa del cotxe

El president del Govern espanyol en la seva darrere remodelació va eliminar del seu organigrama la ministra d’Igualtat que corresponia a Bibiana Aído. No hi ha, oficialment, cap altre alt càrrec polític que tingui encomanada especialment portar les directrius d’aquesta cartera, encara que ara dependrà de Leire Pajin, nova ministra de Sanitat. A Catalunya, hi ha ajuntaments que han creat aquesta regidoria posant al seu capdavant una persona que acostuma a ser dóna. Una lectura molt comú d’aquest feminisme mal entès que encara no acabem d’entendre.
Alguna entitat de la comarca ha participat en uns convenis entre alguns ajuntaments i entitats públiques supramuniciapls per corregir l’ús del llenguatge no sexista dins l’administració. Òbviament, també s’estudia l’aplicació d’aquestes mesures també en l’àmbit professional. Intentar llimar les diferències entre els dos sexes pel que fa al tema de nòmines, possibilitats d’ascens i altres elements que poden sorgir en aquesta dualitat entre els dos sexes.
En el tema de la llengua, la cosa no depèn òbviament de l’administració. Existeixen uns centres de decisió, que són els que s’encarreguen de tenir cura de la llengua per mantenir-la sana sense barbarismes i actualitzada.. Hi ha la mala sort que el plural masculí català, castellà i l’àrab també inclou també el gènere femení dins aquest col·lectiu encara que la presència femenina sigui majoritària. Però això no és canvia ni amb dos dies ni tant sols amb una dècada. És una realitat lingüística a la que l’administració pot posar el seu granet de sorra però està limitada per l’ús general. Aquesta igualtat ens aconsella posar els dos gèneres de l’article el/la, o al final de paraula marcar el gènere femení, ex: el president/a i etc. Una mesura igualitària, però un cert il·lògica en els temps que corren quan tot apunta a estalviar paraules i formes. Tenim paraules recurrents per aquests casos, com ciutadania, personal. Però encara no han acabat d’estar assimilades per la ciutadania. Valgui la redundància.
No existeix un problema en la relació dels dos sexes dins de l’administració. Bé encara en molts ajuntaments hi ha clars signes d’aquella mena de codi laboral prehistòric que apuntava que les nenes serveixen per fer d’administratives i els nens, a manar. Això passa a les entitats públiques, a la política i evidentment a l’empresa privada. Encara que sortosament la cosa va minvant. Ara ja no va la nena sola a aprendre a cuinar amb la mare i el pare. També hi va el nen i la cosa es va equilibrant, almenys en les noves generacions.
El problema de molts llocs no és el sexe sinó altres elements que provenen d’èpoques reculades. El Vendrell encara que aspiri a ser una ciutat que amb els seus més de 37.000 habitants ja s’ho pot considerar, encara hi ha molt viu concepte de poble. El mateix passa a l’administració que no viu aliena a aquest esperit podríem dir tribal. Hi havia una cançó que es deia “ ¿Y tú de quién eres?”. d’un grup espanyol certament curiós i ja desaparegut que es deia No me pises que llevo Chanclas que parlava d’això. Realment aquesta és la realitat que tenim a casa nostra independentment si ets home o dona. Un tret totalment natural que té una importància de segona o tercera divisió.
En una algunes administracions es nota moltíssim. Hi ha llocs amb certa consideració que per arribar-hi són fonamentals els cercles d’amistat i els colors polítics del protagonista.. Aquests tenen amics amb renom que els ajuden a trescar dins els 30 nivells de l’administració amb una facilitat impressionant. Són millors que el Rafa Nadal col·locant pilotes maleïdes al seu oponent. Altres es passen anys i panys en un estat de semicongelació o fins i tot glaciació amb ningú que es preocupi el mínim per ells. Una greu pèrdua de recursos, però ningú es preocupa per arreglar-ho. Aquesta mena de “moto”d’estar preparat i fer cursos o altres històries que et van vénen amb el pas del temps només són farols com els que s’utilitzen quan juguem al mus, però poques vegades hi ha sorpreses amagades a la mà del jugador. Llavors ve el geni de la làmpara i et vol vendre tot aquest tema de la igualtat d’oportunitats. És molt més fiable un discurs del president Zapatero amb temes claus com la crisi i l’Estatut català. De veritat.
Fer un estudi d’igualtat en una empresa pública o privada és força curiós. Potser pot servir per alguna cosa Els resultats reals es poden dir o es poden maquillar totalment. També potser que ningú obri la boca sobre el tema Avui en dia amb tants de retocs que es fan al nostre voltant, poca cosa ja resulta creïble per la majoria de mortals i menys si vénen de la boca de polítics. El problema és que ens coneixem massa. Si es vol vendre com a preocupació per les altes esferes pels seus assalariats i pel funcionament de l’empesa pot quedar fins i tot simpàtic si hi incloem uns quadres amb percentatges amb colors variats. Però en realitat, és com si per conèixer el funcionament mecànic d’un cotxe li fessin un estudi de la xapa. Doncs bonic, però potser un xic innecessari, no us sembla?

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 29 d'octubre del 2010

La gent posaria els partits de futbol a TV3 o al 33

Aquest cop a l'enquesta hi hagut un empat. Amb 3 vots han empatat les persones que posarien els partits de futbol a la TV3 i els que els posarien al 33. Amb dos vots s'han quedat els que els posarien a una altra cadena.

La seguretat de la policia

Un dels oficis que ha servit per moltes persones per tenir un futur segur és policia municipal, però tal com està el pati, la cosa no pinta gaire bé. Això de matar a una persona cada dia sembla que costa menys de fer. Cada dia hi ha més gent amb transtorns de personalitat amb unes actituds gens segures. Per això. abans de ser policia un ha d'estar en compte perquè la cosa és cada dia menys segura. De moment, encara se salva se militar, perquè cada dia és més difícil una guerra amb armes. Ara els paisos fan la guerra borsa.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

En la política sempre són els de sempre

Una de les coses interessants que veus de les candidatures a les eleccions al parlament de catalunya és que hi ha partits nous com uns pensionistes que s'han ajuntat per entrar dins la política o altres que es diuen de baix. Tal com està muntat el tema és més fàcil que el Saragossa guanyi la lliga que algú d'aquests obtingui un diputat. Per altra banda, als grans partits com CiU, PSC o PP sempre hi ha els mateixos. A veure si la cosa es renova. Diuen que la gent no creu en la política és que hi ha gent que han fet de la política una professió. Així clar que ningú creu en els polítics. Aquí hi ha d'haver un canvi com més aviat millor. Encara que la cosa funcionarà mentre hi vagin dos o tres a votar. Encara que la majoria de gent no vaig a les urnes, doncs algú ens representarà, però la veritat que els polítics s'ho haurien de fer mirar perquè hi ha gent que es repeteix més que la sopa.

Perquè els de Jazztel no et truquin

La meva paisana Bea del Vendrell en el seu blog ha penjat un interessant sistema perquè jazztel ja no et truqui amb les seves super ofertes. Aquí ho teniu. A ella li ha anat bé. A veure si hi ha sort. http://http//elrincondemilocura.blogspot.com/

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Hem de reivindicar la castanyada

Hem de reivindicar la castanyada. la millor manera és celebrar una bona castanyada amb moniatos, Panellets i castanyes. Tot molt ben regat amb moscatell i altres. Hem de potenciar aquest tema en les nostres cases. No ens hem de deixar guanyar pel Halloween que és totalment important

La gent ha respost amb l'orgue

El cap de setmana de l'orgue del Vendrell ha demostrat que quan les coses es fan ben fetes i amb ganes la gent hi participa. Realment hi havia gent que no tenia tant clar aquest sobredosis d'orgue en tres dies. Però la gent ha respost perque s'ho merexia. La gent no respon quan és una cosa que no té cap interès.

Em quedo amb l'Entimostra

L'Entimostra del Vendrell va estar molt bé. Jo en sóc més partidari que no pas d'una fira que ja fa anys que ha perdut el nord. Aquí pots descobrir moltes coses que et posen ser útil i és un lloc on poden sorgir nous projecte conjunts. Una bona proposta que esperem que continuí

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Gran nit amb Mystica i Porlands

Fa un parell d'anys vaig escoltar els Mystica en un concert al Vendrell. Aquest estiu ho vaig poder fer a Bonastre. Estic molt content de viure el concert que varen fer el passat dissabte a la plaça Pep Jai del Vendrell. Les seves versions dels ACDC, Deep Purple, Depeche Mode van ser molt acurades. La gent que allí estava van gaudir molt amb aquest grup de casa nostra. Una bona elecció per l'Entimostra. La veritat és que sona molt bé. Hi ha uns grans músics al darrere. Els altres reis de la nit van ser els Porlands amb el ja mític Edu Fernandez i la seva peculiar veu van donar força i caliu amb temes propis. A partir d'aquí ja vaig tancar la paradeta. No calen molts diners per fer concerts. Simplement escollir el grup millor.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Una festa massa barroca per al nou orgue del Vendrell


En un acte barroc com l'orgue del Vendrell que va durar més de tres hores a l'església del Vendrell. Hi va haver de tot, parlaments, bona voluntat, molta gent que omplia el temple, polítics, amics dels polítics, vip's de Vendrell, cantaires músics, capellans, un bisbe i un gran equip de professionals de de la tele local que van fer una feina molt acurada. Hi havia molt de vendrellisme i ganes de participar. Tot plegat molt molt bé. Els organitzadors van fer una gran feina, però tanta bona voluntat i que no quedes ningú fora. Felicitats als organitzadors i als organers i altres intèrprets que van meravellar, perà massa estona. La missa sobrava i els parlaments amb la meitat n'hi havia més que suficients.

Curset per a dones emprenedores al Vendrell

http://http://agenda.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=52861&ch=4

Una bona proposta per aquest dilluns al Vendrell. El futur de les dones emprenedores en un moment en què el panorama demana molt esforç, imaginació i voluntat.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Perfil: "Els rebenta actes"

Les persones és un terme que designa una pluralitat de éssers humans. Aquesta paraula en els nous àmbits moderns està quedant exclosa de les primeres posicions d’ús tant en canals, parlats, com escrits. De mica van apareixent una mica de sinònims que li estan ocupant el seu espai. Tenim termes com ciutadania, veïns i altres que li estan ocupant silenciosament el seu espai. Però un dels termes que està pujant com l’espuma en la nostra societat és el mot perfil. Un perfil, en principi, en el la línia exterior d’una forma humana, material o el que toqui. Arran de tot això de la crisi i abans i tot, ja no es veu ni en els anuncis demandes com “ volem persones que tinguin carrera, parlin anglès, francès i facin anar l’ordinador com una canalla la seva joguina preferida”. Tot això amb experiència contrastada. Ara el que es porta és el perfil. Ja no busquem persones que facin o sàpiguen fer moltes coses. Ara mirem el currículum d’una persona i després li associem un nom i cognoms. Li hem donat la volta a la truita. Dins d’aquests perfils o personatges amb uns trets característics trobem el que podríem anomenar “rebentar actes”. Són persones, la majoria pertanyen al sexe masculí, que te’ls pots trobar en una reunió de puntaires com en una trobada de socis d’algun club de futbol Això és independent, ells es poden presentar a tot arreu perquè sempre han tingut veu i vot perquè molts cops no li deixen, però tot és qüestió d’esperar a properes convocatòries. Generalment van una mica perduts en aquest mapa de les reunions, trobades o fòrums on volen assistir, però sempre tenen un amic de confiança que li facilita el lloc adequat a l’hora senyalada. Alguns cops porten carpetes o carteres que indiquen que tenen moltes coses a dir, almenys porten a sobre una presumpte base documental que en un moment del seu discurs poden treure per enlluernar als oients.
No acostumen a ser els primers que parlen. Primer deixen fer a algú que trenqui el glaç. Llavors és el seu moment, a partir de la tercera o quarta intervenció llencen el seu dogma amb seguretat, posant tota l’energia que estigui escampada pel seu cos, amb contundència, implicació, amb sentiment real si algú els estés trepitjant alguna ungla del peu. Comencen a parlar. Primer ens remuntem als orígens i anem pujant donant cada cop una volta més al vis de la impetuositat fins arribar a un nivell que surt dels aspectes raonables. S’escolta la revelació, la majoria callen com a puputs, però sempre s’escolta alguna veu discrepant més o menys que el que demana és que aquesta persona calli perquè ja el coneixen d’altres esdeveniments i sempre és el mateix. Els nous li demanen que calli a aquest oient amb coneixement de causa. Comença el moment on el nostre protagonista del perfil d’avui agafa el clímax màxim utilitzant paraules contra els enemics de sobre que poden estar a la dreta a o a l’esquerra o en el pis de dalt o en el de baix. Recupera la base del seu discurs i un altre cop torna a sortir allí a la palestra modificat puntualment per l’ocasió. Quan acaba, no acostuma a ser massa llarg, Alguns dels seus companys li repeteixen que calli. Ell replica breument. El proper pas l’ha de donar algú amb seny que posi pau a la sala. La cosa continua amb més o menys normalitat. Alguns cops els nous interlocutors utilitzen algunes de les seves paraules per criticar positivament o negativament i en els pitjors casos passen per alt reprenent el fil allí on estava. Algunes de les persones que convoquen aquests actes tenen veritable pànic a aquest tipus de perfil, perquè també pot acabar com tots en un galliner i té raó aquell qui crida més. Són perfils que moltes persones ja tenen documentades i que en el moment menys inesperat pot aparèixer. Altres cops quan més se l’espera surt entre bambolines sense obrir la boca. Aquest és un personatge que sempre ha existit i que tots tenim al nostre cap algun exemplar que ve a seguir aquests pautes.

Publicat al Diari del Baix Penedès del 22 d'octubre del 2010

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Caldendari d'actes per la rebuda de l'orgue del Vendrell

Calendari d’actes de benvinguda de l’orgue del Vendrell.


Dijous, 21 d’octubre de 2010
A les 8 del vespre a l’església de Sant Salvador del Vendrell. Presentació de la Petita Història “El Temple del Salvador del Vendrell”. Text de Joan Descals i il·lustracions de Pilarín Bayés.
Organitza: Ajuntament del Vendrell i Comissió per la restauració de l’orgue


Divendres, 22 d’octubre de 2010
A 2/4 de 9 del vespre a l’església parroquial benedicció de l’orgue del Vendrell a càrrec del Sr. Arquebisbe de Tarragona.
A les 9 del vespre a l’església acte inaugural de l’orgue. A continuació concert inaugural d’orgue a càrrec de Jonatan Carbó.

Hi participaran: Eva Sedó (violoncel), Pemi Rovirosa (guitarra), Jonatan Carbó (organista), Juan de la Rubia (organista), Jordi Vergés (organista), Cristina Obregón (cantant), Cor Orfeó Parroquial, Cor Zóngora, Nens del Vendrell, organistes del Vendrell,....
Organitza: Comissió per la restauració de l’orgue


Dissabte, 23 d’octubre de 2010
A les 9 del vespre a l’església parroquial. Concert, en motiu de l’aniversari de la mort de Pau Casals, a càrrec de Lluís Caret (violoncel) i Juan de la Rubia (organista).
Organitza: Associació Musical Pau Casals
Col·labora: Comissió per la restauració de l’orgue


Diumenge, 24 d’octubre de 2010
A les 12 del migdia a l’església parroquial, missa solemne amb la presencia del Vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, Mn. Joaquim Fortuny.

A les 6 de la tarda a l’església parroquial. Concert a càrrec del Trio Kandinsky i Jordi Verges (organista).

L'Estrella és la millor cervesa

La millor cervesa és l'Estrella amb 6 vots. En segona posició la Moritz amb 3 vots. Ni la San Miquel, ni la Heineken, ni l Mahou, ni la Coronita han obtingut cap vot. Ja ho sabeu. A demanar una Estrella.

Les botigues en temps de crisi

Una de les noves botigues que triomfen és la de venda d'or, realment la gent en té tant a casa? a qualsevol poble tipus Vendrell en pots trobar dues o tres. No sé si tenen èxit, però de moment fan força soroll. Una de les coses que faltaria al Vendrell és un lloc per vendre coses de segona mà, electrodomèstics i altres coses que a vegades estan per casa i en èpoques així les vens perquè no t'interessa i et poden reportar alguns diners. A veure si algu s'anima. El que si que faltaria al Vendrell seria un Decathlon en comptes d'aquell Carrefour que volen posar a l'Avinguda Sant Vicenç. A veure si hi ha sort i el podem tenir ben aviat.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Lira Vendrellenca versus Casal Familiar

Una de les diferències entre la Lira i el Casal Familiar és que si en el primer participés en alguna secció encara que sigui per donar-se d'alta de caminadors per tenir el carnet de la federació t'obliguen a fer-te soci i en el segon cas, això no passa. Per això moltes persones encara opten pel casal per participar en les diferents activitats que s'hi realitzen. Hi ha gent que va a la Lira participa en alguna activitat i a part de perdre hores ha de pagar la quota de soci a part del que costi l'activitat. Homem¡¡¡¡¡

Les mútues de treball contrataquen

Les mútues de treball contractaquen. Avui en dia, si per coses de la vida estàs de baixa. Aviat tens el metge de la mútua a veure que et passa i tot això. Aquesta mena d'acosament abans no es donava, però és un altre efecte de la crisis que pot afectar a tothom.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Una Fira del Vendrell que va perdent visitants

Al final no he pogut anar a la Fira del Vendrell, però tothom amb qui he parlat m'ha comentat que hi havia molta menys gent que l'any passat. Avui en dia una fira com aquestes ja no té gaire sentit. S'ha d'innovar i fer alguna diferent. Ens hem d'adaptar al pas del temps que no passa en va. Hi ha gent que encara no s'han donat compte, però el pas el temps és incorretgible.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Moltes coses per millorar a The Rocky HOrror Show

L'Escorxador de Lleida va acollir ahir l'estrena de l'obra the Rocky Horror Show. Un musical de joves amb ganes de fer alguna cosa diferent. Una proposta molt difícil i que el resultat indica que encara hi ha molt a fer. És atrevida, original amb uns posada en escena força original sense gaires recursos, però els falta trobar la gràica i vestir aquest muntatge amb una personalitat pròpia. La música se solapa a la veu i molts cops no s'escolta el que diuen. La proposta és molt arriscada, però encara falta trobar-li el toc que la faci més amena. Sembla que hagi quedat a mig fer. Faltar donar-li un toc més global i no anar ajuntant escenes i música. Espero que ho facin. El que em va agradar més va ser José Luis Olea que fa un gran paper. El preu molt bé. 6 euros és un preu popular que permet a tothom cobrir les seves expectatives.

Un mal exemple de diables

En el correfoc que va tenir lloc ahir a Penelles els Diables que ho varen fer es van passar tres pobles. Alguns, no tots, es van dedicar a perseguir algunes persones que estàvem fent cua per les entrades del concert. A més, alguns van baixar la massa i mentre l'aguantaven amb una mà anaven perseguint a la gent. Aquest tipus d'actituds d'alguns diables diuen molt poc de la seva actitud i fan necessari que surtin lleis com la del foc on tots hi perdran. És trist que hi ha gent amb tant poca responsabilitat posant en perill molta gent

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Controlats per tot arreu

L'altre dia em van trucar dos cops els de Jazztel. Jo els deixo parlant i marxo de l'auricular i al cap d'una estona torno a penjar. Avui m'hen enviat uns 30 mails de diferents persones per dir-me que es donaven de baixa de codetickets. La gràcia és que han enviat un mail a l'empresa i ha rebotat a tothom. Realment ens quexiem del facebook que poden aconseguir moltes coses nostres, però si et fixes a pensar estem acosats per tot arreu. Les nostres dades tomben d'un lloc a un altre i ho saben tots de naltres. Des d'Hisenda fins a un peruà que ens truca per a fer-nos descomptes en la factura del telèfon. No parlem de les càmeres de videovigilància del carrer. Estem supermagacontrolats.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Els Plou com mai mostren la seva qualitat a Llorenç


Llorenç del Penedès era la cita d’aquest dissabte. Tot estava a punt perquè tingués lloc un esdeveniment prou important pel panorama musical comarcal. Els Plou com mai celebraven el seu desè aniversari en aquest món de al música amb 3 cd’s a la seva butxaca. Com celebrar-ho millor que amb un concert? Allí estaven els amics, els seguidors, els que han fet possible i també un grup convidat els Hewel de Mollerussa que van quedar finalistes en la darrera edició del Track. Fa anys que segueixo aquesta formació liderada per una persona carismàtica com és el Pau Mitjans. Al principi hi veia una mena una versió baixpenedesenca dels Heroes del Silencio i amb la veu del seu líder Enrique Bunbury, però amb el temps aquesta impressió inicial s’ha anat borrant i el grup ha trobat la seva essència i un lloc en el panorama musical català. Qui els escolta ara i fa deu anys quan feien algun concert per la comarca. Han millorat motísisim. Per alguna cosa varen guanyar la darrer edició del concurs de música Track en la seva versió absoluta. S’ho han guanyat a base de treball i tot i que han passat per diferents èpoques, els Plou com Mai es troben ara en el seu millor moment. Jo crec que estan preparats per actuar arreu, potser necessiten un cop de mà per sortir d’aquest cercle on els acostumem a trobar i puguin oferir la seva música en altres punts de la geografia catalana i per què no més enllà? Les seves “Bombolles de sabó”, “Respira”, “Llums de colors” entre d’altres són un clar exemple de tot això. Esperem que ara tinguin l’oportunitat que es mereixin i arribin el lloc on els hi correspon. Felicitats pel que heu fet i per les bones vibracions de la vostra música. No calen més paraules, s’han d’escoltar. Avui divendres, a les 12 de la nit amb els Sweet Margaret, un grup també per descobrir, estaran a la Lira per demostrar un cop més que tenen moltes coses a oferir. No us perdeu.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 15 d'octubre del 2010

Ja tenim la fira del Vendrell

Ja tenim un altre cop la Fira del Vendrell amb descalcificadors, aparells per pelar fruita, paelles i altres invents del segle XX. No faltes les assegurances ni els estands oficials com la Dipu i l'Ajuntament. El Consell Comarcal no crec ni que hi sigui. No ha aportat res per l'Orgue, aquesta institució ha quedat pitjor que quan la va deixar el Benet i els amigachos. Ja ho sabeu, una fira com sempre amb les jornades grastronòmiques a 15 euros i 3 cerveses a 6 euros amb samarra, pinxito i patates chips. A vegades costa aparcar. Aneu en compte si veniu de fora. A veure si els Nens fan la Torre de 8. Seria un puntasso.

Per molts anys Insti del Vendrell

En un article d’opinió publicat fa unes poques setmanes vaig trobar un nou justificant del pas inexorable del temps. L’any 2009 vaig assistir a alguns dels actes del 50è aniversari de l’Àngel Guimerà. Un fet molt emotiu que ens va ajudar a retrobar-nos amb el nostre passat escolar. Ara és el torn del Institut de Batxillerat Baix Penedès, més conegut com “L’Insti”. Recordo amb nostàlgia i bon regust de boca els meus quatre anys passats en aquest centre en els anys previs al 1987. En aquella època ningú parlava ni de crèdits, ni d’ESO, ni coses semblants. Era l’època de BUP i COU i aquí s’acabava la cosa. Uns agafaven lletres i altres feien ciències. També hi havia la possibilitat de prendre una posició neutral que et permetia estudiar una mica de cada cosa, però la majoria de gent optava per decantar-se entre alguna d’aquestes dues opcions. Eren els temps del Martín i el Celestino de Matemàtiques, el Lara i la Maria José de Llengua, el Lalo i la Pilar d’Història, el Ventura i la Rafecas de Català, el LLuís i la Maria Antònia de gimnàstica, el Cabré, de Ciències, el Jordi de Grec, la Ràfols de Llatí, Mossèn Concordi de Religió, el Bargalló de Filosofia, i tants altres que ara no em vénen al cap, però que a vegades encara desfilen per la meva memòria.
Òbviament en l’ampli ventall de professorat que va passar per la tarima en aquests quatre anys hi havia de tot. Professors actualitzats, alguns que feia 40 anys llavors que van ser moderns i es pensaven quan jo estudiava que encara ho eren. Professors que ens feien alguna “classe” al voltant d’unes pedres ubicades en aquesta urbanització de Mas Levy de sobre el centre. Altres eren estrictes i encara seguien els mètodes memorístics i educatius de l’antic règim. Hi havia alguns estudiants que havien passat mals tràngols per culpa d’algun professor poc tolerant. Aquesta situació incòmoda inclòs els havia forçat a passar a l’horari nocturn. No hi faltaven els típics “progres” que t’ensenyaven el que els agradava i per la resta, si volies et buscaves la vida i sinó doncs era el teu problema. Una mica de tot. El record que guardo és molt bo. Quan arribes a la universitat et donés compte que el nivell que aquell centre va trasmentre en aquelles èpoques va ser molt bo. Realment la majoria de gent estàvem satisfets del que ens havien ensenyat a part d’algunes poques excepcions que ja són casos irrecuperables.
A part d’aprendre o intentar-ho alguna cosa, el que vàrem fer va ser relacions comarcals. En aquelles èpoques al Baix Penedès només hi havia el institut privat de l’Arboç i el de la FP d’allí a la vora. No em vull deixar el Baix Penedès que va tancar al cap de poc per manca d’alumnes i en aquells temps era privat. En l’Insti ens trobàvem gent de tots els pobles i fèiem una mica de vida cultural i relacions comarcals. Alguns d’aquests amics amb el pas del temps te’ls vas trobant pel carrer o encara que sigui pel facebook. Sempre és interessant. Avui en dia aquest esperit comarcal s’ha perdut, jo diria que inclús local. Ara el Vendrell a part de la FP té un altre institut a cavall entre el Vendrell i Bellvei.
En aquest institut encara que queda molt malament dir-ho i és mentida, però malauradament moltes persones encara no han superat un lema que molts pensen i es basa en la frase lapidària els qui valen, van al Insti i els qui no, a FP. Això és totalment fals i amb l’evolució del temps s’ha demostrat que això realment era mentida. Desgraciadament molts encara ho creuen encara que sigui en silenci.
Vam aprendre moltes coses, però en aquells temps que no hi havia ni internet i començàvem a sortir els primers ordinadors bastant bàsics, com l’Spectrum i el Commodore. Evident de la telefonia mòbil, no hi havia ni rastre. Gràcies al de casa i prou. El més important que jo crec que vàrem assimilar no són la vida i miracles d’Àngel Guimerà, ni les excepcions de la “j” en català, simplement va ser el fet de saber-se buscar la vida i cercar trobar la informació per després fer una tria i un resum coherent. Ara tenim tota la informació que volem i més. La gràcia és saber escollir. Això és potser el més important que jo vaig aprendre allí, a triar el gra de la palla. Acabaré apuntant una anècdota graciosa,. A COU estàvem en uns barracons. Aprofitant la circumstància ens fèiem entrepans de sobrassada i formatge que els escalfàvem sobre les estufes. No era gaire sa, però estàvem riquíssims. Tota la classe sortia al pati tipa al deixar-se portar per aquest flaire tan ric en colesterol. De totes formes, espero i desitjo que l’Insti segueixi tenint el prestigi que nosaltres vàrem trobar quan vàrem formar part del seu alumnat. Gràcies i per molts anys preparant les noves generacions.

Publica't el dia 15 de d'octubre del 2010 al Diari del Baix Penedes

dimecres, 13 d’octubre del 2010

La necessitat de les marques vials ben marcades

Una de les coses que la gent no en fa cas són les marques vials. El passat dissabte vam anar a Llorenç a veure els Plou com mai i al tornar plovia a bots i barrals. La veritat que ens va anar motl bé anar seguint la ratlla del mig de la carretera perquè la dels costats estaven inundades. Per cert a Calafell aquest tema el tenen una mica abandonat i en dies com el passat dissabte ajuden molt a trobar el camí i més si no et coneixes la carretera.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La gent no mira els debats de polítics per la tele

La gent no mira els debats de polítics per la tele. 3 persones han dit que no i només una ha contestat favorablement. La cosa està clara, doncs perquè els fan? Sembla que els que s'havia de fer entre Montilla i Ma no es farà. Ho han entès?

Encara queden un munt de tubs de l'orgue del Vendrell per vendre

Si teniu més de 200 euros i voleu passar a la història col·laborar amb una bona causa, doncs compreu un tub de l'orgue del Vendrell. En té més de 2.000 i fins ara s'han venut uns 200. Jo crec que hi ha moltes notes encara al mercat. Si voleu pedals, tecles i altres elements d'aquest elment centenari doncs aneu per la Plaça Vella del Vendrell i pregunteu. A partir dels 200 euros ja hi posen el nom i també n'hi ha de 1.000 euros o el que faci falta.

El dia de la Hispanitat, un dia tonto

Avui és un dia tonto. El calendari és festiu, pero molta gent avui no té res que celebrar perquè això que som espanyols per moltes persones encara no està pait. Si resulta que fa anys un dia com avui Colom va descobrir Amèrica, però sembla ser que abans algú ja hi havia arribat abans que ell. A més la manera que va fer per conquerir les noves terres potser no van ser les millors formes. Avui és un dia raro que pot anar bé per anar al Cortes Ingles de Tarragona o a comprar on sigui però en realitat, la gent no el té com un dia de festa.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

No hem de votar el polític que embruta més les parets

Aquestes eleccions haurien de ser aquelles amb menys propaganda i despesa política dels darrers anys. A veure si els polítics ho entenen i la gent fa cas als missatges a les persones que no pas els nivells que te cadascú d'embrutar la paret. Entre tots hem d'ensenyar que no té raó qui embruta més sinó aquell candidat més convincent.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Un programa de Fira massa xulo per estar en crisi

El programa de la Fira de Santa Teresa del Vendrell és molt guay, però jo crec que en comptes d'aquesta virgueria val més que s'ho haguessin gastat en altres coses i no pas en paper per una cosa que sempre és el mateix. Ho haguessin fet amb un format molt més econòmic i amb el que sobra hagués donat per fer una altra cosa o per estalvi que també convé.

Moltes felicitats Plou com Mai, pels vostres primers 10 anys


Un gran concert van oferir ahir els llorencencs Plou Com Mai en el local del Centre de Llorenç. Aquest és un dels millors grups del Baix Penedès que van voler celebrar el seu desè aniversari com s'ha de fer amb un concert amb els seus seguidors i molts amics. Va ser una festa inolvidable que van mostrar el gran nivell del Pau Mitjans i els seus companys en aquesta aventura. Per alguna cosa, són els darrers guanyadors del guanyadors del Track del Vendrell

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Els Pets necessiten un petit canvi

Els Pets tancaven la seva gira d'estiu en un gran concert a Tarragona. Hi havia molta gent. Ells es van portar molt bé amb el públic. Van triomfar les cançons de sempre, les del darrers discos ja no tenen la trempera de les primeres produccions. Un gran grup amb uns bons músics que han de trobar un camí nou perquè sinó a vegades sembla que per fer cançons facin copiar i pegar. Espero que ho trobaran. Han de canviar, encara que sigui una mica.

Un Corte Ínglés de Tarragona molt xulo

Ahir vaig anar a veure el Corte Inglés de Tarragona i la veritat que està molt bé. Hi ha molt d'espai, és bastant gran i hi ha de tot una mica, com a Barna, però un pelet més petit no gaire. Hi havia gent, però tampoc era agobiant. Està molt ben situat i jo crec que tindrà molt d'èxit i donarà vida a la ciutat. Tots hi sortiran guanyant, comerciants i Corte Inglés. Els treballadors molt amables i eficients i la veritat que n'hi havia un munt. Clar encara ningú fa vacances. El dia 12 d'octubre està obert.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Moltes gràcies a tots.Sou genials

Moltes gràcies a tothom que m'ha felicitat en els meus primers14 anys de vida (41 en realitat) . És un dia molt especial i gràcies a les vostres felicitacions agafa aquell tarannà entre real i fantàstic. Un dia per posar els peus una mica per sobre de la realitat i deixr-se portar. Moltes gràces de tot cor. Sou genials. El millor que hi ha a la vida són els amics.Gràcies.

dijous, 7 d’octubre del 2010

La campanya electoral comença dins a casa

Estem en els temps de mítings, de campanyes, de taules amb propaganda, d’omplir sales de ball, de repartir cerveses, botifarres i coca enramada si la volem fer més nostra. La Tripartit de la Generalitat està en una situació un xic preocupant on pot passar de tot, però l’optimisme no és el punt fort. Tot això adobat per la crisi, la sentència de l’Estatut, la pujada de l’Iva, el IPC, el 29 S i l’atur amb xifres més que preocupants. Després de dues legislatures o millor dit vuit anys sense ocupar la Generalitat, l’Artur i els seus estan treballant a fons per fer fora el Montilla d’aquest palau que durant uns anys ja havíem confós amb la primera residència de Jordi Pujol que va estar allí durant més de dues dècades. La cosa està molt animada. Els uns tenen ganes de poder, els altres ara que hi estan doncs no volen marxar. Els altre es batussen entre ells per veure qui mana dintre d’ells i per veure si al final s’alien amb els uns o amb els altres. El centre dreta està allí, per veure que en poden treure.
Ara hi ha molta feina per fer i molts votants per convèncer que votin per una opció o una altra per aconseguir un bon resultat, encara que tots estan per la majoria absoluta que assegura una certa estabilitat a casa durant un temps.
El que molts d’aquests candidats no saben o no acaben d’entendre és que la campanya electoral no dura ni 15 dies ni un mes. Tot just comença quan ha estat escollit un nou president. Llavors ja s’ha de començar a treballar per la propera cita encara que sigui al cap de quatre anys.
Una de les coses que es comenta en una administració pública és que si un partit que mana, perd el poder és que realment ho ha fet molt malament perquè ho tenia tot a les seves mans. Té la facultat de distribuir els recursos com vulgui seguint uns mínims, té els mitjans de comunicació locals per vendre la moto que vulgui, té contactes, té informació, té coneixement de causa i de les diferents problemàtiques més concretes de cada espai o sector. El tercer aspecte que ha de tenir clar és que la campanya electoral comença amb els treballadors de l’entitat que tu governes. De moment, tots els vots són iguals. No hi ha uns vots que valguin més que altres, sinó tan valor tenen els rossos com els morenos, els catalans que ballen sardes a l’estiu, com els immigrants nacionalitzats que fan el ramadà. Si durant els anys que tu has governat, has tingut massa cura d’un petit grup de persones escollides a dit i has deixat de banda a la resta de persones, el més normal és que aquests treballadors i les seves famílies més properes et tornin el despropòsit amb la mateixa moneda que tu ho has fet amb ells. En la comunicació el més important no sempre són les paraules. Si que tindràs un petit grupet de gent que per compensar-te amb l’esforç i dedicació que tu has fet per ells et seguiran a tot arreu per no perdre cap dels privilegis atorgats per aquest déu amb corbata que presideix els cartells electorals.
Els polítics es llencen al carrer a propagar les seves propostes, cada dia menys, però encara n’hi ha algun, però el que han de fer és aprofitar els recursos humans de l’administració que regenten. La cosa no és gens difícil i tothom ho pot entendre amb certa facilitat. Hi ha una sèrie de normes generals , conductes i procediments que s’han d’aplicar a tothom per igual perquè també aquesta virtut és un dels eixos teòrics de l’administració. Els polítics obliden massa cops una cosa que moltes cases comercials ja fa anys que tenen ben present i ho posen en pràctica. El boca a orella és la millor promoció que poden fer. Si tots els treballadors d’una administració pública, petita o gran parlen més o menys bé d’una partit o d’una persona segurament pot aconseguir, segons el poble, els vots necessaris per revalidar el poder. Uns vots prou decissius per estar a un costat o altre de poder en molts punts de la comarca. Aquest és un petit detall que molts obvien, perquè es pensen que amb quatre gats que estiguin contents, tota la resta estaran igual de satisfets. Una gran mentida. Hauras perdut molt més del que es pensen. Al final com aquell conte infantil, el rei continuarà passejant despullat a la vista de la resta de mortals encara que els seus incondicionals diguin que va de vint-i-un botó.

Artticle publicat el 8 d'octubre del 2010 al Diari del Baix Penedès

Els preus no han baixat

La gent no nota que els preus hagin baixat. Això opina 7 persones en la meva darrere enquesta. Per altra banda els que pensen que si que han baixat i els que estan igual empaten a 3 vots. O sigui que tot igual de car, com a mínim.

Els pros i contres de Banda Ampla

La meva intervenció al programa Banda Ampla de TV3 té coses molt bones i altres de dolentes. Jo fa dies vaig enviar un mail per anar al programa perquè sabia que hi havia un bus del Vendrell. Tot molt bé. Ens han vingut a buscar, ens ha donat berena, entrepans de pernil i formatges pastas de té i beguda a temperatura ambient. Durant el bus et fan una pregunten i et filmen i tot molt bé. Quan estàs dintre el plató llavors descobreixes que hi ha dos públics els convidats o persones que han trucat que tenen molt fàcil per que els donin la paraula i la resta de personal que es poden passar mitja hora amb la paraula demanada i no et facin ni puto cas. Jo crec que això s'hauria de dir. No et poden vendre la moto que parlaràs i després sempre surtin els de sempre. El Norbert Bilbeny que ho ha fet molt bé, la Elena Gadel que ha fet uns mínims i la Nuria Feliu que no se que hi pintava i la Olga Xirinacs que mostrava una mica la diferència amb Tarragona. Et donen una tassa, et porten a casa i molt bé. Però jo crec que hauria de ser més participacitiu i donar més veu a la resta de gent. L'hora i mitja de programa passa ràpid i el tracte molt correcte. La presentadora ho fa molt bé.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Felicitats a Tarragona per tenir el seu Corte Ingles

Tarragona inagura aquest divendres un Corte Ingles. Realment això vol dir moltes coses en aquest país perquè aquesta marca és més que un simple nom. Si fins ara podíem anar a Barcelona i província per poder comprar ara podrem anar a Tarragona. Moltes felicitats perquè és un gran avenç per la ciutat i per la província. Pot semblar una xorrada però un Corte Ingles és un altres estil de vida.

Víctima del sector públic

Tinc una molt bona amiga, una gran professional en el seu tema i se li acaba el contracte i no li renoven. Si que hi ha feina, però el lloc on treballa està plagat per comissaris polítics que amb l'excusa que treballen allí es dediquen a viure de la política. Ella està cansada d'aquest ambient de pilotes i llepaculs i tampoc el vol renovar. El tema no funciona perquè no hi ha ni ordre ni concert, però tot i això ella marxarà. Primer li va costar assumir el tema, però ara encara que li ofereixen tornar no ho faria. Està cremada. El problema és que és legal i avui en dia hi ha massa política que ho fa malbé tot. Hi ha coses que no les pots vendre. Només ho compren els ignorants mesquins. Jo t'entenc. estem amb tu. Tranquila que segur que trobaràs algo i no hauràs de caure en aquesta política barata que omple el nostre sector públic.

Els que seguim l'home del temps

Aquest matí hi havia algun núvol, però el temps havia dit que plouria. Al final ha sortit el sol i ha fet vent i tot. La diferència estava en la gent que portava paraigües perquè havien escoltat l'home de temps i els que han tret el cap per la finestra i han vist que la cosa estava clara. Els que portàvem paraigües a ple sol al migdia quedava una mica ridícol.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

El Gran Vazquez, una peli per oblidar

Jo era una de les persones que reia i s'ho passava pipa amb Torrente, però la darrera creació del Santiago Segura s'ha volgut tornar un jeta pero una mica fi. Jo crec que ha perdut la gràcia. La seva finura no està feta per ell i era més original i molt millor en les primeres pelis que en aquestgran Vázquez que no sap com acabar la peli i per mostrar que té una cara que se la trepitjar no cal fer una projecte de que no s'aguanta per enlloc, només perquè ell és el prota. Però val més que s'ho plantegi abans de tornar a fer cine.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Felicitats Nens del Vendrell.

Felicitats pels Nens en el Concurs de Castells de Tarragona. Ha fet un molt bon paper i han fet un gran treball. Endavant amb aquesta empenta que porteu i que no decaigui per cap moltiu. Molt bé xavals.

Poca gent pels carrers d'Andorra durant el cap de setmana.


Aquest cap de setmana he estat per Andorra, aprofitant l'oferta de Caldea més hotel. Molt bé. Bona temperatura molt bona companyia i molt bon rollo. Feia 5 anys que no trepitjava Andorra i la veritat que l'he vista perduda. No hi havia gaire gent pels carrers. El divendres les botigues van tancar a les 8 en punt perquè no tenien clientela. Dissabte es va veure una mica més de moviment, però tampoc res que recordi les seva època daurada. Això que ells es mouen, treballen altres camps com els esports d'aventura, el buceig en llacs i moltes altres coses i en especial Caldea, però la veritat que és nota la crisi. A moltes botigues hi ha el mateix, tabac, beguda i electrònica, en especial mòbils i fotografia i video. El típic i tòpic. Realment és un lloc molt tocat per la crisi i si la resta de findes són semblants haurà de buscar altres recursos per potenciar el turisme. Anar a comprar a Andorra ja no val la pena excepte tabac i alcohol, farmàcia, òptica i poques coses més, però és un dels llocs agradables que sembla t'ajuda a fer un kit kat en la teva vida.

divendres, 1 d’octubre del 2010

El Mag Lari omple la Lira de màgia i públic


La Lira es va omplir de gom a gom per veure el darrer espectacle del mediàtic Mag Lari. El nom de la proposta que va presentar al Vendrell va ser “Somriures i màgia”. Estem davant d’un mag, d’un artista, d’una showman, d’una persona que des del primer moment es va posar el públic a la butxaca amb els seus comentaris i petits diàlegs amb el públic amb un especial afecte i estimació per la gent de Calafell que també estava ben representada a la Lira. Tot ho te estudiat al mínim detall juntament amb el seu ajudant el Pol que molts cops adopta un paper amb clars senyals de còmic. La representació va durar al voltant d’una hora i tres quarts. Vam poder veure els trucs clàssics com el del paper trencat, el dels mocadors de colors, el de la caixa de cartó atravessada amb paraigües, un parell o tres d’escapisme. Tot això amb gràcia, música molt ben triada, estil, experiència i amb un públic entregat fins el final que no va parar d’aplaudir. La propera cita amb la Lira. aquest cop està vinculat amb una de les figures més universals del Vendrell com és el Pau Casals és el dia 24 d’octubre a les 12 del migdia amb l’obra Pau, La vida de Pau Casals. Una creació original on han intervingut vendrellencs en el món de les titelles. Un espectacle dirigit al públic infantil que val 4 euros i 3 per la gent que gaudeixin de descomptes. Ens veiem.

Article publicat al diari del Baix Penedès el 1 d'octubre de 2010