Més Xatonada menys xató

El Vendrell està vivint en una pèrdua d’alguns dels seus valors que s’han mantingut amb una identitat en els darrers anys, però com tot passa en aquest peculiar municipi. El xató servit li faltava una mica txitxa i estava elaborat per una fonda molt popular de la comarca, però ubicada a uns pocs quilòmetres del Vendrell. Abans es cuinava al Vendrell, però de mica en mica com aquí no hi ha la relació qualitat preu que deu demanar hem d’anar a l’interior de la comarca per demostrar que som bressol del xató per poder servir més de 1.000 racions d’aquest plat. Una mica  com algunes de les anxoves de l’Escala que sembla que vénen del Marroc, però aquí les apadrinem i les fem nostres, però si t’hi fixes porten la matrícula africana.

L’any passat amb la darrera edició organitzada per la Mari Luz Ramírez per primera vegada en la història de la xatonada es va poder escollir entre dos elaboradors diferents. Un venia de Calafell i l’altre era el que enguany s’ha emportat l’exclusiva en el repartiment de la festa vendrellenca. Si seguim aquest estratègia potser que en posem un parell de tres de plats diferents i que la consumidor agafi el que més goig li faci. No cal que tothom aposti per l’oficial. Per gustos els colors. Però això d’escollir al Vendrell no és el seu fort en molts àmbits de la societat local.

Generalment fins ara sempre que s’havia repartit xató d’una manera o una altra hi havia una copeta de vi o aigua per anar remullant la boca mentre un anava menjant. Doncs enguany aquest element tradicional de totes les xatonades també ha desaparegut del kit del plat de xató que també valia 7 euros com sempre.  

Una de les coses bones de la Xatonada d’enguany és que es va intentar aprofitar els dos dies del cap de setmana, amb maridatges, vermuts i dj nocturns fins  a les tantes. La idea és bona però posar un maridatge al poc abans d’acabar la xatonada el diumenge  no és la millor opció. La gent a aquelles hores vol marxar a casa perquè generalment són dies de fred i qui fa el xató ja fa hores que tomba per la Rambla. No per acabar més tard serà millor la xatonada, perquè la gent vol marxar a casa i entre el sorteig del regal dels nens i l’etern moment de conèixer els guanyadors la cosa s’allarga. Es fa tot una mica pesat. Ja només queda per a moltes famílies recórrer al tradicional pollastre a l’ast i les patates xips per endreçar el calendari d’aquest diumenge.

Un altre tema és intentar que el comerç local es vagi afegint amb la festa amb  parades de dolços, pa, embotits, oli. Encara tenim parades que podien estar perfectament substituïdes per gent de la comarca i no anar al Pirineu a buscar formatge quan el tenim aquí al Polígon de les Matas i de primera qualitat. Són petits detalls per fer un xatonada més propera i que ens representi d’alguna manera.

Un altre tema, enguany el tema dels cursos de fer xató anar ho portava una organitzava una empresa de serveis municipals i en la xatonada infantil han participat 89 nens. Jo recordo que no fa gaires anys la cosa era molt superior més de 200, però tota aquella gent que van ser el motor del xató de mica en mica ho anat deixant, molts per edat.  Els costa agafar gent nova que segueixi amb embranzida. La Xatonada del Vendrell no és el fruit d’una persona o un col·lectiu. Aquí dins hi ha restaurants, pagesos, polítics i una mica de tot sinó no s’hagués començat i no hagués durant 38 anys com ara. Sempre que s’ha fet la xatonada  ha fet fred. No sé si és una cosa que va unida, però aquest cap de setmana no  va ser l’excepció. Ja tenim el model dissabte “Sorifarra” adaptat i diumenge doncs la Xatonada de sempre amb la unitat canina vigilant que fos escarola i no una altra cosa. De polítics tombant pocs i hi  havia parelles de converses interessants

 

27 anys de blog, gràcies a valtres

 Avui celebro 27 anys de blog. Ves qui ho diria. La persona que va nèixer quan aquest projecte va sortir potser ja es pare, ja vota, deu tenir hipoteca i ves a saber si algún prestàm. Aqui estem perquè en una societat amb pensament únic sempre es bo que algú remeni les cireres  a veure si fan soroll. Un lloc on el periodisme és una professió en perill d'extinció en el seu esperit literal, això ajuda a pensar. En un món on tothom es bo o dolent doncs ens ajuda buscar els punts mitjos. Gràcies a tothom per passar per aquí. No vull ni vull un Teresina Martorell perquè encara soc jove i no soc ni dona ni binari.Només aspiro que la gent passi pe aquí  a donar un cop d'ull. Vinga a veure si plou sinó morirem de sequera o de beure Bezoya.

Genial la peli de Bob Marley

 

Aneu al cine a veure al peli de Bob Marley. Segurament el trobareu totalment diferent a  tal com el teniu a la imatge. Un tiu molt llest que sap controlar un munt de persones al seu costat i que fa les coses pel seu país i per la humanitat. Si un tiu que pensa,raona  i encara que si que fumava estava molt seré quan tocava.Tot un personatfe que avui he descobert amb les més populars de les seves cançons. Genial. Tot un fenomen mundial.

Políticament incorrecte, una peli de sofà i manta

Políticament incorrecte és una peli que explica el cas dels dos principals liders del pais es troben que els numeros 2 dels respectius són una mica més que amics. Una proposta divertida entriguda i veus una mica com va tot aquest món de la política. Hi ha algun moment més guay, però es pot veure a casa perfectament.

Albinyana demana que plogui.

 Un centenar de persones pugen aquest dissabte dia 24 des de l'església d'Albinyana fins a la de Sant Antoni per portar a terme una missa per demanar que plogui. A veure si la cosa funciona perquè sinó tant els ceps, com les oliveres aniran morint de sequera, no parlem dels sembrats que  ja no surten. L'agricultura està sentenciada a mort, només cal un miracle i que no sigui massa tard. No es pot esperar mñés. La foto és del Marc Casellas.

La Festa major de l’hivern, carnaval

 

Hem passat potser les setmanes més dures de l’hivern amb una petita recuperació de les finances familiars i ens trobem amb el carnaval en tots els formats escampats per aquest Penedès, quan toca, una setmana abans i ja dins la Quaresma. Suposo que tenim una butlla papal i no podem ser excomunicats perquè aquestes celebracions entre música i disfressa més enllà del calendari preceptiu marcat per l’església.

Carnaval és la lluita a de la persona amb poca roba ballant al carrer  contra temperatures gèlides a totes hores del dia seguint les diferents rutes. Enguany no parlarem de pluja que ja ha caigut fora de  les nostres previsions més realistes. Carnaval és un dels grans negocis de professionals amb equips de música, artistes del tall i confecció  i perruquers  que tenen molta feina perquè els protagonistes de la festa tinguin la seva millor imatge. Aquest és un dels grans negocis de les farmacèutiques i remeis de l’àvia.

Hi ha festes per totes les edats i a tot arreu. La gent no es pot queixar. Evidentment també tenim uns menjars més greixosos que aquests dies proliferen en moltes taules de casa nostra, deixant a una segona posició el gall d’indi baix en sal.

Carnaval és alegre i festiva, no té res de reivindicació ni res que se li assembli. La gent va a passar-ho bé fent allò que li agrada en les diferents rues intentant participar com a més millor en les rues organitzades.

A gaudir d’aquest Carnaval que és un dels punts del Penedès que ens uneix. Potser algun ho converteix en atractiu turístic i fa venir gent de’altra punta del món a gaudir d’aquests dies entre nosaltres, però de moment a la resta seguim oferint sol i platja i una mica més amunt vi i cava. Vagi bé.

Potser que implantem els serenos

 

En moltes poblacions fins fa uns anys hi havia la figura del sereno que era l’encarregat de mantenir la seguretat durant la nit en els nostres pobles i comarques. Un personatge històric que ja era l’encarregat d’encendre i apagar els fanals de la via pública quan la cosa era rudimentària.

Evidentment aquest personatge va acabar en algunes localitats perquè amb l’enllumenat públic automàtic i l’aparició de la policia urbana, el seu paper havia quedat obsolet. No fa gaires dies vaig llegir a la premsa comarcal que en algunes localitats de l’Alt Penedès volien tornar a instaurar aquesta figura. La seva tasca seria mantenir la seguretat en la localitat durant la negra nit i llavors també es podia trucar i acompanyava als vianants en alguns dels punts més perillosos de la localitat quan era de nit i s’havien de moure per aquests espais. Treballadors municipals convertits en la versió malpagada de la policia municipal amb unes competències també limitades en aquest però que permetien anar d’un lloc a un altre de la localitat als vianants quan les condicions no eren les més idònies dins la foscor.

La veritat és que no és cap idea absurda. Tenir un grup de serenos a que puguis demanar a les tantes de la nit que t’acompanyin a casa o a la farmàcia o a casa d’algú  és un servei que no t’oferirà un policia municipal que només vindrà en el cas que hagi passat alguna cosa i partir d’aquí mirar si alguna càmera del carrer ha detectat alguna cosa i llavors buscar qui ha estat. En cas que tot funcioni et pots trobar que el presumpte lladre en un parell de dies estigui al carrer després d’un mal tràngol per a la persona en qüestió.

En nostre personatge amb un walkie talkie i un mòbil pot fer la feina d’acompanyament i pot fer de mesura dissuasòria davant qualsevol pispa que pugui aparèixer pel carrer de forma sobtada amb alguna intenció més perillosa que demanar foc o on està la farmàcia més propera. Amb aquest problemes hem de recuperar solucions de tota la vida que havien quedat obsoletes però es poden reaprofitar.

Ara estem pagant el creixement desmesurat d’una comarca que fa 60 anys va multiplicar-se sense solta ni volta omplint els calaixos de constructors, arquitectes, notaris, ajuntaments i venedors de mobles, però que amb el temps s’està veient que és una autèntica ruïna perquè no es pot arribar a tot arreu amb uns serveis dissenyats per uns pobles que no tenen res veure amb la realitat d’aquells temps. Els diners han marxat i ens quedat amb els problemes. El qui viu a la punta de la urbanització vol els mateixos serveis que el del centre del poble i els polítics parlen d’igualtat però ja tenen previst que uns veuran cada dia l’escombraire i altres només un faran un parell de cops a l’any i abans de les eleccions municipals.

Els serenos serien la versió nocturna dels agents cívics que són figures que hem tret de les nostres relacions de llocs de treball perquè als nostres ens va la policia municipal, poc preparada però porta uniforme,mal equipada però queda molt bé amb cotxes vells, però la franja de fora el vehicle llueix amb molts organigrames i departaments, però són els que són ni més ni menys i vegades serveis sota mínims.

No només es pot viure d’agents de xoc més propis de pel·lícules americanes i cadells de gos que ves a saber com sortiran quan els hi toqui trobar plantacions. Esperem que sigui més efectiu que l’olfacte humà.

 

 

 

Un camping al mig de la Riera

 No sè sap que passarà en aquest que està al  mig de la Riera dels Aragalls, sort que està desviada i no passencoses, però la Riera de de tothom i no és del parquing que entre uns i altres es feien la vista grossa. A veure que passarà, de moment a treure a treure les casetes i es posen on es pugui Aquest era un camping tradicional amb música els caps de setmana per la nit  i feia pinta que hi havia molt bona ambient. Hi ha havia gent que feia molts anys que hi anava i era com una família. A veure que passarà, però el tema de la riera hauria de tornar a la seva amplada original. Es molt bonic llogar terrenys que no  no són teus amb els perills que comporta si plou. 

La sequera ens trastoca

 

Tranquils no passa res, tenim els pantans que semblen rierols de la conca Mediterània. Una part important de la població quedarà sota mesures dràstiques de reducció del consum d’aigua. Abans d’anar a la dutxa haurem de mesurar l’aigua en cubells fins saber on podem arribar i quina hem d’estalviar. La llarg del al costat de l’aixeta harem de tenir la llibreteta i anar apuntant quina és la quantitat que utilitzem. Aquesta és un mesura absurda que la gent no practicarà i qui més qui menys se seguirà guiant per la seva intuïció. Si abans refregava el dos cops amb aigua, ara li tocarà només fer-ho un cop. S’ha acabat passa dos cops l’aigua a la verdura abans de posar-la a l’olla. Una l’hem de filtrar i reaprofitar per una segona neteja per si encara queden restes.

Això si els municipis seguiran sense revisar les seves canonades obsoletes que perden més que una altra cosa, perquè això d’anar renovant el tema és una cosa que no es ven políticament i estan allí fins que siguin un filtre i perdin tanta aigua com passa per allí i llavors vingui una subvenció d’Europa que ens obliga a fer aquest gest. Sinó aquestes canalitzacions estaran all fent que els foradets siguin una mica més grans.

Evidentment estem en plena sequera, però nosaltres seguim  plantejant jardinets pel futur del Vendrell com el que es vol fer al Botafoc o a la Rambla Cañas amb uns quants arbres més. No parlem del faraònic projecte de Caldea del cinema Brisamar de Coma-ruga que provocaria que tots els més de 60 anyets a mullar-se el culet al país dels Pirineus vinguessin de cop i volta a la costa catalana perquè tot seria més modern i entre bany  i bany gaudirien de l’obra dels mosaics.

L’home del temps cada dia té el seu marge de maniobra més curt perquè sense pluja, només ens queden les temperatures i la boira i  poca cosa més. Sort que de tant una borrasca agafa una via equivocada i se’ns planta sobre nostre tot just quan el Penedès Polític presenta el seu carnaval. Al final la cosa ha anat prou bé. Hi ha pobles que repeteixen carrosses fins a tres cops en tres dies, massa teca per poder pair amb un vinet.

No plou, però sembla que serà transitori i algun dia tornarà a ploure. Nosaltres de moment seguim donant permisos per piscines i semblants. Quan arribin les pluges ja estaran fetes i si no es poden omplir durant un temps, doncs que facin un parc de jocs infantils per petits i grans temporal fins que les pluges ens visitin.

Evidentment haurem d’aprofitar tota l’aigua que no es pot beure per regar parcs i jardins municipals.

Un imagineu els pocs parcs que tenim a casa nostra si encara que els tinguéssim secs i mig morts per no passar de tant amb la mànega per donar una mica de vida a aquest espai verd que en el fons també dóna vida a les persones.

S’han acabat els glaçons de tota la vida que omplen més que no pas el líquid del combinat que hi posen al vas i seran substituïts per uns que només es desfan i quan els poses al congelador es tornen a quedar glaçats.

Tots aquells animals de muntanya que no poden aconseguir aigua ens visitaran als nostres pobles i ciutats per buscar aquest bé preuat que no troben a la natura. Potser haurem de preparar algun element en les zones boscoses per evitar trobar-los a la plaça nova bevent amb el Pau Casals. Doncs a veure com ho agafem tot això que  de moment no sembla interessar gaire als nostres polítics.

Pregàries a sant Antoni d'Albinyana perquè plogui

 

Quan el poder de l'home s'acaba nomé ens queda accedir a la divinitat per aconseguir alguna de les seves peticions. Ja ho sabeu, uns veïns de la localitat d'Albinyana han organitzat aquest   24 de febrer un Via Cruzis fins a l'ermita per demanar pluja i una missa en aquesta ermita. L'acte és a les 11 del matí i la missa a l'ermita de Sant Antoni a les 12 del matí. 

25 anys de la mort de Carles Sabaté de Sau

 Avui fa 25 anys de la mort de Carles Sabaté, líder de Sau i una de les persones que han tingut més homenatges i tributs. Un actor, artista, cantan, i el que fes falta fins el punt que aquest excés el va matar, però va ser una persona que va viure intensament la vida que li va tocar. Serà un dels músics més recordats amb una més curt carrera mussical. Tot un personatge que va marcar una època i la posterior amb el seu Pep Sala. La mare de la meva companya de feina resulta que treballava a l'hospital on va morir i feia aquell torn. Ella em va dir la veritat de tot plegat.Cadascú que pensi el que vulgui. Tot sé sabrà. Aquest és no és ell, però si potser el seu millor imitador.

Seguim com sempre en el carnaval

 

Sem com sempre en elcarnaval. Enguany al menys han cambiat la rua de segur i l'han fet  en horari iguinfantil i la de divendres a la nit l'han posat a Calafell Poble. Molta energia. Moltes carroses. Més o menys unes 50 que anaven com sempre amb alguna espectacula però totes amb uns mínim aconseguits fruit de dies de feina. Aquest és un dels anys que no feia fred  i al carrer a desfila tothom. Bon rollo  i quatre gotes                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   

En societat, tot l’any és carnaval

 

Això de la política cada dia està més allunyada de la realitat. Ja no és estrany que la gent ja ni miri el temps que el tenim estable durant un munt de dies l’any excepte aquells die que ha de ploure que ja te n’assabentes pel veí de l’escala. En el futbol també passa una cosa similar amb el var que resulta que en alguns partits hi ha una persona que va de negre que ho veu totalment al  revés de la resta d’espectadors. Potser aquest individu té un problema seriós de visió o el tenim tota la resta, perquè hi ha coses que fallen estrepitosament.

Tenim aquí una sequera amb uns pantans més secs que els del torrent del Vendrell i aquí no passa res. Quan sigui ja ens mourem a veure que fem i tots tranquils. No gasteu aigua, però ja us avisarem. Tot això en unes factures on el pagues menys és l’aigua que gastes i tot marxa en cànons impostos i coses segures no sigui que ocupis la font de la cantonada i no entri una gota d’aigua per l’aixeta que nosaltres et cobrem el mateix en nom de la solidaritat.

El gran lídel del PP guanya unes eleccions i el nostre Pedro Sánchez que més del PSOE es pot dir que és de tots els partits el líder perquè ho remena com vol aquí i allà està a un no res d’un triple salt mortal amb una amnistia per molts persones fruit d’un pacte d’un president que actualment si entrés en territori nacional no trigaria ni cinc minuts a anar a la presó. Falta que el trobin perquè les urnes del primer d’octubre encara les busquen.

Estem tots en aquesta mena de discurs políticament correcte que ens ha deixat sense nois lletjos ni noies guapes totes són inqualificables no sigui que a una de 1,40 li diem baixeta i ens acusi per insults o a un noi de la muntanya 160 quilos  li diem maco i  tenim totes les de perdre si no fem servir els termes adients. Només ens queda parlar d’esports i d’entrenadors de futbol per no perdre mal.

Mentrestant en això del carnaval passen un seguit de coses permeses puntualment però que s’han intentant controlar amb més o menys sort. Hi ha carrosses que es nota que alguns dels seus membres va pujat una mica i això a vegades passa tant sols començar. No se com serà més endavant. No cal prohibir l’alcohol perquè ja som tots grandets, però controlar una mica aquests esperits lliures per evitar accidents i tot això perquè la nit és llarga i sempre per carnaval fa fred. Jo crec que encara que el fessin al principi del juliol la gent hauria d’anar ben abrigada.

Un altra tema que arriba un punt que ja no és important perquè ja no t’hi fixes i és la lletra de les cançons que algunes comparses posen que estan una mica en contra de les noves tendències d’aquesta societat políticament correcte que ens  volen imposar. En aquestes cançons pots escoltar casos de pederastes, abusos, submissions   i tants altres que tenim en aquesta música que escolten els joves a casa nostra que es va imposant encara que els polítics sembla que no el volen en la nostra societat.

Vagi molt bé per carnaval. A divertir-se toca que ja hem superat la pujada de gener i l’augment de l’euribor. Endavant ànims. No prengueu mal. No us equivoqueu de comparsa. Res a gaudir que la nit és jove i va molt bé per deixar una persona com a nova i cremat tot el de les festes nadalenques si encara queda alguna cosa. Ens veiem. La nit és freda.

En total suport alspagesos del meu país

 Un dels sectors més perjudicats de la nostra societat és l'agricultura. Ningú diu res però de pagesos poc i molta feina i massa pèrdues. La cosa ja no s'aguanta per enlloc i enguany amb la sequera ha vessat la paciència als nostres pagesos. La cosa ja ve de lluny perquè en aquesta societat de consum un dels qui més han col·laborat han estat els pagesos mantenint o baixant els seus guanys, però la broma s'ha acabat. Pot acabar de mil maneres la manifestació però cada dia hi haurà menys pagesos a la terra, potser estaran fent de Mosso, bomber o secretari d'ajuntament, però a la vinya, però que la cosa s'aguanti. De solució no n'hi ha però aguantar el tipus una mica més. 

les màfies de la llum i gas

Resulta que estas a casa i e truca algu i et diu que es de la teva companyia de llum o gas i que pagues molt. Vas parlant per fer una tarifa especial. Al final descobreixes que et va demanant dades com les bancàries i que és una altra empresa que t'ha fet le canvi amb unes tarifes espectaculars. A veure que passa. Abans de començar el subministrament, et passen un mail que la teva tarifa ha canviat. A veure que passa. Doncs que quan arrias al mes pagues el doble que abans. Aquest és el meu cas. Un presa de amb una diferència de 50 euros entre una i l'altra. Tot això entre 4 o 5 trucades de les companyies per si vas o vens.

Temps Curts

 

No sé si si us passa.  Jo que vaig viure un episode cruel del Covid des de que vaig sortir d’aquella durà història visc el temps en períodes més curts. Puc comptar com a molt una estació, però res de calcular les vacances d’estiu ni res d’això. Sobre la marxa és la gran frase que va agafant força. La inseguretat en el treball, en els lloguers són algunes de les coses que fan el nostre futur impresible i ens obliga a fer les previsions a més curt termini.

Vivim en un món on les sopreses ens poden trastocar el dia a dia. Fa quatre dies el covid va parar el món i el va transformar fins uns límits que encara desconeixem perquè encara estem païnt algunes de les seves conseqüències. Ara a sobre nostre tenim un altre tema que no se’n parla prou com és la sequera amb uns pantans que es pot veure que s’hi amaga ens avisa que això a l’estiu no es podrà aguantar.

Tenim els preus que cada dia pugen més, però com a compensació podem viatjar gratis en rodalies. Hi ha moltes persones que ho aprofiten i uns diners que s’estalvien per complir amb els deures laborals. Però hem d’anar en compte que molts cops els horaris són orientatius i a vegades els trens ni arriben a passar. L’oli aviat el tindrem a la caixa forta deixat perquè és un  dels productes estrella del consum diari. Si anem així ens haurem de dutxar amb sifó o cervesa que serà el més rendible. El món cada dia va muntant i nosaltres anem a sobre com el futur ja el tenim aquí.

Per un nou turisme del Vendrell i comarca

 

 

Evidentment els nostres pals de paller de la nostra promoció és el turisme: el sol, la platja i aquí amb una mica de Pau Casals ho tenim més que controlat pels segles dels segles.

Aquest mono color de la nostra economia té els dies comptats. No cal anar més lluny i si tenim un estiu sense pluges ja veurem com acabarà tot plegat i si tenim subministrament per atendre el doble o triple de la població habitual. Si ha països al nord d’Àfrica i a Amèrica amb una proposta més assequible que la nostra i això també ens ha d’ajudar una mica a buscar noves propostes per al nostre turisme que és la base de la nostra economia amb un sector primari en serveis mínims i una industria que no està ni se l’espera.

Llavors aquí tenim elements que s’han de potenciar amb claredat per donar sortida als seus productes. Un element clau és la nostra agricultura. Aquí tenim el Terra i Taula que han fet una gran tasca en aquest vessant i haurien de ser els ambaixadors de tot el que es cou per aquestes contrades. En els seus membres destacats podem trobar tot el que hi ha per aquesta zona i de qualitat. Aquests cellers funcionen i és un dels elements que s’han d’incloure d’alguna manera dins els parcs turístics que ens venen a visitar. Cada dia hem de tenir més clar que hem saber buscar el turista que ens de visitar. No hem de buscar quantitat sinó qualitat. Persones amb unes diners que no els importa fer un dinar complet a qualsevol restaurant i no acabar regatejant  per si el menú inclou les postres o el cafè o ambdós.

Potser també hem de començar a vendre les nostres festes majors com un producte comercial, en especial als actes que es fan a la via pública. Jo crec que el foc al Vendrell és una cosa perfectament promocionable alli on faci falta. Hi ha lloc que tenen carnavals, estranys rituals, doncs nosaltres tenim moltes festes majors on el foc, els castells i les cercaviles populars en són un dels seus pilars. No cal seguir els municipis més grans del Baix Penedès, en cada localitat hi ha un acte que té el seu encant propi.

Deixe’m una mica lliure el vessant marítim perquè funciona per si sol i ens podem dedicar a altres aventures ubicades a la part més interior de la comarca,  un lloc on encara es viu com abans i no està tan massificat.

Aqui al Vendrell com no tenim cap projecte de ciutat anem revivint actualitzats les nostres iniciatives dels darrers 30 anys, tot més bonic i bufó, però no ens hem parat a pensar que volem i on ho volem.

Fer turisme també és ampliar els serveis de l’hospital comarcal perquè en situacions normal queda saturat, imagina en períodes vacacionals. Turisme també és recollir els residus de le 200.000 persones que han passat un cap setmana pel Vendrell i que no estiguin mal repartits entre contenidors.

Turisme són moltes coses i no només que vinguin turistes a gastar diners. Turisme és parquing, planificació , seguretat, bona gastronomia.

Anar a Fitur a  principi de l’any està bé si quan tornen mirent arrreu que ens falta per tenir una vila, un poble a l’alçada.