Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 30 de juny del 2020

L’optimisme taronja i el seu poder d’unió




Aquesta legislatura basada en l’optimisme taronja està superant molts altres registres anteriors. Al Vendrell estem arribant a uns nivells que pocs s’imaginaven fa uns anys. Si que les circumstàncies especials d’aquest 2020 han posat el granet de sorra per arribar a aquestes fites.
En aquest mes de juny s’ha produït una  gran gesta social. Per una banda han dimitit en bloc els sis administradors de la Festa Major que després d’una moció aprovada en aquesta legislatura pel plenari vendrellenc es trobaven en una situació de provisionalitat, esperant noves decisions sobre la seva raó legal després que l’actual presumpte protocol de festa major que volia fer una mica de marc legal d’aquest esdeveniment no estava validat pels òrgans competents.
Fem una mica d’història, per la festa major del 2012  dues persones que formaven part de la Comissió de Festes ja varen tocar el dos d’aquesta entitat perquè segons van dir no ho hi havia aquest protocol que regis la festa. Vuit anys després ens trobem una presumpta normativa legal sobre la festa major que no serveix i sense administradors. Ens anem superant de mica en mica. Però la cosa no ha quedat aquí. Aquesta unió que genera treballar amb aquest govern ha anat més enllà fins el punt que la Comissió de Cercavila i la de Foc hagin negat la seva participació en aquest esdeveniment que és un dels punts més importants del calendari anual de la vila. Enguany per la seva idiosincràsia especial tocava pactar i crear un nou marc doncs no hem estat capaços.  Una  gran part de l’associacionisme  que dona vida a la Festa Major han declinat la seva participació. Si seguim els precedents del presumpte darrer Turismar que van dir que no es faria el dia 20 de juny. Només un parell de dies de la seva possible inauguració, podrem conèixer el que faran aquesta festa major sobre el dia 20 de juliol. Encara queden doncs unes setmanes per esbrinar com serà aquesta festa major de la nova normalitat.  Aquesta unitat d’aquestes entitats del Vendrell és una cosa que potser vol dir alguna cosa i és la resposta popular d’una política municipal pel que fa a aquest esdeveniment.
Parlant d’aquesta unitat en aquest ple del mes de juny es torna a produir una acord entre tots els grups de l’oposició que presenten una moció sobre l’actual Escola de Música del Vendrell. Un tema que porta molta cua i encara on fa pinta d’acabar.
Evidentment el grup de Junts no s’hi afegit a aquest acord aquesta moció perquè després de votar a favor als pressupostos actuals en el famós pacte del Centre cívic l’Estació, doncs es va firmar allí aquest acord municipal entre l’optimisme taronja i els hereus de Cdc.
Per acabar aquest article d’avui m’agradaria recuperar un encertat comentari d’un aquests personatges de twitter que s’amaguen darrera un troll. Aquesta presumpta persona  va afirmar que el millor regidor de l’equip de govern és el Josep Mercader de Junts. En això de la política al final el que compta són els vots. Seguir un ple és com anar a veure un partit de futbol amb el resultat conegut per tots amb molt poques excepcions i en aquesta legislatura no crec que al Vendrell hi hagi cap excepció perquè tot l’equip de govern és una bassa d’oli, sense dissonàncies, ni díscols. Tu és com una màquina de la majoria que aprova i veta tot allò que vol amb el detall de vot de qualitat de l’alcalde per quan la pubilla de platges surt una mica per la tangent. Ell té a les seves mans aquest poder de decantar la votació final que és el que marcarà la decisió i després ja es veurà si s’aplicarà o es quedarà guardat en algun calaix per la història.
Doncs aquest magnetisme per crear unitat no s’ha donat al Vendrell des de fa anys. Ara hi ha el capítol de les entitats. L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Vendrell ha dit que atura les seves activitats perquè no cobra els mil euros anuals concedits en la subvenció del consistori entre altres raons esmentades. A veure que passa amb altres que puguin estar en situacions similars. Serà una excepció o altres seguiran el seu camí. Doncs sobre la marxa ho anirem veient. El proper cap de setmana comencen les festes dels Barris del Vendrell. Estarem entretinguts amb els seus sopars, falles i altres propostes que s’aniran destapant en aquesta setmana.






El tir amb arc present a l'Arboç


Una dels esports de casa nostra és el tir amb arc. A l'Arboç hi ha un grup molt important que practica aquest esport. Aquí hi ha unes fotos del 2008 que mostren alguns d'aquest arquers que es dediquen a a aquesta especialitat.

109 dies i tanquem semestre


Portem 109 dies d'aquesta realitat. Avui tanquem un semestre d'aquest any que va començar amb el Glòria que va destruir part de les nostres platges i tot seguit també ens va visitat com ha fet a tot el món el coronavirus deixant la comarca més tocada del que ja ho estava. Una situació crítica que portarà les pitjors conseqüències després de l'estiu i aquestes seran de tipus econòmic i esperem que la cosa quedi aquí i no tinguem més pèrdues humanes que haguem de lamentar.
Avui tenim el ple municipal al Vendrell i un dels temes estrelles és tancar l'escola de música provisionalment fins que no es faci la llicència mediambiental. Suposo que seguirem així i l'optimisme taronja frenarà la proposta de tota l'oposició. A partir del 1 de juliol ja podran entrar aquí a Espanya turistes d'altres països, però hi ha llocs que encara no podem obrir les fronteres segons la seva situació com potser Brasil, Usa, entre d'altres.

dilluns, 29 de juny del 2020

Sergio Dalma a Cunit


Una de les coses que més recordem va ser un concert del Sergio Dalma a Cunit al 2006. Va ser un fet insòlit i avui impensable. A la premsa varem poder anar abans i parlar amb ell i després varem poder estar a primera fila del concert. Quan va marxar, els admiradors es van posar davant del bus i varen fer un petit amotinament demanant que si volia marxar d'allí que baixés el Segio Dalma a saludar al final va baixar i va poder marxar. Un concert pel record.

108 dies i Sant Pere


Avui portem 108 dies en aquesta situació rara. Ara si mires al cel és molt dificil veure un avió. De tant en tant n'hi ha algun, però abans que era molt freqüent ja no s'hi assembla gens. Avui és Sant Pere i Sant Pau que és la festa major de Calafell Platja on està tot anul·lat i si es fa alguna cosa serà per Sant Miquel, però sempre sobre la marxa. Calafell està a tope de gent tant la platja com els carrers d'aquella zona. Fa una mica de cosa anar per allí. Si s'hi va ha de ser quan presumptament no hi ha tanta gent, però això no ho saps mai. Seguim endavant amb una vida dins la nova normalitat. Aquesta és foto d'enguany de la coca del Joaquim Jiménez de Calafell.

diumenge, 28 de juny del 2020

Exposició de presos polítics a Lleida.


Lleida va ser una de les localitats que va acollir una exposició de presos polítics que va comprar Tatxo Benet. Estava exposada en una sala del Museu de Lleida. Apareixien un gran nombre de presos polítics que estan o han passat els darrers anys a la presó per les seves idees. Aquesta és una mostra arriesgada on apareixen també els presos polítics de l'independentisme català. Moltes histìories que configuren el present a nivell mundial. La foto és del 2018

107 dies en la nova normalitat. Dia de l'orgull Lgtbiq


Avui dia 28 de juny és el dia de l'Orgull Lgtbiq i fa quatre dies es deia dia de l'Orgull Gay i fa uns anys més ningú sabia que se celebrava si és que se celebrava. Ara és ja una proposta nivell global. Avui fa 10 anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya que ens ha portat la situació actual. Per cert ara tot és una mica rarot perquè l'independentisem cadascú va al seu rollo. Si tenim eleccions a veure si es posen les piles i es fan acords sinó hi haurà més partits que votants. Hi ha polítics que no volen deixar la cadira i s'adpten a tot. Jo crec que a alguns ja els toca plegar perquè han tingut el seu temps i ja està bé. Avui h havia molta gent a les nostres platges. Era un dia total d'estiu. Hi havia de tot com marca la tradició i els bons costums. Demà és Sant Pere i a Calafell platja farien la festa major. Doncs només els Esgangalats han organitzat alguns actes per a celebrar la data. Vinga seguim endavant. Molta xixarrera.

dissabte, 27 de juny del 2020

Un petit tresor al Vendrell, l'EOI


Una de les grans propostes de la nostra comarca és l'Escola Oficial d'Idiomes que tenim al Vendrell des del 2004. Es poden estudiar tots els cursos d'anglès i francès. Podem estar orgullosos d'aquest centre que no ens cal anar a Barcelona o Tarragona. Esperem que l'aprofitem i no tanqui per manca d'alumnes. Vinga endavant i molt sort. Aquesta foto és de la fira del 2015

106 dies i hi ha vida al Vendrell


Portem 106 dies i avui he anat a donar un tomb pel Vendrell i la veritat que hi ha gent de fora fent el turista segons residències i algun hotel. Hi ha vida al carrer. La gent tomba. Ahir a la Rambla del Vendrell hi havia gent al vespre sopant o prenent algo. La gent surt, millor. Seguim endavant.Hi ha brots perillosos en diferents punts d'Espanya i a l'hemisferi sud americà està entrant amb força el Covid.

divendres, 26 de juny del 2020

11 anys del complex esportiu Vilarenc de Calafell


El Vilarenc de Calafell és una proposta que va celebrar jornada de portes obertes el 31 d'octubre del 2009. Ara fa 11 anys. Nosaltres hi varem anar a veure com estava. No hi he tornat més perquè si ho tenim a tocar a casa no cal que anem a Calafell, però quan veus aquestes imatges tens ganes de tirar-t'he dins l'aigua. Aquesta és un punt on hi ha gent del Vendrell que van a fer les seves activitats esportives.

105 dies i tornen els cinemes


Portem ja 105 dies i tornen els cinemes a casa nostre. Potser és una de les coses que més ha costat. Ara a l'estiu fan moltes pelis infantils perquè la canalla no tenen classe i aprofiten per anar-hi. Aquí seguim igual. Entre les notícies més importants de la Fura i el 3 de vuit trobem la dimissió en bloc dels 6 administradors de la Festa Major del Vendrell. Un fet cabal per les persones que tenen a la sang aquest sentiment de poble i de vila. Aquests dies fa molt de calor, però és normal, estem al juny i és el que toca després d'una primavera molt plujosa.

dijous, 25 de juny del 2020

Quan la fira de menjar i beure és feia a la plaça Sardana


Hi havia un temps no molt llunyà que la fira de la beguda i el menjar es feia a la plaça de la Sardana del Vendrell perquè hi havia més lloc i donava més de si, però per salvar la fira del Vendrell perquè no hi anava gent la van decidir posar a la Rambla al costat de tot lo altre. Aquí hi ha poc espai i en alguns moments resulta agoviant. Els negocis del Vendrell no van a la Fira perquè els resulta molt car llavors han de buscar gent de fora i com sempre és el mateix la gent ja no hi va. A més també tenim una de les rendes més baixes de Catalunya, doncs no cal dir res més. Aquesta és una foto del 2011 de la plaça de la Sardana com hauria de ser.

104 dies i una gran proposta al Vendrell


Portem 104 dies, ara estem en aquesta nova normalitat amb distàncies i amb mascareta. Tot sembla diferent, però amb el temps ens hi estem acostumant. Aquests dies a les nostres plates hi havia gent, però principalment del país. Pocs turistes es deixan veure per casa nostra. Enguany serà un estiu per anar proper i amb prudència. No serà un any de grans concerts ni massificacions. Tot una mica com fa 40 anys per aquí a la vora amb petites sortidetes i això de l'avió per un altre any. La cosa encara no està gens clara i van sortint brots per diferents punts. Esperem que es puguin controlar sinó tot pot tornar com els moments més durs. Molt content que a la plaça Vella del Vendrell hi ha una nova geladeria de la mà de Jordi Guillem. Un lleidatà establert a casa nostra que després de Segur va anar a l'hotel Ra i ara li toca al Vendrell. Molta sort i endavant. Molta sort en aquesta nova aventura. Vinga endavant.

dimecres, 24 de juny del 2020

Turismar, de la decadència a la desaparició


Una de les fires que més ha anat decaient en els darrers anys fins el punt que enguany no s'ha fet per diferents motius com el Feder i el Coronavirus era Turismar. Una proposta que en el seu moment inicial podia tenir sentit, però ara estava fora de lloc amb parades on predominaven les botigues d'altres contrades. Una foto del 2019.

103 dies i normalitat per Sant Joan

La normalitat ha estat la tònica d'aquest Sant Joan. No s'ha vist res rar. La gent ha tirat coets fins a les tantes de la nit i s'han venut més coques que mai. Esperem que no hi hagi un rebrot del virus i seguexi l a normalitat.

dimarts, 23 de juny del 2020

Legislatura 2019-2023, seguim aferrats a la poltrona




El passat dilluns dia 15 de juny va fer un any que els nous batlles varen ocupar les seves cadires al plenari. Ara encara en tenim més per endavant per fer realitat aquesta legislatura. És el moment d’anar planejant i fent coses per aquests propers exercicis abans que torni la nova cita electoral per fer una mica de repàs d’allò que es va prometre i allò que realment s’ha de quedar en el tinter per a properes legislatures.
Aquí al Baix Penedès, aquesta passada legislatura va servir per deixar fora de la pantalla alguns dinosaures de la política local, però sempre he cregut que encara estan allí darrera vetllant perquè el seu esperit i la seva filosofia es mantingui més lluny de la seva signatura en documentes d’òrgans col·legiats.
Aquí al Baix Penedès hem vist canvis transcendentals com la victòria d’un nou partit al Montmell que va enviar a l’oposició l’alcaldessa de les darreres legislatures. Tot i això aquest política encara ocupa un lloc a la Diputació de Tarragona que crec que per molts dels polítics que tenim és una de les esperades zones de confort d’aquest gremi. Sense estar en llocs gaires conflictius i en una segona línia, aquesta entitat mou més de 150 milions d’euros anuals, un pressupost que pot donar molt marge de maniobra als seus representants.
En línies generals, hi ha dos grans grups de partits  a casa nostra que es poden arribar a diferenciar:  els que fa anys que es dediquen a copiar i enganxar conservant les quotes de poder i els nous que estan predisposats a fer algun petit canvi en les maneres de fer a casa nostra. En les darreres municipals un altre cop han guanyat els de sempre tal com es pot apreciar en el pacte que regeix el Consell Comarcal del Baix Penedèsuna entitat amb poques competències però representa una mica el tarannà de tota la comarca. Encara que a vegades estiguin discutint per una coma el Psoe i els hereus de Cdc a la nostra comarca sempre s’han ajudat quan ha estat necessari per evitar que algun altre color entri al club dels qui es reparteixen el pastís del poder. Si s’ha de pactar amb C’s o amb PP no passa res.  La gràcia es mantenir el control sobre aquestes grans empreses privades que fa dècades que ens acompanyen en la gestió pública d’aquesta comarca. Cada dia elles tenen més poder i la part pública  menys perquè gestionen més serveis en un lloc o un altre de la comarca dins d’una política global. En aquesta comarca hi hagut polítics que han fet un gran treball per afermar aquests monstres perquè tornar enrere en la situació econòmica actual sigui gairebé impossible. 
Mentrestant seguim vivint en aquest món de capelletes que sempre ens ha caracteritzat on cada localitat segueix al seu ritme deixant de banda el que fa al veí. Un exemple prou clar l’hem viscut en aquest pacte de Coma-ruga on cada poble costaner del Baix Penedès ha fet la seva política pel que fa a les platges.
Seguim endavant amb els problemes de sempre perquè la Generalitat mani qui mani sembla que no ens vegi sobre el mapa i la seva inversió en aquest tros de comarca és vergonyosa. Aquí que tenim totes les potencialitats que ha creat Déu i més som incapaços d’aixecar el cap i mirar cara a cara altres localitats veïnes com Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. Al contrari com es pot veure a través de les xarxes socials aquesta comarca es va degradant poc a poc. Un testimoni clar el tenim en el testimoni dels vigilants de seguretat de les nostres estacions de tren i les immenses ganes que tenen de marxar cap a un altre punt més segur.
Jo crec que algun dia les coses podran canviar. No sé per on vindrà la salvació però els càrrecs de confiança que tenim en molts ajuntaments de la comarca sembla que no ens aporten les solucions definitives.  No podrem esperar gaire de les noves generacions de joves que han de marxar a viure a altres contrades perquè a la comarca no hi troben la solució ni el seu futur. Sort en tenim d’aquests trens que han cada dia potencien que siguem una vila dormitori i altres que ens aprofitin l’àmplia oferta de pisos buits d’entitats bancàries perquè també  el troben més econòmic i no els cal pagar bitllet de tren. Una comarca sense gaires novetats amb majories absolutes que ignoren a l’oposició i amb batlles enamorats perdudament dels publireportatges de les seves misèries.  Per acabar un apunt ben clar que ho pot il·lustrar tot.  Tenim actualment quatre vicepresidents al Consell Comarcal del Baix Penedès que només ho veig justificat per un tema de més dietes pels polítics afortunats. I per més inri dos dels vicepresidents són del mateix poble. Això deu respondre a la cohesió territorial de la comarca, suposo. Patètic. Encara queden tres anys d’aquest ritme frenètic.




Una casa amb retoc personal.


A vegades passsejant per alguna urbanització d'Albinyana a tocar a l'Autopista et pots trobar construccions com aquesta que tenen el seu simbolisme encara que les seves funcions són les d'una casa normal. Hi ha molts campanars que estan coronats per un àngel doncs el propietari d'aquesta llar no ha volgut ser menys i ho posa acompanyat d'unes campanes.

102 dies i reunió de feina


Portem 102 dies des que varem deixar la normalitat. Ara estem en una nova normalitat que no deixa en cap moment baixar la guardia per evitar nous contagis. Avui ha sortit la notícia d'un nou brot a Lleida a veure que passa. Algunes comarques de la franja ja estan en fase 2 a veure com va. Avui és la prova de foc d'aquesta pandèmia. Encara que hi hagi platges tancades és impossible controlar tota la seva extensió en una nit en què et pots trobar de tot una mica, des d'aquells que no volen sortir a aquells que no tenen por. A veure que passa. Ho sabrem d'aquí uns 14 dies. Vinga molt bona revetlla. Avui hem fet reunió presencial de feina per decidir el que s'ha de fer en les properes setmanes. Sobre la marxa. No hi ha més.

dilluns, 22 de juny del 2020

101 dies i butron a la ferreteria Jaume del Vendrell


Portem 101 dies i ja podem sortir des d'ahir amb tota normalitat. Hi ha gent a les platges  però no és com els altres anys. Falten la part de turistes estrangers que suposo que amb els dies aniran venint. També aniran obrint els hotels de casa nostra perquè sinó obren els hotels no en podrem fer res d'aquests visitants.
Avui ha sortit a les notícies que han fet un butron a la ferreteria Jaume per robar en el seu interior. En aquesta comarca és el lloc ideal perquè està ben comunicada amb tot arreu i en una hora ets on vulguis de Catalunya i hi ha pocs efectius per controlar tot el territori.
Avui toquen unes fotos de la nova imatge de la Caixa de l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell que ja forma part de la història. Ara de moment al Vendrell tenim tres oficines, la del Dr. Robert, la de l'Avinguda Catalunya i la de Coma-ruga on deuen estan fent el Feder que segurament també hauran de treballar aquest agost sinó no arribaran a temps. Seguim endavant. Unes comarques d'Osca han passat a fase 2 pel rebot de Coronavirus. El perill el tenim entre nosaltres.

Bellvei Ràdio, una veu del Penedès


Una de les emissores de la comarca és Bellvei Ràdio que va començar al desembre del 2008. Té molta producció pròpia i altres programes compartits amb la xarxa. Una emissora de proximitat que et permet conèixer l'actualitat del municipi. Molt lloable que fan els professionals i les persones que hi dediquen part del seu temps fent varis programes. La trobareu al 104.7 de la FM. Aquesta foto és del 2014 quan varen presentar la seva programació on també s'inclou Pas de Vianants.

diumenge, 21 de juny del 2020

100 dies i proper repte Sant Joan


Avui diumenge que obrim l'estiu portem 100 dies a casa. Ningú diria que enguany ens passaríem 3 mesos tancats a casa per un virus. Però la realitat ha superat a la ficció a tot el planeta. Avui és el primer dia que ja no tenim estat d'alarma i podem actuar amb la nova normalitat amb neteja, distància i mascareta. A veure si això ens pot durar molt i tirem endavant perquè el virus encara el tenim aquí i estan trobant focos a altre parts del món molt important. Aquí hi ha un cert rebrot entre persones joves. La gran prova de foc és Sant Joan, però per saber el resultat haurem d'esperar 15 dies després per la incuvació del virus.
Moltes gràcies a tots els que heu lluitat amb el virus, sanitaris, protecció civil, empleades de la neteja i voluntaris que han ajudat a les persones que no podien anar al carrer. Una gran feina per lluitar contra aquest virus imprevist. Vosaltres sou els nostres salvadors.. Sempre us hem d'estar agraïts i esperem que els polítics us ho reconeguin quan abans millor. Vinga seguim endavant. Aquesta és una de les fotos en blanc i negre de l'hospital del Vendrell. Algun dia haurem de fer una exposició, però encara hem d'estar en guardia. 

Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien


Un dels meus grups preferits del Penedès era Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien que també ha desaparegut. Aquesta formació crec que ha fet tres àlbums i bastants concerts en el Penedès. I el seu àlbum més conegut va ser Bigoti Vermell. Era un grup amb influència francesa i molt diferent a la resta que es fa a casa nostra. Es veu que en aquest país si vols triumfar has de fer música catalana amb trompetilles que tots sonen igual, és el que es porta. Una llàstima, però la cantant està endagant nous projectes musicals en petit format i esperem que tingui sort. Aquesta foto és a Vilanova el 2012.

dissabte, 20 de juny del 2020

99 dies i tanquem un nou curs de piscina.


Portem 99 dies a casa aquí tot sembla entrar a la nova normalitat amb un munt de gent a les nostres contrades com també era costum en aquestes dates per passar el pont de Sant Joan. Ja sabem que per la revetlla no podrem anar a les nostres platges excepte els xiringuitos que tenim esperant poder com sigui salvar aquesta temporada.
Ahir també es va acomiadar la Xarxa de Suport Vendrellenc amb més de 200 persones ateses durant aquest confinament. Ell para màquines, però es prepara per si malhauradament s'ha tornar a activar. Esperem que no que siguem tots honestos i fem bondat a les normatives i no juguem que el bitxo està allí.
Un cop més aquest dijous varem celebrar el final de curs de piscina. Erem pocs, perquè la gent encara té por i no vol sortir, però nosaltres vam tancar oficialment la temporada fins quan ens deixin. Ara mateix amb  el bitxo entre nosaltres no hia res segur.

El Vijazz a Vilafranca del Penedès


Una de les cites més importants de la gastronomia pendesenca té lloc a Vilafranca del Penedès. Aquest és el Vijazz que enguany tindrà una edició especial en la darrera setmana de juliol que coincidirà amb les dates de la Festa Major del Vendrell. Fins ara havia coincidit amb el dia de la Festa del Barri del Serrallo. Allí sempre es podia trobar alguna petita representació de les empreses del Baix Penedès, però en algunes edicions això no ha passat. Aquesta és una fotografia del 2016 amb l'Augustus Forum del Vendrell, un dels nostres pocs representants.

divendres, 19 de juny del 2020

Albinyana també té un àngel al campanar


Albinyana és una de les localitats que també té un angel al campanar. La seva presència està documentada al segle XVIII, però de tant en tant s'ha hagut de baixar i tornar a pujar per a la seva restauració perquè amb el temps ha quedat malmès. El que tenim actual és del 1992 i l'any 2017 es va fer dins el marc de la Fira d'Artesania de la localitat un record de la seva pujada. Les seves despeses es van anar pagant a través de diverses activitats que van sorgir a la localitat, entre elles Pàgines de Passió que encara es continua celebrant les mateixes dates de Setmana Santa. L'àngel no té nom.

98 dies confinat i pleguen els administradors de la Festa Major


Portem els 98 dies a caseta i ahir es va llençar la gran notícia d'aquest estiu. Els 6 administradors del Vendrell que no cobren un duro per fer la seva feina que porten treballant a tope des de setembre que han fet tres o quatres festes majors han plegat perquè ningú assumeix responsabilitats. Després de lídiar amb els poders factics, Vtv's i altres lobbis municipals, després d'una moció aprovada en contra del seu paper, doncs s'han cansat i pleguen. En aquest poble algú ha de prendre decissions que això és una cosa que va amb el preu i ningú ho fa i clar. Ells que són uns voluntaris molt pencaris han dit que prou que fins aquí. Altres cops ja havien plegat alguns membres que s'encarregaven de l'organització de la festa major, però mai fins ara s'havia vist un aqui ho tens i fes el que vulguis. Una decissió molt valenta i que ha suposat molta pena per als seus protagonistes perquè son gent que quan fan una cosa hi posen tota la carn a la graella, però si els altres passen de tu, doncs el que toca. Per altra banda hi ha una lluita amagada de moltes entitats del Vendrell que han dit que ells amb aquestes condicions no ballen, ni surten que donin, i volen garanties que així es faxi,. la part que els hi correspon de subvenció a obres socials i similars. 
No és normal que 3 dies abans d'inaugurar Turismar es digui que no es fa. Les coses s'han de dir quan toca perquè hi ha moltes persones i interessos pel mig i cadascú ha de tenir marge de maniobra per poder buscar alternatives. 
Moltes felicitats per la gran tasca feta i que la vostra postura us honora. El Vendrell i tot arreu està ple de si buana per això anem com anem. 
Avui el Vendrell està ple de gent de Barcelona que ha vingut a casa nostra per gaudir d'aquests dies. Esperem que no passi res. Avui surtirà per les xarxes un nou video que compara el Vendrell amb l'Arcàdia grega. Encara no l'he vist. 

dijous, 18 de juny del 2020

97 dies de confinament i un twit meu al Diari Ara


Avui per fi ens podem veure amb la família de Lleida que portem 96 dies que no ens veiem perquè el 1r dia de confinament el varen passar aquí amb nosaltres. Al final tornarem a aquesta nova normalitat. Amb els 20 anys que ens coneixem no havíem mai estat tan de temps sense veuren's. A veure quan durarà tot això perquè ja es comencen a veure rebrots pel món i això en un plis plas s'escampa. Avui plou com molts d'aquests dies és el fenomen constant a casa nostra.
Ahir va sortir publicat un twit meu al Diari Ara. Una twit xorra que mira va tenir el seu moment de glòria. Avui tornarem a fer el berenar de la piscina perquè per anar a la piscina, no van els vestidors, ni les taquilles i has de deixar la roba allí a la vora hem decidit pagar la quota de manteniment i ja veurem que passa després de l'estiu. Sobre la marxa com tot una mica. Enguany no tindrem ni Turismar, no passa res. La veritat és que no hem perdut gaire gran cosa amb això.  Ja fa anys que ha perdut la seva raó de ser. Vinga seguim endavant a veure on comprem la coca de Sant Joan o la fem a casa.

10 anys d'Obeses. Per molts anys


Avui fa 10 anys que existeix Obeses. Un dels millors grups del panorama musical de casa nostra i més enllà. Són autèntics músics capaços de cuidar fins el darrer detall amb tot tipus d'estil musical que va des del tango, fins a la balada, passant pel folk. Un gran grup que converteix els seus directes en autèntics espectables. Un grup que està al costat dels seguidors i en cada concert sempre té temps per firmar discos i parlar amb la gent. Jo el vaig descobrir fa dos anys a Vilanova i la Geltrú, espero que vosaltres feu el mateix. Ja veureu com repetireu. Brutals.

dimecres, 17 de juny del 2020

Som els més guapos i ho sabem



 Fa dècades que sabem que som els més guapos del barri. En els nostres anuncis, en els nostres mitjans de comunicació fa dies que diem amb convenciment que aquí tenim un paradís per descobrir. Entre el mar i la muntanya, entre Port Aventura i la Sagrada Família tenim un lloc idíl·lic que si ho haguessin sabut en els temps bíblics segurament ens haguessin empadronat a casa nostra l’Eva i l’Adan per representar l’escena per la qual han passat a la història de la humanitat.
Aquí tenim el lloc, però ens falten moltes altres coses que a l’hora de la veritat són prou importants. Potser hi ha altres territoris que no tenen la riquesa amb què la natura i la història ens han premiat, però saben treure millor rendiment als seus privilegis naturals.
Un dels nostres grans problemes que passa en molts dels nostres àmbits i que no hem sabut mai superar és que cada municipi i per no dir a vegades cada regidoria fa la seva campanya i munta allí el seu regne de taifes. Aquesta premissa és bàsica per entendre la nostra història contemporània i la d’uns anys enrere. A partir d’aquest ego territorial i de competències comencen molts dels mals que tenim a casa nostra.
Fa unes setmanes ens parlàvem d’aquest Pacte de Coma-ruga que aplega 16 municipis de costa des de Sitges fins a Vandellós. Ens deien que aquest grup volien plantejar una estratègia comuna de la desescalada. Doncs al final cadascú ha baixat les escales com li ha semblat. Uns han obert les platges quan encaren estaven quan encara no estaven preparades  sense cap tipus de serveis i altres ho han fet amb socorristes i després de fer les remodelacions pertinents per tenir la zona marítima en plenes condicions.
Evidentment que tothom sap què aquí som els reis de les potencialitats, però ens falta conèixer la lletra petita. No només en el vessant turístic sinó pels empadronats. L’altre dia una persona del carrer Anoia del Vendrell que està al centre del Tancat em deia que encara no tenia fibra òptica a la seva empresa  amb els problemes de connexió que això suposa. No estem parlant de cap urbanització perduda de la muntanya sinó d’un carrer de la part moderna del Vendrell.
Evidentment que som els més macos de tots i ara amb el pla Feder faran una reforma substancial a la plaça Germans Trillas i al llac dels Peixos i possiblement també arribarà per les piscines del Tabaris, però aquests dies també ha sortit a la llum pública la veu dels seus veïns anònims que es queixen de les ocupacions d’habitatges en aquesta zona i de la inseguretat que es viu en aquesta part del municipi per les coses que tothom coneix.
Evidentment arribarà molt més lluny aquesta notícia d’inseguretat a Coma-ruga que no pas les obres del Feder. No hi ha punt de comparació entre l’empenta de les dues informacions. La gent que viuen a Osca i tenen un xalet aquí es preocuparan que no trobin visitants dins quan possiblement vinguin amb la Nova Normalitat. Aquest no és un problema d’ara sinó que és un tema que fa anys que s’arrastra i que fins ara no s’ha posat solució. És més fàcil contractar unes obres amb una subvenció europea que no pas arreglar un problema social que fa anys està latent en aquesta zona i que poques vegades s’ha pogut reconèixer.
Nosaltres no hem de mostrar al món el que tenim sinó que el que hem de fer és una bona gestió del nostre marc vital comunitari  amb els seus serveis públics massa vegades insuficients.  
A part de fer bonics tríptics hem d’arreglar l’enllumenat de Sant Salvador perquè el dia que caiguin quatre gotes no es converteixi aquesta zona en una versió moderna de perdut en la obscuritat. Ara amb el nou pas per la Riera de la Bisbal hem aconseguit almenys que quan no  plogui gaire i nomes caiguin quatre gotes no ens mullem els peus quan la creuem però quan torni a caure una tempesta mitjana haurem d’anar a creuar al Vendrell per poder sortejar aquesta riera. Aquesta és una prova pilot que  funciona amb un cabal normal de la depuradora i poca cosa més.
És molt trist que al nucli del Vendrell no hi hagi cap hotel ni hostal obert durant l’any. Això és un altre dels indicis que aquí tenim un problema perquè ens falten moltes coses per justificar un equipament amb aquests serveis al Vendrell. Si el teníem i va haver de plegar per manca de clients aquí tenim la resposta a molts dels nostres mals i de la nostra situació crítica en moltes estadístiques. Però som els més guapos que és el que al final interessa a polítics i companys d’esbart. I tothom ho sap.



El Gotim, una coral peculiar de Llorenç del Penedès


Una de les corals més peculiars de la comarca resideix a Llorenç del Penedès. Ells són el Gotim que va neixer el 2014 i cada diumenge de Pasqua fa un esperat concert en algun lloc del municipi. Un grup d'homes de la localitat i rodalies que entre les típiques caramelles et pot posar Barricada i altres músiques més alternatives. Enguany no ha pogut tocar per la pandèmia, però quan hi torno no us ho perdeu.  La foto és del 2015. Està dirigit per una noia, la Roser.

96 dies. Ha mort Federico Corriente


Portem 95 dies a caseta i avui ens diuen que dijous ja estarà tot Catalunya a la fase 3 i podrem d'un lloc a un altre sense problemes. Torna la nova normalitat amb separació i mascaretes que el bitxo està fent de les seves a Pekin i en altres parts del món. A Xina ha tornat amb força i aquí diuen que potser ens ve a visitar a juliol. Ara ja tenim clar el tema de les platges. Totes tancades menys Calafell que obra un tros, s'ha de fer negoci, i al Vendrell només els xiringuitos. A veure que passa aquella nit perquè poden passar moltes coses ara que després de 90 dies ja ens podem trobar un altre cop. L'Estat espanyol ha pactat una llei amb els sindicats perquè el teletreball es pugui fer quatre dies de cinc a la setmana. No hi ha res clar sobre el coronavirus. A l'Ajuntament del Vendrell quatre gats treballant, la majoria teletreball i trucant a la gent que també hi ha feina.
Avui s'ha mort una persona clau en els meus estudis de filologia àrab Federico Corriente amb 79 anys d'edat que va neixer a Granada. Un gran arabista que ha fet els millors diccionaris i gramàtiques àrabs. Un gran pèrdua en el món de l'arabisme mundial doncs havia estat professor a Espanya i als USA entre altres llocs. Una gran pèrdua. Esperem que no ens agafi el rebot i a gaudir d'aquests dies amb seny,.

dimarts, 16 de juny del 2020

Visita a La Competència de Rac 1


El 2016 vaig anar en persona a veure en directe un dels programes de ràdio que més m'agraden, La Competència de Rac 1. Estaven totes les cadires del públic plenes de gent i va ser molt divertit la veritat poder veure com es fa aquest programa en directae. Després ens varem quedar a la 2a hora però ja no hi havia tan de caliu com amb els Òscars. Tota una experiència en viu.

95 dies i nou robatori al centre Vendrell


Portem 95 dies a casa i estem a punt d'acabar amb aquest estat d'alarma que dura des del març. El més llarg de la història i esperem que no es torni a repetir. L'actualitat local ve marcada per un nou robatori. Aquest cop ha estat el torn d'una botiga de telefonia mòbil al carrer dels Cafès. La setmana passada va ser el torn d'una d'informàtica a la plaça Vella. Molt trist tot plegat i per aquestes empreses aquest ha estat un nou cop molt dur després del coronavirus. Ara ja estem en fase Sant Joan. Sembla ser que enguany pel Turismar res de res. Les  obres del Feder seran les protagonistes d'aquest estiu i no crec que puguin parar a l'estiu perquè sinó no arribem a temps per tenir un 60%  de l'obra i poder cobrar la subvenció. De mica en mica tot es va normalitzant. Avui un dia ruful amb molt bones temperatures. Hem d'aprofitar abans no vingui tothom de  Barcelona i ens trenquin la pau que tenim aqui sense visitants. Ja queda menys.

dilluns, 15 de juny del 2020

Històries vilatanes, la nit al Mercat


Al Vendrell pel Juny s'han celebrat dues edicions de la nit al mercat. Hi havia molta participació. En la primera es va fer dins el mercat i era molt agobiant i en la segona ja es va combinar dins i fora i no s'ha fet res mai més. Aquest moviment va sorgir com el shopping night per potenciar el mercat, però només s'ha fet dos cops, una al 2014 i l'altre al 2015. La cosa es va quedar aquí i mai més s'ha fet res. Els comerciants del mercat han patit en primera persona la implantació de les noves superfícies comercials a casa nostra perquè els hi han restat clients. S'han anat adaptant, però els costa competir amb aquests grans superfícies. Molta sort i endavant. Amb això del coronavirus s'han posat les piles i han sabut aprofitar la situació per donar un impuls a les seves vendes. Aquesta foto és del 2014.

94 dies i la monarquia en qüestió


Ja portem 94 dies a casa. Avui fa solete diuen que demà i passat farà mal temps. Estem en un juny que no fa ni gota de calor. A veure si vindrà de cop després. Mai se sap. Diuen que aquesta setmana tots estarem en fase 3 i podrem anar d'un lloc a un altre. Espero que ho facin abans no arribin els turistes a casa nostra. Diuen que el lloguer d'autocaravanes ho està petant aquest any. Avui fa un any que van entrar els nous alcaldes a Espanya. Aquí al Vendrell avui se celebra un any d'optimisme taronja amb una mica de sal de mar i hereus de Cdc.
Ahir a la Tv3 varen fer un reportatge sobre la monarquia espanyola que fins fa poc era una cosa impensable. Aquí la monarquia ha estat un dels grans protegits d'aquest país que ningú gosa questionar, però poc a poc van sortint cosetes perquè aquesta xarxa de silencis i complicitats de mica en mica es va trencant per persones noves que ja no combreguen amb les imposicions com s'ha fet fins ara.
Avui som dilluns i en una nova setmana i fins i tot menys estarem tots en una nova normalitat. Enguany les vacances seran com abans es feien, per aquí prop i donant vida al Km 0 i poca cosa més. Entre una cosa i l'altra, la cosa no està gaire alegre. Aquest cap de setmana passat ja hem tingut lliga i el Barça i l'Espanyol han guanyat en els seus partits.

diumenge, 14 de juny del 2020

93 dies, primer sopar fora

Portem 93 dies d'Estat d'Alarma i ahir va ser el primer dia que vaig anar  a sopar fora de casa. En una terrassa de la Rambla del Vendrell. Hi havia gent, però no gaire. Estava tot mig mig. Hi ha altres bars que hi havia més gent, però mai a tope. Poc a poc estem tornant a la nova normalitat. Avui a les platges hi havia gent, però ben escampada. No era en cap moment agobiant i hi havia molt de lloc entre una família i una altra. A veure que passa quan puguin venir els de Barcelona que porten 3 mesos a casa i quan surtin tindran unes ganes de menjar-se el món. Per Sant Joan moltes platges estan tancades. Al Vendrell només obren els xiringuitos i a Calafell estaran obertes. Esperem que no passi res. Això del pacte de Coma-ruga cadascú ha fet el que ha volgut com acostuma a passar. Un cap de setmana tranquil amb més cotxes que els anteriors, però tranquils. A Albinyana han baixat la imatge de Sant Antoni de l'ermita i han fet una missa a l'església del poble.

Una visita obligada, el Camp Nou


Hi ha unes coses a la vida que s'han de fer. A mi no m'agrada el futbol, però s'ha d'anar algun cop a la vida a veure algun partit i gaudir d'aquest espectacle. Hi vaig anar al 2009 en un parti entre el Depor i el Barça. Estava molt baix i no tenia visió global del camp i s'havia de seguir per la ràdio. Com acostuma a passar aquestes vegades va ploure una mica i varem quedar xops. Sort que tenim un plàstic comprata als xinos per aquests coses. Una de les estrelles d'aquells temps del Barça era el Ronaldinho.

dissabte, 13 de juny del 2020

92 dies i estrenem mascareta fashion


Portem 92 dies a caseta tancats amb algunes sortides i excepcions. Encara estem en estat d'alerta. Ahir es va inaugurar el nou CAP del Botafoc que atendrà els serveis de pediatria, ginecologia, joves i altres. Aquesta és l'obra més llarga que s'ha fet mai al Vendrell. Va començar el 2011 amb la primera pedra en un acte electoral de CDC i acaba aquest dilluns que entra en funcionament. Evidentment no s'ha contractat més gent sinó que seran els mateixos, però distribuits d'una altra manera. Moltes platges per la revetlla de Sant Joan estaran tancades  i al Vendrell que som diferents només permetrem utilitzat els xiringuitos de la platja. Aquest cap de setmana es nota que hi ha més gent a les platges. A més fa bon temps i els andorrans entre altres també ens visiten. A veure que passa a Cunit perquè el punt màxim on poden anar els barcelonins es a aquesta platja que tot i ser del Baix Penedès no pertany a la nostra regió sanitària. Avui en principi escullen el Kenneth com a 1 secretari del Camp de Tarragona. No té cap adversari. La cosa està més que clara. A veure si exporten el model optimista a tota la costa tarragonina. A veure que passa. Vinga endavant i a comprar coets que encara no ho han prohibit.

Humortal dels Encara Farem Salat


Hi ha un video famós que s'ha vist aquests dies a la televió on 4 negres ballen portant un taut. Això m'ha fet recordar una obra d'Encara Farem Salat on quatre actors fan broma amb un taut buit. Aquesta foto correspon a la Fira d'Igualada. Una obra itinerant diferent que el primer cop que la veus impacta. Un record per aquesta gran companyia de teatre de Lleida i molta sort. L'obra és diu Humortal

divendres, 12 de juny del 2020

Actualitzar les noves fronteres




En aquestes setmanes de confinament hem passat, a mesura que la pandèmia s’ha anat controlant, a descobrir noves divisions territorials a casa nostra. En els primers moments el govern espanyol ho va centralitzar tot i evidentment com no podia ser de cap altra manera varem dividir el territori nacional en províncies, un invent de principis del segle XIX. Després a mesura que la cosa anava endavant l’Estat va començar a fer una mica de cas a les autonomies i semblava que se les escoltava en les seves propostes de desconfinament territorial. És en aquest espai que varem descobrir les regions sanitàries que poden coincidir amb les comarques a grans trets, però sempre hi ha alguna excepció com és el cas de Cunit que tot i pertànyer al Baix Penedès està dins el sector sud de la zona metropolitana de Barcelona. Els tretze municipis del Baix Penedès varem passar el dia 11 de maig  a la fase 1 i Cunit va haver d’esperar una setmana per entrar a formar part en aquest nivell de la pandèmia.
Fins els anys 60 i 70 del segle passat la divisió territorial vigent tenia el seu sentit, però avui en dia en què estem igual de temps per anar del Vendrell a Barcelona o a Tarragona tot ha quedat una mica descafeïnat. La nostra generació ja no té una identitat clara de territori i sembla una mica tot postís. Molta gent potser per raons de feina o amics ha tingut més relació amb   Barcelona que no pas amb la capital de la comarca que li correspon. Abans la mobilitat era més reduïda i per un del Vendrell anar a Barcelona era quasi com avui anar a Moscú amb avió. Hem d’adaptar els territoris als nostres temps com sempre s’ha fet en el passat. Fins ara tot té una explicació que ho justificava. Nosaltres també ens hem d’actualitzar i també li toca al territori.

91 dies i ja sabem quan podrem tornar al cinema


Portem 91 a caseta. Ara ja ens han dit que després de Sant Joan podrem tornar al cinema. Des de que van començar tot això han estat parats completament. No hi havia ni estrenes ni res. Algunes les estrenaven pels canals privats de televisió, però no estic subscrit per tant no les he pogut veure. La veritat és que tampoc n'hi havia cap que em fes el pes. A veure si en els propers mesos n'estrenen més a sovint i fan coses interessants. Als cinemes darrerament només posen pelis comercials i de tant alguna alternativa. Moltes pelis són ideals per veure-les al sofà després d'un dinar de diumenge o dissabte.
Avui han estrenat els paradistes del mercat el nou emplaçament al costat del parquing del Puig perquè aquí a la Riera va ser un fracàs a part que va fer mal temps ningú  ho vol perquè la gent no passa per alli. Tot i que el millor lloc és la Rambla on molta gent encara que sigui de pas hi passa. Quasi totes les comissions dels Barris han tornat la subvenció de 12.000 euros a l'Ajuntament perquè les inverteixi en coses socials per altra banda el Font de la Menya i el Serrayo no s'ha unit a aquesta iniciativa.A  veure que passa al final.
Aquests dies al caixer de la Caixa de l'Avinguda Baix Penedès hi ha molta cua cada dia. Resulta que el volen treure com també volen treure el de la Carretera de Valls això passa aquí i a tot arreu. La Caixa molta obra social i molt de postureo però cada dia hi ha més comercials i pocs banquers. Molt trist el paper que està fent la Caixa actualment que es gasta les peles en imatge. Patètic. Ella sempre havia estat una entitat propera al poble. Aquesta foto és dels dos caixers de l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell, esperem que no els treguin.

Nevada al Vendrell al 2015


Sempre s'ha parlat de la nevada del 8 de març del 2010 que va afectar les parts més altes del municipi, però al 2015 també hi va una nevada al Vendrell i comarca amb menys intensitat, però que van deixar imatges com aquesta. De tant aquí a la comarca neva, jo recordo aquestes dues i una altra fa més anys que va coindir amb el dia de Nadal. Jo debia tenir entre 10 i 15 anys. No acostuma a nevar a la comarca, però cada uns cinc anys de mitja tenim una petita visita d'aquest fenomen metereològic. Ara per possibilitats ja comença a tocar a veure si tenim una visita, però que no faci mal i es puguin treure boniques fotos.

dijous, 11 de juny del 2020

90 dies a casa i avui és Corpus


Avui és dijous de Corpus quan es fa la Patum de Berga que enguany no es fa pels motius de sempre. El Rei emèrit JC és investigat per frau fiscal. No crec que li facin res. A més aquesta notícia ha sortit paral·lela amb el de tota la pandèmia i per tant ha sortit en un segon grau. Enguany quasi tots els barris del Vendrell han tornat els diners de la subvenció municipal que puja 12.000 euros a l'Ajuntament per fins socials. A veure que passa. Vilafranca del Penedès també farà una festa light i deixarà els mateixos administradors pel proper any. Ahir em van dir que aquests dies l'estació de Sant Vicenç de Calders està bastant buida de cotxes. Els veïns de Coma-ruga es queixen de les ocupacions de cases i de l'ambient d'inseguretat a la zona. Estem recuperant la normalitat de mica en mica. Seguim endavant. Mentrestant llegim notícies com aquesta.

54 anys de Pastorets a Vendrell


Una de les tradicions més consolidades del Vendrell són els Pastorets que han arribat a les 54 representacions seguides. Una tradició que uneix sobre l'escenari fins a tres generacions de la mateixa família. En els darrers anys també s'ha integrat els Pastorets Infantils que és una manera de deixar sols a la pedrera de l'entitat. Més de 200 persones formen part d'aquest muntatge amb una important emprempta de Pau Casals i del Vendrell. Els Pastorets del Vendrell ha estat el punt de sortida de moltes i diverses entitats del Vendrell. Aquesta foto és del 2009

dimecres, 10 de juny del 2020

89 dies i torna el mercat al centre del Vendrell


Portem 89 dies i el mercat que estava a la Riera de la Bisbal que és un lloc molt dolent perquè no acomponya el temps i la gent no hi va torna al Puig perquè a la Rambla encara no hi pot tornar per les obres. Esperem que la gent hi vagi perquè aquests professionals han estat tres mesos parats i com tants altres sectors necessiten el nostre suport.
La gran notícia d'ahir va ser la mort de Pau Donés als seus 53 anys. Una persona molt estimada que sempre ha parlat molt clar a la gent i et podia agradar o no, però era molt transparent. Esperem que la lluita contra el Càncer segueixi endavant i al final el poguem derrotar. Aqueta taula de diàleg del Vendrell si es que s'arriba a fer no crec que funcioni. Serà una cosa per fer una roda de premsa i poca cosa més. Ja estem acostumats al postureo oficial en aquesta comarca amb 3.500 aurats i 2.000 Erto's. De mica en mica van obrint els museus del Vendrell com ho fan també a la resta de la zona. L'altre dia vaig anar a donar un tomb al cine i està tancat. Sembla ser que abans de Sant Joan obriran. Hi ha empreses al Vendrell com la impremta Ramon que ja fan capses per guardar les mascaretes. De moment serà obligat que convisquem amb elles fins que això s'acabi.  Ahir vaig començar el llibre d'Anna Teixidor Sense por a morir que fa molt bona pinta amb el poc que porto llegit. Seguim endavant.

Una cita amb la Xatonada del Vendrell


Quan al Vendrell hi havia diners i ens gastàvem el que teníem i els que no teníem organitzàvem abans de Nadal un sopar amb la gent que feia possible la Xatonada, polítics, ambaixador d'honor, universitat del xató de Catalunya i com no la premsa. En els darrers anys es feia al Xaloquell, però sobre el 2010 es va deixar de fer i ja ha passat a la història. En aquest sopar es feia l'acte de posar l'aixeta a la bota de vi que es vol justificar l'origen del mot xató. La cita estava bé, però com tantes coses a la vila  ja ha passat a la història. Ara tenim la Xatonada que enguany s'ha celebrat al patí de l'Escola Àngel Guimerà del Vendrell perquè hi havia previsió de mal temps. Va ser un gran èxit. Aquesta foto és del 2008.

dimarts, 9 de juny del 2020

Les terrasses del bar



Després de treure a passejar el gos més vegades del que era normal. Després de convertir-se durant uns dies en un esportista consolidat i fins i tot alguns s’han tret el carnet de la federació del que faci falta per poder creuar límits municipals. Al final en realitat tothom esperava en silenci anar a la terrassa d’un bar a prendre alguna cosa amb amics i parents. Hem trobat el nostre objectiu final després de llargues fases senceres i per decimals. La nostra fita definitiva eren les terrasses. Molts encara no ho sabien. Nosaltres som fills d’una cultura mediterrània i una de les herències que compartim als dos costats de la riba és aquesta passió per les trobades amb bona ombra, companyia i alguna cosa que prendre que es pot adaptar als gustos del consumidor.
La nostra cita a les 8 de la tarda per aplaudir als sanitaris i personal de neteja ja fa dies que ha quedat en desús i ara tornem a la nostra zona de confort al costat d’una taula.
Alguns ajuntaments com Calafell han decidit que ajornen les festes patronals al final de l’estiu coincidint amb la festa major de Segur de Calafell en el darrer cap de setmana de setembre. Altres com el Vendrell estan treballant al dia a veure com va evolucionant tot plegat per adaptar-se a la normativa del moment. Donant un cop d’ull a l’evolució de tot plegat encara hi ha molts dubtes i incerteses a l’aire que només es podran aclarir en el dia a dia i segons el comportament de la gent i altres factors.
No només de terrasses viu l’home. Aquí al Vendrell després de dubtes i incerteses al final s’han obert les platges el passat dilluns dia 25 de maig per anar a fer un bany i prendre una mica el sol. Calafell ho ha deixat per més endavant mantenint la data que ja varen anunciar en el seu moment fa una setmana quan al Vendrell encara no havia mogut fitxa sobre el tema, però en un parell o tres de setmanes tenim tot el litoral baixpenedesenc obert al bany.  Alguns municipis amb socorristes a les platges i altres encara hauran d’esperar una mica més.
A banda de poder moure’ns per la nostra regió sanitària encara tenim que esperar-nos una mica per anar al cinema o al teatre o concerts. De moment tenim aquestes dues opcions que ens permeten uns moments d’oci a l’aire lliure que fins ara teníem limitats a unes hores i amb la condició que fem exercici amb més o menys intensitat.
Amants dels gossos, esportistes varis federats i sense s’han trobat al voltant d’una taula d’una terrassa per parlar de les seves coses i com ho han viscut durant aquests dies de confinament a casa. Podem prescindir de les mascaretes durant aquest temps que estem asseguts en bona companyia. Encara no la tenim del tot assimilada a la nova realitat, encara que sempre hi ha algú que no se la vol treure de la seva cara tot i que no és gens pràctica.
Alguns bars i restaurants ja han dit d’una manera educada que ara tampoc és aconsellable que amb un talladet un client estigui tres hores ocupant un espai que pot donar més rendibilitat econòmica després de les restriccions que s’han realitzat en aquest tipus d’instal·lacions.
Les properes fases en el fons depèn del nostre seny bàsicament. Esperem que el que ha produït aquest malson a tantes persones i famílies estigui quiet en algun tub de laboratori i es deixi fer les proves perquè ben aviat tinguem una vacuna que ens permetí lliurar-nos de la seva maldat per estar preparat per tornar a caure en un altre parany d’aquí uns anys perquè la història es torna a repetir.
Ara tot dependrà de nosaltres. Esperem que els responsables també entrin en raó i es comportin perquè vivim en societat. En cas que alguna cosa surti malament haurem de traure la nostra agenda i revisar la llista de contactes i anar avisant que aquell dia que ens ho varem passar tan bé a l’ombra d’aquell bar amb vistes amb mar amb cerveses i tapes doncs hi havia algun virus que va aprofitar per fer relacions socials i ampliar territori sense permís dels que van organitzar la vetllada. La propera fase potser seran les vacances, però tal com està la nostra economia en general, els objectius seran més propers que altres vegades. Una bona excusa per fer país i no perdem mai el seny que ens pot ajudar a seguir tirant endavant sense haver de recular. 

88 dies a casa i esperant el turisme


Portem 88 dies a casa. Ara per salvar una mica la nostra economia ha de venir aquest estiu el turisme a casa nostra. De mica en mica molts bars i restaurants van obrint esperant que arribi l'estiu i la gent. A veure que passa a partir de l'1 de juliol. Avui a la premsa surt que al Consell Comarcal han estafat 244.000 euros en un ciberdelicte per una persona que es va passar per un altre per cobrar una factura. Hi ha molta gent espavilada a casa nostra i de tant en tant algú se'n surt amb la seva. També comenten que aquesta nit han entrat a la tenda d'ordinadors del carrer Alt Cantonada Plaça Nova del Vendrell han trencat els vidres i han pres tots els ordinadors. Ara venen mesos durs en una comarca amb 3.500 aturats i 2000 Erto's. Una xifra molt difícil de pair si les administracions no treballen conjuntament. Aquí cadascú va al seu rollo i per això estem com estem. Ja estem a la fase 3 des d'ahir i ja ens podem quedar a la barra del bar a prendre alguna cosa. Un esport tan nostrat i que encara no podiem practicar. Seguim endavant.

Al Vendrell també es feien els Tres Tombs


El Vendrell també vivia els tradicionals Tres Tombs, una tradicional festa al voltant dels animals que se celebrava un diumenge al matí dins el circuit que hi ha per tot Catalunya. Principalment es feien tres tombs per la Rambla. Llavors el lloc de reunió podien ser o el Botafoc o la zona del Pèlag. Crec que el darrer cop que es va fer al Vendrell va ser el 2012 i si va durar va ser poca cosa més. Per diferents motius com la reducció del pressupost al final s'ha deixat de fer. Aquesta és una de les festes més antigues que tenim a casa nostra que molts municipis mantenen com Calafell, Vilanova i la Geltrú i la Bisbal del Penedès que també ha tornat. També se celebra a les Peces. A veure si algun dia tornen al Vendrell aquests tres tombs. Aquesta foto és del 2011

dilluns, 8 de juny del 2020

87 dies i la mascareta ja és normal


87 dies aquí semi tancats i anem veient com tot va tornant de mica en mica a la normalitat. Hi ha gent per les nostres platges, però sense barcelonins ni de la Catalunya interior o Osca, la cosa és molt reduïda. Molt tranquil. No havia mai estat tan tranquil a aquestes alçades. Com és obvi tampoc hi ha top manta i els establiments hi ha de tot, però els clients no són gaires perquè falta tota la massa principal que encara no pot arribar. Avui Lleida ha entrat en fase 2 a veure com va. La canalla a l'escola no hi va perquè a  no sé que siguis en un darrer curs de cicle o els pares no puguin és una mica tonteria. Ara el govern vol regular el teletreball per llei. Una de les coses bones de tot això. Vinga endavant. Poc a poc.

El shopping night va entrar amb molta força al Vendrell


Una de les propostes més interessants del Vendrell és el Shopping night que va començar el 2013 i que se celebrava en els primers dissabtes de juny.  Les tres primeres edicions van ser espectaculars if fins i tot agobiant, després la cosa va baixar una mica, però hi continuava anant molta gent. Enguany no s'ha pogut fer, esperem que el proper any torni amb força i empenta. Aquesta és una autèntica festa major del comerç vendrellenc on la majoria d'establiments hi aporten el seu granet de sorra. Una de les coses bones que es fa al Vendrell.

diumenge, 7 de juny del 2020

86 dies i mig segle de matrimoni


Avui és un dia que ha tornat a ploure. Aquesta primavera és motl plujosa i cada dos per tres plou. Hi ha molt de mildiu a les vinyes per la pluja que tenim registrada. Avui els meus sogres fan mig segle de casats. Tot estava preparat per fer una gran festa, però al final cadascú a casa seva perquè nosaltres no podem anar cap allà i al reves tampoc. Avui he anat a la platja de Sant Salvador i hi havia gent dins l'aigua. No hi havia gaire gent. També he anat a vil·la Casal i hi havia algú per allí però tot està bastant mort encara. Si que hi ha gent de fora, però poca. La majoria de gent encara s'està a casa. Ara tothom va amb mascareta i a vegades et trobes a gent que no conneixes fins que es treu la mascareta. Avui hem celebrat les noces d'or dels meus sogres a casa com marca la tradició.