Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 30 de desembre del 2021

A per un nou any

 



Obrim un nou any marcat per una pandèmia que va pujant i que cada dia ens recorda una mica més els primers temps d’aquesta nova era que es va implantar en la nostra societat global.

Esperem que entre vacunes, mascaretes i investigació de mica en mica li anem posant el peu sobre el cap d’aquest maleït virus que ha imprès en tots nosaltres una nova vida sense que ningú ho hagués demanat.

Seguirem endavant perquè és el que marca el guió i no podem marxar enrere. Cada dia som una mica més pobres perquè el món del treball és més precari els contractes fixes ja no són ni de bon tros el que eren fa uns anys. Sort en tenim dels bancs i de les targetes que ens cobren uns preus desorbitats quan hi hem d’anar a buscar una cop de mà per comprar un cotxe o per arreglar la casa. Ja no ens donen ni lots de Nadal, ni calendaris, ni tant sols llibretes on anar apuntant les alegries i tristeses. Ara quan et despistes et fan contractar una assegurança de vida, de salut o per tenir ben netes i polides les nostres dents. Tot a pagar en còmodes terminis.

Això del cresol cultural cada dia és més clar a casa nostra. Cada dia tenim més de tot i més variat. Els cognoms difícils de pronunciar cada dia estan més integrats en la nostra agenda de contactes i el clar i català es va difuminant en aquest estol de nous veïns per alguna raó o altra han vingut a viure entre tots nosaltres amb les seves avantatges i problemàtiques.

Les grans superfícies comercials cada dia estan més presents a les nostres societat. El vell comerç de barri va perdent pistonada i els fills dels seus propietaris prefereixen en molts casos fer de caixer en un gran establiment durant vuit hores a la setmana que no pas seguir la tradició familiar. Cada dia són més persones les que compren en diumenge i festiu. Hem canviat les nostres costums dràsticament. Hem perdut quasi completament les cabines de telèfon i els acomodadors de cinema. Hi ha més mòbils que persones i quan un arriba a les nostres costes és més fàcil que porti un aparell d’aquests sense bateries que no pas la seva documentació.

Totes les nostres administracions aposten pel turisme per donar vida econòmica a les nostres contrades, però jo em pregunto si amb tantes hores extres i subcontractacions en el món laboral hi haurà prou gent per fer aquest gran esport que dóna vida i energia.

Obrim un nou any on serà més fàcil aconseguir un títol universitari amb unes taxes segurament més elevades. Al final el que abans s’ensenyava a primer de batxiller s’aprendrà en el doctorat. Estem baixant molt el nivell cultural, però en aquest exercici al final tots hi resultarem perdent perquè a l’hora de la veritat no hi haurà nivell.

L’ofici del futur i el de la nostra comarca serà la logis. Per la seva banda, els nostres consistoris miraran al cel a de veure si cauen subvencions per anar fent cosetes amb uns serveis que estan molt per sota de les necessitats bàsiques del municipi i que només s’activen un parell abans de les eleccions municipals quan tot està net i polit perquè la gent no s’equivoqui i li doni la majoria a una altra formació que no sigui la que hi havia.

La seguretat social saturada i al pas que anem i amb aquesta pandèmia o vas d’urgència per la porta gran o a veure si tens sort i al cap de tres dies et truquin per donar-te hora al cap d’un parell o tres de setmanes. Llavors ja negocies amb el metge que és allò que et pot passar en el futur per anar previngut. Doncs molt bon any a tothom i esperem seguir aquí per anar comentant la jugada.

 

dimecres, 29 de desembre del 2021

West Side Story d'Spielberg

 Tornem amb aquest clàssic del cinema mundial amb un gran director acostumat a aquestes mesures. La peli té una gran decoració i tots els detalls molt curats. Li ha donat un aires dels anys 50 a nova York. Un clàssic que torna a viure però és transporta a la realitat que vol explicar que es pot traduir en molts llocs.

dimarts, 28 de desembre del 2021

Avui és el dia dels innocents i per tant


 

Avui dia 28 de desembre és el dia dels innocents i podem aportar algunes notícies fresques del dia.

Una l'Ajuntament del Vendrell està ubicat en un nou edifici ubicat a la zona del Puig i l'antic només ha quedat per atendre els serveis d'atenció al ciutadà.

L'hospital del Vendrell ha decidit ampliar el parquing amb 200 places més d'estacionament gratuït en uns terrenys adjacents que milloraran l'accessibilitat.  També es faran obres perquè aculli una UCI, un equipament imprescindible actualment amb el volum de feina que registra.

L'avinguda Sant Vicenç serà de sentit únic, una reforma que evitarà accidents i millorarà la accessibilitat a la part del Tancat del Vendrel.

Els Ajuntaments de Llorenç del Penedès, la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys han aprovat construir una piscina coberta que donarà servei als tres municipis.

Avui s'ha decidit que el proper estiu les dutxes del Vendrell ja funcionaran com abans de la pandèmia.

Tindrem una línia de busos que ens connecti directament amb l'estació de l'Ave del Camp de Tarragona.

Per eliminar la calç de l'aigua potable del Vendrell, FCC ha contractat un servei per reduir dràsticament aquest element de les nostres aigües que fa molt de dany en els electrodomèstics.

La capital comarcal s'anirà alternant per anys entre Calafell, l'Arboç  i el Vendrell de forma rotativa. 





dilluns, 27 de desembre del 2021

Nadal i Sant Esteve superats


 

Ja em passat la 1a part important de les festes de Nadal i ara ens aproximem dia a dia a les festes de cap d'any i reis per tancar ja totes les festes. Enguany ens hem pogut ajuntar tota la família perquè l'any passat ho varem haver de viure tots en bombolles perquè hi havia restriccions i no ens podiem veure. Enguany ha fet molts bons dies i amb molt de sol i la veritat és que ha estat molt bé. Seguim endavant. Nosaltres per Nadal canelons i per Sant Esteve, galets, al reves de les tradicions.

divendres, 24 de desembre del 2021

Molt bones festes a tothom i enguany amb més motiu



 La Mònica i jo us desitgem de tot cor unes molt bones festes i un pròsper 2022. Enguany som aquí per sort. Vaig estar a punt d'anar a l'altre barri i amb l'ajuda de metges, amics i companys estem molt content de poder viure unes noves festes nadalenques. Molt bones festes i a gaudir. Gr`àcies a la vida.



No només amb virus es viu el Nadal

 


Estem en plenes festes nadalenques en un exercici en què intentem sortir d’una pandèmia mundial que encara marca profundament les nostres vides. La mascareta és tan fonamental com els mitjons que portem quan estem a l’interior d’algun local. Per entrar a molts llocs públics hem de mostrar una petita  part de la nostra privacitat sanitària. Seguim endavant passant dies i sortejant paranys de les diferents variants d’aquest coronavirus que no ens vol abandonar. Ja estem familiaritzats amb les seves variants: alfa, delta i ara omicron que semblen tots ells fills d’un pare que ens complica cada dia l’existència amb un nou nadó amb trets inesperats.   

Però no només de virus es viu al Nadal, hi ha altres històries que també han deixat petjades en les nostres tradicions. Fins fa quatre dies només teníem  el Tió i els Reis Mags que eren les principals fonts de somriures i alegries per a petits i grans. Doncs en els darreres anys també s’ha integrat amb força el Pare Noel que ens visita des de la cultura anglosaxona.  

Un altre tema que enguany ha superat totes les expectatives ha estat la gran oferta que hi ha per anar a dinar a restaurant el dia Nadal i Sant Esteve. En els darrers  anys hi havia algun il·luminat que ja ho proposava. Acostumava a ser en restaurants de nivell mitjà o alts. Enguany n’hi ha de tot tipus, per triar i remenar. No cal que parlem dels establiments que ofereixen aquest àpats per emportar. Aquest ja era un clàssic que fa anys que funcionaven, però ara la gent sembla que ha optat per anar tots de restaurant i no hi hagi ja ningú que hagi de muntar i desmuntar taula i netejar tota la vaixella. Canvis amb el pas del temps on cada dia el microones té un paper més important en l’alimentació familiar.

dijous, 23 de desembre del 2021

2021, l’any del Toni Moog



Deixem un nou any enrere també molt marcat per aquesta pandèmia universal que a partir del març del 2020 ens va canviar dràsticament les nostres vides sense que ningú ho tingues previst a les seves agendes.

 Enguany de mica en mica em anat veient com tot anava tornant a la normalitat seguint les ordres del Procicat que segons estava el panorama anava obrint i tancant les restriccions per aquesta pandèmia. Abans d’acabar l’any ja hem vist que tot tornava a estar obert, però en molts establiments s’havia de presentar el Certificat Covid que demostrava que t’havies posat alguna de les vacunes. Molts que fins llavors es mantenien al marge d’aquest tractament i per evitar quedar exclosos de la vida social van córrer per aconseguir alguna dosis. Altres s’han mantingut ferms en la seva postura i segueix endavant.

Enguany serà recordat pel monòleg del Toni Moog a les pistes poliesportives de l’Avinguda Camp d’Esports. Una actuació que va començar més de mitja hora tard i per acabar d’arrodonir la vetllada s’hi van afegir les protestes d’un grup de joves que els va costar una sanció de 3.606 euros per aquesta iniciativa. Cal dir que ho van fer de forma correcte i el de dalt l’escenari també s’hi va mostrar obert a un petit debat amb aquest col·lectiu sobre el tema que les havia portat allí. Tot just després del 25 de novembre, dia internacional d’eliminació de la violència envers les dones, es va fer pública la sanció. Vaig poder veure tota l’escena delictiva, jo hi vaig anar per veure el Petit Comitè que només va poder tocar mitja hora, doncs a la una de la matinada tots havíem d’estar a casa per imperatiu legal.  Enguany no es va fer castell de focs, un fet inusual en aquesta vila sense protocol oficial de festa major tot i que per la Fira d’octubre van aparèixer anomenats els nous administradors que han de preparar la propera festa major.

Enguany hem començat una nova sèrie d’obres que pot canviar la definició d’alguns punts claus en la circulació. L’eix format pels carrers Santa Anna, Muralla i Om que et portava des de la zona oest a la part est del municipi doncs ja ha quedat inservible per als vehicles perquè les famoses Quatre Fonts passaran a esdevenir un lloc reservat per a vianants. Per altra banda, posats a fer hem agafat l’Avinguda Catalunya i hem fet un canvi de sentit per donar sortida als vehicles ara que el pont de França només és per a vianants.

Les obres més importants enguany s’han gastat al Tabaris que és la joia de legislatura, no per voluntat pròpia sinó perquè l’anterior legislatura així ho va decidir i aquesta doncs s’ha volgut seguir la tònica general. La broma ens costarà una molt més del que es preveia al principi, però ja hem passat el pla d’ajust fins el 2030. En comptes d’acabar-ho ara perquè ja el portàvem fa 10 anys ho allarguem una mica més i a les properes legislatura ho  aniran pagant fidelment i nosaltres encara podrem fer alguna altra cosa com el parc del Botafoc o altres invents que puguin aparèixer en algun llistat de subvencions assequibles.

A mitjans de l’any ens varen dir que al final del 2021 en l’edifici municipal que tenim al Camí Reial ens podríem treure el DNI i el passaport en una oficina de la policia nacional que ubicada a la vila, doncs ha estat ocupat per la sala de rehabilitació de l’hospital del Vendrell i una oficina de vacunació. Seguim esperant.

El Vendrell ja no serà famós pels seus peatges perquè només ens queda el de la Pau Casals i ara apostem per la sostenibilitat del planeta tancant les dutxes a la temporada d’estiu per estalviar aigua, però no toquem les fuites de la xarxa. I fent honor al seu nom, el regidor ha fet una posada a punt de totes les fonts públiques del municipi, cosa que es d’agrair perquè algunes estaven molt malmeses. Seguim endavant, ja es pensa i treballa en les eleccions municipals del 2023. Les tenim a tocar i no es pot perdre temps.

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 22 de desembre del 2021

Mamá o Papá per passar una bona estona

 Miren Ibarguren i Paco León son amb els seus fills els protagonistes d'aquesta comèdia nadalenca que porta per nom Mamá o Papá. quasi dues hores amb escenes divertides. La 1a part és la millor. No se sap resoldre la trama i queda una cosa light. Passes una bona estona i la trama surt per la tangent desvirtuant la peli. Està bé per una bona estona en família. El director és Dani de la Orden.

dimarts, 21 de desembre del 2021

Les restriccions per la covid, amb retard


 

En aquest país de buenisme consolidat ja tenim aquí unes restriccions per causa de la covid que arriben tot just abans del Nadal quan alguns restaurants ja ho tenien tot comprat per aquestes festes de Nadal. La cosa arriba molt tard potser massa quan ja tenim molts escolars confinats i una psicosis que quasi iguala la de la primera onada. Estem a la setena onada i sembla que la part més forta vindrà per carnaval. Ja veurem si aquests municipis més agosarats la podran fer i tot això. Ara estem amb l'Òmicron que té una gran propagació social, en especial en els petits que no estan vacunats. Esperem que haguem estat a temps i de mica en mica li posem el peu al coll.

diumenge, 19 de desembre del 2021

Ca la Juanita de Bellvei, un clàssic


 

Un dels bars, restaurants, punts de trobada clàssics d'aquesta comarca és Ca la Juanita de Bellvei, ubicat al carrer que travessa el poble, allí pots trobar una mica de tot i molt bé de preu. No cal que demanis depèn de l'hora que hi vas ja et portaran el que toqui a taula. Allí és d'aquests llocs que entres sol i surts amb amics perquè hi ha molt de colegueo entre els assistents. Un lloc obert, desenfadat i amb música de la que sempre agrada. No us ho perdeu. És un punt pintòresc i no està en els mapas importants, només ho saben els de tota la vida.

divendres, 17 de desembre del 2021

Del logis a la guingueta

 



En aquesta comarca del Baix Penedès històricament hem tingut un seguit de pilars econòmics que han estat el suport de la nostra societat. Des de sempre havia vist que l’agricultura a l’interior i a la platja anàvem combinant entre turisme i una mica de pesca. Alguna indústria que es podria veure en algun punt del nostre territori era l’excepció que justificava aquesta distribució predominant. La cosa amb el pas del temps es va modificant. Algunes localitats de l’interior, l’exemple més clar és la Bisbal del Penedès, han vist que això del conreu del camp és una cosa que amb el temps s’anirà perdent i han apostat clarament per la logística. Només cal donar un tomb pels polígons industrials de la vora per anar veient les enormes naus que es van ubicant en tota la seva superfície. Mentrestant admirés aquestes edificacions veus passar un munt de camions de gran tonatge en totes les direccions, que són els qui han de donar vida a aquesta infraestructura que té vincles amb tota la península ibèrica i una part important d’Europa. El famós logis Penedès ha quedat guardat en algun calaix, però la Bisbal aprofitant l’estratègica sortida de l’autopista que comunica l’eix nord sud i l’est oest ha sabut treure partit a aquesta situació. La Idiada també ho ha fet en termes similars, però aquest és un espai especialitzat dedicat a la mobilitat. En l’interior, la logis ens està destruint el nostre paisatge i terreny cultivable.

Per altra banda, en la nostra costa encara tenim un reclam natural per als turistes amb el suport d’aquesta xarxa de comunicacions que compleixen amb la seva funció. Aquí tenim els temporals i les corrents marines que ens donen molts ensurts per poder conservar les nostres platges. Potser massa ports que han trencat l’ecosistema natural del nostre territori. El preu que paguem és molt alt, sort ens queda de l’esperit del tradicional “xiringuito” per agafar energies.

 

 

 

 

L’Agenda del 2030 al Vendrell

 


Aquesta setmana s’ha presentat al Vendrell la seva proposta per a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta és una fita que s’ha de portar a terme de mica en mica perquè s’han de canviar molts comportaments habituals i adaptar-los als nous temps. S’ha de treballar per un món més sostenible des dels diferents àmbits del govern local  i aquest consistori vol treure transformar la vila del Vendrell perquè estigui més adaptada per aquesta fita mundial. La transformació anirà per etapes per tenir l’any 2030 el nivell màxim de fites assolides.

En primer terme amb la nova empresa de recollida de residus fruit del concurs que s’ha acaba de realitzar portarà a terme la recollida porta a porta en tot el municipi. Per a l’estiu i els caps de setmana es reforçarà aquest servei per atendre totes les necessitats del municipi. S’ubicaran petites deixalleries en llocs claus del municipi per deixar petits electrodomèstics, bateries, bombetes entre d’altres. Tots els habitants tindran una targeta personalitzada que els permetrà obrir el contenidor per dipositar els residus. Per als visitants puntuals s’establirà un altre mètode perquè puguin accedir a aquests punts.

Per altra banda, tot l’enllumenat públic del municipi estarà integrat per llums led que millorin la visibilitat de la ciutadania al mateix temps que es reduirà considerablement la despesa en aquest apartat que en els darrers anys ha pujat de manera exponencial. Es reposaran el centenar llarg de fanals desapareguts en el termini d’un semestre.

Un dels elements més rellevants perquè aquesta data suposi un punt d’inflexió en la nostra història són els deures que s’han proposat la nostra classe polític. Es crearà una comissió per ajudar a què noves empreses s’estableixin a la vila. En especial s’anirà a captar noves firmes que es dediquen a la producció sostenible i que puguin generar molts llocs de treball. Ja no ens interessen tant naus de logística amb una gran ocupació de territori on només hi treballen, per les seves característiques, poques persones amb uns salaris precaris. Hem de treure profit al nostre terreny. Aquesta comissió farà de mitjancera entre els responsables de l’empresa i les institucions públiques perquè la seva implantació sigui molt més senzill i les traves burocràtiques es puguin convertir en simples anècdotes per a la seva instal·lació entre nosaltres.  Estem aquí en un punt clau de comunicacions a nivell del Principat amb bona connexió amb totes les capitals de província catalans i amb accés als principals ports del litoral català.

A partir del gener del 2022 a part de la nova oficina de la Policia Nacional que s’ubicarà al Vendrell  també tindrem una oficina Lgbtbiq als baixos de l’edifici de la plaça Vella que atendrà degudament a les persones que tinguin dubtes o hagin de fer gestions sobre aquest tema en qualsevol àmbit.

L’Ajuntament està treballant perquè ben aviat es pugui agermanar-se amb la localitat marroquina de Ksar Alkabir perquè igual com ho ha fet amb Estepa o Villagarcia de la Torre, un 72% de les  darreres grans migracions del segle XXI provenen d’aquesta ciutat nord africana. Per fer realitat aquest agermanament i que no quedi només en uns pocs actes protocol·laris hi haurà una comissió mixta de comunicació per afavorir les relacions entre les dues localitats. L’Ajuntament del Vendrell s’ha compromès en ajudar econòmicament a aquesta localitat, en especial per formar els joves i crear llocs de treball perquè la gent pugui trobar prop de casa recursos econòmics i no hagi de creuar l’Estret de Gibraltar per provar sort en altres països tal com va passar amb els seus veïns residents al Vendrell. 

Els centres educatius de les dues localitats mantindran una intensa comunicació i es becaran a persones del Ksar Elkabir perquè puguin acabar els seus estudis al Vendrell, per altra banda estudiants del Vendrell podran conèixer la realitat d’aquesta ciutat amb tan forta immigració. I músics africans vindran al Vendrell per intercanviar informació sobre el món de la gralla. Aquestes són algunes de les noves mesures sota la filosofia molt àmplia de l’Agenda 2030.

dimecres, 15 de desembre del 2021

La Família Perfecta, per riure una estona

 La Família Perfecta  és una peli típica i tòpica de Nadal bé petits i grans compartint taula. Un gran José Coronado i una guapa Belén Rueda són els centres de l'acció. La part més interessant està al tràiler i jo crec que la peli està mal tancada, tampoc és res de l'altre món i segur que aviat la passen per Netflix.

diumenge, 12 de desembre del 2021

Tokami. Sushi, un gran restaurant japonès del Vendrell.



 Des de fa uns mesos al Vendrell tenim un restaurant amb menjar japonès però combina altres històries en les seves parets. Està ubicat al cor de la vila on abans estava la Gramola. Aqui pots menjar sushi que és el típic menjar que està entrant per la porta grossa a les nostres costums i tradicions. El nom es Tokami. Sushi i el menjar és de molta qualitat i es serveix força ràpid. També hi ha altres històrires com torrijas amb gelat. Tenen un ampli ventall de Niguiris i Umai. El seu preu no és molt car. El tracte és molt cordial. Us el recomano. Tokami. Sushi. Tanca els diumenges.

dijous, 9 de desembre del 2021

Un any per tornar a néixer

 



Ja tenim l’arbre de Nadal plantat al bell mig de la plaça Nova del Vendrell. Aquest és un clar indici que ens trobem al Nadal. Ara que ens preparem per la recta final d’aquest 2021 peculiar ens toca recordar algunes de les gestes d’aquest any que va marxant sense fer gaire soroll.

Primer he de donar gràcies a la vida, metges, a la família, als amics i en general a tothom per estar aquí un altre cop. Tot just varen passar les darreres festes nadalenques vaig ingressar a l’Uci per Covid i altres històries i fins al cap de quatre mesos no vaig tornar a trepitjar casa meva. Va ser una lenta recuperació en què vaig començar primer de tot a moure els braços i les mans i de mica en mica agafant força i musculació per poder fer quatre passes sense ajuda del caminador. La meva primera anada al lavabo de des del llit de l’habitació per medis propis crec que va ser més dura que pujar al Pedraforca. Va ser molt complicat moure aquella maquinària que durant molts dies havia estat totalment inactiva va requerir grans esforços. Després d’aquesta petita  proesa vaig quedar exhaust. Aquí va començar una nova fase de la rehabilitació que m’ha portat fins a fer una vida més o menys normal on els peus i les cames acostumen a fer la tasca que tenen encomanada per natura.

En els gairebé  dos mesos que vaig estar entubat vaig tenir molts somnis, alguns van ser curiosos, però la veritat és que la gran majoria van ser alegres i distrets.

Un dels meus somnis va ser agafar un avió  amb un terrassa inferior en forma d’escenari on els Laxnbusto feien un concert a Utah amb una coneguda intèrpret americana que va ser alumna del Pemi Fortuny. Aquesta era una de les promeses d’aquesta jove que avui en dia  triomfa en el mercat mundial discogràfic. Va ser una cosa espectacular. L’avió volant i jo estava alli dins mirant que passava baix a l’escenari que es podia veure des de la terra. Potser algun dia es farà realitat.

El problema de tot això és que fins que no em varen treure el respirador no podia parlar. Em sentia aïllat del món amb una mà tonta que tan sols podia escriure gargots en una llibreta. No podia explicar a ningú proper aquests somnis perquè pocs eren els que em podien llegir els llavis.

Un mes i escaig en què només podia menjar pures de tot tipus, però no sabies de què estava fet amb gustos totalment espectaculars, però mai eren engrescadors. Algun inclús em recordava el gust de les  crispetes i no creia pas que estes fet d’aquest ingredient tant nostrat. Després d’aquesta experiència vaig començar a estimar de debò les verdures que tenien regust a glòria després de passar per aquests barreges líquides amb un gust difícil de pair.

Mil històries viscudes entre personal vestit de blanc amb algun a excepció com la dona de la neteja que et feia sentir com si estesis de vacances perquè a la seva bata portava gravada les inicials “Hotel’s” fruit d’algun subcontracte amb alguna empresa que es dedicava a netejar hospitals i altres espais més temptadors.

Llavors aquell moment en què un infermer amb fort accent gallec et desperta i et fa rumiar a veure quina part de la pel·lícula t’has perdut. De cop i volta et sents a Galícia en un centre per malalts de covid fruit d’un conveni entre la Junta i la Generalitat. Allí a l’altra part del món potser per dinar ostres i percebes

 Tot i què em van donar l’alta el 30 d’abril jo enguany en el primer trimestre ja havia viscut les festes majors de Valls, Vilafranca, el Vendrell i Tarragona, entre d’altres. Algunes per sort, les he pogut de veure en format real i virtual. Aquestes són algunes històries que em vénen al cap quan veig l’arbre de la plaça Nova del Vendrell. Un camí cap a la il·lusió on cadascú hi pot arribar seguint el seu viarany.

 

dimecres, 8 de desembre del 2021

Política i percentatges en un element clau com el català




 

Aquests dies hi ha una sentència ferma perquè totes les escoles apliquin un 25% d'ensenyament en català. Molts ja voldríem que fos això perquè el català cada dia va en retrocés. Només cal sortir al carrer i escoltar i cada dia costa més escoltar català. Hi ha llocs com Lleida, Girona i Tortosa on encara es pot escoltar bastant i això és una sort, però només cal anar per les zones més poblades de Catalunya al voltant de Barcelona i vas veient com la cosa va perdent a favor del castellà. Tv3 va fer el seu paper en el seu moment, però ara la gent no mira la tele i aposta per les plataformes o pel Youtube. Aquesta és la nostra trista realitat. Tv3 ja és una cosa de iaios. No ens desenganyem. 

divendres, 3 de desembre del 2021

533 dies, el Nadal al Vendrell, símbols



 Fa uns 6 ó 7 anys que algun lloc del Vendrell es planta un arbre artificial abans de les festes de nadal que desapareix quan tot just passen els reis. Enguany no podia ser d'una altra manera i també està allà al seu lloc que ha ocupat en els darrers anys. Aquest arbre és un dels top tens d'instagram d'aquest Vendrell que es prepara per viure aquestes festes en una situació a mig camí entre la pandèmia i la normalitat. Ara que ja ens hem polit fa dies els 100.000 euros de bons ara toca anar polint les compres de Nadal i el que toqui. Aquests dies fa fred que és el que  toca i seguim endavant a veure que ens depara els 2022.

dijous, 2 de desembre del 2021

Policies i auxiliars administratius



EL somni de molts ajuntaments de fa unes poques dècades era omplir la plantilla d’agents de la policia municipal que s’encarregaven de la seguretat pública, el trànsit i feien una mica de tot quan estaven per carrers i places del municipi. Si hi havia molts agents pel carrer doncs sembla que el municipi estava molt més segur i no passava mai res. Això era la sensació. A partir d’aquí podien passar moltes coses, però com ara i sempre la veritat és un element molt fràgil que pot caure en moltes alteracions quan no hi ha una bona voluntat.

L’altre element que predominaven en les administracions públiques són els auxiliars administratius que havien de fer de tot perquè cada dia mentre s’obrissin les portes i el telèfon del consistori tot funcionés amb una certa i aparent normalitat, sense fer escarafalls.  Sobretot calia deixar content al usuari que era qui a la fi i al cap tocava votar amb una certa freqüència a les cites electorals. Aquests eren els pilars bàsics d’un ajuntament d’un poble mitjà com el Vendrell. Hi havia algun arquitecte i algun economista perquè anessin controlant una mica el tema obres i les coses de la caixa. No hi faltava uns serveis mínims de brigada per aquelles reparacions urgents que no podien esperar i algun ofici puntual més com l’enterramorts que estaven al servei de la corporació. Quan es requeria alguna cosa més tècnica, doncs cap problema es buscava una empresa o algun professional del sector i tot arreglat. Després de la seva execució i si ho havia fet relativament bé passava la factura i tot arreglat. Amb un personal mínim s’anava sortejant el dia a dia. Evidentment al capdavant hi havia un interventor i secretari i un cap de la policia municipal que eren els que menaven tot això. Evidentment els dos primers eren interins per estalviar diners. No es podia mai oblidar la premissa local val més tenir un de casa conegut que no pas un de fora que no saps mai com sortirà.

Evidentment amb el pas del temps, fa un parell de dècades, van entrar els diferents tècnics com enginyers, informàtics, salut, medi ambient, costes, turisme, camins i ponts i anar fent fins a cobrir tot el ventall de necessitats municipals. Abans d’aquestes incorporacions en aquest tombant de segle doncs et trobaves a auxiliars fent de tècnics del que fos i la gran majoria d’auxiliars feien tasques d’administratius però cobrant la categoria inferior. Clar l’ajuntament sempre ha preferit comprar bancs perquè es podreixin al sol que no pas invertir en recursos humans.

L’Ajuntament arrossega un greu problema de recursos humans que ve de fa anys i que fins ara no han volgut solucionar tot i les repetides peticions per part dels representants dels treballadors i dels afectats. Resulta que moltes places que hi ha actualment a serveis socials, a l’Eina i al Casal Jove depenen directament de subvencions. Alguns treballadors porten més de 15 anys anant encadenant ajudes exteriors que sempre els fa dependre d’un fil. En alguns llocs això no es nota perquè si no ve l’ajuda de la Generalitat ve d’Europa i sinó de l’Estat, però altres vegades doncs quan s’acaba no hi ha continuïtat en un període curt de temps i cal esperar de la beneficència de les ajudes alienes.

En el ple d’aquest dilluns dia 29 passa una moció de l’oposició per demanar que els treballadors del Casal Jove siguin essencials, només és la punta de l’iceberg. Espero que aquesta moció serveixi perquè d’una vegada per totes l’ajuntament aposti pel valor més important que té que són els seus treballadors. Es igual el que voti l’equip de govern perquè també la majoria de mocions aprovades acaben en paper mullat per manca d’interès per fer-les realitat. Esperem que aquest sigui el primer pas per arranjar aquest greu problema funcional. En un termini màxim d’un parell d’anys tots aquests treballadors que estan a serveis socials, Eina, Casal Jove, fires i altres històries passin a formar part del col·lectiu estructural del consistori perquè la seva feina és tan necessària com la policia municipal i els auxiliars administratius fent tasques d’administratius. Ja està bé que ens dediquem a ser un ajuntament de formació administrativa perquè la gent quan pot toca el dos per un futur millor, més segur i més ben remunerat. Si es vol es pot fer però quan no hi ha voluntat política doncs no toca com deia algú.

dimarts, 30 de novembre del 2021

El concert més esperat, Sergio Dalma a Lleida



 

Després de dos anys de tenir l'entrada i després d'un parell o tres de canvis en el calendari al final varem poder gaudir del directe de Sergio Dalma a Lleida, a la Llotja. Una entrada que varem comprar per Nadal del 2019 i fins ara no s'ha produït. Hi havia moltes ganes i el cantant de Sabadell ja ha tret un nou disc en aquest llarg temps. Nosaltra anavem a la gira de 30 i tantos que va ser el seu anterior disc. Va ser un concert que va durar més dues hores amb un parell o tres de temes en català, un breu selecció de temes no tan coneguts i un repàs pels seus exits i per les seves versions de cantautors italians. No hi va faltar una versió de Lluís Llach que va sorprendre a propis i extranys. Molta energia. Terapia de grup i molt d'ambient en aquesta concert amb una Llotja amb les entrades exhaurides. 

divendres, 26 de novembre del 2021

La MAT, una nova nafra al territori

  



Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes. A més és l’inici de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent.  Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. En principi estem condemnats a quedar  trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.

Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem funcionalment una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Davant d’aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota finalment ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori, sinó ho parem ben aviat, se’n va fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent anònima han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Tanqueu els ulls i imagineu tot just sortir de  casa veure  unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No parlaré dels riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut. No hi ha dret que ens facin això i per altra banda, la Generalitat per al proper pressupost ens aporta només 59 euros per habitants quan a l’Alt Camp ho doblen. Seguim discriminats, és igual qui hi hagi a la Generalitat.

La història es torna a repetir, ahir va ser el torn de la Montse Güixens


 

Ahir dia 25 de novembre de 2021 ens va dir adéu la vendrellenca Montse Güixens, una persona del Vendrell que et podries trobar a molts llocs perquè era d'aquestes que li agradava fer vida social. Una persona social, treballadora que estimava i es deixava estimar. Una persona molt popular a la vila, que la veies parlant amb la gent, gens esquerpa. Una gran pèrdua que aquesta maleïda malaltia que també es va endur fa 7 anys el meu pare el mateix dia continua fent de les seves. Esperem que algún dia podrem esobrrar aquest nafra de la nostra societat, en què lentament anem perdent persones humanes estimades. Una forta abraçada Montse on estiguis, esperem que tu també hagis estat un nou pas per a l'erradicació defintiva d'aquest mal. Tu hi has deixat la vida. Una alenada d'esperança sermpre romandrà ben viva. 

dijous, 25 de novembre del 2021

La línia recta i les circumval·lacions al Vendrell

 



El Vendrell és un municipi creatiu que en diverses formes i perversions ens vol demostrar que no sempre és millor el camí més recte. Un exemple ben clar el tenim en aquest famós carril bici que uneix la zona escolar amb l’estació de trens, a tocar a la Rambla. Fa uns pocs anys quan es va plantar l’Esclat a tocar a la carretera de Sant Vicenç va aparèixer paral·lel a aquesta via un tram marcat de carril bici que va generar algunes bromes per la seva curta distància entre altres detalls. Aquella  era ni més ni menys que la primera pedra o el primer tros d’aquest carril que ara mateix està en obres i que uneix aquests dos importants epicentres del Vendrell.

Les obres varen començar abans de la Fira de Santa Teresa i van fent el seu camí a un pas lent. Varen començar a la zona dels instituts i actualment de mica en mica es van endinsant en la recta final. La part inicial d’aquest projecte ja era utilitzada per algun ciclista en els seus primers dies d’existència, però els seus responsables no van trigar gaire a posar unes tanques que barraven el pas en algun punt i  informaven que aquella nova proposta encara no estava en funcionament. Doncs sembla que s’haurà d’esperar fins que la gran obra estigui finalitzada i inaugurada. Aquest primer tram és ideal per connectar la zona de Mas d’en Gual amb el carril bici que uneix les platges amb el nucli històric.

El problema el tenim que moltes persones tenen la mala costum d’anar entre dos punts del mapa per la via més ràpida i més quan hi has d’anar per feina o per estudi com se suposa que és aquest cas. Si tu mires el Google Maps i li preguntes per les tres millors possibilitats que existeixen per anar a peu  entre aquests dos punts, el de l’Estació i la zona escolar t’ofereix tres propostes diferents amb el seu temps i distància inclosos. La més curta és una que té el seu eix en el carrer Sant Xavier i el Quatre Fonts i passa pel centre del Vendrell. Una segona ens porta pel Tancat de la Plana i el carrer Sant Jordi i una tercera part,  que és la més llarga, segueix aquest carril bici que està mig embastat. La 1a mostra un temps de 21 minuts i 1,6 km, la segona, 23 minuts i 1,8 km i la que volen implantar és de 25 minuts i 1,9 km. Si mirem el mateix mapa en bicicleta, només tenim dues alternatives: la segona de l’itinerari a peu pel Tancat de la Plana que són 2,1 km i 7 minuts, els mateixos minuts que la d’aquest carril bici que són 2 km.

Aquest mapa del Google presenta la seva coherència perquè el centre del Vendrell hi ha molta illa de vianants on en principi les bicicletes tenen un tracte especial. Crec que els ciclistes que realitzin aquest trajecte majoritàriament aniran pel carrer Sant Xavier connectant amb  l’illa de vianants o carrer adjacents per evitar tot aquest tomb que realitza aquest carril bici que està en procés. Aquest seria el camí més curt. En aquesta proposta hi ha a més un ampli ventall de possibilitats per accedir a algun punt d’aquesta illa de vianants, ja sigui establiment o lloc d’estudis. Només cal estar una estona al carrer Quatre Fonts i veure que aquest és actualment l’eix més important de connexió de persones entre les dues bandes de la Riera de la Bisbal del nucli antic. Ara amb les obres d’aquest nexe, segurament es reforçarà aquest paper de connector.

Un altre tema important és on deixarem les bicicletes? Els centre educatius tenen el seu espai per deixar aquest vehicle, però a l’Estació del Vendrell ni en el seu entorn no hi ha cap lloc per deixar-les amb certa seguretat. L’ intrèpid aventurer corre el risc que quan torni es trobi el cadenat com a record de la de dues rodes. Aquesta és una magna obra que s’ha cobrat, de moment, gairebé un centenar de places d’estacionament gratuït en llocs estratègics del municipi. A banda, els ciclistes hauran de conviure amb altres persones en alguns dels punts més transitats de la vila amb el perill que això comporta per tothom. A veure com funciona tot plegat. Jo veig molts estudiants que van a la zona escolar amb autobús de llocs més allunyats o per l’eix del carrer Sant Xavier si van del nucli antic del Vendrell o carrers propers. Per altra banda, amb els pocs trens que tenim al Vendrell i la seva puntualitat exquisida venir en Renfe es converteix en  un joc molt arriscat.  A veure quants usuaris hi haurà i si haurà valgut la pena tot plegat. Temps al temps.

7 anys del seu traspàs



 Avui fa 7 anys de la mort del meu pare, Anton. Una gran persona que després d'una llarga malaltia i quan li començava trobar el regust a la vida ens va deixar. Sempre et recordarem per la teva integritat i sociabilitat. Una persona que li agradava venir al Vendrell a mercat, no per comprar sinó per parlar amb uns i els altres i veure com anava tot plegat. Ell va ser un gran lluitador fins el final i un dels millors pagesos d'aquest territori. Era un crack a la vinya. Ens va deixar fisicament, però encara està viu en molts llocs de la nostra vida. Una forta abraçada allà on estiguis Pare. 

dimecres, 24 de novembre del 2021

526 dies i plou


 

Plou aquests dies està plovent. Ja toca que plogui perquè sembla que a vegades estem massa dies què no cau una gota i nosaltres depenem totalment de l'aigua. Aquesta és una pluja bona perquè va caient sense causar estralls i fa que l'aigua vagi penetrant  dins el sol per donar vida als nostres camps. Dies de pluja, alguns ja no recordaven on tenien ni el paraigües ni les botes d'aigua i ara es poden lluir amb total satisfacció. Seguim endavant i d'aquí un mes i un dia Nadal.Ja estem a tocar. Ara si el TSJC no ho impideix a partir d'aquest divendres s'haurà de portar mascareta per entrar en alguns bars i restaurants. Ja estan parlant de la 6a onada a Lleida ja 7a. Seguim endavant i que bonica que és la pluja quan cau amb seny. 

dimarts, 23 de novembre del 2021

Imatges del Baix Penedès top



 Un dels grans invents ha estat l'Instagram que ens permet compartir fotos per xarxa. Aquí es veu les meravelles que tenim arreu. Ara estem en el temps de la imatge quan ja hem superat el so i el text. Hi ha autèntics perfils brutals de persones que fan fotos de la natura amb obres mestres que es van amagant dins instagram. En aquesta comarca tenim punts molt concrets que tenen un munt de fotos durant un temps de l'any. Aquest és el cas d'un gran camp de vinya negra que hi ha a Aiguaviva. Hi ha moltes persones que s'hi fan fotos i les pengen. Aquesta és la meva humil contribució. 

diumenge, 21 de novembre del 2021

Gran audició a l'Auditori Pau Casals de The Gramophone All Stars


 

Gran concert a l'Auditori Pau Casals d'un grup gran de 14 músics, la majoria amb instruments de vent que interpretaven Jamaican Musica Big Band. A banda hi havia dues germanes Sey que posaven la veu. Ha estat molt xulo amb una sala plena i molt de caliu. La gent s'ho ha passat teta durant la quaasi hora i mitja que ha durat el concert.Hi ha que provar coses noves i aquesta ha resultat rodona. 

divendres, 19 de novembre del 2021

521 dies i la pandèmia està en stand bye


 El passat 13 de novembre varem arribar a 13 casos confirmats al Vendrell de coronavirus amb un índex de reblt que està  en 107 i ja és considera alt. Aquestes xifres superen amb escreix les de la setmana passada amb només 4 casos i un índex de rebot de 29. A veure que passarà en les properes setmanes. Estem amatents. Jo crec que la part final l'hem fet molt ràpid. A veure quin serà el que haurem de pagar. Una part de la població ja no es conscient que encara estem en pandèmia unit a que molta gent no es vol vacunar. Estem amatents. 

dijous, 18 de novembre del 2021

La MAT, una nova nafra al territori

 



Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre dues grans zones urbanes com la  de Tarragona i Barcelona. A més és el punt de partida de l’eix que uneix la costa amb les terres de Ponent.  Evidentment també estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. Segons la posició territorial,  estem condemnats a quedar  trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.

Per altra banda, aquest Penedès està repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem una estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i ens ha repartit en dues entitats diferents. Aquesta divisió ha estat una de les causes que ha provocat que cada espai d’aquest ampli territori hagi fet la seva política desatenen unes línies generals penedesenques. Fa quatre dies que tenim vegueria pròpia, però amb unes competències  més minses que el president de la meva escala de veïns. Política de cara a la galeria, però la resta no es mou perquè ja tenim prou talls del pastís entre Estat, Generalitat, consells comarcals, diputacions, ajuntaments i algun consorci.

Al llarg dels segles doncs hem anat superant episodis històrics. Ens han conquerit els romans, els musulmans, els francs, els de la Catalunya Vella, els de la Catalunya Nova i anar fent fins que el desenvolupament de fa 50 anys va accelerar el procés el procés destructiu. Llavors van venir la part més contundent: oleoductes, gasoductes, línies d’alta tensió, tren d’alta velocitat, autopistes i de mica en mica com si fos un Tetris anàvem emplenant els nostres camps i boscos amb totes aquestes infraestructures.

Davant la falta d’acció real de la majoria dels nostres representants polítics que han fet l’orni davant aquesta situació de saturació territorial. El Penedès sempre ha tingut importants representants en les principals institucions de poder de Catalunya, però la majoria no ha acabat d’entendre això de protegir el territori. 

Davant aquesta situació estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la pilota ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda d’aquest territori sinó ho parem ben aviat se’n va a fer punyetes. Petits empresaris, pagesos, hostalers i gent del carrer han posat el seu crit al cel. El cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200 al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels set nuclis de població d’aquest municipi. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància entre els habitatges i la Mat. Us imagineu tot just sortir de  casa i veure  unes torres gegants entre 30 i 90 metres d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat). No cal pensar en els riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta línia elèctrica per la nostra salut.

Per mes inri, en un programa matinal  de Tv3 apareix parlant un ex conseller de CDC que resulta que ara fa d’assessor d’aquesta empresa privada que s’encarrega de portar a terme aquesta gran infraestructura. La mateixa història de sempre que es torna a repetir mentre el preu del raïm no puja i seguim tenint grans taxes d’atur i un territori que no acaba de trobar la seva identitat. El passat 7 de novembre més de 500 persones van sortir a dir prou d’aquesta destrucció. Ara només falta que els responsables en facin una lectura positiva d’aquesta important mobilització. A veure com evoluciona tot plegat, però la gent del Penedès ha dit Prou !!!.

Qui no et pren el pèl?


 

En això de les companyies telefòniques hi ha una autèntica lluita pel mercat. Hi ha moltes tècniques i tàctiques per anar trempejant la situació i pagar sempre el mìnim possible a canvi d'anar saltant d'una a l'altra, però a vegades pots perdre alguna cosa pel camí, per exemple el número. Jo sempre he estat de Movistar i em vaig cansar i vaig sucumbir a una oferta de Virgin Telco, però quan no feia ni mig any va i em pugen vint euros el preu. Llavors m'alliberen un altre cop el número i torno a Movistar perquè aquesta empresa és mes cara, però la veritat és que repon i si tens un problema fa el que pot perquè en surtis. Les altres empreses sempre tenen una cosa a là màniga que no saps per on sortiràs. Al final s'ha d'apostar pels clàssics perquè en el fons ningú dona duros a quatre pessetes. Totes et prenen el pèl, però algunes ho fan amb més estil i responen quan ho necessites. 

dilluns, 15 de novembre del 2021

Els grans valors del covid



 Una de les coses que després de passar el covid més valoro és que a banda de tota l'empatia existent cap als seus malalts i els seus responsables ha posat al descobert que vivim en una farsa. Hospitals sense metges, metges sense ucis. Estem en un lloc on els polítics practiquen el buenisme i no són capaços de solventar els casos de la gent que no es vol vacunar per no perdre vots. Estem en un sistema precari en el dia a dia amb metges mal pagats, contractes puntuals i moltes altres coses que s'han superat pel valor humà de la gent, però no et pensis que les coses van rodades. La sanitat pública i les coses públiques han perdut molt en els darrers anys. Ara el que prima són les imatges i poca cosa més. És una llàstima perquè tots hi sortim perdent. 

Més de mig segle de batalletes



 Quan jo tenia 10 anys vaig venir al Vendrell a estudiar a l'Àngel Guimerà, però d'aquesta època tot i tenir amics, no varem formar cap club que amb el temps s'anès reunint. Això si que ho vaig fer una mica més tard amb els companys de l'Institut del Vendrell que tenim una penya que amb més o menys freqüència quedem per fer coses com organitzar sopars generacionals o simplement recordar vells temps. És allí on surten a memòria moltes coses importants que a vegades han quedat en un racó de la memòria. Xerrades plàcides que passen com si res i que sempre es fan curtes. Cadascú hi porta el seu granet de sorra. No tenim ni grans xerraires ni persones tímides sinó persones que en un moment o altre hi participen. Aquesta dissabe varem anar a fer un sopar d'aquests, va estar tot un plaer una teràpia de records i vivències actuals. Seguim endavant. 

divendres, 12 de novembre del 2021

La cuina tradicional

 


 

De mica en mica la globalització també està acabant amb les nostres cuines tradicionals. Aquí a la comarca sembla que només es faci xató i arrossejat i poca cosa més, però hi ha un munt de receptes de tota la vida que es van perdent amb els anys.

Evidentment en molts casos no estem parlant de plats d’alta cuina, per la seva elaboració o productes sinó de propostes senzilles que els nostres avis cuinaven amb amor i joia.

Estem aquí en plena cuina mediterrània que està caracteritzada per una gran varietat de productes, gustos i textures, llavors nosaltres hauríem de conservar també aquesta herència gastronòmica que forma part del nostre llegat cultural.

Aquí al Vendrell tenim els bufats i ressolis que encara es poden trobar en algun establiment, però són coses que amb el pas del temps van caient en l’oblit. A vegades es parla de música, pintura, literatura, però tot i tenir grans cuiners en aquest país no sempre es parla de la cuina de tota la vida la que hem vist a les nostres llars. Hi ha gent que sempre ha tingut una mà trencada pels fogons i de mica en mica han anat passant a fills i nets els secrets de la cuina, però massa vegades també trobem que aquestes receptes ancestrals s’han perdut amb el temps i les noves generacions les desconeixen.

Les nostre contrades riques en cultura gastronòmica haurien de buscar un sistema per conservar aquests plats tradicionals. No tothom menjava xató o arrossejat sinó que també hi havia altres pollastres elaborats amb productes de la terra que feien les delícies dels nostres avantpassats. Hem de vetllar per no perdre aquest tros de la nostra cultura servida a taula amb els comensals preparats per donar vida a la vida.

dijous, 11 de novembre del 2021

Les presumptes notícies locals

 



Aquest matí ha sonat el despertador i automàticament s’ha encès la ràdio local per escoltar les notícies d’actualitat del municipi. El tema central és que aquesta tarda hi havia una reunió oberta al Centre cívic de Coma-ruga per explicar a la gent la destinació del 1000.000 d’euros dels pressupostos participatius d’enguany, després d’un mes exposició al públic i de rebre totes les propostes de la ciutadania, entre els guanyadors es troben la canalització de pluvials a la zona de Coma-ruga per evitar les inundacions que cada dos per tres ha de suportar la zona del Brisamar de Coma-ruga. Tot i que aquesta partida inicial segons els experts és del tot insuficient en els propers exercicis es complementaran aquestes obres per oblidar un dels problemes endèmics de la zona.

Per altra banda seguint amb aquesta línia participativa del consistori també s’ha anunciat que a la zona dels Masos es farà un consulta amb els veïns sobre els arbres d’algunes de les voreres principals de la urbanització. Alguns d’aquests estan provocant greus desperfectes a les voreres per les seves arrels amb el risc de caiguda que comporta per als vianants i esquerdes en parets i edificis. Seran consultats tots els propietaris d’aquesta zona sobre la idoneïtat de seguir amb aquests elements assumint els riscos que tots coneixem o en un parell o tres d’exercicis acabar amb aquest arbrat  per aclarir aquesta situació per sempre. 

Per altra banda, davant el cost desmesurat i inassolible de les obres del centre de convencions del Tabaris, s’ha decidit aturar de moment aquest projecte i acabar l’esplai d’avis que es va començar l’any 2012 i on només hi ha l’estructura. Aquesta va ser una de les propostes més demanades de la passada festa de la Gent Gran que el consistori va celebrar el divendres passat dia 8 d’octubre amb una àmplia assistència de comensals. L’actual consistori, seguint la seva política participativa coneguda per tothom, realitzarà un ampli estudi entre la població sobre quin seria l’equipament més adient per aquest edifici que s’ha convertit en un dels símbols de les promeses electorals incomplertes. Una estructura que amenaça greus danys sinó s’actua amb certa celeritat per evitar la seva total degradació.

L’Ajuntament del Vendrell ha arribat a un acord amb els veïns dels terrenys de l’hospital per llogar-los durant 10 anys perquè és pugui ampliar el pàrquing d’aquesta infraestructura sanitària que s’ha quedat obsoleta pel creixement registrat en les darreres dècades. També s’ha parlat amb el gestor sanitari per ampliar les instal·lacions amb una UCI, una eina imprescindible avui en dia a la nostra comarca per fer front a les seves necessitats bàsiques.

Per altra banda, a partir d’ara el conegut programa Per què?  de la televisió local també donarà pas als partits de l’oposició. Cada formació política tindrà el seu espai després del torn de les regidories de govern. Una nova iniciativa d’aquest govern que demostra el seu tarannà democràtic i participatiu després que sempre s’havia negat sistemàticament a la resta de formacions que no formin part del govern. Aquesta proposta va ser una de les peticions més arriscades del nou gerent que ha entrar a formar part de l’emissora local. Per altra banda, s’habilitarà un correu electrònic on els vilatans podran aportar les seves preguntes per aquest program, una eina que ja figurava en edicions molt més endarrerides.

 Per altra banda, l’actual consistori s’ha compromès davant les queixes de la gent a obrir les dutxes de la platja per a la propera temporada i també s’ampliaran una setmana abans i una després els serveis dels socorristes a les nostres costes. Tot seguit el sol regnarà en el nostre firmament durant el dia. La zona blava del municipi es podrà pagar amb una aplicació de mòbil i es realitzaran importants descomptes per als compradors del comerç local.

 

 

El Baix Penedès, una comarca deixada de la mà de Déu



És iqual qui mani a la Generalitat de Catalunya, aquí estem amb el cul a l'aire un cop més. Només cal veure la inversió dels pressuspostos de la Generalitat per al proper exercici que encara no està aprovat, però està allí ben situat per tirar endavant. A l'Alt Camp amb 45.000 habitants tenen assignats 305 euros per veí. En canvi aquí tenim per una població de 105.000 habitants més l'increment en èpoques vacacionals que com a mínim dobla població un total de 50 euros per persona. El 20 de setembre van anar els 14 alcaldes de la comarca a protestar a la plaça Sant Jaume i varen tenir una reunió amb representants del govern per demanar més diners per les necessitats de la comarca que no són poques. Doncs un cop més no ens donen més que les engrunes per sortir del sot on estem posats. Però a part d'Idiada que si que un projecte solid la resta de municipis de la comarca els hi falten projectes contundents i anem amb una mà a cada anca per tirar endavant i els polítics de casa nostra no presionen allà on toca i quan toca, almenys no ens fan ni puto cas. Molt trist tot plegat, però la culpa la té tothom, uns per ignorar-nos i els altres per no tenir cap full de ruta ni res que s'assembli, sinó una mà a fora per si plou una subvenció i anar fent. Ara toca a Coma-ruga doncs endavant que no sigui prioritari és igual, pero s'ha de fer alguna cosa per demostrar que alguna cosa es mou, però ni de bon tros ara és prioritari. Terol existeix i el Baix Penedès només existim per putejar-nos com ara volen fer amb la Mat.

dimecres, 10 de novembre del 2021

Records d'una etapa gloriosa



 Avui celebràvem els 61 anys de la Maria Esperança, una gran persona i professional. En una mateixa taula ens hem pogut asseure els qui fa 10 anys estàvem a secretaria de l'Ajuntament del Vendrell, un dels punts forts del consistori d'aquella època. Ara la cosa s'ha repartit i ha quedat a una representació mínima. En aquelles èpoques hi havia bon ambient, molt bon rotllo i es veia que tiràvem endavant. Ara ja fa anys que hem perdut el rumb en general i no se pas on anem i pitjor encara, no sabem on acabarem. Aquí hi ha un tast dels que erem, però no som pas tots. Una trobada que ens ha servit per recordar grans moments i repassar els darrers episodis d'aquesta gran empresa. Una sort treballar amb ells amb les seves coses bones i negatives, però al final de tot s'ajuda. Seguim endavant amb alegria i il·lusió. 

Per molts anys Maria Esperança

 


Per molts anys Maria Esperança perquè ja tens la jubilació a tocar. A la propera legislatura ja podràs gaudir d'una merescuda jubilació després de convocar milers de juntes de govern, plens, comissions i mil històries. Tu sempre has esta al peu del canó treballant amb silenci i amb esforç perquè la maquinària rutlli dia a dia sense incidents ni traumes socials. Poc a poc pencant com sempre per tenir-ho tot ben endreçat i a punt per qui ho necessiti. Una gran professional que per la seva feina es relaciona amb tot el consistori. Moltes felicitats guapa. He estat una de les desenes de persones que has format, però la vida i la feina dona molts de tombs i sempre et recordaré com una gran persona i professional que estas en tot. Una forta abraçada i una mica més i ja podràs fer deles teves. Aquells temps gloriosos han passat, però sempre queden els grans records i la vida continua cada u al seu lloc amb nous protagonistes.

dilluns, 8 de novembre del 2021

Un esplendid cap de setmana a l'Empordà



 Un cap de setmana esplèndid a l'Empordà. Hem visitat l'art, la bogeria i la creativitat de Salvador Dalí a Figueres, un món per descobrir. Hem fet un repàs a l'alta edat mitjana amb el Monestir de Sant Pere de Rodes que és un lloc que respira màgia i es nota una cosa diferent entre els seus murs milenaris. Un lloc que té alguna cosa que no et pot deixar indiferent.Alló és immens posat allí al mig de la muntanya en una situació privilegiada. No varem podem deixar de banda, Cadaquès amb les seves vistes de postal, en un cap de setmana tranquil. Allív arem poder menjar al restaurant S'Estrop que porta l''Angel Riba i la Júlia Rafecas. Una parella que vaig conèixer al Vendrell, però aquí a Cadaquès fan uns arrossos per lleparse els dits. Espectaculars. I per acabar el cap de setmana doncs tornem als inicis dels temps amb les ruines gregues i romanes d'Empuries. Un lloc on es veu la magnitud d'aquesta ciutat que va ser una de les més importants del litoral espanyol. Moltes pedres que deixen pejtades del seu passat gloriós. Una mica de vent, però molt acollidor. Allí se sent català i francés i poc espanyol. Estem a pocs quilòmetres de la frontera.

divendres, 5 de novembre del 2021

Les telesèries de la política

 

 



 

Una dels aspectes positius de la pandèmia ha estat la difusió pública dels plens municipals en la gran majoria de municipis. Fins ara aquest privilegi només estava reservat a un seguit de municipis més grans que tenien la sort de gaudir de televisió pública o almenys ràdio municipal. Durant aquest any i escaig per la xarxa s’han pogut seguir tot tipus de plens d’altres consistoris amb menys recursos. El ple hauria de ser la Champions de la política, allí on es tracten els temes més transcendentals de la gestió municipal, però ja fa dies que s’han convertit en un pur tràmit on alguns polítics, i en especial abans de cita electoral, fan una mena de discurs de campanya electoral. Els plens tenen unes claus importants que cal conèixer per saber en tot moment què tens al davant. Primer de tot en la immensa majoria de casos cada formació o coalició política vota a l’uníson cada punt d’aquest plenari. Algunes vegades quan és una cosa trivial es deixa llibertat de vot entre els membres del partit.  Quan per coses de la vida hi ha un empat en el plenari, el vot de qualitat de l’alcalde decideix per quin costat es decanta la balança. La part més avorrida de tot plegat és que molts cops ja saps com acabarà la votació. Seria la mateixa situació que quan veus un partit de futbol sabent el resultat final.

En el ple poden tot tipus de propostes. Algunes de tràmit. Altres que poden ser viables. També les que  es posen en competències d’altres administracions o simplement algunes que només es poden realitzar amb la participació de forces immaterials.

Al final el més interessant de tot plegat acabar sent les precs i preguntes on la gent preguntar el que vol i el polític pot respondre en la mateixa línia. Ja ho  sabeu. Hi ha moments genials, però la majoria de vegades estan al nivell d’una telenovel·la turca.

dijous, 4 de novembre del 2021

Enraonar de música al Vendrell

 



Durant el mes d’octubre dos dels auditoris del Vendrell han acollit tres converses de Gemma Ventura amb diferents persones relacionades amb el món de la música sota el nom “el Vendrell sent la música” organitzat per l’Àrea de Cultura del consistori. Aquesta proposta s’havia d’estrenar l’any passat, però la covid ho va modificar per acabar sent entrevistes emeses per la televisió local. Enguany les restriccions pandèmiques eren més suaus i s’ha pogut gaudir d’aquesta experiència a dalt i a baix de l’escenari. Aquestes trobades tenien una durada molt encertada entre una hora i una hora i mitja i anaven acompanyades de petits fragments de peces musicals que portessin records als protagonistes. A l’Auditori Pau Casals en Xarim Aresté no es va poder estar de fer un mostra de la universalitat i contundència de la música tocant uns acords al piano que presideix aquest escenari.

La primera cita va ser a càrrec del doctor en biologia i especialitzat en neurociència David Bueno que ens va portar al món de la música d’una manera més aviat científica. Ell va defensar clarament quins haurien de ser els pilars de l’educació humana, almenys en les primers etapes. Està clar que parlem de les arts plàstiques, la música i l’esport. A partir d’aquí es pot anar afegint els coneixements que facin falta, però sobre aquesta estructura abstracta, mundial que suportaran el pes de totes les coses que al llarg de la vida es puguin anar afegint en cada cas. Una cita amb la presència de molts professionals del món educatiu. Al final de la xerrada el públic va poder realitzar un petit experiment amb un full irregular de paper per descobrir la relativitat del nostre punt de vista.

El segon dia va ser el torn de dos músics catalans en plena forma i amb una trajectòria més que consolidada com són el Gerard Quintana i el Xarim Aresté. Molts varem poder descobrir una mica més d’aquest segon convidat que és una persona molt llegida i intel·lectual amb un món molt personal per descobrir al voltant de la creativitat. En aquesta jornada ens apareix la música com a vehicle per compartir emocions personals amb la resta de la societat i que cadascú es pugui adaptar aquest sentiment segons el seu perfil i la seva situació. Una eina que pot servir per superar la timidesa i fins el tot el tartamudeig.

El punt final d’aquest cicle va anar a càrrec de tres vendrellencs que han tocat el món de la música des de tres punts de vista diferents. Per una banda el Jesús Rovira que és un dels puntals creatius dels Laxnbusto que va exposar la seva visió davant el fet que alguns temes de creació pròpia passin a convertir-se en himnes generacionals. També va aportar la seva òptica sobre la seva tasca de relacionar-se amb molts músics i productors que tenen concepcions diferents del seu art i els seus objectius. La Carlota Baldrís va deixar anar algunes anècdotes de  la prehistòria dels estudiants de música abans de l’entrada en funcionament de l’escola de música local. Per la seva banda, la Montse Meneses va deixar anar algunes peculiaritats de com es vivia el món de la música a casa seva on hi havia blancs i negres entre els diferents membres de la família. 

La clau de tot plegat en la majoria de casos va a càrrec de l’entrevistador que és qui ha d’anar traient la gràcia entre els entrevistats. La Gemma és una persona molt versada en aquest món i des de la seva presumpta innocència juvenil i mirada tendra va filant profitoses converses on la gent pot enraonar que és un d’aquests verbs que no té gaires traduccions en altres llengües.  Una persona que deixa parlar al convidat perquè a vegades sense voler s’intercanvien els papers i no saps qui és l’entrevistat i qui és l’entrevistador. Evidentment també l’escolta i va bastint maó a maó segons cada resposta o mirada sospitosa una tertúlia on tothom en surt molt satisfet perquè hi ha comunicació. Aquesta ha estat una gran iniciativa que esperem que segueixi en els propers anys. Seria interessant que s’enregistressin aquestes converses per la gent que no hi pot anar o també per recordar alguns moments més intensos encara que només sigui una gravació de so.