dimecres, 20 d’octubre de 2021

La realitat laboral a través del Buen Patrón


 

Una peli espanyola protagonitzada per Javier Bardem que mostra les relacions en una empresa de balances. Una història que com los Lunes al sol és una sàtira del que passa en moltes empreses i el que fan per aconseguir els seus objectius. No hi falta l'amor i les relacions no tan equilibrades entre els seus treballadors. Val la pena anar-la a veure perquè molts s'hi poden trobar identificats. Ja ho sabeu.

Tot un luxe Gerard Quintana i Xarim Aresté de la mà de Gemma Ventura


 

Paraules que van i venen, somriures, mots, notes, sensacions, emocions, sorpreses, silencis. Aquests són els elements claus d'una bona conversa com la que varem veure ahir al vespre a l'Auditori Pau Casals amb Gerard Quintana i Xarim Aresté de mans de Gemma Ventura. Una manera de conèixer el valor universal de la música que arriba a tothom encara que no hi entengui. Una matèmatica universal amb sons. Un plaer descobrir aquesta nova vessant d'aquests dos cantants catalans. Tot un luxe.

dissabte, 16 d’octubre de 2021

Una Fira ben aprofita amb poca representació local i comarcal.

 


Una nova Fira de nous espais al Puig que deixa l'embús que hi havia a la Rambla a la zona de jalu i ara el porta a la plaça de la Sardana, però allí hi ha molt més espai que no pas a la Rambla. Els estands de la Rambla passen al pàrquing del Puig molt ben aprofitat, però es una llastima que es perdin places de parquing quan se suposa que la gràcia és que vinguin de fora. Per altra banda, s'ha dotat de vida la Rambla del Vendrell amb altres opcions que no creen la gernació d'altres vegades. A la fira hi falta representació comarcal podria ser la fira del Vendrell com la de Matadepera. Aquí hi ha un problema que suposo que en les pròperes dècades s'arreglara. La fira està molt ben feta seguint els patrons polítics actuals. Seguim endavant. No plou i això és important.

divendres, 15 d’octubre de 2021

486 dies només mascaretes



 Després de quasi 486 dies de pandèmia anem tornat de mica en mica a la realitat. Ara el que ens queda de moment es portar la mascareta a l'interior dels locals obligatori. Cada dia hi ha menys gent al carrer que la porta. Esperem que no reboti i de mica en mica anem a la normalitat. Els hospitals ja deixen passar familiars amb certa normalitat i aquesta fira del Vendrell serà molt semblant al normal. Seguim endavant. 

dijous, 14 d’octubre de 2021

L’onze ideal del consistori vendrellenc

 



L’Ajuntament del Vendrell està configurat per 21 regidors que integren el màxim orgue col·legial d’aquesta administració local. Políticament està dividit en dos grans grups. Els que tenen el poder i els que els toca fer d’oposició. Després hi ha un o dos elements que van jugant diferents papers de l’auca segons el que tenen al davant.

Avui en dia que tenim el futbol com un dels esports principals a casa nostra podríem tenir un molt bon equip capaç de derrotar a qualsevol element sobre el terreny de jo. Primer de tot posaríem en Soriano de porter. Aquest jove fixatge provinent de la pedrera vermella es pot enfrontar a tot tipus de pilotes vinguin d’on vinguin amb els seus punys enèrgics. Ha tingut grans mestres internacionals en  el seu art com en Iceta i en Sánchez.

En la zona central de la defensa hi podem posar na Peris, una jove i contundent jugadora que s’ha format en els equips amateurs de la localitat. El seu joc és molt inesperat i peculiar i mai sabràs com resoldrà la jugada. El seu joc en els darrers anys s’ha consolidat a l’eix de la defensa tot i que pot arribar a jugar a totes les parts del terreny de joc.  Al seu costat esquerra l’acompanyarà en Herrera, un jugador versàtil amb molts partits a les seves cames i que sempre és ben fidel al seus colors. A la banda dreta tenim en Mercadé, provinent d’una de les formacions locals amb més solera de la vila. Un estil peculiar que sempre sap fer servir l’estratègia necessària per evitar que el davanter contrari arribi a porteria, però sempre d’una manera neta i pulcre sense causar cap lesió al contrari.

Al mig del camí posarem en Martínez, un jugador força jove que ha passat per altres punts sobre el terreny de joc, però que sembla que aquest és el més escaient per a la seva tècnica. Integrant destacat del combinat provincial i amb molts de números per formar part de la selecció catalana i fins i tot espanyola. Ha sorgit del planter i s’ha convertit en un jugador referent en aquestes contrades. Ell serà l’encarregat de distribuir el joc i d’iniciar els atacs amb profunditat per aconseguir el màxim resultat. En els darrers temps és mostra més segur en la defensa que en l’atac. Per portar a terme aquesta missió anirà acompanyat del seu gran amic en Santos a la banda esquerre. Tots dos formaran un tàndem que no tindrà res que envejar el format en el seu temps per la parella Jané Domingo.  Al seu costat dret trobarem na Ramírez que serà una peça clau per obrir joc a la davantera i poder arribar amb seguretat i contundència a la porteria contrària. En aquesta zona central també jugarà per lliure el gran central en Mañé, una persona jove amb molta empenta i molt bona visió en el camp de joc. Molts equips ja s’han fixat en les seves grans habilitats. Les seves faltes directe prop de l’àrea han sumat molts punts en jugades decisives. Ell serà l’encarregat de portar la pilota endavant pel lateral esquerre principalment i gaudirà de certa llibertat segons l’evolució del partit per moure’s sobre el camp per frenar l’equip contrari.

Com a davanter centre tenim en Navarrete, un xicot nou a la gespa local, però que segur que sempre s’ho deixa tot al camp per treure els tres punts per al seu equip. Ell sap esquivar molt bé la defensa local i té molt bon regateig per esquivar la defensa contrària i és un dels especialistes en llançament de penals. Ell estarà acompanyat en aquesta missió per la Na Moreno, una jove que ja ha jugat en altres lligues i torna amb força després que el titular d’aquesta posició hagi fixat per un altre equip. Una jove imprevisible que amb les seves passades en profunditat al davanter centre pot crear moltes situacions de perill. A l’altre costat trobarem un clàssic al  món del futbol professional perquè venia d’altres esports equips amb un pes destacats a la comarca. Ella és en  Llasat que  gaudeix d’una llarga trajectòria professional en aquest esport després d’unes dècades de parada tècnica. Una jugador molt temut per la defensa perquè pot jugar amb molta facilitat amb un gran joc dialèctic amb les dues extremitats inferiors per posar la bola a la porteria contrària. S’ha format a l’ombra d’uns dels grans jugadors comarcals de tots els temps fins que els diferents estils de joc els van separar. Sempre ha mostrat molt de seny i tranquil·litat per superar els darrers jugadors abans de posar la bola en la xarxa contrària. Des de el primer moment és molt evident la seva dilatada experiència i seguretat per aconseguir el seu objectiu. Sap resoldre amb eficiència en els moments complicats del partit quan s’han de treure els tres punts d’on sigui.

L’entrenador titular és en Carnicer, un jugador que va estar més de 40 anys actiu en el món del futbol local i nacional, tindrà com ajudants en Domingo en la part física i preparació de porters.  Un combinat que portarà la samarreta vermella amb petita estelada en el braç esquerre i un petit Tobies dibuixat en el braç dret. Desitgem molta sort en aquest equip que està molt preparat per superar tots  els reptes. En els propers mesos el davanter centre serà substituït per motius de feina per una jove promesa de l’equip local, na Vaquero, una jove jugadora que  segurament portarà moltes victòries a l’equip local per les moltes qualitats que tothom li reconeix.  

25 anys de la tele del Vendrell

 



El dia 13 d'octubre de 1996 va obrir la tele local que tenim ara mateix a mans del consistori local. Tot just abans d'aquesta hi havia una productora encapçalada pel Miquel Garcias que ocupava el paper de tele local a un local de Fàtima. Recordo que quan aquesta empresa va complir un any va muntar un pica a pica on no hi va faltar de res i allí podies avorrir el menjar de tantes coses que hi havia per  engrapar. Aquest és un dels episodis més golafres que recordo en la meva vida. Després va venir la tele municipal que sempre ha tingut un director o gerent clarament de la corda de l'Ajuntament. A vegades s'ha portat més professionalment i a voltes més políticament, però tots dos ingredients mai han faltat en diferents proporcions. Inclús quan manava l'Arribas van portar una tia de Tarragona del Psoe que no sabien que fer i la posar aquí a dirigir el cotarro. Quan van guanyar els convergents va tocar el dos, evidentment. Tenir una tele local és un luxe. És una llàstima que no s'aprofiti més aquest pilar de municipi que paguem entre tots 600.000 euros cada any per tirar endavant. Una tele a poca publicitat, perquè sempre ha estat una cosa secundària o terciaria per als seus responsables que sinó arriba de la casa gran s'hi posa una mica més i d'algun lloc ho traurem. Una llàstima perquè aquesta tele podria ser comarcal amb l'ajut d'altres municipis de la comarca i així podríem fer més coses perquè les eines les tenen i falta una mica més per arribar més lluny, però en aquesta comarca cada poble va al seu rollo i només es troben a la plaça Sant Jaume un cop cadd 20 anys per fer-se la foto.

Aquesta tele té molt bons professionals que fan el millor que poden i saben per portar a terme la seva tasca. D'aquí cap allà amb les càmeres que després no es queixin sinó surt una notícia o només la meitat de temps d'una altra entitat. També un mal de cap pels presentadors que a vegades s'han de trobar pel carrer amb vilatans que els hi exposen queixes i peticions de la seva feina professional.  Han de donar resposta a la gran frase, això quan surt? Per altra banda, a part de ser comarcal també hauria de ser lliure d'anar on vulgui i no ser una obra social de qualsevol partit, quatre amics o entitat de la vila o comarca que es tira un pet i ja vol que ho vagin a cobrir. Hi ha moltes coses importants que no es veuen per la tele i altres xorrades que les hem d'aguantar perquè falta un criteri més professional i menys polític del quedar bé per anar endavant.- No passa res, al final es vendre un producte. Per això molts cops només trobes a les rodes de premsa els pobres de la tele perquè la resta passa olímpicament de coses vanals per a molta gent.

Ara tenim una tele amb els serveis bàsics que cada dia té mé gràcia anar a post que interessi per internet i no mirar la tele perquè hi ha molta cosa d'altres llocs i repetida. Vas a internet i mires el que vols, no cal veure tot el que passa i més en una localitat amb poca identitat grupal i cada barri és com Andorra. Moltes felicitats i per molts anys i endavant. Esperem que algun dia es posi la graella de la programació i també de la ràdio que és la gran oblidada de tot plegat, una gran pena perquè la seva màgia arriba molt lluny. Per molts anys i endavant per una tele més plural, comarcal i amb una mica més de contingut. Espero que alguna cosa es faci per celebrar aquesta efemèride. A veure si salta la sorpresa. 






dimecres, 13 d’octubre de 2021

484 dies i ja li tenim un peu al coll a la covid


 

 La cosa està canviant i podem dir que partir del 15 d’octubre la restauració, el comerç i la cultura recuperen el 100 % de l’aforament en interiors i exteriors. Per tant, teatres, cinemes, botigues, bars i restaurants podran funcionar amb l’aforament complet. Això sí, la mascareta continua sent obligatòria en els recintes tancats. 

També desapareix la restricció d’aforament a universitats, equipaments cívics, fires, congressos, mercats ambulants, parcs d’atraccions, activitats lúdiques en espais tancats, activitats relacionades amb el joc i esports a l’exterior. En canvi, en esdeveniments esportius a l’interior l’aforament màxim serà del 80 %. Aquest seran dels pocs que encara mantindran les restriccions, per tant la Fira del Vendrell serà dels actes quasi lliure de mesures. A veure com anirà i esperem que la gent cumpleixi les normes bàsiques que són poques i no podem anar enrere.

dissabte, 9 d’octubre de 2021

Un gran concert de Blaumut a l'Auditori Pau Casals


 

El grup català ha ofert avui dissabte dia 9 d'octubre un gran concert a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador amb un ampli repertori de la seva discografia. Un escenari quasi ple que va fer les delícies del púiblic allí assistent. Un d'aquests concerts on veus que hi ha una gran connexió entre dalt i baix l'escenari. Quasi ha durat dues hores i han interpretat una versió especial del Cant dels Ocells dedicada a Pau Casals. Una joia i un honor poder gaudir d'aquests grans concerts a casa nostra sense haver d'anar a altres llocs propers. Crec que és el primer cop que Blaumut fa un concert al Baix Penedès. Ja tenim ganes de més. 

divendres, 8 d’octubre de 2021

Sou encantadors, un any més


 

Moltes gràcies a tothom per les vostres felicitacions per terra, mar i aire. Ha estat un dia diferent que m'he vist molt reconfortat per aquests minuts o segons que heu dedicat a pensar en mi en aquest moment especial. És molt bonic sumar anys, però molt millor amb la vostra companyia i suport. Sou uns àngelets. Vinga seguim endavant i ens veiem. Una forta abraçada i moltes merces de tot cor. 

Menys política i almenys una estació d’Alta Velocitat

 


 

En aquest territori de ningú entre les grans conurbacions urbanes com són Tarragona i Barcelona el que necessitem és una estació d’AVE i no ens calgui anar ni a Barcelona ni a aquest punt enmig del no res no s’amaga la del Camp de Tarragona. Estem al mig de tot plegat que ens demana uns tres quarts d’hora de cotxe si volem anar a agafar algun tren d’alta velocitat. No necessitem tenir delegats sense competències ni pressupost que només serveixi per dir que tenim aquest càrrec que té menys poder que un llogater de pis.  Tal com estan actualment les comunicacions si hem de fer arribar alguna petició a algun alt càrrec de la Generalitat a li ho farem arribar de mil formes possibles que va des del correu electrònic fins a la carta de tota la vida. En la gran majoria de casos estem davant d’un problema de manca de fons econòmics i de retruc també de voluntat política perquè molts cops hi ha diners que ves a saber on van a parar finalment.

Aquestes tres comarques necessiten molt més una parada d’Ave amb una bona xarxa de comunicacions properes amb autobús o de tren que ens aporti turistes, inversions i altres persones que hagin de venir. 

Els personatges polítics cada dia està més lluny de la societat que gestiona. Ells ja tenen el seu paper en diferents punts estratègics que ha de gestionar amb cura i coherència i no cal afegir més personatges a la fauna política d’aquest país perquè al final el pastís es tornarà massa minso i serà ingovernable tot plegat. Hem d’apostar per les coses pràctiques com arranjar les línies de rodalies que són les més utilitzades per la gent. No cal presumir de bones vistes si després tenim goteres al sostre on ens toca viure cada dia.

 

 

 

 

Avui encetem una nova volta al món





Avui dia 8 d'octubre és el meu aniversari. Ja he donat 52 voltes al sol i m'agradaria donar-ne moltes més. Aquest ha estat un any complicat perquè vaig estar 4 mesos hospitalitzat, entre Santa Tecla, Hospital del Vendrell i Joan XXIII, es en aquest darrer on vaig estar més de dos mesos a la Uci per la Covid. Hi hagut moments crítics que no tenia gens clar que superaria, però estem aquí per tirar endavant i no podré estar mai prou agraït per les mostres de suport que hem rebut durant tots aquets mesos tant d'amics, família com companys. Aquesta és la força que ens ajuda a tirar endavant un cop més. En aquesta foto estic amb els braços oberts per seguir volant per la vida, intentant superar els reptes que et va posant. Aquest és un dels meus llocs preferits al davant de la plaça del Pessebre de Sant Salvador. Moltes gràcies a tothom per les vostres energies que han sigut clau per tirar endavant. De tot cor. 

dijous, 7 d’octubre de 2021

No és un problema de 15 euros

 



El govern central sembla que vol pujar el Salari Mínim Interprofessional 15 euros per al proper pressupost. Evidentment que aquesta pujada no deixa content a ningú perquè per alguns és totalment insuficient i per altre és excessiu. Són coses que acostumen a passar i sinó fos així també seria també preocupant.

El problema greu jo crec que no són aquests 15 euros perquè a la fi i el cap per una persona i per un treballador 3 duros en euros més al mes tampoc no suposen cap crisis financera. Els uns perquè amb un parell o tres d’esmorzars menys a fora ho té superat i a l’altre perquè dins un còmput global d’empresa la cosa té una importància minsa.

El tema no són aquests diners si tota la resta funcionés amb certa correcció. El problema és que hi ha molt males praxis en aquest món laboral. Hi ha empreses que aprofiten aquests joves becaris per ocupar llocs estructurals dins el seu organigrama. Quan un acaba n’entra un altre per exercir la seva tasca i així anar encadenant. Aquests professionals no cobraran ni cinc. Si tenen sort potser aprendran alguna cosa i sinó doncs a gaudir de l’ambient laboral i poca cosa més. Aquesta baula és clau en l’aprenentatge humà, però hi ha llocs on s’han distorsionat fins assolir una greu perversió que és aquest aprenent amb tasques claus dins el sistema.  

Després tenim molts altres formats perquè en el fons el paper ho aguanta tot. Alguns tenen contractes de 4 hores diàries i en fan 8 o més cada dia. Això és un dels clàssics que podem trobar fàcilment per les nostres contrades. També hi ha els qui tenen un contracte de 8 hores setmanals i cada dia en fan 12 o més de manera sistemàtica sense que sigui una excepció de la regla i d’una manera continuada. Llavors tenim el format sense dies de descans. Persones que treballen diàriament un mes o dos sense cap dia festiu en la seva setmana i que tampoc ho veuen recompensat al final de la contractació.

Cada dia hi ha més empreses que ja no paguen pagues dobles i aquestes queden prorratejades dins el càlcul mensual. Sóc dels partidaris de les pagues dobles perquè així durant dos mesos l’any tens aquest coixí que et permet fer front a altres despeses extres que ha anat sorgint en el transcurs del temps. Un cop de mà que si el tens repartit durant els 12 mesos de l’any es dissolt més ràpid que el sucre dins un tallat.

Aquesta és la realitat del nostre mercat laboral. Llavors tenim una altra vessant molt important que són els qui et fan un contracte mercantil. Això d’assalariat per alguns és una utopia que no va amb la filosofia de l’empresa.  És millor que cadascú és busqui la vida per ell mateix.

Actualment hi ha moltes més coses que 15 euros més al mes, però no es volen tractar perquè per desgràcia de la societat són comportaments que malauradament s’estan normalitzant dins el nostre teixit empresarial. Això és un greu problema per tots nosaltres, perquè de mica en mica estem perdent qualitat laboral i la nostra societat deixar enrere nivells que ja s’havien assolit.

El salari mínim hauria de pujar segons un seguit d’elements fonamentals com la benzina, la llum, el lloguer, llavors veuríem com el que tenim és irrisori.

Una lliçó d'humanitat, Mediterráneo

 


Aquesta és una lliço d'humanitat al voltant de la figura d'Òscar Camps i Open Arms. Una històrial que narra els inicis d'aquesta aventura humanitària per salvar persones que busquen un futur millor jugant-se la vida al mar. Aquesta és una d'aquestes pelis que s'ha de veure al cinema perquè gaudeixes més de les escenes dins el mar. Una gran interpretació d'Eduard Fernandez i Dani Rovira ( fins ara només l'havia vist fent papers còmics). Una lliçó a Europa d'aquest drama que estan vivint milers de refugiats que fugen de la guerra i del mal per un mon millor. Molt aconsellable.

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Tot un luxe l'entrevista entre Gemma Ventura i David Bueno



 Tot un detall gaudir ahir a la tarda d'una entrevista entre Gemma Ventura i David Bueno a l'Auditori Pau Casals, un acte organitzat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell. El doctor en biologia ens va explicar la importància de la música, la psicoimotricitat i l'art en els joves i també en totes les edats. L'entrevista va durar una hora i poc i al final de l'acte ens va repartir un full en blanc de diferents formes per fer una tasca que demostraven les seves teories. Va ser molt amè i planer i l'auditori estava farcit de mestres i professors que no es van voler perdre l'oportunitat de veure aquest prestigiós científic a casa nostra. Unes preguntes entenedores i planeres van ajudar que tots els allí presents entenguéssim millor el missatge.

dimarts, 5 d’octubre de 2021

476 dies i a veure que fem amb les vacunes


 

Estem aquí pendents que no arribi la sisena onada. A veure que passa amb la gent que no es pot vacunar però sembla que de mica en mica la pandèmia va remitint i de mica en mica el teletreball ja anirà quedant a nivells bàsics. De mica en mica tornem a la normalitat i esperem que així sigui. Ara esperem que hi hagi més gent vacunada per evitar contagis, des de les institucions estatals s'està treballant aquest tema perquè aquest col·lectiu pot seguir sent transmissor de la pandèmia. Ja es poden fer castells amb algunes limitacions, aquest divendres pot obrir l'oci nocturn. A veure com anirem entrant en aquest nova normalitat. De moment no es obligatori portar mascareta a l'exterior, però molta gent encara la porta. Seguim endavant.

Ponencia Node Penedès

 Aquest escrit anava adreçat a una taula organitzada per Node Garraf de com es veia el Garraf des de fora. Per motius de salut no hi vaig poder assistir i deixo aquí la meva aportació



 

 Primer de tot, bon dia. El meu nom és Miquel Casellas i vinc del Vendrell tot i que jo sóc nascut a Albinyana. Fa més de vint anys que sóc funcionari a l’Ajuntament del Vendrell, però la meva gran passió és el periodisme.

Des de 1996 fins a la seva desaparició al desembre del 2012 vaig col·laborar on també hi vaig treballar durant una temporada . Des de 2007 faig un programa de ràdio a la ràdio local que s’anomena Pas de vianants per analitzar una mica l’actualitat local i comarcal. Des del 2007 també tinc un blog que porta per nom www.miquelcasellas.blogspot.com

Jo de petit tenia molt clar que el meu àmbit territorial era el Penedès. Sóc fill de família pagesa i molts  dissabtes al matí anàvem a mercat a Vilafranca que a casa nostra també figurava una mica com a capital del Penedès des d’un punt de vista cultural i agrícola. Per nosaltres el Garraf era el d’una comarca més oberta, més industrial, més cosmopolita i oberta amb unes tradicions molt arrelades com el carnaval i uns elements claus com la Rambla i el Port de Vilanova.

El Baix Penedès al costat d’aquestes dues altres dues comarques penedesenques sempre ha ocupat el vagó de la cua i ha anat a remolc d’aquestes dues grans capitals que s’han encarregat de tirar endavant el territori, Vilafranca més al voltant del vi i l’enoturisme i Vilanova com una ciutat oberta amb les seves fires, exposicions i propostes tan interessants com la que estem vivint avui aquí en aquesta sala.

És molt important que una comarca sigui capaç d’agafar els diferents elements que la configuren i organitzi una trobada com la que estem compartint avui aquí ja sigui per parlar de cultura, territori, economia i futur.

Aquest acte al Vendrell encara estem a anys llum. L’any 2012, el consistori va aprovar un ROM ( Reglament Orgànic municipal) per regular els plens municipals i dins aquest document hi havia un compromís per fer un debat de la vila anual, doncs la setmana passada en van fer un en un format molt light, només amb els portaveus de cada grup a la sala de plens.

Aquesta és una de les eines necessàries per tirar una vila endavant. Crear una interacció entre els diferents elements i organitzar un debat social obert on cadascú hi digui la seva i tothom vagi vogant en el mateix rumb.

Tot i que també s’ha de dir que El Garraf des de fora principalment és Vilanova i la Geltrú i els pobles del seu voltant que semblen una mica que siguin els seus satel·lits, però hi ha una gran excepció. Sitges és un món a banda del que es viu al Garraf com una república independent que juga una altra lliga amb una altres paràmetres que no sempre concorden amb de la resta de la comarca.

El Penedès com a territori històric actualment crec que només queda a l’Alt Penedès i poca cosa més. Al Vendrell igual que al Garraf crec que aquest sentiment de vegueria està francament en números vermells. Nosaltres el Baix Penedès sempre ens hem situat una mica en al paper d’ànec lleig dels nostres companys d’aventures tant si anem de la mà de la Vegueria amb capital a Vilafranca com si anem amb el Camp de Tarragona amb la capital a Tarraco. El Garraf és una ciutat amb iniciativa pròpia que està a mitja horeta de Barcelona una distància ideal per interactuar amb Barcelona i els seus cinturons.

El Vendrell ha estat una mica aquest Penedès low cost per aquelles persones que no podia establir-se a Vilanova o Vilafranca per la seva renda per capita i venien a afincar-se al Baix Penedès que els permetia afegir un quart d’hora de temps en la seva relació amb Barcelona i el seu entorn si els transports i mitjans de comunicació no ens fan una broma de les seves. Per altra banda el preu d’algunes urbanitzacions perdudes a les muntanyes els mostrava una oferta difícil de refusar.

Evidentment els del Baix Penedès per la poca oferta que tenim en el nostre territori hem d’anar a altres llocs i un dels punts on pots trobar més baixpenedesencs és a Vilanova i la Geltrú comprant o a la recerca d’altres serveis que al Vendrell o no tenim o hi són d’una manera minsa. Altres punts a banda de Barcelona i Tarragona és Reus que té certa similitud comercial amb Vilanova i la Geltrú.

Vilanova per nosaltres és oferta en museus, cultura i gastronomia i des d’alli mirem per la finestra de les xarxes tot el que s’està portant a terme a la vostra comarca. L’altre dia jo vaig ser un dels qui va anar a donar un cop d’ull a la nova oficina d’Ikea a Sant Pere de Ribes. Tinc els meus dubtes que els veïns del Garraf mirin el que fan al Baix Penedès, però nosaltres si que hi tenim un ull igual com a Vilafranca del Penedès que tenen un a més àmplia oferta que la que ofereix el Vendrell. Per altra banda no sé si tampoc els Vilafranquins i Vilanovins miren a la resta de comarques veïnes a veure que s’hi cou. Crec que també van una mica per lliure.

A més el fort creixement del Baix Penedès en els darrers anys és de persones que provenen de Barcelona i del seu entorn i que han anat a viure a aquesta comarca amb una total desarrelament de la comarca i estan més pendents del que passa a la plaça Catalunya de Cornellà que no pas el que fan al Vendrell. A Vendrell costa bastant que la gent s’integri i una gran eina han estat els entitats com els castells Nens el Vendrell. Crec que al Garraf aquesta integració és més alta tot i que sempre hi ha persones que viuen al seu món.

Per mi el Garraf comença on estava la tèrmica de Cubelles que ha desaparegut sense deixar rastre, les cues davant el semàfors de Cubelles per passar aquest nucli urbà que necessita una variant fa anys però que encara resta pendent.

El Garraf era aquell bon home que durant un munt d’anys va estar en un semàfor netejant vidres dels cotxes per guanyar-se uns diners. Vilanova són les cadires de les terrasses de la Rambla quasi plenes a l’estiu i a l’hivern gaudint d’un clima temperat i de les xerrades amb amics i parents per anar fent camí en la vida.

El Garraf són les rues de carnaval de Sitges amb els carrers i places plens d’ambient fins a altes hores de la nit. També les comparses vilanovines el diumenge de carnaval a la plaça de la Vila amb els caramels amunt t i avall amb el so del turuta. El Garraf també és un lloc on puc anar a veure concerts de primeres figures nacionals de la música sense necessitar d’anar a una gran ciutat.

El Garraf també és el preu abusiu d’un autopista que amb tres quarts d’hora em porta del Vendrell a Barcelona sinó hi ha retencions. Davant d’això tinc les alternatives de les històriques costes del Garraf o l’Ap 7.

El Garraf és les aparicions a la televisió o al cinema Toni Albà i Sergi López que són un clars representants del caliu teatral i associatiu d’aquesta comarca al llarg de les dècades.

El Garraf és cultura, treball i esforç de molta gent que ha cregut en la seva comarca i hi ha apostat per ella decididament i s’han quedat amb les capses com ha passat a altres indrets. Moltes gràcies per convidar-me i per aquestes iniciatives.

dilluns, 4 d’octubre de 2021

Lauzeta a la Bisbal del Penedès, tot un honor

 


Ahir vaig tenir l'honor de veure per primera vegada Lauzeta al Baix Penedès, n'hi haviem vist algun cop a les terres de Ponent, però sobretot els hem vist per twitch. Des de que va començar la pandèmia al març del 2020 han actuat quasi cada dia per aquest canal virtual. Ells són el Joan i la Nuria, guitarra i viola, però poden tocar molts instrumets i tenen una gran varietat de cançons al seu calaix que van des de populars catalanes fins a les irlandeses passant pels clàssics de tots els llocs. Per mi és un dels grups amb més ventall de peces a la seva cartera. Una gran sort gaudir del seu directe, molt proper, variat amb moltes peces comentades i amb la participació del públic que va animar aquest concert. Un gran grup que esperem que tornin ben aviat per les nostres contrades. 

dissabte, 2 d’octubre de 2021

La millor teràpia: la Música del Pemi Rovirosa i els Invictes



Aquest dia 1 d'octubre vaig tenir el goig de gaudir del 1r concert del Pemi Rovirosa i els Invictes. El primer que va fer a la Lira no hi vaig poder anar perquè estava hospitalitzat per la Covid. El d'ahir era molt esperat. A més va ser en un lloc nou com és la Torre del Sebastià a tocar a Sant Vicenç de Calders. En aquest concert va estar acompanyat de la majoria dels Invictes i va repassar una part important del seu àlbum i també alguns temes de Laxen i alguna altra proposta més personal que va agradar a tothom. Va ser una joia poder tornar a escoltar la veu del Pemi Fortuny amb una de les cançons més mítiques dels Laxnbusto com és la de Pagès. Una vetllada inolvidable amb molta gent de Sant Vicenç de totes les edats. Hi havia moltes persones que fa anys que pentinen canes en el millor cas i va ser molt emotiu. Va durar quasi dues hores i va ser espectacular. Seguim endavant i moltes gràcies Pemi per aquest gran regal que ajuda a tothom a recordar grans temps i a tirar endavant. Una forta abraçada. 

divendres, 1 d’octubre de 2021

D’on traiem els diners públics?

 


Estem començant a engegar màquines per al proper 2022 que donarà pas a les eleccions municipals de la primavera del 2023. Encara queden força dies, però hi ha partits que ja comencen a fer múscul de cara a aquesta cita que és la que està més valorada per l’electorat. La que molts cops ha de treure les castanyes del foc quan la resta d’administracions passa per sobre de les seves competències. Aquí al Vendrell ja estem vivint aquesta fase 0 fins arribar a les urnes.

Tot just acaba l’estiu tenim la posada en funcionament de la gratuïtat del servei de guarderia municipal per als nens de P2 a les llars municipals. De moment tenim això, potser en el proper pressupost la iniciativa s’ampliarà al primer curs. A veure que diuen els pressupostos per al 2022 que encara s’han de presentar. La mesura ha permès que les escoles bressol del municipi recuperessin molts alumnes que han perdut arran de la situació econòmica del municipi en els darrers anys. En total l’Ajuntament amb aquesta iniciativa deixarà d’ingressar 240.000 euros aquest curs. Resultat és que el percentatge d’alumnes d’aquest curs passi del 40% al 80%.

Ara sembla que tindrem beques de transport per a estudiants universitaris i de FP que s’aniran perfilant abans que acabi l’any. Una nova iniciativa que també beneficiarà a un dels sectors més perjudicats del mercat laboral perquè amb el pas dels anys el preu de la universitat s’ha incrementat molt per sobre del nivell del cost de la vida. Abans feies una carrera amb un títol universitari i eres algú. Avui en dia el protocol marca fer masters i postgraus varis perquè puguis competir mínimament en el mercat laboral.

És molt senzill fomentar aquest tipus de mesures perquè dins la caixa dels diners públics s’agafa un grapat de bitllets i es posa a un costat reservat per aquestes mesures. Ara només falta saber d’on sortiran aquests calers o quines partides es veuran reduïdes per atendre aquestes iniciatives que trobo molt lloables, però falta saber com es finançaran. En el fons passa com el nou carril bici que pot estar molt bé, però ens hem carregat més de 100 llocs d’estacionament gratuït a la vila.

Per altra banda tenim una gran quantitat de diners que aniran marxant amb les obres de Coma-ruga que ja anem pels sis milions i no oblidem tampoc les quatre Fonts o les obres d’aquest carril bici que esperem que sigui molt utilitzat perquè de moment. No oblidem tampoc les obres  que sembla que s’han de fer a la pista d’atletisme municipal que fa anys que és una de les grans peticions dels corredors de la vila que demanen un lloc digne per entrenar i poder competir.

Llavors haurem de buscar altres respostes que ningú esmentar per intentar esbrinar d’on sortiran aquests fonts. Seguirem amb uns serveis públics per sota de les necessitats bàsiques de la vila? Alguns veïns seguiran somiant amb l’escombriaire perquè no apareix quasi mai a les rodalies del seu habitatge?Altres seguiran buscant el pany de casa quan han caigut quatre gotes i ha marxat l’enllumenat públic?

Tornaran a pujar els impostos per fer front a aquestes noves despeses amb un dels Ibis més cars del Principat? Deixarem que la part més important del pastís la paguin a la propera legislatura? Són molt lloables aquestes iniciatives, però cal saber d’on es trauran els diners i qui en seran els perjudicats. De tot això algunes entitats ja ho tenen molt clar.

Aneu a veure l'Exposició de la Cubana a Sitges



 Us aconsello que aneu a veure l'exposició sobre la Cubana al Miramar Centre Cultural Sitges. Està oberta fins a principis del 2022. Nomes va de dijous a diumenge. Us aconsello que compreu l'entrada abans d'anar-hi perquè no és molt gran i està molt atapaida. Es un repàs pels més de 40 anys d'aquesta gran trajectòria d'aquest elenc català que ha estat una peça clau en la història cultural d'aquest país. És molt dens, hi ha coses sorprenents i et permet entrar en l'interior d'aquest gran companyia i veure la seva evolució. És més que aconsellable. No us la deixeu perdre.

4 anys d'una jornada històrica


 

Avui fa 4any d'un gran dia que tots recordarem amb intensitat durant uns quants anys. Va ser una jornada que va marcar un abans i un després en aquest país. La repressió per aquesta jornada que en el fons sembla que hi havia poca cosa a part de fum encara continua i ves a saber fins quan. Seguim endavant perquè algun dia cada país pugui decidir si és lliure o no. Aquí al Vendrell es va viure amb intensitat i no hi va haver òsties en cap lloc. Una data en què la il·lusió va sortir als carrers. Seguim endavant esperant nous capitols.

dijous, 30 de setembre de 2021

Ahir va ser un dia especial gràcies a tots vosaltres

 


Ahir va ser un dia diferent peculiar, després d'estar dos cops a punt de traspassar, doncs sembla que aquestes dates s'han de celebrar més que mai, per viure la vida, per semblar que estàs més viu que mai. Encara no estic fi del tot però vaig fent camí a una recuperació total encara que ja em va dir el metge que sempre pot quedar alguna cosa que amb el temps pot marxar o no. Vinga moltes gràcies per les vostres felicitacions en viu, per xarxa o per telèfon. Seguim endavant amb il·lusió i optimisme. Ara estem a l'estació que jo prefereixo que és la tardor.

dimecres, 29 de setembre de 2021

Moltes felicitats als Àngels Custodis, Miquel, Rafel i Gabriel



Avui és 29 de setembre i celebrem la festivitat dels àngels arcangels com són Miquel Rafel i Gabriel. Moltes felicitats a totes les persones que portem aquest sant i que ens mantigui dempeus en aquest món per lluitar contra el mal i totes aquelles desgràcies que a vegades ens visiten.

dimarts, 28 de setembre de 2021

Política o professió? el gran dilema del Kenneth



 La política és una cosa que t'hi poses perquè vols, ningú t'obliga a fer de polític i sempre ho pots deixar i no passa res perquè la cosa segueix més bé o malament. El tema més interessant d'ahir va ser que l'actual batlle del Vendrell ha de fer les practiques de la seva feina i clar aquesta coincideix en l'horari de la majoria d'oficines. En total que majoritàriament quan farà d'alcalde serà les altres hores del dia, per la tarda, de nit potser i els caps de setmana. Evidentment el Vendrell necessita un alcalde a dedicació completa perquè la seva situació és delicada i més ara que estem ja fent carrera cap a les properes municipals amb unes poques obres i molts projectes sobre la taula per fer realitat. Ningú es imprescindible en aquest ofici públic i massa cops qui porta les regnes del tema potser no és ni ell mateix sinó que a vegades ve marcat pel passat o per altres figures de la societat o d'altres empreses. La gràcia és que algú de cara a la galeria sembla que tiri del carro per arribar a bon port o almenys surar. Ara faltarà saber com s'organitzaran els regidors que hi podran dedicar més temps, perquè n'hi ha uns quants. Jo crec que pot ser una oportunitat perquè aquests tinguin un paper més important en la dinàmica diària i sempre estaran vetllats per altres persones. A veure que passa a partir d'ara i si el jove polític aguantarà tot el que li ve a sobre. Només recordo grans figures com el Benet Jané que portava ajuntament, consell comarcal i empresa pròpia, però tenia els seus afins que l'ajudaven. A veure que passarà.

Una edició especial de la Festa de Moros i Cristians de Lleida

 


La pandèmia ha fet canviar moltes coses. Una dels afectats han estat els 25 anys de la festa de Moros i Cristians de Lleida que s'havia de celebrar el 2020 i encara estem en aquest tema. Aquest passat dia 26 de setembre va tenir lloc la desfilada per la zona del Pont Vell en direcció a Blondel. No crec ni que hi hagués un quilòmetre, on hi van participar més de 300 festers. Ha estat una festa amb el vestit senzill de les comparses però la gent va poder a sortir al carrer a lluir les seves files i comparses. Una versió senzilla que va atreure molta gent que no va voler deixar passar aquesta oportunitat de reviure aquesta festa que ja està consolidada a Lleida. També va tenir lloc la batalla on van empatar els dos bàndols i com no les Ambaixades que es va celebrar el dissabte. Fa goig quan veus que la cosa torna a funcionar de mica en mica. 

Quan les mirades diuen més que les paraules, Maixabel



 Aquests quatre primers dies de la setmana pots anar al cinema per meitad de preu, 3,50 euros. Avui he anat al Vendrell a la sessió de les 18 hores. Em pensava que hi hauria més gent, però la veritat és que no n'erem gaires. He anat a veure Maixabel, que explica la relació entre l'assassi del governador civil Joan M. Jauregui l'any 2000  a Tolosa i la seva vídua que dona nom a la peli.Una peli molt ben interpretada pels seus dos grans protagonists que són Blanca Portillo i Lluis Tosar. Una història real que deixa veure l'ambient que es vivia a Euskadi durant una de les èpoques més actives d'Eta. Una gran peli amb un gran perfil humà darrera dels seus protagonistes. Molts cops les mirades diuen més que les paraules.

divendres, 24 de setembre de 2021

Una família dins l'aigua



 Portem nedant des de finals del segle passat i aquí estem. Som un grup cohesionat on han vingut nova gent temporalment però que després han acabat marxant amb bon rollo, però nosaltres seguim dempeus més units que mai i com si fossim una gran família de tant en tant ens hem de veure ara que podem després de la pandèmia. El Covid ens ha portat cap a casa però tornarem un dia d'aquests quan el panorama millori una mica tornarem a fer de les nostres dins l'aigua. Podem tenir monitor o no, però tenim molt clar on toca estar almenys un parell de cops a la setmana. Un honor formar part d'aquest grup de joves amb experiència. Seguim endavant amb força.

dijous, 23 de setembre de 2021

El problema del Vendrell és que no té pla

 


 

El Vendrell és una ciutat d’unes dimensions considerables amb molt habitatge dispers i que viu unes grans alteracions en el nombre residents. Podem passar els dies entre setmanes a l’hivern a poca cosa més dels seus empadronats oficials, uns 40.000, a un estiu amb més de 100.000 veïns. Evidentment la cosa varia moltíssim i hem de saber atendre les necessitats d’aquesta població flotant que un parell o tres de caps de setmana a l’any sembla que hagi vingut tothom aquí perquè el municipi està atapeït, en especial pels darrers dies de Setmana Santa i a la meitat del mes d’agost.

Després tenim carrers molt cèntrics i on cada dia hi passa el servei de neteja que estan a l’ombra del campanar i altres que estan mig abandonats al mig de la muntanya on has d’anar amb un Gps amb unes grans cases i les seves piscines.

Tot aquesta població s’ha de gestionar d’alguna manera, en especial al recollida selectiva d’escombraries, el manteniment de la via urbana i dels parcs i jardins, la neteja i la sanitat, entre d’altres serveis.

Aquí al municipi encara tenim vigent un pla general del 2000 que podria permetre que el municipi arribés als 100.000 habitants empadronats. Cada legislatura apareix en algun programa electoral o un altre l’elaboració d’un nou pla general que sigui més raonable i moderat, però passen els quatre anys i els responsables de torn s’han passat els quatre anys tapant forats i poca cosa més.

Tenim aquí molts serveis que pel seu ús s’han quedat obsolets com el servei de recollida de residus, enllumenat públic que i el de neteja viària que són alguns dels aspectes que generen més crítiques a través de la xarxa. Encara que la gent truqui i es vagi a puntualment a fer un servei, en general és com si a una persona amb una talla XL ens entossudim a posar una talla M. La cosa no arriba i menys quan hi ha més necessitat del servei. Aquí hi ha un truc que molts polítics van entendre el primer dia. Si fem segones residències tindrem veïns de cap de setmana, però que també pagaran religiosament tot l’any els seus impostos encara que només els facin servir durant un poc temps durant l’any. Però clar quan aquests contribuents ideals  venen a gaudir de les nostres platges iodades resulta que els serveis no arriben a tothom, com és normal.

Com que no tenim un pla de futur, algú va veure què allò del Tabaris està molt malmès i resulta que ho podem d’arreglar per un parell de milions d’euros i poca cosa més ho tenim bonic. També arreglem la plaça Germans Trillas que és l’epicentre de Coma-ruga. Doncs res, en aquestes obres ens gastem un 300% més del seu pressupost i el poble del Vendrell ja ho anirà pagant, total a mi em queda un parell o tres d’anys de legislatura i el proper equip de govern ja farà front com els nostres grans encerts de l’Escola de Música. Jo crec que això ara no toca i que s’haurien d’invertir aquests diners en altres coses com arreglar d’una vegada la xarxa d’enllumenat d’algunes zones del Vendrell que amb quatre gotes marxa el llum. Després tenim el problema de les inundacions als barris marítims que és molt més important i afecta a més persones que no pas aquesta bonica sala de convencions amb uns mosaics del segle XX.

Hem de començar a dissenyar el Vendrell on hi puguin participar totes les parts interessades en el seu futur. Fins ara hem anat construint la vila com aquell paleta de cap de setmana que cada dissabte fica quatre totxos segons va veient com evoluciona tot plegat sense plànols, ni similars.

Ens mereixem un projecte real per als propers 10 anys perquè ja som la tercera ciutat de la província de Tarragona i si a Vilafranca es despisten aviat la superarem en habitants. A Vilanova ja costarà més i espero que no ho fem sense un projecte de ciutat viable. Aquest és el nostre repte.  Enguany no tocava pujar la pressió fiscal, però si hagués tocat que fos amb un projecte de ciutat i no a les palpentes com ara i anar tapant forats d’exercicis anteriors que aquests també faran amb els que venen i anem sumant. Sempre escombrant la merda endavant com agrada fer a la nostra classe política fins ara. I el problema és que no tenim el valor de rectificar a temps i ens posem en situacions kafkianas provocades pels anteriors manaires i anem endavant.

dimarts, 21 de setembre de 2021

No només de fotos viu l'home


 

Aquest dilluns dia 20 de setembre un fet històric ha passat amb els alcaldes del Baix Penedès que han anat tots a Barcelona a fer-se una foto a la plaça Sant Jaume i a parlar amb diferents autoritats del govern català. Està molt bé aquesta iniciativa però al darrera hi hauria d'haver un treball més conjunt i com a grup de pressió inclús amb altres ajuntaments del Penedès. Evidentment la Generalitat ens té oblidada de fa anys i amb tots els partits. Tots els reprsentants que tenim de la comarca en altres institucions haurien de lluitar perquè ens donin un cop de mà a aquesta comarca tan desfavorida. Aquesta és una feina que no requereix gaires fotos i consisteix en anar pidolant aquí i allà a veure si cau alguna cosa. Això ho han de fer els polítics amb els seus partits, en especial aquells que tinguin algunes competències. A banda, els ajuntaments de la comarca haurien d'anar en la mateixa sintonia i cadascú va una mica va al seu rollo, només cal veure en la gestió de les platges dels tres municipis costaners, uns dutxes altres no, uns passen la màquina diària, altres no. La comarca ha de treballar més en una sola veu i no que cadascú digui la seva. De moment estan tots d'acord en posar-se en contra la Mat, però clar després ens queixarem que a l'estiu salten els ploms perquè no tenim suficient energia elèctrica per atendre els visitants. Doncs alguna alternativa hem de proposar? 

Noctambuls estrena nou cantant a Llorenç del Penedès



El grup penedesenc Noctambuls va estrenar el passat diumenge dia 19 el seu nou cantant, Hector Llauradó després que el seu antic líder Pep Fillat va abadonar el grup durant la pandèmia. Aquest va ser un concert vermut als que no estem acostumats però que durant aquests mesos han tingut lloc a diferents llocs del mapa per motius de la pandèmia. És un altre format apte per a totes les edats perquè et pots trobar de de canalla fins a gent gran. Una mica de tot plegat. Entre les coses emotives del concert cal destacar que els dos cantants del grup van interpretar algunes peces junts i Pep Fillat també va tornar a tenir la seva oportunitat. Un matí interessant donant suport als grups de casa nostra perquè de mica en mica vagin sortint d'aquest sot on la pandèmia els ha posat. 
Un concert acústic amb una nova veu que és força diferent de l'anterior i que va congregar als fídels del grup que ja som una gran família d'aquesta formació que el proper any complirà 10 anys de vida i que tenen dos cd's a les seves esquenes. El darrer tot just el van començar a girar una mica abans de la pandèmia. Molta sort Noctambuls i molt de suport de tots els Sonambuls. 

diumenge, 19 de setembre de 2021

Miss Curvys al Vendrell


 

Ahir dissabte el Vendrell va acollir el concurs de Miss Curvys de Tarragona. Crec que hi havia cinc candidates per assolir aquesta fita i la cosa va estar molt renyida. En aquest concurs hi poden participar les dones de la província que fan més de talla 44. La veritat és que va estar molt animat i divertit. La gent ens ho varem passar bé perquè és la versió alternativa de les grans passarel·les, però tot fet amb amor i glamour. Una grata sorpresa per passar una nuvolada tarda de dissabte al Vendrell. Molt elegant tot plegat. 

dissabte, 18 de setembre de 2021

459 dies i el Vendrell en obres


 El Vendrell després que a l'agost tiressim per terra el Brisamar que consturirem de nou, ara toca fer obres. Doncs un carril bici (segurament hi haurà més patins que bicicletes) que va de la zona escolar fins a l'Estació del tren que de moment s'ha carregat tots els estacionaments que hi havia al Francesc de Riera i uns pocs al lateral de l'Eroski. Ja veurem quantes persones el faran servir i si algú no ensopega amb l'asfalt aixecat en algun punt per les arrels dels arbres. A veure la seva utilitat o la gent anirà pel tram més ràpid que es passant per dins el nucli. També a veure com passa per la Jaume Carner que ja està molt curulla de gent a peu i en cotxe. Anirem veient en els nous capitols. També tenim obres a les 4 Fonts. S'ha acabat creuar el Vendrell pel carrer Muralla i Om. Haurem de buscar noves vies.  El Vendrell en plena transformació. 

divendres, 17 de setembre de 2021

L’Agenda de la Fura

 


Un dels punts forts de la Fura és la seva agenda penedesenca. En les tres comarques i escaig on es reparteix aquest setmanari es porten a terme molts actes de diferent tipus. Agafar cada divendres una nova edició et fa una visió general de tot el que es porta a terme a casa nostra. A partir d’aquí pots triar on anar en els propers set dies. Aquesta informació és molt més important durant l’estiu perquè els actes es multipliquen per les festes majors i similars que es porten a terme a casa nostra. L’any passat amb el Covid va passar un fet peculiar perquè hi havia localitats que no els interessava que es difonguessin els seus actes perquè era només pels veïns del municipi arran de les restriccions de la pandèmia. Poc a poc anem tornant a la normalitat d’abans i cada dia les restriccions són menys dures i aquests espectacles poden acollir més públic.

Quan van començar les xarxes socials hi havia menys gent i la informació era més fluida, però poc a poc aquestes eines s’han utilitzat amb excés i al final resulta que de tanta cosa que hi ha potser no trobes la que busques.

Una altra de les possibilitats és la consulta de la seva versió digital que t’aporta la mateixa informació i no necessites tenir el paper a l’abast.

La Fura un cop més s’ha convertit en una eina més per viure i conviure al Penedès i les seves pàgines t’aporta un tastet d’aquest territori al mig de Tarragona i Barcelona i entre el mar i la muntanya. Un espai on ens ha tocat viure i que pel seu creixement demogràfic constant segurament no s’hi està malament. L’agenda de la Fura seria com una mena d’estructura d’estat d’aquesta vegueria que ni tant sols està embastada i existeix sobre el paper i poca cosa més. No desaprofiteu aquesta eina que us aporta la Fura i gaudiu d’un cap de setmana sense haver d’anar gaire lluny.

dijous, 16 de setembre de 2021

Tornem a encetar un nou curs

  


Han passat els dos principals d’estiu i sembla que tot torna a la normalitat. Aquest estiu hem viscut un estiu un xic anormal marcat bàsicament per la pandèmia. Un cop més els principals visitants de les nostres contrades han estat les segones residències i turisme nacional. Hi havia algun francès, però no hi havia gaire gent de més enllà dels Pirineus. Hem viscut un parell de mesos sense gaires dies de pluja que ha estat un fenomen molt puntual enguany. Aquest fet ha estat positiu per als nostres establiments perquè en un parell de mesos toca recuperar un any desastrós, però sembla que anem remuntant de mica en mica cap a la normalitat. El proper capítol és que funcionin amb normalitat les dutxes de les nostres platges com passa a altres municipis veïns. Hi ha coses que no s’acaben d’entendre, però per això ja tenim nou mesos per reflexionar per millorar la nostra oferta

Una de les grans fites d’enguany ha estat l’obertura d’un restaurant amb bones vistes al port de Coma-ruga. Esperem que la proposta duri en els propers mesos i any perquè la comarca té necessitat d’aquest tipus de propostes un xic diferents de les que podem trobar a casa nostra.

Un lloc més ampli que de mica en mica torna a trobar la seva fisonomia després d’uns anys de deixadesa i oblit que l’havia portat a una situació límit. En aquesta zona marítima també hem pogut descobrir el disseny d’una nova plaça dura que ha posat uns petits jardinets protegits amb tanca on abans hi havia pàrquings. Un punt  de trobada on hi falta l’ombra i no estaria gens malament un disseny més pragmàtic per a tothom deixant les coses boniques per altres espais no tan claus com aquest que és un dels epicentres del Vendrell, en especial a l’estiu.

Un estiu que es podrà recordar per  la seva festa major amb un dels punts forts al centre de la pista d’atletisme del Tancat. Un dels referents d’enguany serà el Toni Moog i la polseguera que va aixecar en directe i a les xarxes. Jo em vaig quedar amb les ganes de mig concert del Petit Comitè perquè per culpa de la pandèmia i del cap de cartell només varen poder tocar mitja hora. Aquí va fer el que sempre ha fet, ni més ni menys, la veritat. Ell ja té el seu perfil artístic muntat i és difícil que surti dels seus esquemes per a un públic que té molt clar que trobarà.

Ens varem quedar sense castell de foc, però si amb cercavila de foc i cercavila de grups de cultura popular. Un 2021 que també havia de ser peculiar.

Enguany un dels protagonistes de l’estiu han estat els pocs efectius de la policia local, inclús en algun cap de setmana abans de la temporada forta la caserna s’havia quedat sense efectius en algun cap de setmana durant el torn de nit. A grans problemes s’agafa  uns pocs vigilants de seguretat que controlin la centraleta i si fa falta que desviïn les trucades a Mossos. Aquí no passa res.

Pel que fa la sanitat pública doncs com ja estem acostumats que encara que sigui un dels pilars bàsics es van retallant serveis als usuaris. Aquest cop van ser el Pades de l’hospital comarcal que durant un mes va estar parat per vacances dels seus treballadors. No hem tingut Festiuet, però la pista d’atletisme ha acollit dos concerts de grups que estan de moda entre els més joves, una nova proposta de festival que apuntava molt amunt, però al final es va quedar amb una oferta mínima. Ves a saber qui devia pagar aquesta nova proposta lúdica vendrellenca? Potser els barris marítims que enguany s’han quedat amb uns migrat actes simbòlics de festa major.

Doncs seguim endavant apurant aquest any de pandèmia en què molts vendrellencs s’han hagut de vacunar a Vilafranca, Vilanova i la Geltrú o Tarragona. Només uns pocs al Vendrell i la majoria de la comarca a Calafell en un gran pavelló, un municipi que apunta símptomes de capitalitat que el Vendrell maig ha tingut.

 

 

El proper capítol de tot plegat és la Fira de Santa Teresa o millor dit del Pilar perquè és quan en realitat s’escau aquesta nova cita festiva del Vendrell. A veure com ho resoldrem tot plegat. Enguany pel camí hem perdut el Nuba, l’Estil, la Gramola... i veure si perdem la MAT.

dilluns, 13 de setembre de 2021

454 dies i un plaer escoltar a Gonzalo Boye


 

El passat divendres dia 10 de setembre ens va visitar el conegut advocat Gonzalo Boye que porta les causes més importants dels polítics exiliats catalans. La Lira es va omplir quasi de gom a gom perquè a més al meu poble, Albinyana, feina els actes comarcals de la Diada i clar a tot arreu no s'hi pot ser. Aquest és un advocat que entenc perquè té un llenguatge planer i directe i no està per tonteries. Va explicar algunes coses de com estava tot plegat i després va ser el torn de preguntes en què va respondre a les qüestions del públic. El que va quedar molt clar per a tots perquè ho va repetir tres o quatre vegades és que l'any que ve a l'estiu els polítics catalans exiliats ja podran tornar a casa. Jo no ho veig tant clar, però la veritat és que ell ho ha de tenir molt clar i ell és l'especialista. 

Una vetllada interessant que va explicar com funcionaven les cloaques de l'estat per perseguir el moviment independentista català. És una persona que crea confiança entre la gent que l'escolta. Molt interessant la veritat. M'he llegit el seu llibre, Aquí lo dejo, i espero que aviat atacaré l'altre de les Cloacas. Un bon inicia de la Diada al Vendrell. Com a nota destacable, una senyora caure per les escales de la part baixa de la Lira, sort que no era de la part alta sinó acaba a urgències directament. Les cadires són incòmodes, el passamans simbòlic i les escales perilloses. Ho tenim quasi tot. Sort que es veu i s'escolta força bé. 

dijous, 9 de setembre de 2021

La nostra història km 0

 

 



Encara avui  en dia a tots els llocs és molt més fàcil conèixer les gestes i projectes dels seus cabdills al llarg de la història que esbrinar el que feien els seus avantpassats, si aquests eren persones corrents que no havien tingut la fortuna de formar part d’una de les elits de la societat. En aquesta comarca tenim un grapat de joves aventurers que s’encarreguen de cercar les seves arrels, els seus orígens, esbrinar també, de pas, quins pocs mobles tenien en les cases dels seus avantpassats, buscar amors i algun desamor en els llibres de la rectoria. Persones que estan portant a terme una ingent feina de rastreig documental en diferents tipus d’arxius, documents familiars i anant a peu fins al lloc per conèixer de primera mà si encara queda alguna traça d’alguna gesta del passat que hagi arribat fins a nosaltres. La gran majoria d’ells no tenen cap suport econòmic de cap entitat pública o privada per portar a terme la seva tasca i esmercen moltes hores i també diners. Al llarg de la història sempre hi hagut persones que s’han dedicat a fer aquest treball ingent remenant papers grocs i ja darrerament podent consultar alguns documents a través de l’ordinador on line. Algun cop s’han vist publicats els seus fruits i molts altres cops malauradament han quedat oblidats en algun calaix.

En aquesta comarca del Baix Penedès que sempre hem tingut persones dedicades a aquesta feina d’historiadors quilòmetre 0 des de Jaume Ramon i Vidales, fins al jove Marc Casellas o Joan Latorre passant per molts altres com el gran Manel Bofarull, Benjamí Català, Salvador Arroyo, Pere Ferrando, Jaume Ruart, Josep Maria Inglés, Alfons Vidiella, Neus Oliveres, Josep Pou, Àngels Santacana, Joan Santacana, Jordi Ferran, Xavier Nin i tants altres que no em voldria deixar que des d’una vessant o altra han treballat per donar a conèixer aquesta part de la història que encara està amagada en algun plec de papers esgrogueïts o en algun arxiu perdut.

En aquesta comarca a causa de la gran immigració rebuda en les darreres dècades i què moltes localitats ens hem convertit en ciutats dormitoris tenim una clara pèrdua de la nostra identitat. Molts baixpenedesencs actuals tenen les seves arrels a molts quilòmetres de la comarca i aquest encara és el millor dels casos, perquè una part molt important només coneix aquest Penedès en la versió mínima perquè estan arrelats a una de les grans ciutats que envolten Barcelona i aquí poca cosa coneixen a banda del que necessiten pel dia a dia.

Per altra banda cada dia és més fàcil trobar baixpenedesencs en alguna part lluny dels seus orígens perquè tenim una comarca amb la taxa d’atur més alt de Catalunya i unes circumstàncies socials que no són les més optimistes per tirar endavant. Tot i aquesta nova versió més variada, però també descafeïnada de la nostra història que estem vivint ara, no podem oblidar aquestes arrels que configuren el nostre passat fins que molts es van apuntar al negoci del totxo sense tenir en compte les seves conseqüències.

Per fer front a aquesta necessitat de recuperar la nostra història més propera alguns ajuntaments com la Bisbal del Penedès ja fa anys que porten a terme una gran tasca amb la publicació anual com a mínim d’un llibre per repassar algunes de les vessants culturalñs d’aquest municipi des de les barraques de pedra seca, fins a la seva història, entitats edificis i molts altres que tenen la sort de formar part d’aquest corpus bisbalenc que amb el pas dels anys va agafant consistència i volum.

Altres localitats com Calafell tenia el premi Climent Rollant que fa uns anys va desaparèixer per art de màgia com altres cites literàries de la localitat dedicats a les nova pedrera de lletraferits i historiadors. Al Vendrell de tant en tant apareix algun  llibre amb col·laboració d’altres entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que després de la desaparició de Caixa Penedès està en hores baixes per la reducció de les seves aportacions econòmiques.

A partir d’aquí alguna cosa més puntual es va fent a Cunit i a altres localitats, però en general estem mancats d’algun finançament per donar una oportunitat perquè aquests joves segueixin la seva gran passió en benefici de tots. Evidentment hi ha propostes culturals que donen més vots però no tenen més transcendència, però en el fons invertir en aquests homenots baixpenedesencs tots hi sortim guanyant i ens permet entendre millor el futur.

 

Un 11 setembre que pinta molt light


 

Eguany sembla que tindrem un 11 de setembre light. Ara la cosa està molt desinflada per diferents motius, però la política catalana després del punt d'inflexió està agafant una ruta típica de CiU en la seva època daurada. Aquí i a Madrid ja els va bé. Els presos polítics claus varen sortir de la presó i ara cadascú a casa seva i no molesteu a la resta que podem tenir sustos. Entre tots plegats ens ajudem a tirar endavant, però no fem el burro que patirem. Cadascú apga els focs a casa seva i tots dos endavant perquè ens necessitem abans que entrin altres forces que ens treguin del poder i tots hi perdem en aquesta jugada. Seguim endavant amb optimisme i política light. Si plou el dissabte ja tindrem tots una bona excusa. 

Descarrilados, una peli per passar una bona estona



 A l'estiu hi ha pelis que serveixen per passar una bona estona al cine, no tenen més pretensions. Una mica de gresca, algun acudit mig bo i que no sigui massa llarga que no ens faci mal de cul si estem molta estona.Aquesta és la finalitat de Descarrilados. La història de tres joves no tant joves que han de fer una volta a Europa amb tren amb un final esperable. No crec que duri molt, però si a l'estiu aneu al cine per divertir-se i estar fresquet i desconnectar. Aquesta és la vostra oportunitat.

dijous, 2 de setembre de 2021

El problema “okupa”

 


 

Per un grapat de vots en aquest país no s’arregla el tema de les ocupacions d’habitatges. Un fenomen que ja fa uns anys que funciona i que ha arribat a aquesta situació per una normativa obsoleta. Evidentment cap formació política es posa al davant per arreglar legislativament d’una vegada aquesta situació compromesa per moltes raons. Primer de tot perquè és un tema que aixeca molta polseguera facis el que facis i perquè segons per on vagis potser fàcilment titllat de classista, feixista i altres adjectius similars.

Clar en aquesta societat tot es deixa a les forces de seguretat que facin el que puguin per solucionar problemes quotidians. Quan la cosa es complica llavors s’ha d’anar a petar amb el jutge però clar aquest professional només pot aplicar la normativa vigent que no contempla aquest cas tal com l’entenem avui en dia com un alternativa viable per a moltes famílies.

La solució només la tenen els polítics que quan volen es mouen amb molta rapidesa però per segons quins problemes passen per alt per evitar una possible pèrdua de vots. La seva benzina, la seva energia són els vots que obtenen a cada cita electoral. A partir d’aquí van trampejant la situació per no perdre pistonada.

Posar tot el món de l’ocupació en un mateix sac és molt complicat perquè hi ha de tot en aquest món. Alguns ho fan per necessitat i altres simplement per vici. Alguns s’impliquen amb el seu entorn que els ha acollit i altres només són un problema per la seva conducta incívica que afecta a la vida de la comunitat. Entre els uns i els altres també hi ha els punts del mig que basculen entre la part bona i dolenta i costa més de classificar.

Evidentment nosaltres que som de tradició judeo cristiana estem acostumats a distingir el món entre bons i dolents, però això ja fa segles que en realitat  ho tenim superat. En aquest món de les immobiliàries ningú té el paper exclusiu de sant o de dimoni. Tots els papers de l’auca estan intercanviats i ben barrejats perquè tots tinguin una part de tot plegat sense que apareguin clars innocents o culpables.

Els bancs sempre han intentat treure el màxim benefici del seu treball jugant amb el mercat i els clients. La seva obra social només es per netejar la cara i perquè alguns puguin dormir tranquils per les seves obres de beneficència i suport social. D’aquí un poc temps només hi haurà comercials als bancs i t’hauràs d’entendre amb un caixer automàtic o amb una centraleta.

Alguns ajuntaments han anat burxant perquè aquestes entitats bancàries cedissin aquests habitatges perquè els consistoris en fes un ús social per als més desfavorits. En alguns llocs sembla que la cosa ha arribat a funcionar, però altres vegades la cosa ha quedat només en bones intencions. La majoria dels bancs no es preocupen per aquests pisos ocupats perquè saben que si treuen l’actual en vindrà un altre que potser encara serà pitjor, per tant no es molesten en foragitar aquests inquilins accidentals. La solució podria ser que aquests pisos estesin gestionats per una entitat pública encara que fossin propietat del banc. A partir d’aquí es podria donar un ús més racional i amb un treball social més important que realment arribés als més necessitats.

Evidentment que la Constitució Espanyola garanteix habitatge per a tothom, però avui en dia no té recursos per assolir aquest dret universal als qui estan per aquestes contrades. Hi ha moltes coses en la legislació actual que estan obsoletes fa anys. Les persones han de menjar i dormir i si no poden accedir a uns recursos econòmics lícits per assolir aquesta fita han de buscar altres camins per arribar-hi. Aquests poden ser més o menys acceptables, però un parell cops al dia una persona ha de menjar i beure. En aquest llac normatiu és on algunes persones busquen resposta a moltes necessitats perquè els camins oficials ja han quedat en desús per manca de recursos. Aquest és un dels móns que s’ha d’arreglar perquè amb tot això s’està generant massa punts de crispació social perquè uns estan pobres perquè volen afrontar totes les despeses i altres viuen a cos de rei amb martingales per evitar pagar cap tipus de subministrament i aconseguir uns pocs diners per compensar la  despesa de cada dia.