divendres, 23 de juliol de 2021

La qualitat i el tracte del comerç tradicional

 


Un dels grans beneficiaris d’aquesta pandèmia han estat les grans superfícies comercials que van creixent de mica en mica en el nostre territori s’han tornat amos i senyors d’aquest sector econòmic que fins fa quatre dies estava configurat per petits establiments especialitzats i mercats que donaven vida i riquesa a la nostra societat.

La nostra arma no es pas competir amb els preus perquè la seva producció i el marge que es pot permetre en aquest camp és inassolible per a la gran majoria de petits establiments. Estem perdent la gràcia de comprar que consistia en anar omplint el cistell de botiga en botiga en una mena de ruta que ja teníem marcada des de quan sortíem de casa. Al final tot s’ha tornat tan avorrit com  veure una pel·lícula des de casa sense els rituals d’anar al cinema que era la gràcia de tot plegat.

La força del comerç de tota la vida està en el tracte humà perquè aquest és un dels punts forts que pot ajudar a què els petits negocis siguin competitius. A vegades la diferència econòmica no es tant elevada, però es pot treballar aquest element que es pot convertir en un dels punts forts. Tal com funcionen les noves tecnologies a vegades quan et decideixes comprar un nou aparell aquest ja ha quedat mig obsolet, llavors necessites els consells del venedor que et situarà en el mercat d’aquell producte que s’ha convertit en una necessitat. La tecnologia està viva i molts cops pots aconseguir un estri que s’adapti a les teves necessitats que aquell que en principi tenies previst adquirir. En els grans magatzems tot és més general i molts cops no s’arriba a aquest tracte més personal que pots assolir en els comerços de proximitat de casa nostra.

 

dijous, 22 de juliol de 2021

515 dies i covid per a tots els gustos





 Això del covid és un dels grans misteris de la humanitat. Jo m'ho crec tot. Hi ha gent que amb dues vacunes han estat entubats i gent que a casa uns dies i ja esta. La veritat és que aquest virus té totes les versions disponibles i depèn de molts factors que pots acabar al cementiri i sigui només una molèstia passatgera. Hi ha de tots colors i crec que tots som una mica cunillet d'indies. Algun dia podrem sabrem la justificació de tot plegat, però ara per ara la cosa és molt complicada d'explicar. Vinga seguim endavant i esperant que tot aquest malson s'acabi ben aviat.

La pressió de la via pública


 


 

En aquests mesos és quan es nota més la pressió social de la via pública des de patinets, a vianants, passant per cotxes bicicletes i altres propostes que ens podem trobar amb tota legitimitat pels nostres carrers i places.

Una cosa està molt clara hi ha una zona de vianants on els vehicles a motor tenen un paper secundari, però per mil raons també l’han de fer servir. Ens podem trobar amb persones que tenen el cotxe en un dels garatges d’aquest espai, repartidors d’algun dels comerços i altres històries.

Està la normativa viària que estableix un seguit de normes sobre com s’ha de circular en aquests espais públics. La majoria d’usuaris ho acostumen a fer a consciència i responsabilitat, però sempre hi ha casos que apliquen la seva normativa particular que no té perquè coincidir amb la de la majoria. Llavors aquí és on tenim el problema. No tenim ni tots els policies ni similars per controlar les 24 hores aquests espais, ni tant sols una quarta parta unes poques hores al dia. Llavors hem de buscar altres maneres perquè tothom compleixi les normes.

Una de les eines bàsiques és que a l’escola s’ensenyi. Si potser es faci educació viària pràctica perquè de ben petit tothom conegui les normes generals de la via pública perquè encara que sigui com a vianant des de ben petit l’has de fer servir i saber una mica com funciona tot plegat. Després si et treus algun carnet ja aniràs aprenent i posant en practica la resta de normatives que s’han d’aplicar.

Això de les multes jo cada dia trobo que és més inútil perquè et pots trobar amb persones que pagar una multa sigui un petit detall de la seva economia saludable i altres per altra banda han de fer mans i mànigues per aconseguir els diners per satisfer aquella sanció. Llavors una eina que és molt útil però que no aporta els ingressos fàcils a la recaptació municipal són els treballs en benefici de la comunitat. Aquestes persones que hagin comès una falta greu o molt greu haurien de fer treballs per la comunitat a través d’alguna entitat, ong o ajuntament. Llavors aprendrien moltes coses que amb una simple sanció és difícil que acabin de captar amb la seva integritat.

La nostra societat que cada dia està més feble el sistema públic per una mala política de les diferents administracions cada dia necessita més mà d’obra per atendre les funcions públiques.

Un exemple ben clar amb tot això de la covid. Aquella persona que hagi participat en alguna botellada sense mascareta ni altres mesures de precaució doncs a treballar durant uns dies de zelador o persona de la neteja en algun hospital perquè conegui de primera mà que significa això de la covid. Aquesta és una mesura que potser no aconseguiria un 100% de resultats en rehabilitats, però més d’un s’ho pensaria dos cops abans d’anar a fer de les seves quan la situació sanitària no convida.

En el cas de la circulació de persones quasi doblen la velocitat a l’autoritzada, uns quants dies en alguna escola col·laborant en el manteniment seria una bona teràpia i per altra banda tampoc els suposaria cap gran despesa i podria aprendre moltes coses de la realitat social.

Aquest és un tema que potser no està prou desenvolupat en la nostra normativa i molts llocs no volen agafar persones per a fer aquestes tasques perquè a vegades els resulta més negatiu que positiu, però s’hauria d’articular un sistema que dones sortida a molts dels casos de sancions greus o molt greus.

Cada dia els diners són menys importants en la nostra societat i necessitem altres vies per donar valor a altres elements que són fonamentals en el nostre dia a dia. Un d’aquests valors és el treball a favor de la comunitat de la qual tots en formem part d’una manera o d’un altre. Aquesta seria una molt bona experiència per alguns que estan acostumats a aplicar les seves normes i fins ara han tingut sort per diferents motius, però aquesta és una assignatura pendent de la nostra societat.

dimarts, 20 de juliol de 2021

512 dies i ja tenim la festa major a tocar

 


Tenim la festa major del Vendrell a tocar. Ahir dilluns ja es podien reservar les invitacions per anar als concerts, havaneresi espectacles infantils. El Pot petit va finiquitar les localitats en tan sols una hora. De la resta encara n'hi ha unes quantes que a mesura que passin els dies suposo que s'aniran venent. Jo creia que Suu faria més reserves però la cosa és mol fluixa. Potser la gent ha escollit gaudir del correfoc perquè les dues coses són incompatibles. Aquí faltaria un altre dia del Pot Petit perquè allà on va triomfa.

Pel concert de l'Orfeó Parroquial, els Malcasasats, pregó i Diables haurem de fer el sistema tradicional.  A veure que passa. Demà dimecres és el torn de les cercaviles. A veure com va.

dilluns, 19 de juliol de 2021

511 dies i el pacte del top manta al Vendrell


 

Aquests dies he anat a passejar pel passeig marítim de Sant Salvador i he vist el possible fruit d'un pacte perquè els manteros estiguin  a la zona de l'hotel Brisamar i els venedors a la banda de Coma-ruga. Cadascú al seu lloc i no ens calen ni polícies per escalfar l'ambient i tots tranquils.

divendres, 16 de juliol de 2021

508 dies i ja tenim toc de queda



 Una cinquantena de pobles de Catalunya ja tenim el toc de queda entre la una de la nit i les 6 de l a matinada. Un horari que a moltes persones no afecta perquè a dos quarts d'una de la nit ha d'estar tot tancat. Aquesta pandèmia anava creixent en les darreres setmanes i al final s'ha tingut que prendre aquesta mesura que no ha deixat contents a gaire gent, alguns per poc i altres per massa. Seguim amb les festes majors al Penedès en honor a la Mare de Déu del Carme i a altres similars per aquests dies. La setmana que ve tenim la del Vendrell que haurà de canviar algun horari perquè tot abans de la una no quadra. Sobre la marxa anar fent. 

dijous, 15 de juliol de 2021

La veu anònima del poble

 


Unes de les joies de la veu popular, efímera i anònima del Vendrell són les seves falles  i els versots dels diables. Aquesta setmana passada hem viscut amb intensitat les festes del pa beneit on cada barri ha plantat la seva falla. Aquesta és la lectura de l’actualitat d’una vila que espera amb ansietat les seves festes més nostrades on amb una subvenció ridícula de l’Ajuntament les entitats veïnals han de fer mans i mànigues per omplir tot un dia de diferents activitats per a petits i grans. Unes festes que l’any passat van passar un sotrac per la covid i enguany hem gaudit d’una versió un xic més normalitzada esperant que tot torni al lloc que li correspon en les properes edicions.

En aquestes falles sempre hi ha grans protagonistes que acostumen a sortir en totes. Enguany és el cas del primer tinent d’alcalde que ha estat el líder indiscutible d’aquestes portades destinades a estar consumides pel foc amb la caiguda de la llum solar. Aquest personatge que algun cop s’ha caracteritzat amb el “Robin”  ha triomfat per un seguit de mesures molt impopulars entre els artífex d’aquestes veus anònimes. Principalment la queixa ha vingut per la retallada de les subvencions  que enguany ho han deixat només en 1.000 euros en cada barri. Per altra banda, davant les retallades han aparegut altres festivals locals com un que tindrà lloc a l’agost. Van aportant els diferents grups i cantants en comptagotes per fer més emocionant la nova proposta o simplement perquè no aconsegueixen lligar els principals caps d’aquesta nova oferta musical.  Una altra mesura que també ha sorgit de la seva regidoria és la creació del festival de la Primavera que durant un parell de mesos ha posat música aquí i allà del municipi grups propers per donar una mica de vida a tot plegat. En molts llocs ha omplert i algun ha punxat perquè la gent té els seus referents i a vegades costa instaurar capsules d’oci en nous espais municipals sense tradició. No cal que parlem dels administradors de la present festa major que és una mena de selecció natural d’alguns dels darrers anys que sempre han estat allí.

L’altra gran triomfadora de les falles ha estat la regidora de platges i turisme que amb la seva resposta animal justificant la manca d’un espai per a gossos en els 7 quilòmetres ha aixecat moltes queixes dels amants dels animals i d’altres membres que veuen que hi ha lloc per tothom en tants metres lineals. Tampoc hi podia faltar el tema de les Banderes Blaves a les platges que enguany ja no s’han demanat i per tant no en tindrem cap. Una tradició que ha durat 32 i que també ha caigut en el pou.

Un crit unànime molt clar que ha aparegut arreu ha estat en contra de la Lgtbifòbia amb uns lamentables episodis que van tenir lloc en les proximitats d’un dels centres educatius del Vendrell.

Evidentment tampoc hi podia faltar un dels elements que han marcat amb intensitat la nostra actualitat en els darrers anys com és la covid que ha trasbalsat la població mundial.   

 L’actualitat fallera no ha passat per alt la situació sota mínims de la policia local del Vendrell quan fins i tot una empresa de seguretat privada havia d’atendre el servei telefònic d’aquest important servei públic els caps de setmana en horari nocturn.

Un dels clàssics  és la rivalitat entre els diferents barris que es sempre en reflecteix en alguna secció de les falles que comenta amb ironia les gestes de la resta de membres que formen part d’aquesta proposta que dura de dissabte a dissabte amb alguna parada tècnica pel mig.

No han faltat esments al mal estat dels carrers que donen a la residència d’avis de la Muntanyeta, tampoc la situació crítica del comerç local molt tocat per la crisis econòmica arran de la covid. Tot un honor formar part d’aquesta història popular amb un gag de la falla del Serrallo i Font de la Menya. Seguim endavant preparant la propera cita que tindrà lloc el primer dissabte de juliol del 2022.

A todo tren, una peli familiar d'estiu

 Aquesta nova direcció de Santiago Segura és una comèdia fresca d'estiu per passar una bona estona al cine amb escenes de trapelleries de petits i grans. Una peli normal que es pot veure a casa, però sempre és millor gaudir de la màgia del cine que és una estona entretinguda amb els seus protocols que tothom conenix. No podem deixar perdre el nostre cinema i s'hi ha d'anar. És molt fàcil veure a casa, però tot i la pandèmia hem de fer vida social sense saltar les mesures. 

Molt recomenada per a totes les edats perquè hi ha una mica per tothom. Vinga que allí s'hi està fresquet.

dilluns, 12 de juliol de 2021

Beatriz Higueras i el seu duende amb las Migas


 

Un dels grups que vaig seguint són las Migas, una barreja entre el nord i el sud entre flamenc i rumba i altres ingredients de la cançó popular andalusa. El passat dissabte varen tocar al Festival la Roca Foradada de Torredembarra i no em volia perdre aquesta oportunitat perquè fins ara no les havia pogut veure en directe per diferents raons. Aquest cop vaig gaudir del seu espectacle i de la seva música. Evidentment no hi va faltar la vendrellenca Beatriz Higuera deixant volar el seu duende amb la música del quartet femení. Aquesta és una de les realitats del flamenc espanyola amb més carisma. Una persona que de petit que ho viu i només cal veure els seus ulls per descobrir que hi ha un món de màgia de compartir en el seu art. No fa gaires mesos va tenir l'oportunitat de triomfar a la Lira del Vendrell, però segueix en forma donant classe i ballant amb el seu espectacle. Una genial combinació entre las Migas i la  jove vendrellenca que omple amb el seu art tot l'escenari. Si podeu no ho deixeu escapar. 

dissabte, 10 de juliol de 2021

Una altra festa major del Vendrell sense castells


 
Tornem a tenir a sobre la festa major del Vendrell. Un altre cop ve marcada per la covid i ja veurem com evoluciona tot plegat perquè el covid va pujant i cada dia que passa és un partida guanyada, però no saps mai si al final el bitxo es guardarà els asos i tots hi sortirem perdent. Ara estem en situació preocupant, però molta gent està vacunada i estem en plena època turística i no podem arruinar més el país. 

Aquest any tindrem cercaviles controlades amb cadires per seure i veure assegut. Evidentment només vindran grups locals i el recorregut serà totalment diferent al que era tradicional. Enguany ha caigut el castell de focs de la festa major i esperem que els diners l'inverteixin en l'encesa del campanar perquè per fer un castell de foc cutre per complir val més no fer res. A mi només m'agrada Guardafuegos dels grups que hi ha en principi com Suu i la seva guitarreta i Geluc. Evidentment no tindrem castells i el pregó el faran al matí al Tívoli quan aquest es feia per la tarda i ja anaves empalmant per seguir amb la resta d'actes. Sort que tenim el Ball de Diables i els Malcasats que donen alegria i bon humor a la festa. Jo crec que una de les coses interessants de la festa major era el concurs de cartells que algun cop ha sortit rana, però això donava vidilla. És una de les eines de participació ciutadana que molts esperen i que aquest any la democràcia s'ho ha carregat així com els administradors de la festa major que ha estat una d'aquestes seleccions naturals a la que estem acostumats en nom de la democracia i la participació ciutadana. Molt encertat el pregoner d'aquest any que coneix tot el que passa a la vila de primera mà i en paper. 

Seguim endavant esperant que tot vagi bé i que al final es pugui portar a terme i no tinguem sorpreses. Pels més petits està el Pot petit que és un dels top ten de la canalla a casa nostra. Encara mantenim el concert del Cor Orfeó i la cursa popular que són dos dels clàssics que no podem deixar de banda. Molt bona festa major a tots plegats. A gaudir des d'un lloc o un altre seguint els actes en directe per la tele o a la platja buscant les banderes blaves perdudes.

502 dies Prohibició d'entrada d'acompanyants als hospitals de l'Alt Penedès i Garraf



 Arran de les lamentables xifres de la Covid els hospìtals de l'Alt Penedèsi Garraf han prohibit l'entrada dels acompanyants als pacients. Una mesura que s'ha implantat per evitar la propagació del covid, ara que torna a estar en uns nivells preocupants. Això va variant segons el temps i el centre hospitalari encara que en pocs llocs està normalitzat. Arreu hi ha limitacions per evitar contagi que és molt perillós en aquests espais igual que a les residències.

divendres, 9 de juliol de 2021

30 anys del Diari del Baix Penedès

 


L’any 1991 la comarca va viure una fita històrica que va ser l’inici del Diari del Baix Penedès dins les pàgines del Diari de Vilanova, el qual al cap de menys d’un any es va independitzar i va volar lliure fins el seu final definitiu al 2015. Després de la seva desaparició va venir el comiat del seu germà gran.

Vaig tenir la sort de col·laborar en aquest mitjà des del 1995 amb una secció anomenada les Notícies dels nostres avantpassats que repassava la premsa comarcal recuperant articles, notícies i altres episodis de la vida d’aquest territori.

A partir d’aquesta data sempre vaig tenir un fort vincle amb la publicació inclús després que formés part del petit equip redactor que feia realitat aquest mitjà de comunicació setmanal. Els dies més intensos eren els dimecres que era quan s’havia de tenir tot molt mastegat perquè el dijous s’anava a la redacció de Vilanova i allí es polien els darrers detalls perquè els divendres a primera hora estes  a tots els quioscs de la comarca i algun de fora. S’havien fet publicacions puntuals per les eleccions municipals que t’obligaven a passar més de mitja nit treballant a la redacció perquè el dia següent sortís al carrer una edició un xic més reduïda que la del divendres, però molt intensa i plena de detalls d’una nit on ningú perdia.

Una dels punts estrella de la publicació era el Tothosap on la veu anònima i popular s’hi afegia per aportar notícies fresques o comentaris irònics sobre alguns fets esdevinguts a la comarca. Una de les darreres gestes d’aquesta secció van ser quan un parell o tres de mesos abans es van publicar els grups musicals principals de la festa major del Vendrell. Un dels grans misteris que sempre han donat per una roda de premsa i que el Diari va esbombar abans de marqués el protocol mediàtic i polític. Una de les conseqüències d’aquella gosadia va ser que a la primavera ja avançaven qui vindria a tocar per la festa major.

Petits detalls d’una vida intensa quan els ajuntaments feien rodes de premsa amb cert contingut i no com ara que amb un parell de fotos i una nota de premsa les poden portar a terme sense necessitat d’anar a la cita. Era uns temps que hi havia diaris i periodistes a que filtraven tot allò que els hi venia per destriar el gra de la palla.

En aquells temps la gent opinava i ho enviava al Diari formant un dels apartats més interessants de la publicació com era la de Cartes al director. Hi havia algunes que havien causat sensació i havien generat una mar de fons que havia afectat a sectors claus de la societat civil.

En aquells temps amb una cinquantena de números de telèfon podries tenir controlada tota la comarca perquè hi ha uns pocs que fan coses i les diuen. També n’hi ha que fan coses, però la cosa queda en petits cercles. Les persones actives estan posades a tot arreu des de partits polítics, entitats, associacions de veïns i si és el  cas també toca les associacions de pares i mares d’algun centre educatiu.

En aquest diari estàvem en contacte amb molta gent que des d’un lloc o un altre hi aportava el seu granet de sorra. Era el punt de trobada de lletraferits, poetes i historiadors que aportaven els seus treballs en dates senyalades per donar-ho a conèixer a la resta de la gent. Una de les activitats més seguides també eren els esports on els col·laboradors aportaven resultats, incidències i altres aventures que tenien lloc en aquest apartat. Se seguien la majoria d’esports que es portaven a terme a la comarca en les diferents categories.

Un dels moments més esperats del calendari anual era el lliurament dels premis Tothosap que acollia el bo i millor de cada casa amb música, humor i altres propostes que sempre aconseguien la màxima atenció del públic present. La comarca també tenia el seu glamour i s’havia de reconèixer d’alguna forma.

M’hagués agradat que aquest el Diari del Baix Penedès hagués seguit endavant amb el seu esperit i la seva empenta, però també va tenir el seu final per una mala gestió i per una dura situació econòmica que va afectar a tothom. Una pena. Queda el seu record, els grans moments viscuts i les hemeroteques. Alguns dels que van protagonitzar les seves pàgines encara estan en el lloc que els va portar a l’actualitat comarcal en aquests 30 anys. Aquella era una escudella amb molts ingredients de tot tipus i que cada divendres se servia en paper, però van quedar moltes històries fora del paper que alguns recordarem per sempre. Moltes gràcies per ser el Diari la millor universitat que he tingut. 

501 dies i els castells més afectats


 

Un dels punts més afectats de la pandèmia han estat els castells. Des de que va aparèixer al març del 2020 molt poca cosa s'ha fet perquè el contacte amb la gent i la pinya de la gent és bàsic per tirar endavant aquestes construccions humanes. En moltes de les nostres festes majors un element clau són els castells que tenen una tradició més que consolidada. Esperem que en els propers anys la cosa ja torni a rutllar com toca. A veure si no es refreda l'ambient en alguna colla i segueixen en forma.

dimarts, 6 de juliol de 2021

498 dies i moltes gràcies pel detall


 

Un cop més agraït als responsables de la Falla del barri del Serrallo i Font de la Menya que el passat dissabte em van incloure en la falla d'aquest any. Tot un detall en un any molt especial per mi quan vaig estar per dues vegades a punt de la mort. Seguim endavant i de tot cor us ho agraeixo. Aquesta és la veu del poble anònim que és sempre la més important.

dilluns, 5 de juliol de 2021

497 dies. No baixem la guardia davant el Covid



Els casos que tenim al Baix Penedès del Coronavirus comencen a ser preocupants. Tenim un risc de rebrot de 515, una rt de 3,32 i 10,25% de testos són postius. S'han detectat en els darrers set dies 57 casos al Vendrell i 44 a Calafell. Aquest cop els més afectats són els joves entre 15 i 29 anys. Una de les raons és la gran propagació de la variant Delta També ha coincidit aquest brot amb el final de curs i el comportaments d'alguns joves que deixava molt que desitjar. De moment això no afecta a les Ucis i els tractaments són en els caps que de moment aguanten el temporal. Anirem veient com evoluciona tot plegat i esperem que no esetm davant la cinquena onada.



dijous, 1 de juliol de 2021

Cada dia és dilluns

 

 



 

Nosaltres som d’una generació que diferenciava clarament els dies festius dels dies laborables de la setmana. Sempre quedava el dissabte que estava destinat a fer doncs el que marca el dia i anar a comprar si entre setmana l’horari laboral  no t’ho permetia.

En els darrers anys i en especial en els municipis turístics com el nostre cada dia costa més diferenciar entre cap de setmana i laborable. L’eina bàsica és que entre setmana no hi ha tants turistes i de segones residències com el cap de setmana, però per la resta tot és força semblant amb la particularitat que estàs molt més tranquil.

Fins fa unes poques dècades si un diumenge al matí et quedaves sense arròs per la paella familiar només podies anar a un parell o tres d’establiments ben populars i adquirir aquell ingredient bàsic per fer realitat el menú del dia de festa. En algunes d’aquestes botigues potser et sortia per un ull de la cara aquest material necessari, però hi ha moments a la vida que el menys important és el preu si vols aconseguir un objectiu concret  i preuat. Ara davant la mateixa situació de necessitat sobtada pots acudir a un ampli ventall d’establiments per aconseguir el teu objectiu. El preu segurament serà el mateix que la resta de dies de la setmana.

Un altre element prou important que ha registrat un canvi considerable és el cinema. Abans només podies anar al cinema el cap de setmana tot i que sempre hi hagut alguna possibilitat de fer-ho entre setmana, però ara amb la visió de molts empresaris del sector que han creat el dia de l’espectador i similars, molts cops et trobes més usuaris en aquest dia laborable marcat entre setmana que no pas un dissabte o un diumenge. El tema dels preus també fa que la gent vagi canviant els seus hàbits de mica en mica per cercar l’opció més econòmica.

Un dels punts més clars d’aquest canvi és quan un diumenge de juliol o d’agost a les 12 del migdia et trobes ple el pàrquing d’una gran superfície. Fins no fa gaires anys aquest horari estava destinat a dues activitats bàsiques ben clares. Per una banda era l’hora d’anar a missa i fer el vermut i per l’altra anar a la platja a prendre el sol. Doncs són molts els que actualment aprofiten aquesta franja horària per omplir la dispensa de casa. A més en la nostra comarca que ja no ens toca cap més alternativa que apostar pel turisme aquest dia del Senyor és quan en principi hi ha un percentatge més alt de persones treballen per atendre als nostres visitants i als indígenes de la comarca que també s’apunten al carro. També hi ha moltes empreses de serveis que treballen per altres comerços en aquests dies claus per tirar el negoci endavant. No és gens estrany trobar persones que durant l’estiu treballen en aquest sector que no tinguin un dia de descans durant tot un mes.

Els caps de setmana de juliol i agost no són gens recomanables per anar a Calafell platja a donar un tomb perquè a voltes està una mica massificat de gent que opta per aquesta proposta costanera. És millor escollir un altre dia de la setmana per practicar aquest esport i per la gent que vulgui gaudir de la platja els caps de setmana sempre tenim els barris marítims del Vendrell, Segur de Calafell i Cunit que ofereixen un aspecte similar, però sense tanta oferta comercial i de restauració.

Aquesta és la nostra comarca ubicada entre el mar i la muntanya, entre Lleida, Tarragona i Barcelona. També és capaç de convertir els dies festius de la majoria en els seus feiners per atendre. Nosaltres estem aquí al mig de tot plegat i ens toca adaptar-nos a les necessitats del servei.

Un altre element a tenir en compte que molta gent que viu a la comarca no té altre remei que anar a treballar a una altra ciutat i és només el cap de setmana quan porta una a terme una vida baixpenedesenca de serveis mínims i els toca aprofitar els recursos que té més propers. Després el fenomen del mimetisme si la gent compra paper higiènic doncs tothom fa el mateix sense cap motiu, potser algú el tenia però la resta ho fa per si de cas. Aquest és un tema que va causar furor durant els primers mesos de pandèmia.

493 i vivint grans fets històrics


 

Aquests dies estem vivint grans fets històrics. Primer de tot ens carreguem els accents diàcritics. A partir d'ara ja no ens caldrà distingir entre nét i net o entre pèl i pel entre molts altres. Pel context ho anirem aclarint de mica en mica. Aquest és un dels malsons dels aprenents de català. Per altra banda una dels nostres pilars d'estat com són les pessetes ja no es poden canviar al banc d'Espanya. Quan fa quasi 20 anys que ja no s'utilitzen alguns encara en tenien a casa seva que han pogut canviar aquests dies com a data final. A partir d'ara a guardar o buscar algun nostàlgic que les guardi. Petites històries viscudes en aquest parell de dies.

dimarts, 29 de juny de 2021

491 dies i aviat la Festa Grossa del Vendrell


 

 Portem 491 de pandèmia encara que ara la cosa ja està bastant normalitzada i poc a poc anem tornant a la rutina d'abans del 2020. Aquest dissabte i fins el proper dissabte tindrem les tradicionals festes dels Barris començant pel Serrallo i Font de la Menya i acabant pel recent de la Muntanyeta. Enguany no seran unes festes normals, però tampoc tan rarotes com l'any passat suposo que el proper any ja serà tot una mica més normal. Moltes persones estan treballant per treure el bo i millor de cada barri. Moltes les esperem en candeletes per veure des de les falles, als concerts passan als pa beneïts. Enguany l'Ajuntament ha reduït la subvenció a 1.000 euros per barri. La resta dels diners s'han de buscar entre comerços, rifes i altres invents. Molt bones festes dels barris al Vendrell. Aquests dies es quan el Vendrell viu la setmana més intensa durant l'any.

diumenge, 27 de juny de 2021

489 dies i el Vendrell no ha canviat


 

El Vendrell té un servei de manteniment general en diferents aspectes molt per sota de la serva realitat. Es com si tu tens un forn de pa a casa i contractes la llum per un botiga d'escombres. Llavors aquesta és una de les grans mentides d'aquest Vendrell que queda curt en molts aspectes. Una de les tàctiques quan un fanal es fa malbé és posar un tub groc en el millor dels casos i sino doncs un cono i anar fent. Aquest cop aquesta infraestructura ha tingut visita perruna.

divendres, 25 de juny de 2021

Més enllà de la raó

 


L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de les vida sempre tenim un lloc per complir  les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.   

La legislació de la xapa i pintura

 


 

Estem en l’epicentre de la legislatura de la xapa i pintura que caracteritza aquest període optimista ciutadà que governa la vila per la seva majoria a l’hora de les votacions.

La nostra lluita pel reconeixement del moviment Lgtbiq se centra en pintar bancs, voreres i repartir polseretes bufones entre els veïns joves del municipi. Potser el més important és  saber el lloc on s’ha d’adreçar aquest col·lectiu per resoldre els seus dubtes o quina web els pot donar un cop de mà en l’àmbit local. Evidentment aquestes dues eines no són uns elements clau per lluir a les xarxes socials que és el pal de paller de la  política d’aquests quatre anys al costat de lloar i conservar l’obra de Santiago Padrós, una iniciativa que va començar la passada legislatura i que anirem pagant en els propers governs locals.

Uns anys on els polítics es preocupen seriosament perquè cap vehicle amb una matrícula no autoritzada creui aquest línia vermella prohibida del centre del Vendrell. Les càmeres ens vigilen perquè no fem el salt i ens passegem sobre quatre o dues rodes sense autorització per alguns dels temples sagrats dels vianants del Vendrell. Una illa que va avançant a velocitat de cargol en pujada i artrosis amb el desencís dels amos i senyors de la zona blava d’aquest Vendrell peculiar. Les màquines ja fan la feina i amb el serveis d’uns pocs auxiliars administratius es poden tramitar les sancions pertinents per tots aquests atrevits que han trencat vilment aquesta zona reservada. És totalment indiferent que durant els darrers 10 anys no ens haguem preocupat gens per tenir un cos de policia municipal amb uns agents de carrera que poguessin garantir un servei eficient al municipi. Anem cobrint les baixes i els estius amb agents interins i com diu l’article número 1 del nostre manual intern de treball que fa anys que tots els polítics practiquen sense confessar “qui dies passa anys empeny”, seguit pel segon que ben clarament aposta per “si es pot arreglar la propera legislatura millor que arreglar-ho aquesta”.

La nostra generació que es va formar en objectivitat, igualtat, eficiència i en general amb els grans valors humans veiem com un dels nostres aliments de l’ànima ha canviat de nom i ha vist reduïdes considerablement les seva pàgines de contingut social i obra benèfica. Ja no tenim “Plaça Vella” que periòdicament era el gran protagonista del contenidor blau en el millor dels casos. Ara la cosa ja s’ha desvirtuat i ha sorgit un nom més temptador adaptat a la nova filosofia que regna en el consistori per majoria de vots. Una de les tasques principals d’aquesta legislatura és l’arranjament de voreres i fonts públiques. Realment aquestes eren dues fites més que necessàries, gràcies al cinturó que premia les nostres finances en les anteriors legislatures no podíem sortir gens de la ratlla per no trencar el pla d’estalvi que ens guiava. Ara que ja ens podem endeutar sense aquest control rigorós podem tornar a les nostres dinàmiques de préstec de fa més d’una dècada on varem aconseguir grans fites en aquest aspecte dels més elevats del Principat.

Sempre hem tingut un fixament especial per les subvencions i altres ajudes econòmiques que ens ajudi a millorar el nostre municipi. Evidentment aquest és un cop de mà que no es pot pas ignorar, però clar necessitem aportar en el millor dels casos la meitat del pressupost de la despesa. Això comporta que encara que rebem la subvenció demanada hem de ser conscients que també haurem de deixar anar la mosca per sufragar el cost total de l’obra. Una cosa que passa en moltes obres que comences per canviar el marc de la porta i acabes per canviar tota la porta en el millor dels casos. Evidentment això ho saben prou bé qui reparteix aquestes ajudes púbiques que només posa una part del pressupost inicial. La resta l’has de posar tu de la teva butxaca fins arribar al preu total del cost. Aquesta és la nostra política on tenim més festes majors que ningú, les quals duren entre barris i platges quasi tots els mesos de juliol i agost. Aquest any hem posat en funcionament la “Primavera Musical”. Enguany hem anat a veure els “Els 40” perquè ens doni un cop de mà per muntar alguna cosa a casa nostra i no ser menys que altres localitats veïnes que també fan el seu festival musical aquest estiu. Per garantir que tot vagi bé, seguretat privada i seguim endavant i projectes a dojo amb la cartera buida i els serveis bàsics no arriben al nivell que seria necessari.

 

 

 

 

 

 

 

487 dies i adeu a les mascaretes a l'exterior


 

Després de 487 dies de pandèmia a partir de demà ja ens podrem treure les mascaretes a l'exterior. Serà un primer pas si les coses funcionen per anar deixant aquesta peça de vestir que fa més d'un any que ens acompanya. Tothom en té poques o moltes en un racó de casa per anar fent vida normal. Serà tot un alivi i més en aquests mesos calorosos que podrem respirar millor sense la mascareta. No la deixeu gaire lluny que algun dia la tornarem a recuperar per un motiu o un altre. 

dijous, 24 de juny de 2021

468 dies i l'Institut Andreu Nin en peu de guerra


 

Els de l'Institut Andreu Nin del Vendrell ja han dit prou de les mancances i aniran a manifestar-se a Tarragona per demanar més recursos i professors per aquest centre del Vendrell. Els professors necessiten recursos i gent per atendre les necessitats formatives d'una comunitat que molts cops queden molt per sota del que necessiten. S'hi ha de posar diners perquè de paraules i promeses ja anem tots servits.

dimecres, 23 de juny de 2021

467 dies i unes taules a la política catalana


 

Avui revetlla de Sant Joan els 9 presos polítics que porten més de tres anys a la presó han sortit gràcies a un indult. Cap de les dues opcions han sortit guanyadores. És un d'això ni tu ni jo. Ara falta els exiliats que potser ja costarà més, però ha estat petit pas en un país on manen els vots per sobre la resta. A veure que passarà en els propers mesos. Seguim endavant amb una falsa ferida tapada que courà a totes les parts. Anem endavant amb tots més tristos que contents, però alguna cosa s'ha mogut.

dissabte, 19 de juny de 2021

Nous llocs amb encant



El Dídac Santos de Vilanova és el rei de la festa penedesenca amb seny i qualitat. Ell és un dels propulsos de la Daurada, també d'una discoteca de la Rambla de Vilafranca del Penedès i de la Surfera del Port de Segur de Calafell. Ara li toca al Vendrell. En aquest cas el port de Coma-ruga que ja li tocava perquè estava molt oblidat en els darrers anys. Ara hi ha una bona excusa per estar prop del mar, tenir molt bones vistes i prendre alguna cosa. És un lloc molt bonic per anar i per descobrir. Avui és el primer dia de funcionament esperem que duri molts dies i sigui un punt de trobada de la gent d'aquí i no ens caldrà anar a altres localitats a trobar el que tenim a casa nostra. Un bon  tracte amb música i uns preus raonables pel lloc on està. No us ho deixeu perdre. 

463 dies i concerts per donar vida a la vila



 Aquest divendres al carrer de les Flors cantonada Ribera d'Ebre del Vendrell va tocar un grup de versions de Fito i Fitipaldi, Acabamos de llegar. Els bars d'aquest carrer estaven plens fins i tot les taules del mig del carrer. És d'aquells dia que el Vendrell fan goig i hi ha molt bon rollo i ambient i els establiments fan caixa que també s'ho mereixen després de la pandèmia. No cal contractar grups de primera línia perquè vinguin gent de fora i la gent d'aquí no en puguin guadir perquè hi ha massa gent. Agafes aquests diners i els reparteixes en mes grups i tothom en surt guanyant. Aquest és un grup del Penedès que ho fa molt bé ie es prou conegut per tothom. Així és dona vida al municipi i no en grans macroconcerts de 3.000 persones per un dia i nunca más de supo que costen un ull de la cara. Millor tot ben repartit.

divendres, 18 de juny de 2021

A la recerca de funcionaris d’habilitació nacional

 


En aquesta comarca del Baix Penedès no conec cap ajuntament que tingui secretari o interventor d’habilitació nacional. No vull dir que estigui segur no n’hagi cap, però jo la veritat que no en conec cap. Un dels poders claus dels consistoris com tothom sap és el poder polític que remena les cireres. Llavors l’administració té preparada una mena de contrapoder que consisteix en els funcionaris d’habilitació nacional. Uns professionals que després de passar unes proves molt dures escullen una administració on desenvolupà la seva feina. Trobem els tres pilars de funció pública que hi ha en els ajuntaments més grans com són secretaris, interventors i tresorers. En les localitats més petites només trobem els secretaris que fan una mica de control de tot el que passa.

En aquesta comarca, que jo sàpiga, només hi ha funcionaris interins que porten  a terme aquestes tasques administratives. Gent que s’ha escollit a dit o per mèrits o s’ha fet simplement un concurs a mida perquè assolissin aquesta plaça tan important en la funció pública. Una altra manera per evitar que aquests professionals arribin a les nostres ajuntaments es dotar la plaça d’un sou relativament baix. Evidentment aquesta serà una altra mesura de dissuasió per frenar algun aventurer que vulgui caure en les nostres contrades.

A vegades alguns d’aquests càrrecs han estat ocupats per persones que han utilitzat les portes giratòries de la política abans o després de desenvolupar els seus càrrecs de donar fe pública. Aquesta és la manera de tenir un bon sou després de tenir una part del poder polític municipal a les seves mans.

Ocupar aquests llocs avui en dia no és gens fàcil amb una oposició com cal i un  equip de govern amb uns mínims garantits, però hi ha llocs que aquests mínims no acostumen a passar i aquesta persona és la que pot arribar a gestionar realment el municipi des del seu càrrec discret. Altres vegades es dedica a ballar al so de la música dels qui li paguen la nòmina. Llavors quan hi ha un canvi s’ha d’adaptar a la nova sintonia o els nouvinguts són els qui al final  s’acostumen als seus gustos.

En aquesta comarca hi hagut molt moviment en aquests llocs i a vegades amb el canvi de partit de govern també ha tocat canviar aquests càrrecs claus. Són canvis que no s’acostumen a veure perquè estan en una tercera fila, però si vas seguint les publicacions al Bop alguna cosa va entenen del difícil que es treballar en algun ajuntament o cada tres per quatre té un secretari nou.

Una de les peces claus perquè un ajuntament funcioni el més adaptat possible a la normativa possible són aquests càrrecs. La seva relació amb els polítics poden marcar el bon funcionament de l’administració. Quan veus que hi ha molts canvis és que alguna cosa es cou encara que no surti en les pàgines de les notícies comarcals.

Els nostres polítics es deleixen per contractar auxiliars administratius que al final acaben de fer de tot fins i tot de tècnics amb signatura vàlida, però si estan mal pagats i amb un contracte temporal molt millor perquè millor es poden adaptar a les seves necessitats.

En les darreres dècades no han tingut més remei que contractar tècnics perquè hi ha coses on aquests funcionaris d’escala inferior no hi podien arribar, però hi ha llocs on alguns auxiliars administratius han arribat molt amunt en poder i en nòmina. Això de la relació de llocs de treball coherents i vigent només és per a persones que creuen en els reis mags amb una fe cega.

No cal que els nostres alcaldes vagin a buscar un diploma de l’Infoparticipa a Girona per demostrar la seva transparència cada any. Millor que aquests tres càrrecs siguin d’habilitació nacional i aquesta serà una molt bona mesura perquè tot tingui, en principì, una millor seguretat davant d’algunes martingales que a vegades salten per la premsa o mitjans de seguretat. Aquesta és la millor seguretat per la nostra administració.

462 dies i visita a una exposició dels vendrellencs més mediàtics



 Es va acabar el que van anomenar any de la Cultura Catalana amb el Covid, però encara queda un tastet al Centre cívic l'Estació d'una exposició que va anar al Palau Robert de Barcelona. Ara la tenim aqui en visites de matí i tarda i dissabte inclòs. Aquesta és la mateixa expo però en format reduït, però hi ha el mateix que es va veure a Barcelona. Unes fotos, informació sobre els vendrellencs més mediàtics i reproduccions de fotos, cartells, escultures i la famosa finestra de Vil·la Casals de Sant Salvador amb vistes al mar. La veritat que és un bon tastet de Guimerà, Nin, Fenosa i Casals. Aprofiteu que això ja s'acaba i ara que fa calor és una bona excusa per visitar. Mitja hora és més que suficient per fer una bona visita. Vinga que al juliol no estarà. 

dimarts, 15 de juny de 2021

Un carrer al Vendrell per als Lax'N'Busto



 EL Vendrell és un dels pobles que per tenir alguna cosa al teu nom o un homenatge l'has de palmar. Llavors depèn de qui mani i segons com bufi el vent et poden dedicar un carrer, una plaça o quedar oblidat per sempre. Jo crec que al Vendrell van dedicar una sala nova del consistori a una persona que encara estava viva, tot i que al cap de poc va trapassar. Esperem que algun dia canviïn d'actitud li dediquin un carrer o similar a una de les eines que més difusió ha fet del Vendrell. Ara que encara estan en plena forma i tothom en pot gaudir, no esperem als 100 anys quan tots estarem cap cots. A veure si s'animen i donen la importància que es mereix a un dels grups mítics de Catalunya i Espanya. Han fet una gran tasca.

divendres, 11 de juny de 2021

Ensenyar a pescar



Una de les ensenyances que ens aporten els textos bíblics és que les persones hem d’aprendre a pescar que és molt millor que no pas viure de la beneficència social. En aquestes alçades i després de patir la covid amb les greus conseqüències que tothom a viscut des de diferents angles el millor que ens pot passar és que les administracions ens ajudin a tirar endavant el país. Aquí intervenen totes des d’Europa fins a l’Ajuntament i és aquest darrer qui té un paper primordial per canalitzar les ajudes i esforços que vénen de més lluny.

Hi ha d’haver un servei d’ajuda social, però hem de tenir les eines i els instruments perquè la majoria de gent pugui tirar endavant pel seu propi peu suavitzant aquells punts o elements que són perjudicials per aquest camí cap a la subsistència. S’han de donar ajudes als establiments per poder suportar els mesos que han estat tancats per aquesta pandèmia que ells no han inventat sinó que s’ha instaurat a casa nostra i a tot el món per una negligència d’uns pocs que uns altres tampoc no van saber moure fitxa per reduir les seves conseqüències. Molt interessant aquests bonus locals que algunes entitats han repartit entre la població per fomentar l’economia local. Alguns ha reduït o han suprimit les taxes d’ocupació de la via pública de bars i restaurants afavorint que aquests puguin mantenir el tipus quan la capacitat del seu interior la tenien molt limitada per la legislació vigent. No he vist ningú que hagi reduït o suprimit la zona blava que també pot servir per donar més aire al comerç local perquè hi ha compradors que eviten aquest pagament per estacionar els seus cotxes i acaben en molts casos en una gran superfície comercial obviant el comerç del seu poble per estalviar uns diners. S’ha d’ensenyar a la gent a pescar perquè una gran majoria pugui sortir d’aquest sot sinó la nostra societat no aixecarà cap.

 

 

dijous, 10 de juny de 2021

Mancances hospital del Vendrell


 

Al ple de l'ajuntament del Vendrell ja han passat un parell de cops una moció per ampliar el parquing de l'hospital del Vendrell, envidentment com al 80% de mocions i similars del plenari vendrellenc no ha servit per a res. Ara només falta que algun espavilat tapi els forats que hi ha al costat i deixi el terreny una mica més planer apte per a tothom sense semblar que estiguis al Paris Dakar. Una altra de les mancances és que posin una Uci. Aquest hospital que ja ha quedat petit per la comarca que tenim i més a l'estiu necessita una Uci per no haver de portar els malalts a altres centres. Ja sé que invertir en sanitat no mola als polítics i ells prefereixen els càrrecs de confiança per salvar  la cadira d'alguns, però ara per ara l'hospital del Vendrell necessita una Uci i un parquing més planer per a què es pugui aprofitar millor. Si algun dia s'amplia tot això que tindrem de més. 

454 dies i esclaus dels peatges elèctrics


 

Aquest matí per Tv3 els tècnics comentaven que amb tot això de la llum et pots estalviar un euro o dos al mes si segueixes els protocols per estalvi. Jo crec que no has de canviar la vida per un euro o dos al mes. No cal posar el rentavaixelles i la rentadora a les 12 de la nit, ni dutxar-se abans de les vuit del matí. Hem de fer una vida normal, perquè encara que assolim aquest estalvi minso alguna cosa s'inventaran perquè tothom segueixi pagant. Tot aixó dels subministres és una gran estafa i nosaltres som els seus titelles.

dilluns, 7 de juny de 2021

Més enllà de la raó


 

 L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. En la nostra existència crec que inclús els més ateus tenen un racó en el seus sentiments que va destinat a l’esperança irracional. Alguns segueixen la fe en alguna de  les religions que tenim a casa nostra. Altres aposten per la mare naturalesa que també manté uns poders que encara s’escapen al saber humà. Altres prefereixen dirigir les seves peticions al firmament. També podem trobar aquells que confien en algun amulet heretat dels seus avantpassats que sempre els ha portat sort en els episodis més arriscats de la seva vida. N’hi ha per a tots els gustos i tothom pot escollir aquell que li escau millor.

Des de sempre se’ns ha volgut educar perquè féssim de la por un dels elements que ens marqués en la nostra vida i ens portés pels camins planers que trobem en la vida i no arrisquéssim per viaranys plens de matolls i senders incerts perquè la fosca dominava el seu recorregut.

La societat vol que tinguem por de moltes coses, per això ja es van inventar les assegurances de tot tipus i el servei de manteniment de les llars per saber on recórrer quan alguna llum fa pampallugues.

Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de la vida sempre tenim un lloc per a les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit, però que els qui estan al meu voltant van conèixer gràcies a la informació dels metges. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.  Al final totes aquestes forces s’han aliat per assolir la seva finalitat. 

 

 

 

diumenge, 6 de juny de 2021

La gent respòn massivament al primer Shopping Day del Vendrell



 Una gran exit ha estat el primer Shopping Day que ha viscut el Vendrell després d'un any que no es va fer per la pandèmia i la resta d'anys del Shopping Night. Els carrers estaven molt animats amb gent comprant, les terrasses plenes de gent prenent alguna cosa i algunes botigues han fet l'agost perquè estaven a tope de compradors. Realment la gent ha respost a aquest dia perquè hi havia ganes de sortir després d'uns mesos criminals on el Coronavirus ha fet de les seves. 

Es veia gent del Vendrell i gent de fora que han aprofitat el dia per sortir una mica i prendre algo i segurament mirar alguna cosa per comprar. Un Vendrell que feia goig al matí i per la tarda amb molt de caliu en punts com la plaça Nova, Rambla i carrer Cafès entre altres llocs on també es veia molta gent. Molts comerciants ho han aprofitat i crec que ha estat molt positiva per la immensa majoria. Una nova aposta que demostra que si les coses estan ben fetes la gent compleix i hi havia ganes de sortir i veure una vila alegre i xamosa. 



divendres, 4 de juny de 2021

Els altres exiliats

 


El “Procés” de Catalunya ha portat a l’exili alguns dels nostres polítics que han haver de travessar les nostres fronteres per no entrar dins la garjola després d’unes acusacions injustes fruit d’una visió nostàlgica de la pàtria encara sota “Una Grande y Libre”.

Altres van preferir ser víctimes d’un més judici molt presumptament injust i els toca passar uns anys de la seva vida a la garjola amb un tercer grau que costa arribar més del que seria normal tal com s’ha vist en altres casos similars.

No parlarem de política catalana sinó de la realitat vendrellenca. Fa mesos i anys que veig com molts joves de la nostra localitat quan han acabat els estudis han de buscar feina en altres comarques i inclús alguns viuen lluny de casa nostra com la Xina, Regne Unit o el Canada. Joves que no han trobat un lloc de feina adequat a la seva experiència i formació i han hagut de tocar el dos a altres ofertes que els obliga cada dia a utilitzar el transport públic o privat o anar a buscar un habitatge en un indret proper al seu lloc de treball i lluny de la seva estimada vila.

En aquesta comarca anem sobrats de projectes i propostes i anem faltats de realitats i oportunitats reals.

Ara que ja hem vist amb escreix l’esclat de la bombolla immobiliària i les seves conseqüències encara sembla que apostem per aquest turisme que no és ni de bon tros el que teníem fa unes quantes dècades. Eren els temps que els estrangers venien a les nostres costes amb la cartera plena disposats a deixar uns calerons amb les nostres propostes dirigides a aquests visitants temporals. Ara venen aquí perquè els resulta més econòmic que anar a Sitges o a Calella.

Donar un tomb pels nostres polígons industrials és sinònim de veure massa naus buides entre les dedicades a la venda de materials de construcció, tallers mecànics i similars i alguna empresa immersa en aquests espais de fora de la vila. En termes generals hi ha establiments de serveis i assessories que van donant resposta a les necessitats que es van creant al Vendrell i comarca, però estem mancats de grans empreses i propostes. És el país dels petits negocis i autònoms que van provant sort en aquest difícil municipi que ja fa anys que intenta treure el cap per sobre del forat on està immers per un seguit de circumstàncies que tothom coneix perfectament. Aquest munió d’associacions i entitats que tenim al Vendrell és un clar exemple de la seva idiosincràsia. Segurament es fa realitat més d’allò que al Vendrell cadascú va per ell.

Aquest és el Vendrell que tenim on massa comerços del Vendrell no participen en una desfil·lada de moda per donar a conèixer els nous models per aquesta  temporada que organitza la entitat majoritària del comerç local juntament amb el consistori i la Diputació. Aquesta forma d’actuar és un altre element a tenir en compte perquè fins que no treballem en una coordinació i fent pinya no podrem arribar gaire lluny. Hi ha molts reptes per afrontar en els propers mesos i anys que necessiten aquesta col·laboració conjunta per poder arribar més enllà. Encara que la Casa Gran Optimista doni bons al teixit comercial de la localitat per ajudar a l’economia  això serà  com lluitar contra una pandèmia de grip  donant un kg de taronges a cada veí que compri 30 euros en verdures, però aquí es necessita un canvi radical en la manera d’actuar de tots plegats. Encara estem actuant amb la mentalitat de poble i ens queda fer una àmplia evolució per arribar a tenir una consciència de ciutat que és el que som amb més de 40.000 habitants. Som la tercera localitat de la província de Tarragona en nombre d’habitants i altres que són més petites o similars ens passen la mà per la cara.

Molts dels nostres joves han de tocar el dos quan acaben els seus estudis. Aquest exili per motius laborals és una de les conseqüències més d’aquesta societat local que no acaba d’arrencar el vol i situar-se en li correspon per les seves característiques. Si hem pogut tenir un petit bar no hem apostat gens per tenir un establiment amb més prestacions, a grans trets. Una culpa que ve des de diferents sectors socials  ens ha situat on ara som actualment, però esperem que després de l’optimisme vingui la llum al túnel i no només el flaix de les càmeres de fotos com tenim ara.

448 dies i sopar de piscina



 Portem des del març del 2020 sense anar a piscina per culpa de covid, però no perdem les nostres tradicions seculars i ahir ens varem trobar per fer un final de temporada com marca la tradició. Ja som una família que fa anys que ens coneixem i som una família consolidada amb el pas dels anys. Seguim endavant.

dijous, 3 de juny de 2021

Shopping Day Vendrell per aquest dissabte


 

Després de la pandèmia arriba una relax i de la shopping night passem a la shopping day que tindrà llc aquest dissabte dia 5 al Vendrell. Descomptes, música en viu, sortetjos i altres sorpreses per aquest dia per la gent que compri als comerços de la vila. Jo crec que s'hauria de concretar alguna cosa més. Si que està bé que les coses no se sàpiguen fins els darrer moment, però alguna pista del que es pot trobar amb més concrecció no aniria gens malament. Les sorpreses estan bé, però també acompanyades d'alguna cosa més per fer dentetes a la gent. 

447 dies, fes turisme i vacuna't a la comarca del costat


 

A partir d'ahir dia 2 de juny ja es poden vacunar les persones entre 45 i 49 anys. Nosaltres que som més gent varen fer tot el torn de cop, però les noves generacions com són més gent ho fan en dos trams per no saturar. De 5 persones que conec properes d'aquesta franja 3 es vacunen a Vilafranca, 1 a Vilanova i una altra a Calafell. Jo no entenc com molta gent del Vendrell han d'anar a comarques veines per vacunar-se. Potser el més normal seria que ho fessin al Vendrell i com a molt a Calafell que és un dels epicentres de vacunes d'aquesta pandèmia. Això de les vacunes també ens obliga a fer turisme arreu i conèixer les nostres contrades més properes per posar-nes les esperades vacunes. 

diumenge, 30 de maig de 2021

443 dies i noves tarifes elèctriques a partir de l'1 de juny


 

A partir del 1r de juny tenim noves tarifes elèctriques i pagarem segons l'horari. Seguint la llei de l'oferta i la demanda com més demanda tot serà més car. Doncs ja ho sabeu abans de les vuit del matí la rentadora, el rentavaixelles a la nit i la dutxa a les 7 del matí i mirar la tele el mínim de 10 a 14 i de 18 a 22. Ens haurem d'acostumar a aquests nous horaris per estalviar perquè sinó al final de mes ho notarem en la factura de l'electricitat que ja es prou elevada i només ens falten aquestes sorpreses.

El Vendrell a tutti pleni


 

Aquest dilluns dia 31 de maig el Vendrell viurà dos plens, un d'ordinari i l'altre extraordinari. Evidentment un a les 16 i l'altre a les 18. Segurament la cosa  anirà més o menys empalmada per anar al WC entre un i l'altre.  Un ple és del mes i l'altre demanat per l'oposició. Si tu escoltes aquests plens convertits en conferències i autolloances en algun cop abans de començar ja saps el resultat final perquè pots dir el que vulguis que cadascu fa el que marca el guió i fins ara ningú s'ha equivocat de vot. Per tant, és un partit de futbol amb el final conegut per tots, perquè miracles a Lourdes. Per l'equip de govern tant és perquè cobren igual fent dos plens que 25 al mes, però a l'oposicio costa 320 euros per regidor de l'oposició i  240 per persona  per comissió informativa que es fa abans del ple. Cada ple pot costar uns 10.000 euros a l'erari públic tenint en compte el que cobren els que no estan a l'equip de govern. Evidentment jo crec que tots els polítics han de cobrar, però potser que ho facin amb una nòmina fixa anual que sigui la mitjan de cada més i no amb aquestes martingales per assistència perquè al final no importa que hi vagin o no perquè el govern fa el que vol amb la majoria assegurada. Jo crec que aquests dos plens s'haguessin pogut reduir a un. Tampoc calen plens tants llargs que deixen estabornit a qualsevol seguidor. Al final totes les conferències no valen per res perquè pocs s'ho deuen escoltar i el que val és el vot.

divendres, 28 de maig de 2021

La clau és apostar pel personal

 


 

Hi ha empreses públiques i privades que encara no han descobert que el seu valor més important perquè tot funcioni cada dia és el personal. Són aquells qui s’encarreguen que cada dia es pugi i es baixi la persiana de l’establiment i entre un moviment i l’altre tot funcioni correctament.

Alguns polítics al govern s’encarreguen de comprar artefactes perquè sembli que es pugui oferir un millor servei a la ciutadania, però sinó hi ha prou persones dels cossos de seguretat que puguin veure al moment les imatges de les càmeres  a la via pública que pugui permetre una actuació ràpida i efectiva no serveix per gaire gran cosa. Això em recorda quan anàvem a escola hi havia companys que portaven un estoig farcit de bolígrafs, rotuladors i  altres elements que es feien servir per destacar una frase o marcar algun element d’un dibuix, però això requeria un ordre establert i que res no sortís d’aquest marc, sinó el que podries aconseguir és que a l’hora de repassar els apunts et perdessis allò més important de la lliçó amb el risc de fer el ridícul en la següent prova.

Apostar pel personal no és sempre sinònim d’apujar el sou. Això s’ha de fer quan hi ha causes prou justificades amb el risc de provocar greus desigualtats entre companys. En alguns llocs s’ha practicat aquesta política individualista de premiar als preferits dels caps i al final ha provocat que hi hagi una manca d’esperit de grup amb el que això suposa en la rutina.

Els treballadors necessiten la formació corresponent per tirar endavant i millorar la seva  tasca dins l’engranatge de l’empresa i de cara a l’exterior perquè al final des de fora s’acostuma a veure com un conjunt amb certa homogeneïtat. En la nostra societat avancem a un ritme de microones i és fonamental que els que professionals s’adaptin a les noves realitats i tecnologies a través de la formació adequada.

En molts llocs estan acostumats a comptar el temps de rellotge dels seus treballadors, però avui en dia en molts casos pot resultar obsolet perquè hi ha feines que amb alguna petita variant et pot permetre estalviar molt de temps en la feina final. Hi ha negocis que ja fa uns pocs anys que es mouen per objectius i no pas per temps material de rellotge que potser un autèntic engany envers el resultat final i la competència d’altres empreses que fan la mateixa feina amb menys temps.

Després també hi ha altres elements prou importants per tenir en compte com és escoltar als treballadors. Hi ha directius o caps que es pensen que tenen la veritat absoluta i evidentment no escolten mai  als seus subordinats que en molts casos els poden facilitar la feina perquè coneixen la feina de primera mà. La gràcia és que alguns d’aquests directius ho són per cognoms, simpatia o perquè són uns professionals jugant al “basquet” i amb el temps després de tanta obra social sempre cau alguna cosa.

Un altre dels elements claus és que el responsable tingui un ampli coneixement d’aquell tema o matèria què té a les seves mans. A vegades hi ha nomenaments digitals que fan més mal que ve als destinataris del nou cap perquè desconeix la matèria que ha de regir. Per exemple és com si a un dentista el posin a atendre malats del ronyó perquè l’especialista renal no combrega amb certes persones afins al poder de la institució. La seva ignorància genera un poder cec que cada dia l’allunya més dels seus súbdits.

Un altre element molt important i que en molts casos es  fan contractes amb la categoria més baixa per estalviar salari i cotitzacions a la Seguretat Social. Altres tot i fer  la feina amb menys responsabilitat però han caigut en gràcia i estan en nivells superiors amb una clara diferència al cap de mes. Això és una estratègia que practiquen moltes empreses públiques i privades per estalviar diners i després s’omplen la boca amb la seva preocupació pels seus treballadors. És molt trist que això no tingui una legislació una mica clara i s’eviti aquestes situacions contradictòries que apareixen molts cops. Evidentment les persones tenen la formació necessària per merèixer una categoria superior que la que tenen.

Si alguna d’aquestes propostes falla pot passar que l’ambient es vagi deteriorant fins a un punt de merèixer la baixa mèdica per molèsties i alteracions que poden sorgir o l’apatia laboral crònica.   Evidentment el resultat final d’aquest treball en equip no estarà mai a l’alçada del que seria de desitjar encara que el responsable del negoci pregoni als quatre vents les grans virtuts dels seus professionals.