dijous, 30 de desembre de 2021

A per un nou any

 



Obrim un nou any marcat per una pandèmia que va pujant i que cada dia ens recorda una mica més els primers temps d’aquesta nova era que es va implantar en la nostra societat global.

Esperem que entre vacunes, mascaretes i investigació de mica en mica li anem posant el peu sobre el cap d’aquest maleït virus que ha imprès en tots nosaltres una nova vida sense que ningú ho hagués demanat.

Seguirem endavant perquè és el que marca el guió i no podem marxar enrere. Cada dia som una mica més pobres perquè el món del treball és més precari els contractes fixes ja no són ni de bon tros el que eren fa uns anys. Sort en tenim dels bancs i de les targetes que ens cobren uns preus desorbitats quan hi hem d’anar a buscar una cop de mà per comprar un cotxe o per arreglar la casa. Ja no ens donen ni lots de Nadal, ni calendaris, ni tant sols llibretes on anar apuntant les alegries i tristeses. Ara quan et despistes et fan contractar una assegurança de vida, de salut o per tenir ben netes i polides les nostres dents. Tot a pagar en còmodes terminis.

Això del cresol cultural cada dia és més clar a casa nostra. Cada dia tenim més de tot i més variat. Els cognoms difícils de pronunciar cada dia estan més integrats en la nostra agenda de contactes i el clar i català es va difuminant en aquest estol de nous veïns per alguna raó o altra han vingut a viure entre tots nosaltres amb les seves avantatges i problemàtiques.

Les grans superfícies comercials cada dia estan més presents a les nostres societat. El vell comerç de barri va perdent pistonada i els fills dels seus propietaris prefereixen en molts casos fer de caixer en un gran establiment durant vuit hores a la setmana que no pas seguir la tradició familiar. Cada dia són més persones les que compren en diumenge i festiu. Hem canviat les nostres costums dràsticament. Hem perdut quasi completament les cabines de telèfon i els acomodadors de cinema. Hi ha més mòbils que persones i quan un arriba a les nostres costes és més fàcil que porti un aparell d’aquests sense bateries que no pas la seva documentació.

Totes les nostres administracions aposten pel turisme per donar vida econòmica a les nostres contrades, però jo em pregunto si amb tantes hores extres i subcontractacions en el món laboral hi haurà prou gent per fer aquest gran esport que dóna vida i energia.

Obrim un nou any on serà més fàcil aconseguir un títol universitari amb unes taxes segurament més elevades. Al final el que abans s’ensenyava a primer de batxiller s’aprendrà en el doctorat. Estem baixant molt el nivell cultural, però en aquest exercici al final tots hi resultarem perdent perquè a l’hora de la veritat no hi haurà nivell.

L’ofici del futur i el de la nostra comarca serà la logis. Per la seva banda, els nostres consistoris miraran al cel a de veure si cauen subvencions per anar fent cosetes amb uns serveis que estan molt per sota de les necessitats bàsiques del municipi i que només s’activen un parell abans de les eleccions municipals quan tot està net i polit perquè la gent no s’equivoqui i li doni la majoria a una altra formació que no sigui la que hi havia.

La seguretat social saturada i al pas que anem i amb aquesta pandèmia o vas d’urgència per la porta gran o a veure si tens sort i al cap de tres dies et truquin per donar-te hora al cap d’un parell o tres de setmanes. Llavors ja negocies amb el metge que és allò que et pot passar en el futur per anar previngut. Doncs molt bon any a tothom i esperem seguir aquí per anar comentant la jugada.

 

dimecres, 29 de desembre de 2021

West Side Story d'Spielberg

 Tornem amb aquest clàssic del cinema mundial amb un gran director acostumat a aquestes mesures. La peli té una gran decoració i tots els detalls molt curats. Li ha donat un aires dels anys 50 a nova York. Un clàssic que torna a viure però és transporta a la realitat que vol explicar que es pot traduir en molts llocs.

dimarts, 28 de desembre de 2021

Avui és el dia dels innocents i per tant


 

Avui dia 28 de desembre és el dia dels innocents i podem aportar algunes notícies fresques del dia.

Una l'Ajuntament del Vendrell està ubicat en un nou edifici ubicat a la zona del Puig i l'antic només ha quedat per atendre els serveis d'atenció al ciutadà.

L'hospital del Vendrell ha decidit ampliar el parquing amb 200 places més d'estacionament gratuït en uns terrenys adjacents que milloraran l'accessibilitat.  També es faran obres perquè aculli una UCI, un equipament imprescindible actualment amb el volum de feina que registra.

L'avinguda Sant Vicenç serà de sentit únic, una reforma que evitarà accidents i millorarà la accessibilitat a la part del Tancat del Vendrel.

Els Ajuntaments de Llorenç del Penedès, la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys han aprovat construir una piscina coberta que donarà servei als tres municipis.

Avui s'ha decidit que el proper estiu les dutxes del Vendrell ja funcionaran com abans de la pandèmia.

Tindrem una línia de busos que ens connecti directament amb l'estació de l'Ave del Camp de Tarragona.

Per eliminar la calç de l'aigua potable del Vendrell, FCC ha contractat un servei per reduir dràsticament aquest element de les nostres aigües que fa molt de dany en els electrodomèstics.

La capital comarcal s'anirà alternant per anys entre Calafell, l'Arboç  i el Vendrell de forma rotativa. 





dilluns, 27 de desembre de 2021

Nadal i Sant Esteve superats


 

Ja em passat la 1a part important de les festes de Nadal i ara ens aproximem dia a dia a les festes de cap d'any i reis per tancar ja totes les festes. Enguany ens hem pogut ajuntar tota la família perquè l'any passat ho varem haver de viure tots en bombolles perquè hi havia restriccions i no ens podiem veure. Enguany ha fet molts bons dies i amb molt de sol i la veritat és que ha estat molt bé. Seguim endavant. Nosaltres per Nadal canelons i per Sant Esteve, galets, al reves de les tradicions.

divendres, 24 de desembre de 2021

Molt bones festes a tothom i enguany amb més motiu



 La Mònica i jo us desitgem de tot cor unes molt bones festes i un pròsper 2022. Enguany som aquí per sort. Vaig estar a punt d'anar a l'altre barri i amb l'ajuda de metges, amics i companys estem molt content de poder viure unes noves festes nadalenques. Molt bones festes i a gaudir. Gr`àcies a la vida.



No només amb virus es viu el Nadal

 


Estem en plenes festes nadalenques en un exercici en què intentem sortir d’una pandèmia mundial que encara marca profundament les nostres vides. La mascareta és tan fonamental com els mitjons que portem quan estem a l’interior d’algun local. Per entrar a molts llocs públics hem de mostrar una petita  part de la nostra privacitat sanitària. Seguim endavant passant dies i sortejant paranys de les diferents variants d’aquest coronavirus que no ens vol abandonar. Ja estem familiaritzats amb les seves variants: alfa, delta i ara omicron que semblen tots ells fills d’un pare que ens complica cada dia l’existència amb un nou nadó amb trets inesperats.   

Però no només de virus es viu al Nadal, hi ha altres històries que també han deixat petjades en les nostres tradicions. Fins fa quatre dies només teníem  el Tió i els Reis Mags que eren les principals fonts de somriures i alegries per a petits i grans. Doncs en els darreres anys també s’ha integrat amb força el Pare Noel que ens visita des de la cultura anglosaxona.  

Un altre tema que enguany ha superat totes les expectatives ha estat la gran oferta que hi ha per anar a dinar a restaurant el dia Nadal i Sant Esteve. En els darrers  anys hi havia algun il·luminat que ja ho proposava. Acostumava a ser en restaurants de nivell mitjà o alts. Enguany n’hi ha de tot tipus, per triar i remenar. No cal que parlem dels establiments que ofereixen aquest àpats per emportar. Aquest ja era un clàssic que fa anys que funcionaven, però ara la gent sembla que ha optat per anar tots de restaurant i no hi hagi ja ningú que hagi de muntar i desmuntar taula i netejar tota la vaixella. Canvis amb el pas del temps on cada dia el microones té un paper més important en l’alimentació familiar.

dijous, 23 de desembre de 2021

2021, l’any del Toni Moog



Deixem un nou any enrere també molt marcat per aquesta pandèmia universal que a partir del març del 2020 ens va canviar dràsticament les nostres vides sense que ningú ho tingues previst a les seves agendes.

 Enguany de mica en mica em anat veient com tot anava tornant a la normalitat seguint les ordres del Procicat que segons estava el panorama anava obrint i tancant les restriccions per aquesta pandèmia. Abans d’acabar l’any ja hem vist que tot tornava a estar obert, però en molts establiments s’havia de presentar el Certificat Covid que demostrava que t’havies posat alguna de les vacunes. Molts que fins llavors es mantenien al marge d’aquest tractament i per evitar quedar exclosos de la vida social van córrer per aconseguir alguna dosis. Altres s’han mantingut ferms en la seva postura i segueix endavant.

Enguany serà recordat pel monòleg del Toni Moog a les pistes poliesportives de l’Avinguda Camp d’Esports. Una actuació que va començar més de mitja hora tard i per acabar d’arrodonir la vetllada s’hi van afegir les protestes d’un grup de joves que els va costar una sanció de 3.606 euros per aquesta iniciativa. Cal dir que ho van fer de forma correcte i el de dalt l’escenari també s’hi va mostrar obert a un petit debat amb aquest col·lectiu sobre el tema que les havia portat allí. Tot just després del 25 de novembre, dia internacional d’eliminació de la violència envers les dones, es va fer pública la sanció. Vaig poder veure tota l’escena delictiva, jo hi vaig anar per veure el Petit Comitè que només va poder tocar mitja hora, doncs a la una de la matinada tots havíem d’estar a casa per imperatiu legal.  Enguany no es va fer castell de focs, un fet inusual en aquesta vila sense protocol oficial de festa major tot i que per la Fira d’octubre van aparèixer anomenats els nous administradors que han de preparar la propera festa major.

Enguany hem començat una nova sèrie d’obres que pot canviar la definició d’alguns punts claus en la circulació. L’eix format pels carrers Santa Anna, Muralla i Om que et portava des de la zona oest a la part est del municipi doncs ja ha quedat inservible per als vehicles perquè les famoses Quatre Fonts passaran a esdevenir un lloc reservat per a vianants. Per altra banda, posats a fer hem agafat l’Avinguda Catalunya i hem fet un canvi de sentit per donar sortida als vehicles ara que el pont de França només és per a vianants.

Les obres més importants enguany s’han gastat al Tabaris que és la joia de legislatura, no per voluntat pròpia sinó perquè l’anterior legislatura així ho va decidir i aquesta doncs s’ha volgut seguir la tònica general. La broma ens costarà una molt més del que es preveia al principi, però ja hem passat el pla d’ajust fins el 2030. En comptes d’acabar-ho ara perquè ja el portàvem fa 10 anys ho allarguem una mica més i a les properes legislatura ho  aniran pagant fidelment i nosaltres encara podrem fer alguna altra cosa com el parc del Botafoc o altres invents que puguin aparèixer en algun llistat de subvencions assequibles.

A mitjans de l’any ens varen dir que al final del 2021 en l’edifici municipal que tenim al Camí Reial ens podríem treure el DNI i el passaport en una oficina de la policia nacional que ubicada a la vila, doncs ha estat ocupat per la sala de rehabilitació de l’hospital del Vendrell i una oficina de vacunació. Seguim esperant.

El Vendrell ja no serà famós pels seus peatges perquè només ens queda el de la Pau Casals i ara apostem per la sostenibilitat del planeta tancant les dutxes a la temporada d’estiu per estalviar aigua, però no toquem les fuites de la xarxa. I fent honor al seu nom, el regidor ha fet una posada a punt de totes les fonts públiques del municipi, cosa que es d’agrair perquè algunes estaven molt malmeses. Seguim endavant, ja es pensa i treballa en les eleccions municipals del 2023. Les tenim a tocar i no es pot perdre temps.

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 22 de desembre de 2021

Mamá o Papá per passar una bona estona

 Miren Ibarguren i Paco León son amb els seus fills els protagonistes d'aquesta comèdia nadalenca que porta per nom Mamá o Papá. quasi dues hores amb escenes divertides. La 1a part és la millor. No se sap resoldre la trama i queda una cosa light. Passes una bona estona i la trama surt per la tangent desvirtuant la peli. Està bé per una bona estona en família. El director és Dani de la Orden.

dimarts, 21 de desembre de 2021

Les restriccions per la covid, amb retard


 

En aquest país de buenisme consolidat ja tenim aquí unes restriccions per causa de la covid que arriben tot just abans del Nadal quan alguns restaurants ja ho tenien tot comprat per aquestes festes de Nadal. La cosa arriba molt tard potser massa quan ja tenim molts escolars confinats i una psicosis que quasi iguala la de la primera onada. Estem a la setena onada i sembla que la part més forta vindrà per carnaval. Ja veurem si aquests municipis més agosarats la podran fer i tot això. Ara estem amb l'Òmicron que té una gran propagació social, en especial en els petits que no estan vacunats. Esperem que haguem estat a temps i de mica en mica li posem el peu al coll.

diumenge, 19 de desembre de 2021

Ca la Juanita de Bellvei, un clàssic


 

Un dels bars, restaurants, punts de trobada clàssics d'aquesta comarca és Ca la Juanita de Bellvei, ubicat al carrer que travessa el poble, allí pots trobar una mica de tot i molt bé de preu. No cal que demanis depèn de l'hora que hi vas ja et portaran el que toqui a taula. Allí és d'aquests llocs que entres sol i surts amb amics perquè hi ha molt de colegueo entre els assistents. Un lloc obert, desenfadat i amb música de la que sempre agrada. No us ho perdeu. És un punt pintòresc i no està en els mapas importants, només ho saben els de tota la vida.

divendres, 17 de desembre de 2021

Del logis a la guingueta

 



En aquesta comarca del Baix Penedès històricament hem tingut un seguit de pilars econòmics que han estat el suport de la nostra societat. Des de sempre havia vist que l’agricultura a l’interior i a la platja anàvem combinant entre turisme i una mica de pesca. Alguna indústria que es podria veure en algun punt del nostre territori era l’excepció que justificava aquesta distribució predominant. La cosa amb el pas del temps es va modificant. Algunes localitats de l’interior, l’exemple més clar és la Bisbal del Penedès, han vist que això del conreu del camp és una cosa que amb el temps s’anirà perdent i han apostat clarament per la logística. Només cal donar un tomb pels polígons industrials de la vora per anar veient les enormes naus que es van ubicant en tota la seva superfície. Mentrestant admirés aquestes edificacions veus passar un munt de camions de gran tonatge en totes les direccions, que són els qui han de donar vida a aquesta infraestructura que té vincles amb tota la península ibèrica i una part important d’Europa. El famós logis Penedès ha quedat guardat en algun calaix, però la Bisbal aprofitant l’estratègica sortida de l’autopista que comunica l’eix nord sud i l’est oest ha sabut treure partit a aquesta situació. La Idiada també ho ha fet en termes similars, però aquest és un espai especialitzat dedicat a la mobilitat. En l’interior, la logis ens està destruint el nostre paisatge i terreny cultivable.

Per altra banda, en la nostra costa encara tenim un reclam natural per als turistes amb el suport d’aquesta xarxa de comunicacions que compleixen amb la seva funció. Aquí tenim els temporals i les corrents marines que ens donen molts ensurts per poder conservar les nostres platges. Potser massa ports que han trencat l’ecosistema natural del nostre territori. El preu que paguem és molt alt, sort ens queda de l’esperit del tradicional “xiringuito” per agafar energies.

 

 

 

 

L’Agenda del 2030 al Vendrell

 


Aquesta setmana s’ha presentat al Vendrell la seva proposta per a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta és una fita que s’ha de portar a terme de mica en mica perquè s’han de canviar molts comportaments habituals i adaptar-los als nous temps. S’ha de treballar per un món més sostenible des dels diferents àmbits del govern local  i aquest consistori vol treure transformar la vila del Vendrell perquè estigui més adaptada per aquesta fita mundial. La transformació anirà per etapes per tenir l’any 2030 el nivell màxim de fites assolides.

En primer terme amb la nova empresa de recollida de residus fruit del concurs que s’ha acaba de realitzar portarà a terme la recollida porta a porta en tot el municipi. Per a l’estiu i els caps de setmana es reforçarà aquest servei per atendre totes les necessitats del municipi. S’ubicaran petites deixalleries en llocs claus del municipi per deixar petits electrodomèstics, bateries, bombetes entre d’altres. Tots els habitants tindran una targeta personalitzada que els permetrà obrir el contenidor per dipositar els residus. Per als visitants puntuals s’establirà un altre mètode perquè puguin accedir a aquests punts.

Per altra banda, tot l’enllumenat públic del municipi estarà integrat per llums led que millorin la visibilitat de la ciutadania al mateix temps que es reduirà considerablement la despesa en aquest apartat que en els darrers anys ha pujat de manera exponencial. Es reposaran el centenar llarg de fanals desapareguts en el termini d’un semestre.

Un dels elements més rellevants perquè aquesta data suposi un punt d’inflexió en la nostra història són els deures que s’han proposat la nostra classe polític. Es crearà una comissió per ajudar a què noves empreses s’estableixin a la vila. En especial s’anirà a captar noves firmes que es dediquen a la producció sostenible i que puguin generar molts llocs de treball. Ja no ens interessen tant naus de logística amb una gran ocupació de territori on només hi treballen, per les seves característiques, poques persones amb uns salaris precaris. Hem de treure profit al nostre terreny. Aquesta comissió farà de mitjancera entre els responsables de l’empresa i les institucions públiques perquè la seva implantació sigui molt més senzill i les traves burocràtiques es puguin convertir en simples anècdotes per a la seva instal·lació entre nosaltres.  Estem aquí en un punt clau de comunicacions a nivell del Principat amb bona connexió amb totes les capitals de província catalans i amb accés als principals ports del litoral català.

A partir del gener del 2022 a part de la nova oficina de la Policia Nacional que s’ubicarà al Vendrell  també tindrem una oficina Lgbtbiq als baixos de l’edifici de la plaça Vella que atendrà degudament a les persones que tinguin dubtes o hagin de fer gestions sobre aquest tema en qualsevol àmbit.

L’Ajuntament està treballant perquè ben aviat es pugui agermanar-se amb la localitat marroquina de Ksar Alkabir perquè igual com ho ha fet amb Estepa o Villagarcia de la Torre, un 72% de les  darreres grans migracions del segle XXI provenen d’aquesta ciutat nord africana. Per fer realitat aquest agermanament i que no quedi només en uns pocs actes protocol·laris hi haurà una comissió mixta de comunicació per afavorir les relacions entre les dues localitats. L’Ajuntament del Vendrell s’ha compromès en ajudar econòmicament a aquesta localitat, en especial per formar els joves i crear llocs de treball perquè la gent pugui trobar prop de casa recursos econòmics i no hagi de creuar l’Estret de Gibraltar per provar sort en altres països tal com va passar amb els seus veïns residents al Vendrell. 

Els centres educatius de les dues localitats mantindran una intensa comunicació i es becaran a persones del Ksar Elkabir perquè puguin acabar els seus estudis al Vendrell, per altra banda estudiants del Vendrell podran conèixer la realitat d’aquesta ciutat amb tan forta immigració. I músics africans vindran al Vendrell per intercanviar informació sobre el món de la gralla. Aquestes són algunes de les noves mesures sota la filosofia molt àmplia de l’Agenda 2030.

dimecres, 15 de desembre de 2021

La Família Perfecta, per riure una estona

 La Família Perfecta  és una peli típica i tòpica de Nadal bé petits i grans compartint taula. Un gran José Coronado i una guapa Belén Rueda són els centres de l'acció. La part més interessant està al tràiler i jo crec que la peli està mal tancada, tampoc és res de l'altre món i segur que aviat la passen per Netflix.

diumenge, 12 de desembre de 2021

Tokami. Sushi, un gran restaurant japonès del Vendrell.



 Des de fa uns mesos al Vendrell tenim un restaurant amb menjar japonès però combina altres històries en les seves parets. Està ubicat al cor de la vila on abans estava la Gramola. Aqui pots menjar sushi que és el típic menjar que està entrant per la porta grossa a les nostres costums i tradicions. El nom es Tokami. Sushi i el menjar és de molta qualitat i es serveix força ràpid. També hi ha altres històrires com torrijas amb gelat. Tenen un ampli ventall de Niguiris i Umai. El seu preu no és molt car. El tracte és molt cordial. Us el recomano. Tokami. Sushi. Tanca els diumenges.

dijous, 9 de desembre de 2021

Un any per tornar a néixer

 



Ja tenim l’arbre de Nadal plantat al bell mig de la plaça Nova del Vendrell. Aquest és un clar indici que ens trobem al Nadal. Ara que ens preparem per la recta final d’aquest 2021 peculiar ens toca recordar algunes de les gestes d’aquest any que va marxant sense fer gaire soroll.

Primer he de donar gràcies a la vida, metges, a la família, als amics i en general a tothom per estar aquí un altre cop. Tot just varen passar les darreres festes nadalenques vaig ingressar a l’Uci per Covid i altres històries i fins al cap de quatre mesos no vaig tornar a trepitjar casa meva. Va ser una lenta recuperació en què vaig començar primer de tot a moure els braços i les mans i de mica en mica agafant força i musculació per poder fer quatre passes sense ajuda del caminador. La meva primera anada al lavabo de des del llit de l’habitació per medis propis crec que va ser més dura que pujar al Pedraforca. Va ser molt complicat moure aquella maquinària que durant molts dies havia estat totalment inactiva va requerir grans esforços. Després d’aquesta petita  proesa vaig quedar exhaust. Aquí va començar una nova fase de la rehabilitació que m’ha portat fins a fer una vida més o menys normal on els peus i les cames acostumen a fer la tasca que tenen encomanada per natura.

En els gairebé  dos mesos que vaig estar entubat vaig tenir molts somnis, alguns van ser curiosos, però la veritat és que la gran majoria van ser alegres i distrets.

Un dels meus somnis va ser agafar un avió  amb un terrassa inferior en forma d’escenari on els Laxnbusto feien un concert a Utah amb una coneguda intèrpret americana que va ser alumna del Pemi Fortuny. Aquesta era una de les promeses d’aquesta jove que avui en dia  triomfa en el mercat mundial discogràfic. Va ser una cosa espectacular. L’avió volant i jo estava alli dins mirant que passava baix a l’escenari que es podia veure des de la terra. Potser algun dia es farà realitat.

El problema de tot això és que fins que no em varen treure el respirador no podia parlar. Em sentia aïllat del món amb una mà tonta que tan sols podia escriure gargots en una llibreta. No podia explicar a ningú proper aquests somnis perquè pocs eren els que em podien llegir els llavis.

Un mes i escaig en què només podia menjar pures de tot tipus, però no sabies de què estava fet amb gustos totalment espectaculars, però mai eren engrescadors. Algun inclús em recordava el gust de les  crispetes i no creia pas que estes fet d’aquest ingredient tant nostrat. Després d’aquesta experiència vaig començar a estimar de debò les verdures que tenien regust a glòria després de passar per aquests barreges líquides amb un gust difícil de pair.

Mil històries viscudes entre personal vestit de blanc amb algun a excepció com la dona de la neteja que et feia sentir com si estesis de vacances perquè a la seva bata portava gravada les inicials “Hotel’s” fruit d’algun subcontracte amb alguna empresa que es dedicava a netejar hospitals i altres espais més temptadors.

Llavors aquell moment en què un infermer amb fort accent gallec et desperta i et fa rumiar a veure quina part de la pel·lícula t’has perdut. De cop i volta et sents a Galícia en un centre per malalts de covid fruit d’un conveni entre la Junta i la Generalitat. Allí a l’altra part del món potser per dinar ostres i percebes

 Tot i què em van donar l’alta el 30 d’abril jo enguany en el primer trimestre ja havia viscut les festes majors de Valls, Vilafranca, el Vendrell i Tarragona, entre d’altres. Algunes per sort, les he pogut de veure en format real i virtual. Aquestes són algunes històries que em vénen al cap quan veig l’arbre de la plaça Nova del Vendrell. Un camí cap a la il·lusió on cadascú hi pot arribar seguint el seu viarany.

 

dimecres, 8 de desembre de 2021

Política i percentatges en un element clau com el català




 

Aquests dies hi ha una sentència ferma perquè totes les escoles apliquin un 25% d'ensenyament en català. Molts ja voldríem que fos això perquè el català cada dia va en retrocés. Només cal sortir al carrer i escoltar i cada dia costa més escoltar català. Hi ha llocs com Lleida, Girona i Tortosa on encara es pot escoltar bastant i això és una sort, però només cal anar per les zones més poblades de Catalunya al voltant de Barcelona i vas veient com la cosa va perdent a favor del castellà. Tv3 va fer el seu paper en el seu moment, però ara la gent no mira la tele i aposta per les plataformes o pel Youtube. Aquesta és la nostra trista realitat. Tv3 ja és una cosa de iaios. No ens desenganyem. 

divendres, 3 de desembre de 2021

133 dies, el Nadal al Vendrell, símbols



 Fa uns 6 ó 7 anys que algun lloc del Vendrell es planta un arbre artificial abans de les festes de nadal que desapareix quan tot just passen els reis. Enguany no podia ser d'una altra manera i també està allà al seu lloc que ha ocupat en els darrers anys. Aquest arbre és un dels top tens d'instagram d'aquest Vendrell que es prepara per viure aquestes festes en una situació a mig camí entre la pandèmia i la normalitat. Ara que ja ens hem polit fa dies els 100.000 euros de bons ara toca anar polint les compres de Nadal i el que toqui. Aquests dies fa fred que és el que  toca i seguim endavant a veure que ens depara els 2022.

dijous, 2 de desembre de 2021

Policies i auxiliars administratius



EL somni de molts ajuntaments de fa unes poques dècades era omplir la plantilla d’agents de la policia municipal que s’encarregaven de la seguretat pública, el trànsit i feien una mica de tot quan estaven per carrers i places del municipi. Si hi havia molts agents pel carrer doncs sembla que el municipi estava molt més segur i no passava mai res. Això era la sensació. A partir d’aquí podien passar moltes coses, però com ara i sempre la veritat és un element molt fràgil que pot caure en moltes alteracions quan no hi ha una bona voluntat.

L’altre element que predominaven en les administracions públiques són els auxiliars administratius que havien de fer de tot perquè cada dia mentre s’obrissin les portes i el telèfon del consistori tot funcionés amb una certa i aparent normalitat, sense fer escarafalls.  Sobretot calia deixar content al usuari que era qui a la fi i al cap tocava votar amb una certa freqüència a les cites electorals. Aquests eren els pilars bàsics d’un ajuntament d’un poble mitjà com el Vendrell. Hi havia algun arquitecte i algun economista perquè anessin controlant una mica el tema obres i les coses de la caixa. No hi faltava uns serveis mínims de brigada per aquelles reparacions urgents que no podien esperar i algun ofici puntual més com l’enterramorts que estaven al servei de la corporació. Quan es requeria alguna cosa més tècnica, doncs cap problema es buscava una empresa o algun professional del sector i tot arreglat. Després de la seva execució i si ho havia fet relativament bé passava la factura i tot arreglat. Amb un personal mínim s’anava sortejant el dia a dia. Evidentment al capdavant hi havia un interventor i secretari i un cap de la policia municipal que eren els que menaven tot això. Evidentment els dos primers eren interins per estalviar diners. No es podia mai oblidar la premissa local val més tenir un de casa conegut que no pas un de fora que no saps mai com sortirà.

Evidentment amb el pas del temps, fa un parell de dècades, van entrar els diferents tècnics com enginyers, informàtics, salut, medi ambient, costes, turisme, camins i ponts i anar fent fins a cobrir tot el ventall de necessitats municipals. Abans d’aquestes incorporacions en aquest tombant de segle doncs et trobaves a auxiliars fent de tècnics del que fos i la gran majoria d’auxiliars feien tasques d’administratius però cobrant la categoria inferior. Clar l’ajuntament sempre ha preferit comprar bancs perquè es podreixin al sol que no pas invertir en recursos humans.

L’Ajuntament arrossega un greu problema de recursos humans que ve de fa anys i que fins ara no han volgut solucionar tot i les repetides peticions per part dels representants dels treballadors i dels afectats. Resulta que moltes places que hi ha actualment a serveis socials, a l’Eina i al Casal Jove depenen directament de subvencions. Alguns treballadors porten més de 15 anys anant encadenant ajudes exteriors que sempre els fa dependre d’un fil. En alguns llocs això no es nota perquè si no ve l’ajuda de la Generalitat ve d’Europa i sinó de l’Estat, però altres vegades doncs quan s’acaba no hi ha continuïtat en un període curt de temps i cal esperar de la beneficència de les ajudes alienes.

En el ple d’aquest dilluns dia 29 passa una moció de l’oposició per demanar que els treballadors del Casal Jove siguin essencials, només és la punta de l’iceberg. Espero que aquesta moció serveixi perquè d’una vegada per totes l’ajuntament aposti pel valor més important que té que són els seus treballadors. Es igual el que voti l’equip de govern perquè també la majoria de mocions aprovades acaben en paper mullat per manca d’interès per fer-les realitat. Esperem que aquest sigui el primer pas per arranjar aquest greu problema funcional. En un termini màxim d’un parell d’anys tots aquests treballadors que estan a serveis socials, Eina, Casal Jove, fires i altres històries passin a formar part del col·lectiu estructural del consistori perquè la seva feina és tan necessària com la policia municipal i els auxiliars administratius fent tasques d’administratius. Ja està bé que ens dediquem a ser un ajuntament de formació administrativa perquè la gent quan pot toca el dos per un futur millor, més segur i més ben remunerat. Si es vol es pot fer però quan no hi ha voluntat política doncs no toca com deia algú.