Quan la fantasia es torna realitat, pot passar de tot, aquí una frikada, Barbie

 

Una peli que funciona al revés de la majoria de cops. Ara el món al voltant d'una de les nines més internacional del món es passa a la realitat i allí viure un seguit d'experiències dins la línia de la nina, però que resulten curioses. Una peli, entre realitat i ficció que de comèdia poca i és tot una mica liat perquè no acaba de trobar el seu punt. No val la la pena. Han arreglat els seients dels cinemes del Vendrell. Molt bé. Feia dies que no hi anava.

ELs clàssics de la festa major, Lokal Biker

 

Un dels clàssics de la festa major del Vendrell és el Lokal Biker del Josep Maria de Sagarra. Aquesta entitat de moteros cada any organitza un concert de festa major abans de la festa major, pero enguany amb les eleccions al final ho ha fet al final de tot. És un concert per totes les edats que dura un parell d'hores a partir de les 8 de la tarda i fins poc després de pondrés el sol. Un lloc amè divertit, on ens trobem els de sempre que ja som fidels a la cita.

Aquesta és una entitat que no rep un duro de subvenció pública i fa concerts per la gent d'aquí. Persones que s´ho curren amb el Siscu al davant perquè la gent conegui la bona música i la bona gent i no estiguin pendents del reagaton i de les males companyies. La seva és una obra social, que dura tot l'any. No els perdem de vista que són grans pesones.

Mode “Festa Major”

 

Aquesta és la setmana que una part del Vendrell està en mode “Festa Major”. Uns pocs, si ho mirem en relació amb la resta de la població ho viuen en plena intensitat. Són aquests que formen part de tres o quatre associacions i a mesura que avança la festa van canviant d’indumentària per anar participant en els diferents actes. Comences el dia de Pastoret, després a plaça et converteixes en un diable banyut i per acabar fas de dosos en un 4 de vuit dels del Vendrell. A la tarda potser vas a cantar amb el Cor Orfeó Parroquial per acabar de justificar la jornada.

Jo calculo que hi ha unes 500 persones que formen part d’aquest grup que el primer que fa quan li donen les vacances laborals es demanar festa durant tota la setmana per gaudir al màxim d’aquestes dates que ho porten a la sang des de ben petits amb les seves famílies. Després n’hi ha uns quants més que formen part d’alguna entitat, però no pateixen aquest acumulació de festa. Aquests també n’hi ha uns quants, però sense la intensitat dels primers.

La gran majoria del Vendrell veu la festa major com un seguit d’actes que segons el seu interès hi prendrà part o passarà de llarg.

Uns altres interpreten la festa major com dos dies ideals per tocar el dos del municipi i amb tres dies més tenim una setmaneta de 7 dies per estar lluny de l’ombra del campanar del Tobies que ho controla tot i més. Aquests per la festa major d’aquí estan gauudint d’altres propostes.

La festa major del Vendrell hauria de ser de tot el municipi amb algun acte arreu de tot el terme municipal en un moment o altre. No cal que facin sardanes a la GermansTrillas sinó els dansaires podrien caure fulminats per la xixarra que cau en aquesta nova plaça remodelada.  La festa major del Vendrell és realment la festa major del nucli antic del Vendrell amb alguna excepció al barri del Tancat a tocar a la part història de la vila, res més. Els de la Muntanyeta ja h tenen que mirar des de l’àtic o apropar-se al centre.

Doncs en aquest espai petit és  on celebrem un any més la festa major del Vendrell. Uns actes que arriben després de la setmana de festes als barris que és on es viu la festa real de la vila amb el pa beneït , sopars als carrers i mil històries que fan pinya per aconseguir que la cosa tiri endavant.

Després del Vendrell ve la de Sant Vicenç que és una festa major amb els de sempre que tanca una mica els actes oficials a l’interior del municipi. Després tenim els barris marítims que estaran de festa un meset més amb  gairebé tots els actes de sempre que fa anys que es repeteixen matemàticament  i qui vol ja s’ho sap de memòria.

Abans ens vindrà el mes d’agost en què  poca cosa hi ha pel Vendrell i si volem alguna cosa doncs aprofitar els actes de les festes de les platges  o fer ruta per la comarca per acabar amb la de Vilafranca del Penedès per tornar a la rutina.

Al Vendrell viu la festa la gent que viu al nucli antic i una mica més, de la resta molts ni s’enterarien sinó fos pel castell de focs i altres sons estridents que s’escapen d’aquesta part.

    Doncs res, a viure aquests 5.760 minuts de Festa Major, cadascú de la manera que més li sigui propícia. Ens posem en mode “Festa major” després ja vindrà la rutina, l’agost mandrós, però ara toca música, pólvora i molts moments per compartir amb la  gent que ho viu d’una manera o d’una altra.   Molt bona festa major.  Gràcies a tothom.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Una nit de primavera en un carrer cèntric del Vendrell II

 Aquell 21 de maig em van robar el bolso amb el mòbil, les claus i la cartera. Al cap d'unes setmanes Mossos i Policia local va tapiar un pis d'una casa ocupada del carrer Cristina Baixa. Doncs al cap d'una setmana els inquilins d'aquest pis van tornar a entrar i es va encendre el pis. Dos dels que hi havia van fugir i un altre va anar a l'hospital per cremades lleus. Aquest es va escapar de l'hospital i va tornar al pis cremat on hi van anar la poli i el van tornar  a fer fora i ja no sé més sobre aquests personatges. Doncs el vei ha netejar el solar del costat i han trobat el meu bolso amb algunes claus i les targetes bancàries i del mobil i dels diners res de res com es de suposar. Si quan els van tapiar haguessin vist alguna cosa al solar del costat potser haguessin actuat però no no devien ni mirar, fins que no han netejat no han trobat el que hi van tirar. Qui m'ho va donar també em va donar un altre bolso i jo el vaig portar als Mossos perquè li donessin a la titular i allí em van dir que això ho feien els municipals. Llavors em vaig buscar la vida i vaig trobar la noia per xarxes i li vaig donar. Doncs res. aquesta és la història d'una nit de primavera amb final dolent

Una setmana al Bierzo, al paradis

 Ja he tocat de peus a terra després de passar una setmana en un poblet del Bierzo. Un lloc ideal on les cases estan obertes, la gent es coneix, no hi ha gens d'immigració. Hi ha gent de totes les edats, encara que predomina la gent gran. No pot faltar l'aigua potable gratuïta i el preu de l'electricitat doncs la meitat que aquí. Pobles petits amb piscines cobertes, biblioteques i tot el que faci falti i com no,la seva llar d'avis. Un lloc on les coses estan quasi a meitat de preu i tothom es molt tranquil i en seguida veus l'aire pur que respires. Un lloc molt tranquil on la Guardia Civil passa tres cops cada dia a veure si alguna cosa passa. Es menjar molt bé i es beu genial. Molta fresqueta i bona cobertura de mòbil. Genial.

Els pactes municipals

Un cop més aquestes eleccions del 2 de maig han demostrat que això de les majories absolutes és una rara avis i només es pot donar en pobles petits com Albinyana que és on s’acostuma a votar el candidat, però cada cop més la gent vota el partit independentment de qui vagi davant.

Hem convertit el Penedès en una ciutat dormitori, en especial i la gent està més propera al Collboni o la Colau que no pas al Martínez o al Casañas que són els que es juguen els regidors a casa nostra.

Després de les crisis de les immobiliàries ara uns 10 anys, la premsa comarcal està sota mínims`. Ja té prou feina pe elaborar una agenda i unes notícies bàsiques del territori que abarca, no té temps ni per fer investigació ni per aportar notícies originals, la  gran majoria te les trobes en la premsa d’ajuntaments i emissores municipals.

Davant aquesta situació hi ha disparitat de vots que al final necessita els d’una altra formació per assegurar els propers anys de pau i tranquil·litat. En la majoria d’aquests casos davant les noves forces, els hereus de CDC, Pp i Psoe s’acostumen a ajudar per mantenir el poder i deixar fora altres formacions noves com Podemos, Vox entre d’altres. Els vells polítics de tota la vida es tornen a ajuntar per evitar que els intrusos els hi prenguin un milímetre de poder.

Alguns polítics del segle passat ja s’haurien de retirar i deixar pas a les noves generacions. Un polític com  a molt dues legislatures en una mateixa administració i després que deixi passar l’aire nou i que les cares noves marquin els nous temps. Ningú és imprescindible i menys en política.

Miracles Vendrell, per quedar bé.

 

Jo crec que el Vendrell per anar mig bé hauria de tornar a la situació de les dues setmanes abans de les passades eleccions municipals. Durant els 15 dies abans de la cita a les urnes es va activar l’operació “ciutat ideal”. En aquests dies es veien pel carrer un nombre de polícies municipals mai vistos fins el moment. Sembla que a la caserna hagués quedat tota buida si de cop i volta s’hagin posa’t a patrullar pel terme municipal des de dalt a baix. Aquest fenomen paranormal per la resta de la legislatura ja no existeix. Ja tenim als pocs de sempre que tomben a peu ple nucli poble i als de la moto i als del cotxe patrulla que van fent el que poden per donar abast al municipi. Ara a l’estiu tenim els de platges amb la formació mínima que amb un walki talki  i poca cosa més s’han d’afrontar a molts problemes dels barris marítims del municipi. Evidentment la guerra del top manta ja fa dies que ha estat perduda i encara gracies que els venedors respectin aquest pacte de no apropar-se gaire a la joia de la corona com la Germans Trillas.

Abans de tot això ja van crear a dit aquest cos de xoc per quan hi ha problemes en algun lloc els envien tots els que tinguin preparats per intentar solucionar el tema amb mesures pràctiques i contundents i evitar el màxim que els cossos de seguretat facin el ridícul davant la ciutadania observant. El que fa acaba fent aquest cos de policies amb postura xulesca es provocar als amants de bregues perquè si volen divertir-se són l’entreteniment  ideal per passar una bona estona. Com a molt una nit a la garjola, però això ja ho tenen assimilat.  Hi ha persones que busquen això com cremar contenidors perquè allí cremen adrenalina i surten com a nous. Ja tenen la seva super furgoneta logotipada i patrullen la ciutat buscant elements no controlats.

Ara resulta que el nou regidor ha decidit fer una nova ordenança per arreglar el tema. D’ordenança ja en tenim una que fa anys que funciona, però tot i tenir alguna mancança es pot fer una reforma i la tenim com a nova adaptada a les necessitats del municipi que ha de ser diferent d’altres localitats similars.

Si tu tens una ordenança i no l’apliques no  serveix de res perquè la gent ja coneix la permissivitat que impera a la vila i fins que no hi hagi sanció no passarà res. Per més inri alguns dels protagonistes d’aquestes festes estan en mans de serveis socials i potser no ens trobem al final que el mateix consistori pagui la sanció, perquè això de les multes en una societat com el Vendrell amb una baixa renta per càpita serveix de ben poc. S’han de buscar altres mesures per evitar que la persona ho torni a repetir, però ja sabem com va la justícia actual que molts entren per una porta i en surten per una altra, doncs al final tots es coneixen en aquest món, però no es pot fer res per culpa d’una legislació massa permissiva que provoqui aquestes situacions de persones que passen 20 cops pel jutge per estar al dia següent al carrer. A més la justícia en aquest comarca va molt lenta, per manca de professionals i molts la fan servir per anar a un altre destí molt més millor. Això s’ha tornat incontrolable per moltes juntes de seguretat inútils que de tant en tant es muntin per lluir galons.

Un altre element clau són el mal estat de molts fanals de la vila que o no funcionen o directament han desaparegut  miraculosament del seu lloc i estan mesos, si hi ha sort, per tornar a reposar en el seu lloc. Torno a dir que falten educadors de carrer i sobren policies que ni han passat per la acadèmia si volem tenir la cosa una mica controlada. No podem tenir una policia a cada cantonada durant 24 hores i 365 dies any. Per tant estem totalment perduts. Amb aquesta política d’una policia que no sap o no vol saber on estan els botellots quan tothom ho sap i si ho sap és només  abans de les eleccions no anem enlloc. Tenim un governs covards que no volen quedar malament amb ningú i final queden patètics amb tothom.

Els set quilòmetres de paradís

Hi ha regidors d’aquesta ajuntament que han deixat petjada, que han marcat un abans i un després, sempre quedaran en el record per alguna cosa encara que no sempre serà pel que ells voldrien. Persones que han destacat per sobre de la tònica general, fixatges que des del primer moment varen demostrar que portarien caliu i efectivament fins el darrer moment han estat allí fent de les seves.

Mai tindran el quadre a les escales de l’ajuntament que està reservat per un tipus de Vip’s, els oficials, els que marquen les normes del moment, els de renom, però mai posaran a un passerell en uns esglaons amb tant de glamour oficial.

Avui parlaré de la gran, inimitable i sempre recordada tot i no tenir ni placa ni carrer Bàrbara Peris. Ella anava de número dos de la primera candidatura de les platges que reivindicava la seva identitat, els seus problemes, les seves mancances i desigualtats respecte a la resta del municipi. El número 1 que estava reservat per Seve I el breu, primer reietó de Coma-ruga, va durar el que acostuma a dura una botiga de moda nova al centre del Vendrell. Tot seguit va venir la reina de les platges, la inventora de la frase que ha fet més furor la passada legislatura “set quilòmetres de paradís” i que ens ha ajudat a descobrir el tresor que tenim aquí a casa nostra i ho tenim desaprofitat, però tranquils que els optismistes amb els diners d’aquesta i properes generacions ja estan treballant en el gran edifici que serà el nou símbol de les platges, el Tabaris. Ningú sap com serà exactament, però sembla ser que hi haurà un museu a la planta baixa dedicada a la nostra costes amb les plantes autòctones que tenim i un algun siluro recuperat del llac de Coma-ruga.

 Ella a peu, en bicicleta, en patins , en cotxe en transport sostenible cada dia recorria aquest set quilòmetres de paradís per veure com estava el patí. Al principi del tot devia veure que alguns trams de les fustes del mur estaven en mal estat de conservació i tocava manteniment, doncs ella i altres manaires van decidir que fora fustes, mort el gos morta la ràbia, a grans problemes grans solucions. Estava clar que les dutxes de les platges tenien unes fuites d’aigua considerables, doncs ella amb un parell d’ovaris i discutida per quasi tothom va i treu l’aigua de les dutxes de les platges. Si voleu amb el rentapeus i sinó a casa. No podem perdre tants litres d’aigua en la xarxa de les dutxes que està més que malmesa.

La propera víctima les palmeres que  també tenen un xarxa de rec que perden un volum d’aigua considerable. Doncs les traiem totes i posem una espècia autòctona que pot ser el margalló  o altres. La seva acció va arribar aquí i aquestes encara estan dempeus. No oblidem als dos milions d’euros de subvencions que s’han donat al riuet de Coma-ruga que ja veurem que hi farem amb aquests diners. Alguns ja apunten  si tindrem una nova Venècia amb aquests diners per això la plaça Germans Trillas ja no presenta un bon sistema d’evacuació d’aigües pluvials. La gran Bàrbara va ser una de les precursores del pacte de Coma-ruga o els alcaldes de la costa tarragonina venien a parlar per treballar en equip i arribava cadascú al seu lloc i feia el que volia, però ja teníem la foto.

La gran Bàrbara va fer una gran feina en la seva regidoria fent més de treballadora que de política. Ha fet més hores que un rellotge i ha estat al servei de la regidoria més de 365 dies. Va far una feina ingent amb els refugiats Ucranians que van venir al Vendrell.  Va ser la primera en moure’s i aconseguir moltes coses. Ells sempre li estaran agraïts i moltes persones que ha ajudat amb el seu ímpetu i caràcter. En el seu despatx guardava taps de plàstic per obra social. Una regidora que va treballar molt més que els seus companys de consistori amb tot el que fes falta cada dia de l’any.

Una dona amb caràcter que va voler repetir, però la màquina de conserves optimista la va posar en el prestatge dels records hi va fitxar una pubilla que fa quatre dies volia la independència de Coma-ruga i altres territoris ocupats i avui en dia també porta cohesió territorial, ves per on. Per tu Bàrbara, no vas passar desapercebuda i mai has desatès a qui t’ho ha demanat. Va per tu que has marcat una manera de ser agradi o no i causaves urticària a molts companys de govern, aquells que encara ocupen la poltrona.

 

 

 

 

 

 

ViJazz, una mica menys que altres anys

 

El Vijazz és una de les cites obligades dels penedesencs. Enguany mantenia el nivell amb un munt de gent, però hi havia uns pocs menys expositors que queden soplits amb coses de turisme i propaganda penedesenca que ja està més que ve. També la copa amb el pas del temps la fan una mica més petita, però no passa res, perquè depèn de qui sigui n'hi posa més. Doncs endavant amb el Vijazz i esperem que l'any que ve hi hagi més expositors per donar vida a la mostra cultutra. Crec que del Baix Penedès no hi havia ningú, una pena.

Grans Pets a la Bisbal

 

Allò que mires la Fura i descobreixes que en dues hores tens un concert dels Pets a la Bisbal, mires la web per comprovar si és veritat i cap allà. Doncs si si, una canya de concert amb dues hores de durada que va repassar una mica de tot el repertori d'aquest grup de Constanti. Un públic entregat que s'ho va passar teta amb temes que no moren mai. Va ser genial. 

Concerts mal gestionats: Cunit, per exemple

 

Jo sóc una de les 8000 persones que el passat dissabte va acabar a l'esplanada de l'estació de Cunit. Evidentment no vaig fer cua per entrar al recinte perquè hi havia molta gent que la feia i el millor es posar-se al costat de la tanca i mira des d'allí i es veia perfectament. 

On està el problema? La gent de dins el recinte quan estava amb aforament complet no ocupaven ni de bon tros l'espai. La resta de gent a fer cua i a mesura que anaven sortint anaven entrant, però això s'hauria d'haver dit pel micro perquè la gent no hagués fet tanta cua per entrar si hagués sabut que seria complicat. Els pringats van ser els Serveis Leon que fein el que volien per allí hi havia uns pocs polis i mossos que anaven amunt i avall , però no s'hi van implicare en els problemes que allí hi havia. 

 Primer de tot no sé pas perquè varen posar un tanca en un tros de l'esplanada tan gran, segon perquè no es va fer el recinte més gran, tercer perquè no es feia més gran, quart perquè no s'avisava a la gent que estava fent cua que no va acabar fins a les 5 de la matinada quan el concert ja estava a punt d'acabar. 

ALtres dubtes com és que entre els primers i els segons van estar més de 40 minuts de canvi de grup, com és que els thiets van tocar a les 5 del matí quan és el grup que atrau més públic infantil.

No entenc res, però qui va muntar el concert d'ahir que s'ho faci mirar. El so molt bé, se sentia de lluny, però la resta un nyap. 

La titolitis endogàmica d'aquesta tribu opptimista

 Jo no entenc res. Ho tenen super facil per posar nom d'una persona a un lloc i ho fan pim pam passant pel forro la normativa i després ens parlen d'igualtat de tothom i tot això. Ja tenim no de dos regidors Martí Martí&Martínez Productions Primer la pobra Remei Esteve que poc abans de morir li van posar aquella saleta de rodes de premsa, d'allí a la fama mundial, en una tele que cada dia mira menys gent. Ara resulta que també les pistes d'atletisme li han posat al Seijó un regidor de Martí&Martínez Productions que va inventar un altre gran cosa com va ser el Turismar que ja tenim finiquitat.. Doncs res li posem el nom del nostre company de partit, que jo no dic que tingui merits, però deixar que els quatre gats que no són optimistes també puguin dir la seva, però res pim pam. Ara falta que la gent conegui aquest bon home, perquè m'hi jugo el que vulguis un 98 % del Vendrell no sap ni qui és ni qui deixar de ser, igual que el Pep Jai que ha passat a la història i allí queda i no se li ha fet res de res a part d'una plaça.

Peculiaritats de les carteres al consistori del Vendrell

Després de saber el resultat electoral, el proper pas és conèixer les carteres de cada regidor i a veure com quedarà la cosa. La cosa ha quedat bastant semblant al que es podia preveure, no hi hagut grans variacions, el que si trobem són alguns denominacions de carteres que tenen la seva gràcia i ens situen en aquest món de la imatge i sostenibilitat.

Sembla ser que a partir d’ara, ja ningú es farà càrrec del transport  de tota la vida,ni de camions, ni autobusos, sinó que només figura el transport sostenible que suposo que és el monopatí, la bicicleta i també els cotxes elèctrics. Tota la resta de vehicles s’han quedat orfes d’un regidor que porti les seves directrius. Crec que en 4 anys no aconseguirem tenir una societat totalment sostenible, però paciència, en el món optimista tot arriba.

A part d’aquest primer esglaó al món perfecte, tenim unes carteres que haurien de ser clau en el dia a dia del consistori i haurien d’estar vinculades a altres perquè haurien de fer de pal de paller d’una part de la política local. Per la zona platges està la meva admirada Marta Tobella que porta Cohesió Territorial que és un dels eixos bàsics del Vendrell per intentar integrar tot el municipi en un grup únic i consolidat i no com ara que cada barri o urbanització va pel seu compte. Cohesió municipal no és que cada barri tingui la seva festa major. N’hi hauria d’haver una que arribes d’alguna manera a tot arreu i després ja en parlem.  Cohesió no vol dir duplicar o triplicar les coses sinó compartir el que es fa en una part del municipi com un ésser únic. Cohesió municipal seria que d’una vegada per totes hi hagués un bus llançadora entre les dues estacions de tren i l’hospital del Vendrell, però clar, fins que no vagi en electricitat ningú tindrà aquest encàrrec perquè no és sostenible. Cohesió municipal és fomentar que vinguin al Vendrell tots els qui visiten les nostres platges, no només de sorra i rentapeus viu els nostres turistes.

Hi ha ha una altra regidoria que ara li toca a un del Pp que s’anomena Promoció del Vendrell Capital. Ja fa anys que el Vendrell ha deixat de lluitar per ser la capital d’alguna cosa a part del Foc. De mica en mica, la manera com és planifica aquest municipi fins ara està més proper a un poble de 1.000 habitants que la tercera ciutat més gran de la província de Tarragona com li pertoca. A veure si les coses canvien. Calafell ja fa anys que en moltes coses ens passa la mà per la cara i Cunit ho comença a fer i aquí ens ho gastem en obres públiques més que qüestionables i ens oblidem totalment dels problemes reals de la gent. I posats a fer i mirant en Europa com sempre hem fet quan un 25% de la població mira a Àfrica, ara treballarem per ser Capital Europea de l’Esport. Ho trobo molt bonic, amb tres camps de gespa, dues piscines climatitzades de 25 metres i uns quatre o cinc pavellons podem muntar el que faci falta. Ja es va demostrar el gran èxit assolit per ser una de les seus dels Jocs del Mediterrani amb pavellons amb poc públic fins que van decidir que l’entrada fos gratuïta. Curiosament en aquest camp només hi ha la regidoria d’Entitats Esportives, la resta es deu dedicar a treballar per aquesta presumpta capitalitat.

Una cartera, Emprenedoria. On està això? Qui hi ha aquí? M’he perdut.

Ja no tenim urbanisme que s’ha queda reduït a Llicències Urbanístiques que també porta un xicot del PP. De cop i volta també s’ha perdut amb el canvi Recursos Humans i tot apunta que està dins a Serveis Centrals, però com a part una mica implicada d’aquest món crec hauria d’estar dins  Cohesió Social. El que ens falta potser és això. Tenim cultura popular, tenim feminismes  i Drets Lgtbiq+ i Salut i Salut Mental

Jo em quedo amb transformació verda i digital que són les que miren més al futur, però ja veig que no revisaran el POUM del 2000 que ja ha quedat  obsolet fa dècades i és la base de tot plegat. Anar fent aquí i allà arreplegant subvencions i un Vendrell sense planificació ens espera que és el pitjor que podem tenir. Visca la transparència i el bon govern. Mentres els avis busquen quin regidor porta l’Eina a veure si troben un lloc de feina pel seu net. Una part del consistori que també s’ha quedat orfe de protector.

Les festes dels Barris del Vendrell, les més estimades

 

Un cop més tenim aquí les principals festes del Vendrell amb més gent i menys pressupost on tothom hi participa d'un manera o altra . Una setmana intensa amb poques hores de dormir i molta calor , però tothom viu com ha a de   ser amb tota energia i ganes.

Voluntaris per la Llengua

 Un any més participo en el programa de Voluntaris per la Llengua que oganitza el Consorci `per la Nomalització Llingüistica.Durant unes 10 setmanes indigenes i forans queden una hora per anar practicant entre una pessona d'aquí una de fora. La cosa és molt interessant. El passat divendres varem fer la cloenda. Va estar molt bé, la veritat. Una molt boa inicativa cultural. Unataca de formiguetes que fa molt per la llengua i la cultura.