Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 29 de febrer del 2012

Inauguració de “Puzzle de Mirades” a La Cuina del Lolo

La popular vinacoteca – Gastrobar vendrellenca La Cuina del Lolo enceta aquest divendres, dia 2 de març, a partir de dos quarts de nou del vespre una exposició interessant de pintures a l’oli de la jove artista Laura Tous Urpi. Aquest espai al voltant de la gastrononomia i de l’art està ubicat a la Via dels Països Catalans número 32 del El Vendrell. Els assistents podràn degustar en aquesta inauguració un còcktail gentilesa de la casa. La mostra d’aquesta jove vendrellenca està integrada per una sèrie de vuit llenços de varis tamanys . La gamma cromàtica en tons sèpia és el nexe comú entre els quadres, que representen fragments s de fotografies de persones diferents, menys en dos casos, que són fragments de fotografies de l’autora. Les altres fotografies són de persones anònimes, retocades per l’autora. Aquesta composició vol plantejar un seguit de qüestions ó sobre les imatges de perfil que escollim en les xarxes socials perquè ens representin.: Fins a quin punt ens mostren o ens amaguen? Quin és el fragment més petit que escollim perquè representi la nostra identitat davant de persones que no ens coneixen? Normalment solen tenir un format petit, tot i que algunes estàn tractades com si fóssin veritables obres d’art. I si provéssim de reproduïr-les en un format tradicionalment artístic, com podria ser un retrat a l’oli? Canviaria la nostra mirada en vers elles? Cada mirada és una peça més a l’hora de construïr el “Puzzle de Mirades”. Aquest és el joc artístic a què ens convida l’autora, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Màster en Artteràpia per la Universitat de Girona. Aquesta arsista ha exposat en altres locals i sales del Vendrell com són La Xocolateria-Founde Al Costat del Museu, La vinateria 7deVi, el restaurant L’Argilaguet 9 . També va participar en l’exposició Personart d’ex alumnes del Batxillerat Artístic del Vendrell al Portal del Pardo. L’exposició “Puzzle de Mirades” romandrà a La Cuina del Lolo fins el 30 d’abril del 2012.

Ja tindrem prou Mossos?

Tinc un colega que és Mosso per la vora de Barna i em diu que quan fan plans de coses que han de fer resulta que tenen moltes coses però que són pocs agents i que no poden fer moltes coses per manca d'efectius. Ara amb el rebote general tindran molta més feina amb l'agravant que els Mossos també estàn afectats per les retallades. Ja veurem com se soluciona tot o sinó anar caient com Grècia per una manca de dos dits de front de molts polítics que només veuen la peli per l'Ipad.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Canviar de xip és la base

Ara l'Estat diu que ajudarà a tots els pobles que tinguin que no puguin pagar proveïdors, però això no és cap ganga ni molt menys. Ell mateix es cobrarà cada cèntim que deixa als alcaldes per poder pagar alguna factura i els controlarà les finances. No sé que és pitjor. El que s'ha de fer es canviar de tàctica i no anar amb rodes tanc en una pista d'slot perquè segurament no sortirem mai de la perillosa i difícil situació present.

Media Markt: Realitat o mentida?

Més de dues mil persones es van presentar ahir al matí a la crida de l'anunci de Media Markt de Tarragona que oferia 50 llocs de treball al centre. La cita era a les 10, però molt abans ja s'havia arribat als 600 candidats que l'empresa ahir podia absorbir en aquesta mena de casting professional. Diuen que la resta els anirà avisant al llarg de la setmana o del mes per fer l'entrevista. La feina que s'oferia era variada i hi podia anar tothom. Tampoc es tractava de contractes fixes, sinó temporals per cobrir vacances o puntes de feina. Ara falta que si tot això ha estat un gran muntatge per prendre el pèl a la gent, jo crec que les persones afectades reaccionaran i alguns no tornaran a posar els peus en aquest centre. Esperem que la cosa sigui seriosa sinó entrarem en una espiral molt perillosa on les notícies fàcils estan basades en la mentira mediàtica.

dilluns, 27 de febrer del 2012

La gent prefereix prescindir de Turismar

En la meva darrere enquesta sobre les fires i festes que es fan al Vendrell. 4 persones han optat perquè treguin Turismar i 2 persones perquè facin fora les festes dels Barris i altres dues per eliminar altres festes sense especificar. La cosa està clara: Turismar és una totalment prescindible al Vendrell. A veure si algú s'en dóna compte d'una vegada i comencem a fer les coses amb el cap i no copiar i enganxar.

Sèries i concursos per la tv

Amb la TDT he arribat a tenir uns 50 canals diferents de televisió de tot tipus: originals, repetitius, fatxes, musicals, de venda directa. Al final sempre acabes mirant o concursos xorres o programes tipus polònia o APM. Amb tantes cadenes cada dia som un xic més exigents i acabem en aquests propostes xorres que ens fan passar una bon estona i poca cosa més.

Avui aquest blog compleix cinc anys

Aquest blog avui fa els seus primers anys de vida. Fa uns anys aquests van ser els primers exemples de la comunicació 2.0 a través de la xarxa. Sembla que el twitter i el face fa segles que ens acompanyen doncs no. EL blog era i és una manera de manifestar els nostres pensaments propostes i idees a la xarxa universal. Aquesta és el principal objectiu. A vegades el blog ha tingut més visites que altres. Però això va com va. Moltes gràcies a tothom que hi heu passat, heu donat un cop d'ull i alguns fins i tot han posat un comentari. Esperem estar aquí més temps per convertir això és un racó per pensar, reflexionar i per criticar, ja sigui bé o malament allò que ens envolta. Gràcies a vosaltres aquest blog avui fa cinc anys.

diumenge, 26 de febrer del 2012

La Invención de Hugo, per a tots els públics

La Invención de Hugo és una peli que no és per crios tot i que ho intenta. És l'aventura d'un director de cinema que a través d'un automat i un orfe que aconsegueix retrobar la gloria en la seva vellesa gràcies a un seguit de ciurcumstàncies coincidents. És una barreja curiosa de peli que et porta a pensar en tota l'estona en rellotges. A més el marc parisenc on transcorre la trama és molt guapo. La història és força original i és apta per a tots els públics, però torno a repetir per la canalla els pot resultar un xic avorrida.

Un imatge idealitzada del país d'origen

Les persones originaries del Nord d'Àfrica tenen la costum de parlar molt bé dels seus governants tot i que saben que el seu interlocutor no és ni un espia ni una cosa rara. La veritat és que defensen aquell seguit de dictadors que de mica es van apropiar dels països del Nord d'Africa i que de mica en mica les joves van desallotjant dels seus palaus inexpugnables. Realment aquesta propaganda que fan del seu país tot i ser persones que suposo que intueixen les maldats dels seus cabdills sempre els deixen molt bé. Una cosa a tenir en compte per moltes persones que no fem el mateix quan parlem del nostre país.

Katmandú, molt aconsellable per veure al cinema

Una de les pelis que tenia ganes de veure i al final s'ha fet realitat és Katmandú. La història d'una catalana que monta una escola per a gent pobre al Nepal. La proposta és més que interessant. A part de ser una manera idela per conèixer el país i les costums a mode etnogràfic pots veure el díficil que és treballar en una societat tan sectària i marcada com la nepalí. Ja fa dies que està en cartellera. Us la recomano fervorosament. És una peli molt humana dirigida per Iciar Bollarin. En gaudireu.

divendres, 24 de febrer del 2012

Un Ple ple de curiositats

 A l'hora que dilluns acaba la Riera de TV3 El Vendrell entrarà a discutir uns temes molt importants per a tots plegats com demanar que no és pagui la plusvàlua els que hagin perdut l'habitatge, gravar amb el 18% els enviaments de diners dels ciutadans estrangers enviats residents a Espanya, una moció conjunta sobre el deute de la Generalitat als ajuntaments i un sobre les parelles de fet. Realment no hi ha res més important que tot això. Al final ens dediquem a preocupar-nos de petites xorrades i ens oblidem la part difícil que és la que interessa a la majoria de la gent. Si aquest quatrifassic vendrellenc no espavila d'aquí 3 anys ja sé qui manarà. Cada dia ho tenen més fàcil.

Pocs i mal repartits

La realitat econòmica actual exigeix canvis importants en una societat i en uns criteris de gestió que han quedat totalment obsolets. Hem de reconduir, entre tots plegats, la societat d’una forma dràstica i amb poc marge de maniobra. Hem de requalificar els valors que fins ara en veníem gaudint. Entre els qui correspon canviar el seu xip perquè formen part molt important de l’organigrama social estan els polítics. A ells els pertoca organitzar rodes de premsa o enviar comunicats exposen els serveis que es retallaran i les mesures que es portaran a terme per intentar sanejar les finances municipals. Fins ara estaven acostumats a convocar a la premsa per exposar davant les cameres i micròfons les seves grans gestes heroiques que eren còpia fidedigne, en la majoria dels casos, de les de l’any passat. De tant en tant sorgeix alguna novetat, però res de l’altre món. Algun periodista espavilat obtenia d’una roda de premsa amb contingut mediocre un titular interessant que se sortia de mare i totalment diferent del que pretenien els organitzadors de l’esdeveniment. Molts cops no era del gust dels seus presumptes progenitors que es quedaven sorpresos. Els polítics encara no han après a vendre el seu producte tot i l’estol de periodistes subvencionats que proliferen per les corts d’aquests virreis de pa sucat amb oli. Però evidentment les seves aportacions informatives passen per alt a la majoria dels ciutadans que han tingut la mala de sort de viure en un altre planeta d’on viuen la majoria de polítics. Si donem un cop d’ull a l’actualitat dels darrers mesos a la comarca alguns ajuntaments com Cunit, Calafell i el Vendrell de tant en tant han deixat anar alguna mesura més o menys transcendent per adaptar-se a la nova conjuntura econòmica. Alguns consistoris si que han fet un canvi radical a la seva manera d’actuar, però altres s’han dedicat a posar-hi una mica de maquillatge a tot plegat però sense actuar en el rovell de l’ou de la qüestió. Els qui viuen de la política que es fan anomenar polítics, alguns per mèrits, i altres, per usurpació professional tenen una clar finalitat que és guanyar eleccions independentment de fer el bé pel conjunt dels seus veïns. Aquest és un efecte col·lateral que a vegades dóna la coincidència que es produeix. Un acció que guanya vots és donar subvencions a les entitats del municipi, independentment si aquestes diners van destinats a un sopar cultural o a comprar ordinadors per fer cursos d’informàtica per a al gent que encara no han entrat en l’era informàtica.. Això ja dependrà de cada cas. Una de les mesures que a alguns representants escollits pel poble els hi produeix una alegria continguda és la reducció de la massa salarial del Capítol 1 del pressupost que correspon a les nòmines dels treballadors de l’administració pública. Sempre es poden dedicar aquests diners a alguna memòria de gestió amb fotografies a tots colors i titulars de glòria i lloança dels seus mecenes. Durant aquests anys al comitè he entrat amb contacte amb representants d’altres administracions locals de la comarca. Aquesta comunicació comarcal m’ha permès crear-me una idea de com funciona tot plegat arreu amb una sèrie de conclusions que crec adient exposar perquè la gent en vagi prenent consciència. Val a dir que en no tots ajuntaments estan igual i que cada poble té la seva pròpia història. Primer de tot, la policia acostuma a estar unida entre ella i a anar per un camí particular. Si ells es neguen a fer hores extres per carnaval, els polítics poden acudir a una empresa de seguretat privada o baixar-se els pantalons i accedir a alguna de les seves peticions. Per tota la resta de treballadors s’obre hi ha un ample ventall de possibilitats per compensar alguns elements que proliferen a l’administració pública en perjudici dels seus companys. Es pot fer d’una manera seriosa de promoció amb tot un procés inclòs en els pressupostos. Altres més senzills juguen amb els plusos que poden tenir mil noms i quantitats variades amb una durada que depèn de la submissió de la persona. Vist el patí, alguns sindicalistes han confós els papers i treballen cegament sota les ordres dels seus empresaris. Per adobar aquesta amanida no hi falten les taules salarials amb més opcions que la llista d’insectes típics del clima mediterrani. Quan n’hi ha, n’hi ha per tots, però en època de vaques flaques la gent demana coses tan bàsiques i fonamentals: igualtat d’oportunitats, democràcia i transparència. Poden tornar a fer cas omís de la veu popular, però després que no es queixin dels resultats. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 24/2/2012

dijous, 23 de febrer del 2012

Un calendari festiu insostenible

El calendari de festes del Vendrell és insostenible en la situació actual i tal com estan les finances municipals. No podem tenir cinc festes majors, sis festes del barri i altres esdeveniments culturals. Sense oblidar, Sant Joan, La Fira, Carnaval i altres cites al llarg de l’any més o menys importants Ara falta que els polítics donin la cara i diguin que això és inviable i que plantegin una proposta. Això no crec que ho facin perquè temen perdre vots i prefereixen fer una retallada lineal de tot plegat. Una forma de deixar tots contents i enganyats. Hem de ser valents i hem d’afrontar la situació actual amb la cara i no amagant el cap sota l’ala. A més la situació de molts joves del Vendrell és molt dolenta, alguns perquè estan a l’atur i els altres perquè s’han de buscar la vida fora perquè aquí no hi ha alternativa laboral. No oblidem la situació crua que passen actualment moltes famílies del Vendrell per arribar a cap de mes. Hem de ser coherents i afrontar la realitat actual com pertoca. Per això, hem de donar vida a la vila i comarca contractant gent de casa que ho fa prou bé i concentrant actes festius i evidentment, deixant algun en el bagul dels records. La gent ho entendrà i a més és el que ha de fer un polític que estimi el seu poble i a la seva gent. Una mesura que ja he dit diverses vegades és concentrar totes les festes del barris marítims en una i que cada any sigui en un punt diferent. Altres propostes han d’anar sorgint de la mateixa comissió de festes i de la ciutadania perquè el més important és que la gent tingui aigua corrent a casa seva que no pas un concert sota el balcó.
 Publicat el 20 de febrer del 2012 a 4fonts.

Alguna cosa està canviant amb les 4 fonts

El grup d eles 4 Fonts està aconseguint que gent nova es dediqui a escriure i a opinar. El que fins ara erem 4 iluminats que anàvem dient coses rares per aquí i per allà es va demostrant que hi ha un munt de gent que pensa similar i que també hi diu la seva. Potser ho deien en petits cercles o en blogs propis però a través de les 4 Fonts estem veien dia a dia i comentari a comentari que hi ha molta gent amb ganes de fer coses pel Vendrell i comarca que no són els de sempre. Això que hi hagi debat és molt important per donar vida al Vendrell i de mica en mica marcar una evolució en la nostra societat. El que costa més es canviar la mentalitat, però tot arriba.

dimecres, 22 de febrer del 2012

No és tot or el que brilla

Organitzar ara alguna festa popular o similar com fires vàries era també sinònim d'omplir el poble amb gent que anaven a restaurants o bars ja s'ha acabat. La situació actual exigeix que molta gent que va als llocs s'emporti el menjar de casa i no doni vidilla al poble en qüestió. A més d'això, es possible que l'Ajuntament o qui sigui hagi de gastar uns diners en neteja de més a més. Els costums van canviant amb el temps.

La gent està en contra de prohibir l'alcohor a la rua de Carnaval

En la meva darrere enquesta que pregunto sobre el fet de prohibir l'alcohol a la rua de Carnaval ha guanyat l'opció que està en contra d'aquesta mesura amb 4 vots. 3 persones s'han decantat a favor i dues passen. La cosa tot i està renyida està en contra d'aquesta mesura. Una enquesta més sobre aquest tema.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Els costum s'adapten als nous temps

Avui en dia la gent se les pesca per tirar endavant. A això de remenar els contenidors, hi ha gent que amaguen o tunegent el currículum perquè saben que segons que posin no els agafaran o xurrimanguen llaunes de sardina al super o van a zones buffets lliures econòmics i es mengen per una setmana. Es fotocopia de tot avui en dia per evitar comprar .Moltes altres històries per tirar endavant. Estem veient episodis cada dia més durs. A veure si els polítcs ho entenen sinó els petarà a les mans.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Els guardies regulan el trànsit.

Abans de tant en tant no era difícil veure policies locals o guardies civils regulan el trànsit. En aquella època no s'havien inventat les rotondes i els semàfors era una cosa innovadora. Ara és difícil veure un polícia al mig d'una cruïlla regulant la circulació. Si ho fan és que hi hagut un accident o similar. És una pràctica que s'ha perdut. Alguns tenien gràcia, però alguns feien més nosa que cap altra cosa. Una cosa com els semàfors que a vegades sinó funcionen és millor que quan es posen de colors.

EL Convidat, una peli que no us heu de perdre

Una de les propostes més que interessants en la cartellera de cinema del moment és el Convidat protagonitzada per Denzel Whashington. Una mena de lluita  a mort entre agents de la CIA corruptes i legals. A vegades m'ha recordat a una altra proposta com és Infiltrats que fa poc van posar a TV-3. Tot i la durada de la peli, unes dues hores, val la pena perquè en cap moment es fa llarga. Al principi és una mica rara, però al cap de 10 minuts ja comences a gaudir de la trama. Us la recomano. No crec que duri molt a la cartellera aprofiteu.

diumenge, 19 de febrer del 2012

A Calafell, una rua per contentar tothom.

El Carnaval de dissabte a Calafell estava pensat per deixar a tots contents perquè anava de punta a punta amb una especial atenció als hotels de la zona amb volteta per donar vidilla al tema. Hi ha havia força gent, com sempre. Aquesta gent en altres èpoques potser s'haguessin quedat en alguna disco de la platja, però només tenien l'Onyx que és petit i al Louis Vega una mica més amunt. La gent de l'Alt Penedès s'ho curra en algunes carrosses que ja són classiques com la Múnia, Monjos i les Cabanyes. Aquí al Baix Penedès hi ha una mica més de tot, però en general no fem les carrosses dels nostrs veïns del Penedès. La gent s'ho va passar molt bé. Ara que cobrin i l'any que ve ens tornem a veure. Potsr més d'un turista amb tanta polèmica ha vingut a Calafell a veure que s'hi coïa. Tot ajuda.

divendres, 17 de febrer del 2012

Carnaval, un resum dels altres anys.

El Carnaval del Vendrell ha estat una versió reduida i ràpida del que havia estat altres anys. Hi havia força gent pels carrers. Hi havia carrosses xules i altres més mediocres. ha estat com un resum dels altres anys amb força seguiment que pel que podia ser.Això de la prohibició de l'alcohol no trobo que sigui una mesura encertada. Alguns portaven una alegria molt especial que no venia per l'aigua.. Però ara ja ho tenim passat. És millor que passi la rua pel centre del Vendrell que no pas pels carrers buits de Segur de Calafell. Una carnaval que trobo del tot innecessari en un ajuntament que diu que no en té ni cinc. Doncs que s'ho facin mirar seriosament.

No tots són anticiclons

No tot són anticiclons ( publicat el ¿? de febrer del 2012) Aquesta comarca ha estat dissenyada pel bon temps durant els dotze mesos de l’any. Ens hem oblidat que les pluges torrencials de la primavera i la tardor també tenen la seva presència en el nostre calendari anual. Les tanques que es col·loquen en el punt de trobada de la Riera de la Bisbal i el Torrent del Lluch al Vendrell en cas de pluja ens indica que estem en una provisionalitat permanent. Si la cosa ja ha de ser més seriosa llavors toca actuar. El proper pas es tancar la carretera que va de Sant Salvador a Calafell per acumulació d’aigua en la superfície. Un via inundable quan alguna tempesta amb personalitat ens visita. Tot això sense tenir en compte les tapes de les clavegueres que salten quan ja no poden engolir més i la multitud de tolls i corrents d’aigua que es va formant en les nostres vies públiques. El punt més destacable el podem trobaren la zona del Brisamar de Coma-ruga on fins i tot s’han arribat a fer fotos amb una llanxa neumàtica sobre els llacs ocasionals que es generen per aquest meteor. Un altre element són les goteres que alguns edificis municipals. Alguna escola i pavelló municipal també vol participar d’aquesta alegria que la pluja ens ofereix quan ens visita. Si la intensitat de la pluja o la quantitat és considerable llavors ja estem parlant d’alguna urbanització incomunicada i altres inconvenients que tothom coneix. En la construcció dels nostres carrers i places no hem tingut en compte que a vegades plou. No em aconseguit anivellar els carrers per aconseguir que els petits tolls siguin el menys present possibles. Potser qui el va dissenyar ho va fer amb seny i tenint en compte aquests petits detalls, però amb el pas del temps i les variacions, modificacions i obres que s’han portat a terme ha deixat obsolet el plantejament i les cotes inicials. Tot i que ja no ens inundem gràcies a la remodelació del pont de la via del tren que obstruïa el Torrent del Lluch i tenia molta culpa dels aiguats que hem viscut ara fa una dècada al Vendrell hem de tenir en compte que encara tenim molts punts per arranjar. La canalització de la cruïlla entre el Torrent del Lluch i el Torrent de la Bisbal potser és una obra que per les seves característiques és millor deixar per més endavant. Ja ens està bé la política actual d’anar corregint la situació cada cop que aquesta s’esgavella. Un dels projectes que haurien d’estar acabats a hores d’ara és un pas que sorteges la Riera de la Bisbal al seu pas per Sant Salvador. Estem davant d’una obra que tot i tenir el seu cost considerable és molt més viable i factible que l’anterior i fins i tot més necessària. Per sortejar aquest punt s’han de fer més de vuit quilòmetres per poder accedir a l’altre costat del torrent. L’actual crisis ha parat en sec la construcció de les Madrigueres un dels punts conflictius del planejament urbanístic del Vendrell que només la situació actual ha pogut frenar, de moment, com alguns volien. Els nostres manaires ja havien anat jugant amb la seva edificabilitat per combinar el màxim nombre d’edificis amb la protecció natural que requereix aquest espai vora el mar. Potser en un futur es reactivarà, suposo que si, però encara tenim altres zones més avançades per encetar amb nous habitatges. A part d’aquestes obres més importants també hem de tenir en compte aquesta situació que de tant en tant plou i alguns cops ho fa torrencialment quan obrim nous camins i carrers en els nostres municipis. De moment no ens ha passat res i esperem que no passi, però estem plantant cara a les forces de la naturalesa plantant càmpings i edificis en mig de les lleres dels torrents i espais molt perillosos perquè estan molt a prop de cursos naturals. A la fi, la natura sempre recupera el que es seu encara que potser estigui més d’un segle deixant que l’home faci de les seves. Ella és la que surt sempre victoriosa tot i que l’ambició humana ho posi cada dia més complicat. Aquest tema era una cosa que tenien molt clar els nostres pares i avis que tenien respecte a l’aigua, però les noves generacions i els interessos actuals han fer canviar tot aquesta escala de valors i jugar a un joc que pot resultar mortal.. 
Article publicat el 17 de febrer del 20112 al Diari del Baix Penedès

dijous, 16 de febrer del 2012

Nombre migrat de militants polítics als principals partits

Els partits polítics majoritaris al Vendrell són quatre gats. No sé les dades exactes però potser un PSC i un CDC no arriben als 100 afiliats en una població com el Vendrell de 37.000 habitants. La cosa és molt preocupant o simplement és la traducció que els polítics van per un cantó i la gent per un altre. No ho sé. Però en realitat jo crec que les velles glòries no els interessa que entri gaire gent nova no sigui que hi hagi sorpreses i no guanyi qui hagi de guanyar. Com menys som més poder tindrem. A veure quan durarà aquesta política familiar anquilosada i en alguns casos vitalici i tot.

El Patronat d'Esports del Vendrell

Sembla ser que el Patronat d'Esports farà descomptes als parats. Trobo molt bé la iniciativa. Al final la pregunta és qui pagarà les despeses, però potser val més tenir-ne 10 pagant menys que 4 pagant'ho tot. El Patronat del Vendrell ha perdut molts cursos i possibilitats entre altres raons per la crisis. Potser arribarà un punt que serà insostenible i tindran que tancar instal.lacions. No sé com acabarà tot plegat. Però la crisi afecta tothom i per on retalla primer la gent és per l'esport i l'oci. Aquesta entitat també ha estat ben perjudicada.

Plena normalitat al Mercadona del Vendrell.

Avui a la tarda he anat al Mercadona del Vendrell i l'activitat que hi havia er normal. Ja hem superat la bogeria dles primers dies que semblava que la gent haguessin estat un mes sense poder omplir la bossa. L'activitat és normal en un dia normal. Esperem que la cosa es vagi encarrilant i que aquesta tònica sigui la de cada dia a banda dels punts claus com divendres o dissabtes d'estiu. L'altre dia vaig veure una senyora que furtava un botellin de cervessa. Realment crec que això és més llepolia que gana.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Conclusions del programa d'avui a Pas de Vianants sobre el comerç vendrellenc

Avui al Pas de Vianants hem parlat del comerç del Vendrell i ha sortit una sèrie de tòpics que sempre surten, però que també és bo remarcar perquè la gent a base de que es repeteixin potser al final algun es farà realitat: que els comerciants del Vendrell van al seu rollo, que s'ha de treballar tots en una pinya, que la gent del mercat municipal ho estan passant malament, que és necessari més pàrquing al Vendrell, que necessitem més franquícies, que hem de tenir sang nova a la política, que els comerciants han de participar més en algunes iniciatives, que és bo que surtin noves entitats com Impulsa s'ha de treballar cols a cols, que és necessari que al Vendrell es facin festes per dona vidilla al poble, que ja som grans i hem de superar iniciatives com la cistella de Nadal i altres que correspon més a un poble que a una ciutat, ja som una ciutat, que els polítics posen pals a les rodes a l'hora que s'estableixin noves franquícies, que estan dos mesos a l'ajuntament per tramitar llicències d'obertura d'establiments, que la platja a l'hivern és un "oasis de llum". Etc. Moltes gràcies Pepi Mercadé, Magí Mateu, Jordi Ollé i Liliana València per fer-lo possible.

dimarts, 14 de febrer del 2012

El Carnaval, només el primer pas.

El Carnaval d'enguany serà un xic diferent  a la resta d'anys. De moment,  la cosa està marcada per la polèmica i ahir van dimitir dues persones de la Comissió de Festes. Aquest és el primer sotrac d'una comissió de festes que enguany tindrà un paper dificíl i probablement viurem situacions curioses que seran difícils de sortejar en la situació que estem tots plegats. El que s'ha de fer és marcar les regles del joc perquè tothom tingui les coses clares però aquesta política de lligar els gossos amb llonganisses ja ha quedat obsoleta. A veure si ho saben reedifinir i adaptar-se a la nova situació. Sinó la cosa pot derivar en situacions com la que hem viscut en aquestes darreres setmanes.

dilluns, 13 de febrer del 2012

De quan la tele només tenia dos cadenes i hi passavem més hores

Els concursos de la televisió com tu si que vales o Atrapa un millón son els que li donen un mínim interès a la programació. No és que siguin res de l'altre món, però almenys pots passar una estona entretinguda si ets d'aquestos que no caus en la temptació d'alguna sèrie i t'hi enganxes. Abans teníem dues cadenes i la veritat que feien coses molt més atractives que ara amb 40. Suposo que no és així, però ara hi ha dies que no sé pas que mirar a cap cadena de la tele.

Buscar excuses per venir al Carnaval del Vendrell

Enguany es veurà una cosa nova al Vendrell i a la comarca. Resulta que divendres tindrem dues rues de carnaval a la comarca, una al Vendrell amb menys de 20 carrosses i una a Calafell amb unes quantes més. Allí es podrà beure alcohol i aquí no. Al Vendrell cobraran 100 euros i a Calafell 200. Jo crec que Calafell hauria d'haver respectat com a mínim els horaris de les altres edicions abans de la seva desaparició fa un parell o tres d'anys. El que hauria de fer el Vendrell es agafar els diners destinats a aquesta festa i donar premis als millors i no a tothom. Seria una forma intel·ligent perquè aquest tingués més nivell i més sa que a Calafell perquè hi ha moltes carrosses i comparses que no els agrada que la gent begui. Ara el que s'hauria de fer és aprofitar les circumstàncies i fer un canvi d'enfoc.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Caballo de Batalla, molt aconsellable

Una de les pelis que valen la veure anar a veure en pantalla gran és Caballo de Batalla de l'Steven Spilberg. A través d'un cavall ens narra la història d'un noi anglès en la primera Guerra Mundial. Una proposta tendra que ens aproparà a aquest conflicte bèlic i a la realitat dels seus protagonistes. Molt indicat pels paisatges que hi surten i per algunes escenes realment tendres. Us la recomano en pantalla gran.

Per una taca verda a Lleida


La taca blava s’estén a Lleida ciutat. Són pocs els llocs on encara no ha arribat aquest color per  marcar zones d’estacionament de vehicles. En aquest país uns municipis van inventant i la resta afegir a la iniciativa. A part de la rendibilitat o no de la zona blava que també és un tema a tenir en compte perquè tothom que pot l’evita, es podria estudiar la possibilitat d’habilitar zones verdes dedicades a l’estacionament dels veïns de la ciutat. Barcelona ho ha implantat amb bona acollida. De retruc, ha augmentat el padró del municipi al tornar a inscriure en els seus registres els veïns que estaven empadronats en altres municipis. Aquest és el proper pas que crec que li correspon a la capital del Segrià encara que només sigui per alleugerir un xic la càrrega fiscal als seus veïns. 
Article publicat al Diari Segre de Lleida

Aprofitem ells aturats

En aquest país no s’aprofita la gent que està aturada. Hi ha moltes activitats de caire cultural que amb una nova lectura del subsidi d’atur i si li afegim alguna subvenció actual ben dirigida donaria molt més de si que el sistema actual que premia per separat l’aturat i l’entitat. Hi ha molts pobles petits i de més grans que si a una persona que cobra la prestació d’atur li afegim una petita quantitat i li encarreguem una feina concreta que sigui del seu gust dins un context social o cultural en trauríem molt més benefici. La immensa majoria d’entitats que s’han de buscar els seus propis recursos. Aprofitem les circumstàncies actuals. Ens hem d’adaptar al nou context Article publicat al Segre de Lleida.

divendres, 10 de febrer del 2012

Una xatonada gèlida amb una guanyadora que repeteix i queixes dels treballadors de FCC



Una excel·lent acollida va tenir la 26 edició del Concurs de Mestres Xatonaires i la 25 Exhibició de Xatonaires Infantils que va tenir el passat diumenge dia 5 a la Rambla del Vendrell. Aquesta xatonada ha tingut tres elements nous que no havien tingut en anteriors edicions. La primera és que la seva guanyadora, la vendrellenca Maria Carmen Fernández Gràcia ja ho va ser l’any 2005. La segona que un grup d’una cinquantena de treballadors de l’empresa de recollida d’escombraries, FCC, va aprofitar aquest acte gastronòmic per defensar els seus drets davant la probable retallada d’una part de la plantilla per la reducció dels serveis prestats a l’Ajuntament del Vendrell. La tercera, les baixes temperatures que no van superar els sis graus i mig al llarg del matí.
El jurat presidit per l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, estava format per diferents periodistes com el director del DIARI, Jordi Lleó, gastrònomes com Miquel Soria i Paco Azuaga, el guanyador de la passada edició, Josep Miro van presentar el següent veredicte entre els 50 participants. El sisè premi per Magda Nogués Carreras, el cinquè premi per Juan Antonio Alfaro Díaz, el quart premi per Immaculada Recasens Marce. Els primers premis van ser per Laura Rovira Ballester, el segon per Josep Lluís Fernández Palau i el primer per Maria Carme Fernández Gracia. Una xatonaire que fa uns 10 anys que participa continuadament en aquest concurs dins de la penya dels “Montserratinus”. És una persona molt activa dins la universitat del Xató i ha guanyat el concurs de Mestre de Mestres que va tenir lloc a la Xatonada d’Albinyana. Aquest premi li volia dedicar amb molt d’afecte al seu cunyat Pemi Rovira Serra, traspassat l’any passat. “ Tot i que vivia a Sabadell cada any participava en la Xatonada amb moltes ganes i il·lusió. La gràcia del seu triomf segons la seva autora va ser “un oli que provenia d’unes olives collides al Vendrell amb un gust especial que li van donar perquè el utilitzes per a l’ocasió”. Al llarg del matí també es va investir mestre xatonaire al guanyador de la passada edició que va ser Josep Miró.
En l’exhibició de xatonaires infantils van participar uns 200 nens que van lluitar contra el fred lluitant amb la massa del morter per fer una millor salsa. També va tenir lloc la 19 Fira de Productes Artesanals i Naturals a la Rambla i una nova edició de la mostra i intercanvi de xapes de cava.
És de destacar que una cinquantena de treballadors de FCC es van manifestar pacíficament per protestar contra el possible ERO i retallades de personal de l’empresa que s’encarrega de la recollida d’escombraries al municipi amb pancartes que portava “ Reducció personal igual suciedad municipio”. Els treballadors van arribar sobre les 11 del matí i van estar aproximadament dues hores plantats entre el lloc on es va portar a terme la Xatonada Infantil i el lloc on tenia lloc el Concurs de Mestres Xatonaires.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 10 de febrer del 2012



dijous, 9 de febrer del 2012

La dura competència

Una de les coses que està reventat són els preus d'algunes professions. Per exemple, avui en dia hi ha lampistes que cobren 9 euros l'hora tot en regla. Alguns que són il·legals en cobren sis i la cosa està molt apretada en tots els camps. No són on arribarem perquè tot i que hi hagi restaurants de 3,5 euros per dinar, potser quan facin númeor sno els hi resultarà. Temps al temps i la cosa va a pitjor.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Una vaga que es pot fer realitat al Vendrell

L'empresa encarregada de la neteja dels carrers del Vendrlell, FCC, amenaça seriosament amb un a vaga per a la propera setmana. A veure que passa. Si al final la cosa té lloc, suposo que serà el primer pas d'altres conseqüències que poden sorgir per l'efect dominó. A veure que passa.

La gent està en contra del quadripartit vendrellenc

En la darrera enquesta pregunta sobre com es valorava el quadripartit vendrellenc. Els resultats han estat més que clars. A 5 persones no els agrada gens, 3 diuen que s'hauria de trencar. 2 persones els agrada una mica i a 2 més molt. La cosa està clara: la gent està en contra del quatripartit vendrellenc.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Primer pas: reconèixer la realitat

El que han de fer els polítics de casa nostra és reconeixer publicament el deute que hi ha i no anant per aquí i per allí que aquí no passa res que això es transitori mentre van fent petites retallades.. Si els nostres polítics fossin metges el pacient ja fa dies que estaria mort. Han de canvair de xip

dilluns, 6 de febrer del 2012

Promoción fantasma, millor del que sembla

He anat a veure aquesta peli esperant que em trobaria una colla de joves esbojarras d'institut que feien de les seves. Però la veritat és que m'ha sorprès positivament. No és una gran obra ni molt menys, però té una gràcia especial que la fa diferent i simpaticota i fins i tot original. Passes una bona estona i no cau en les seves similars. Manté cert nivell i tot. Sembla inclús que la promoció li vol donar un aire més groller.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Albert Noobs, una peli força interessant.

Al Vendrell i a Calafell tenen la mala costum de fer pelis comercials, si vols veure una peli diferent has d'anar a Vilanova o a Tarragona. Aquest cop ha estat el torn de la peli Albert Noobs que explica les vivències d'una majordoma que aparenta ser un home. Una història dura en una mena de pensió irlandesa on es viu l'ambient que hi ha entre els seus treballadors i els seus hostes. La proposta és força interessant i deixa veure el rere fons que molts cops passa desapercebut. És força aconsellable.

Una Xatonada massa llarga i freda.

La Xatonada d'avui amb el fred que feia ja no s'havia d'haver fet a la Rambla perquè a l'aire lliure feia molt de fred i tenir els nens allí amb el morteret no es gaire bo per la salut i si a més han d'estar dues esperant el sorteig de la bici encara és més fotut la cosa. Jo crec que tot plegat ha d'anar més ràpid i àgil. El jurat amb una hora tenen prou per saber qui és el guanyador perquè al final la gent marxa a casa encara que estiguin pendent d'un sorteig. Una altra cosa que em sembla motl bé la tasca que fa cafès Brasilia de donar cafè a tots els participants, però cada dia hi ha més gent que utilitzen Nespresso i similar. Aquest és un regal que es podia traduir en altres coses. És una simple impressió. Avui és el primer cop a la història de la Xatonada que hi havia una mani que aprofitava la cit per reivindicar els seus drets. Una de les coses que s'han de canviar és la cua de la gent que anaven a buscar xató que actuava en forma de barrera i no deixava circular bé a la gent per la Rambla. El bon Gobern de Catalunya és un grup que està molt bé, però ja toca canvi.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Més del mateix a la Xatonada del Vendrell

La Xatonada torna a estar aquí. En els darrers dos o tres anys han vingut un grup d'animació que és diu el Bon Gobern de Catalunya o algo similar que he de dir que ho fan bé. Fan coreografies, entrevisten amb la gent i donen una mica de caliu a al festa, però tal com està el patí, jo crec que s'haurien de provar altres coses i més de la comarca perquè al fi i el cap sempre fan el mateix. Per la gent que anem any rere any ja es fan una mica pesadets.

divendres, 3 de febrer del 2012

Més sicosis que mal temps

Jo no sé si acabarà nevant o no al Baix Penedès, però la sicosis que s'ha generat és terrible. Si que fa fred, però si no hi hagués hagut aquesta campanya mediàtica que anunciava glaçons i fortes nevades potser haguessim fet la mateixa vida que els altres dies sense aquesta mena de psicosis general que afecta a tothom Crec que el programa més seguit és el temps.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Un canvi de generació

Ara és el moment de canviar una sèrie d'actituds i de formes que ja no funcionaven quan la cosa anava viento en popa, però en el moment actual encara funcionen menys. Estem en una situació crítica ecònomica que és la base de tot plegat. Sinó fem un canvi el nostre futur pot ser molt difícil. Espero que de mica en mica la cosa comenci a canviar i gent nova amb idees noves es vagi incorporant en els llocs decisius de la societat. Ja no calen bona gent sinó persones que tinguin les idees clares i puguin fer alguna cosa pel bé de tots.

Les veus silenciades

Hi ha experiències a la vida que poden resultar enriquidores i no pel simple fet d’ocupar un càrrec i representar els teus companys de treball. Durant dues legislatures, que coincideixen aproximadament amb els períodes de vigència dels ens municipals, he tingut la sort de formar part del comitè d’empresa. Durant aquests vuit anys entre d’altres coses, hem negociat dos convenis, ens hem reunit en paritàries per tractar temes concrets i en altres apunts més puntuals com marcar el calendari laboral anual. També vàrem participar més simbòlicament que altra cosa en una valoració dels llocs de treball de l’entitat. Una tasca que val més oblidar després de veure els resultats reals aportats i que va tirar per terra les expectatives de molts treballadors. Primer de tot hem de tenir compte que igual que si ets dona i treballes en una gran cadena comercial et tocarà portar faldilletes de colors fins als genolls si estàs en un ajuntament has de tenir molt clar que has de tractar amb els polítics i els seus derivats. Quan la política va per sobre d’igualtat d’oportunitats, coherència, publicitat, aplicació d’una certa lògica raonada apaga i toquem el dos. Evidentment els que porten les regnes d’una administració han de ser els polítics o almenys així ho diu la teoria. Vaig decidir-me posar-me aquí perquè després d’un procés de funcionarització els laborals ens havíem quedat sense representants legals. A les segones eleccions vaig continuar perquè tenia esperances que amb un nou govern i amb nova gent les coses canviessin, però les coses van anar a pitjor. Ara gentilment he passat el testimoni a nous companys que fins ara no havien participat en aquest món dels representants dels treballadors perquè facin el paper que la legislació vigent els atorga. Durant vuit anys, hem intentat tirar endavant per fer més lleugeres amb aquestes llastres que pesen sobre l’administració en general. Fins que els polítics no tinguin coll que no per fer més hores no es produeix més i que per treballar es necessita una sèrie de principis bàsics i transparents que afecti tothom per igual independentment de amb qui vas a esmorzar cada dia o quin peu calces quan toca eleccions. Fins que no s’abandonin els petits cercles de poder i sigui capaços de tornar a una política oberta, transparent, globalitzadora i equitativa a nivell municipal és difícil que la cosa millori substancialment. Un cop més repeteixo que jo crec que amb les persones. Confio plenament que una sèrie d’actituds i posicionaments més pròpies de l’edat mitjana amb el temps aniran desapareixent del tot per entre tots aconseguir una societat un xic més justa i igualitària. Una cosa que en època de crisis s’agraeix. En aquests anys ja he notat una lleu evolució del tarannà i del comportament d’alguns polítics abocades a una evolució pel simple pas del temps i per simple pressió del seu entorn. Crec que la cosa anirà a millor, però encara queda un cert temps maduració. Dues legislatures es un temps més que suficient per saber una mica millor que s’hi cou dins l’engranatge entre manats i manaires. Ara toca deixar lloc als demés i així successivament deixant les vies obertes a les noves generacions de treballadors que amb el pas del temps es van incorporant a l’administració local. Encara que ara, per les circumstàncies prou conegudes no està passant pel seu millor moment. Hi ha moments que et trobes content, altres incomprès, però el que si que falta és comptar més amb els treballadors d’una entitat que massa a sovint se’ls ignora sistemàticament. Si hi ha voluntat es poden fer coses molt maques, però la voluntat per part de l’altra banda és gairebé nul·la. Un exemple ben clar el vàrem tenir el passat mes de novembre quan arran de la crisi vaig proposar que es crees una mena de comissió entre polítics i personal per afrontar millor la situació crítica que estem vivint. Els regidors la devien interpretar com una proposta per anar a donar un tomb pel planeta Mart. Llavors davant d’aquesta situació en què massa cops estàs més proper de ser un autèntic gerro de flors a ser un representant dels treballadors crec que és millor donar pas a altres companys que segurament hi posaran totes les ganes i voluntat per tirar endavant amb el dia a dia en un món complex i que molta gent no entén. Altra no vol entendre. Ànims i molta il·lusió en aquest camí ple de silencis interessats. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 3 de febrer del 2012