Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 31 de desembre del 2020

293 i toca tallar el cabell


 

Portem 293 dies i avui toca tallar el cabell abans que entrar en el nou any per entrar amb bon peu i olvidar aquest any horribilis que estem apunt de deixar. Un any nou amb esperança i alegria i que tot torni a ser una mica com era perquè ja estem convertint l'anormalitat en normalitat i això ja preocupa. Seguim endavant amb optimsime i alegria esperant un 2021 una mica millor que el seu precedent.

dimecres, 30 de desembre del 2020

292 dies i ja tenim la foto de mossèn Barenys a l'Escala de l'Ajuntament del Vendrell



 Portem 292 en aquest món peculiar i especial. Ja estem a tocar al nou any a veure si s'acaba aquest d'una vegada i encetem foc nou i que sigui millor que aquest que molts segur que mai oblidarem per una cosa o una altra. Era un any que feia bona pinta pel número però des de l'explosió de la indústria a Tarragona, el pas del Glòria i la cirereta del pastís com ha estat el coronavirus ha deixat un any horrible. 

Dintre tot això ja tenim penjat la foto de Mossèn Barenys a l'escala de l'ajuntament del Vendrell on hi ha gent molt coneguda i altres que no sé ni qui son. A veure si posen un codi Qr per esbrinar una mica la vida de cadascú d'aquesta escala de Vips's.

Mossèn Barenys vaig tenir la sort de tractar una mica i sempre era molt proper i afable amb la gent i era molt modern que altres capellans que tenia menys de la meitat d'anys que ell. Ell ja ho tenia tot superat i va morir pel Covid per la festa major del Vendrell als seus 91 anys d'edat i més de 40 anys al Vendrell on va venir al 1968. 

dimarts, 29 de desembre del 2020

291 dies i Espanya supera els 50.000 morts covid des del març



 Portem 291 dies en aquest món i les dades són esfereidores. Ja portem a Espanya més de 50.000 morts per covid des del principi de la pandèmia. Una dada preocupant. De mica en mica es va vacunant a la gent per anar protegint a la població, però és una feina molt lenta i que abarca a quasi tota la població. Anem fent de mica en mica esperant el nou any que sigui molt millor que aquest que deixem que ha estat un autèntic dessatres per a moltes persones i famílies. 

dilluns, 28 de desembre del 2020

Exportem l’optimisme local a Catalunya?

 


 

En aquests moments que estem avançant a bon ritme en aquesta legislatura, hem de potenciar les nostres valors perquè arribin a altres instància de la Generalitat. Hem d’aconseguir que aquest brillant estil de gestió municipal arribi arreu de Catalunya. Per això ara més que mai s’ha d’anar que un dels dos principals del tàndem polític que regeix el nostres pressupost faci un pas endavant i ocupi un lloc destacat en les properes llistes electorals al Parlament de Catalunya per la nostra província. Ves a saber que passarà el dia 14 de febrer o quan sigui i qui serà el partit o coalició que portarà el gat a l’aigua,  Un d’ells ja ha donat un pas de gegant i s’ha col·locat de primer secretari del Camp de Tarragona, un pas previ segurament per fer el gran salt per sortir d’una posició privilegiada.

Ara és el moment que nosaltres ensenyem el potencial de la nostra pedrera de polítics. Ara que els vells dinosaures ja s’han retirat de la vida activa política encara que alguns segueixen en el seu bunker polític i altes només están en part dels òrgans de decisió del partit. No cal esperar als 60 anys per provar nous àmbits i tarannàs polítics.

Aquí al Vendrell hem tingut grans parlamentaris i directors generals que han sigut un honor i una joia per a la seus convilatans del Vendrell i per tot el principat. Tant a Barcelona, com Tarragona o Madrid han pogut veure la qualitat indiscutible dels nostres representants polítics sense distinció de partit ni de generació.

Ara és el moment d’exportar aquesta nova generació de polítics per baixar la mitjana d’edat dels nostres representants sobirans.

Gràcies als nostres ambaixadors arreu i als qui han jugat a casa en les darreres dècades hem aconseguit arribar als pitjors valors de tot Catalunya en molts aspectes preocupants com l’atur, la renda per càpita, la formació dels nostres joves, entre d’altres.

No podem seguir mantenint aquesta posició precària i ens hem de posicionar en els principals llocs de les administracions amb més recursos com les Diputacions, la Generalitat i l’Estat per anar atraient inversions a les nostres contrades i oportunitats per als seus veïns. No anirem a uns consell comarcal que només té el just de cada dia i que no es despisti gaire que sinó no ho sabran com cobrir-ho.

A més no sé com ho faran aquest cop, però quan varen triar al cap de llista i al secretari del partit que són els càrrecs més importants de l’organigrama a casa nostra, només hi havia un candidat. Això evita possibles problemes que sempre poden sortir quan hi ha diferents candidats que concorren  a aquest càrrec. Tothom coneix els perills que comporta això que es fa anomenar democràcia. Molts encara recordaran que algú que va ocupar l’alcaldia d’aquest municipi va haver de superar unes primàries abans d’aconseguir aquest lloc honorífic.

Hem d’exportar aquest feminisme local tan arrelat en tots els punts del territori  perquè arribi a totes les contrades de la Catalunya. Hem de seguir apostant per la imatge i per la comunicació de les nostres gestes. Hem de seguint convertint un pinyol d’oliva en una olivera centenària després de passar el filtre dels mitjans de comunicació vigilats de prop pels nostres responsables perquè tot sigui com una bassa d’oli i sempre hi hagi un clar triomfador i portador de la veritat que aplana tots els dubtes.

No ens calen tantes banderes ni draps de color per les que lluitar, sinó simplement “rollers” de totes les campanyes i departaments que integren el nostre govern perquè al gent guardi una imatge dels nostres gestos. L’optimisme local ha calat fort en la nostra ciutadania  i segons les enquestes que no es publiquen si ara hi haguessin unes altres eleccions aquesta força mediática trauria 15 regidors, perquè alguns dels votants d’altres partits que han passat a consolidar la vila optimista o juguen a dues aigües estan decebuts amb els seus candidats que han perdut el seu programa i aposten clarament per aquesta formació aglutinadora.

Doncs endavant amb aquest optimisme que cada dia té més adeptes arreu. Un optimisme transparent igualitari, solidari, participatiu, transversal, cohesionador del territori. A partir d’aquí només ens queden les cartes als Reis Mags. Avui 28 de desembre em venia de gust publicar aquesta aportació personal a la difusió global de l’optimisme.

290 i avui 28 de desembre, important descompte a l'Autopista Pau Casals


 

Portem 290 dies i avui és el dia dels Innocents. Ara tot això s'ha perdut una mica. Abans els principals mitjans de comunicaicó deixaven anar alguna inocentada a veure si la gent hi queia, però ara que és tot tan imminent hem perdut aquests detalls de vida que feien que no tots els dies fossin com l'anterior i hi haguessin petites excepcions al llarg de l'any,

Les noticíes per  avui és l'important descompte que hi haurà a partir d'ara als residients al Baix Penedès quan utilitzin l'autopista Pau Casals un 80% de descompte en el seus peatges. Per això s'haurà de trauré una targeta pe accedir a aquest important descompte. Una altra destacat `és que Ciutadans i Psc aniran en llista única a les propers eleccions autonòmiques per reunir el vot unionista i aconseguir poder formar govern. Vinga endavant amb l'alegria i l'ironia. 




diumenge, 27 de desembre del 2020

289 dies i arriba la vacuna a Espanya


 

Portem ja 289 dies en aquesta pandèmia i ara arriba la vacuna a Espanya. La primera dona és diu Araceli i és una resident de 96 anys d'una residència de Guadalajara. De mica en mica anirant vacunant a tota la gent, en especial a les persones amb més risc i les persones amb contacte amb les de més risc. Diuen que a  Madrid ja ha arribat el brot anglès que diuen que es més nociu que el que teniem aquí, però és més contagiós a veure que passa. De moment aquests dies fa molt de fred. La gent pel que es veu no fa grans moviments i la majoira de gent menja a casa en bombolles no es veuen gaires concentracions de gent per evitar contagis i acabar aquestes festes malament. A veure que passarà en les propers setmanes. Demá dia 28 el Procicat ha de fer una revisió de les mesures a Catalunya a veure que fem. Sobre la marxa. Tot molt tranquil i anar fent i cadascú a celebrar dins les seves possibilitats. Moltes persones celebren el nadal soles enguany per tot això que tenim.

dijous, 24 de desembre del 2020

Llums de Nadal, vida a la il·lusió



En aquest any de pandèmia que ens hem quedat sense festes majors, concerts i cultura en general, estaria bé que els ajuntaments dins les seves possibilitats donessin vida als carrers i places amb llums de Nadal. No cal fer grans excessos ni molt menys, però enguany que la flama vital s’ha vist malmesa per les conseqüències de la pandèmia i necessitem que aquest esperit es mantingui ben viu durant aquestes dates tan importants per tots nosaltres.

Potser per diversos motius enguany estarem molt més lluny dels nostres somnis per les traves que ens han posat en el contacte amb els amics, companys de feina, família i també per temes econòmics que enguany també serà un any molt dur en aquest sentit. Per això, només ens queda apostar per la llum, per la vida, per l’alegria. La il·lusió de veure llum i colors en els nostres carrers. Fa uns pocs anys que el Vendrell posa un gran arbre artificial en una plaça del centre de la vila durant aquestes dates. Doncs aquest s’ha convertit en un símbol d’esperança, alegria i il·lusió. No cal ni que reparteixi llaminadures a tothom que si acosti, ni que tingui la cara de Mickey Mouse, no cal ni posar tot el dia nadales al seu voltant, simplement és una icona que ens indica que és Nadal i que hi ha un esperit que ronda les nostres existències encara que no el veiem.

En aquesta societat farta de moltes coses materials que podem comprar en qualsevol  botiga o que ens ho portin a casa, ens falta reivindicar aquest part més infantil que encara està amagada dins nostre, però que massa cops tenim oblidada. Un punt on podrem fer moltes fotos i guardar-les en el nostre record d’aquest any que ens ha canviat la nostra realitat i ha deixat a molta gent pel camí d’un forma inhumana lluny dels seus éssers més estimats.



dimecres, 23 de desembre del 2020

Molt bones festes a tothom


 

Molt bones festes a tothom en aquest any especial.Un any fred, distant, inòspit, incert on el món s'ha parat per no saber on anar. A gaudir tothom d'aquests dies especials perquè hem de saber que és més important la vida que el Nadal i el proper any hem d'estar tots aquí dempeus perquè no podem arriscar i donar marge a un virus que no té treva i que no perdona. Esperem que el 2021 sigui un any on al final podem sortir d'aquest tunel on estem immrsos i que només de moment veiem la llum. Seguim endavant amb alegria i energia. Molt bones festes a tothom. 

285 dies i ja s'allarga el dia



 Portem 285 dies en aquesta pandèmia i seguim endavant. Ahir la grossa no va deixar caure res per la comarca. Si a Reus, no es podem queixar. El tema del coronavirus s'està posant serós. Ja han tancat dues comarques com la Cerdany i el Ripollès. Jo crec que abans que portin la vacuna molta gent ja l'haurà passat. Ahir l'alcalde del Vendrell va fer el seu missatge de Nadal des del Doctor Robert. Un fet inèdit que fins ara no s'havia produït. Ara només ens toca el Rei i el Vicepresident en funcions de President de la Generalitat de Catalunya. Seguim endavant.

dimarts, 22 de desembre del 2020

L’any del Mickey i la Minnie ens deixa

 


Aquest any el Vendrell ha gaudit de la visita de dos personatges molt importants de la factoria Disney. Potser els més petits no els coneixen, però els que ja tenim alguna cana podem dir que forment part del nostre món fantàstic infantil. Amb la seva visió ens ha vingut al cap molts records de quan el Vendrell era una altra cosa a la que s’està convertint amb el pas del temps.

Aquests dos simpàtics ratolins ens van acompanyar en els moments durs de la pandèmia quan sortíem cada dia a les vuit de la tarda a aplaudir els nostres sanitaris que han estat els grans herois d’aquesta guerra contra la pandèmia que tot i alguna petita treva encara segueix ben viva als hospitals, a les residències d’avis i en moltes llars que s’han vist colpejades per la covid-19.

Un any en què va començar d’una manera ben estranya amb l’encesa del campanar a finals dels mes de gener amb l’excusa de la inauguració oficial de l’any de la Capital de la Cultura Catalana. Una franquícia que va de poble en poble de la nostra geografia per demostrar que aquí a un bon preu tothom  potser capital d’alguna cosa. Una eina ideal per molts reietons locals que poden parlar com si haguessin assolit una Copa Catalunya per mèrits propi. El proper li correspon a Tortosa. Allí tornaran a fer tot el mateix ritual.  El creador  d’aquest producte intangible l’anirà oferint a altres municipis perquè durant un any els hi pugi l’autoestima  en nom de la  cultura i la identitat d’un poble anònim que ha d’afrontar el seu dia a dia com pot.

Un Vendrell que com tantes altres ciutats ha deixat en serveis mínims les seves fires i festes majors amb uns actes més simbòlics que altra cosa. No per això amb les temperatures més elevades la nostra comarca ha deixat de rebre visitants del país que s’han hagut de conformar en quedar-se en el nostre territori sense poder creuar fronteres.

Molta gent en les nostres platges durant aquests mesos i on la majoria d’hotels i restaurants que no han notat gaire diferència pel que fa a temporades anteriors.

Enguany també han portat a terme una gran obra que fa anys que els taxistes de la vila reclamaven com era un marquesina per evitar que els vehicles i usuaris estesin al ras, en especial en els mesos de calor. Una petita gran obra que molts agraeixen perquè a vegades la gràcia està en els petits detalls de la vida.

Una altra de les obres impactants d’aquest any ha estat l’elevació del pas sobre la Riera a Sant Salvador amb una a parell o tres de petites canonades per sota del ferm. Un petit invent que evita que sense pluja o amb quatre gotes puguis creuar el pas sense haver de mullar-te els peus, però quan les precipitacions es compliquen una mica tornem a la mateixa realitat d’abans. O sigui donar el tomb pel Vendrell.  La gent demana un pas elevat adequat, però en un poble endeutat com el Vendrell, un cop més no hi ha recursos per fer front a la despesa d’aquesta gran obra d’enginyeria, però sempre hi ha calers perquè paquets del pamflet municipal Plaça Vella arribin a algunes de les bústies de la vila  per Nadalt.

El problema de tot això ve perquè les grans obres d’aquesta legislatura estan ubicades a Coma-ruga. Una obra que havia de costar, 2,5 milions d’euros al final costarà més del doble de la previsió inicial i encara no ha començat la demolició de l’edifici. Ves a saber el que haurem de pagar quan estigui tot enllestit. Ara que ja tenim mig controlat el cost de l’Escola de Música, tornem a una nova hipoteca per a les properes legislatures que hauran d’anar a pagar per crear un centre de convencions i preservar uns pocs mosaics d’un artista del segle XX que va tenir un gran paper en la decoració del Valle de los Caídos.

 Aquest és el nostre Vendrell amb una càrrega impositiva més alta per al proper exercici per poder pagar totes aquests somnis amb vistes al mar. Una ciutat amb mentalitat de poble, de pensament únic, on la majoria del govern tira endavant un  nou món protagonitzat per aquests dos personatges de Disney, però on la immensa majoria de la població viu una realitat ben diferent a la què viu el govern.  Molt bones festes a tothom i un pròsper 2021.

 

284 i avui és el dia del Gordo de Navidad



Portem 284 dies i ja estem un altre cop amb el sorteig de la loteria del Gordo de Nadal. A veure si aquest aquest que ha estat tan catastròfic en molts sentits dóna un cop de mà per tirar endavant algunes de les economies de casa nostra que esta malmeses. Ahir va ser el solstici d'Hivern. Ja ho diu el refrany que quan el dia creix el fred neix. Diuen que la setmana que ve serà més freda. Seguim endavant esperant deixar enrere aquest any 2020 i esperem que el 2021 sigui una mica millor. 

dilluns, 21 de desembre del 2020

283 i més de 10 milions d'euros de la Marató de Tv3



 Enguany la Marató de Tv3 que porta 29 edicions també ha patit les conseqüències de la Covid 19. S'ha realitzat en dos formats, un al matí en diferents hospitals de Catalunya i per la tarda a plató. Ahir es van recpatar més de 10.000.000 d'euros per lluitar contra aquesta pandèmia mundial. El que no aporta l'estat que s'ho gasta en polítics, armes i autobombo ho ha de posar la gent per suplir aquesta mancança com passa a la majoria de serveis públics. Estem a  les portes de Nadal i avui donem pas a l'hivern. Fa molt bon dia, però pels propers dies s'espera que baixin les temperatures encara que sempre tothom recorda l'estiuet de Nadal. Aquí seguim endavant. Ja no sóm capital de la cultura que va inventar el Xavier Tudela i que va venent als diferents pobles perquè durant un any se sentin importants. 

Aquest any també hi ha canvis als reis del meu poble, Albinyana, perquè enguany aniran els reis a portar els regals per les cases. Una cosa que no s'havia fet mai perquè sempre es repartien a les societats del municipi. Seguim endavant amb optimisme i amb una matxacada del Hoquei Calafell al del Vendrell. 

diumenge, 20 de desembre del 2020

282 dies i llibres que fan història



 Potem 282 dies en aquest món i hi ha apunts de la vida que donen alegria al nostre dia a dia. Aquest és el cas del llibre de Marc Casellas i Xavier Nin sobre la Cooperativa Agrícola d'Albinyana que el 2019 va fer els seus primers 50 anys de vida. Aquesta és un dels simbols del poble que s'ha adaptat amb el pas del temps i més després que el Sindicat del Vendrell a finals del segle XX deixés de funcionar com a Celler i els seus socis es repartissin entre Albinyana i Bellvei.

Aquest és un llibre que explica l'esforç d'un poble majoritàriament de pagesos que uneixen les seves forces per tirar endavant una cooperativa. Una aposta que encara dura i que els permet comercialitzar els seus productes i aconseguir el material per a tirar endavant amb el conreu com adobs, productes fitosanitariis. També ha tingut un gran important el seu paper de caixa d'estalvis on molts vilatans hi tenen una part dels seus estalvis., Ha passat de mése 600.000 quilos l'any de las eva inauguració a més de 6.000.000 l'any passat. Una gran feina protagonitzada per moltes persones anònimes que de forma desinteressada han lluitat en benefici del poble i de la seva agricultura. Un llibre que explica una de les entitats més importants en la història del municipi albinyanenc. Moltes felicitats a tothom que l'ha fet possible. 

divendres, 18 de desembre del 2020

Com malbaratar els diners al Vendrell? tornem amb el Plaça Vella



 Pensava que quan ho varen penjar el link del Plaça Vella als webs municipals ja no el deixarien per les bústies d'alguns veïns del municipi perquè això només arriba a una part del Vendrell segons la densitat de població, hi ha llocs que ni ho tasten en paper.

Un altre cop s'han gastat uns quants milers d'euros en aquest panflet propagandísti d'un Vendrell on només hi viu una petita part de la població que segueix el món fantàstic que ens volen exposar en les seves rodes de premsa, mitjans de comunicació i xarxes socials. Hi ha un altre Vendrell molt més dur i cru que no té res a veure amb aquest món ideal on viuen els nostres polítics i que poques vegades surt a la llum pública. Un cop més aquests diners es poden considerar llençats a la brossa amb els mitjans que tenim actualment al Vendrell. Això és un malbaratament dels nostres recursos perquè aquí només hi ha diners per segons què i segons perquè ni un duro. Aquest no és el camí. 

280, unes noves mesures amb més excepcions que normativa



Portem 280 dies en aquest món de  pandèmia. Feia dies que tothom estava al tanto de les noves normatives perquè afecta molts sectors de la societat. La veritat que ara han reduït horari dels bars i restaurants i han deixat la mobilitat a la comarca durant cada dia. Però a la resta et pots moure com vols si vas amb la bombolla o vas a ver familiars o amics. Això et permet fer el que doni la gana perquè encara que et parin pots dir que vas a veure familiars o vas en bombolla. És una cosa que no es pot controlar pas. El govern com hi ha eleccions a la cantonada ha dit mira sigueu bona gent i compliu la normativa. No hi han mesures restrictives, només restaurants i a fer esport en llocs interiors amb mascareta. Agafes això i a part del toc de queda pots fer el que vulguis realment, tens mil excuses que no es poden demostrar. Estem en periode electoral i hi ha por a perdre pes polític. 

dijous, 17 de desembre del 2020

279 dies i nou robatori als trasters d'un parquing del Vendrell.

 


Portem 279 dies en aquest món. Estem pendents de noves restriccions en la normalitat de la pandèmia, però anirem enrere. A veure per on passa. 

Aquesta nit han entrat als trasters d'aquí del Tancat del Vendrell i han entrat per la part de dalt que hi ha una petita obertura. Han tret coses i han près el que ha interessat per exemple les bicicletes. Fa un any ja varem viure un episodi similar i ara seguim igual. D'aquella no se n'ha sabut res i d'aquesta ja veurem que passa. 

Aquest cap de setmana s'acaba aquesta xorrada de la capital de la cultura catalana amb un acte a l'Auditori del Tívoli i la inauguració de la mateixa exposició del Palau Robert de Barcelona sobre l'època daurada del Vendrell al Centre cívic l'Estació fins a finals de maig. Un equipament que si tenim virus doncs no passa res, però si la cosa es normalitza no es podrà utilitzar fins el mes de juny. Almenys la sala gran. 

Seguim endavant entre eleccions al Barça i al Parlament de Catalunya. Hi ha molts candidats a tot arreu. Suposo que quedarem igual i s'haurà de pactar.  Diuen que el Rei Emèrit té covid i està ingressat en un hospital a Abu Dabi. La casa Reial diu que no està ingressat. Ja s'anirà sabent.

dimecres, 16 de desembre del 2020

278 dies i el Nadal social penja d'un fil



Portem 278 dies en aquesta situació i tot penja d'un fil segons les darreres dades del Covid. El risc de rebrot puja 26 punts i se situa en 245 punts i la taxa de transmissió passa a 1,22. Sempre s'ha dit que com a molt havia de ser d'1 quan un malalt contamina a un altre malalt. A partir d'aquesta xifrea la pandèmia creix.. A veure que passarà. A  Alemanya França i altres paisos només van els serveis essèncials. Clar allí tenen diners i aquí estem molt pobres i no ens podem permetre aquest luxe. A veure que passarà. Encara que moltes famílies prefereixen celebrar el Nadal en minoria sense ajuntar gaire gent.

Ja tenim tota la C-51 entre el Vendrell i Valls remodelada. Hi havia un tros al mig per la zona de Vilardida que feia cosa, però ja hem acabat una de les grans obres que beneficien a aquesta comarca perquè no pas tothom va a Barcelona o Tarragona, també hi ha gent que va a Valls i a Lleida. 

Aquests darrers dies hi havia molta cua a l'administració de loteries de la Baixada Sant Miquel. De moment, la gent no perd la fe. A veure si ens cau algun premi important perquè ja toca. Bon profit per berenar. Productes Km 0


dimarts, 15 de desembre del 2020

277 dies i El Vendrell pateix una carència greu d'enllumenat públic


 

El Vendrell és un poble fosc perquè hi ha molts carrers insuficientment il·luminats. Ahir vaig anar a donar un tomb per la zona de Mas d'en Gual i hi ha moltes zones fosques amb poca llum de l'enllumenat públic. A més quan el dia està ennuvolat les llums públiques s'encenen massa tard i durant uns 10 minuts fins que s'encenen o s'apaguen al matí hi ha uns minuts amb poca visibilitat. S'hauria d'ampliar el temps d'enllumenat perquè el que tenim no és que sigui per quedar enlluernat. Estem en un món de bàsic. Tenint en compte la neteja d'algunes voreres i carrers la cosa es complica per perill de relliscada o similar. 

Aquests dies varen posar el semàfor de vianants del costat del monument a l'Angel Guimerà de l'Avinguda Baix Penedès que el van treure el mes de març. Durant 9 mesos hem estat sense aquest semàfor de vianants. Pensava que hauria caigut en la batalla. El Vendrell fa dies que té un problema greu de manca d'enllumenat i no cal fer protocols per descobrir-ho.

El misteri del Nadal



 

Portem unes setmanes que un dels temes de conversa és com ens organitzarem per Nadal. Qui vol dir aquest dia també serveix per a les festes d’aquest període de temps que va entre la Nit de Nadal fins el dia de Reis. Són dies de trobades familiars i d’amics o com es diu modernament d’interacció social.

En aquest món hi ha tot els cassos possibles de persones que el passaran soles a casa  fins aquells que ja tenen reservat alguna taula gran d’un restaurant perquè a casa  no hi caben o simplement ningú es vol afrontar  la responsabilitat que un àpat clàssic de Nadal exigeix.

Un cop més en aquesta situació el millor remei és apel·lar al seny català i que sigui aquest que aporti la combinació definitiva per treure el màxim profit a  tots els elements que es donen cita. Per una banda, les tradicions familiars de la família i per altra totes aquestes mesures que s’han de prendre per evitar contagi.

Evidentment el Nadal és un dels grans negocis que s’han inventat en la nostra societat i a mesura que passen els anys, la seva importància en el conjunt d’aquestes festes va augmentant a nivells considerables. Abans podríem començar a comprar les compres una mica abans del 25 de desembre. Ara la cosa ja ve de més lluny amb el Black Friday que arranca el darrer divendres de novembre i on la gent ja comença a utilitzar  la targeta bancària. Fa quatre dies aquesta jornada avançada al desembre estava lluny de les nostres ments, però també ha calat molt fort en les nostres maneres d’actuar.

Després ja vindran els mesos més freds de l’any com són el gener i el febrer i on ens anirem recuperant d’aquest sotrac econòmic que representen les festes nadalenques.

Abans la gent enviava postals de Nadal, però avui en dia ja és una cosa que com els acomodadors de cinema ja han passat a la història. Sempre hi ha algú que conserva aquesta tradició, però no assoleix ni de bon tros el nivell d’uns pocs anys enrere. Això ve una mica justificat amb el deficitari servei de correus en algunes localitats que potser hauran d’esperar a rebre aquestes felicitacions al voltant de carnaval.

Com no podia ser d’una altra manera alguna gran empresa farmacèutica també han posat al mercat el test d’anticossos perquè tothom que segui a taula es pugui fer la prova a veure si és positiu. Sembla doncs la poca fiabilitat d’aquestes proves està demostrada i potser en alguna trobada familiar hi haurà alguna sorpresa si es basen en aquest sistemes per detectar la covid.

Nadal enguany serà diferent per tal com hem viscut aquest any afectat. Qui no té un familiar o un amic més o menys proper que ha estat afectat per la pandèmia? S’han viscut i es segueixen vivint moments molt durs. No hi ha paraules per descriure aquesta soledat i tristesa  de moltes persones que s’han vist afectades per la pandèmia. Darrera de totes les xifres  i percentatges que es van donant sobre els efectes socials del virus s’amaguen drames humans i personals. No estem parlant d’éssers inanimats ni  molt menys. Estem parlant de persones com nosaltres.

A part del vessant sanitari també hi ha moltes persones que  s’han vist afectades econòmicament amb alguns sectors han quedat en situació precària com l’hostaleria que ha patit molt en un any en què ha estat moltes setmanes amb les portes tancades. Un exercici molt contundent, molt trist en què hem estat confinats a casa quasi sense poder sortir.

La gràcia d’aquest Nadal és que som tots  a taula. Potser tots no compartirem la mateixa vaixella, però ho podem arreglar una mica a través de les videoconferències No ens cal arriscar amb el perill que potser podem caure en el parany del virus. Ja vindran temps millor quan puguem tornar tots a una nova normalitat després d’aquest any de  mascareta, distància i rentat de mans. No són bon temps per a la lírica, simplement ens hem de  mantenir preparats per seguir ballant en el ball  que és la vida tot i quan l’orquestra encara no pot tocar la nostra música preferida. Esperarem nous temps  millors perquè com més aviat sortim d’aquesta muntanya russa amb dents de serra que guia les nostres vides.

dilluns, 14 de desembre del 2020

276 dies i A les portes de Nadal



 Portem 276 dies.. Avui una amiga meva de Barcelona que varem estudiar junts fa 50 anys. Jo els vaig fer l'any passat i ella enguay. Per molts anys Sandra. Són històries que fa anys que duren però sempre estan allí perquè no s'han perdut mai. 

Seguim endavant preparant el Nadal. Ara ja estem en fase II i podem anar a la comarca el cap de setmana. Ja podem anar a Calafell, Albinyana o on sigui dins la comarca el proper finde. Ja és una mica més ampli tot plegat. En especial per a la gent dels pobles perquè aquí al Vendrell tenim per triar i remanar, però per un poble com Albinyana que està en serveis mínims doncs és un luxe poder anar a comprar un dissabte al Vendrell. No parlem de diumenge perquè des de que els supers obren en festiu és el dia que hi ha més gent. A més a vegades a les 2 del migdia que ja em diràs tu que fa la gent la resta de la setmana. Aquest é sun dels reptes per saber els motius.

Seguim endavant ja podem anar a Barcelona per Vilafranca en tren sense haver de fer transbord. Una gran fita.

Ahir hi havia molta gent al passeig marítm de Sant Salvador hi havia molta gent ahir. Semblava la Rambla. La veritat és que venia de gust. Vinga endavant. 

Vaig anar a veure les obres de la plaça Germans Trillas i tot molt bonic però poc util. Si allí posen petits llacs passarà com a la Rambla Cañas que per queixes van tancar els brolladors i van treure les pedretes que la canalla es tirava. Estem al Vendrell i no a Sant Cugat del Vallès, però potser els polítics si que hi viuen. 

dissabte, 12 de desembre del 2020

274, la pandèmia ha fet els seus efectes al Vendrell


 

Portem 274 i la pandèmia també ha fet els seus efectes al Vendrell amb algunes botigues tancades. A la Rambla, una agència de viatges, una òptica al Prat de la Riba, el Mordisco al carrer Crèdit i altres que també han obert com la Fargo que ocupa el lloc de la dolceria Soler a la plaça de les Garrofes i alguna més que amaga obres en el seu interior que potser vol dir que alguna cosa s'hi cou. També hem viscut l'estafa de la Dentis que va deixar amb el cul a l'aire a molts d'usuaris que van confiar les seves dents en aquesta franquícia que ha tancat arreu i molts lluiten per recuperar els diners invertits en els seus tractaments. Un Vendrell que segueix el ritme de la vida d'arreu. 

A partir de demà diumenge per anar a Barcelona per Vilafranca ja no cal fer transbordo a Sant Sadurní d'Anoia, portàvem mig any amb aquest transbord amb bus que al final s'ha solventat. Aquesta és una bona notícia per al Penedès i la seva comunicació amb Barcelona. 

divendres, 11 de desembre del 2020

273 dies i al 2021 pots gestionar millor els tributs



Portem 273 dies i com que no passi com enguany que la majoria de mortals hem pagat l'Ibi al Vendrell en dos mesos consecutius perquè el primer es va aplaçar amb la pandèmia i es va juntar amb el segon i arran de tot això en octubre i novembre ho varem pagar tot. Ja fa uns anys que Base de la Diputació de Tarragona que és qui cobra els nostres tributs ofereix un servei que pot anar molt bé per organitzar tots els tributs menys l'aigua al llarg de quasi tots els mesos de l'any que va pagant una mica cada sense que et vingui tot de cop.  No hi ha interessos i es paga el mateix. Aquest és un servei molt interessant que ara podeu contractar per la web o en persona. Ja ho sabeu.

L'actualitat segueix igual, hi hagut, de moment, 3 morts a Badalona arran de l'encesa d'una nau industril on s'allotjaven uns quants sense sostre de la localitat. Ja fa 8 anys que dura aquesta situació irregular i ningún govern havia solventat aquest problema. Això passa a altres llocs de la geografia catalana perquè els polítics que tenim no es mullen fins que la cosa peta. 

Sembla que la pandèmia va una mica millor que ahir, però no ens podem relaxar. La setmana que ve sabrem els resultats del pont de la Puríssima. A veure que passa.

Aquest matí per la ràdio entrevistaven a famílies a veure que feien per Nadal amb la família. Molts han dit que per evitar problemes que cadascú a casa seva i l'any que ve serà un altre any. Uns pocs assumeixen el risc de trobar-se tots junts. 

dijous, 10 de desembre del 2020

272 dies Darrer concert de Pep Fillat de Noctambuls



 Ahir a la nit varem veure un concert de comiat de Pep Fillat del grup Noctambuls. Un dels grups de les nostres contrades penedesenques. Una formació nascuda al 2012 i que després de fer versions de Sangtraït han anat buscant el seu lloc en el món de la música. El passat novembre ja ens va anunciar el comiat del cantant per fer un camí en solitari i poc després ja ens van presentar el seu substitut Hector Llauradó. Molta sort Pep en el teu camí i segur que quan tot sigui una mica normal ens veiem al peu de l'escenari.

De mica en mica sembla que tothom es presenti per les primàries de Junts Per Catalunya. De moment felicitats a la Yolanda López que serà la número per Tarragona. Actualment ja és parlamentària a Barcelona. De mica en mica anirem aclarint els altres dubtes. No m'extranyaria que el Kenneth Martínez anès en un lloc per sortir a les properes llistes. Ja s'anirà veient de mica en mica. 

Molta gent en aquest pont de la Puríssima a Barcelona perquè com no es podia anar a les superfícies comercials la gent va anar a les botigues que hi ha arreu. Un agobio per la ent que hi va anar. Vinga seguim endavant. 

dimecres, 9 de desembre del 2020

Fins a quin punt la visita al teu familiar a la residència potser perjudicial?


Avui és el 2n dia que veig la meva mare des del passat mes de febrer. Si la primera visita a la residència ja ens va deixar a les dues amb un baix estat d’ànim, aquesta segona ha estat del tot desmoralitzant. Una situació extremadament inhumana. Tot són barreres. Ni una mínima mostra de  “carinyo”, ... tan sols demana un petó!.

I no és pas desmerèixer el servei, tan sacrificat, que estan fent les persones treballadores que els cuiden. Agraeixo la seva dedicació.

Penso que no tots els residents són capaços d’entendre aquesta manera de subsistir (sobretot els avis que pateixen Alzheimer, com és el cas de la meva mare).I, és aquí, on cal que tots reflexionem envers la situació que estant vivint les persones grans i malaltes, tant a les residències, com als hospitals o com a casa. És desesperant. Tants protocols els fan viure un món sense amor, sense les abraçades als qui ells sempre han estimat.

Aquest escrit és un desig de canvi, una crida a la reflexió per tanta normativa (ells no l’entenen).

L’experiència d’avui ha estat un sofriment per la mare i una desesperança per mi. No veig el dia que ens puguem retrobar...

Sé que tinc raó i són moltes les persones que em consta pensem així. Per això, però sobretot per ells, cal un canvi ARA. Moltes visites d’aquest tipus no alegren als malalts, al contrari, són 30’ de patiment. Si això no ho entenen o no arriba a oïdes de qui gestiona les normes, malament anirem.

Realment sabem el que estem fent amb els nostres avis?

 

M Carme Perelló Timoneda,  

 

desembre 2020


El gran valor de l’art Km 0 vendrellenc

 

L’Auditori Pau Casals de Sant Salvador es va omplir de gom a gom, dins les normes de distància actuals, el passat dissabte dia 29 de novembre per acollir un espectacle inèdit a casa nostra com era un concert de la Banda Km 0.

Les entrades per accedir a aquesta proposta ja fa setmanes que es van exhaurir. La seva posada en escena perillava per les limitacions de la pandèmia, però al final una setmana més tard d’una de les cites previstes  per aquest esdeveniment va tenir lloc una gran concert que molts recordarem.

Una de les coses bones d’aquesta situació extraordinària és que hem pogut veure artistes que potser no haguéssim tingut l’ocasió de gaudir del seu art en una situació normal a casa nostra. Des del flamenc de Beatriz Higueras, passant pel funk de Nerea Bassart Trio fins arribar al teatre de l’elenc de la Lira amb la seva comèdia d’embolics “Càsting” i la cosa encara segueix endavantamb una nova proposta dels Inestables sota el nom “Almenys no és Nadal”.

Hem pogut gaudir de la riquesa que tenim entre nosaltres, encara que no han estat tots els qui són, però si que és ha servit com un tastet del que es fa a casa nostra i massa cops aquests no han tingut totes les oportunitats de poder actuar a casa seva.

Ha estat un gran encert aquesta iniciativa i esperem que encara que superem les diferents fases de la pandèmia que ens esperen aquest esperit es mantingui en el futur per a les properes temporades ancorades en una certa normalitat.

Un dels concerts amb més feina al darrera va ser la combinació d’aquests 11 músics de casa nostra, com un equip de futbol, sobre l’escenari a les ordres d’Albert Recasens que ha sabut fer un tastet de més d’un segle de música vendrellenca que van des de Benvingut Socias fins a les obres inèdites de tres dels seus components com l’Anna Urpi, Eva Cabanes i Joan Anton Romagosa. Algunes d’aquestes es poden utilitzar en el futur com una banda sonora de la pandèmia que estem vivint tots plegats perquè estan emmarcades en aquest fenomen mundial.

Evidentment en aquest llarg viatge no hi varen faltar una de les peces populars que molts cops acompanyava a Pau Casals en els seus concerts arreu del món com és el Cant dels Ocells.

Per la situació actual la immensa majoria dels presents a l’Auditori Pau Casals eren del Vendrell i aquí també tenim autèntics himnes que alguns cops també han arribat molt lluny, però segueixen forman part del nostre esperit i personalitat.

Els qui hem seguit la moguda vendrellenca de les darreres dècades no podem oblidar grups mítics que també han fet història a casa nostra com els Baeturia, els Porland’s o els Mano a Mano, a banda dels Laxnbusto que són la punta de d’iceberg del que es s’ha cuit a casa nostra.

Aquí sempre estem amb el Pau Casals i els seus derivats, però el més important és mirar el futur i donar la possibilitat als nous talents perquè demostrin el seu art sobre l’escenari i comencin a agafar espai en aquest complicat món de la música.

Aquí al Vendrell tenim la sort que hem viscut unes dècades amb un caliu musical molt important, com es pot comprovar en el llibre de Xavier Quesada que recull més de 200 grups de la comarca. Això vol dir que aquí hi es donaven unes circumstàncies que aquests joves es deixessin emportar per la força de la música.

Eren temps on no hi havien les possibilitats actuals que et permeten enregistrar un cd amb una certa qualitat i que arribi a l’altra banda del món en uns instants, però hi havia cultura musical. La Lira, les festes dels barris, festa major i altres punts donaven l’oportunitat que aquests joves. La seva finalitat no era la fama, ni arribar al milió de reproduccions sinó passar una bona estona amb els amics i familiars tocant les seves creacions. Una manera de treure profit als seus coneixements musicals. Hem de pensar en el present i també no podem oblidar el passat, però hem de seguir donant una oportunitat al futur perquè el present de demà serà seu. Una gran iniciativa que esperem que torni aviat amb més energia i sorpreses.

271 dies i un dol general per la pèrdua de Josep Mitjans


 

Avui és un dia de dol, ahir a darrera hora i avui quasi tots els mitjans de comunicació de la zona es fan ressò de la pèrdua de Josep Mitjans als seus 76 anys. Una persona molt estimada aquí al Vendrell i a la comarca que ha estat durant 51 anys al peu de la llibreria que porta el seu cognom a les galeries Mayner del Vendrell. Un tres generacions han passat pel seu establiment des de petits pels llibres de l'escola, fins més gran per llegir bones lectures. Una persona molt llegida i que coneixia el que tenia a la venda. Una gran pèrdua. Sort que el seu fill i la família seguiran endavant amb el negoci i aportant el seu granet de sorra al món de la cultura de casa nostra.

Parlant de cultura, la Imprempta Ramon ha editat un calendari amb fotografies d'una senyora molt popular a les xarxes com ésla la Maria Peris Vidal que posa moltes fotos del Vendrell a les seves xarxes. Unes fotos amb sentit i personalitat que dibuixen les imatges clàssiques de la vila i altres que no són tan conegudes. Aquest és un bon regal per als VTV que ara que no en donen cap a part dels de Pastorets pot servir per saber quin dia del món vivim a a part dels calendaris digitals. Una bona iniciativa que esperem que tingui molta sort.

dimarts, 8 de desembre del 2020

Una gran pèrdua de la cultura local i comarcal.



Una de les persones més actives en el món de la cultura del Vendrell i comarca era en Josep Mitjans que ens ha deixat avui. Una persona que va apostar per la cultura fa més de 50 anys a casa nostra amb la seva cèntrica llibreria que ha estat un dels punts de trobada de la gent de cultura del Vendrell i comarca. Persona de tracte agradable, sensible, discret, gran lector sempre havia estat una persona culte que llegia o fullejava moltes de les obre que posava a l'abast dels lectors. Era una d'aquestes persones que sempre veies amb la seva senyora en els principals actes culturals que es portaven a terme al Vendrell. El vaig portar un cop a la ràdio i havia de tornar a venir per parlar del mig segle d'història de la seva llibreria però entre una cosa i una altra al final no va poder ser. Una gran pèrdua pels valors humans que representava. Ell sempre al peu del canó amb el seus llibres i tot el que si amagava en el seu interior et podia transportar en un altre món. Una gran persona que a ajudat  a moltes persones a entrar en el món de la lectura. Descansi en pau acpampanyat pels seus personatges bons de ficció.

270 dies i molt de vent al Vendrell



 Portem 270 dies en aquest món pandèmic. Avui fa molt de vent i sembla que la cosa segueix aquesta tarda. Ahir Barcelona estava plena de gent comprant perquè molta gent feia pont i no hi havia escoles. La gent va aprofitar perquè amb aquest confinament perimetral els caps de setmana estem tots castigats a casa. Aquí tenim un ou ferrat amb una careta interessant. Moltes felicitats a totes les Immes, Esther, Conxita i Pures. Vinga tingueu molt bon sant.

dilluns, 7 de desembre del 2020

269 i una vendrellenca candidata a tarragoní de l'any



 Estem en aquest dilluns que la meitat del país fa pont l'altra meitat estan planejant el Nadal a veure com s'ho maneguen. Crec que per aquestes festes encara poden passar moltes coses perquè estem al nivell 1 de reproducció del virus. Això vol dir que encara estem contagiant al mateix nivell que tenim i no baixem. Aquests dies ha fet molt de fred. Al migdia encara feia bo per estar a la terrassa exterior d'un bar, però al vespre feia fred i hi havia d'anar amb la manta. Mira que estem en un clima suau no vull pensar el que passa a altres llocs més freds.

El Diari de Tarragona escull al tarragoní de l'any per votació. Aquí al Vendrell tenim a la Petrusca Trapecita que hi participa junt amb dos nois més. Ja ho sabeu perquè guanyi l'heu de votar cada dia a les pàgines del Diari de Tarragona en una enquesta que hi ha. Ella s'ho mereix perquè aquesta noia té una energia fora del normal i amb joves com ella segur que tots viuríem una mica millor. Vinga endavant. Ja ho sabeu s'ha de guanyar. Sort i vots. 

dissabte, 5 de desembre del 2020

267 dies i el Vendrell encen l'enllumenat de Nadal



 Enguany el Vendrell també viurà unes festes nadalenques amb poc enllumenat nadalenc, en els llocs més simbòlics i poca cosa més. Estem en temps de crisis i restriccions les aportacions al Tabaris i altres històries que poden sorgir fa que l'Ajuntament estalvii en tot allò que sigui possible i també hi hem d'afegir un augment de molts tributs. Aquesta és la història d'un poble que vol i no pot i ens entretè amb  amb altres temes com tot el que s'ha dit al voltant del que va dir el regidor Llasat en el darrer ple. Tenim un problema greu de fons i de moment no ho arreglem, però seguim endavant. 

divendres, 4 de desembre del 2020

Un Nadal per dissenyar


 

A aquestes alçades del calendari i vist el panorama que tenim al davant les festes més importants que tenim a tocar són les festes nadalenques. Ja fa dies que colònies, joguines, torrons i cava són coses que es poden veure amb una presència per sobre de la normalitat en botigues petites i grans. Alguns aprofiten el Black Friday per portar a terme les principals compres per aquestes festes. Enguany suposo que no serà diferent. Només falta saber a on podrem anar i en quines condicions. Encara que sempre ens quedarà la compra per internet, un cop més hem d’apostar pel nostre comerç de proximitat i pels  petits establiments que tenim a tocar. Aquest exercici dóna vida al municipi i potser aquests diners un altre dia es revertiran d’una manera o altra en el teu negoci. Si compres a les grans plataformes, aquest exercici de retorn ho tens una mica complicat la veritat.

La nostra actualitat va dia a dia. A vegades avui tenim una mica clar quin és el nostre marc de comportament legal i al cap d’un parell de dies ja ho tenim tot al reves, per tant les previsions en aquestes circumstàncies són del tot imprevisibles. Enguany podem viure una cosa que no s’havia vist mai que tinguem un topall de comensals a taula per aquests festes. Per aquelles famílies nombroses ja veig que s’haurà d’aplicar un sistema de menjar per emportar. Potser enguany acabarem d’estendre aquest costum que va agafant força a casa nostra quan moltes famílies en aquests dies van a un restaurant a celebrar els seus àpats principals o simplement s’ho porten a casa. Una manera que ningú estigui moltes hores a la cuina com era una tradició dels nostres  ancestres. Llavors un altre repte serà la nit de cap d’any, potser l’opció  més ferma ara per ara és seguir les campanades des del sofà de casa amb una ampolla de cava i unes copes amb alguna cosa per anar picant durant la nit. Els Reis Mags mereixen un capítol a part.

 

266 dies i un pont ampliat per la pandèmia


 

Avui estem als 266 dies que fa que dura tot això. El proper dilluns com que no canviem de fase moltes persones ja han sortit de cap de setmana, però ho han fet dijous per evitar la prohibició de divendres. Aquest ha estat un pont ampliat per la pandèmia perquè en una situació normal potser haguessin marxat avui divendres. 

Seguim endavant amb uns pressupostos aprovats per l'Estat Espanyol que deixen enrera els de Montoro del 2018 i anem avançant endavant amb pun Pedro Sánchez capaç de pactar amb tothom qui faci falta. Sense complexos. 

Aquest matí s'ha sabut la resposta del recurs del tercer grau dels pressos polítics i com ja tothom suposava ha estat anul·lat perquè clar evidentment no hi ha arrepentiment d'unes idees i una postura que sempre han tingut i a la qual no hi renunciaran perquè la presó els ha fet més forts i segueixen endavant. 

Un divendres ruful que donarà pas perquè moltes persones sino ho ha fet acabi de posar el betlem o l'arbre a casa. Uns dies que pot fer solet, però el termòmetre no pujarà pas. 

dijous, 3 de desembre del 2020

265 dies Orozco en un festival el proper juny a Calafell si la còvid ho permet



 Portem 265 dies en aquesta situació. El proper dilluns havíem de canviar de fase i al final no ho fem perquè el virus està massa present en la nostra societat. Ara tot va de festivals. Ja no es fan ni concerts ni festes majors sinó que festivals. Ara el que s'incorpora és Calafell amb el Festival Calafell Beach Festival que s'ha de fer a l'esplanada del Pavelló Joan Ortoll entre el 19 i 26 de juny. A veure que passa perquè hi ha veus que diuen que fins al proper setembre no tornarem a una mena de normalitat. Ara la cosa va pujant i després de festa vindrà una nova onada i anar fent aquesta vida en serra de pujar i baixar a la que ja estem acostumats. No hi ha novetats i tot segueix endavant. 

dimecres, 2 de desembre del 2020

264 dies i un bon temps per llegir


 

Portem 264 dies en aquest món i ara que ve el Nadal i s'acosten els dies més curts de l'any és el moment d'agafar un bon llibre. Jo us recomano aquest que acaba de sortir dirigit per Borja de Riquer on analitza la vida dels Catalans que han fet història des de Indibil i Mandoni fins a Montserrat Roig. Una llibre de quasi 1.000 pàgines on es repassen les biogràfies més célebres d'aquest tros de país. Aquest llibre és un complement d'un altre volum que porta per nom Història Mundial de Catalunya. 

Ahir els Reis Mags van citar a les 21 hores a les pantalles de la tele local per un gran missatge i només van dir que vindrien i que mantindrien les normes de seguretat, però no van dir res més interessant. Potser algú esperava alguna cosa més, però la veritat és que això i res ve a ser el mateix. Evidentment potser era una campanya més del Vendrell optimista que tenia contactes amb ses alteses. Després que no diguin que la gent no participa perquè en dies com ahir sembla una presa de pèl. Però seguim endavant amb un dilluns de pont que sembla que pot canviar de fase, però de moment el risc de rebrot de moment puja i a veure que anirà fent en els propers dies per saber com serà el Nadal a casa nostre. De moment les terrasses obertes, la majoria fa cas, però sempre hi ha algú que passa de tot. Una de les coses interessants del ple municipal del Vendrell de l'altre dia és que on estava l'antic Dia al costat de la Guardia Civil hi va una benzinera i un restaurant xinès. Aquí al Vendrell tindrem una benzinera per rotonda clar que és una ciutat dormitori perquè la gent ha d'anar a carregar el dipòsit. 

dimarts, 1 de desembre del 2020

Pandèmia i eleccions, una mala combinació

 

P


ortem 9 mesos d’una pandèmia mundial on  Catalunya no ha estat pas una excepció. Nou mesos de moltes decisions improvisades en un panorama totalment inèdit per tots nosaltres. Ens hem anat a dormir amb unes mesures i al aixecar-nos veiem com la cosa havia fet un gir de 180 graus. Varem viure una primera onada i després a l’estiu sembla que la cosa va millorar per tornar a caure a la tardor en una segona que està previst que vagi aplanant les seves dades al voltant de les festes de Nadal.  L’altre dia el secretari de Salut pública de la Generalitat de Catalunya Josep Maria Argimon va ser molt clar dient per la Tv3 que han avançat les mesures d’obertura perquè Catalunya no té diners per pagar  als professionals que durant aquest periode han hagut de tancar els seus negocis  o deixar-los a ralentí, servint només menjars per emportar en els millors dels casos, sinó estaven tancats com les activitats extraescolars i tants altres.

Tothom sap que després d’uns mesos d’un govern agònic amb un president injustament destituït per penjar una pancarta a l’edifici de la Generalitat de Catalunya a favor de la llibertat dels presos polítics en campanya electoral el millor que ens podia passar és que hi hagi eleccions autonòmiques. El poble ha de tornar a decidir quins han de ser els seus representants polítics en un període on encara tenim presos polítics i exiliats per les seves idees. Quan el 27 d’octubre del 2017 varen obrir durant uns tres segons la tapa de la independència a Catalunya i immediatament la varen tornar a tancar es va veure que dins no hi havia cap proposta amb cap i peus.

Els efectes perversos d’aquest joc de màgia encara no s’ha acabat perquè es va conspirar contra un dels pilars bàsics de l’Estat com és la seva unitat Això no ens ho perdonaran mai des de la Meseta. L’any 1936 també es va posar en qüestió els pilars de l’Estat amb la victòria de les esquerres i va venir una dictadura que encara mantenim els seus hereus en els llocs claus del poder d’aquest país.

Tota aquesta combinació ens porta a una cita amb les urnes peculiar que ningú de nosaltres no ha viscut encara que hagi tingut una dilatada vida. Primer de tot per mil factors encara imprevisibles pot passar que aquesta jornada sigui ajornada per motius de salut perquè d’aquí al febrer poden passar encara moltes coses. Per altra banda aquesta pinya dels partits nacionalistes, independentistes que van crear el Junts per sí per concórrer a les eleccions autonòmiques del 2015 i on els hereus de Cdc tenen un paper cabdal, es van dividint en noves formacions que representa una preocupant disgregació del front polític nacionalista català.  

Tot això genera un futur molt incert amb una polítics que  es preocupen bàsicament per treure un bon resultat a la propera cita electoral i aquest és el punt de trobada dels diferents partits. Tot això ve agreujat per un govern català  integrat per una coalició de govern on les diferents formacions rivalitzen per treure els màxim suport entre un mateix perfil de votant.

A tot això s’ha d’afegir un Govern Estatal que no té la majoria absoluta i ha d’arribar a pactes amb els petits partits per anar tirant endavant els seus pressupostos i iniciatives legislatives.

Tot això en una societat amb uns pilars com el sanitari i l’educatiu que molts cops trontollen per una mala gestió política i una clara i evident manca de recursos perquè en el paper tot queda molt bé, però a l’hora de la veritat a vegades les coses són diferents.

Aquest és un període de temps molt delicat i esperem que els nostres polítics estiguin a l’alçada de la situació real que viu la nostra societat. El nostre màxim poder és el vot, però encara que vagin a votar menys d’un 50% del cens, doncs aquí no passa res i algú ocuparà el poder encara que sigui una mala versió de la nostra societat global.

Fa unes setmanes que els diferents partits ja van escollint els seus candidats electorals i aquests amb alguna excusa visiten els nostres territoris per donar a conèixer les seves propostes que ves a saber quan es faran realitat amb unes arques públiques plenes de teranyines i un excés de projectes personals. Temps de somnis i il·lusions amb les festes nadalenques pel mig.

264 i danys a les platges del Frnacàs


 

El temporal de pluja del passat cap de setmana va provocar molt de mal a la platja del Francàs quan ja estava mig arreglat després de passar el Glòria. La veritat és que amb tants ports ens estem carregant el nostre litoral. No es normal que cada 4 km tinguem un port. Això és inadmissible i llavors el mar vol recuperar el seu i nosaltres no som ningú i ell estem a les seves ordres. Avui ja estem a primer de desembre i d'aquí un mes ja tenim any nou. A veure si amb el nou any les coses milloren perquè enguany ha estat fatídic per tothom. Ha estat com una tormenta perfecta. A veure que ens depara el 2021 perquè d'aquest millor oblidar. Seguim endavant en aquest mes de Nadal marcat també per la pandèmia. 

dilluns, 30 de novembre del 2020

263 dies i una mansió emblemàtica del Vendrell per 1.875.000 euros



 Si no sabeu on invertir quasi 2.000.000 milions d'euros aquí al Vendrell tenim una casa centènaria amb el seu jardí i 9 habitacions, 8 banys i 756 metres quadrats d'estil colonial. Va tenir algun punt per acollir una mostra d'obres de Joan Miró, però com l'Ajuntament del Vendrell està pelat com sempre no arribava el pressupost d'aquell moment i ara sembla que tampoc arriba i prefereix gastar-se el doble en el famós Tabaris que serà la Sagrada Família d'aquesta legislatura com a mínim i potser enganxarà la que ve. Doncs ja ho sabeu si teniu caleres, veniu al Vendrell amb aquesta casa emblemàtica que necessita moltes reformes però que de mica i amb optimisme tot s'arregla.Podria ser un bon lloc per fer un museu dels Laxnbusto perquè és un edifiic que hi està molt vinculat per diferents històries. 

Un altre dels punts de trobada del Vendrell, la pizzeria il Forno que abans es deia Bon Guss i estava al carrer Montserrat també ha tancat les portes i ara es traspassa. Ja ho sabeu si voleu muntar un negoci per quan això s'acabi aquest és un bon lloc cèntric. 

Avui tenim un nou ple a l'Ajuntament del Vendrell sense cap tema que sigui per tirar coets. Ara la propera cita ja seran els pressupostos pel 2021 amb els vots assegurats de la qualició de govern i algún més que sempre s'apunta. Per l'any que ve tenim el nou espectacle de Buhos dirigit per l'Albert Pla a la Lira. Seguim endavant. 

diumenge, 29 de novembre del 2020

262 dies i una brillant selecció de música i músics vendrellencs a l'Auditori Pau Casals


 

Tot un luxe el que es va viure ahir a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador, 11 grans músics del Vendrell dirigits per Albert Recasens que no eren tots els que són van posar durant més d'una hora i mitja la banda sonora del Vendrell on tampoc hi cabia tot. Varem poder escoltar un ampli repertori des del segle passat com el Benvingut Socias fins algunes inèdites com les de Anna Urpi i Eva Cabanes, entre altres.

Una gran feina de tots plegats que ha tingut que lluitar amb les restriccions de la Covid fins que al final s'ha pogut realitzar amb molts seients reservats per guardar les distàncies entre el públic. Aquesta és una d'aquestes propostes que et fa sentir orgullosament vendrellenc encara que aquí hi ha moltes coses per pulir en aquest municipi, tenim la gran sort de tenir un tresor cultural. Moments que et fan posar la pell de gallina amb les noves peces de Joan Anton Romagosa i Anna Urpi amb diferents estils i conceptes. Molts varem descobrir grans veus com la d'Eva Cabanes que ja ha participat en diferents actuacions versionant l'Aretha Franklin aquest estiu al llarg de les nostres contrades.  

Aquesta era una proposta seriosa i treballada amb un tàndem bateries brutal format per Jimmy Pinyol i Joan Anton Romagosa. Molts han redescobert el Ramon Balasch que tot i ser el Pumba del Rei Leon al seu darrera hi ha molta feina com a vocalista a grans orquestres com la Glamour Band. Molts ja tenim la sort de conèixer l'art del Javi Martínez, però aquest cop va quedar més que demostrat la gran dimensió d'aquest artista discret, però que és una màquina quan deixa anar els seus dits sobre la guitarra.  Un monstre com el David Ibarz que te'l pots trobar a tot arreu demostrant que és una bèstia parda del baix. 

Ahir va ser tot un luxe i coses com aquesta és la que el Vendrell necessita per donar a conèixer la seva vàlua arreu. No hi van faltar els de sempre com Pau Casals i els Laxnbusto, però també es va donar una oportunitat als més desconeguts com els Mano a Mano o els Baeturia que van ser un grup de referència a Catalunya en el seu moment més àlgid. 

Brutal que en un mateix concert puguis escoltar una de les bandes mítiques del Vendrell com els Porland's amb una versió molt acurada del Cant dels Ocells que Pau Casals va donar a conèixer arreu  juntament amb peces com Rosa Coronada d'Anna Urpi que va sorgir màgicament amb la pàndèmia que encara estem vivint. Una gran vetllada, en una gran nit i esperem que aquesta proposta segueixi quan tot sigui una mica més normal i la poguem exportar fora del Vendrell perquè ahir només, en teoria, hi podien anar la gent de la vila. Aquest són els  nostres valors, ahir i avui Pau Casals i Eva Cabanes i Víctor Verge i com no Pemi Rovirosa que mereix tot un capitol dela història de la música d'aquest país. Passat present i futur. Una gran vetllada. Molt encertada per les versions que s'hi van interpretar i moltes felicitats a totes els qui ho han fet possible. Està penjat al web de la televisió del Vendrell. No us ho deixeu perdre.  La foto lés del Duo Alma que van gaudir del festival des de les primeres posicions de la sala. Ells representen un altre estil de música que també ha tingut grans intèrprets a casa nostra des de sempre. Algun dia podria ser el seu torn. 


dissabte, 28 de novembre del 2020

261 dies i torna la cultura a casa nostra


 

Portem 261 dies en aquesta societat i torna una mena de normalitat en la nostra realitat.Aquesta tarda a partir de dos quarts de vuit del vespre es podrà gaudir d'un concert de músics de casa nostra amb peces de casa nostra. Una proposta inèdita que aviat va exhaurir les localitats existens. Aquesta seria una de les coses bones d'aquesta pandèmia si és que n'hi ha alguna. Tot segueix més o menys igual amb la mort del Maradona que va eclipsar les celebracions del 25 N arreu. Era una persona molt estimada amb una vida convulsa. Ja no queden gaires mites com ell a casa nostra. 

divendres, 27 de novembre del 2020

260 dies i un cap de setmana de pluja


 

Avui portem 260 d'aquesta història que de moment encara no es veu el fi encara que sembla que per l'any que ve la cosa pot millorar una mica bastant, però encara tenim un repte molt fort a les nostres mans que és el Nadal. Tenim aquí unes festes tradicionals que són el tema d'aquests dies. Si ens ho passem potser al mes de gener tinguem la tercera onada perquè ara estem fent una desescalada i encara el panorama no pinta molt bé. Ja veurem que passa en els propers mesos. Avui és el Black Friday i els missatgers van de cul cap aquí i cap allà perquè cada dia són més les persones que compren per internet. Ahir també hi havia famílies a casa nostra que celebraven el dia d'Acció de Gràcies. Cada dia som una mica més americans. 

Mag Lari, un clàssic de les nostres contrades


 

Un dels clàssics de les nostres contrades és el Mag Lari que en diverses vegades ha vingut a la Lira. Aquesta foto és del 2010. Abans era més assequible, però en els darrers anys ha pujat el seu preu llavors ja és més selectiu.  Un artista que sempre fa sortir algú del públic en els seus espectacles i no deixa estar a la gent tranquil·la esperant a veure si li toca pujar a dalt o alguna brometa de les seves.

dijous, 26 de novembre del 2020

Gran concert de Pau Riba al Vendrell


 

Pau Riba va fer un gran concert personal al 2016 al darrera de la Farmàcia que portava el seu fill àngel. Va ser un concert molt íntim d'un dels grans de la música catalana amb el seu estil, familiar i personal. Són d'aquestes coses curioses que a vegades passen a casa nostra. Realment és tot un espectacle. Et pot agradar o no la seva música, però és un dels artistes que s'ha de veure en directe. No té desperdici.